MÓN CULTURAL - El Llobregat
Transcript of MÓN CULTURAL - El Llobregat
ANUARI 2021 633
CAPÍTOL 18
MÓN CULTURAL
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021634
Cal dissenyar una operació de rescat del món dels creadors
J.C.V.
Compartir la seu de la fira Manifesta pot representar per al món de la cultura el mateix que els Jocs Olímpics de 1992 van suposar per a l’esport
El cultural és un altre dels sectors econò-
mics que el coronavirus deixa molt debi-
litat, a més del turístic, comercial i de la
restauració. La majoria de teatres, sales
de cinema i concert i els creadors del nos-
tre territori travessen una situació summa-
ment crítica, com a la resta del país. Serà
necessari dissenyar una operació de res-
cat, i per això caldrà que les administraci-
ons s’impliquin i donin resposta a l’eclosió
de creativitat que sens dubte es produirà
a causa de les energies que s’han retingut
durant aquests mesos de pandèmia i que
ha tingut una vàlvula d’escapament en les
xarxes socials, amb Tik Tok com un dels
seus escenaris principals.
En aquest punt, els ajuntaments i altres
institucions supramunicipals, com l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, haurien de ju-
gar un paper clau en la consolidació d’un
espai cultural en xarxa a la ciutat real, que
és la que té 5 milions d’habitants i no no-
més els 1,6 de Barcelona ciutat. Un bon
començament és la participació de deu
Presentació del Festival Manifesta de l’any 2024. A més de Barcelona, participaran l’Hospitalet, Cornellà i el Prat
ANUARI 2021 635
CAPÍTOL 18. Món cultural
ciutats a la fira d’art Manifesta de l’any
2024, entre les que destaquen les de la
nostra comarca: l’Hospitalet, Cornellà i el
Prat. Com-partir la seu de Manifesta pot
suposar per al món de la cultura el mateix
que els Jocs Olímpics de 1992 van supo-
sar per a l’esport.
La cultura ha de deixar de ser una ma-
ria i aprofitar els efectes d’aquesta crisi
sanitària com una oportunitat perquè la
reactivació del sector s’inclogui a l’agenda
política. També en matèria cultural és ne-
cessari un pacte local, comarcal i metro-
polità per promoure un conjunt d’ac-cions
en què totes les ofertes del nostre territori,
ara deslligades i sense coordinació, supo-
sin un complement i es retroalimentin amb
la totpoderosa capitalitat de Barcelona.
Web de la biennal nòmada europea Manifesta explicant que Barcelona serà la seu l’any 2024
ANUARI 2021636
CAPÍTOL 18. Món cultural
La cultura metropolitana es construeix des del Baix amb Barcelona de rovell de l’ou
J.C.V.
Reimaginar la cultura de la nostra comarca s'ha d'abordar a curt termini, perquè és una emergència
plement i es retroalimentin amb la totpode-
rosa capitalitat de Barcelona.
En aquests moments, veiem en perill
els llocs d’actuació, els teatres, cinemes,
sales de concerts, que probablement tam-
bé hauran de ser rescatats mitjançant la
intervenció de les administracions o mit-
jançant finançament col·lectiu. La veri-
tat és que cal actuar de manera reactiva
per salvar l’encara existent teixit cultural,
que ja dona mostres de debilitat. Segons
els experts, com el director adjunt de La
Vanguardia Miquel Molina, després de la
pandèmia es produirà una explosió de cre-
ativitat entre els joves que ja hi eren i la
resta de creadors que reemergiran amb
energies que fins ara han estat retingudes.
Definir els eixos d’actuació
També cal definir els eixos d’actuació
que suposi desenvolupar les fortaleses
dels nostres municipis. Tot això mentre
assistim als intents que Barcelona ciutat
impulsi més la seva capitalitat literària,
reconeguda per la UNESCO i que, però,
no acaba de desenvolupar-se, mentre es
perden arxius literaris, de fotografies, et-
cètera. També està paralitzat el projecte
de biblioteca provincial des que en els
fonaments del Born es van descobrir res-
tes de la ciutat del 1714, i allò que havia
de ser un centre de cultura transversal va
La cultura ha de deixar de ser una maria i
aprofitar els efectes d’aquesta crisi sanità-
ria com una oportunitat perquè la reactiva-
ció del sector s’inclogui a l’agenda política.
Jaume Plensa té el seu taller a Sant Feliu de Llobregat
També en matèria cultural és necessari un
pacte local, comarcal i metropolità per pro-
moure un conjunt d’accions en què totes
les ofertes del nostre territori, ara deslliga-
des i sense coordinació, suposin un com-
ANUARI 2021 637
CAPÍTOL 18. Món cultural
acabar sent un centre d’exaltació del naci-
onalisme. En aquest sentit, en el camp de
la literatura s’hauria d’evitar que segueixin
dos circuits: el català i castellà. Hem de
defensar la creació de ponts entre aquests
móns, com ha passat sempre a l’àrea me-
tropolitana: la realitat és bilingüe.
I, a llarg termini, cal associar la marca
matèria, percep que la cultura està sen-
se nord. “Hi ha bona voluntat, però falta
aconseguir la participació de tothom,
com va passar en el passat”. Està clar
que el conflicte sobiranista ha consumit
molta energia i ha fet perdre 10 anys de
les nostres vides, quan, segons el parer
de Duran, la metròpoli barcelonina “s’hau-
ria de centrar en la seva realitat i fer suma
de moltes coses”.
L’expert opina que s’han de pensar les
estructures culturals de forma diferent,
canviar el concepte “contenidor cultural”
per un altre d’un espai on la gent pugui par-
ticipar de l’acció de la cultura, no només
consumir-la. En definitiva, “passar del dret
a consumir cultura a ser agent cultural,
fins i tot amb les minories, perquè tenim
actius als quals no traiem partit i, el que és
pitjor, tenim abandonats els artistes.
Mercat del Born. Encara no se sap quan tindrem la Biblioteca Provincial
Cal associar la marca Barcelona a la Cultura i la Ciència, incloent-hi els camps educatiu i tecnològic, aprofitant la seu del Mobile World Congress a l’Hospitalet
Barcelona a la Cultura i la Ciència, inclo-
ent-hi l’educatiu i tecnològic, aprofitant la
seu del Mobile World Congress. Que si-
guem coneguts com una metròpoli de Ci-
ència i Cultura, ajuntant pensament i tec-
nologia en el marc del debat global sobre
l’humanisme tecnològic.
Amb bona voluntat, però sense nord
El galerista Carlos Durán, que va par-
ticipar recentment en un debat sobre la
Després de la pandèmia es produirà una explosió de creativitat dels artistes que reemergiran amb energies que fins ara han estat retingudes
ANUARI 2021638
CAPÍTOL 18. Món cultural
Cal sortir cap a la ciutat real, amb més participació de les escoles i i les universitats, perquè aquesta és una altra de les formes de promoció de la cultura
Sortir de l’abstracció
Un altre aspecte que defensa Duran és
la necessitat de “sortir de la cotilla d’abs-
tracció de Barcelona en si mateixa, per
sortir cap a la ciutat real, amb més parti-
cipació de les escoles i l’educació, perquè
aquesta és una altra de les formes de pro-
moció de la cultura”. En aquest sentit, ex-
periències com Interseccions al Prat són
una bona guia a seguir. Hi ha possibilitats
d’obrir noves àrees: la mar, la Zona Franca,
el Districte Cultural de l’Hospitalet, etcète-
ra. Un altre tema és adequar les instituci-
ons al segle XXI.
Potenciar les nostres xarxes
Potenciar la xarxa de museus comarcal
i de biblioteques ha de ser un dels objec-
tius per a la sortida de la pandèmia, per-
què molts ciutadans del nostre territori
han aprofitat per conèixer millor les ofer-
tes de proximitat durant el 2020 per pura
obligació. La definició ha de ser consensu-
ada i liderada per elits que han d’il·lusionar
amb el projecte comú.
Regar amb diners públics
Si la cultura és espai de comunicació,
estem una mica aturats al Baix perquè no
s’ha fet una inversió conjunta com sí, per
exemple, s’ha realitzat en matèria espor-
tiva, fins al punt que tenim un camp de
futbol a cada barri de la comarca, però les
biblioteques no obren els caps de setma-
na ni els dies festius.
Tampoc s’ha dut a terme un impuls co-
operatiu de la nostra oferta. S’ha sembrat
de manera municipal i no sabem per on
sortiran els fruits, perquè poc sabem què
està fent la gent jove. En matèria cultural,
s’ha de sembrar de diners perquè germi-
La Casa Negre de Jujol és cita obligada
Biblioteca de Bellvitge
La cripta de Gaudí
ANUARI 2021 639
CAPÍTOL 18. Món cultural
Molts ciutadans del Baix Llobregat han aprofitat per conèixer millor les ofertes culturals de proximitat durant el 2020 per pura obligació
nin projectes de futur gràcies a l’eferves-
cència causada per l’impuls públic. Per
exemple, en teatre, els especialistes tenen
la sensació que a la comarca hi ha molts
grups i sales on assajar, però amb escàs
finançament. L’escriptor Eduardo Mendo-
za opina que “els polítics han de donar di-
ners per a la cultura sense intentar contro-
lar-la, perquè també canalitzen diners per
als hospitals però no diuen als cirurgians
com han d’operar”.
Al mapamundi abans del Barça
Segons el parer de l’escriptora Carme Ri-
era, la metròpoli barcelonina és una ciutat
real literària que va tenir dos moments his-
tòrics que ens va col·locar al mapamundi
molt abans que el Barça. Es tracta del pas
del Quixot i del boom literari llatinoamericà,
amb les estades entre nosaltres de Mario
Vargas Llosa i Gabriel García Márquez. Un
altre assumpte a reivindicar és l’obertura de
les biblioteques els caps de setmana, igual
que en períodes d’exàmens. En definitiva,
posar al servei de la ciutadania els equi-
paments quan més ús poden fer-ne. Si no,
“ens pot passar com als bisons als Estats
Units”, adverteix Riera.
