Generals2011informe

Eleccions Generals 2011 a Catalunya. OB 21/11/11 1

ELECCIONS GENERALS 2011 A CATALUNYA

Notes sobre resultats provisionals

Oriol Bartomeus 21/11/11 Aquestes eleccions generals clouen un cicle electoral iniciat amb les autonòmiques de fa un any. El cicle està marcat pel retorn de CiU al centre de l’escenari electoral, no tant pels seus propis mèrits (a excepció potser de les eleccions autonòmiques) sinó més aviat per l’afebliment dels seus rivals a l’esquerra, ERC i sobretot el PSC. Precisament són els resultats magres dels socialistes els que donen personalitat pròpia a aquest cicle. Per primer cop, els socialistes són desplaçats del primer lloc en les eleccions municipals i generals. No havia passat mai abans. A les eleccions municipals i autonòmiques el vot PSC mostrava una tendència al descens des de 2003, tendència que s’agreujà el 2006 i 2007, i que ha continuat en aquest cicle (2010 i municipals 2011). Les eleccions generals semblaven immunes a aquest afebliment del vot PSC. Els resultats de 2004 i 2008 dibuixaven una línia ascendent del vot socialista, aliè al que succeïa en els altres comicis. Ara bé, per sota dels resultats globals era possible percebre una erosió constant en les bases del vot socialista a Catalunya: les àrees urbanes populars de les grans ciutats. Aquest fenomen quedava tapat per la capacitat d’atraure vot cedit a les eleccions generals per fer front al PP. En aquesta convocatòria, davant la victòria cantada dels populars, el vot atret pel PSC sembla haver tornat a les seves antigues fidelitats. Això ha afavorit a CiU significativament. Com també l’ha afavorit la penetració en els espais que havia aconseguit guanyar ERC en el període 2003-04. Per la seva part, el PP ha aconseguit recuperar posicions en aquest cicle, per bé que els seus resultats han quedat per sota del de 1995-96. Caldrà mirar amb precisió en quines zones avancen els populars, esperonats per la victòria cantada a les generals. IC per la seva banda sembla haver tret profit de la crisi i del desencant d’una part del vot a l’esquerra del PSC, que el 2008 va optar pels socialistes. També es mantenen trets característics del període pel que fa al vot de protesta, concretat en el vot en blanc, el nul i el vot a candidatures contestatàries. Finalment, en aquest cicle es consolida l’opció xenòfoba.


Era més que previsible que la participació baixés en aquestes eleccions respecte de 2008. La manca d’incertesa en el resultat general (totes les enquestes vaticinaven el triomf del PP per un marge ampli) ha afectat segurament la predisposició a votar d’una part del cos electoral. La participació final s’ha situat lleugerament per amunt de la convocatòria de 2000, que marca el terra participatiu en unes eleccions generals. Amb tot, la participació en aquestes generals manté la lògica respecte de la resta de comicis. Set punts per sobre de la autonòmiques i nou per damunt d les municipals.

