Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 253, maig del 2008

GENTDEL MASNOU

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 1

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 el Masnou

Descomptes molt interessants

Aprofiteu els últims mesos Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà

oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

ES TRASPASSA LA BOTIGARAÓ AL 93 555 10 60

Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 2

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Les caramelles del segle passat alMasnou

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 7MASSA FAUNES PER UN SOL BESTIAR per Joan Camps .......................... 9APLEC DE LA SARDANA DEL MASNOU 2008 ................................................ 10XENÒFOBS, RACISTES, ETC…? Vocalia d’Acció Cívica .................................. 11DÉU HI FACI MÉS QUE NOSALTRES per Joan Maresma Duran ................. 12A CONTRACOR per Ramon Serra ...................................................................... 13HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ........................................................... 14W. IRVING I EL SEU HOMENATGE A CATALUNYA per J. Condeminas............ 17CRÒNIQUES

La coral Xabec se’n va a cantar al Garraf per Esteve Pujol................... 18Cinc-cents assaigs .................................... ” “ “ .................... 18Cent anys d’Estelada per Joan Muray ..................................................... 19

TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.J.R. Lucas .......................................... 20JACINT ROS HOMBRAVELLA CREU DE SANT JORDI ................................... 20LA NOSTRA PETITA VOLTA AL MÓN (II) per Ramon Asensio Cardell ........... 21PETIT DICCIONARI de Joan Comellas .......................................................... 24ELS RELLOTGES DE SOL PARLEN (XI) per Esteve Pujol................................ 26GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 29ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 30L’ALOSA EXLIBRIS DE JOAQUIM CUSÍ per Ramon Asensio Cardell............... 30

En uns moments en què els mitjans de comunicació solen trobar més teca en la difusió deles notícies de crònica negra i els mals averanys, com la sequera climàtica del nostre ter-ritori i la sequera del mercat immobiliari, l’increment de l’atur i els preus al consum, les pre-visions a la baixa del PIB, la violència de gènere, l’increment de la pobresa i dels sen-sesostre als carrers, etc. etc., creiem que serà bo de destacar un parell de notícies posi-tives per donar una mica d’alegria i, si més no, d’esperança al cos i a la ment.

La primera, el diari AVUI, segons informació apareguda al mateix diari, basada en lesdades facilitades per l’EGM (Estudi General de Mitjans), ha incrementat un 16,9% la sevaquantitat de lectors en el període interanual (3/2007-3/2008) i n’assoleix la xifra de138.000, la qual cosa suposa un augment de 20.000 lectors en un període de dotzemesos, just en un moment en què la premsa diària de pagament presenta símptomesd’estancament en contraposició a la premsa diària gratuïta, que segueix guanyant quotade mercat (increment d’aquesta en un 17,5% respecte al novembre passat). Tot i que aquest ball de xifres es fa difícil d’avaluar pels qui no som professionals del sec-tor, creiem que és un indicador que diu molt a favor de tot l’equip de redacció i els col·la-boradors que han aconseguit d’anar més enllà dels lectors incondicionals que, des d’unprincipi, li som fidels gairebé per qüestió de “militància” i han fet forat en un sector quecerca objectivament un bon diari, català i en català, obert i amb opinions diverses, benestructurat i de lectura còmoda.Entenem que l’AVUI és un bon termòmetre per mesurar la temperatura cultural del país.Tant de bo que aquest rotatiu, que tant ha fet per a la normalització i recuperació de la nos-tra parla, segueixi creixent i gaudeixi de tan bona salut com ara.

La segona, la vella i dramàtica reivindicació de transformar en via cívica la N-II al seu paspel Baix Maresme, comença a prendre forma en virtut del traspàs de les competènciessobre la N-II al seu pas pel Maresme, cedides al govern de la Generalitat en l’acord detraspàs signat el passat 24 d’abril.Moltes han estat les accions dutes a terme per part de la societat civil organitzada en formade “plataformes” com la Plataforma Cívica el Masnou 21, la del Camí Ral de Premià deMar i la més recent NO a la N-II de Vilassar de Mar, sovint descoratjadores i infructuosesdavant els estaments administratius i polítics propers i llunyans.Moltes també han estat les morts tràgiques (quantes s’haurien pogut evitar amb unaactuació més diligent?) i les incomoditats d’una via saturada, tot i les millores i retocs enforma de rotondes, murs separadors, semàfors i d’altres líftings i maquillatges que última-ment han suavitzat l’accidentalitat, però no pas les incomoditats.Sembla que, per fi, s’obre una mica de llum al final del túnel. Ara caldrà que tots els impli-cats en la qüestió facin brollar el seny i prenguin les mesures urgents per solventar aques-ta xacra que ens afecta tan de prop, conscients que no serà un camí fàcil, tant pels dife-rents criteris que hi ha entre els diversos governs municipals (C32 lliure de peatge, novacarretera paral·lela a la C32, potenciar el transport públic, etc) com per les dificultats i elsprevisibles conflictes que es puguin generar entre els pobles i territoris afectats per un pos-sible nou traçat.La polèmica està servida, però, al cap d’avall, l’esperança.

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial DUES BONES NOTÍCIES

PrimeríssimDONACIÓ DE SANG AGENT DEL MASNOU

A la campanya de donacióde sang del diumenge, 13

d'abril, hi va haver 38donants i 2 oferiments; nohi va venir cap donant de

primera vegada.Gràcies a tots!

-------------------------------------Del 24 de maig al 13 de juny

EXPOSICIÓ“MEM. DEBAT, ACCIÓ,

INNOVACIÓ” 25 anys del Moviment Educatiu del Maresme

Inauguració el dimecres 28 deMaig a les 6 de la tarda

Dia 11 de juny la conferència. Info. pàg. 29

NOVETAT: LES TROBADES MENSUALS DE

COL·LECCIONISTES DE PLAQUES DECAVA SON EXTENSIVES ALS

AFECCIONATS A LA FILATÈLIA.INFO. PÀG 29

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 3

Sant Miquel, 15. El MasnouTel. 93 540 10 25

Mestres Villà, 33. El MasnouTel. 93 555 02 40

NÚRIA FLOi n t e r i o r i s m e

Sant Miquel, 6.Tel. 93 555 15 38

Sant Miquel, 10-12Tel 93 540 34 36

Reparació en generalde l’automòbil

Mecànica. Xapa Electricitat

Sant Miquel, 8 1r 4t.607 29 31 43

CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències

93 555 73 52

Horari de dilluns a dissabtede 10 a 1 i de 2/4 de 5 a les 8

Sant Miquel, 9 El MasnouTel 93 555 73 52

9 3 5 4 0 3

L’Associació dbenvinguda als c

instal·lats al s

Yuppi · EsFruitadona, Aqu

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I COMERCIA

12anyEl nostre projecJULIOL

S a r d i n a d aa l c a r r e r

a m b r o m ih a v a n e r e s

Projectes i rehabilitació

de la llar

P E R R U Q U E R I AI E S T È T I C A

E s t i lDONAHOME

Fotografia panoràmica del Masnou de Ramon Boadella, tamany 150X17 cm Preu: 60 tel 93 555

93 555 21 96Fontanills, 11

El Masnou

NA

TD

IVIS

ION

Pintor Domènech, 2-4 AEl Masnou93 555 25 06www.yuppi1974.com

20 anys

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 4

Sant Miquel, 15Tel. 93 555 64 24

Sant Miquel, 3393 555 80 31 · El Masnou

El Clipp a p e r e r i a

Material d’escola i oficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitatsBelles arts

Esmorzars • Dinars Copes

BAR REST

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

www.expofinques.comLi venem el seu pis en 21dies o bé li comprem al

COMPTAT!!667 161 161

AIXEQUEM HIPOTEQUES IEMBARGAMENTS. FINANCEMEL MILLOR TIPUS D’INTERÈS

Roger de Flor, 31, amb st. Miquel93 540 50 80 · El Masnou

Sant Miquel, 5Tel. 93 555 04 00

Moda d’estiu

PAULAb o u t i q u e

0 3 4 3 6

ació dóna la a als comerços ts al sector:

pi · Estila, Aqua i Ninet

IANTS DEL CARRER SANT MIQUEL

2nysecte és millorar

D I S S E N Y E N C R I S TA L L

✦

Més de 50 any enl’artesania del vidre

Sant Miquel, 24 · El Masnou93 555 69 92

Joaquim

SETEMBREs o p a r

r e v e t l l a d eS t . M i q u e l

Ceigrup

93 555 69 03i m m o b i l i a r i e s

www.meslloc.com

Finques

Meslloc

555 80 06

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 5

Maig 2008Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERAVIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

1r. de MaigFesta del treball Dominguez

AymarOcata

OcataFàbregasRieraDominguezViayna OcataDominguezDominguezFàbregasDominguezAymarOcataAymarViayna ViaynaDominguezAymarOcata

dijousdivendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

293031

123456789

101112131415161718

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

Viayna RieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna ViaynaViaynaOcataRieraFàbregasAymarDominguezDominguezOcataAymarFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Juny 082a. PasquaFesta local

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 6

7

II GIMCANA FAMILIAR GENT DEL MASNOUFESTA MAJOR 08 · DIUMENGE 22 DE JUNY

Recorregut a peu per la vila del Masnou. De 9.30 a 12.30. Equips de 2 a 5 persones.

Inscripcions al localsocial de 6 a 9 de la tarda, de dilluns a dissabte.

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9 - 93 540 39 29

Organitza: Vocalia Recreativa

LA PLAÇA ROBADAMolts veïns em pregunten

per què no escric sobre laplaça robada a vila, l’anticCorreus. Jo els dic que elsqui ens governen handecidit fer-la desaparèixerperquè estem més neces-sitats d’oficines que deplaces. És que resulta queels nostres funcionarisestan “treballant” en pre-cari. I els vilatans també hemd’estar molt contentsperquè allí també ensposaran unes oficines d’elit. Aviat ens faran arribar la

informació i així podremveure com el consistori vetl-la pels vilatans. Penseu queaviat ens tocarà un fun-cionari per família, inclòsl’ordinador!

Valldeperas-----------------------------------------

UN DEUUn 10 de nota per al presi-dent del consell d’adminis-tració de SEAT, que, en pre-guntar-li un periodista lapossibilitat de posar el nomd’una ciutat catalana a l’úl-tim model de cotxe quesortirà de la factoria deMartorell, digué que no, queaixò no podia ser perquèells eren espanyols. Ja era hora que comencés-sim a notar algun símptomaque Espanya veu Cata-lunya com a no espanyola.També va dir aquest il·lus-tríssim senyor que, si per ellfos, la fàbrica, la posaria a

Madrid. Encara que ells no vulguin,Catalunya ha de començara caminar sense la custòdiaobligada i imposada d’Es-panya perquè el sentimentde molts catalans cap a ellsés molt clar. Ja podem dirque iniciatives, empreses osolucions pioneres hanestat o són les primeres deCatalunya, no pas d’Es-panya. Ells que facin el quevulguin amb la seva terra, laseva història i la seva gent,que no ens hi emboliquin ique ens deixin tranquils. I sihem de retre vassallatge aalgú, ja passarem comptesamb Europa.Seria fantàstic, oi?