Simbiosi de cultura elitista i popular
El periodista Miquel Molina considera
un “error” plantejar que hi ha diferents cul-
tures: la popular de base i una altra d’apa-
rador, elitista. Segons la seva opinió, s’hau-
rien d’integrar les dues en un sol circuit,
perquè el que sorgeix en un casal, ateneu
o escola musical de qualsevol municipi del
Baix, pugui arribar a l’Auditori, Liceu, Mac-
ba, etcètera, de manera que l’ascensor so-
cial també sigui cultural. I posa l’exemple
de l’eclosió de teatre català que es va pro-
Qualsevol artista del Baix Llobregat o
l’Hospitalet ha d’aspirar a arribar al MACBA, el
Gran Teatre del Liceu o l’Auditori de Catalunya
ANUARI 2021640
CAPÍTOL 18. Món cultural
El que sorgeix en un casal, ateneu o escola musical de qualsevol municipi hauria d’aspirar a arribar a l'Auditori, el Liceu o el Macba
El sectarisme polític sempre és dolent, però si contamina la cultura esdevé horrorós, perquè la cultura és tolerància, heterodòxia, curiositat i acceptació de la diversitat i del pluralisme
Els polítics han d’acceptar que el mecenatge no és una manera de no pagar impostos, sinó una altra manera de pagar impostos
duir fa unes dècades després que vingues-
sin grans companyies estrangeres que van
provocar el sorgiment de vocacions.
Cal integrar circuits culturals
Un altre aspecte negatiu és la desvincu-
lació de les universitats de la cultura, llevat
de casos excepcionals. La vida acadèmi-
ca hauria de tenir una translació més gran,
més enllà de publicar articles a la premsa.
Perquè no només els polítics han de parlar
de cultura. També es troba a faltar una llei
de mecenatge, perquè les empreses i gent
àmbits, i en el cultural ha de ser una inter-
venció col·lectiva, perquè les institucions
no només són el Govern i el Parlament i
l’ajuntament.
Risc de sectarisme polític
L’advocat i expolític Miquel Roca Ju-
nyent subratlla que “el sectarisme polític
sempre és dolent, però si contamina la
cultura esdevé horrorós, perquè la cultura
és tolerància, heterodòxia, curiositat, ac-
ceptació de la diversitat, acceptació del
pluralisme... Tot això és el món cultura,
i si queda contaminat de l’acció política
el resultat és molt dolent”. Qui també va
ser pare de la Constitució espanyola es
pregunta quan acceptarem que “el me-
cenatge no és una manera de no pagar
impostos, sinó una altra manera de pa-
gar-ne”. Segons la seva opinió, la cultura
patirà per falta de recursos “i perquè se-
ran molt públics i tot el que és públic, tant
sí com no, condiciona. I això és pesat”.
En aquest sentit, subratlla que tenim un
repte: “La necessitat del pacte, cultural en
aquest cas. Necessitat del pacte, no es
tracta de discutir la cocapitalitat, perquè
en tenim prou de ser capital, ja que coca-
pitalitat és senyal d’una pobra ambició i la
capitalitat és una sensació de fortalesa”.
Una capitalitat amb una base prou forta
si es compta amb les ciutats i pobles del
Baix Llobregat.
important tindrien així l’interès egoista de
contribuir-hi. I és que en aquest país es-
tem massa acostumats a dependre dels
que manen i esperem que el poder ens
ho ha de donar de tot, quan ha de ser al
contrari: hem d’intervenir més en tots els
ANUARI 2021 641
CAPÍTOL 18. Món cultural
Redacció / L’Ajuntament de l’Hospitalet ha dotat el projecte del Districte Cultu-
ral de la ciutat amb dues antigues fàbriques que va adquirir el gener passat per
5 milions d’euros a la zona industrial entre els barris de Bellvitge i Sant Josep.
Els usos concrets encara s’han de determinar, però la intenció és que siguin es-
pais multidisciplinars. Es tracta de dos immobles, un de 6.500 metres quadrats
i un altre de prop de 1.000 metres quadrats, situats als carrers Cobalt i Rosalía
de Castro, en una zona d’activi-
tat industrial, a tocar de les vies
del tren. Arran de la modificació
del Pla General Metropolità apro-
vada el 2017, es consideren de
nova activitat econòmica i de la
indústria cultural.
Els usos d’aquestes naus en-
cara s’han de decidir, però sí que
s’aposta perquè acullin diverses
disciplines. El tinent d’alcaldia de
Cultura, David Quirós, ha asse-
nyalat que volen que hi hagi “una
barreja de propostes artístiques
i que aquesta barreja ajudi a la
creativitat dels creadors i col-
lectius”.
L’inici de les obres d’adequa-
ció està supeditat a l’informe
dels tècnics municipals. Segons
Quirós, “el que s’està fent a hores d’ara és l’estudi projecte i la proposta d’ade-
quació, amb la finalitat que els projectes artístics que tenim sobre la taula pu-
guin veure la llum el més aviat possible”. El Consistori ha comprat aquestes
antigues fàbriques dels carrers Cobalt i Rosalía de Castro a la SAREB, la socie-
tat estatal que gestiona els actius immobiliaris del rescat bancari, per 5 milions
d’euros.
El projecte estratègic del Districte Cultural vol crear un context propici per a
la creació i la vitalitat artística i, al mateix temps, afavorir la dinamització eco-
nòmica de la ciutat, a través de la cultura.
L’Hospitalet compra dues antigues fàbriques per al Districte Cultural
Torre Barrina és un pol de creativitat i noves tecnologies a l’Hospitalet
L’Ajuntament ha comprat per 5 milions d’euros les naus a la SAREB, la societat estatal que gestiona els actius immobiliaris del rescat bancari
ANUARI 2021642
CAPÍTOL 18. Món cultural
Redacció / Bones notícies per al món de l’art de la comarca. Manifesta, la biennal
centrada en el diàleg entre l’art i la societat, que cada dos anys canvia de seu a ciu-
tats europees, se celebrarà el 2024 a la metròpoli barcelonina, segons ha donat a
conèixer l’organització d’aquest esdeveniment, que té la seu a Amsterdam. Després
de Marsella, la Manifesta ha estat marcada per la pandèmia i, dos anys després que
el 2022 se celebri a Pristina (Kosovo), ho farà a
l’àrea metropolitana barcelonina, ja que la nos-
tra candidatura està reforçada amb altres deu
municipis: l’Hospitalet , Terrassa, Badalona,
Sabadell, Mataró, Sant Cugat, Cornellà, el Prat
de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet, que també acolliran part de la
biennal. Una combinació que es va acabar imposant a Essen, la ciutat d’Alemanya
que l’acollirà el 2026.
Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, nascuda a la dècada dels anys 90 en l’am-
bient de canvis polítics, econòmics i socials que hi va haver després del final de
la Guerra Freda, s’ha convertit en una plataforma de diàleg entre l’art i la societat ,
convidant tant a la comunitat cultural com a l’artística a generar noves experiències
L'Hospitalet, Cornellà i el Prat acolliran el 2024 la Biennal d'Art Manifesta
Imatge de Manifesta 2024
La cita estarà centrada en el diàleg entre creació i societat i s’estendrà per la ciutat metropolitana, és a dir, per deu municipis a més de la capital, Barcelona
ANUARI 2021 643
CAPÍTOL 18. Món cultural
creatives amb –i per a– el context en què se celebra. En aquesta fira es busca invo-
lucrar els ciutadans, entitats i grups en la tasca de replantejar el nostre món a través
de la creativitat artística i el compromís social. Els treballs començaran a l’estiu de
2021 per generar projectes.
Quatre anys de preparatius
La celebració i, sobretot, la preparació al llarg dels propers quatre anys de la bien-
nal ha de suposar un revulsiu per a tot el sector de l’art barceloní: administracions,
equipaments, artistes, teixit, associacions, etcètera. “El què i el com es farà de forma
participativa, de baix a dalt. Cada nova edició es finança individualment i es gestiona
per un equip permanent d’especialistes internacionals “, explica Joan Subirats, que
va dir que l’organització i celebració de l’esdeveniment compta amb un pressupost
aproximat de sis milions d’euros, que s’aconseguirà a partir de les administracions
(Ministeri, Generalitat i ajuntaments) i els espònsors privats.
Manifesta presenta en cada edició artistes, comissaris i joves professionals de fins
a 40 països diferents, creant vincles amb els veïns d’Europa a Àsia, la Mediterrània
oriental i el nord d’Àfrica, i un dels seus reptes és incloure les perspectives dels grups
i cultures minoritaris dins de la mateixa Europa. Entre les biennals d’art singulars i de
més prestigi, els entesos situen Manifesta en el quart lloc, després de la Biennal de Ve-
nècia, per ser la més antiga; la Documenta de Kassel, perquè fa una foto fixa cada cinc
anys de l’art, i Münster, centrada en l’escultura pública, que se celebra cada 10 anys.
Creativitat de Manifesta
ANUARI 2021644
CAPÍTOL 18. Món cultural
Carme Palacios / El Districte Cultural neix l’any 2013 arran d’un projecte participatiu
i ciutadà on es va valorar l’àmbit cultural com a factor de desenvolupament social,
comunitari i econòmic. S’encarregà aleshores al filòsof Josep Ramoneda una avalu-
ació de les possibilitats de la ciutat de l’Hospitalet per posicionar-se com a referent
en l’àmbit de la cultura. El projecte construeix un teixit artístic on s’inclouen les arts
visuals i gràfiques, el centre d’art metropolità Tecla Sala, la pro-
ducció musical amb la col·laboració de Casa de la Música i les
associacions vinculades al teatre i la dansa.