Participació segons tipus d’elecció 1977-2011

20152005199519851975

Pa

rtic

ipa

ció

100

80

60

40

20

0

euro

gen

aut

mun


El PSC ha perdut les eleccions generals a Catalunya per primer cop en la seva història. El PSC ha perdut el 45% del vot aconseguit el 2008. Des de 1979 els socialistes no havien aconseguit menys d’un milió de vots en unes eleccions generals. El resultat no es atribuïble a un sol factor. Hi conflueixen elements de cicle electoral, de conjuntura i estructurals. Pel que fa a la conjuntura, sembla evident que la crisi ha afectat de ple la capacitat dels socialistes per conservar resultat extraordinari. Precisament, la naturalesa de vot del vot al PSC el 2008 explica una part significativa de les fugues. Fa tres anys, el PSC va atraure un vot no propi, majoritàriament proper a CiU, que va optar pels socialistes per tal d’aturar el triomf del PP. En aquest conjunt també cal comptar-hi votants propers a IC (“vot útil” d’esquerra) i fins i tot algun desenganyat d’ERC 2004. Aquest vot atret va permetre al PSC equilibrar les pèrdues que pateix a les seves àrees d’assentament tradicionals. En una situació com l’actual, on el factor “aturar el PP” era irrellevant, ja que es donava per descomptat el triomf ampli dels populars, aquests votants han optat per tornar a les seves antigues fidelitats o buscar-ne altres de noves. Aquest factor ha incrementat l’efecte del cicle actual, que és negatiu per al PSC. A les eleccions autonòmiques, entre 2006 i 2010, el PSC va perdre el 28% del vot. A les municipals, de 2007 a 2011, va aguantar millor, tot i que es va deixar el 22%. El 45% de les generals s’explica per la actuació conjunta del factor cicle (20-25% de la baixada?) i el del retorn del vot 2008 a les antigues fidelitats (10-15% de tot el vot perdut?). De fet, el vot generals del PSC perd aproximadament el mateix que perd el vot autonòmic i municipal si es considera el període que comprèn els dos darrers cicles electorals. De 2003 a 2010, el PSC perd el 44% del vot autonòmic, de 2003 a 2011 el 34% del vot municipal (que aguanta millor) i de 2004 a 2011 ha perdut el 41% del vot general. Amb tot, el PSC segueix mantenint un vot de generals significativament superior al de la resta de comicis.


Vot al PSC segons tipus d’elecció 1977-2011

20152005199519851975

PS

C

1.800.000

1.600.000

1.400.000

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.000

0

euro

gen

aut

mun


CiU trenca la lògica descendent que havia mostra a totes les convocatòries generals des de 1996. El seu resultat, malgrat l’augment important (gairebé 240.000 vots), no és dels mil lors que ha obtingut la federació. És similar als de 1986 i 1989, però queda lluny dels de 1993 i 1996. A diferència del PSC, aquest cicle és molt favorable als nacionalistes. L’augment de les generals és similar a l’experimentat a les autonòmiques (prop de 270.000). A les municipals va semblar que el “tsunami” remetia, però semblaria clar que l’augment limitat en aquells comicis (56.000 vots) es va deure a factors de tipus local.

Sembla evident que CiU ha recuperat part del terreny que havia anat perdent des de 1995-96, en part en detriment d’ERC (reconquesta dels sectors del nacionalisme que el 2003-04 va optar pels republicans) i en part contra el PSC (una part possiblement és de “retorn” a l’antiga fidelitat, però una altra ha de ser vot nou, com es va veure a les autonòmiques).

Vot a CiU segons el tipus d’elecció 1977-2011

20152005199519851975

CiU

1.400.000

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.000

0

euro

gen

aut

mun


El PP ha obtingut un bon resultat a Catalunya, a només 50.000 vots del seu sostre en unes generals (2000). L’augment dels populars sembla respondre (com en el cas de CiU) a un efecte de cicle. A les autonòmiques i municipals va créixer entre 70.000 i 79.000 vots. Ara, el seu increment és de 110.000 sufragis. El PP està fent créixer un vot específic d’eleccions generals, molt per damunt del terra que marquen autonòmiques i municipals. El vot popular a les generals dobla el que obté en altres tipus d’eleccions. Des de 1995, el PP ha consolidat un vot relativament estable entre els 300.000 i els 400.000 sufragis, al que afegeix entre 300.000 i 400.000 més a les generals.

Vot al PP segons el tipus d’elecció 1977-2011

20152005199519851975

PP

800.000

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

euro

gen

aut

mun


IC ha aconseguit un resultat similars als màxims obtinguts el 1993 i 1996. El seu no és un resultat de cicle, sinó que possiblement expressa el transvasament d’una part no menyspreable de vot que el 2008 va optar pel PSC. Dues raons podrien explicar aquest moviment. D’una banda, retorn d’un suport que el 2008 va votar PSC per aturar la possible victòria del PP. De l’altra, vot socialista allunyat per la gestió del govern central de la crisi econòmica. L’augment del resultat d’IC en prop de 100.000 vots coincideix bastant amb el pronòstic de transvasament que feia l’enquesta del CIS feta pública a l’inici de la campanya.