Polític de Saló-----------------------------------------

CORPUS CHRISTI 2008El diumenge 25 d’aquestmes de maig és CorpusChristi. Serà el tercer anyque es torna a celebrar alMasnou després d’un llargparèntesi.La processó actual no téres a veure amb les que secelebraven antany, queeren molt lluïdes i en què totel poble acompanyava elcos de Jesús pels carrersde la població.Una de les processons queva ser molt comentada aldarrer segle i que va moti-var que es tornés a celebrarfou la de l’any 1904. Elpenó principal estava portatper Pere Grau Maristany(Comte de Lavern) i els cor-

dons per l’alcalde JosepMartí i el jutge JaumeRosés.Totes les societats delpoble hi eren presents ambels seus penons com ambles diferents banderes delsaltars de la parròquia deSant Pere: sant Isidre, santElm, sant Josep, sant An-toni Abat, sant Antoni dePàdua i la Mare de Déu delRoser.Les escoles també hi erenpresents junt amb els pro-fessors: Dolors Torregros-sa, Frederic Bosch i LlorençMarrugat. Les alumnes deles Mares Escolàpies porta-ven un penó fet de flors. Elsnens i nenes que haviencelebrat la primera comuniótambé hi eren presents ambels vestits de la commemo-ració, com també s’hipodien veure nens vestitsde sants i angelets.Hi va assistir l’Ajuntamenten ple, el Jutjat, la Juntad’Obra i els empleats muni-cipals.Formaven guàrdia d’honoral Santíssim Sagrament elcos de carrabiners delMasnou, vestits de gala iamb baioneta calada.En tot el trajecte es van feraltars de flors per primeravegada. El que va cridarmés l’atenció fou un granarc de triomf, que es troba-va al carrer de Sant Josep,en el qual es podia llegir lainscripció: “Masnou alSantíssim Sagrament”, amb

dos medallons a cada cos-tat amb l’anagrama deJesús i el Sagrat Cor. En elmig de l’arc s’aixecava uncalze fet de clavells blancsrodejats d’espigues, sar-ments i rematat per la ban-dera catalana, tal com espot veure en la fotografia.Tots els carrers per on vapassar la processó estavenencatifats de flors i els bal-cons i finestres lluïen visto-sos domassos.D’aquesta manera es vatornar la celebració delCorpus Christi al Masnou.Es va deixar de fer durant eltemps de la guerra civil i esva reemprendre un copacabada aquesta i es con-tinuà fent fins passats unsanys del 1978.La processó d’enguany sor-tirà de la parròquia de SantPere una vegada acabadala missa de les 7 de la tardai el recorregut anirà des dela parròquia fins a l’oratoride Santa Maria d’Ocata.Desitjo que el poble delMasnou s’animi i faci costatal cos de Jesús tal coms’havia fet sempre, recor-dant tots plegats els tempsque en aquesta data elpoble hi era present.

Rosa Pagès

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 7

Restaurant

DURAN

Àngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

BOTIGA DE PRODUCTES BIOLÒGICS

Taller de risoteràpiamaig, juny

Divendres 9 i 30 de maig, divendres 6 i 13 de juny de 20 a 21,30 del vespre. Preu de totes les sessions 90

Lloc del taller NIU IOGA, Prat de la Ria,19. Ho organitza GAIA ESPAI TERAPÈUTICINFORMACIÓ AL 93 555 70 55 - 93 540 93 15 O VINE A VEURE’NS A GAIA ESPAI TERAPÈUTIC PERE GRAU, 42 · EL MASNOU

Fotografia de la piscina en un esplai d’estiu als jardins de l’escola El Petit Vailet

Horari: de 9 del matí a 5 de la tarda. Adreçat a nens/es de 3 a 8 anys.Activitats pròpies de l’estiu, piscina cada dia, ping-pong, treballs manuals i sortides.

El Petit Vailet: Ventura i Gassol, 29 el Masnou 93 555 57 11Vailets: Av. de la Gaietana.53, 55, Alella 93 555 09 00 (darrere el camp de futbol del Masnou)

Del 25 de juny al 25 de juliol

esplai d’estiu 2008Del 25 de junyal 25 de juliol

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 8

No deu ser moda debatre envers la dife-rència de classes. Acceptem l’escalatsocial com si l’escó que casdascú tenima la piràmide de les castes socials com-plagués gairebé tothom. Deu ser quecadascun de nosaltres vivim mirant caraavall, d’esquena a la cúspide del vèr-tex del poder i des de la nostra fi-lera tenim la conformació degaudir de multitud d’éssersque, si podent-los pagarpensem que són els nostresservents, pel poc que cobrenper la feina que ens fan i elseu malviure, passem per altque ells se senten maltractats com mersesclaus nostres. El nostre compromís implicaria l’acte so-lidari d’apaivagar la comoditat pròpia querebem de les capes subordinades a nos-altres i moguéssim la cadira del poderdels qui estan més amunt gaudint delnostre servilisme domesticat o de la nos-tra adulació o, si més no, del nostre silen-ci d’atemorits o de covards. Sí, sí!, esticparlant-vos de revolució, però no es trac-ta d’una incitació a la revolta, ja queaquesta vegada només vull donar undiagnòstic a l’abast de tothom. És molt senzill. Responeu les preguntessegüents: de poder escollir entre la cadi-ra del poder o la cadira del saber, a quinade les dues cadires acataríem estar su-bordinats? El meu idealisme utòpic emfa respondre per impuls: La cadira delpoder hauria d’estar ocupada pelssavis!, vull dir el bo i millor de cada tribu.Però, i si no hi ha savis amb ambició deguiar-nos, què podem fer per evitar queel poder l’ocupin només els qui sabenescalar, bandejar, esquivar o arrasar elscodis morals que haurien d’impedirusurpar el poder per beneficiar-se’n?Aleshores, jo proposaria que qui ostentiuna franja de poder, per petita que sigui,només pugui exercir-la si actua primera-ment amb HONESTEDAT, valor que sino és de l’esperit, metafísic o transcen-dent, almenys que se li suposi la bona fe.També hauria de comportar l’ALTRU-ISME, el valor de servir els altres abansque a si mateix i, finalment, hauria de

9

estar dotat de l’APTITUD, elvalor del rendiment o la capacitat d’as-solir el fi, ja que el fet de laborar ambbona fe no és cap garantia de fer feina.Vet aquí la proposta: donar el poder alsbons, despresos i eficients, una retòricafilosòfica per a un catecisme adaptable aqualsevol doctrina, però ep!, aquí totssabem que una cosa és predicar i l’altrafer possible la collita. Quan busco la simplificació al fenomenque situa la humanitat en un escalat decastes, m’hi trobo la inexorable interven-ció de tres factors o condicions que perexcés o per defecte investeixen elpoderós i, entre les que he anomenatabans, només una és coincident: l’apti-tud –en aquest cas en minúscules–, vulldir la condició nada o apresa que enspermet ser aptes per resoldre millor certstipus de problemes o fer millor certescoses útils per als altres. Per definició, laineptitud és una causa inevitable de ladesigualtat social, però no hi ha capdemostració estadística on els aptes, pelfet de ser-ho, ostentin rangs de castasuperior als ineptes. Això passa perquèés l’atzar el segon factor encara mésinfluent, que condiciona el poder amb lesseves dues vessants contraposades: lafortuna i la dissort. Dos elements ines-crutables, també arbitraris, que fan queels afortunats assoleixin estaments depoder més favorables que els dissortats,si-guin aptes o ineptes. El tercer valor ésd’actitud, em refereixo a la laboriositat,la virtut contraposada a la ganduleria.

Tampoc en aquest cas la laboriositat nodetermina el grau de poder, no cal bus-car gaire lluny per constatar que elsdropos també assoleixen, indiscrimi-nadament, majors privilegis o franges demajor poder que els treballadors. Assumeixo que cada individu presentaun nombre infinit de matisos impossiblesd’avaluar aquí; però són tan essencials

els tres factors assenyalats en el perfildels poderosos que l’anàlisi simplifi-

cada i limitada als tipus teòrica-ment purs em dóna una visió

entenedora de l’opressió injusta sotala qual la ciutadania, en major o menorgrau, estem sotmesos. Si observeu lataula següent, veureu que l’escalatsocial que proposo atorga, d’acord ambel perfil de cada individu, un grau 8 alsmés poderosos i decreix fins al grau 1,que correspondria al segment mésdepauperat de la societat. Davant aque-st escalat pot ser que coincidiu amb mique, fins i tot en democràcia, l’estructurasocial que ens estem donant o tolerantés estúpida i demencial.

Per Joan Camps i Ortiz

MASSA FAUNES PER UN SOL BESTIAR

PERFIL DE L’INDIVIDU PODERApte Afortunat Treballador 8Apte Afortunat Dropo 7Inepte Afortunat Treballador 6Inepte Afortunat Dropo 5Apte Dissortat Treballador 4Apte Dissortat Dropo 3 Inepte Dissortat Treballador 2Inepte Dissortat Dropo 1

El fet paradoxal d’aquesta ordenació lò-gica i a la vegada injusta consisteix aassenyalar que a l’hora d’atorgar poderla causa capital és l’atzar, donat que ésel determinant dels afortunats, vull direls nats amb la floreta al cul o a qui lasort ve cara, que té major influència quel’aptitud, vull dir el saber, a l’hora d’as-solir qualsevol ascens. Però encara ésmés xocant observar com els negatsd’actitud: els dropos, els gandulsperquè tothom ho entengui, mantenenposicions socials de major rang queaquells qui coneixem com a treba-lladors.Des d’aquesta mesura crec que hom pot

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 9

10

entendre millor l’estructura social de laqual formem part i comprendre comtanta gent renega de la tenacitat i de l’es-forç i es fixen el pla de vida a l’atzar. Endefinitiva, per estar prop de la cúspide

del poder, també del benestar, noméscal ser un dropo afortunat i, per usurparel màxim poder, només cal la mínimaaptitud per fer-li el llit (metàfora del copd’estat) a l’apte, afortunat i treballador

que, legítimament o no, l’ostentava. Aquesta vegada m’he esforçat per noassenyalar clergues, polítics, militars ojutges, però ja veieu que no me n’he sor-tit del tot.

Núria Feliu al MasnouEl passat 29 de març, a can Malet, laNúria Feliu amb la seva veu i la sevaforça ens va emocionar recitant les sar-danes més populars del nostre país. Ésun goig que una dona com ella hagiescollit la poesia que s´amaga darrerede les sardanes per elaborar el seu llibredisc i que l´hagi presentat l´any del cen-tenari de La Santa Espina, obraemblemàtica d’Angel Guimerà i músicad´Enric Morera.També el Sr. Lluís Subirana ,especialistaen el món de la sardana i col.laboradordel llibre-disc amb la Núria Feliu, ens vafer un resum de la publicació i ens vaexplicar una inèdita història de la sar-dana Angelina del mestre Vicens Bou L´acte va ser presentat per la regidora decultura Marta Neira i per la presidenta del'agrupació sardanista Carme Pruño-nosa, que, entre altres coses, vanexplicar la tasca que està realitzant lanova junta de l'agrupació. L´acte va final-itzar amb unes paraules d´agraïment del’alcalde, el sr. Eduard Gisbert i va convi-dar tots els asistents a un refrigeri.

Aplec 2008En nom d'aquesta Agrupació, la sevajunta vol manifestar l'agraïment a totesles persones que participaren en el 36èAplec de la Sardana, celebrat el passat30 de març, al pati del Casino del

Aplec de la Sardana del Masnou 2008Masnou on ens vam sentir molt benacollits gràcies a a la col·laboració isuport de la sra. Eulàlia Villà, del sr.Eduard Canet i del personal de torn.Això ens va permetre fer un bonmuntatge, per tal d'acollir les més de 650persones que hi van assistir i també que“La colla de l'Hort” trobés el seu espaiper instal·lar la Fira Artesanal.Les cobles LA MARINADA, JOVENÍ-VOLA DE SABADELL I LA PRINCIPALDEL LLOBREGAT, totes de primera ca-tegoria, van tocar sardanes molt ba-lladores de reconeguts compositors, unade les interpretades va ser Sardanes alCasino, de Martirià Font i Coll, i vanestrenar Clotarencs estimats de TomàsGil i Membrado i Noves generacions deMiquel Tudela i Benavent, als quals se'lsva fer entrega d'una placa d'agraïment.També es va fer un merescut reconeixe-ment al president sortint Sr. Pere Clota ia la seva família, per la dedicació al'Agrupació Sardanista del Masnoudurant quinze anys. Volem destacar queen el dinar de germanor ens hi vam aple-gar 130 persones que gaudírem d'unaestona molt agradable.Fou un gran honor per a nosaltres, queens acompanyessin les autoritats delnostre municipi, el president de laFederació Sardanista de Catalunya, elpresident de la Comissió d'Aplecs de les

Comarques Barcelonines, la presidentadel Casino i els compositors Tomàs Gil,Miquel Tudela, Montserrat Pujolar,Dolors Valadrich i Joan Làzaro.Volem agrair també la presència de pe-riodistes de Catalunya Ràdio, de RàdioTerrassa, de Sant Andreu de la Barca, deTV del Maresme, de Ràdio Premià deMar, i de Ràdio Premià de Dalt i a Gentdel Masnou, al Sr. Joan Casals i tota laseva junta per la difusió d'aquest esde-veniment. També agraïr a les regidoriesdel nostre ajuntament que ens han donatsuport, i al seu personal. A tots els assis-tents a l'aplec, familiars i amics, l'ajut delsquals va alleugerir sensiblement la nos-tra feina. Aprofitem l'avinentesa per convidar atothom a les ballades de la plaçad'Ocata, (la propera el 18 de maig) i perdir-vos que ja estem pensant en l'aplecde l'any vinent.