La ciutat de l’Hospitalet, a més, disposa d’espais urbans en
fabriques en desús que s’han adaptat a tallers d’artistes. Per
altra banda, la proximitat amb Barcelona és una marca estra-
tègica per enfortir la idea de la cultura metropolitana. En els
últims anys s’hi han instal·lat artistes i col·lectius de Barcelona expulsats per la puja-
da de preus del sector immobiliari. Els preus baixos han estat un factor important a
l’hora d’atraure nous agents culturals a l’Hospitalet. És així com entre els anys 2014
i 2015 arrenca el projecte.
Què és?
El Districte Cultural és un ecosistema que ha viscut un creixement exponencial del
nombre d’artistes que hi participen, segons fonts municipals. Quan es va iniciar el
projecte l’any 2014 hi havia 200 agents culturals instal·lats. El 2017, després de tres
anys, el nombre d’agents va augmentar fins als 500 i 600. Les arts visuals i l’artesania
conformen el 32% del conjunt; el disseny i les arts gràfiques, el 30%, i les arts escè-
niques, un 23% (sobretot representades per la
música i la dansa). Les empreses audiovisuals
i multimèdia també hi són presents, tot i que
amb menys implantació.
Com a ecosistema s’hi poden trobar des
d’estudis d’artistes, locals d’assaig, galeries d’art, espais de producció audiovisual,
estudis de disseny i tallers de disseny. S’hi sumen una trentena d’equipaments de la
ciutat, i gairebé una seixantena de festivals.
L’impacte a la ciutat
Mireia Mascarell, responsable tècnica municipal, valora quatre impactes i benefi-
cis per a la ciutat. En primer lloc, l’arribada de nous artistes augmenta el nivell de co-
neixement, de capacitat i creativitat de la ciutat. “Com més gent treballa en el sector
creatiu, més creativa és la ciutat”, resumeix. A més, molts dels artistes es vinculen
Cinc anys de Districte Cultural
La iniciativa aplega diferents espais culturals oberts a les noves creacions artístiques i fomenta la cultura com a motor de regeneració urbana
ANUARI 2021 645
CAPÍTOL 18. Món cultural
amb projectes comunitaris per deixar empremta en els barris i els ciutadans. En se-
gon lloc, els edificis on els artistes s’instal·len fomenten l’activitat cultural sostenible
i dinamitzen les àrees a nivell urbanístic. En tercer lloc, els nous artistes fan ús de
serveis i productes de quilòmetre zero, quelcom que ajuda al desenvolupament eco-
nòmic del teixit de petita i mitjana empresa de la ciutat. Per últim, Mascarell valora el
posicionament de l’Hospitalet com a ciutat que aposta per la cultura, un fet positiu
per al desenvolupament general, social, polític i econòmic del municipi. El Districte
Cultural, com afirma Mascarell, “és un pro-
jecte innovador que ha d’enfortir l’Hospita-
let com a ciutat de referència en polítiques
culturals”.
Andrea Leria, artista gràfica i visual amb
taller a l’edifici Freixas de l’Hospitalet, de-
fensa que “cal configurar xarxes entre els
artistes i la ciutadania, la cultura ha de
produir canvis i obrir espais de diàleg en
la societat i comunitat”. Com explica Le-
ria, la cultura no s’ha de limitar només a
la producció artística, sinó que també ha
de fomentar l’interès de la gent de la ciu-
tat per visitar les galeries d’art. Per tant, cal
replantejar-se el paper central de la cultura
i pensar nous espais i nous formats que
apropin el Districte a les persones. “La cul-
tura no és només els artistes: els artistes
són un element més de la cadena cultural”.
Andrea Leria afegeix que s’ha de po-
tenciar el teixit ciutadà i que la idea de la
cultura implica aquest teixit integrador. A
més, Leria valora positivament la voluntat
política per part de l’Ajuntament de l’Hos-
pitalet de tirar endavant un projecte cultu-
ral que vetlli pels projectes artístics vinculats amb la gent de la ciutat.
Des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, s’argumenta que l’impacte en la cultura
local no s’aprecia, així com tampoc l’impacte en el teixit econòmic. Tal i com indica
Manel Domínguez, president del Centre d’Estudis, les persones i entitats que vivi-
en de les activitats culturals s’han vist poc afectades per l’existència del Districte.
“Caldria avaluar en aquest sentit el benefici real del Districte pel que fa a la ciuta-
dania de l’Hospitalet”.
Mapa de la ciutat de l’Hospitalet on apareixen les naus fabrils dedicades ara a les indústries culturals
ANUARI 2021646
CAPÍTOL 18. Món cultural
Projecció a futur
Un dels problemes més rellevants que indica Andrea Leria és el risc de gentri-
ficació. Els preus baixos dels espais que ofereix l’Hospitalet podrien provocar la
construcció de nous edificis més cars que expulsessin la gent del barri, com ha
passat en altres ciutats. Malgrat això,
Leria afirma que encara s’és a temps
de poder gestionar-ho. El Centre d’Es-
tudis també coincideix que cal evitar
l’especulació immobiliària i l’expulsió
del veïnatge tradicional.
Un altre aspecte que destaca l’artis-
ta és obrir el projecte a la ciutadania
per pensar noves possibilitats perquè
no esdevingui una bombolla desarre-
lada de la ciutat. “La cultura ha d’obrir
la possibilitat de transformació i rege-
neració. Ha de fomentar una societat
integradora”.
En aquest mateix sentit, Mascarell
defensa potenciar la relació entre els
artistes i la població de l’Hospitalet
perquè l’impacte ciutadà sigui més vi-
sible, i donar a conèixer millor el que
ofereix el Districte. “Cal cercar una mi-
rada del projecte conjunta”, indica.
Per a la responsable municipal,
aquest és un procés a llarg termini.
Tot i això, Mascarell afirma que ja se n’han pogut veure els primers impactes a la
ciutat i els barris.
Les experiències d’altres ciutats demostren que els projectes d’aquestes di-
mensions creixen a partir de la instal·lació d’indústries culturals que siguin un
motor per crear i consolidar una marca com a referent metropolità. Aquest és un
dels reptes de futur del Districte Cultural.
Interior d’una nau del Districte Cultural
Edifici Freixas / Font: web oficial del Districte Cultural de L’Hospitalet
ANUARI 2021 647
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021648
CAPÍTOL 18. Món cultural
La tecnologia i el confort envaeixen els cinemes del Baix i L’H
REDACCIÓ
Recents inversions de Cinesa Luxe al centre comercial Barnasud i més més sales 4DX de Filmax a Gran Via Sud, completen l’oferta de l’espectacle de les pantalles grans a la comarca
Relacionat amb les arts visuals, apareix
un espai que encara avui dia, amb tots els
accessos gratuïts a pel·lícules, continua
aportant una experiència única d’entre-
teniment, malgrat les restriccions per la
pandèmia. Es tracta del cinema, conside-
rat també el setè art. Al Baix Llobregat hi
ha 12 sales de cinema amb un total de 91
pantalles en actiu, a més de dos cinemes
a l’Hospitalet. També s’han fet al llarg de
l’any 2020 importats inversions als cine-
mes dels centres comercials Barnasud (a
Gavà) i Granvia 2 (a l’Hospitalet), a més
de la que s’havia fet anteriorment al cen-
tre comercial La Farga de l’Hospitalet. Les
sales del centre Splau continuen liderant
aquesta oferta a la comarca.
Ara bé, ajuntaments i amants del ci-
nema també ofereixen altres opcions,
mitjançant projeccions, cinefòrums o el
que es coneix com a cinema a l’aire lliure,
a l’estiu. Per exemple, a Castelldefels du-
rant la temporada estival diverses entitats
i quiosquets ofereixen pel·lícules arran de
mar un dia a la setmana.
Cinesa LUXE Barnasud,
un nou concepte
El complex cinematogràfic Cinesa
LUXE Barnasud es va inaugurar l’estiu pas-
sat a Gavà. No obstant això, a diferència
d’altres reobertures després de l’aturada
de gairebé quatre mesos, en aquest cas
es tracta d’una decisió diferent. La reober-
tura del complex Barnasud s’emmarca en
l’estratègia Cinesa LUXE, el nou concepte
cinematogràfic on luxe, confort i tecnolo-
gia són els tres trets principals. Barnasud
ha passat a conèixer-se com el complex
Cinesa LUXE Barnasud.
Les noves instal·lacions compten amb
butaques reclinables, més amples que les
habituals i amb una tauleta individual per
a les crispetes i la beguda. Pel que fa a les
Interior de les noves sales de la comarca
ANUARI 2021 649
CAPÍTOL 18. Món cultural
especificacions tècniques, aquestes sales
incorporen l’última tecnologia audiovisual,
com so envoltant i projecció digital de gran
format. A més, el cinema disposa d’un
punt Oscar’s Bar, on els clients poden pren-
dre una cervesa o un cafè tan abans com
després de gaudir de les pel·lícules. “Amb
l’aposta per Cinesa LUXE Barnasud volem
continuar expandint aquesta nova forma
de fer cinema que sabem que té un llarg re-
corregut. Volem oferir-li a l’espectador una
experiència única no només a l’interior de
la sala, sinó anar més enllà perquè la seva
vivència sigui inoblidable des del moment
en què decideix comprar l’entrada”, explica
Ramon Biarnés, Managing Director-Sout-
hern Europe de la companyia.
Més sales 4DX de Filmax a Gran Via Sud
La tecnologia 4DX té 21 efectes sincro-
nitzats i l’oferta s’ha ampliat des de l’estiu
als Cinemes Filmax Gran Via, de l’Hospita-
let de Llobregat, on només es poden veure
pel·lícules adaptades a aquesta tecnolo-
gia, que permet viure el cinema d’una ma-
nera totalment immersiva. Amb aquesta
ampliació, els Cinemes Filmax Granvia es
converteixen en els únics cinemes d’Eu-
ropa que compten amb dues sales 4DX i
una sala per a la Triple Pantalla ScreenX.
