Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura ...€¦ · al parc agrari del baix llobregat....

CONQUES

TERMES MUNICIPALS

CONSULTOR

EXEMPLAR NÚM.

CLAU:

DATA DE REDACCIÓ

TÍTOL

ACTUACIÓXARXA RURAL DE CAMINS

PROJECTE DE CONDICIONAMENT I MILLORA DE DIVERSOS CAMINS AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT. TT.MM. DE SANT BOI DE

LLOBREGAT, EL PRAT DE LOBREGAT I VILADECANS

LLOBREGAT

EL PRAT DE LOBREGAT, VILADECANS i SANT BOI

1

XA-08300

SETEMBRE 2008

COMARQUES

BAIX LLOBREGAT

DOCUMENTS

Memòria resum annex II

(RDL 1/2008)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,Alimentació i Acció RuralSecretaria General

Memòriaresum

ROBERTO VICENTE

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ....................................................................................................................1

2. CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE.............................................................................4

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT DEL PROJECTE......................................10

4. AFECCIONS AL MEDI AMBIENT ......................................................................................30

5. PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ....................................................................................40

6. VALORACIÓ GENERAL I CONCLUSIONS .......................................................................43

APÈNDIX 1: PLÀNOLS D'ESPAIS PROTEGITS

APÈNDIX 2: PLÀNOLS DE SECCIONS TIPUS

1. PRESENTACIÓ

1.1.- Objecte

D’acord amb el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener pel qual s’aprova el text refós

de la Llei d’Avaluació d’impacte ambiental de projectes, el projecte està inclòs a l’Annex II,

Grup 9, ja que el seu àmbit es troba dins de l’espai d’aiguamolls litorals d’àmbit terrestre

anomenat Delta del Llobregat, inclòs a la Xarxa natura 2000. I per l’article 17 del Reial decret

Legislatiu 1/2008, després de les consultes a realitzar, el Departament de Medi Ambient i

Habitatge ha de resoldre el tràmit a aplicar.

Donat que el projecte és un supòsit de l’annex II grup 9, apartat k del RDL 1/2008,

d’avaluació d’impacte ambiental, és precís elaborar la present memòria ambiental per tal de

poder portar a terme el tràmit de decisió sobre la necessitat de sotmetre el projecte a

Avaluació d’Impacte Ambiental.

1.2.- Abast de l’informe

El projecte de condicionament i millora del diversos camins del parc agrari del Baix Llobregat

abasta una longitud total aproximada de 13 quilòmetres.

Les alternatives d’actuació contemplen la millora dels camins, l’execució d’obres de

drenatge, la contenció dels marges dels camins amb murs d’escullera, la reposició de cinc

pontons d’accessos a finques i la senyalització vertical necessària.

1.3.- Marc legal

Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes

Atenent al Reial Decret Legislatiu 1/2008 l’annex II, grup 9, apartat k punt 5, es redacta

aquest document per tal que el Departament de Medi Ambient i Habitatge es pronunciï sobre

la necessitat de sotmetre aquest projecte al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

Per a l’anàlisi d’aquesta necessitat, s’estableixen un conjunt de criteris especificats a l’Annex

III de l’esmentada llei, que a la vegada poden fer referència a altres disposicions legals en

relació a la protecció del medi que s’expliquen sintèticament en els subapartats següents:

Espais protegits - Ley 4/1989, de 27 de Marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y

Fauna Silvestres.

Projecte de condicionament i millora de diversos camins al Parc Agrari del Baix Llobregat. TTMM del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans (Baix Llobregat) pàgina 1 de 47

- Anunci d'informació pública de la proposta final d'espais que s'han d'incorporar a la Xarxa Natura 2000. (Pàg. 17455) Barcelona, 12 d'abril de 2006.

- Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.

- Resolució MAH/534/2005, d'1 de març, pel qual es designen com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) alguns dels espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d'importància comunitària (LIC).

- Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, en el qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

- Decret 162/1999, de 15 de juny, pel qual s’estableixen mesures per a la prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora).

- Ordre, de 6 de juny de 1998, de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives.

- Llei 6/1998, de 30 de març, sobre usos i impacte forestals. - Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de

desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. - Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis

forestals. - Ordre, de 18 de gener de 1995, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de

l'inventari dels arbres declarats d'interès local i comarcal. - Decret 328/1992 de Presidència de la Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre, pel

qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. - Pla d’Espais d’Interès Natural. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Departament de Medi Ambient, Aprovat en el Consell de Govern del 14 de desembre de 1992. Article 17 de les Normes del PEIN. Avaluacions d’impacte ambiental.

- Correcció d’errades al Decret 328/1992, de Presidència de la Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural.

- Ordre, de 19 d’abril de 1991, per la qual es declaren arbres monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres declarats d’interès local.

- Ordre, de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i arbredes monumentals i es dóna publicitat a l’inventari dels arbres i les arbredes declarats d’interès comarcal i local.

- Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local.

- Llei 6/1988, de Presidència de la Generalitat, de 30 de març d'Ordenació forestal. - Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local. - Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. - Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals.

Espècies protegides - Directiva 97/62/CE del Consejo, de 17 de octubre de 1997, en què s’adapta el progrés

científic i tècnic a la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació de los hábitats naturales y de fauna y flora silvestres.

- Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels habitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

- Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres.

- Directiva 94/24/CEE del Consell, de 8 de juny de 1994, per la qual es modifica l'annex II de la Directiva 79/409/CEE , relativa a la conservació de les aus silvestres.

- Directiva 97/62/CE del Consell, de 27 de Octubre de 1997, pel qual s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.


- Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

- Real Decreto 439/1990 por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.

- Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals. - Ordre, de 10 d'abril de 1997, per la qual s'amplia la relació d'espècies protegides a

Catalunya. - Ordre, de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides

a Catalunya. - Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona

amenaçada a Catalunya. - Ordre de 28 d'octubre 1986 per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es

protegeix el boix grèvol.

Carrerades o Camins Ramaders Classificats - Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias.

Municipal El Prat de Llobregat:

- Manual de senyalització urbana. - Ordenança de circulació de vianants i vehicles. - Ordenança municipal d'ocupació de les vies i espais públics. - Ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació d'energia solar. - Reglament d'organització i funcionament del Consell Municipal de Medi Ambient. - Ordenança municipal reguladora de l'emissió i recepció de sorolls i vibracions. - Ordenança reguladora de la neteja pública i de la gestió dels residus. - Pla bàsic d'emergència municipal. - Reglament de protecció del cel nocturn. - Reglament del Consell municipal de medi ambient i sostenibilitat.

Viladecans:

- Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l'Administració Ambiental. - Ordenança Municipal d'Intervenció Integral en les Activitats i Instal·lacions. - Ordenança Municipal per a la Captació d'Energia Solar de Viladecans. - Ordenança Municipal Reguladora de l'Emissió i Recepció de Soroll i Vibracions. - Ordenança Reguladora de la Taxa Mediambiental de Gestió de Residus Municipals

TANGREM . - Reglament de Protecció del cel Nocturn de Viladecans. - Ordenança Municipal de Circulació 2006. - Ordenança Municipal d'Ocupació de les Vies i Espais Públics de Viladecans. - Ordenança Reguladora de la Neteja Pública i de la Gestió dels Residus de Viladecans. - Ordenança sobre l'ús de la Xarxa de Clavegueram.

Sant Boi:

- Ordenança municipal reguladora de les condicions tècniques dels usos i les activitats. - Ordenança municipal reguladora del sistema d'intervenció administrativa en les activitats

i instal·lacions. - Ordenança municipal reguladora de la gestió dels residus de la construcció.


http://www.aj-elprat.cat/archivos/589-211-Document/Solar.PDF

http://www.aj-elprat.cat/archivos/589-35-Document/ConsellMediAmbient.PDF

http://www.diba.cat/cido/NSCIDO.asp?m=1&s=2&ss=1&id=61950





http://www.viladecans.cat/files/2223-70-arxiu/llei_intervencio_integral_administracio_ambiental.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-71-arxiu/ord_interv_integral.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-72-arxiu/OrdEnergiaSolar.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-73-arxiu/ord_municipal_reguladora_soroll.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-74-arxiu/ord_fiscal_tangrem1.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-74-arxiu/ord_fiscal_tangrem1.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-75-arxiu/reglament_cel_nocturn1.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-98-arxiu/ORDMUNICIPALDECIRCULACIO2006.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-99-arxiu/ocupacioviesiespaispublics.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-100-arxiu/OrdNetejaiResidus.pdf

http://www.viladecans.cat/files/2223-42-arxiu/ord_xarxa_clavegueram.pdf


- Ordenança reguladora del servei de recollida i transport dels residus municipals d'origen comercial.

- Ordenança municipal sobre el soroll i el mapa de capacitat acústica. - Pla d'acció per a la prevenció i el control de la contaminació acústica. Mapa estratègic de

soroll. - Ordenança municipal de sistemes de captació solar per a usos tèrmics. - Ordenança municipal reguladora de la contaminació acústica en el municipi. - Ordenança municipal reguladora de l'ús del domini públic. - Ordenança municipal de circulació. - Ordenança municipal reguladora de l'ordenació ambiental de la il·luminació exterior per a

la protecció del medi nocturn, estalvi d'energia i contaminació lumínica. - Ordenança reguladora de les condicions tècniques que regulen les obres amb execució

de rases a la via pública. - Ordenança reguladora del Pla especial d'ordenació d'usos urbans. - Pla d'acció de l'Auditoria ambiental municipal. - Pla d'eficiència energètica. - Pla de mobilitat de la ciutat - Pla especial d'actuació d'inundacions. - Pla especial d'actuació per a accidents en el transport de mercaderies perilloses. - Pla especial d'actuació per a emergències sísmiques. - Pla especial d'incendis Forestals.

1.4.- Contingut de la memòria

- Presentació (en aquest capítol)

- Característiques del projecte

- Característiques de l’emplaçament el projecte

- Afeccions al medi ambient

- Pla de Vigilància Ambiental

- Valoració general i conclusions

2. CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE

2.1.- Antecedents

Les zones agrícoles del delta i la vall baixa del Llobregat estan sotmeses a forts impactes per

part de les zones més periurbanes. El Pla d’Infraestructures del Delta de Llobregat comporta

noves actuacions en aquest territori agrari i això motivà que a meitat dels anys noranta de la

centúria passada es plantegés la necessitat de preveure un model de futur per a l’espai

agrari i l’agricultura que continuaria en aquest territori. Des de finals dels anys setanta Unió

de Pagesos havia reivindicat garanties per al manteniment de l’agricultura (“Salvem el Pla”).





El Pla General Metropolità de l’any 1976 qualificava d’agrícoles prop de 2.700 hectàrees del

delta i la vall baixa, però tot i això, el deteriorament d’aquestes amb implantacions d’altres

activitats, el pas d’infraestructures i la marginació de certes àrees, posaren en evidència que

era necessari fer alguna actuació complementària.