La junta

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 10

11

Primer Ministre d’Austràlia: John HowardSidney, dic 28 (Sun Times)

El Primer Ministre australià, JohnHoward, va dir als musulmans que vul-guin viure sota la xaria islàmica que se’nvagin d’Austràlia, just en uns momentsen què el govern està aïllant possiblesgrups radicals que podrien llançar atacsterroristes contra el poble de l’illa-conti-nent en un futur.Tanmateix, Howard va despertar la fúriad’alguns musulmans australians quan vadir que ha donat tot el seu suport a lesagències de contraintel·ligència austra-lianes per espiar a les mesquites que hiha a la nació.

“Els qui han d’adaptar-se en arribar aun nou país són els immigrants, noels australians”, va expressar amb fer-mesa el mandatari. “I si no els agrada,que se’n vagin. Estic fart que aquestanació sempre s’estigui preocupant deno ofendre altres cultures i altres indi-vidus. Des de l’atac terrorista a Balí,hem experimentat un increment depatriotisme entre els australians”“La nostra cultura s’ha desenvolupatsobre segles de lluites, proves i victò-ries de milions d’homes i dones quevan venir aquí buscant la llibertat”, vaafegir Howard.“Aquí parlem anglès fonamental-ment”, va dir el primer ministre en unmoment del seu enèrgic discurs. “Noparlem àrab, xinès, espanyol, rus,japonès ni cap altra llengua. Per això,si els immigrants volen convertir-seen part d’aquesta societat, que apren-guin el nostre idioma!”El mandatari va continuar dient que lamajoria dels australians són cristians.“Això no és una ala política ni un jocpolític. Es tracta d’una veritat, d’ho-mes i dones cristians que van fundaraquesta nació basant-se en principiscristians, la qual cosa està ben docu-mentada en tots els nostres llibres.Per la qual cosa és completamentadequat demostrar la nostra fe cristia-na a les parets de les nostres escoles.Si Crist els ofèn, aleshores els sugge-

reixo que busquin una altra part delmón per viure, perquè Déu i Jesucristsón part de la nostra cultura.”“Tolerarem les vostres creences,però heu d’acceptar les nostres perpoder viure en harmonia i pau junt anosaltres”, va advertir Howard.“Aquest és el nostre país, la nostrapàtria, i aquests són els nostres cos-tums i estil de vida. Permetrem a tot-hom que gaudeixin del que és nostre,però quan deixin de queixar-se, deploriquejar i de protestar contra lanostra bandera, el nostre compromísnacionalista, les nostres creencescristianes o la nostra manera de viure.Els recomano molt que aprofitin lagran oportunitat de llibertat que tenena Austràlia. Aquí tenen el dret d’anar-se’n on més els convingui”.“Als qui no agrada com vivim els aus-tralians”, va seguir Howard, “tenen lallibertat de marxar. Nosaltres no elsvam obligar a venir. Van ser vostèsque van demanar d’immigrar aquí;així que ja és hora que acceptin elpaís que els va acceptar”.

No cal dir que és un discurs totalmentcontrovertit i polèmic, per pensar-hi,sobre el qual els polítics del nostre país,en especial els “esquerrans”, cal quereflexionin. Als “dretans”, ni els el reco-mano, ja que ells ho fan d’una altramanera, amb la qual no estem d’acord.

Actualment, buscant ser sempre política-ment correctes, ens trobem que, malgrattot, en algunes ocasions som maltractatsper persones que ens tracten de racisteso xenòfobs, perquè els has mirat massaestona, potser?, t’han demanat unaalmoina i els has dit que no, o els hasparlat en la teva llengua? Per sortaquests casos no són nombrosos, sónles expressions d’algunes persones into-lerants, o a qui han rentat el cap.Normalment immigrants.Cal dir que al nostre país hi ha una espè-cie de polítics o parapolítics (de saló),que estan fent constantment esment deles bondats de la barreja de colors, a lagran importància de la vinguda de gentde fora i que, gràcies a ells, el nostre paísva endavant i sembla que la SeguretatSocial funciona mercès a les cotitzacions(?) d’aquests treballadors. Ningú no faesment, però, que tornem a tenir barra-cots a les escoles per poder atendre lamarejada de criatures que hem d’escola-ritzar. També el nivell de l’ensenyamentha baixat a causa del poc o escàs nivelldels nous alumnes o de la problemàticadels idiomes (es parla de 200 idiomesdiferents). I que malalties que eren eradi-cades (verola, sífilis, etc.) rebroten ambforça.El que ningú no pot fer és evitar que lagent vagi a buscar-se el pa on pugui ique el nivell de la majoria (no tots) delsinfants que arriben sigui molt baix. Lagent té dret a buscar-se la vida on creguique li anirà millor i, veient com algunsarriben, amb pastera, se’ns posa la pellde gallina de veure com deuen estar dedesesperats als seus països d’origen.No cal dir que hem de ser conscientsque hi ha molta gent nouvinguda queens soluciona els problemes de baixanatalitat que patim, però també que enscreen uns problemes que ja havíemresolt fa segles, com és la separació del’Església i l’Estat, per exemple.Per Internet circula un escrit atribuït alPrimer Ministre d’Austràlia, el qual en undiscurs a finals de l’any passat va posarels punts sobre les is quant a relacionsentre les comunitats d’acollida i els immi-grants, per la qual cosa el reproduïm:

XENÒFOBS, RACISTES, ETC...?PerVocalia d’Acció Cívica

“Aquest és elnostre país,la nostrapàtria, iaquests sónels nostrescostums iestil de vida.”

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 11

12

Brasil està espantat amb l’epidèmiade dengue que afecta diverses ciutatsd’aquest país continental, especial-ment Rio de Janeiro. El dengue ésuna malaltia causada per la picada delmosquit Aedes aegypti i es caracte-ritza per la febre alta, dolors muscu-lars i de les articulacions i hemorrà-gies, que en alguns casos podenprovocar la mort. De fet, a Rio deJaneiro aquesta epidemia ha causat jamés de noranta morts.Les autoritats (municipals, de l’estatde Rio, del govern central) s’acusenmútuament i discuteixen qui en té laculpa. Pocs recorden, però, els quivan avisar que passaria. Llegeixo aldiari que sembla ser que –hodesconeixia– van ser uns quants met-ges, epidemiòlegs i fins i tot políticsels qui van avisar temps enrere. Avuiens trobem davant els fets. Semblaser –no en sóc cap expert– que aques-ta epidèmia es repeteix cada sis anys.L’última va ser el 2002 i va causarnoranta-un morts. Ningú, però, vaprendre cap mesura per a aquest 08.Malauradament, el risc d’epidèmies noes limita a la salut. Fa dècades que elsecologistes avisen de la pèrdua d’arbresa l’Amazònia i que això pot influir en elclima i en el medi ambient. Aquests avi-sos segueixen ignorats i els humanssom l’Aedes aegypti de la selva. A São Paulo, la capital econòmica deBrasil, el trànsit és caòtic diàriament,amb quilòmetres de retencions. Aixòsí, cada cop es produeixen més cot-xes, la gent en compra més i es con-dueix més. L’epidèmia de cotxestambé paralitza la ciutat.De fa anys -i això sí que ho coneixia–s’anuncia una epidèmia d’atur, i no pasper falta d’oferta sinó per falta de forma-ció. Diuen els experts que aquestamanca pot incidir fins i tot en l’índex decreixement anual. Cada dia hi ha placesno cobertes a l’agricultura, l’ensenya-ment, la indústria, la cons-trucció, elsserveis. Mentrestant, un munt de per-sones no poden treballar perquè notenen la qualificació que es requereix.

Algunes persones, polítics, ciutadans,mestres, alerten i intenten convèncerde la importància de l’educació.També tot indica que aquestaepidèmia empitjorarà, ja que noavança com hauria de fer-ho i enmolts casos –educació pública– ésinsuficient, incompleta i no ofereixgaranties de res.El pitjor de tot, però, és la nostra omis-sió. L’omissió dels qui més o menysvivim bé materialment. Vivim, potser,en un món irreal, delicat, tou, de cotófluix. Aquesta epidemia de dengue hamatat noranta-dues persones i el totalde casos ha superat ja els 100.000.Potser anys enrere -i no fa massaanys– es veien de diferent manera les

pèrdues; tal vegada s’hi estava mésfamiliaritzat o hi havia més con-formisme; s’acceptava l’atzar, la sort,bona o dolenta; les persones venien almón i hi desapareixien. En els nostres dies hi ha una epidèmiaque tot ha de ser immediat i aixòprovoca l’oblit del futur. Deixem aiguaen bassals i nens sense escola sem-pre que no siguin els nostres. I peraixò cap de nosaltres no es responsa-bilitza del que passa al seu voltant o ala resta del país o del planeta.Ja per acabar, tampoc no oblidar quela relació diners-coneixement noprovoca febre com el dengue, peròamenaça les famílies i el futur. I aixòem sembla una epidèmia mundial

Déu hi faci més que nosaltresPer Joan Maresma Duran

El mosquit Aedes aegypti

12

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 12

La suor ens regalimava pel coll aquella tarda calorosa dejuliol. El fort pendent del pla d’Aigualluts fins al coll deSalenques ens feia bufar de valent. A poc a poc acon-seguíem alçada i la vall es fonia als nostres peus. Arribemamb les darreres clarors en el vèrtex que separa les duesvalls, mengem una mica i preparem el bivac per passar lanit. Fitem tot el recorregut que porta fins a l’Aneto i sentimun rau-rau a l’estómac, ja que l’escalada en aquestescrestes, tot i no ser d’una gran dificultat, sempre et portamaldecaps. Cordes, menjar, aigua i estris varis et fan mésfeixuga l’ascensió, però això forma part del que ens agradai tampoc no era moment per queixar-se.Després d’un consomé, quatre avellanes i un te, ensescolem als nostres sacs de dormir de cara a ponent totveient aquell disc roig preciós amagar-se darrere lesmuntanyes. Encenem un cigarret dels que fan riure i la nos-tra vida es transforma en filosofia davant l’espectacle queens dóna la mare natura. Mai no oblidaré aquell momentmàgic de la meva vida, ni el company que tenia al costat.En aquell moment sentíem la solitud i la petitesa dels nos-tres cossos joves. Amb tot, la satisfacció de sentir-se espe-cial, de fugir de la vulgar rutina diària ens dibuixava unsomriure il·luminat pels tons ataronjats d’aquell capvespremagnífic.L’endemà no vàrem fer el cim, el mal temps ens va tirarenrere i ja teníem una mala experiència en aquesta crestaperquè mesos abans coincidírem en el mateix lloc amb unacolla de Barcelona. El temps es va posar a parir i, desprésd’una reunió de totes dues colles, nosaltres i una noia del’altre grup, decidim baixar. La resta, tres nois, volen conti-nuar. Nosaltres, un cop som a Benasc, passem la nit a laPensió Barravés mentre una forta tempesta descarregatota la seva fúria. Amb unes cerveses a les mans, pensemen aquells nois i se’ns posa la pell de gallina pensant quepassaran la nit del lloro.Un cop a casa, ens truca la noia que va baixar amb nos-altres i ens diu que un dels nois és mort. Bé, la vida és durade vegades. Abandonar o tirar endavant és sempre un dile-ma a la muntanya, però aquest cas concret ens va ense-nyar el camí: El més important, sempre la vida i, com deiaun savi, “la muntanya no es bellugarà, ja hi tornarem”.No sempre és el raonament el que mana a les nostresvides, l’atzar hi té moltes coses a dir també, tot i que hi hagent que diu que les casualitats no existeixen, que estempredestinats i que les coses no passen perquè sí.Personalment crec que la vida és un conjunt de casualitats.Arribar al món ja és una casualitat i, si el començament jaes així, imagineu-vos la resta.Tinc una anècdota curiosa i cruel al mateix temps. Eren elsanys setanta i em trobava a Jaca fent el soldat (podria dirfent l’idiota i quedaria millor) quan en una sortida “per ferguerres de mentida” una mula em va etzibar una guitza en