El complex compta a més amb 9 sales de
cinema convencional.
La primera sala 4DX es va inaugurar al
novembre del 2018 i des de llavors gau-
deix de gran èxit entre el públic que busca
noves formes d’entreteniment cinema-
togràfic. Aquesta tecnologia incorpora a
la projecció fins a un total de 21 efectes
sincronitzats. Gràcies a ella l’espectador
té l’oportunitat de veure les principals es-
trenes amb efectes de moviment, aire,
aigua, calor, aromes, vibracions, a més
d’elements meteorològics com boira, vent,
llamps i bombolles.
Pel que fa a la Triple Pantalla ScreenX,
és la primera sala a Catalunya que amplia
la pantalla de cinema tradicional a les pa-
rets laterals de l’auditori, creant una ex-
periència de visualització de 270 graus.
D’aquesta manera permet a l’audiència
anar més enllà del marc de la pantalla de
la pel·lícula tradicional, utilitzant un siste-
ma que expandeix la imatge de la pantalla
central cap a les parets laterals, emboli-
cant a l’espectador amb imatges i propor-
cionant la sensació d’estar dins de la pel-
lícula. La companyia sud-coreana CJ ha
estat la responsable de la instal·lació i el
funcionament de les tres sales.
Imatges del centre comercial Barnasud
Les sales 4DX fan viure les pel.licules amb 21 efectes sincronitzats
ANUARI 2021650
CAPÍTOL 18. Món cultural
Espectacles visuals
El cinema continua sent un dels grans
favorits en qüestió de cultura. Ja s’as-
segura que una imatge diu més que mil
paraules, així que una pel·lícula sembla
aportar encara més. Per això, a la nostra
comarca se celebren una sèrie d’especta-
cles visuals dedicats a aquest art. Alguns
esdeveniments destacables són el Fes-
tival de Curts d’Esplugues de Llobregat
i el Concurs de curtmetratges Santiago
Arizón, a Sant Vicenç dels Horts. A més,
a l’Hospitalet se celebra també el Festival
CL’HIPS, que atorga diversos premis, entre
ells el de millor videoclip metropolità. Així
mateix, mereixen especial atenció el Cine-
baix, de Sant Feliu, un projecte col·lectiu
que ha permès mantenir les projeccions
audiovisuals després del tancament de
l’antic cinema Guitart; o l’Espaiat VO (Ver-
sió Original) a l’Hospitalet, que ha acon-
seguit mantenir la projecció d’obres en la
llengua original.
Punt i a part mereixen el festival El Ter-
ror-Molins, el Festival de Cinema de Terror
de Molins de Rei, que durant una setmana
de novembre del 2018 va celebrar la seva
trenta-setena edició a partir d’una sessió
de dotze hores ininterrompudes de pro-
jeccions, una marató que inicialment, allà
pel llunyà 1973, va arribar a durar fins a
setze hores. Al juny del 2018 també es va
estrenar el Festival de Cinema de Natura
de Cervelló, de curtmetratges dedicats a
la natura i els esforços per recuperar el
patrimoni. Qualsevol gènere té cabuda en
aquest festival (terror, drama, comèdia,
fantasia, documentals), però el context
haurà de ser sempre el respecte per la
natura.
L’associació cultural CineBaix programa festivals a Sant Feliu de Llobregat
ANUARI 2021 651
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021652
CAPÍTOL 18. Món cultural
Marató per l’espessa xarxa d’ofertes culturals
REDACCIÓ
Guía bàsica dels principals equipaments de les 30 poblacions del Baix i l’Hospitalet
Al Baix Llobregat comptem de forma ofi-
cial amb set espais d’arts visuals: el Ce-
ller de Can Ginestar (Sant Just Desvern),
la sala d’art Josep Bages (El Prat), les
sales d’exposicions de Can Ricart i del
Palau Falguera (Sant Feliu), la sala Antic
Hospital de Pelegrins (Corbera), la sala
Domènech Estapà (Sant Esteve Sesrovi-
res) i la sala d’exposicions 1 i 2 Jaume
Muxart (Martorell). A més, a l’Hospitalet
hi ha la galeria d’art Nogueras Blanchard,
al barri de Santa Eulàlia.
brosos tallers. No es poden ignorar altres
entitats i associacions que promouen
l’art i que són impossibles de quantificar,
tenint en compte que entre aquests “es-
pais aptes per a l’ús cultural” s’hi inclo-
uen esplais, fundacions i fins i tot hotels.
El que sí que és clar és que l’art visual té
cabuda sempre i a la comarca té una im-
portant presència.
Tercera comarca en nombre de
biblioteques
El Baix és la tercera comarca catala-
na en nombre de biblioteques, segons
l’Informe d’estadístiques culturals de
Catalunya, que indica que hi havia 56 bi-
blioteques: 34 pertanyents a l’administra-
ció local, principalment la Diputació de
Barcelona, 16 a la Generalitat, quatre de
caràcter privat, una d’universitària i una
altra d’un altre tipus. La comarca se si-
tua amb aquesta xifra en tercer lloc, per
darrere del Barcelonès (232) i del Vallès
Occidental (70). L’única localitat que no
té l’obligació de disposar de biblioteca,
perquè no arriba als 3.000 habitants, és
Castellví de Rosanes, per la qual cosa dis-
posa d’un bibliobús anomenat La Mola,
segons exposa la Diputació de Barcelo-
na. L’Hospitalet, per la seva part, compta
amb 10 biblioteques: les municipals més
les dels jutjats de la ciutat i la del campus
de la UB a Bellvitge.
Les últimes dades disponibles del
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llo-
bregat (CECBLL) revelen que el 70% dels
municipis de la comarca programen acti-
vitats relacionades amb les arts visuals i
més del 40% realitzen exposicions i nom-
Centre Cultural metropolità i biblioteca Tecla Sala, a l’Hospitalet
ANUARI 2021 653
CAPÍTOL 18. Món cultural
• Esdeveniments relacionats amb
la lectura
Els ajuntaments suposen un dels princi-
pals promotors de la literatura a la comar-
ca, amb importants programes culturals.
Segons les últimes dades del CECBLL, la
meitat dels municipis promocionen la lec-
tura i la creació literària. Al Baix Llobregat
s’esmenten, per exemple, el Dia Mundial
de la Poesia, a la Palma de Cervelló; el No-
vembre Literari, a Sant Just Desvern; els
Horts de poesia, a Sant Vicenç dels Horts;
Acosta’t a la cultura, a Castelldefels; la
Setmana Collbató Negre, a Collbató, o
l’Abril Literari, a Torrelles de Llobregat. A
l’Hospitalet de Llobregat, per la seva ban-
da, se celebren les Festes de Primavera,
però aquestes no se centren només en les
arts literàries.
• Premis de Literatura més destacats
Els concursos de narrativa i poesia són
una altra forma d’avaluar l’esperit creatiu
d’un territori com el nostre. Per això, se-
gons el Llibre blanc de la Cultura al Baix
Llobregat, 25 municipis de la comarca
compten amb certàmens literaris de dife-
rents gèneres i categories; això sí, la majo-
ria es concentren a la zona de la Vall baixa
i el Delta. Entre ells, destaquen el Certa-
men Literari Blas Infante, a Cornellà; els
concursos Martí Dot i El Llorer, a Sant Fe-
liu; El Premi Literari Delta de narrativa es-
crita per dones; el Premi de Narrativa Mer-
cè Rodoreda, a Molins de Rei, o el Premi de
les Lletres Vila de Corbera, entre d’altres.
El Premi Internacional de Novel·la Ne-
gra L’H Confidencial és una decidida apos-
ta per la literatura de gènere, amb la cre-
ació de la Biblioteca la Bòbila, un centre
pioner a Espanya en la formació i el man-
teniment d’un fons especial d’aquest gè-
nere policíac i negre, en col·laboració amb
Roca Editorial. El premi del 2021 en serà la
15 edició i està dotat amb 12.000 euros.
Espais escènics i musicals, el 83% de
l’oferta a 23 espais
En el nostre territori, segons el llibre
blanc elaborat pel CECBLL, de totes les ac-
tivitats que es programen als municipis el
83% té a veure amb les arts escèniques i el
90%, amb les arts musicals. El Baix comp-
ta amb 23 espais dedicats aquest tipus
d’espectacles. Per tant, les activitats inter-
pretatives són les més programades a la
comarca, després de les festes populars.
El teatre, per la seva banda, té una im-
portant presència al nostre territori. El
nombre d’escenaris el 2016 era de 12, no-
vament per darrere de Barcelona (56) i el
Vallès Occidental (22), segons l’Informe
d’estadístiques culturals del 2018. Segons
el CECBLL, es poden trobar, no obstant
això, un total de 70 espais escènics (tea-
tres i auditoris) en tot el Baix Llobregat.
Biblioteca La Bòbila, a Pubilla Casas, seu del Premi Internacional de Noveŀla Negra
ANUARI 2021654
CAPÍTOL 18. Món cultural
El Teatre Núria Espert, a Sant Andreu
de la Barca, o la Sala Atrium, a Viladecans,
constitueixen exemples d’inversions fe-
tes per oferir les millors condicions per a
la celebració d’esdeveniments culturals
d’aquest tipus. A l’Hospitalet, per la seva
part, hi ha dos espais principals: el Teatre
Joventut i l’Auditori Barradas. Com es pot
esperar, les poblacions més grans comp-
ten amb programació d’espectacles pro-
fessionals, mentre que les localitats més
petites tendeixen a accedir a actuacions
amateurs o d’afeccionats locals. Entre les
més conegudes, hi ha les programacions
de Cornellà Escena o el Festival Interna-
cional de Pallassos, a Cornellà; el Festival
Internacional de Teatre i Animació de Vila-
decans, o el Festival de Teatre del Baix Llo-
bregat Nord Lola, organitzat per Tramatea-
tre i els ajuntaments d’Esparreguera, Olesa
de Montserrat, Martorell i Molins de Rei.