La naturalesa més aviat conjuntural del resultat ecosocialista es percep quan s’observa que el vot generals 2011 supera els vots autonòmiques i municipals, fenomen que mai abans no havia passat en el vot IC.

Vot a IC segons tipus d’elecció 1977-2011

20152005199519851975

IC

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

euro

gen

aut

mun


ERC manté el seu “mal” resultat de 2008, amb un lleuger descens de 45.000 vots. Els republicans consoliden així una posició molt inferior a la obtinguda el 2004, però superior a la que obtenien en eleccions anteriors. És a dir, ERC ha consolidat una petita part de l’espectacular increment del cicle 2003-04, que ha quedat com un fenomen molt conjuntural d’aquell període. ERC sembla haver aturat el cop que va patir entre les autonòmiques de 2006 i 2010. Llavors va perdre el 58% del vot, en part per la competència de Solidaritat i CiU. A les municipals, sense Solidaritat en posició de competir (però amb les CUP), els republicans es van deixar el 27% del vot. Ara el 25%. Segueixen perdent, però menys (en part perquè han aconseguit reconstruir una certa aliança de part del món independentista al seu voltant).

Vot a ERC segons tipus d’elecció 1977-2011

20152005199519851975

ER

C

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

euro

gen

aut

mun


Plataforma per Catalunya És important observar com el partit xenòfob manté un vot gens menyspreable en unes eleccions on la seva participació no passa de testimonial. Sembla clar que PxC ha consolidat un segment de suport queen aquesta convocatòria frega els 60.000 sufragis. Vot protesta El fenomen contestatari es manté en aquest cicle, per bé que amb matisos. La situació de crisi econòmica fa aflorar el vot a partits de protesta, com els Escons en Blanc (antics Escons Insubmisos), que passa de 5.000 vots el 2008 a 50.000 el 2011. El mateix pot dir-se del PACMA, de 10.000 a 23.000. O dels 21.000 del Partit Pirata. El vot de protesta també s’expressa a través del vot en blanc i el vot nul. El primer modera el seu creixement, tot i que continua en ascens. Ara bé, els 6.000 sufragis de més no són gaire comparats amb els increments propers als 30.000 en autonòmiques i municipals. El que sí experimenta un ascens important és el vot nul, seguint l’estela de les municipals. Passa de 20.000 a 55.000 vots.

Aquest és un fenomen de múltiples cares que sembla haver-se consolidat i mostra indicis de permanència en el temps.

Vot en blanc i vot nul 1977-2011

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

gen1977

mun1979

gen1982

aut1

984

euro

1987

aut1

988

gen1989

aut1

992

euro

1994

aut1

995

euro

1999

aut1

999

mun2003

gen2004

aut2

006

gen2008

aut2

010

gen2011

blanc nul


Municipis més poblats Un breu repàs a les dades dels vint municipis més poblats del país. A Barcelona, Mataró, Manresa i Girona, guanya CiU i el PSC és segon. A Tarragona, guanya PP amb el PSC segon. A Sant Cugat, Lleida i Reus, el PSC és tercer darrera PP i CiU. Si es comparen els resultats de 2008 i de 2011 s’observa que les evolucions són iguals a tots els municipis. A tots baixa la participació, baixa el vot al PSC, pugen CiU, PP i IC i baixa ERC. - La participació baixa més allí on el PP és menys fort i on ERC baixa més, cas de Girona. - El descens del vot socialista és menor allí on era menys fort el 2008 i és més acusat en aquells municipis on tenia millors resultats. - CiU creix més allí on ja era forta el 2008. - IC i el PP creixen més allí on el vot socialista era més fort, en canvi CiU creix més allí on el resultat del PSC 2008 era més dèbil. - L’augment de vot a IC és més fort allí on el descens del PSC és major. - CIU creix més allí on el PSC perd menys.