L’any 1994 el Consell Comarcal del Baix Llobregat va elaborar una proposta d’establir un

parc agrícola a la comarca. En aquells moments la Diputació de Barcelona començava a

dissenyar el projecte de l’Anella verda metropolitana. El 1996 el Consell Comarcal del Baix

Llobregat, la Diputació de Barcelona i Unió de Pagesos es van acollir al programa Life de la

Unió Europea per estudiar i formular propostes per un parc agrari en el delta i la vall baixa

del Llobregat. L’objectiu general es “consolidar i desenvolupar la base territorial i facilitar la

continuïtat de l’activitat agrària, impulsant propostes específiques que permetin preservar els

valors i desenvolupar les funcions de l’espai agrari en el marc d’una agricultura sostenible

integrada en el territori i en harmonia amb el medi natural”.

Es considerà, doncs, que el Parc Agrari havia de compatibilitzar el desenvolupament de les

empreses agràries i de l’agricultura amb les noves infraestructures i la qualitat ambiental de

l’espai agrari. L’interès per a l’espai agrari del delta i la vall baixa va més enllà de l’estricta

activitat productiva agrícola i ramadera prou important perquè té un valor estratègic per a les

funcions ambientals i l’equilibri del territori, a més de les funcions social i educativa i de la

preservació d’un patrimoni que dóna identitat a la comarca. Per això, l’existència d’un espai

agrari de qualitat interessa el conjunt dels ciutadans.

L’objectiu general del Parc s’orienta cap a cinc línies estratègiques, de les quals deriven els

objectius més específics i les mesures concretes d’actuació:

1) l’assoliment de l’eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori

agrari;

2) la promoció de sistemes de producció i comercialització que afavoreixen l’increment

de les rendes generades per les explotacions agràries;

3) el foment de la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries

per millorar-ne la viabilitat;

4) la consecució d’un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el medi

natural;


5) la consolidació i l’oferiment per donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del

Parc Agrari sense interferències amb l’activitat agrària.

El juny de 1998 es constituí el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat com a entitat de

caràcter públic per a la gestió del Parc Agrari. El Consorci està integrat per la Diputació de

Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Unió de Pagesos i els Ajuntament de

Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, Santa Coloma de

Cervelló, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts,

Pallejà i el Papiol. A partir del 22 de desembre de 2007 el DAR s’incorpora com a nou

membre del Consorci.

2.2.- Descripció de la situació actual

Es tracta d’una zona d’antic desguàs al·luvial que va formar el delta del riu Llobregat, per tant

tots els camins estan situats en una zona amb un freàtic molt alt que comporta gran quantitat

de desguassos que actuen també com a sèquies de reg, els quals flanquegen la quasi

totalitat del recorregut dels camins, a vegades per ambdues bandes.

Aparentment estan assentats en una base ferma, estabilitzada a bases de suportar el trànsit

durant molts anys. En general, les capes de rodadura presenten uns ferms amb mescla

bituminosa en calent amb trams deteriorats.

La pràctica totalitat de les explotacions es troben en actiu i són productores d’hortalisses.

2.3.- Objectiu del projecte

L’objectiu del projecte és millorar l’actual situació dels camins, adaptant-los a les necessitats

del territori i als seus usos actuals i futurs, de manera que l’obra acabada quedi integrada en

l’entorn.

Dins de les actuacions s’inclou també l’arranjament d’algun desguàs que actua també com a

sèquia de reg, i la substitució de cinc pontons d’accés a les parcel·les per on circula la

maquinària agrícola.

2.4.- Característiques generals del projecte

- Classe d’obra: Condicionament i millora camins rurals

- TT.MM.: Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i Viladecans

- Comarca: Baix Llobregat


- Longitud total: 13,028 quilòmetres

Camí paral·lel a la C-32 4.078 metres

Camí de Ferran Puig 3.158 metres

Camí de Can Inglada 2.487 metres

Camí de Cal Dimoni 1.365 metres

Camí de Cal Francès 243 metres

Camí del Llanassos 1.697 metres

2.5.- Descripció de les actuacions previstes

Cal tenir en compte que tots els camins objecte del projecte són existents, i que per tant les

actuacions a portar a terme en el propi camí s’encaminaran bàsicament al condicionament i

millora del ferm, respectant el seu traçat i la seva amplada actual de manera que no es

podran provocar ocupacions addicionals. Pel que fa al drenatge, el disseny del projecte

contemplarà el manteniment de la xarxa de drenatge existent.

En alguns casos es faran obres complementàries consistents en la col·locació d’escullera en

el marge del camí per a estabilitzar-lo, ja que les sèquies de reg que circulen paral·leles a ell

s’han anat eixamplant amb el pas del temps i han provocat l’erosió de la vora del camí.

En el camí dels Llanassos es preveu també la substitució de 5 obres de pas que donen

accés a finques per marcs prefabricats de formigó.

En tots els casos es preveu la senyalització vertical del camí.

A continuació es presenten les propostes d’actuació a realitzar en cadascun dels camins,

obtingudes a partir de l’informe previ i d’una acurada anàlisi de la situació a partir de les

diferents visites de camp realitzades.

Camí paral·lel a la C-32

0+000 – 0+300 Millora de la plataforma transitable mitjançant l’aportació d’una capa de tot-ú

artificial.

Dotar el camí del pendent suficient per a que l’aigua no quedi estancada sobre el

mateix i aboqui al camp del marge esquerre.

Neteja de les cunetes de terres, passos sota el camí i passos salvacunetes.

Senyalització vertical.


0+300 – 2+160 Millora de la plataforma transitable mitjançant l’aportació d’una capa de tot-ú

artificial.



2+160 – 3+100 En els punts alts formats pel pas sobre el barranc canalitzat es proposa suavitzar

les pendents sobtades de pujada i de baixada per prolongació de les mateixes,

amb col·locació de barreres tipus New Jersey al marge dret per a poder reblir de

terres.

Millora de la plataforma transitable mitjançant l’aportació d’una capa de tot-ú

artificial.



3+100 - Final Millora de la plataforma transitable mitjançant l’aportació d’una capa de tot-ú

artificial.



Camí de Ferran Puig

0+000 – 1+680 Aplicació de 5cm de M.B.C. per a deixar el camí en perfectes condicions d’ús i

reparar possibles desperfectes o desgast produït pel pas de maquinària d’obra.

Esbrossada i neteja de les cunetes de terres.

Pavimentació dels passos salvacuneta existents.


1+700 – 2+280 Aplicació de 5cm de M.B.C, igual que en el tram anterior.

Protecció del marge esquerra amb escullera per evitar l’erosió de la vora del camí.




2+280 – Final Aplicació dels 5cm de M.B.C, per a repàs del camí.




Camí de Can Inglada

0+000 – 0+740 Aplicació de 5cm de M.B.C. per a deixar el camí en perfectes condicions d’ús i

reparar possibles desperfectes o desgast produït pel pas de maquinària d’obra.




0+740 - Final Reparacions puntuals de l’esplanada en petit trams més deteriorats, mitjançant la

substitució del terreny ó estabilització amb calç o ciment.

Pavimentar amb 5cm de mescla bituminosa en calent, mantenint l’amplada de

capa de trànsit propera als 4 m.



Camí de Cal Dimoni

0+000 - Final Es planteja realitzar un escarificat del paviment existent per a una posterior

trituració i col·locació per a la formació de la base.

Puntualment millorar esplanada en zones mes deteriorades mitjançant la

substitució del terreny ó estabilització amb calç o ciment.

Pavimentar amb 5cm de mescla bituminosa en calent.

Mantenir l’amplada propera als 4 m al llarg de tot el camí existent.


Camí de Cal Francès

0+000 – 0+243 Protecció del marge esquerre del camí amb escullera.

Aplicació de 5cm de M.B.C. en cas que el camí quedés malmès pel pas de la

maquinària d’obra.


Camí dels Llanassos

0+000 – Final Protecció del marge dret del camí amb un mur d’escullera, eliminant la biona

existent i substituint-la per una de fusta. També s’aprofitarà l’espai guanyat al

desguàs per a donar seguretat al camí i possibilitar l’encreuament de vehicles.

Sense més amplada pavimentada (evitar esquerdes).

Ampliació del camí en 1m pel marge esquerre, formant un carril cicloturístic que

es deixarà amb 10cm de tot-ú o material reciclat. Es definiran dues seccions, en

funció de la presència de pals elèctrics al marge esquerre. El tram final es planteja

el carril cicloturístic pel marge dret.

Aplicació de 5cm de M.B.C. al llarg de tot el camí.

Veure PK’s de la

proposta.

Substitució de 5 ponts d’accés a finques amb marcs prefabricats de formigó,

situats als següents punts quilomètrics:

PK 0+200 Pont 1 (referència a l’inventari de ponts existents efectuats)

PK 0+360 Pont 2

PK 0+640 Pont 4



PK 0+770 Pont 5

PK 0+900 Pont 6

0+200 – 0+640 Sol·licitar a la companyia corresponent la substitució dels pals de la línia elèctrica

aèria, per garantir la seva estabilitat, deteriorada actualment.

2.6.- Risc d’accidents atenent a les substàncies i tecnologia emprades

La tipologia de projecte, els materials emprats per a l’obra i la tecnologia a usar no fan

preveure un risc gaire significatiu d’accidents.

Les unitats constructives contemplades en el projecte hauran d’incorporar una gestió

ambiental en obra que inclogui mesures preventives i correctores i que eviti els vessaments

de substàncies perilloses (lletada de formigó, olis minerals, combustibles), i accidents. En el

suposat cas que aquests es produeixin, s’hauran de minimitzar els efectes fins a l’extrem que

l’impacte residual sigui pràcticament imperceptible. Aquest risc es circumscriu exclusivament

a la fase d’obra.

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT DEL PROJECTE

3.1.- Geografia física

El Parc Agrari del Baix Llobregat consta d’una superfície protegida de 3.332 ha.

Geogràficament, es pot parlar que la vall baixa del Llobregat és una plana fluvial orientada

en sentit N-NW/S-SE, amb el riu Llobregat que parteix les carenes de muntanyes situades

paral·leles a la línia de costa, fins formar un delta de desembocadura. Aquest escenari fa que

hi hagi un predomini de vents al llarg de la vall i que durant l'hivern hi penetrin els vents freds

del nord seguint la direcció de la vall. La marinada provoca, a l'estiu, vents del SSW al delta i

vall amunt passen a ser del S o SSE. A les nits resten en calma o bufen terrals del nord,

fluixos, prop del delta. A la vegada l'exposició S-SE (Solana) li permet rebre una elevada

irradiació, que contribueix a aconseguir una temperatura mitjana privilegiada.