També cal esmentar el pessebre vivent
de Corbera de Llobregat i les representa-
cions de la Passió a Esparreguera i Olesa
de Montserrat, incloses al Catàleg del Pa-
trimoni Festiu de Catalunya com a festes
tradicionals “d’interès nacional”. A escala
comarcal, destaca la programació familiar
realitzada per la Fundació la Xarxa d’Es-
pectacles Infantils i Juvenils de Catalunya,
que fa representacions en molts munici-
pis de la comarca.
Propostes musicals
La música ens acompanya constant-
ment, sigui a través del mòbil, la ràdio o els
espectacles en viu. És a tot arreu. Per això
el Llibre blanc recull quatre formes en les
quals es presenta la música a la nostra co-
marca: poblacions que tenen una progra-
mació estable (la meitat), unes altres que
depenen de la programació de les escoles
de música (4) o de les corals del municipi
i d’uns altres (5) i, finalment, els concerts
que es programen dins de les festes popu-
lars (9). Entre les activitats més consolida-
des destaquen, per exemple, el Setembre
Musical d’Abrera, el Festival Gong de Coll-
bató, el Cicle Música de Tardor de Corbera,
el Festival Música-Món d’Esparreguera, el
Cicle de Música Clàssica i Jazz d’Esplu-
gues, la Festa de la Música de Gavà, el Ci-
cle de Guitarra de Vallirana o el Concurs de
Cantautors de Viladecans. Sant Boi i Sant
Feliu, especialment, compten amb moltes
propostes musicals, com el Festival Alta-
Exterior del Teatre Joventut de l’Hospitalet, al barri de Collblanc
Representació al Teatre la Passió d’Olesa de Montserrat
ANUARI 2021 655
CAPÍTOL 18. Món cultural
veu, Karxofarock Festival, ArteNou o Semi-
nari ‘Calaix’, en el cas de Sant Boi, i Música
en el Palau, Contrabaix, Joves Intèrprets i
Òpera, en el de Sant Feliu.
A l’Hospitalet hi ha propostes de tota
mena. Entre les activitats públiques, desta-
ca l’Escola Municipal de Música-Centre de
les Arts, que té entre els seus objectius de-
mocratitzar l’accés a l’educació artística i
afavorir la cohesió social a través de la mú-
sica. En aquest sentit, també crida l’aten-
ció el reconegut programa l’Orquestra Sim-
fònica de les escoles de l’Hospitalet, que
ha estat premiat en el passat per promoure
els valors de la llibertat, la democràcia, la
participació, el diàleg i la solidaritat. Des
del punt de vista privat, pot destacar-se
l’oferta musical de la sala Salamandra.
El pes de la cultura de l’agricultura
Entre les festes populars, encara man-
tenen la seva importància les festes relaci-
onades amb el sector primari del territori:
l’agricultura i la ramaderia. És el cas, per
exemple, del cultiu de la cirera, al voltant
del qual s’organitzen festes al Papiol, San-
ta Coloma de Cervelló, Torrelles del Llo-
bregat, Begues i Sant Climent. Les autori-
tats confien que aquest estiu es puguin fer
aquestes fires que l’any 2020 es van haver
de suspendre.
La carxofa també congrega altres acti-
vitats, com la Fira de la Carxofa del Prat
o La Carxofada de Sant Boi de Llobregat.
I també destaca el most, protagonista de
les festes de Begues o Martorell. El man-
teniment del passat també es realitza
mitjançant la Mostra d’Oficis Antics del
Papiol o la Festa del Boscater de Torrelles
de Llobregat.
Només tres esdeveniments del territori
han estat catalogats com a ‘Festa Tradici-
onal d’Interès Turístic’: la Passió d’Espar-
reguera i la Passió d’Olesa de Montserrat,
per Setmana Santa, i la Festa de la Cande-
lera de Molins de Rei, el febrer. Com es pot
apreciar, la tradició religiosa es manté viva.
A dalt, la cultura de la terra i l’agricultura té arrels al Baix Llobregat. A baix, festa major a Molins de Rei
ANUARI 2021656
CAPÍTOL 18. Món cultural
Com a fet curiós, destaca la Confraria 15
+ 1 de L’Hospitalet, una confraria que van
posar en marxa uns andalusos nostàlgics
el 1977 i que s’ha convertit en una de les
processons de Setmana Santa més multi-
tudinàries de tot Catalunya, amb més d’un
milió d’espectadors. Aquesta Setmana
Santa no sortiràn, com tampoc ho van fer
el 2020, a causa de les mesures Covid-19.
Una xarxa de 22 museus i col·leccions
Segons l’Informe d’estadístiques cultu-
rals, a la comarca hi ha un total de 22 mu-
seus i col·leccions, xifra que ens posiciona
en el segon lloc de Catalunya, empatats
amb el Vallès Occidental. Aquí destaquen
especialment el Parc Arqueològic Mines
de Gavà, l’Enrajolada-Casa Museu Santa-
cana de Martorell o Catalunya en Miniatu-
ra, a Torrelles de Llobregat.
També sobresurten el Centre d’Interpre-
tació del Delta al Prat o el Centre d’Inter-
pretació de la Colònia Güell, a Santa Co-
loma de Cervelló. A les autores del Llibre
blanc de la Cultura els crida l’atenció que
no hi hagi cap museu o centre d’interpre-
tació en nou poblacions, entre les quals hi
ha municipis importants com Castellde-
fels, Olesa i Sant Andreu de la Barca.
A l’Hospitalet de Llobregat hi ha la Fun-
dació Arranz-Bravo i el Museu de l’Hospi-
talet, amb tres espais diferents: L’Harmo-
nia-Espai d’Art, Ca Riera-Espai de memòria
de l’Hospitalet i la Casa Espanya-Espai
d’Història.
La tasca dels 20 arxius
Pel que fa als arxius, la comarca en té
20, segons el cercador d’equipaments cul-
turals de la Generalitat. L’única població
que en té més d’un és Sant Feliu, amb l’Ar-
xiu Central dels Jutjats i l’Arxiu Comarcal
del Baix Llobregat. La llei obliga a crear un
arxiu als municipis amb més de 10.000
habitants, però no sempre hi ha recursos
per posar-los en marxa, com és el cas de
Pallejà, Abrera o Vallirana.
Però també hi ha vegades en què, se-
gons el Llibre blanc, es decideix obir-ne un
encara que la localitat no arribi al número
d’habitants estipulat, com per exemple a
Sant Esteve Sesrovires, Begues o Cervelló.
L’Hospitalet, per la seva part, també comp-
ta amb l’arxiu dels jutjats i l’Arxiu Municipal.
L’oferta museística del Baix és molt completa. Fins i tot hi ha museu de les matemàtiques, a Cornellà
ANUARI 2021 657
CAPÍTOL 18. Món cultural
• Més de 40 grups d’estudis
Finalment, tenim el que es denomina
Grups i centres d’estudis, entitats priva-
des que promouen la cultura del territori,
ja sigui fent estudis i xerrades sobre la
zona, o assessorant i acompanyant les
persones que fan recerques. Al Baix Llo-
bregat n’hi ha més de quaranta, entre els
quals destaca el Centre d’Estudis Comar-
cals del Baix Llobregat, que el 2019 va fer
45 anys i “exerceix de referent cultural,
propiciant el diàleg, facilitant vincles i es-
tablint estratègies que reforcin els valors
del territori i de la gent que l’habitem”, se-
gons explica la seva expresidenta i mem-
bre actual de la junta, Conxita Sánchez.
Per antiguitat, cal destacar els Amics del
Prat (1955) o el Centre d’Estudis Martore-
llencs (1972).
A l’Hospitalet de Llobregat hi ha el Cen-
tre d’Estudis de l’Hospitalet, que desenvo-
lupa tasques culturals, però també socio-
polítiques, a fi de millorar la qualitat de vida
dels ciutadans. També destaca l’associa-
ció Tres Quarts per a Cinc quarts-Espai de
Debat, que organitza tertúlies i xerrades
sobre temes d’actualitat. Una activitat a
la qual se suma la programació de Sopars
Crítics de l’Associació per al Foment de
la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC-
LH), entitat impulsada per periodistes de
la ciutat però oberta a tota la ciutadania. El
cicle de Sopars Crítics amb els exalcaldes
Vicenç Capdevila, Juan Ignacio Pujana,
Celestino Corbacho i Núria Marín va con-
gregar l’interès dels comensals abans de
les eleccions locals del 2019. FIC-LH ha
seguit les seves activitats amb cicles de la
seva Factoria d’Idees, el primer sobre la re-
lació entre urbanisme i pandèmia a finals
del 2020 (vegeu capítol 3) i per a aquest
2021 tenen programats altres cicles, com
la governança metropolitana i l’encaix de
l’Hospitalet. També organitzaran un acte
per commemorar el Dia Mundial de la Lli-
bertat de Premsa, el 3 de maig; un altre
el 15 de setembre, Dia Mundial de la De-
mocràcia, i publiquen reportatges, entre-
vistes i cròniques a la seva revista digital
lestaca.com, de l’Hospitalet.
També Sant Boi té el seu centre d’es-
tudis santboians, una associació de ciu-
tadans i ciutadanes, sense ànim de lucre,
amb l’objectiu d’agrupar aquelles perso-
nes interessades en el coneixement, la
recerca, la conservació i la difusió de l’he-
rència històrica, cultural, social i natural de
la localitat. Termes romanes a Sant Boi
ANUARI 2021658
CAPÍTOL 18. Món cultural
• CitiLab, una mirada al present i futur
Cultura és tot el que ens envolta, no
tan sols allò clàssic com venen a ser la
literatura o el teatre. La cultura som nos-
altres, cadascun dels ciutadans formem
el que és la nostra cultura. Per això és
normal que si nosaltres avancem, també
ho faci ella. És la tecnologia la que pre-
ocupa molts en relació a la cultura, però
no cal témer-la sinó acollir-la i adaptar-la
a les nostres necessitats. Les fronteres
entre informació, coneixement i cultura
s’esborren en el món digital de les tecno-
riqueix la seva cultura de forma innegable.