el bell mig del genoll. Un manaia em diu que un jeep emportarà a la caserna. M’adreço cap al vehicle i un altre sol-dat lesionat assegut al costat del conductor baixa i emcedeix el lloc perquè jo porto deu mesos més que ell (allòtan vell de la veterania és un grau). Li dic que jo passod’aquestes burrades militars i juntament amb el fusell i lamotxilla em col·loco a la part del darrere (on estaves mésincòmode i seies de canto). El xaval encara seguia amb lacançó que em posés a davant mentre el “trasto” ja es be-llugava. El conductor anava a totes, com per impressionar-nos, i li vaig dir que no teníem cap pressa i que em queda-ven només quinze dies d’exili i que no volia bromes. Tres oquatre revolts més tard, el jeep fa una derrapada i jo i fuselltravessem la lona i caiem a la carretera i, una vegadaenmig de l’asfalt, tinc temps de veure com cau per un bar-ranc.Resultat de tota aquesta moguda, el noi que em cedia ellloc (perquè em tocava com a veterà) mort a l’acte, amb elcotxe cap per avall i ell assegut en aquell maleït seientesclafat pel pes de tota aquella ferralla.Destí, casualitat, providència, jo crec que és pur atzar. Elque mai no he pogut treure’m del cap és que em van cediruna plaça cap a la mort i no la vaig agafar, però això va ferque un altre estigués en el lloc que en principi era per a mi.Costa d’enfrontar-se als fantasmes de la por; què seriad’aquell noi avui si fos viu? I de tot el que ara m’envolta sijo no hi fos? Hi ha una noia que sempre em diu que lescoses no passen perquè sí, que tot té un sentit. Potser síque té raó, perquè un parell d’anys després d’aquestmalaurat accident vàrem fer un viatge plegats, que encaracontinua.

13

A contracorPer Ramon Serra i Roca

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 13

(continuació)

CASINO DE MASNOUAquesta societat, encara vigent,també va tenir el seu cor. En tenim elllibret de l’any 1909, any trist per dobleraó, per la dita “Setmana Tràgica” i perles inundacions que va patir elMasnou, amb un mort i tot, i de lesquals rebé funestes conseqüències elmateix Casino.Les caramelles del Casino foren can-tades per joves de l’entitat, acompa-nyats per l’orquestra de Granollers “LaModerna Catalana”. La lletra era deJosep Meca, J. Sala i Maristany,Josep Pujadas i Truch i BonaventuraBassegoda.Com en els altres llibrets, anavendedicades a prohoms de la vila, asocis de prestigi de l’entitat i, és clar, ales noies que havien brillat a la socie-tat, com: Bonaventura Fontanills, PerePagès i Maristany, D. Jaume Sensat(1), Carmeta Ferrer, Elvireta Orta,Carmelita Fàbregas, Inesita Oliver,Pepita Civil, Cristina i RosetaFàbregas, Leocadia i Prudenta Ferrer,Pere Maristany i Joseph García (2). El llibret comença amb un lema quediu:De les bolvas cristallinasqu’á tos peus rendeix el mar

Les CARAMELLES... del Masnou d’abans (2)Per Joan Muray

Històries de la vila

14

en feu ánforas divinasuna fada ab són cantar.Y al besarlas, amorosas,las onadas remorosasy la grana del sol noudevingueren flors hermosas;

las pubillas de Masnou.De Josep Meca

NOTES1- Jaume Sensat i Sanjuan era el popular-ment conegut “marquès de la manguera”.Un masnoví que havia fet fortuna a laborsa bonaerense. Al Masnou, la sevacasa d’estiueig és l’actual Casa de Cultura.2- Josep Garcia i Cunill era el fundador deles caves “Champ Sors”, les úniques cavesque estan prop de mar.

COOPERATIVA TÈXTILDE MASNOUAquest llibret pertany a la que fou coo-perativa de la fàbrica tèxtil conegudapopularment com a “Can Xala”, queprimer fou de Pau Estapé, després fou“La Industrial Lonera” fins al 1930, ientre el 1931 i 1961 fou “Ballvé, S.A.”,i finalment “Hilma, S.A.”.En aquells anys, els de la Cooperativatenien el seu cor de caramelles i erenla lletra i la música de Josep Ventura iEstapé (de can Targa), un terratinentque a més era músic i havia tocat finsi tot al Liceu. Els cantaires portaven unfanal amb les “quatre barres” (la ban-dera de Catalunya) impreses.Les cançons, com als altres cors, ana-ven dedicades als qui manaven, siguia la vila, a la parròquia o a l’empresa.En aquest llibret eren per a: Casa dela Vila, Rectoria, D. Pere Sust (1), D.Joan Puig (2), D. Baldomer Morell (3),D. Anton Vila (4), D. Miquel Llovet (5),D. Mariano Fernández (6), D. AntonGrau (7), D. Josep Vilarrasa (8), D.Isidro Zamora (9), D. Josep Juriol (10),D. Francisco Vilà (11), D. Joaquim Vilà(12), als senyors Francisco iCandelària (13), D. Pere Colomer (14)i Mariona Comerma (15).

NOTES1- Pere Sust era aleshores l’alcalde de lavila.2- Joan Puig era el gerent de l’empresa.3- Baldomer Morell presidia la Cooperativa.4- Anton Vila era el director.5- Miquel Llovet era director de “La Lonera”i de la secció de teixits.6- Marià Fernández era el propietari de lesGasoses Fernández.7- Anton Grau, més conegut com “l’Antonetdels carros”, transportava els productes del’empresa.8- Josep Vilarrasa tenia un càrrec a l’em-presa.9- Isidre Zamora tenia un càrrec a l’empre-sa. 10- Josep Juriol era de “can Trinquis” i can-salader de prestigi.11- Francesc Vilà era de “cal Morrut” i con-tractista d’obres de l’empresa.12- Joanquim Vilà, conegut com en“Quimet de les pells”, es dedicava, com elmotiu indica, a les pells.13- Francesc i Candelària eren els amosdel forn conegut com de “ca la Candelària”o de “can Cagaespès”.14- Pere Colomer era pollaire (gallinaire) ivenia també ous, cabrits i llet.15- Mariona Comerma era aleshoresdependenta de la cooperativa i després vatenir la seva pròpia botiga de queviures alc/ Navarra.

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 14

CENTRE CORAL UNIÓ MASNOUENCA

Aquesta societat és la popularmentconeguda com a “Casinet”, que ha tin-gut diverses ubicacions. Primer fou alfons de la plaça de la Llibertat, des-prés a la mateixa plaça, però alxamfrà del Camí Ral, el de ponent, ifinalment on ara és, al carrer deBarcelona.És la societat més antiga, tot i quequan fou fundada es deia CentreCoral. Entre els anys 1928 i 1933/34va crear el seu propi cor, l’OrfeóMasnoví. I entre els anys 1947 i 1952va tornar a tenir-lo. Tot i aquestesdates, per Pasqua, com altres socie-tats, tenia el seu cor de caramelles,que com a distintiu portava a la solapaun llaç amb les barres catalanes.El llibret que tenim és del 1911 i les lle-tres de les cançons són del poetaJosep Pujadas i Truch, i la música delmestre Pere Vidal (1).Després d’un vals i d’una americana,vénen les consabudes dedicades a:Casa de la Vila, Rectoria, i a D. IsidroBertran (2), D. Anton Antich (3), D.Pere Pagès, D. Joaquim, D. BenetRoig, D. Pere Anguera, D. PereOliveras (4), D. Joan Colomer (5), D.Lluís Marés, i unes cobles. D’aquest cor hi ha una anècdota bencuriosa (6), que va passar entre finalsde la dècada dels quaranta ocomençaments de la següent, delpassat segle, quan el president del’entitat no va voler pagar l’import dellogar una orquestra. Aleshores el

mestre Bert (que també cantava als“Gafarrons”) i els altres cantaires vandir que ells sortirien fos com fos; i vanllogar un piano de maneta que anavaamb carro i ruc, amb la condició queen podies treure la maneta, així ells hiposarien un piano convencional, queva tocar Rafael Bert, i així poguerenfer la cantada; això sí, tenint sempreben controlades les regnes del carro,no fos que piano i mestre se’n anessina “can Pistraus”.

NOTES1- Pere Vidal i Jordi fou un cèlebre violinis-ta i compositor, que el 1914 se’n va anar al’Argentina, on va tenir molts èxits i dirigí elConservatori de Música de Rosario.2- Isidre Bertran era aleshores president del’entitat.3- Anton Antich era el Caporal de Districtedel Sometent.4- Pere Oliveras era de la botiga de “canMarfanet”.5- Joan Colomer tenia vaqueria i, permotiu, de “ca la Vaquera”.6- Per a més informació, vegeu butlletí deGent del Masnou, núm.109, d’abril del1996.

ELS GAFARRONSAquests no constituïen cap societat;eren només un grup d’amics que esreunia, no en sabem l’indret, per can-tar caramelles, com a “colla humorísti-ca de Masnou”. Ells deien que canta-ven “cançons i cobles”. També deien,en comptes de posar el nom delsautors, que les seves havien estat“empescades” per l’Anton Portabella.Se’n sap, però, que el grup havia estatcreat pel músic Grau Maristany (enGrau Til·là) i que en feia també lamúsica i les lletres. Tenim constància que el grup fou creatl’any 1921 i sembla ser que va durarfins al 1925, almenys aquests són elsnúmeros que tenim. Els seus llibretsde cançons es venien al preu de 30cèntims (dels d’abans) i el del 1925 envalia ja 40. Aquest darrer, a més d’untrenta per cent d’augment, duia alhorapublicitat, cosa que deixa entreveureque aquell any el seu cost es feiainsostenible.Els anuncis del 1925 eren de: S. A.Cisa, Celler Duran i Champ Sors. Tres

empreses dedicades al “mam”, la pri-mera encara vigent, i la tercera conti-nua produint xampany. Les seves cançons, a diferència delsaltres cors, no anaven dedicades ni aautoritats o institucions, ni tampoc acap persona en concret. Tot i que, enser satíriques, deduïm que devienanar dirigides a algú en concret; però,amb el temps passat, ja no es potendevinar a qui.Les lletres d’Anton Portabella no erenmusicades per cap compositor, sinóque es cantaven amb la música decançons i obres ja molt conegudes,així tothom en sabia la tonada. Elmateix autor venia els llibreta a casaseva, al c/ de la Colomina, 12.Als diversos llibrets trobem títols com:Passades (amb música d’“Els TresTambors”), Volta-la (un cuplet ambcompàs d’americana) o CoblesJotesques.També: La Pageseta (amb música delfox-trot “El Arco Iris”), No es pot conti-nuar (cobles), Al·leluya (vals). I LaMarqueseta (massurca), A FestaMajor (amb música de la sardana“Senyal de Festa”) o Surt el Sol (vals).Els seus cantaires i músics s’anome-naven a si mateixos “Gafarronistes”; ientre els diversos anys consultats hicantaren (no tots alhora) els següents:Joan Bach, Joan Bigas, Lluís Ballell,Gabriel Bert, Rafael Bert, Pere Curell,Eugeni Casanovas, Jordi Jordana,Joan Duran, Pere Cid, Josep Codina,Josep Enric, Jesús Fabregat, JeroniGibernau, Josep Joan, Antoni Marí,

15

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 15

Lluís Jolis, Joan Palau, Pere Perich,Martí Raméntol, Francesc Rosés,Jaume Sala, Fulgenci Salsas,Francesc Roig, Enric Roig, AntoniRaméntol, Pere Raméntol i JosepVila. D’entre totes les cantades, en destria-rem algunes estrofes, per veure comles gastaven; són:

- Cantem cançons d’humor,cuplets, goigs...les quaranta,fins missa, tot perquèqui canta els mals espanta.

- Masnou, de dia es bell;prô de nit quan fa foscasi aneu sense fanalus trencareu la closca.

- En Rafael sempre va al cineamb la novia i la mamáperque els dits, diu, que a les fosquescorren molt més que essent clâ.

Una nit tant li corrienque sense dar-se’n conte ell,

‘nava tocant les berruguesque la mamá té al clatell.