Les dades termomètriques presenten una temperatura mitjana de 15,6 ° amb valors mitjans

extrems per a les màximes absolutes, que es situen en els 32,2 ° i per a les mínimes

absolutes en -2,1° de les mínimes. La temperatura mitjana presenta la típica distribució

mediterrània, mínim hivernal i màxim estival. La temperatura mitjana més baixa correspon al

mes de gener i la més alta a l'agost.

L'estació lliure de gelades correspon al període que va des dels darrers dies de febrer fins a

mitjans desembre (295 dies). El període de temps amb temperatures mitjanes de les

mínimes absolutes superior a 7° és de 192 dies.

L'acció conjunta de la influència reguladora del mar, la protecció física de la carena de

muntanyes i l'exposició al SSE asseguren la benignitat climàtica amb hiverns suaus i

perllonga en certa forma l'estació càlida fins als dos mesos de tardor (setembre- octubre).

La pluviometria mitjana anual és de 583 mm. Pel que fa a les precipitacions màximes, es

donen durant els mesos de setembre i octubre (tardor) i les mínimes, durant els mesos de

juny i juliol (estiu). Pel que fa a precipitacions sòlides, són excepcionals a la zona del delta i

la vall baixa.

Aquestes condicions climàtiques són molt indicades per als cultius que es produeixen

majoritàriament al delta i la vall baixa: horta i fruiters a l'aire lliure i cultius protegits. Pel que

fa a cultius protegits, l'escassa incidència de temperatures baixes fan només necessària la

calefacció hivernal en plantes ornamentals de cultiu tropical, i algun sistema de calefacció

simple o antigelades per als conreus de flor i alguns hortícoles sensibles a temperatures

properes a 0°C.

La Depressió Prelitoral, a la comarca, s'estén des d'Olesa de Montserrat i Esparreguera fins

al congost de Martorell. Des d'aquest municipi fins al Delta, la Serra Litoral és present a la

riba dreta amb el sistema Garraf - Ordal i a la riba esquerra amb els vessants de Collserola

(des del Papiol fins a Esplugues). Entre ambdues ribes es desenvolupa la plana al·luvial, des

del congost de Martorell fins a Sant Boi. A partir d'aquí fins al mar, la plana s'obre en forma

de triangle, formant un delta de 90 km² amb una línia de costa arquejada entre Montjuïc i

Castelldefels.

La plana deltaica i les terrasses fluvials pertanyen al quaternari i inclouen els dipòsits fluvials

del Llobregat i afluents, els eòlics de les dunes, ara fixades amb pins, i els dipòsits que

cobreixen els vessants. Aquests sediments són de molt bona qualitat com a terres de

conreu, per ésser molt permeables i d'interès per a l’aqüífer. La utilització de les sorres i

graves com a material de construcció varen provocar la seva extracció en terres de conreu i

en la mateixa llera del riu, creant greus problemes posteriors a causa del reompliment amb

materials desconeguts de les zones extretes, així com la impermeabilització de la llera del


riu. El perill d'inundació de les terres més baixes va fer que els antics nuclis urbans es

construïssin, llevat del Prat, en zones més elevades, a recés de les inundacions.

El sòl és un dels principals factors mediambientals, base dels ecosistemes naturals i dels

agroecosistemes. És un recurs escàs, gairebé no renovable. Al delta predominen els

anomenats entisòls que són sòls poc evolucionats, amb un nivell de meteorització molt baix i

amb nul o escàs desenvolupament d'horitzons de diagnosi.

La zona deltaica i la vall baixa es poden dividir en dues grans zones segons les

característiques litològiques: un "delta arenós" situat a l'extrem meridional del delta, entre

Castelldefels - Gavà- La Ricarda, en el que dominen els sediments sorrencs provinents de

les antigues barres i del sistema dunar aparegut en la formació del delta. D'altra banda es

situa el "delta llim-argilòs" a la zona de la vall baixa i a la zona deltaica entre Viladecans i el

Prat, zona recoberta per llims i argiles de decantació aportats pel riu entre les successives

avingudes.

La gran riquesa hidrogeològica que significa els aqüífers situats en la zona al·luvial i deltoide

està relacionada, més que amb les pluges, amb les infiltracions de les aigües que entren a la

comarca en forma de cabals superficials que aporta el Llobregat i les aportacions de l'Anoia,

la riera de Rubí, la riera de Cervelló i altres de menors. L'aigua caiguda sobre la conca del

Llobregat suposa un valor mitjà de 3.200 hm3/any. Els cabals mitjans que el Llobregat aboca

al mar són de 530 hm3/any, indicador del poc drenatge de la xarxa hidrològica i sí una gran

infiltració. Les rieres que baixen de les muntanyes situades entre Castelldefels i Sant Boi,

llevat de la dels Canyars, es difuminaven en entrar al delta, abocant les seves aigües a la

xarxa de drenatge d'aquest. A començament dels anys noranta, s'inicià la seva canalització,

derivant-ne algunes cap a altres i, finalment, les que travessen el delta fins el mar són: la

dels Canyars, la de Sant Climent, la Roja, el Fonollar i el Bullidor, a més del canal de la

Bunyola, que desguassa bona part del Prat.

Les llacunes del delta (estanys i aiguamolls) constitueixen punts d'aigua superficials, dels

quals avui es mantenen com a testimonis d'un passat, els estanys de la Ricarda, del

Remolar, de la Murtra i d'altres. Cal destacar com en alguns clots d'antigues extraccions

d'àrids i drenatges han esdevingut estanys artificials, gràcies a la proximitat dels nivells

piezomètrics de l’aqüífer superior.

L'aqüífer és la unitat hidrològica bàsica. L'emplaçament dels aqüífers i la seva importància

són conseqüència de les característiques dels materials i la seva disposició en l'espai, que

els fa més o menys aptes per contenir i fer circular l'aigua infiltrada, fet que ha permès


originar l'aqüífer més important de la conca del Llobregat i un dels més importants de

Catalunya. L’aqüífer de la vall baixa s'estén des de Pallejà a l'àpex del delta, on apareix la

falca impermeable que divideix l’aqüífer en dues unitats superposades amb una capacitat de

50 hm3.

El nombre de pous de la vall baixa i del delta es situa per sobre els 700, la majoria d'ells al

delta i explotant l’aqüífer profund amb un volum mig d'extracció de 105 hm3/any. Del conjunt

d'extraccions, l'abastament industrial i urbà representa més del 85 per cent i el reg agrícola al

voltant d'un 15 per cent.

3.2.- Vegetació

El Parc Agrari presenta un interès rellevant per la diversitat d'ambients naturals que té com a

origen d'un paisatge primigeni constituït per comunitats vegetals pròpies dels sorrals

costaners, extensions considerables d'aiguamolls salabrosos litorals i boscos de ribera;

paisatge que ha estat, però, profundament transformat per l'acció de l'home.

Així, pel que fa a la vegetació primitiva, es poden diferenciar cinc dominis: l'alzinar, la màquia

de llentiscle i margalló, els boscos caducifolis de ribera, les comunitats halòfiles i helofítiques

litorals i les comunitats psammòfiles litorals. Aquests darrers dos grups corresponen a

ambients humits salinitzats i als sorrals costaners del delta.

A partir d'aquesta vegetació potencial s'han configurat diversos ambients que configuren el

paisatge actual: els camps de conreu, els aiguamolls litorals, el riu i la xarxa de drenatge, les

platges o les pinedes.

De fet, podem agrupar el paisatge vegetal del territori del Parc Agrari del Baix Llobregat en

dos grans tipus: les comunitats vegetals associades a l'espai agrari i les comunitats

associades a les zones inundables i a les llacunes litorals. Tanmateix, les particulars

condicions ecològiques d'algunes zones i sobretot, l'extensa xarxa de canals de reg i

drenatge, facilita l'aparició de comunitats particulars i, a vegades, permet la supervivència

d'algunes espècies de plantes singulars.

En aquest sentit, el delta del Llobregat posseeix notables singularitats botàniques i

zoològiques, molt lligades als aiguamolls, que comprenen espècies remarcables, en perill

d'extinció o al límit de la seva àrea geogràfica de distribució i l'existència de concentracions

importants d'individus reproductors, hivernants i migratoris de moltes espècies

ornitològiques.


La vitalitat ecològica de la zona permet, doncs, que romanguin alguns ambients ecològics

relictuals però de gran importància local. Es tracta d'ambients derivats de condicions

ecològiques locals, molt localitzades en determinats indrets i sovint lligats als ambients

aigualosos, els agrícoles i els ruderals.

Les terrasses del riu i part del Delta -on hi ha un nivell freàtic superficial, més o menys

constant- constitueixen les zones de territori potencial del bosc de ribera. Els boscos

caducifolis, que constituirien la vegetació potencial d'aquest territori, tenen actualment

caràcter de vestigi; vorejant els cursos de rius i rieres, es poden observar clapes d'albereda,

de salzeda i, excepcionalment, de verneda ja que han estat substituïts per bardisses,

canyars i diversos herbassars de caire nitròfil i oportunista que presenten una capacitat

major de colonització.

Potser un dels ambients dispersos més espectaculars són les salzedes que formen part dels

ambients aigualosos, caracteritzats per formar grups boscosos integrats per salzes (Salix),

capaços de colonitzar els terrenys codolosos i sorrencs de les lleres dels rius i dels riberals

immediats a l'aigua jugant a més un paper fonamental com a reguladores dels efectes de les

riuades, esmortint l'empenta de les aigües, i retenint amb les seves arrels la terra i el llot.

En el front litoral del Delta es dóna un procés de salinització dels sòls per entrada d'aigua

marina a l'aqüífer i hi trobem estanyols i aiguamolls litorals amb aigua més o menys

salabrosa. Aquest ambient acull un mosaic de comunitats vegetals adaptades a condicions

edàfiques diferents d'entollament i salinitat. Els sòls argilosos, impermeables, fortament

salins i periòdicament inundats, porten salicornars; als marges de les llacunes, hi trobem

canyissars, jonqueres i altres hebassars amb algunes plantes crasses. És en les llacunes de

la Ricarda i del Remolar on es localitzen els exemples d'aquesta vegetació.

Als sorrals costaners hom hi pot trobar plantes adaptades a la mobilitat del substrat i a

l'aridesa del sòl causada per la seva porositat. Les primeres línies de dunes, a causa de les

condicions extremes que han de suportar, estan poblades per plantes molt especialitzades

(jull de platja, borró, crucianel·la marítima, etc.). La seva abundància està condicionada a la

freqüentació de les platges.

La zona de reraduna és ocupada principalment per pinedes de pi pinyoner, plantades fa un

segle per fixar les dunes. Es tracta de territori potencial de les comunitats de psammòfiles

litorals.


3.2.1.- L’espai agrari

Les grans extensions d'aiguamolls del delta del Llobregat existents a l'edat mitjana es van

anar transformant progressivament en terrenys agrícoles, d'una forma més accelerada als

antics dominis reals dels deltes central i nord (el Prat de Llobregat, per exemple), i més

lentament a les antigues terres baronals del delta de ponent (sobretot a Viladecans) que van

conservar fins entrat el segle XX la fesomia original.