La tecnologia és l’última a revolucionar
la cultura i tindrà molt per aportar al llarg
dels pròxims anys a la nostra comarca.
El Districte Cultural de L’H
A la segona ciutat més poblada de Cata-
lunya es va llançar fa uns anys el projecte
del Districte Cultural. “Es tracta d’un projec-
te estratègic de ciutat que té la cultura com
a motor de transformació i de creixement
social i econòmic, per convertir l’Hospitalet
en una ciutat líder de l’àrea metropolitana”,
asseguren els impulsors. “La creativitat, el
talent i la innovació en són els protagonis-
tes. Una aposta perquè els sectors cultu-
rals i creatius dinamitzin la ciutat i millorin
la qualitat de vida de les persones.”
Aquest espai està format per estudis
d’artistes i creatius, locals d’assaig i de
música en viu, galeries d’art, espais de
producció audiovisual, estudis de disseny,
arquitectura i publicitat, tallers de disseny
de moda i de joies, etcètera. “Actualment,
comptem amb més de 500 agents, que se
sumen als més de 30 equipaments de la
ciutat, als gairebé 60 festivals que se ce-
lebren (molts d’ells, metropolitans), a part
dels llocs d’interès de la ciutat, els espais
de restauració i cuina creativa, o les asso-
ciacions culturals locals”.
• Fundació Arranz-Bravo
Aquest espai d’art contemporani es va
inaugurar el setembre del 2009, amb dos
objectius: difondre l’art del pintor Eduard
Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i promo-
cionar la creació contemporània entre els
artistes més joves. La fundació compta
amb una col·lecció de tres-centes quaran-
ta obres de l’artista que va crear L’Acolli-
logies modernes. És per això que s’han
consolidat a la comarca nous espais on
s’aprèn a crear amb l’ajuda de professio-
nals i afeccionats. Al Baix Llobregat des-
taca el Citilab, un centre per a la innova-
ció situat a Cornellà que es defineix com
“una barreja entre un centre de formació,
un centre de recerca i una incubadora
d’iniciatives empresarials i socials”.
L’antiga fàbrica de Can Suris, on s’ubi-
ca el centre des del 2007, acull un gran
nombre de cursos formatius, empreses i
comunitats que comparteixen els seus co-
neixements tècnics. Per saber-ne més cal
visitar http://citilab.eu/es. És important no
tenir por dels canvis, ja que tot el que una
societat viu al llarg de la seva història en-
El Citilab de Cornellà està ubicat a una antiga fàbrica
ANUARI 2021 659
CAPÍTOL 18. Món cultural
dora (a la Rambla) o el Pont de la Llibertat
(a l’encreuament entre la Rambla Marina i
l’Avinguda del Carrilet).
Cada any organitza activitats culturals i
també ofereix cursos a les escoles i centres
socials. http://fundacioarranzbravo.cat
TPK ART TPK
Art i Pensament Contemporani va néi-
xer el 1977 amb l’objectiu de convertir-se
en un punt de referència en l’àmbit de les
arts plàstiques i la formació artística. Ac-
tualment treballa en aquestes àrees fo-
namentals: formació, creació, producció
i difusió i pensament contemporani. En
el primer cas, ofereixen cursos i tallers
per a nens i adults. També hi ha diferents
espais per treballar diferents vessants
artístics, com TePeKaLe (difusió, experi-
mentació i debat teòric), TePeKaLe Sound
(so contemporani), TePeKaLe Kafe (pla-
taforma d’acció per a artistes residents),
KaNîBaL’*HoPoX (relacions internacionals
amb Europa). www.tpkonline.com
Núria Espert, medalla d’or de la ciutat
de l’Hospitalet
Nuria Espert i Romero és una actriu de
teatre, cinema i televisió que va néixer a
l’Hospitalet el 1935, al barri de Santa Eulà-
lia. El seu primer èxit li va arribar als 17 anys,
amb l’estrena de Medea. El 1959 va fundar
la seva companyia de teatre. El 2018, Espert
va tornar als seus orígens interpretant l’obra
lorquiana El Romancero Gitano. El drama-
turg de la generació del 27 ha estat present
durant tota la seva carrera i ella mateixa
n’expressa la seva profunda admiració: “Jo
soc una intèrpret marcada per Lorca: els
seus personatges, els seus poemes, la seva
biografia. Ha tenyit la meva interpretació i la
meva vida. Quant recito sobre un escenari
neix d’ell”. A finals del 2020, l’Ajuntament
de l’Hospitalet va decidir atorgar la medalla
d’or de la ciutat a l’actriu.
Les Passions del nord de la comarca
Les representacions teatrals de la Pas-
sió a Esparreguera i Olesa estan catalo-
gades com a festes tradicionals d’interès
nacional. No debades, tenen més de 400
anys d’història i congreguen al seu vol-
tant multitud d’afeccionats i veïns dels
municipis, que han fet de la història de
la passió i mort de Crist un espectacle
adreçat a tots els públics. El 2019, Espar-
reguera va llençar per primera vegada la
Fira de la Passió. D’aquesta forma es pre-
tén aprofitar l’èxit de la representació per
part dels ciutadans, per poder promoure
el comerç local.
Seu de la Fundació Arranz Bravo, a l’Hospitalet
La ciutat de l’Hospitalet atorga la seva medalla d’or a la diva dels escenaris
ANUARI 2021660
CAPÍTOL 18. Món cultural
La Candelera virtual
La Fira de la Candelera de Molins de Rei
també té la categoria de “festa tradicional
d’interès nacional” des del 2002. La prime-
ra Fira de la Candelera es va celebrar el
1852 i actualment es fa el primer dissab-
te i diumenge del mes de febrer. Enguany
s’ha fet exclusivament local, i virtual per a
la resta de tradicionals visitants. L’esde-
veniment gira entorn de la tradició agrí-
cola del municipi. El 2019 se li va donar
una nova configuració a la Fira de Vins i hi
van incloure els famosos Food Trucks.
http://www.candelera.cat/
Festa de la Cirera a quatre municipis
La cirera és la protagonista de moltes
festes que tenen lloc al Baix Llobregat. En-
tre les més conegudes, destaca la de Sant
Climent. També sobresurten Torrelles del
Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. Les
tres tenen la cirera com a protagonista a fi
que tots coneguin un dels cultius que en-
cara es mantenen, encara que també s’hi
poden trobar altres activitats tradicionals
i familiars. També hi ha producció de ci-
reres i fira a Pallejà. Tant l’any passat com
aquest 2021, les mesures sanitàries n’im-
pedeixen la celebració.
Raça Prat, els potablaves de la comarca
La Fira Avícola de la Raça Prat constitu-
eix probablement el millor exemple de fira
d’origen ramader a la comarca. La Fira, que
té lloc cada mes de desembre a l’esmenta-
da localitat, celebra l’existència d’animals
i productes típics de la terra, com el po-
llastre de la raça Pota Blava o la carxofa.
L’esdeveniment també suposa una “excu-
sa” per mostrar l’activitat econòmica de la
ciutat, la restauració i els comerços locals.
https://www.elprat.cat/empresacomerc-i-
ocupacio/fira-avicola-dela-raca-prat
Teatre al Carrer a Viladecans
El Festival Internacional de Teatre i Ani-
mació al carrer de Viladecans va néixer el
1990 amb vocació de dotar la ciutat de
tota mena d’actuacions gratuïtes, des de
teatre, música, dansa, circ, màgia, clown,
espectacles pirotècnia o instal·lacions
d’oci. http://ww.alcarrerviladecans.com
Altaveu de Sant Boi
L’Altaveu, el Festival de la Música de
Sant Boi de Llobregat, es defineix com un
festival obert i plural on brillen les indivi-
dualitats, els autors de casa i la mescla de
llengües, cultures, estètiques i sonoritats.
El Festival, que va néixer a finals dels 80,
ha anat desenvolupant tres seccions prin-
La cirera és protagonista de festes a Torrelles, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló
Un dels espectacles del festival de teatre al carrer de Viladecans
ANUARI 2021 661
CAPÍTOL 18. Món cultural
cipals: Altaveu Davantera, on competeixen
noves bandes i grups emergents residents
als Països Catalans; Altaveu Emergent,
organitzada amb l’entitat local Cultura F i
concebuda com un aparador de l’escena
musical santboiana, i Premis Altaveu, amb
l’objectiu de reconèixer els artistes, enti-
tats i iniciatives que han enriquit la música
catalana. http://festivalaltaveu.cat/
Contrabaix de Sant Feliu
Contrabaix és un projecte de l’Ateneu
de Sant Feliu que compta amb 17 anys de
trajectòria. Es tracta d’una xarxa de pro-
gramació cultural que implica associaci-
ons, sales privades i administracions de
diferents poblacions del Baix Llobregat i
l’Hospitalet. Els gairebé 500 concerts que
han programat pertanyen a estils musicals
diversos com el jazz, flamenc, gòspel, funk,
soul o pop. http://www.contrabaix.com
Cinebaix, pasió per la pantalla gran
Cinebaix és un cinema gestionat per
veïns de Sant Feliu que es van mobilitzar
el 2013, quan va tancar el Cinema Guitart,
incapaç de competir amb la resta d’exhi-
bidors cinematogràfics. El cinema compta
amb sis sales que poden projectar pel-
lícules en format digital. Des de Cinebaix
entenen el cinema no només com una ac-
tivitat d’oci i efímera, sinó també com un
producte cultural i, per tant, busquen pel-
lícules que fomentin la reflexió, el debat,
la crítica i que ampliïn la mirada sobre el
món. http://www.cinebaix.com/
L’Enrajolada, Casa Museu Santacana
de Martorell
És un dels museus més antics de Ca-
talunya i un exemple del col·leccionisme
del segle XIX. Va ser la casa de Francesc
Santacana i Campmany (1810-1896), que
va reunir fragments de palaus i edificis re-
ligiosos per instal·lar-los a casa seva per
fer que recuperessin la seva funció original.