- Una beata coquetaté tanta fè a un reverent,que de tant que s’hi confessava la memoria perdent.L’altre diumenge a la tardano sé que li va passar,que en el confés la cotilladiu que s’hi va descuidar.

- Casat en Cornelifrisava de penaperquè mai li enviavaDeu cap nen ni nena,don Cosme va dir-lia Nuria has d’anâi allà si a Deu preguespotsê et servirà.Un any just va estar-s’hipregant per sa colla,i fins s’asseguraque el cap posà a l’olla,i en premi al sê a casaun àngel trovà.prô es diu que el tal àngel...Aquest darrer grup, Els Gafarrons, enser satírics i pel que deien les seveslletres, eren força esperats pels mas-novins. Tot i que ara no podem saberqui se les carregava.També cal dir què és un gafarró(Serinus serinus); és un ocell d’uns 12cm, parent del canari, però d’un colorbru groguenc, amb el pit i la gola decolor groc. Es troba en gran partd’Europa i viu en llocs habitats.

Hi ha una anècdota referida al mestreRafael Bert i als Cors de La Calàndriai del Casinet, que ell va fer cantar con-juntament en certa ocasió. Fou amb

motiu d’una trobada de cors delMaresme, feta a Alella. Van cantarjunts, tot i la rivalitat existent, i ho ferensota el nom que ell els posà, es van dir“Els Garbellats”, ja que ell havia triatels millors cantaires de cada cor i decada corda.Tot i amb això, no aconseguiren el pri-mer premi, sinó el segon, per unesraons, diguem-ne, poc convincentsque va donar el jurat. El primer premifou per al Cor de l’Amistat, de Premiàde Mar, que aleshores dirigia el mas-noví mestre Jaume Sampera.

FONS CONSULTATS- Butlletí de Gent del Masnou. núm. 73. LaPasqua, de “La filla d’en Ceset”.- Butlletí de Gent del Masnou. núm. 98. LesCaramelles, d’en Dídac Ortiz.- Butlletí de Gent del Masnou. núm. 109.Històries de la Vila, de Joan Muray…- Gran Enciclopèdia Catalana- Costumari de Joan Amades.- Notes d’en Dídac Ortiz- Masnovins a les Amèriques. De Joan Mu-ray. Oikos Tau. Vilassar de Mar 1998.

16

El mestre Bert dirigint el Cor de Caramelles(anys 40-50)

El mestre Grau Maristany (Grau Til·là),creador dels “Gafarrons”.

C / l a G a r r o t x a , 4 ( p a s s a t g e ) 9 3 5 4 0 1 3 2 9 e l M a s n o u

Llanes i cotons per fer mitja. Tenim totes lesnovetats i colors per a aquest estiu… i recorda: si

et venem la llana, et guiem el jersei! L a b o r s d e g a n x e t . F i l s i t o t a c l a s s e d e

m a t e r i a l s p e r f e r p u n t e s d e c o i x í . B r o d a t s a m à q u i n aA r r a n g e m p e c e s d e v e s t i r .

Horari: Dilluns i dijous de 10 a 1 i de 5 a 8. Dimecres de 10 a 1. Divendres de 5 a 8. Dimarts i dissabte tancat

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 16

17

Havent llegit elfamós llibre “Contesde l’Alhambra”, ésfàcil comprendrel’èxit que sempreacompanyà aquestescriptor nord-americà. Fill d’unaacabalada famíliade comerciants, ihavent rebut unaacurada educació,va ser advocat,home de negocis,soldat i escriptorreconegut. No en vaés considerat comel primer escriptoramericà de famainternacional. El 1815 viatjà a Europa,on va passar disset anys a Anglaterra,concretament a Liverpool, on cuidavala sucursal del negoci familiar. Perdesgràcia, el negoci no va anar bé iaquesta circumstància el va empènyera dedicar-se exclusivament a la lite-ratura i obtingué un considerable èxit iuna més que estimulant soltesaeconòmica. Per descomptat, lesseves biografies fan menció de laseva trajectòria personal i dels seus lli-bres en particular i incideixen tambéen el seu període com a ambaixadordel govern americà a Madrid, peròrarament fan menció del seu pas perBarcelona. Sempre va sentir unaespecial predilecció per Espanya iparlava un excel·lent castellà. La sevaestada al front de la legació americanaa Madrid coincidí amb una visita de lajove reina Isabel II a Barcelona amb laintenció de prendre les aigües aCaldes de Montbui. En aquella èpocaIrving ja tenia seixanta-un anys i unasalut delicada, que la calor tòrrida deMadrid d’aquell estiu de 1844 encarava mortificar més. Per aquells dies varebre l’ordre d’entregar a la reina, enpròpia mà, dues cartes del PresidentTyler. Així que no va tenir més remei

que viatjar a Barcelona amb greuafebliment de la seva salut i s’hostatjàa la “Fonda d’Orient”, avui dia hoteldel mateix nom, en plena Ramblabarcelonina. Contra tot pronòstic, l’estada aBarcelona se li va posar d’allò més bé,d’un efecte terapèutic que va fer ques’evaporessin les xacres de Madrid.En una carta dirigida a la seva ger-mana li descrivia Barcelona com unaciutat encantadora, una barreja delcaràcter espanyol, francès i italià(???). D’un clima suau i una calormoderada per les brises marines.També li descrivia els fèrtils conreusde la rodalia plens d’arbres fruiters. Laseva agradable impressió va fer queallargués el sojorn a Barcelona iassistí a representacions d’òpera is’entregà als plaers d’una intensaactivitat social de recepcions, festes iexcursions amb cotxe de cavalls per lacomarca. Qui sap si es va arribar finsal Masnou.L’estada quedà interrompuda perl’avís d’anar a Londres i embarcà en elvapor “Villa de Madrid”. Durant la tra-vessia, en una carta dirigida a un amicli descrivia aquest paisatge: El litoralés molt muntanyós i, a cada pas, es

veuen castells en ruïnes. La costacatalana és plena de petites pobla-cions pletòriques de bullici, activitat iiniciativa ja que Catalunya és la “NewEngland” d’Espanya. Tenim un mag-nífic cel blau i bufa una brisa suau ideliciosa. El mar es veu animat per lesveles llatines típiques de les naus delMediterrani. Durant la travessia es vaenamorar d’una catalana d’extra-ordinària bellesa. Malauradament pera ell, estava casada i acompanyava elseu marit a la Festa Major de SantFeliu de Guíxols, encara que això nova ser obstacle perquè establís unaagradable relació amb el matrimoni.Fondejats a la badia de Sant Feliu, esva acomiadar de la formosa passat-gera i del seu marit, que embarcarenen una barca que els portaria a la plat-ja. Poc després, el vapor empreniarumb cap a Marsella.Sempre més, Washington Irving recor-daria amb nostàlgia la seva estada aBarcelona i, quan mencionava aquellsdies, sempre acabava fent referènciaa aquella esplèndida dona, d’en-cisador somriure, i al gest de comiatque li dirigí des de la barca; records,tots ells, mitificats amb el pas delsanys.

WASHINGTON IRVING I EL SEU HOMENATGE A CATALUNYAPer Josep Condeminas

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 17

18

Diumenge, dia 30 de març, dia esplèndidde primavera. Ja ens teniu, als cantairesde la Coral Xabec, tots cap a Vilanova ila Geltrú. La Coral Moixaina, vinculada al’Escola Pia de la capital del Garraf, enshavia invitat a fer-hi una cantada conjun-ta. Doncs, vinga!Ens havien dit: Els qui vulgueu, esteuconvidats a visitar el Museu delFerrocarril. Tots els qui hi van estar inte-ressats en van quedar molt satisfets. Elmuseu en si val la pena; però, tenint unguia com el qui ens hi va acompanyar, vaser un luxe dels que costen de trobar; iquin guia més competent i engrescador!A un quart de dues del migdia ja éremtots, ells i nosaltres, a la parròquia de laImmaculada Concepció, la parròquia deMar, com diuen els vilanovins, disposatsa fer-hi el concert.La Coral Moixaina, sota la direcciód’Alexandre Urpí, va interpretar cinccançons, unes de nostrades i unes deforanes. Fan de molt bon sentir.Després la nostra coral va portar-hi airesmusicals del Masnou. La directora,Montserrat Llagostera, està reviscolantmelodies de músics masnovins queconstitueixen un fons molt valuós de LaCalàndria i que estan en perill de caureen l’oblit si algú no els en treu la pols. Ellan’arranja harmonitzacions per a quatreveus mixtes i la coral les torna a fer sonaramb tota la frescor i gràcia que tenien itenen. Preludi primaveral (F.Ramentol-G.Maristany [1922]/M.Llagostera [2007])i Les cabòries d’en Peret (F.Ramentol-G.Maristany [1922]/M.Llagostera [2007])van ser les escollides. Feia goig de veure

molts dels oients portant discretament elritme amb el cap i amb el cos i tot. Ésque tenen un aire…!Tant els de Vilanova com els del Masnousaben què vol dir fer les Amèriques; totesdues poblacions són de marina i per uncantó o altre ens arriba el record, viscuto conegut, dels qui van travessarl’Atlàntic i van anar a fer fortuna al noucontinent. Per això era molt escaient decantar melodies americanes; dues del’Amèrica Llatina: La Cucaracha (Trad.mexicana/O.Ruthenberg) i El Maquerule(Trad. colombiana/G.Rentería). La per-cussió va animar el ritme viu d’aquestscants tan alegres.Com que ja érem a les ÍndiesOccidentals, vam anar una mica més alnord i vam cantar From the time you saygoodbye (L.Sturdy/R.Bos) i Drill ye tarri-ers, drill (Th.F.Casey-Ch.Connelly/Th.-Rodgers). Aquesta darrera, que té com atema el cant dels obrers que muntavenfeixugament les vies del ferrocarril, quehavia de portar prosperitat a tots elsEstats Units d’Amèrica del Nord, va con-nectar pla bé amb tantes màquines ivagons i vies i senyals ferroviaris queenriqueixen el museu vilanoví dedicat alstrens; semblava una cançó feta a mida.La Bàrbara Llacay ens va acompanyar alpiano amb l’encert i bon gust amb què hofa sempre.El cant conjunt de totes dues corals,dirigit per la Montserrat Llagostera, va

ser el Cànon per la pau (FrancisTerral/Ma.T.Gimènez) i així vam cloure elconcert.El regal d’una mostra del bestiari folklòricvilanoví fou el detall d’elegància delCoral Moixaina envers la Coral Xabec,juntament amb la promesa que vindrienal Masnou i hi faríem una cantada ple-gats.Al col·legi de l’Escola Pia hi vam dinar,cantaires i acompanyants, en l’ambientde germanor que és tan propi d’aques-tes trobades de corals.Gràcies, dones i homes de la CoralMoixaina; quan ens tornareu la visita a laVila Benèfica, procurarem tractar-vos tanbé com vosaltres ho heu fet.

CINC-CENTS ASSAIGSS’acaba l’assaig del dimarts 22 d’abril.Fins aquí res d’estrany. Bé, s’acaba unquart abans del que és normal i obrimunes galetes i beguda. Ei, que no ho fempas cada dimarts, eh! Aquest dimarts eraespecial.S’esqueia l’assaig de dimarts número500! Tota una fita a celebrar.En realitat portem molts més de cinc-cents assaigs i això per raons diverses:perquè també fem assaigs de dijousalternant les cordes d’homes i les dedones, o bé perquè, davant la imminèn-cia d’un concert, fem assaigs extres. Itambé perquè a l’inici de la coral elsassaigs no eren tan regulars com a par-tir del dia 20 de juny del 1996, que ésquan algú es va proposar de quantificarexactament els assaigs ordinaris dedimarts.Ja veieu que és una xifra força simbòlica,si bé amb una base prou objectiva comper fer-ne festa. Si comptem que cadaassaig ordinari dura dues hores, dequarts de deu a quarts de dotze del ves-pre, arribem a la conclusió que mil horesd’assajar constitueixen una efemèrides

CròniquesLA CORAL XABEC SE’N VAA CANTAR AL GARRAFPer Esteve Pujol i Pons

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 18

19

digna de recordar-se.A tall d’informació històrica, us resumei-xo els inicis cronològics de la nostra ivostra Coral Xabec:La Coral Xabec es forma embrionària-ment pel novembre del 1994 arran delassaigs de les parts corals de “L’Estel deNatzaret” (de Ramon Pàmies amb músi-ca de Miquel Ferrer) que el Grupd’Aficionats al Teatre, dirigit per JosepRiera, representaria pels dies de Nadalal teatre del Casino del Masnou. Ladirecció de cors i orquestra ja correspona Montserrat Llagostera i Torrent.