Els camps de conreu són la primera ocupació humana a costa de les arbredes de ribera i

més tard de les maresmes litorals que es varen anar colonitzant per convertir-se en terres de

cultiu. Com ja hem vist, les pinedes actuals també formen part d'aquest procés de

colonització, aquest cop amb l'objectiu de fixar les dunes mòbils de les platges.

Els espais agraris constitueixen un sistema, ja que el conjunt d'elements reunits que es

troben en aquest espai obtenen un determinat resultat. La interacció entre els éssers vius,

l'aire, l'aigua i els minerals constitueixen un conjunt de relacions dinàmiques que

s'estableixen entre tots, produint-se un intercanvi de matèria i d'energia suficient per al

manteniment de la vida, és a dir, que es tracta realment d'un ecosistema -l'agro-ecosistema.

En l'espai agrari es modifiquen determinats cicles, alterant el moviment i l'ordre amb el

conreu de plantes o amb la introducció d'espècies i varietats noves. Els sembrats, els horts,

els camps i els marges presenten un seguit d'ambients específics amb comunitats

vegetatives pròpies adaptades a cada situació i en les plantes espontànies aprofiten aquest

hàbitat per progressar.

Aquest agroecosistema està composat, pel que fa a la flora espontània, de comunitats

d'estructura simple, sense estratificació, integrades per plantes que presenten

necessàriament un cicle biològic anual semblant al de les espècies conreades. Així

s'adapten perfectament a la periodicitat de les labors de les espècies de vida curta essent

capaces de desenvolupar tot el cicle vital en poc temps. Pel que fa al sistemes de

multiplicació, trobem des de plantes productores de nombroses llavors i resistents, o també

amb òrgans subterranis perdurables, fins aquelles que es multipliquen de forma vegetativa.

Els ecotons entre els conreus i altres ambients naturals que formen el Parc Agrari,

conformen algunes de les comunitats vegetals més interessants, encara que tinguin una

presència molt puntual.

Entre les associacions vegetals més típiques dels conreus de regadiu presents en el parc

podem destacar el Setario-Echinochloetum colonae, caracteritzada pels cerreigs (Setario


verticillata i S. Viridia) que tapissen el sòl dels fruiters i conreus humits. En els erms més

salabrossos s'hi fa la Salicordia herbacea, una planta anual força rara i localitzada. En erms

que s'inunden i que mantenen una bona qualitat d'aigua creix el Polygonum amphibium. A

costat dels camins i dels canals d'aigua trobem vegetació nitròfila que puntualment pot

contenir elements florístics particulars que varien segons el grau d'humitat del sòl i la

proximitat a l'aigua. Per exemple, en els talussos i vores de camí humits s'hi desenvolupa el

canyar que es caracteritza per la canya americana (Arundo Donax) i la corretjola grossa

(Convolvus sepium). En canvi, als marges dels camps en indrets on probablement havia

estat domini del bosc de ribera pot conservar-s'hi fragments de bardissar (Robo coriaretum)

A les vores del riu i sèquies destaquen les comunitats de Paspalo-Polypogonetum

semiverticillati, en les quals predominen la gram d'aigua (Paspalum disticchum) i l'herba

presseguera (Polygonatum persicarie). En els espais més nitròfils s'hi troba el card marià

(Silybum marianum) com a dominant de la comunitat Silybo-Urticetum.

Al voltant de les sèquies hi creix la castanyola (Cyperur rotundus), la boga (Thypha latifolia),

el canyís (Phragmites gallica) com a espècies rellevants. Tanmateix, també cal destacar a

les vores d'alguns canals i rases de distribució d'aigua la presència, encara que menys

comuna, de Cladium mariscus, Juncus articulatus, J. Gerardii o Eleocharis palustris. Surant

damunt les aigües dels canals, hi pot viure la llentia d'aigua (Lemna minor) i com a raresa, en

alguns indrets molt concrets la falguera d'origen americà Azolla caroliniana. En alguns

bassals especials hi trobem rareses com l'alga charòfita Dolypella glomerata.

Sobre les sòls dèbilment salins i força sorrencs de la zona més litoral del delta s'hi instal·la la

junquera halòfila rica en espècies crassifolies com ara el jo negre (Schoenus nigricans) i el

plantatge (Plantago crassifolia) que evoluciona en els terrenys més sorrencs i darrera la línia

del canyissar cap a l'espartinar format per l'espartina (Spartina juncea) i diversos joncs

(Juncus maritimus i J. acutus). En canvi, en els indrets lleugerament més nitròfils hi trobem la

cesquera (Erianthus ravennea) -gramínia robusta que forma grans mates caracteritzades per

la inflorescència voluptusoa que s'aixeca a més de dos metres- i jonc comú (Holoschoenus

romanus var, australi). Les jonqueres és una comunitat vegetal molt singular des del punt de

vista florístic, però també paisatgístic. En concret a la zona de Gavà, barrejada amb la

pineda litoral dibuixa un espai natural de gran interès.


3.2.2.- Els conreus més habituals

A la zona de muntanya de l'àmbit d'influència del Parc a la comarca, domina de forma clara

el cirerer i amb presència d'alguns altres arbres fruiters i de forma molt minoritària la vinya.

Es tracta d'una agricultura de secà que es practica en terrenys amb forts pendents.

En la vall baixa del riu Llobregat es pot distingir entre l'activitat agrària que es porta a terme

en la zona de muntanya i la que es realitza en la plana. Les explotacions de secà d'aquesta

zona estan ocupades principalment per cirerers. Els cultius dominants al pla són els fruiters

amb espècies com el presseguer, la prunera, la pomera i la perera.

Al delta, en les terres planes domina clarament el cultiu de l'horta, estan les més properes al

mar, però, condicionades per la salinitat de l'aigua de reg. En tractar-se de plantes que tant

sols es fan alguns mesos l'any, els pagesos s'han adaptat al llarg del temps a les variacions

de la demanda i de la competència d'altres zones productores. Alguns dels productes més

destacables són els espàrrecs de Gavà, o la carxofa, que ocupa bona part de les terres de

conreu i, especialment en municipis com el Prat o Sant Boi. Altres plantes que s'aprofiten per

les arrels (raves, pastanagues) o pels bulbs (cebes, porros) es destaquen a Gavà, afavorides

pels sòls sorrencs. Les bledes, coliflors, mongetes, etc, són altres espècies cultivades en el

delta, a la vall baixa i en les petites planes de regadiu de la vessant dels municipis que

formen part de l'àmbit del parc.

També tenen una presència les plantes ornamentals. En aquest sentit cal destacar que la

producció de roses a Sant Feliu va ser pionera de l'agricultura ornamental de Catalunya.

La pèrdua de valor territorial de l'espai agrícola periurbà, massa sovint va acompanyada de

la desaparició de varietats tradicionals.

3.3.- Fauna

3.3.1.- Els invertebrats

Malgrat l'interès que presenten les comunitats d'invertebrats, manquen estudis específics en

els darrers anys i el principal volum d'informació radica en publicacions que daten de mitjans

del segle XX, especialment llistats sistemàtics malacològics i entomològics.

Només determinats grups, relacionats directament amb l'home, com ara els mosquits, han

estat estudiats profundament per tal de controlar les seves poblacions.


Destaquen entre els invertebrats, l'anèl·lid Mercierella enigmatica, poliquet sedentari tubícola

que forma grans colònies que recorden a esculls corallins a la Ricarda i la Magarola, una

gran diversitat de gasteròpodes (Lymnea, Anisus, Aplexa, Hydrobia, Potamopyrgus, Physa i

Succinea) o bivalvs d'aigua dolça con Pisidium, ben representat a la zona de l'Arana. Les

basses litorals poden acollir gambetes de l'espècie Palaemon serratus, bastant freqüents en

el sector de la Magarola-Semàfor; així com isòpodes del gènere Sphaeroma, interessants

espècies pròpies d'aigües salabroses.

Pel que fa als insectes cobren especial interès diferents papallones sobretot algunes

espècies nocturnes i les espècies endèmiques de coleòpters Iberodarcadion suturale i

Cicindela germanica ssp. catalaunica protegides per la Llei dintre de les reserves abans

esmentades, juntament amb Ferrusacia disparata.

Cal fer un esment especial, tenint en compte l'activitat agrària del parc, a la necessitat de la

presència en l'espai agrari de l'anomenada fauna útil o auxiliar, utilitzada en la producció

integrada i ecològica pel control de les poblacions d'organismes perjudicials pels conreus

(plagues) mitjançant el manteniment i potenciació dels enemics naturals de l'espècie. En

aquest sentit és fonamental la tasca que estan duent a terme les Agrupacions de Defensa

Vegetal.

3.3.2.- Els vertebrats

La majoria d'espècies de peixos, amfibis, rèptils i mamífers presents al delta del riu Llobregat

són molt comunes i de distribució relativament àmplia al nostre país. Per contra, les aus

compten amb algunes espècies singulars que confereixen a la zona importància

internacional.

Destaca així, l'extraordinari nombre d'espècies d'ocells observades, més de 350 en el delta

de Llobregat. Cal remarcar la important població nidificant del martinet menut (Ixobrychus

minutus) d'importància internacional. Aquesta diversitat d'espècies és fruit de la funció

d'escala en les rutes migratòries del delta i a la gran varietat de biòtops que presenta.

Actualment, al delta del Llobregat existeixen dues àrees declarades Reserves Naturals

Parcials (RNP) des de 1987: les de la Ricarda-Ca l'Arana (municipi del Prat de Llobregat) i

el Remolar-Filipines (municipis de Viladecans i el Prat de Llobregat) que ocupen unes 496

hectàrees (comptant la seva zona d'influència).

Aquestes dues zones, juntament amb l'estany de la Murtra (municipis de Viladecans)

formen part dels espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural des del 1992.


3.3.3.- Els ocells

Tots aquests espais i les zones dels Reguerons (municipi de Viladecans) i del litoral del Prat de Llobregat van ser declarades "Zona d'Especial Protecció per als Ocells" (ZEPA) segons

la Directiva 79/409/CEE al 1994.

Les espècies ornitològiques en aquestes àrees més freqüents són:

Bernat pescaire (Ardea cinerea). Hivernant.

Gavina vulgar (Larus ridibundus). Hivernant.

Corb marí gros o anguilaire (Phalacrocorax carbo).Hivernant.

Xoriguer (Falco tinnunculus) Sedentari.

Arpella (Circus aeruginosus). Sedentari.

Ànec coll-verd o coll-blau (Anas platyrhynchos).Sedentari.

Polla d'aigua o forgera (Gallinula chloropus). Sedentària.

Cames-llargues o gosset (Himantopus himantopus). Estival

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). Estival.