L’edifici també conté pintures del propie -
tari i de Paz Luis, Agustín Rigalt, Martí Al-
sina, Francisco Torrecassana o Joaquim
Vayreda. El seu net va continuar amb l’obra
i va batejar la casa com L’Enrajolada, per
la gran quantitat de rajoles que conté.
https://museuslocals.diba.cat/museu/35Museu de la ceràmica
Premis de reconeixement cultural del
Baix Llobregat
El Centre d’Estudis Comarcals atorga
cada dos anys els Premis de Reconeixe-
ment Cultural. Iniciats el 1999, amb motiu
del 25 aniversari de l’entitat, el seu princi-
pal objectiu és reconèixer públicament la
feina realitzada per persones i institucions
que destaquen per la seva trajectòria cívica,
emprenedora, artística, professional i cientí-
fica. En concret, es donen 15 premis sobre
literatura, cultura popular i folklore, música,
arts visuals, arts escèniques i cinema, recer-
ca, comunicació, preservació del patrimoni,
reconeixement cívic, pedagogia, iniciativa
comarcal i un projecte, actuació o iniciativa
destacable dins dels territoris de parla cata-
lana. http://cecbll.cat/la-nit-de-la-cultura/.
ANUARI 2021662
CAPÍTOL 18. Món cultural
El Prat aposta per les ‘Arts en Viu’ amb IntersECCions
REDACCIÓ
Aquesta política pública és pionera a Catalunya i aprofita el teixit cultural i artístic de la ciutat i dels equipaments necessaris per desenvolupar el model, com ara, el Teatre L’Artesà
El Prat de Llobregat vol facilitar l’accés i
la participació de la ciutadania en les di-
ferents disciplines d’Arts en Viu, tant pel
que fa a l’exhibició d’espectacles com a
la formació, la pràctica i la creació artís-
tica. Es vol construir un projecte artístic
de ciutat, on la ciutadania vagi més enllà
del rol d’espectador, perquè gaudeixi de
les Arts en Viu tant des de la butaca com
des de l’escenari.
La implantació d’aquest model, que
representa una política pública pionera a
Catalunya, és possible gràcies a dos fac-
tors previs: d’una banda, la ciutat compta
amb un teixit cultural i artístic ric i divers; i,
de l’altra, s’ha dotat durant els darrers anys
dels equipaments necessaris per desenvo-
lupar aquest model. L’últim d’ells és el Tea-
tre L’Artesà, que va reobrir les seves portes
com a teatre renovat i adaptat a les neces-
sitats artístiques del segle XXI el passat
mes de març i que s’ha convertit en el node
central i motor del sistema d’Arts en Viu.
Un altre element clau del programa és
l’Escola d’Arts en Viu ¬–fins fa dos anys
Escola de Música–, on actualment es fa
una formació interdisciplinar de música,
teatre i dansa. Aquesta escola també pro-
mou un sistema de formació descentra-
litzada amb seu a diversos centres cultu-
rals i portant també als centres educatius
les seves activitats. Per això, és punt de
confluència entre el sistema d’Arts en Viu
i el programa IntersECCions, que promou
el treball en xarxa entre escoles, agents
culturals i comunitat.
Del sistema d’Arts en Viu, també en
formen part La Capsa, amb un projecte
cultural i municipal de llarga trajectòria; la
sala de teatre El Modern, ara integrada en
el projecte de L’Artesà, i el Cèntric, amb un
auditori que acull diversos espectacles
municipals, així com la resta de centres
cívics de la ciutat.
Un dels objectius del programa d’Arts
en Viu és promoure que els diferents
Teatre L’Artesà, al Prat
ANUARI 2021 663
CAPÍTOL 18. Món cultural
Activitat amb alumnes del programa Interseccions
equipaments culturals i projectes que
treballen en aquest àmbit facin cohe-
rent i complementària la seva tasca i que
també s’ajustin més a les inquietuds de
la ciutadania, tot promovent un model
de treball en xarxa i comunitari. Després
de l’obertura de L’Artesà, el curs 2019-
2020 va representar la primera tempora-
da completa d’Arts en Viu del Prat, que
consta d’una gran varietat d’espectacles
i inclou la denominada programació ex-
pandida, que ofereix espais perquè la
ciutadania pugui reflexionar i interactuar
amb el contingut d’alguns dels especta-
cles. Malauradament, la pandèmia n’ha
afectat el desenvolupament.
En definitiva, el programa d’Arts en Viu
vol contribuir, juntament amb IntersECCi-
ons, a vertebrar un model de ciutat que
situï l’educació i la cultura com a motors
de transformació social, per construir
una societat igualitària i cohesionada i in-
centivar l’esperit crític i el compromís de
la ciutadania.
ANUARI 2021664
CAPÍTOL 18. Món cultural
Tresors arquitectònics amagats a Sant Vicenç dels Horts
REDACCIÓ
L’edifici de Can Comamala, el Molí dels Frares i el Forn Romà són joies del patrimoni que acostumen a passar desapercebudes o no són prou conegudes a la comarca
A tota la comarca hi ha llocs que s’hauri-
en de visitar almenys un cop. El municipi
de Sant Vicenç dels Horts és un exem-
ple d’indret amb joies del patrimoni que
han passat desapercebudes o que no
són prou conegudes a la comarca, però
que formen un patrimoni històric i arqui-
tectònic d’immens valor. Destaquen tres
llocs que són mereixedors de ressenyar
en aquest llibre i que recomanem visitar
en qualsevol moment: l’edifici de Can
Comamala, el Molí dels Frares i el Forn
Romà.
L’edifici de Can Comamala, de 1918,
va ser construït per l’empresari Domènec
Comamala. L’immoble conté moltíssims
elements singulars, de tipus eclèctic, i
una torre-mirador amb una coberta pira-
midal. La seva entrada, davant del jardí,
té un porxo sostingut per columnes i fa
de terrassa de la planta noble, protegida
per una balustrada de pedra. Can Coma-
mala va ser restaurat i obert al públic re-
centment.
També restaurat i preparat per rebre
visitants tenim el Molí dels Frares. Inau-El Molí dels Frares, a Sant Vicenç dels Horts
ANUARI 2021 665
CAPÍTOL 18. Món cultural
Forn Romà, al jaciment de Sant Vicenç dels Horts
gurat com a nou espai museístic, també
és un espai didàctic per als infants de les
diferents escoles que el visiten. El museu
ha sigut equipat per oferir projeccions
audiovisuals, maquetes i plafons que ex-
pliquen l’estructura i el funcionament del
molí, la importància de l’aigua i com era
el dia a dia dels moliners. Aquest museu
es pot visitar el primer diumenge de cada
mes. El tercer lloc a visitar també té un
fort component històric.
El Forn Romà és l’element més des-
tacat del jaciment de la zona de treball
de l’antiga vila romana. Era un taller cerà-
mic centrat especialment en l’elaboració
d’àmfores de vi, encara que també es fa-
bricaven materials de construcció i estris
d’ús quotidià. Va estar en funcionament
durant els segles I i II dC. Al final del se-
gle II dC, el forn va deixar de funcionar. Al
llarg dels segles IV-V dC., sobre les anti-
gues estructures del forn, s’instal·là una
premsa dedicada a la producció d’oli, per
a un mercat de caràcter local. Una part
d’aquestes restes i diverses troballes ar-
queològiques es poden visitar totes les
tardes i també el primer diumenge de
cada mes.
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021666
Les indústries culturals i creatives, claus per reconstruir la malmesa economia
REDACCIÓ
La cultura podria convertir-se en l’aliat número u per a la reactivació econòmica
nomia cultural i creativa abans i després de
la Covid-19”, l’informe recull les xifres que hi
ha darrere de la pròspera economia cultural
i creativa d’Europa abans de la pandèmia i
els impressionants efectes que han tingut
en ella els tancaments de locals i botigues
a causa de les mesures sanitàries. També
s’exposen un seguit de recomanacions per
potenciar les ICC, de manera que puguin
ser un dels motors que ajudin a impulsar i
renovar l’economia de la UE.
Una economia pròspera
El 2019, les ICC representaven el 4,4%
del PIB de la UE en termes de volum de
negoci, amb uns ingressos anuals de
643.000 milions d’euros i un valor afegit
Les indústries culturals i creatives (ICC)
representen molt més que qualsevol altre
sector que cal fer sortir de la crisi; són una
part significativa de la solució europea a
l’actual situació i a les seves conseqüències
socials i econòmiques. Aquesta és una de
les principals conclusions d’un estudi dut a
terme per EY, que acaba de veure la llum i
que pel seu interès reproduim les principals
conclusions a l’ésser perfectamente extra-
polable al nostre territori. Les indústries
creatives i culturals (ICC) agrupen sectors
com ara la publicitat, l’arquitectura, l’audio-
visual, els llibres, la música, la premsa (dia-
ris i revistes), les arts escèniques, la ràdio,
els videojocs i les arts visuals.
Sota el títol “Reconstruint Europa: l’eco-
Taller d’escultura
ANUARI 2021 667
CAPÍTOL 18. Món cultural
total de 253.000 milions d’euros. Les ICC
també van ser un dels principals proveï-
dors d’ocupació d’Europa, i van donar fei-
na a més de 7,6 milions de persones; més
de vuit cops l’ocupació de la indústria de
les telecomunicacions.