L’activitat pròpia de la coral comença for-malment pel gener del 1995.Les dues primeres actuacions públiqueses fan a tall de participació en les cele-bracions litúrgiques del Diumenge deRams i del Dijous Sant del mateix any ales parròquies de Sant Pere del Masnoui de la Mare de Déu del Pilar del Masnourespectivament.El concert de presentació té lloc el dia 8de juliol a la mateixa església parroquialde Sant Pere del Masnou, lloc habitualde concerts a la vila. Ja hi van participarquaranta-sis cantaires sota la direcció de

Montserrat Llagostera.El 16 de juliol fa el segon concert a laparròquia de Sant Josep Obrer, deRipoll.Al Convent del Pares Caputxins deSarrià, a Barcelona, hi farà un nou con-cert el 2 de desembre.El primer concert nadalenc té lloc el 22de desembre a la parròquia de SantPere, del Masnou, amb caràcter de pri-mer aniversari.I continuem assajant, cantant, fent belle-sa i passant-nos-ho bé.

Presentació, aBarcelona , de laCOMISSIÓ 100 ANYSD’ESTELADA (1908-2008)Per Joan Muray Vocal de Cultura

El passat 14 d’abril, setanta-setèaniversari de la proclamació de laRepública Catalana pel presidentMacià des del balcó del Palau de laGeneralitat, es va fer la presentaciópública, a la seu d’Òmnium Culturalde Barcelona, de la “Comissió 100anys d’estelada (1908-2008)”.La presentació va anar a càrrec delpresident de l’entitat, Jordi Porta, demembres de la comissió i de dos delsconvidats a l’acte, que explicaren elprograma d’activitats que es portarana terme al llarg de tot l’any quedurarà, tant a nivell nacional com al’internacional.Aquesta presentació es féu especial-ment dirigida a la premsa i altres mit-jans de comunicació i va comptaramb un nodrit grup de persones dereconegut prestigi, del que s’anome-

na la societat civil catalana. Ells re-presentaven la diversitat de personesd’àmbits ben diversos que s’han anatadherint d’un temps ençà a aquestaconvocatòria.Entre els molts actes que té previstsla Comissió, hi ha una magna exposi-ció històrica, una tramesa de postalsa l’ONU en què reivindica el dret delpoble català a l’autodeterminació iuna campanya conjunta amb laPlataforma Pro SeleccionsCatalanes. Aquesta es denominarà“100 cims–100 anys”, i pretén pujarl’estelada a cent cims del món, i jan’ha sortit (el 14/4) la primera expedi-

ció, la de la UEC-Gràcia cap al cim del’Everest, on pensa plantar la senyeraestelada commemorativa de l’aniver-sari.D’aquest aniversari de l’aparició de laprimera bandera catalana amb l’estel,el butlletí d’aquesta entitat, correspo-nent al gener d’enguany, ja hi vaaparèixer una nota al respecte quedeia així: 1908-2008. 100 anys. Apareix perprimer cop la bandera catalana estela-da. El fet ocorregué a la seu de laLliga Nacionalista Catalana a París.L’estel estava col·locat dins un rombeque hi havia al mig de la banderaquadribarrada. La primera esteladacom la actual va aparèixer el 1918,essent el seu creador, el masnovíd’adopció, en Vicenç A. Ballester iCamps.Com veieu, una arrencada de celebra-cions solemne, rica i variada, a la quals’aniran afegint actes a mesura quevagin sorgint. Per la qual cosa, sivoleu estar a l’aguait de tot el que hafet la Comissió i el que prepara, usrecomano que us connecteu al seuweb, que és : www.estelada.cat

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 19

20

Del 30 d’abril a l’1 de juny laSala Muntaner (c/Muntaner, 4) presenta laimprescindible Los niñosde Morelia de Víctor HugoRastón (1948), una creaciódirigida pel també mexicàMauricio Jiménez (1960), produïda per l’associació teatral barce-lonina La Jarra Azul i per Conjuro Teatro, que recorda l’episo-di històric dels nens –molts, catalans– que en temps de la guer-ra civil espanyola, el juny de 1937, arribaven per ser acollits a laciutat mexicana de Morelia (www.salamuntaner.com,www.ninosdemoreliateatro.org). L’endemà que el nostre adorat actor Oriol Guinart comença aactuar a Venedors d’Edoardo Erba a la Sala Beckett, el 8 demaig, i fins a l’1 de juny la Sala Petita del Teatre Nacional deCatalunya (www.tnc.cat) acull el muntatge Què va passar quanNora va deixar el seu home o Els pilars de les societats de lapolèmica, corrosiva, sulfúrica autora austríaca Elfriede Jelinek(1946, www.elfriedejelinek.com). Qui ha pogut esborrar de laseva memòria el film La pianista (2001) de Michael Haneke, apartir del seu relat? Ara una Nora ibseniana creada per Jelinekassumeix plenament la seva força, alhora que el repte que signi-fica sobreviure en el món hostil i masclista d’una fàbrica. Dosgrans actors, Manel Barceló i Lluïsa Castell, encapçalen unasàvia troupe (Gabriela Flores, Carme Gonzàlez, LlorençGonzàlez, Carlota Olcina, Albert Pérez, Montse Pérez, XaviSàez i Cristina Sirvent) modelada per la direcció escènica deCarme Portaceli i el moviment de Marta Carrasco.També el dia 8, i fins al 18 de maig, el polifacètic compositor i pia-nista Carles Santos (Vinaròs, 1940, www.carles-santos.com)comença a presentar el seu homenatge a Joan Brossa (1919-1998) – Santos fou alumne i col·laborador seu– titulat brossalo-brossotdebrossat al Teatre Lliure (c/ Passeig de SantaMadrona, 40-46)(www.teatrelliure.cat) de Montjuïc, amb unanòmina conformada per Inés Borrás (pianista), el tenor AntonioComas i els cantants-actors Mònica López i Josep MariaMestres.Del 14 de maig al 15 de juny el Brossa Espai Escènic(www.espaibrossa.com), tot tocant a la Via Laietana i al carrer dela Princesa, programa un gran exercici de poesia escènica ambuns destacables ingredients de sàtira i erotisme: Els mots deYorik (i altres peces) de Josep Palau i Fabre (1917-2008), ambdirecció d’Iñaki Garz.A partir del 23 de maig La Riereta Teatre programa durant trescaps de setmana dos textos (El binomio Peyró) de Josep PerePeyró (Palma de Mallorca, 1959) dirigits per P.A. Angelopoulos(c/ Reina Amàlia, 3, prop del Mercat de Sant Antoni) (www.larie-reta.es). És una bona ocasió per repescar i retrobar-nos amb ladramatúrgia catalana contemporània.

Ben alt i digne i clar!Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. J. R. Lucas

Jacint Ros i Hombravella,consoci de GDM és distingit amb la Creu deSant Jordi.

El dia 22 d’abril de 2008 elnostre consoci i amicJacint Ros i Hombravella,juntament amb d’altresvint-i-tres personalitats inou entitats de diferentsàmbits, va rebre un delsmàxims reconeixementsque anualment atorga laGeneralitat de Catalunya d’ençà de l’any 1982: La Creu deSant Jordi.En el cas del nostre amic Jacint Ros, estretament vinculat iapreciat a la vila del Masnou, reproduïm literalment el textoficial on es detalla els mèrits que han propiciat tal reconei-xement: Jacint Ros (Barcelona, 1934): economista. Per lesseves aportacions rellevants en matèries com el com-portament de l’estalvi o l’economia catalana en el seuconjunt, a més de camps específics com el dèficit fis-cal i l’estructura empresarial, especialment en la petitai mitjana empresa. I també per una reconeguda tascadocent i la preocupació per tal que els coneixementseconòmics arribin a la societat de la manera més ente-nedora.El guardó d’enguany era obra del joier Joaquim Capdevila,guanyador del concurs convocat pel Consell de Disseny dela Generalitat el 1981. Segons text oficial, els materials emprats són: L’argent i elcorall, ambdós lligats a la tradició decorativa catalana.La Creu, com asímbol de Cata-lunya, és de co-rall vermell sobrefons de corallblanc, en unmarc d’argent,al·legòric delpaís.Des d’aquesteslínies felicitem detot cor Jacint Ros il’animem a seguiraportant tot el seusaber en bé delnostre país.

La Junta Directiva

Los niños de Morelia

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 20

21

A la primera part, en Joan i en Jaume ens relataren els preparatius per realitzar la sortida i com el dia 3 de setembre, permitjà del transport de l’autostop, coneixen una sèrie de personatges que els ofereixen els seus vehicles per pujar-hi, finsque poden arribar al poble de Ribes de Fresser, ja de nit, amb un ruixadet amenitzat amb llamps i trons, i fan de la primeraacampada un veritable Trafalgar, segons paraules d’en Joan. El dia 4, al voltant de les 5 del matí, anaren a agafar el cre-mallera, però aquest no sortia fins a les 9, i encara amb retard. L’anada a Núria fou espectacular: “...el cremallera passavers un riu que serpenteja muntanya avall, ara pel costat d’un bosc de pi-avets, també entremig d’un rocam que semblaque s’hagi d’ensorrar amb el trontoll del tren... En arribar a dalt ens adonem que els cims més enlairats de la vall de Núriasón blanquejats de neu. Aquesta sí que no ens l’esperàvem!”, comenta en Joan. El dia 4 acaba que ells dos decideixenfer una petita exploració per preparar l’atac al cim del Puigmal, enmig de boira i d’una fina pluja.

En aquesta segona part, no us perdeu les reflexions que fan quan ataquen el Puigmal i van carenejant pel Pic de Segrei Coll de Finistrelles. El Nou Creus, el Pic de l’Infern, Nou Fonts i el dinar al Santuari (60,00 pessetes), també val la penaque hi pareu esment. L’anada a dormir: l’espelma que es resistia a apagar-se, quin sentiment tan bonic!

Anem pujant a un pas seguit i de micaen mica ens anem enlairant vers elcim, que no es veu pas, tapat comple-tament per la boira. Mentre pugems’aclareix un tros de cel i podem con-templar el Pic de Segre a mà dreta, totmajestuós, voltat de núvols negres. Elcamí es va fent dificultós i ens sorprènuna forta pluja i pedregada, tot alhora,que ens fa parar una estona amb elsimpermeables. Reemprenem la ruta alcap d’una estona i, embolcallats peruna gran boira, no ens podem separargaire, car als pocs metres ens perdemde vista. Anem seguint els senyalsmarcats a les pedres i així arribem aldarrer tros molt dret, amb algunesclapes de neu que dificulten la marxa.Més amunt, i quan som gairebé a dalt,la neu ha tapat els senyals del camí ila boira no ens permet albirar res, perla qual cosa, no sense un gran dis-gust, hem d’abandonar el nostreintent. El descens, al principi, és unamica perillós pel que és d’empinat,però a mesura que anem baixant, lamarxa es normalitza i així arribem alSantuari. Són les sis de la tarda i con-tinua amenaçant pluja. Amb unaesgarrapada ens fem el sopar, quedevorem amb necessitat d’un platcalent a l’estómac. Fa fred i la camina-da ens ha deixat una mica cansats. A

La nostra petita volta al món (2)La sortida a la Vall de Núria d’en JoanCasals i en Jaume Rossell Del 3 al 7 de setembre del 1961

Per Ramon Asensio i Cardell

Dalt el Puigmal

les vuit anem a participar del rosari al’església i, tot seguit, anem cap adormir i ens deixem caure com unstroncs.