A l'època de cria, una de cada tres de les espècies catalanes d'ocells nidificants crien al

Delta. Moltes d'aquestes espècies estan amenaçades d'extinció i, per tant, protegides per les

nostres lleis. D'entre elles, el delta del Llobregat té importància internacional per a la cria del

martinet menut (Ixobrychus minutus), amb 20-25 parelles; el corriol camanegre (Charadrius

alexandrinus), amb unes 100 parelles; la cames-llargues (H.himantopus), amb +230 parelles

i el rascletó (Porzana pusilla) i el rasclet (P. parva), amb una parella cadascun. Hi nien també

diferents espècies amenaçades o d'interès a Catalunya com el martinet ros (sis parelles el

2000), martinet blanc i martinet de nit (unes 10 parelles cadascun), l'agró roig, el bernat

pescaire, el xibec, el morell cap-roig, el xarrasclet o l'ànec griset.

La presència d'aquests ocells i l'abundància d'alguns d'ells, provoca certs conflictes amb els

professionals agraris de les zones de conreu properes, ja que malmeten els conreus i

foraden els plàstics dels hivernacles.

La planta de transvassament de les escombraries urbanes recollides als municipis de la

Mancomunitat per al seu transportat a l'abocador del Garraf, situada al terme municipal de

Viladecans, agreuja la situació pel nombre elevat de gavines en busca d'aliments que atrau.

Aquests ocells causen danys en els hivernacles.


També es presenten certs problemes sobre els cultius als camps situats al voltant dels

aiguamolls a causa de la polla d'aigua, els ànecs i la fotja.

Com a mesura per disminuir parcialment l'impacte de la presència d'aus en els conreus

propers, des de l'any 1997 el Parc Agrari del Baix Llobregat duu a terme un programa de

foment d'una pràctica agrícola tradicional al delta del Llobregat: la inundació temporal o

estanyat de conreus.

Aquesta inundació temporal dels camps de cultiu just abans de fer la sembra presenta molts

beneficis per al conreu, al rentar les sals acumulades al sòl i eliminar molts dels paràsits de

les plantes. Alhora, es crea un espai molt atractiu per a les aus aquàtiques, que l'utilitzen

com a zona de descans, alimentació i fins i tot de nidificació evitant així la invasió de camps

de conreu veïns.

Amb el doble objectiu de beneficiar l'agricultura i l'avifauna del delta del Llobregat, el

Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat impulsa l'aplicació d'aquesta pràctica en la finca

de Can Roc (situada en una zona ZEPA en el municipi del Prat). Es tracta del negament amb

d'aigua dolça dels camps de conreu durant vàries setmanes entre els mesos de març i juny

en una superfície aproximada de 2,2 ha.

El seguiment de la presència d'ocells a l'estanyat ha permès detectar una gran quantitat

d'aus migratòries que fan una parada en el seu viatge cap al nord d'Europa per descansar i

menjar. Entre els aus observades destaquen:

Ocells migratoris:

Gamba roja (Tringa totanus)

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

Valona (Tringa glareola)

Territ variant (Calidris alpina)

Territ menut (Calidris minuta)

Ocells nidificants:

Cuereta groga (Moticilla flava)

Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)

Corriol petit (Charadrius dubius)


Cames-llargues (Himantopus himantopus)

Ocells de pas:

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Gavià argentat (Larus michahellis)

3.3.4.- Els mamífers

Els mamífers constitueixen un altre grup amb una representació important dins els hàbitats

del Parc, encara que presenten, com els herpets, nivells poblacionals inferiors en general als

de les aus. La magnitud i la cobertura de les poblacions d'aquests animals són en general

poc conegudes, encara que es tracta en tot cas d'espècies de petit tamany, no trobant-se

animals de tamany gran o mig a causa, principalment, de l'existència d'una acusada activitat

humana.

En les àrees amb forta activitat agrícola trobem, doncs, mamífers de petites dimensions, com

el ratolí de camp mediterrani (Mus spretus), l'eriçó (Erinaceus europaeus), el talp (Talpa

europaea), les musaranyes vulgar (Crocidura russula) i nana (Suncus etruscus), la

ratapinyada pipistrel·la mediterrània (Pipistrellus mediterraneus), i el conill (Oryctolagus

cuniculus) que en certs casos comporta certa problemàtica amb l'activitat agrària.

3.3.5.- Els peixos

La comunitat de peixos que ocupa les aigües continentals del parc presenta una composició

i distribució clarament lligades als amplis gradients de salinitat i contaminació que

coincideixen a la zona. Destaca el Fartet (Aphanius iberus), petit peix també anomenat

"Peixet del Prat" que es creia extingit i el qual ha estat recuperat recentment. La zona també

és rica en anguiles (Anguilla anguilla). Trobem també alguns peixos en alguns canals de reg

com per exemple les carpes (Cyprinus carpio).

3.3.6.- Els amfibis i els rèptils

L'herpetofauna del Delta presenta unes característiques actuals que responen bàsicament a

tres factors determinants: un clima favorable, una notable diversitat de biotops i una

comunitat d'invertebrats particularment rica. Tot això es tradueix en una gran abundància

d'individus, si bé aquests es reparteixen molt irregularment entre l'apreciable nombre

d'espècies residents. Les tortugues d'estany i rierol (Emys orbicularis i Mauremys leprosa)

conjuntament amb el dragó rosat (Hemydactilus turcicus) i el sarganter petit


(Psammodromus hispanicus), conjuntament amb les dues serps d'aigua (Natrix) són

espècies interessants de la zona.

3.4.- Patrimoni construït

Un territori tan viu en els àmbits social i polític ha deixat nombrosos testimonis també de la

seva vitalitat cultural al llarg de totes les èpoques.

De l'època neolítica destaquen les mines de Cal Tintorer de Gavà, amb una antiguitat de

més de 5.000 anys, que són les més antigues del país i d'Europa.

De l'època romana destaca el Pont del Diable de Martorell, la torre de Castellví de Rosanes

o les termes de Sant Boi. De l'època visigòtica cal remarcar la basílica de sota l'Ajuntament

de Cornellà.

El primer art romànic del segle XI té monuments singulars com l'església de Santa Maria de

Cervelló. De l'art gòtic sobresurt l'arquitectura de la Torre del Baró o la Torre Roja de

Viladecans i el castell de Cornellà, i com a conjunt monumental, el de Castellví de Rosanes.

El renaixement i el barroc també van deixar alguns elements eclesiàstics interessants, però

serà el segle XIX i començaments del XX, que a través del modernisme, deixarà una

empremta notabilíssima amb conjunts arquitectònics com la Colònia Güell i la seva cripta de

Santa Coloma de Cervelló, obra d'Antoni Gaudí, així com també la Torre de la Creu o dels

Ous, a Sant Joan Despí, del seu deixeble Josep Maria Jujol.

Però a banda d'aquestes obres cabdals del Modernisme, trobem elements arquitectònics de

l'època també catalogables, com ara la granja de la Ricarda (El Prat) o la fàbrica de cartró

Les Begudes (Sant Joan Despí) o l'edifici de la Societat General d'Aigües de Barcelona

(Cornellà).

3.4.1.- Llistat d’edificacions tradicionals

El present llistat d’edificacions té caràcter indicatiu i, per tant, no substitueix el catàleg

específic de masies i cases rurals que defineix la Llei 2/2002 d’urbanisme, en el seu article

50.2. En aquest sentit, aquelles edificacions tradicionals que gaudeixen d’alguna menció en

termes de patrimoni, sia a nivell municipal (catàlegs i/o pla especial), a nivell provincial

(inventari de bens públics d’interès provincial) o a nivell nacional (bens d’interès cultural)

s’indiquen en el llistat afegint la clau p. En conseqüència, la inclusió d’una edificació dins el

present llistat no suposa cap contradicció amb el grau de protecció que aquesta mateixa


edificació pugui tenir segons el Catàleg de patrimoni del municipi a que pertanyi,

considerant-se sempre aquest darrer com a prevalent.

Així mateix, el marc de referència pers als bens d’interès cultural existents dins l’àmbit del

Parc Agrari és la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

El Prat de Llobregat:

- Ca l'Enric del Costelleta

- Cal Felip del Coracero

- Cal Jaume del Bitoxot

- Cal Joanet del Tivis

- Cal Miquel de l'Àgata

- Cal Monjo

- Cal Nani

- Cal Senyoret

- Cal Tudela

- Cal Bieló

- Can Bonic

- Can Comes

- Can Ferrers

- Cal Met Natrus

- Can Misses

- Can Negre

- Can Parellada

- Can Ribes

- Can Rovira

- Can Salom

- La Ricarda


http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p09d004.pdf





















Sant Boi de Llobregat:

- Ca l'Hortènsia

- Ca l'Inglada

- Ca la Rosa

- Cal Florenci

- Cal Font

- Cal Francès

- Cal Gaietano

- Cal Jaume del Sebastià

- Cal Maurici

- Cal Missaire

- Cal Nani

- Cal Notari

- Cal Pastera

- Cal Pelut

- Cal Pinques

- Cal Pollo

- Cal Sanz

- Cal Xagó

- Cal Xic Parellada

- Can Balenyà

- Can Bonic

- Can Cerdà

- Can Codina

- Can Mataberres

- Can Parès

- Can Pau Gros




























- Cal Penyasco

- Can Pica Sal

- Can Traginer

- La Casa Blanca

- La Casa Groga

- La Caseta del Mercior

- Mas Andreu

- Mas Carbonell

- Mas Llopis

- MasPineda

Viladecans:

- Cal Dimoni

- Can Feliu

- Can Roc de la Marina

- Can Sabadell

- Can Seguí

- Can Simó de la Marina

- Can Zorrilla

- Colònia Montserrat

- l'Emissora

- Les Marines

- Mas Novell

- Masia Oliver

Cap d’aquestes edificacions es veurà afectada, que les obres definides s’ajusten a camins

existents i no es preveuen ocupacions de terreny per ampliar-los.
























3.5.- Paisatge

El Parc Agrari del Baix Llobregat segueix el contorn principal de l'estructura territorial de la

vall baixa, resseguint el riu fins a obrir-se al delta fluvial que marca aquest punt del litoral

català. L'estratègica situació pel fet de ser un territori adjacent i d'entrada a Barcelona, l'ha

convertit en un espai cobejat per a multitud d'activitats econòmiques i per infraestructures de

tota mena. La falca deltaica, a més s'ha convertit en el suport físic per prop d'un 10 % de la

població catalana.

El delta aplega els territoris que ocupen el ventall al·luvial que el Llobregat ha construït al

llarg de l'era quaternària després de la darrera glaciació però el principal avenç tal com el

coneixem és dels darrers 2.000 anys. De fet, només hem de pensar que la línia de costa a

l'època romana era davant de Gavà, a uns 3 km terra endins, d'on és actualment. Davant de

la platja, a la zona submergida, es formaven, tal i com succeeix ara, barres de sorra que

anaren creixent i finalment aïllaren un tros de mar formant, a cada banda del riu, una zona

deprimida o llacuna litoral estreta, allargada i paral·lela al mar. Les llacunes s'ompliren

progressivament de sediments procedents del Llobregat, de petites rieres que baixaven i pel

propi vent. Totes aquestes aportacions ompliren i reduïren les llacunes fins a convertir-les en

aiguamolls o fins i tot en terres seques.