Relació entre el vot PSC 2008 i l’evolució del vot PSC 2008-11

PSC 2008

50403020

PS

C 2

00

8-1

1

-13,0

-13,5

-14,0

-14,5

-15,0

-15,5

-16,0

-16,5

REUS

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

VILANOVA I LA G.

VILADECANS

TERRASSA

STA COLOMA

ST CUGAT

ST BOI

SABADELL

RUBÍ

EL PRAT

MATARÓ

MANRESA

L'HOSPITALET

CORNELLÀ

CERDANYOLA

BARCELONA

BADALONA


Relació entre l’evolució del vot PSC i CiU 008-11

CiU 2008-11

7654321

PS

C 2

00

8-1

1-13,0

-13,5

-14,0

-14,5

-15,0

-15,5

-16,0

-16,5

REUS

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

VILANOVA I LA G.

VILADECANS

TERRASSA

STA COLOMA

ST CUGAT

ST BOI

SABADELL

RUBÍ

EL PRAT

MATARÓ

MANRESA

L'HOSPITALET

CORNELLÀ

CERDANYOLA

BARCELONA

BADALONA

Relació entre l’evolució del vot PSC i IC 008-11

IC 2008-11

543210

PS

C 2

00

8-1

1

-13,0

-13,5

-14,0

-14,5

-15,0

-15,5

-16,0

-16,5

REUS

TARRAGONA

LLEIDA

GIRONA

VILANOVA I LA G.

VILADECANS

TERRASSA

STA COLOMA

ST CUGAT

ST BOI

SABADELL

RUBÍ

EL PRAT

MATARÓ

MANRESA

L'HOSPITALET

CORNELLÀ

CERDANYOLA

BARCELONA

BADALONA


Evolució del vot 2008-2011 als vint municipis més poblats

Part. blanc nul PSC CiU PP ICV ERC

Badalona -3,0 0,2 0,6 -15,0 2,8 4,4 2,7 -0,3

Barcelona -4,1 -0,1 0,6 -13,5 3,7 1,2 2,2 -0,2

Cerdanyola -3,4 0,1 0,9 -15,3 3,7 2,6 2,5 -0,2

Cornellà -4,9 0,4 0,7 -15,7 1,4 2,7 3,5 -0,3

L'Hospitalet -4,9 0,2 0,6 -15,4 2,2 1,9 2,9 -0,4

Manresa -4,9 -0,2 0,5 -14,5 6,1 1,5 0,2 -0,6

Mataró -2,1 -0,1 0,6 -15,0 4,7 2,4 1,7 -0,2

El Prat -3,3 0,3 0,7 -15,4 2,8 2,5 4,0 -0,3

Rubí -4,5 0,4 0,6 -16,0 3,8 2,5 3,2 -1,5

Sabadell -3,3 0,3 0,6 -15,0 4,3 2,1 2,6 -0,3

Sant Boi -3,7 0,3 0,7 -15,9 3,1 2,3 3,1 -0,5

St Cugat -2,6 -0,3 0,9 -13,4 6,8 1,4 0,7 -0,4

Sta Coloma -3,9 0,3 0,6 -15,5 1,9 3,1 3,7 -0,2

Terrassa -2,7 0,2 0,6 -15,2 4,3 2,4 2,5 -0,3

Viladecans -2,4 0,6 0,5 -15,1 2,7 3,3 3,2 -0,4

Vilanova i la G. -4,6 0,1 0,7 -15,6 4,4 2,4 1,8 -0,4

Girona -5,8 -0,3 0,6 -14,0 6,6 1,4 0,8 -2,5

Lleida -4,8 0,3 0,7 -13,7 5,9 1,9 1,0 -2,6

Tarragona -5,0 0,3 0,7 -14,7 4,1 2,6 1,8 -1,6

Reus -3,2 0,2 0,7 -13,2 5,7 2,4 1,0 -1,5

Generals2011informe

Documents

Transcript of Generals2011informe