DIA 5, DIMARTSEns llevem a les set del matí i, comque veiem el cel bastant aclarit,decidim acabar allò que ahir vamdeixar a mig fer. I així, després d’unlleuger esmorzar, ens encaminemaltra volta vers el Puigmal. Avui lacosa ja es presenta millor i, sense ladificultat de la boira, la caminada noens dóna cap entrebanc. Al cap d’unahora i trenta-set minuts exactamentarribem al cim del Puigmal (2.909 m).És la primera vegada que pujo tanamunt! Ací dalt ens hem sentit amosdel món! Primer, donem gràcies a laMare de Déu de Núria perquè ens hoha donat tot tan fàcil i després firmemal llibre de registre. Tot seguit anem aesmorzar en un lloc a recer, car allàdalt bufa un vent de mil dimonis.Durant l’estona que hem estat al cimhem pogut contemplar la part france-sa, que comença a l’altra banda delPuigmal. Després d’esmorzar anemcarenejant fins arribar al Pic de Segre(2.775 m). El cel s’ha esbargit i nomésresta boira a les parts baixes. Aquestacarena és fronterera i, per tant, hem

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 21

estat estones dins de França. Aixòm’ha fet il·lusió, ara ja podré dir que jahe estat a l’estranger. Seguint la cres-ta, arribem al Coll de Finestrelles. Acítambé hem entrat un tros dins deFrança. Més enllà es veu el primerpoble francès que hi ha després de lafrontera. Estem voltats d’una gran soli-tud i el silenci ens omple de pau l’es-perit. Els cims són coberts de verdor idestaquen molt sobre els núvolsblancs que, impulsats pel vent,passen a gran velocitat vers un destíignorat; després d’un breu descans adalt del coll emprenem el descensvers Núria. Ara ja tot és fàcil i nomésés qüestió d’anar retallant les grossescorbes del camí, que busca els llocsmés planers per conduir-nos a la vall.Pel camí trobem un sacerdot que pujatot sol cap el coll; hi enraonem unaestona i cada un pel seu camí conti-nuem la nostra ruta. Arribem alSantuari cap a les dues; ens fem unbon dinar i tot seguit anem a fer lamigdiada, car les cames ens pesendesprés de la llarga caminada. Estemcontents perquè hem pogut aprofitarel matí. Després d’haver dormit ensn’anem a estirar les cames una estonai a treure’ns el fred de sobre que hemagafat mentre dormíem. Ara ja enstrobem millor. Pel cantó del túnel delcremallera només fa que entrar gransquantitats de boira que omplen de tris-tor la vall. El silenci només es trencapel rodolar de l’aigua entremig de les

22

pedres del riu. De tant en tant se sentalguna esquella de les vaques que,incansables, van pasturant pels prats.És meravellós! Pugem pel camí delfunicular vers la residència JoanBarceló d’E. i D. Trobem que està moltabandonada i és llàstima perquè ellloc és imponent i té una vista fantàsti-ca. Des d’allà dalt es veuen totes lescreus que marquen el camí del viacru-cis per la muntanya. Acabem de visitarels llocs més bonics d’allà dalt, entreells el tele-sella, i emprenem el retornvers el refugi. Pel camí ens entretenima recollir llenya per cuinar. Fem elsopar i, després de menjar, com queja no tenim temps d’anar al rosari,anem a fer una volta pel Santuari.Quan sonen les deu, anem cap adormir.

DIA 6, DIMECRESLa intenció d’avui era: si fa bon dia,ens llevarem d’hora i anirem cap a Ullde Ter i, si no en fa, ens llevarem méstard i farem una volta per aquestscims. Doncs bé, com que hacomençat fent mal dia, ens hi hemtombat fins a les nou; llavors ensllevem i ens adonem que s’ha girat eltemps i fa bo. Després d’esmorzar,agafem l’impermeable i ens enca-minem vers Nou Creus. El camí ésmés fàcil que el del Puigmal i l’únicadificultat està en el darrer tros, on totés tartera. Arribem bastant cansats adalt i el vent bufa tan fort que ens faanar de cantó. Després de menjarunes quantes panses ens dirigim versel camí que porta als llacs de Carançàper poder-los veure des de dalt, carse'ns ha fet tard i no hi podem baixar.Des d'allà dalt, els llacs són fantàsticsi, voltats d'aquells pics tan escarpats,semblen talment com de contes defades. A mà dreta tenim el pic del'Infern. Tirem altra volta enrere i ensencarem vers Nou Fonts, on arribemal cap de poca estona pel camí de lacarena, sempre acompanyats pel ventfort i gelat que puja del cantó de Núria.Seguim pel camí vers el Santuari, onarribem al voltant de les dues. Comque estem cansats, decidim anar adinar al restaurant econòmic delSantuari, encara que no és taneconòmic com diuen (60 pessetes el

cobert!, valga'm Déu!). El dinar haestat bé i hem quedat ben tips.Acabem a les quatre i anem a fer lamigdiada, estirats com llangardaixospels prats verds que volten el llac,aprofitant que fa bona hora i ha sortitel sol. Quan aquest s'amaga, anemvers el refugi per continuar el descansen Jaume, mentre jo aprofito perescriure una estona. Arriba l'hora desopar i no tenim gaire gana, car eldinar ens ha deixat bastant plens.Després de cuinar una sopa i prepararuna ximpleria que ens quedava peralgun racó de la motxilla, ens dis-posem a sopar. Sortim una mica tard iarribem al rosari a “misses dites”. Ensn'anem a acomiadar de la Verge i,també després de preguntar-ne elsentit al senyor Rector, posem el capdins de l'olla i toquem la campana

De tant en tant se sent alguna esquella deles vaques que, incansables, van pastu-rant pels prats. És meravellós!

Una gran sensació de respecte a daltel Nou CreusEl coll de Finestrelles parteix Catalunya

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 22

demanant alguna gràcia especial a laVerge. Sortim de l'església i anem adormir la darrera nit dins el refugi, onens trobem com a casa nostra. Un copposats dins el sac de dormir, tots doshem sentit el mateix dins nostre: lapena de marxar i deixar aquests llocsde pau i de tranquil·litat; fins i tot l'es-pelma s'ha resistit a apagar-se, avui,quan des de terra he bufat fort perquè

23

deixés de donar-nos llum per darreravegada: semblava tenir el mateix pen-sament nostre i no es volia posar a larealitat. Un silenci penetrant envaeixl'espai, trencat lleugerament per algunrespir profund que ens acosta a l'en-dormiscament. Dintre de poc tot seràtranquil·litat i repòs. Bona nit!

Pic de l’Infern

Els llacs de Carançà a l’hivern

www.canrac.comFes la teva comanda a través de la web.

Recull-la a la botiga sense cues ni esperes o te la portem a casa

Compra mínima 10

Mestres Villà, 101· 93 555 16 64

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 23

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista

Misarquisme. Miser. Misericòrdia.MISERICÒRDIA.- Virtut que ens empeny a compadir-nos de les penes i misèries del proïsme i a socorre’l . //Petit seient de la part de sota de les cadires dels corsantics de les esglésies. // Punyal que es portava antiga-ment al cinyell.// ( Santuari de la Misericòrdia. Geog.Església situada en el districte municipal de Canet deMar, p.j. d’Arenys de Mar (Barcelona) en la costa deLlevant. // Santuari magnífic a Reus sota l’advocació dela Mare de Déu de la Misericòrdia, de gran devoció a lacomarca.

Després de la tempestat ve la calma, o sigui després de lamisèria i els miserables ve la misericòrdia i els misericordio-sos.Lo que no sabíem i que la graciosa enciclopèdia ens hoaclareix es que tal nom, de virtut tan seriosa sigui empratper a designar una part, no sabem quina un petit seient dela part de sota de les cadires, no sabem si per aguantar elcul dels canonges. Com també per a designar un punyal alcinyell ( objecte poc misericordiós em sembla i és opiniónostra) Per lo demés virtut, proïsme, atribut diví, almoina,estem totalment d’acord amb la nostra orientadora enci-clopèdia.

MISARQUISME.- Odi o oposició a qualsevulla forma degovern. // Doctrina segons la qual el govern és un mal.

Lo que és un mal és no saber-se governar a si mateix i endefecte d’això es necessita que et governin.

24

MÍSER.- Que és molt pobre, miserable.

Hi han rics molt pobres i pobres molt rics. El que creunomés en la matèria, és inútil que li expliquin aquestaparent contrasentit.

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 24

terra foc

metall93 555 76 40

Adriana

JORGE PUIGORIOL SALA, S.A.CASA FUNDADA EL 1862

Blanqueig i acabat de teixits de lli, cotó i

les seves mescles

Pg. de la Riera, 1 93 555 06 66

Teià

Pg. de la Riera, 86 93 540 06 01

Teià

Pg. de la Riera, 77 93 540 46 37677 70 45 90

Teià

Pg. de la Riera, 130 93 555 35 18

Teià

Menús diarisCarta selecta

FFLLOORRSS II PPLLAANNTTEESS

CORONES

CASAMENTS

RESTAURANTEnric

Fórmules magistralsAnàlisis preventives

HomeopatiaPlantes medicinals

Dietètica infantilDermofarmàcia

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 • 93 540 72 40 • El MasnouP. Buvisa. C/.Indústria 14 • 93 555 93 88 · 609 83 55 22 • Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

17 i 18 de maig

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 25

Amb aquest article acabo la transcrip-ció dels lemes o inscripcions delsrellotges de sol, segons el treball delsenyor Alfred Urbiola Jané que vaigpresentar i començar al butlletí delmes de gener d’enguany. Espero quehagi estat una satisfacció per als lec-tors com ho ha estat per al senyorUrbiola i per a mi.

En Colomer em féui no em sap greu- Les Claperes 13 - Prats de MollóLa Presta (Vallespir)

Visitant que véns de fora,Déu et doni una bona hora.Amb un rellotge de sol,quan vols saber l’hora, plou.L’agricultura és la professiópròpia del savi, la més adiental senzill i l’ocupaciómés digna per tot homeque és lliure. (Ciceró) - Terrenys de l’ermita de Montalbà -Preixana (Urgell)

A Riu, l’hora que es veu,és l’hora que es viu- Església Parroquial de Sant Joan -Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

El cielo está estrellado, qué bienestrellado está y el que lo de-sestrella qué buen desestre-llador será - Masaia Can Maidó, ctra. l’Esparra -Riudarenes (Selva)

Ce mires,ce mires, mucol.Ce no veusque soc un rellotge de col?- Cal Vicari, ctra. l’Esparra -Riudarenes (Selva)

Laus Deo (Lloança a Déu) - Gustavo Adolfo Bécquer 23 -

mentres el sol m’il·lumina,no demano mai propinani sóc de cap sindicat - La Casota de Matamala, ctra. Vic -Sant Hilari Sacalm (Selva)

Si tu no vas a l’horacom jo si no fa solpensa que ningú ens vol - Rest. “La Casona”, Tudona 2 - SantJust Desvern (Barcelonès)

El temps passa. Envellim,fem via al cel,santllorencins- Rectoria - Sant Llorenç d’Hortons(Alt Penedès)

De sol a sol com el pagès- Sacosteta, es Consell - St Lluís(Menorca)

Si el sol m’acarona,jo et dono l’hora- ctra. Sant Salvador de Bianya -Sant Pau de Segúries (Ripollès)

El temps no el pots deturarperò pots no perdre’l- Barcelona 40 - Sant Quirze delVallès (Vallès Occidental)

No t’equivoquis mussol que vaiga l’hora del sol- Masia La Nòria, la Nòria 2 - SantaColoma de Farners (Selva)

De sol a sol les hores passenaprofita-les- Sant Salvador 23 - Santa Colomade Farners (Selva)

Sols les hores bones- Rest. Can Merla - Santa Coloma deFarners (Selva)

Sols marcaréles hores bones- Can Roca “Casa Màgica” - SantaCristina d’Aro (Baix Empordà)

Marcant i seguint el ritmedels estels s’escola el temps- Mas Pla Rest.Torrelles - SantaCristina d’Aro (Baix Empordà)

In hac hora ora (En aquesta hora26

Sabadell (Vallès Occidental)

Que sigui llum i llum fou- Cal Bonet, Jaume I - Salou (Tarra-gonès)

Si fa Sol, parlo amb el nas,si no en fa, no parlo pas- Can Botet - Samalús (VallèsOriental)

L’hora puc dir només fins aquí.D’aquí endavant busca un altrequadrant- Can Coch - Samalús (VallèsOriental)

Rellotge com el d’en Pasqualno en trobaràs d’igual- Can Miquel de la Riera - Samalús(Vallès Oriental)

Si volsque marqui l’horafes que faixi sola tothora- Can Roca - Sant Cugat del Vallès(Vallès Occidental)