Aquest sistema de creixement deltaic es produí en diverses ocasions i marcaren l'actual

paisatge. Avui, el delta sofreix una lleugera regressió progressiva per causa de les

modificacions del litoral introduïdes per les infraestructures portuàries i, en definitiva, per

l'erosió i una dinàmica marina més agressiva. Així mateix, els aportaments fluvials també

han disminuït fet que ha propiciat que els aqüífers de la zona pateixin una salinització

creixent. La compactació dels sediments per causa de les extraccions de sorres i graves,

tant del llit del riu com de la platja i el descens del nivell de l'aigua subterrània a més de la

disminució de les aportacions sedimentàries pel riu fa que el delta s'estigui enfonsant.

El paisatge agrícola predominant manté alguns elements pràcticament testimonials de les

antigues llacunes deltaiques. Aquests espais naturals avui han estat modificats en una part

per les obres d'ampliació del port de Barcelona, de l'aeroport i del propi desviament del riu. El

paisatge del delta del Llobregat en pocs anys canviarà radicalment tal com era a finals del

segle XX. Tanmateix, mentre aquesta transformació radical afecta l'essència paisatgística de

la vall baixa també es fan esforços per conservar i recuperar els espais naturals relictuals

que queden. El paisatge agrari és el garant que aquesta immensa plana no es converteixi

una aglomeració urbana enganxada a Barcelona. Alhora, però, aquest mar de conreus és

també un reservori alimentari, un autèntic rebost al costat d'una metròpolis que hostatja un


60 % de la població catalana. El menjar fresc produït al Baix Llobregat és un dels principals

valors d'un paisatge encara no prou valorat per la població privilegiada que l'envolta.

3.6.- Activitats econòmiques

3.6.1.- Estructura productiva i empresarial

La superfície agrària utilitzada (SAU) a la comarca del Baix Llobregat és de 4.708 ha, que es

reparteixen, aproximadament, en dues meitats, una de conreu de regadiu i l'altra de secà. El

43 % són terres conreades en règim de propietat.

Pràcticament tota la superfície de conreu de regadiu correspon a l'àmbit del Parc Agrari, amb

una superfície de 2.938 ha, de les quals el 67 % (1.969 ha) es considera SAU.

Població ocupada agrària i pes relatiu respecte el total d'ocupats agraris de Catalunya

1990 Pes relatiu/total Catalunya 2001 Pes relatiu/total Catalunya

Baix Llobregat 2.145 2,78% 2.175 2,88%

Catalunya 77.015 75.500

El nombre d'explotacions agràries de la comarca, que ocupen un total de 2.200 persones (el

62 % titulars i familiars), és de 958, de les quals el 73 % tenen menys de 5 ha.

Pel que fa al Parc Agrari, el nombre d'explotacions, que ocupen un total de 1.200 persones

(el 75 % titulars i familiars), s'estima en 621, amb una superfície mitjana de 2,7 ha. El 75 %

dels titulars tenen una dedicació plena a l'explotació agrària.

En l'àmbit del Parc Agrari, en el 63 % es conreen hortalisses i a la resta, fonamentalment

arbres fruiters. El conreu en hivernacle ocupa una superfície de 23 ha (1,2 % del Parc

Agrari), distribuïdes en 29 explotacions agràries amb una superfície mitjana de 4.700 m2.

A l'activitat ramadera, destaca l'oví amb 13.922 caps, que suposen una mitjana de 28,1

caps/km2, mitjana lleugerament superior a la de Catalunya, on és de 27,1 caps/km2.

3.6.2.- El PIB del sector primari

El PIB agrari de la comarca del Baix Llobregat té un pes relatiu petit respecte al del conjunt

comarcal: el 0,7 %, que suposa la quantitat de 77 milions d'euros sobre un total de 120.000

milions d'euros del conjunt de sectors productius comarcals (dades de l'any 2004). El

creixement del sector primari, expressat en percentatge sobre l'increment del PIB comarcal,

presenta un creixement acumulat per al període 2000-2004 del 6,08 % aproximadament, tres


vegades més que el corresponent al conjunt de l'economia agrària de Catalunya (2,11 %) i la

meitat del PIB del conjunt de sectors productius de la comarca, el qual se situa en 11,88 % al

Baix Llobregat.

Pes relatiu del PIB agrari del Baix Llobregat respecte al PIB agrari de Catalunya 1990 (en milions

d'EUR) Pes relatiu/total

Catalunya 2004 (en milions

d'EUR) Pes reltiu/total

Catalunya

Baix Llobregat 47 EUR 4,30% 77 3,8%

Catalunya 1.084 2.040

Mentre la SAU de la comarca del Baix Llobregat durant el període 1990-2004 disminueix un

64 % (de 7.331 ha a 4.708 ha), el PIB s'incrementa un 255 %, passant de ser de 6.411

EUR/ha a 16.355 EUR/ha.

L'estructura del PIB agrari de la comarca, per productes, correspon a fruita fresca i

hortalisses en un 80 %, distribuïdes en un 63 % d'hortalisses i un 17 % de fruita. La resta es

distribueix en diverses produccions agrícoles i ramaderes. Un terç del valor del conjunt de les

produccions hortícoles de la demarcació de Barcelona correspon a la comarca del Baix

Llobregat i la meitat de la producció de fruita fresca.

3.7.- Espais naturals protegits

3.7.1.- Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN):

El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) estableix la xarxa d’espais naturals protegits a

Catalunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes

més representatius i més ben conservats del nostre país.

El PEIN té els orígens en la determinació legal que fa el capítol III (articles 15 al 20) de la Llei

12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei

12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis

3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals,

de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés

d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.

D'altra banda, el PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla

territorial sectorial, i s'equipara a altres instruments d'aquest tipus que es deriven de la Llei

23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. Això significa que el seu abast comprèn

tot el territori de Catalunya i que les disposicions normatives són de compliment obligatori per


a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. En el context

de la planificació territorial, el PEIN esdevé un instrument de desplegament del Pla territorial

general de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 1995). D'aquesta manera,

les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de

planificació física del territori.

Com ja s’ha comentat en l’apartat referent a la fauna, actualment al delta del Llobregat

existeixen dues àrees declarades Reserves Naturals Parcials (RNP) des de 1987: les de la

Ricarda - Ca l'Arana (municipi del Prat de Llobregat) i el Remolar - Filipines (municipis de

Viladecans i el Prat de Llobregat) que ocupen unes 496 hectàrees (comptant la seva zona

d'influència).

Aquestes dues zones, juntament amb l'estany de la Murtra (municipi de Viladecans) formen

part dels espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural des del 1992.

En la imatge representada en els plànols adjunts es pot observar que el camí dels Llanassos

discorre paral·lel a la zona PEIN, fins que en els últims 100m del camí queda dins de l’espai

protegit:

3.7.2.- Xarxa Natura 2000 a Catalunya:

El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de

Natura 2000. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció

per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també

recull les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat.

Les Directrius per a la gestió dels espais de Natura 2000 d’una banda, classifiquen els

espais en vuit tipus, i en delimiten les àrees crítiques. D’altra banda, defineixen les directrius

per a la gestió dels espais de Natura 2000. Aquestes directrius inclouen requeriments de

gestió generals, específics per a cada tipus d’espai i específics per a àrees crítiques.

Les àrees de la Ricarda - Ca l'Arana (municipi del Prat de Llobregat), el Remolar – Filipines, l'estany de la Murtra i les zones dels Reguerons (municipi de Viladecans) i del

litoral del Prat de Llobregat van ser declarades "Zona d'Especial Protecció per als Ocells"

(ZEPA) segons la Directiva 79/409/CEE al 1994.

En l’àmbit del projecte els espais de Natura 2000 coincideixen amb la zona PEIN, veient-se

afectats els mateixos 100m finals del camí dels Llanassos, tal i com es representa en els

plànols adjunts.


http://mediambient.gencat.net/Images/43_113894.pdf

3.7.3.- Espais naturals de protecció especial (ENPE):

La Llei estableix que la declaració d’un espai com a ENPE implica la inclusió automàtica de

la totalitat d’aquest espai en el PEIN. Els ENPE estan subjectes a un nivell de protecció

superior a l’establert al PEIN. Es tracta d’àrees protegides amb una gestió específica molt

més exigent i que implica un major esforç d’inversió.

La llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix les modalitats de protecció

especial següents:

a) Parcs nacionals

b) Paratges naturals d'interès nacional

c) Reserves naturals integrals

d) Reserva natural parcial

d) Parcs naturals

La llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals estableix una altra figura de

protecció: e) Reserva natural de fauna salvatge

L’àmbit d’aquest projecte no està inclòs en cap espai definit com ENPE, tal i com es pot

observar en els plànols adjunts.

4. AFECCIONS AL MEDI AMBIENT

4.1.- Metodologia d’avaluació d’efectes

Per a la redacció d’aquesta memòria ambiental s’ha utilitzat la informació existent a la pàgina

web del Parc Agrari i la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya.

S’han superposat les diferents cartografies temàtiques per poder identificar les possibles

afeccions ambientals: camins del projecte i cartografia d’espais sensibles propers a la zona

(punt anterior).

D’altra banda també s’ha consultat el Comitè de Senders de la Federació d’Entitats

Excursionistes de Catalunya. Informació: afectació a vies tipus GR (senders de gran

recorregut), PR (senders de petit recorregut). Les consultes s’han fet a partir de la informació

disponible en format digital via accés lliure a la xarxa internet.


S’avaluen els efectes considerant la relació entre els diferents factors del medi amb les

condicions que s’han de donar per portar a terme el projecte, el que inclou les activitats de

construcció i d’explotació.

4.2.- Efectes previsibles

S’han de tenir en compte quines són les condicions de partida del projecte: el

condicionament i millora de camins existents, no pas la creació de nous camins.

El criteri per avaluar els efectes és comparar les repercussions ambientals derivades de la

millora dels camins. No es pretén avaluar els efectes que tenen sobre l’entorn les pràctiques

agrícoles de la zona, ni les infraestructures necessàries, sinó que s’ha de diferenciar aquests

impactes anteriors, que es mantindran amb independència de les actuacions del projecte,

dels que són conseqüència de la millora, els anteriors no són assumibles atès que no es té

capacitat d’actuació sobre ells.

Per avaluar la magnitud dels possibles impactes de la millora es consideren els canvis

quantitatius conseqüència de l’actuació. El disseny seguirà els camins i marges existent per

evitar l’eliminació de coberta vegetal i l’ocupació de terrenys i l’accés de la maquinària

necessària per l’obra.

Descripció dels impactes ambientals potencials:

La tipificació d’impactes recull aquells que potencialment poden generar-se, però no implica

necessàriament que hagin de produir-se. S’identifiquen per poder conèixer-los i d’aquesta

manera establir mesures per prevenir-los o, en cas que es produeixin, reduir les seves

conseqüències ambientals. Els impactes corresponents a cadascuna de les fases del

projecte són els que es tracten tot seguit.

Els impactes que es produeixen, depenen del disseny del projecte i de les pràctiques de

construcció. Tot seguit s’identifiquen les possibles incidències de les múltiples actuacions

sobre els factors ambientals amb l’objectiu de determinar les mesures amb les que poden

prevenir-se o reduir-se. Per la construcció de les infraestructures accessòries de l’obra i la

seva localització:

- Ocupació del sòl:

- Impacte temporal sobre el terreny: Durant aquest període de temps el terreny ocupat

perd la seva capacitat per a ser utilitzat per a altres usos.


- Impacte sobre el patrimoni: En el cas que s’obrissin noves vies per l’accés de

maquinària o acopi de materials, en principi no previst.

- Compactació del sòl:

- El sòl ja es troba compactat pels camins existents i no es preveuen noves

ocupacions.

- Les directrius fixades pels representants el PARC són de circumscriure l’amplada

d’actuació a les amplades existents, sense ocupar els camps de conreu laterals.

- Risc de contaminació:

- Les infraestructures d’obra són un focus potencial de contaminació, atès que en els

parcs de maquinària i casetes d’obra es desenvolupen activitats en què es poden

emmagatzemar o emprar substàncies perilloses. Una mala gestió o un accident

involuntari d’aquests materials pot comportat la contaminació de l’aigua, l’atmosfera o

bé el sòl.

- Eliminació de la coberta vegetal per col·locació de canonades:

- Durant la fase de construcció de les obres de drenatge transversal en disposar-se

aquestes de forma enterrada és necessari excavar rases, cosa que obliga a eliminar

la vegetació que es trobi, podent ser aquesta natural o bé artificial. Finalitzada la fase

de construcció el terreny pot tornar a ser colonitzat per la vegetació.

- Per les característiques del territori i dels camins, no es preveu l’execució de noves

obres de drenatge, a banda de la substitució dels pontons del camí dels llanassos.

- Ocupació temporal del sòl:

- El terreny excavat s’aplega al costat de les rases fins que torna a ser utilitzat per

reomplir, mentrestant, aquest material suposa una ocupació d’espais que no poden

ser emprats per a altres usos.

- Generació de residus:

- El material excavat serà reutilitzat pel recobriment de les canonades, per la qual cosa

el diferencial entre material excavat i l’utilitzat posteriorment és mínima. Es generaran

residus dels embalatges, així com retalls i rebuigs de materials. Aquests residus


hauran de ser tractats adequadament per transportistes i gestors autoritzats per

l’Agència de Residus de Catalunya.

- Accés de maquinària:

- La maquinària circularà sempre que sigui possible pels camins existents. El trànsit de

maquinària durant l’obra suposa un augment de la circulació a l’àrea, fet que

implicarà molèsties per a la població i la fauna. Es produeix també un augment dels

nivells acústics per fregament amb el ferm i per l’ús del clàxon i contaminació per

partícules. El trànsit de maquinària pesada produeix en els sòls problemes per

compactació i erosió per manca de vegetació que protegeixi i fixi la terra.

- L’augment de trànsit de vehicles per la zona produirà un augment de l’emissió de gasos de

combustió.

- Risc d’accidents:

- La maquinària pot tenir accidents que afectin l’entorn, ja sigui per la sortida de les

vies d’accés o per vessaments d’olis o hidrocarburs que aniran a parar al medi,

podent-se veure contaminades les aigües dels sòls o l’atmosfera. Si es produeixen

accidents, es generaran residus perillosos per la reparació de la maquinària o per la

recollida de vessaments i fuites, que hauran de ser emmagatzemades fins que siguin

transportats a un espai per al seu tractament adequat.

- Consums de la maquinària:

- Pel funcionament de les màquines és necessari un consum de recursos naturals com

són els combustibles, olis minerals, aigua i detergents per la neteja de maquinària.

- Soroll i partícules:

- El moviment de terres genera soroll que suposa molèsties a la fauna, que es pot

veure obligada a traslladar-se a altres zones i també per a la població receptora del

soroll. De l’activitat i l’acumulació de materials es generen núvols de pols amb efectes

que s’agreugen quan coincideixen condicions de sequedat ambiental i forts vents.

- Arrossegament de partícules pel vent o l’aigua:


- Els impactes es produeixen en punts diferents als del moviment de terres, per núvols

de pols quan són emportats pel vent o per contaminació per sòlids en suspensió a les

conques receptores si són arrossegats per l’aigua.

4.2.1.- Per l’existència del projecte

La millora dels camins existents no implica la construcció de noves vies. El projecte

comporta una millora no tan sols de les condicions del camins sinó també de la seguretat i el

confort en la circulació.

L’impacte pot considerar-se positiu i permanent.

4.2.2.- Per l’ús de recursos naturals

La realització del projecte frenarà la caiguda de terra en els camins que discorren paral·lels a

les sèquies de reg, fent el camí més estable. En els camins actuals són freqüents les

reparacions de flonjalls i de zones on el ferm ha cedit cap a la sèquia.

En resum, per a la realització del projecte és necessari el consum dels materials per a

l’afermat, el drenatge i el canvi dels pontons. En canvi no és necessària l’aportació de terres,

ja que l’esplanada és existent.

4.2.3.- Per emissions contaminants

Es produirà un increment de les emissions durant la fase d’obres, provinents del trànsit de

vehicles que generen gasos de combustió, així com el soroll produït per les màquines que

fan el moviment de terres.

També es pot produir l’emissió de partícules de pols pel trànsit de vehicles.

4.2.4.- Per la creació de substàncies nocives

És molt improbable que es creïn substàncies nocives durant la realització de les obres. Tan

sols en cas d’accident en les operacions de manteniment de la maquinària es podrien produir

residus tòxics consistents en pèrdues d’hidrocarburs i olis minerals.

Si es produïssin, les repercussions ambientals podrien evitar-se amb l’aplicació de les

oportunes mesures correctores que evitessin la dispersió d’aquests fluids al medi.

4.2.5.- Pel tractament dels residus

La generació de residus no és gaire ja que al no existir pràcticament moviments de terres, no

es produirà excés de sobrants.


Els possibles residus especials i no especials que es generin durant la construcció per

accidents de maquinària o per les operacions i manteniment, seran tractats correctament per

un transportista i un gestor autoritzat per part de l’Agència de Residus de Catalunya.

4.2.6.- Per la incidència social

La incidència social de l’activitat és positiva, doncs suposa la millora de les condicions

d’accés a les finques agrícoles. El projecte el promou el DAR a petició del Parc Agrari del

Baix Llobregat, aquests segons són els principals interessats en què es produeixi aquesta

millora.

La població de la zona pot veure’s afectada negativament durant la fase d’obra, per les

molèsties derivades del trànsit de vehicles, de la generació de soroll i pols, acabant-se

l’impacte en el mateix instant en què s’acabin les obres.

4.3.- Estimació de l’impacte ambiental

Els impactes que han estat identificats es valoren tot seguit atenent a la fragilitat del medi

afectat, a la intensitat o magnitud de l’impacte, així com a la temporalitat o permanència de

l’impacte i la probabilitat que succeeixi.

S’indiquen els impactes pels quals es preveuen mesures preventives i correctores que

redueixin o eliminin l’afecció sobre el medi, essent la valoració de l’impacte la corresponent

un cop aplicades aquestes mesures.

S’indiquen també els impactes positius de l’activitat, aquells que suposen una millora en els

factors del medi.

Els impactes negatius es valoren en 5 nivells:

• Impacte no significatiu.

• Impacte compatible: Impacte de ràpida recuperació sense mesures correctores.

• Impacte moderat: La recuperació és lenta en el temps, però no necessita mesures

correctores o bé són molt simples d’aplicar.

• Impacte sever: La recuperació requereix d’un període llarg de temps i mesures

correctores més complexes.


• Impacte crític: Supera el llindar tolerable i no és recuperable independentment de les

mesures correctores aplicades.

A les següents taules es mostra la valoració dels impactes de les diferents fases descrites

anteriorment:

P Impacte positiu

* Amb possibilitat d’aplicar mesures preventives o correctores

T Temporal

NS No significatiu

C Compatible

M Moderat

S Sever

Cr Crític

FACTORS DEL MEDI

ACTUACIÓ IMPACTE

Atm

osfe

ra

Aïg

ües

Sòl

s

Veg

etac

ió

Faun

a

Pai

satg

e

Res

idus

Rec

urso

s

Pat

rimon

i

Soc

ioec

onom

ia

Ocupació temporal del sòl C NS

Compactació C Risc de contaminació C MT* MT*

Afeccions a la biocenosi MT* MT*

Eliminació de la coberta vegetal MT*

Utilització de materials

C

Con

stru

cció

i lo

calit

zaci

ó d’

infra

estru

ctur

es d

e l’o

bra

Generació de residus

CT*

s de

m aq ui nà

Accés de maquinària MT* MT* MT* MT* CT* MT*



FACTORS DEL MEDI

ACTUACIÓ IMPACTE

Atm

osfe

ra

Aïg

ües

Sòl

s

Veg

etac

ió

Faun

a

Pai

satg

e

Res

idus

Rec

urso

s

Pat

rimon

i

Soc

ioec

onom

ia

Gasos de combustió C

Riscs d’accidents CT* MT* MT* MT*

Generació de residus C*

Consum de combustibles, olis, etc.

C

Soroll i partícules MT*

Mov

ime

nts

de

terr

es

Arrossegament de partícules MT MT

Per tant, podem concloure que l’actuació és compatible aplicant les mesures correctores

adients.

4.4.- Mesures preventives i correctores

Es descriuen en aquest apartat les accions a adoptar per aquells impactes susceptibles

d’aplicació de mesures preventives o correctores amb l’objectiu que l’actuació resulti

màximament compatible amb el medi i els impactes residuals esdevinguin mínims.

4.4.1.- Per la construcció i localització de les infraestructures d’obra

- Risc de contaminació

La maquinària, després de la seva utilització diària, serà estacionada als parcs habilitats per

aquesta finalitat amb l’objectiu d’evitar els possibles riscos de contaminació. Els parcs de

maquinària hauran de comptar amb les mesures preventives necessàries perquè, en cas que

es produeixi alguna fuita o vessament de substàncies perilloses, aquestes no afectin el medi.

Aquests parcs de maquinària hauran d’anar impermeabilitzats.