Carpe diem (Aprofita el dia) -Giuseppe Verdi 27 - Sant Cugat delVallès (Vallès Occidental)

Serveixo amb fidelitat

Què mires, mussol! Sóc un rellotge de sol Els Rellotges de sol parlen (XI) Per Esteve Pujol i Pons

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 26

27

prega) - Masia Arcarons - Santa Maria deCorcó (Osona)

De dia moure’s i de nit dormirJo sense sol i tu sense fe no somres - Cal Girona - Sitges (Garraf)

Del sol visc si és present.Res no faig si és absent.- Casa Nova del Maset del Lleó -Subirats (Alt Penedès)

Pels camins del celel Sol va fent via.Mira l’hora que ési aprofita el dia- El Maset del Lleó - Subirats (AltPenedès)

A cal Pere del Masetmenjaràs com un canongei beuràs com rei Pepet- Rest. Cal Pere del Maset - Subirats(Alt Penedès)

Ora et labora (Prega i treballa) - Ca l’Uriach - Teià (Maresme)

Del sol quan passa més alti de raïm cuidat com calen fem el xampany Nadal-Cal Nadal de la Boadella - Terrassolai Lavit (Alt Penedès)

L’hora que veusés l’hora que vius- Plaça de l’Església - Tivissa (Riberad’Ebre)

D’aquestes n’hi ha una per tu - Mas Pasqual - Tordera (Maresme)

Horas non numeronisi serenas (Només compto leshores serenes) - Central Elèctrica - la Torre deCabdella (Pallars Jussà)

Sense rodes, molles ni pes,marco’l dia y l’hora que es.- Can Casanovas-Torrelles deLlobregat (Baix Llobregat)

Déu ens dongui una bona hora- Can Solé - Torrelles de Llobregat(Baix Llobregat)

Docet umbra (L’ombra ensenya) - “Lo Mirador”, Església 1 - Torroellade Montgrí (Baix Empordà)

Les hores fugen de pressa…fugen i no tornen més- Can Domènec - Valldoreix (VallèsOccidental)

De temps en tempsmudança fa lo temps - Can Casiano - Vallfogona deRiucorb (Segarra)

Quan el Sol em tocará,diré l’hora que será.- Major 292-294 - Vallirana (BaixLlobregat)

Sols compto les hores serenes- Rest. Can Flassià - Vidreres(Selva)

Les hores clares del diamarco acompassadamentde pressa les d’alegriai les tristes lentament- Masia Cabot, Carles III - Vilassarde Mar (Maresme)

Vols fer-te soci de Gent del Masnou?BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ

Nom i cognoms:.........................................................................................................

Adreça:....................................................................... DNI: .....................................

Data de naixement:............................................ Telèfon: .....................................

Nom i cognom cònjuge / parella:.............................................................................

Adreça electrònica (e-mail) ......................................................................................

Quota anual: 25,50 e (Revisable anualment amb l’IPC)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA........................................................................................

Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:

Banc / Caixa......................................... Adreça ........................................................

Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

........... ................ ............... ..........................

El Masnou...........de..................de.................

Signatura autoritzada

Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 27

28

Ens trobarem a l'estació d'Ocata a les 10,15del matí. Cal comprar el bitllet d’anada i

tornada a Badalona.Visita a la fàbrica i a sales d’estil modernista.Preu de l'entrada: 3,5 a pagar en fer-ne la

inscripció prèviament a:Gent del Masnou, Dr. Agell,9

93 540 39 29 de 6 a 9 del vespre

Organitza: Vocalia Recreativa

Visita a la fàbrica de l’Anís del Mono de Badalon

a

diumenge 25 de maigFabricació de l’anís més popular des de fa

140

anys

.

Trobada a lapl. d’Ocatadels nascutsl’any 1958Per moltsanys!

Júlia Fernández LaraPatro Muñoz MontañezMª Llüisa Villaescusa FelipMª Carme Sanz SanchezCarme Valverde FerreiraAdelaida Trepat DessyIrene Müller RocaRossó Cisa RamentolMª Antonia Riera PortaConxita Poch SansMarian Maristany RojasMontse Cid MaresmaVicens MercadéMarta Torrell BuchNúria EstraguésDolors Lluch CuestaCarme Pruñonosa Amador

InformacióCarme646 07 77 40

Fot

ogra

fia d

e C

arle

s P

iera

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 28

PLAQUES DE CAVA I SEGELLSCol·leccionisme

29

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Del 3 al 23/5Josep Igual. Olis i aquarel·les.

Del 24/5 al 13/6“MEM. DEBAT, ACCIÓ, INNOVACIÓ” 25 anys delMoviment Educatiu del Maresme

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA I FILATÈLIA(cada segon dimecres de mes)Dimecres14 de maig, Dimecres 14 de maigDimecres 11 de juny del de 7 a 9 del vespre

PL

AQUES

CAVA

Conferències

I n f o r m a

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut.De manera especial ens calen veus d’homes, tantde tenors com de baixos.Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevoldimarts abans de començar l’assaig, o sigui, unamica abans de dos quarts de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

PROPERA CONFERÈNCIA MES DE JUNYDimecres 11 de juny a les 18“25 ANYS DEL MEM. 25 ANYSD’IL·LUSIÓ COMPARTIDA”A càrrec de Jaume Cela

IX ACAMPADAESTEL·LAR

Maig, dissabte 24 i diumenge 25: faremla nostra acampada estel·lar al càmping

El Vedado a Vallromanes (ctra.delMasnou a Granollers km.7,

93 752 90 26). Preu adult: 2 3 . Nens menors de deuanys: 1 5 . Esmorzar i dinar a càrrecde l’organització. Podeu retirar el com-provant a la Caixa de Catalunya, pas-seig de Romà Fabra, 11, del Masnou

93 540 38 53Ingressos al número de compte:

2013 0768 70 0200361414

AMICS I ANTICSESCOLTES DEL MASNOU

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Era de la dona molt apreciada,tant de la soltera com de la casada.Eren molts els dies que al meu davantla dona es passava amb mi jugant.Tant si em vols creure com si no em creus,ella em feia córrer sols amb els peus.

Resposta: la màquina de cosir

Durant tot el mes de maig podeu pas-sar pel local social de Gent delMasnou, de 6 a 9 del vespre, a ferdonació de qualsevol objecte o andrò-mina que sigui aprofitable. Recordemque és indispensable que no siguin degran volum i que, sobretot, estiguin enbon estat d’ús i conservació: llibres,tasses, copes, ampolles, joguines, dis-cos, gerros, etc., etc. i que es posarana la venda, a preu supereconòmic, eldia del festival. Tota la recaptació seràlliurada a DISMA.

DISMA i nosaltres us agraïm per endavant lacol·laboració i generositat

Petits encants deGent del Masnou

Gent solidària

Gent del Masnou

XXIX Festival DISMA 1 de juny 08

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 29

30

Arran de sòlJa sabeu que m’agrada xafardejar, però no allò de trinxaralgú perquè sí, no, el que m’agrada és escoltar (amb lesmeves llargues orelles) el que diu la gent.Doncs bé, l’altre dia estava en un d’aquests closos assole-llats que especialment els avis cerquen en temps de frescai, pel que vaig escoltar, vaig parar la “parabòlica”.Refonoll com despotricaven els reiets del meu cor. Se lescarregaven els manaies. Qui si no? Us ho explicaré, nopatiu.Deien que allà a les amèriques, a can ianqui, la gent quanparla d’aquests temes de política i del que els costa, sem-pre ho fan tot dient “nosaltres els contribuents”. Sí senyor.Nosaltres també som els contribuents, perquè, si no fos així,d’on sortirien les misses que ho paguen tot?I per aquests set sous (no parlo del que cobren els polítics,ni del que s’augmenten quan entren), doncs tenim tot el dreta demanar-los comptes. Que ens els donin ja són figuesd’un altre paner.Si ara (i fa ja molt de temps) es demana als manaies del’altiplà (meseta per als que no ho sàpiguen) que donin lesllistes de les balances fiscals (no ho confongueu amb capbalança de pesar jutges) per saber quan paguem, quanse’ns en queden, quan donen a altres comunitats (i a sobreencara diuen que som insolidaris), etc. Doncs nosaltres, elsvilatans tenim tot el dret a saber a on van els nostres impos-tos, o no?Els avis en qüestió deien que si paguem tant! Que si vés asaber què en fan! Que quants empleats té el nostre ajunta-ment? Què cobren els polítics? Què cobra la gran munió(que sospiten que hi ha) de gent a totes les oficines muni-cipals? Etc.A més, deien que, a sobre, tota aquesta gentada que cobrade nosaltres, per a més inri, quan, per desgràcia, hi vas agestionar qualsevol cosa, et fan anar d’un cantó a l’altre(com d’Herodes a Pilats), i a voltes, quan ja has fet tot elviacrucis, te’n surt un que et diu que el lloc on et resoldranel que demanes és a tal oficina, i aleshores és quan tu lidius: però si és la primera on he anat!Això estant de sort; ja que a vegades, després de trobar ellloc on t’han dit que et resoldran el que demanes, arribes allloc i, en preguntar pel responsable, et contesten que no hiés. Que està de baixa o que aquell dia no hi és, o que estàreunit, o el que sigui. I no en treus l’entrellat, ni hi ha ningúmés (amb tanta gent) que t’ho pugui resoldre, que has detornar un altre dia, com si tu estiguessis sempre lliure perresoldre el que sigui quan vulguis.Com veieu, els avis, tot i que molts sembla que noméspensen en viatges, en manduca, a passar-s’ho bé, doncstambé n’hi ha que tenen cabòries, i no són presidents deres.Apa, ja us he escalfat la closca. I a veure si hi ha sort i algunmanaia explica tot això en aquella magnífica publicació quetenen per parlar de meravelles. Bup, bup.

L’ALOSAEX-LIBRIS DE JOAQUIM CUSÍPer Ramon Asensio i Cardell

El passat 12-4-2008s’inaugurà a la salaannexa del MuseuMunicipal de Nàuticadel Masnou l’exposicióE X - L I B R I S :COL·LECCIÓ MUSEUCUSÍ DE FARMÀCIA.Al meu entendre, vaser molt interessant, toti ser la tercera vegadaque al Masnou es faaquest tipus d’exposi-ció, des de la postguer-ra. Em plau trans-criure’n el text, que fouen part el pensament itarannà del seu autor:“L’ALOSA com ideal de la vida. No solament viure,també volar. Alegria, alegria, alegria. És ocell alegre iindependent; és amant de la completa llibertat.L’ALOSA està proveïda de vigoroses i amples ales. Li plauenlairar-se volant, cada vegada més amunt, vers l’amplecel on es manté gojosa, tot trinant tonades animoses i opti-mistes, aletejant obstinadament sempre sobre el niu, totcontemplant extasiada l’ample espai, que cantant domina.És au emigradora; a l’estiu li plau anar-se a establir a lesregions fresques del nord; s’adapta a tots els climes en elsquals la vida és còmodament suportada.És au solitària, viu aparellada, i la parella resta isolada;altres ocells són vistos reunits a bandades; mai ningú no hapogut albirar un vol d’aloses.És au modesta i confiada; el seu plomatge no és vistós;basteix el niu arran de sòl i es deixa caçar traïdoramentpels mirallets inventats per l’home.És au prolífica; pon dues vegades cada primavera i encada una pon cinc o sis ous, que coven indistintamentfemella i mascle.No sap acostumar-se a la captivitat; la suporta, però en ellaviu poc; engabiada, aprèn curtes tonades, que ella deuconsiderar com cants d’enyorament per la llibertat perduda.S’alimenta d’insectes i d’animalons; és, doncs, au benefi-ciosa a l’agricultura.Admirador del vigor, dels costums i de les qualitats del’alosa, l’emperador romà Juli César fundà a la Gàl·liaTransalpina una legió famosa, la Legió de l’ALOSA, com-posta exclusivament de soldats gals. Aquests guerrers por-taven en el casc, com a símbol, unes ales obertes d’alosa”.

NOTA: La lletra en negreta, l’he posada jo. He volgut ressaltar, enpoques paraules, el seu pensament.

Per Pledebuit

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 30

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Fira Comercial iGastronòmica25 de maig de 2008

A la plaça dels Cavallets i carrer Sant Miquel.

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 31

maig 2008 15/5/08 10:46 Página 32