A més, aquestes zones d’estacionament de màquines comptaran amb contenidors adequats

per a la recollida de les diferents tipologies de residus que es puguin anar generant per

vessaments o per les pròpies operacions de manteniment, evitant-se d’aquesta forma la

seva dispersió en l’entorn abans de ser lliurats a un gestor autoritzat.

- Afeccions a la biocenosi

Quan se situïn els parcs de maquinària es consideraran les característiques de l’entorn, de

tal manera que aquestes àrees no es localitzin prop d’indrets sensibles com poden ser els

límits de la ZEPA on la contaminació podria arribar al medi hídric o el soroll i el moviment de

màquines podria afectar les aus.

A banda, s’evitarà en la mesura del possible treballar durant l’època de nidificació i cria

d’aus.

Caldrà encintar tota la zona de les obres per afectar el mínim a la vegetació.

Finalitzada l’obra, es retiraran totes les infraestructures accessòries a l’obra, no deixant en

l’àmbit d’actuació cap residu ni element d’obra.

- Compactació del terreny

Acabada la fase constructiva es procedirà a la descompactació del terreny per facilitar la

revegetació espontània, en cas que s’hagi utilitzat alguna zona fora dels camins existents.

Consistirà en el llaurat sobre la superfície fins a 15cm de profunditat.

- Eliminació de coberta vegetal

Es realitzarà en el mínim espai necessari per ubicar les instal·lacions auxiliars, evitant tota

afecció a zones properes. No hi ha previsió de pèrdua de sòl, ni forestal, ni agrícola.

- Generació de residus

Els possibles residus generats durant les obres com per exemple, les restes vegetals

procedents de l’esbrossada dels marges i el caixejat del camí, el terreny retirat de les

sèquies per a la col·locació dels pontons i les restes de materials d’embalatge hauran de ser

recollits i emmagatzemats per poder ser transferits a gestors autoritzats en les condicions

que estableix la normativa vigent.

4.4.2.- Per l’ús de maquinària

- Accés de maquinària

Per evitar repercussions sobre els camins d’accés de maquinària a l’obra s’utilitzarà, sempre

que sigui possible, les vies existents i quan això no sigui possible, s’hi accedirà pels espais

on s’hagi d’excavar rasa, obrint petita explanació d’accés.


L’esbrossada per a l’obertura de camí es limitarà al mínim necessari per permetre el pas de

màquines d’obra.

- Risc de contaminació per accidents

La maquinària que sigui utilitzada durant l’obra serà revisada i reparada únicament en els

espais habilitats per aquesta finalitat, amb la intenció de comprovar-ne el bon estat de

funcionament i d’aquesta manera evitar la contaminació per fuites accidentals de substàncies

perilloses.

Si es produís una accident, es procedirà el més ràpidament possible al control de l’espai

afectat per tal de minimitzar al màxim l’afecció sobre el medi, impedint l’arribada als cursos

fluvials, on la propagació seria ràpida i el control força dificultós. Un cop aplicades aquestes

primeres mesures d’emergència, s’avisaria les autoritats competents en medi ambient

(agents rurals, inspectors de l’Agència Catalana de l’Aigua) per establir de manera

coordinada les accions que considerin oportunes.

- Generació de residus perillosos

Les substàncies perilloses que puguin ser generades en obra s’emmagatzemaran en

contenidors (seguint les especificacions que estableix la normativa) fins que siguin lliurades a

un gestor autoritzat per l’Agència Catalana de Residus.

4.4.3.- Pels moviments de terres

- Generació de soroll i pols

No es realitzaran treballs fora dels horaris establerts per les ordenances municipals en

matèria de soroll.

Es minimitzaran els moviments de terres durant les èpoques de floració i de collita.

Els materials excavats seran humitejats periòdicament o coberts amb lones, amb l’objectiu

d’evitar l’aixecament de núvols de pols.

Els accessos a obra seran regats amb un camió cuba amb una freqüència variable segons la

climatologia (en èpoques de forta sequera fins a 2 vegades al dia durant les hores de

màxima insolació).

Es procurarà en la mesura del possible no treballar en horari nocturn.


5. PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

5.1.- Objectius

Els objectius del pla de vigilància ambiental (PVA) es concreten en els apartats següents:

− La verificació dels impactes inicials previstos: Des de l’inici de les obres comportarà

el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors ambientals afectats.

− El control d’aplicació de les mesures correctores: Es concretarà el seguiment de

l’eficàcia de les mesures correctores aplicades. En cas d’aparèixer nous impactes,

es definiran les mesures a aplicar d’acord amb els estàndards i paràmetres de

qualitat establerts per la legislació vigent.

5.2.- Verificació de l’avaluació inicial dels impactes

En tot estudi es contempla la possibilitat que apareguin nous impactes no previstos en

aquesta memòria. En aquests casos caldrà definir les corresponents mesures correctores.

Durant la fase de seguiment també es detectaran possibles errors d’avaluació dels impactes

definits, pels qual s’haurà de redefinir, modificar o anul·lar les mesures correctores

proposades.

5.3.- Control dels paràmetres de qualitat ambiental i seguiment en l’adopció de mesures correctores

5.3.1.- Personal necessari per dur a terme el PVA

Per a les funcions de seguiment i control ambiental serà necessària l’assistència de personal

qualificat, amb competències de Direcció d’Obra i amb experiència en el tipus d’obra que

s’ha d’executar.

Recauran en la Direcció d’Obra les següents atribucions:

− Reconèixer l’aparició de nous impactes durant l’execució de les obres i proposar les

mesures correctores corresponents.

− Realitzar el seguiment i control de la implantació de les mesures correctores

proposades.


− Conèixer l’eficàcia de les mesures correctores aplicades i, per tant, analitzar la

qualitat dels diferents factors del medi afectats.

− El PVA es desenvoluparà al llarg del desenvolupament de les obres.

5.3.2.- Paràmetres de control i seguiment

FACTOR DEL MEDI GEOMORFOLOGIA I SÒLS

Paràmetre de seguiment Replantejament de les obres (superfícies d’ocupació temporal o permanent) i tancament de les superfícies a afectar

Mesura Evitar la sobreafectació de superfície

Sistema de mesura Inspecció visual

Periodicitat A l’inici de les obres i mensual durant les obres

Mesura Evitar la contaminació del sòl

Paràmetre de seguiment Determinació de l’àrea de parc de maquinària segons legislació.

Control per evitar abocaments incontrolats


Periodicitat A l’inici de les obres i setmanal durant les obres

FACTOR DEL MEDI HIDROLOGIA

Mesura Evitar la contaminació de les aigües

Paràmetre de seguiment Presència de matèries contaminants a les lleres dels barrancs o rieres

Sistema de mesura Inspecció visual, i si es detecta contaminació, anàlisi química si s’escau

Periodicitat Setmanal

Mesura Evitar l’obstrucció del sistema de drenatge natural superficial

Paràmetre de seguiment Control als punts d’intercepció del desenvolupament de les obres dels camins




FACTOR DEL MEDI VEGETACIÓ

Mesura Evitar la sobreafectació de superfícies

Paràmetre de seguiment Replantejament d’obres: encintat i delimitació de l’espai d’obres i les instal·lacions auxiliars

Control de límit d’afectació de les operacions d’esbrossada


Periodicitat Diària

FACTOR DEL MEDI FAUNA

Mesura Evitar molèsties a la fauna en època de cria

Paràmetre de seguiment Control dels nivells sonors

Sistema de mesura Inspecció auditiva i visual


Mesura Evitar l’increment de mortaldat de fauna per atropellament

Paràmetre de seguiment Control de la velocitat dels vehicles per mètodes indirectes

Sistema de mesura Medició de la velocitat amb mètodes a peu de camí

Periodicitat Quadrimestral

Mesura Evitar l’efecte barrera de les rases

Paràmetre de seguiment Aprofitament dels taulons dels passos de persones



FACTOR DEL MEDI ATMOSFERA

Mesura Disminució de l’emissió de gasos i pols

Paràmetre de seguiment Presència de gasos/pols

Control de maquinària d’obra (revisions)



FACTOR DEL MEDI ATMOSFERA



Mesura Emissió de sorolls

Paràmetre de seguiment Nivell sonor

Sistema de mesura Sonòmetre

Periodicitat Quinzenal

5.3.3.- Documentació i informes de seguiment

La Direcció d’Obra elaborarà la següent documentació amb l’objectiu d’analitzar el seguiment

del Pla de Vigilància:

− Diari d’assistències: S’anotaran detalladament les observacions derivades del

seguiment de l’obra i les recomanacions fetes pel Director encarregat de

l’assistència.

− Fitxa d’estat de les mesures correctores: Es reflectirà el seguiment de cadascuna

de les mesures correctores avaluant el medi afectat, els impactes provocats, el grau

d’aplicació de la mesura en sí mateixa, la seva efectivitat i d’altres incidències.

− Informes periòdics: Es reflectirà la descripció de les mesures correctores i de les

actuacions de recuperació ambiental i integració paisatgística realment executades,

detallant-ne la ubicació i l’activitat realitzada.

També s’inclourà l’estat i progrés de les actuacions de recuperació ambiental i d’integració

paisatgística. Durant la fase de construcció s’haurà d’elaborar un informe mensual.

6. VALORACIÓ GENERAL I CONCLUSIONS Tal i com s’ha comentat en aquesta memòria resum, en l’entorn del Parc Agrari es concentra

una important producció agrícola però a més és una zona de valor estratègic per a les

funcions ambientals del territori. Per això és important que les infraestructures de què

disposa es trobin en bon estat.


Les actuacions en els camins contemplades en el projecte milloren no tan sols les condicions

de la infraestructura, sinó que també s’encaminen cap a l’estabilització de les sèquies de reg

i desguassos.

Al tractar-se d’uns camins existents, l’afecció potencial sobre el medi és mínima. Tan sols cal

aplicar les mesures corresponents per tal de controlar i minimitzar les afeccions durant el

procés d’execució de les obres.

Tot i entrar un dels camins en zona protegida, no es considera que el desenvolupament de

les obres afectin a la flora ni a la fauna protegida si s’adopten mesures que ajudin a

respectar la zona (allunyar les zones de parc de maquinària, instal·lacions, respectar

èpoques de nidificació, etc).

En base a la informació presentada en aquest informe i en concordança amb les valoracions

exposades, l’autor de la memòria resum considera els efectes ambientals de les actuacions

contemplades en el projecte seran mínims i es que no és necessari sotmetre el present

projecte al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental.

L’autor del projecte

Roberto Vicente Martín

Enginyer Tècnic d’Obres Públiques

Col·legiat 10.225

APÈNDIX 1: PLÀNOLS D'ESPAIS PROTEGITS

APÈNDIX 2: PLÀNOLS DE SECCIONS TIPUS

Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura ...€¦ · al parc agrari del baix llobregat....

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura ...€¦ · al parc agrari del baix llobregat....