Les ICC creixien més ràpidament (+2,6%
anual des de 2013) que la mitjana de la
Amb la pandèmia, les indústries culturals s’han vist més afectades que el turisme i gairebé tant com el transport aeri
La irrupció de la Covid-19
L’estudi conclou que, amb la irrupció de
la Covid-19, les ICC s’han vist més afecta-
des que la indústria del turisme i gairebé
tant com la indústria del transport aeri. El
2020, les ICC en el seu conjunt van expe-
rimentar pèrdues de més del 30% del seu
volum de negocis, una pèrdua acumulada
de 199.000 milions d’euros. Els sectors de
la música i les arts escèniques van experi-
mentar pèrdues del 75% i el 90%, respecti-
vament; 53.000 milions d’euros en les arts
visuals, 26.000 milions d’euros en les au-
diovisuals, etc.
La reconstrucció
Tenint en compte la contribució clau
de les ICC en l’economia general i el seu
potencial per fer sortir la UE de la crisi,
l’estudi conclou que el sector creatiu hau-
ria de ser fonamental per als esforços de
UE (+2%) i representaven un superàvit co-
mercial de 8.600 milions d’euros el 2017
(les últimes xifres disponibles), fet que su-
bratlla la condició de la UE com a potència
cultural en l’economia mundial. L’econo-
mia creativa també era favorable en ter-
mes d’innovació tecnològica, diversitat de
gènere i ocupació per als joves.Espai d’una bibilioteca
ANUARI 2021668
CAPÍTOL 18. Món cultural
recuperació d’Europa i recomana un en-
focament amb tres vessants: «finançar,
capacitar, potenciar». Recomana un finan-
çament públic massiu i la promoció de la
inversió privada, un marc jurídic sòlid per
crear les condicions necessàries per re-
vitalitzar l’economia creativa i salvaguar-
dar-ne el creixement a llarg termini, així
com per potenciar el poder suau de les
ICC i el talent creatiu individual per impul-
sar el progrés social.
Reunió amb els polítics europeus
Aquests temps sense precedents exigi-
en mesures sense precedents. L’economia
creativa d’Europa mai no havia experimen-
tat una devastació econòmica d’aquesta
magnitud, els efectes de la qual es nota-
ran durant el pròxim decenni. L’informe
conté missatges del president del Parla-
ment Europeu, David Sassoli, i de la comis-
sària europea, Mariya Gabriel. A més, per
iniciativa de la GESAC (Agrupació Europea
de Societats d’Autors i Compositors, de la
qual forma part la SGAE), una delegació
es reunirà amb responsables polítics, en-
tre d’altres: el vicepresident executiu de la
Comissió Europea, Dombrovskis; els vice-
presidents Schinas i Šuica, i els comissa-
ris Breton, Gentiloni i Schmit. La delegació,
que inclou representants de totes les ICC
(la cineasta Isabel Coixet, entre altres cre-
adors), estarà encapçalada pel músic fran-
cès Jean-Michel Jarre.
«La cultura s’ha convertit en un recurs
escàs a la Unió Europea d’avui, i tots es-
tem patint a causa d’això. Alhora, els
europeus estan experimentant el valor
veritablement profund de l’art i la seva
capacitat per unir-nos. Aquest estudi re-
Un estudi radiofònic
Els sectors de la música i les arts escèniques van experimentar pèrdues del 75% i el 90%, respectivament
ANUARI 2021 669
CAPÍTOL 18. Món cultural
flecteix aquesta realitat, posa xifres als
que pateixen i ofereix instruccions clares
pel que fa a la solució», en paraules de
Jean-Michel Jarre, pioner de la música
electrònica.
Tan dinàmiques com vulnerables
D’altra banda, Jean-Noël Tronc, presi-
dent de la GESAC i director general de la
SACEM, ha assenyalat que: «Les ICC són
tan dinàmiques com vulnerables, tan es-
sencials com diverses i, afortunadament,
no és massa tard per actuar. A més d’un
finançament massiu, cal un marc jurídic
sòlid que fomenti les inversions i la recu-
peració de les ICC, garantint alhora una
remuneració justa per als creadors i els
seus socis comercials. En aquest sentit,
l’aplicació ràpida i eficaç de la directiva
sobre els drets d’autor és fonamental. Els
dirigents europeus també han d’utilitzar
les ICC —i el poder multiplicador dels seus
milions de talents individuals— com un
important accelerador del progrés social,
societari i ambiental d’Europa».
«Aquest estudi proporciona les dades
més actualitzades que existeixen sobre
l’impacte econòmic massiu de la crisi de
Covid-19 en les indústries culturals i cre-
atives (ICC) d’Europa. L’any 2020 va ser
dramàtic per a les ICC, tant a Europa com
a la resta del món. La cultura va ser la pri-
mera a suspendre la major part de la seva
activitat en viu i de distribució, i probable-
ment serà la darrera a reprendre l’activitat
sense restriccions. Però l’estudi també
afirma que aquest sector, que es troba en
el centre del teixit social d’Europa i és un
pes pesat de l’economia, podria conver-
tir-se en l’aliat número u de la reactivació
econòmica. Mostra el poder de la cultura,
el seu dinamisme i la seva contribució a la
influència mundial de la UE», tal com expli-
ca Marc Lhermitte, soci d’EY.
Àrea de videojocs
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021670
Els artistes I personatges mediàtics del Baix I l’Hospitalet es llancen a la creació i els escenaris
LARA BALLESTEROS
El territori Llobregat és una factoria de talents, veterans i emergents, que suposen una font d’inspiració per a les noves generacions
de créixer per a ells que compartint el seu
talent amb la resta del món.
Rosalía: del Baix Llobregat a tot el món
Si hi ha algú que ha aconseguit posar
en boca de tothom el municipi de Sant Es-
teve Sesrovires, aquesta ha estat la can-
tant Rosalía. Les seves característiques
ungles llargues amb abundant decoració
i el seu estil flamenc-pop —cada vegada
més encaminat cap a gèneres més elec-
trònics, R&B o Hip-Hop—, han fet de la
catalana tota una referent internacional i
Si ens diguessin que el Baix Llobregat i
l’Hospitalet apareixen com a sinònim de
“triomf” al diccionari, ens ho creuríem. I
és que sembla que aquest territori és una
factoria de talents, veterans i emergents.
Des dels municipis més propers a Barce-
lona fins als que semblen més remots als
mapa, tots ells han vist néixer celebritats.
Gràcies al seu impacte mediàtic, els nos-
tres representats, a més d’entretenir-nos,
suposen una font d’inspiració per a les no-
ves generacions. Ja que han estat tocats
per la mà de Mides, no hi ha millor manera
Rosalia ha aconseguit que el Baix sigui global
ANUARI 2021 671
CAPÍTOL 18. Món cultural
l’artista amb més projecció no només de
Catalunya, sinó de tot Espanya. A més a
més, la creadora d’El mal querer es posi-
ciona com la intèrpret musical peninsular
més seguida a Instagram, amb 15,5 mili-
ons de seguidors, i pot presumir d’haver
guanyat un Grammy Americà i tres Llatins
el 2020.
Pel que fa al 2021, aquest any ha co-
mençat fort i en la línia del que ja portava
fent els darrers mesos: amb una apoteòsi-
ca col·laboració amb una artista de l’altre
costat de l’Atlàntic. Lo vas a olvidar és el
nom del senzill publicat juntament amb la
nord-americana de tan sols 19 anys Billie
Eilish. Es tracta d’una cançó per a la nova
temporada de la sèrie Euphoria d’HBO,
protagonitzada per Zendaya. Recordem
que el 2020 la industria de la música tam-
bé es va nodrir de diversos featurings de
Rosalía amb reconeguts artistes, com The
Weekend a Blinding Lights, BadBunny a La
noche de anoche o Travis Scott a TKN.
I és que Rosalía és sinònim de treball
i perseverança. El potencial de la jove ca-
talana de tan sols 27 anys, forjat entre El
Casino de la seva ciutat natal i el Taller
de Músics de Barcelona, va córrer com
la pólvora a partir de l’any 2018, després
de l’èxit de Malamente i El mal querer.
Ara que ja han passat un parell d’anys del
que es considera un dels discos més in-
fluents del segle XXI, segons el llibre Un
viaje por 200 discos clave del siglo XXI del
periodista musical Sebas E. Alonso, Rosa-
lía ha començat a deixar engrunes de pa
del que serà el seu nou disc gravat a Los
Angeles i que s’estrenarà aquest nou any.
“Necessitava aquestes hores a l’estudi,
treballant només en la meva música. És el
moment, jo crec, que més està fluint tot i
les cançons es van acabant”, assegurava
la catalana a una entrevista amb la revis-
ta VOGUE dels Estats Units, que va sortir
el passat mes de gener amb la cantant
a la portada. “Se sent diferent a com va
De Sant Esteve Sesrovires a tot el món amb el reconeixement dels premis
ANUARI 2021672
CAPÍTOL 18. Món cultural
començar el 2020. Estic tancant el cicle
d’aquestes gravacions i estic molt conten-
ta amb elles”, deia també Rosalía. L’artista
també està nominada als Premios Odeón
com a Artista Odeón pop i Mejor videoclip,
juntament amb Travis Scott, per TKN.
Estopa crema amb ‘Fuego’
Uns altres dels artistes consagrats de
la comarca del Baix Llobregat són en José
i en David Muñoz, els germans integrants
d’Estopa. Amb més de 20 anys d’història
al darrere, aquests cantants nascuts al
barri de Sant Ildefons de Cornellà han sa-
but conservar la seva essència rumbera i
humilitat a través dels seus 10 discos d’es-
tudi. Des del seu primer èxit, La raja de tu
falda, passant per Allenrok—disc dedicat a
la seva ciutat natal— fins arribar al seu dar-
rer àlbum Fuego, els Muñoz no han parat
ni un sol segon de crear i compartir el seu
contingut a les xarxes socials. De fet, és
allà on també, l’any 2020, van anunciar la
publicació d’El libro de Estopa, escrit per
Jordi Bianciotto, la seva col·laboració amb
Amaral a Despertar, el videoclip home
made de Corazón sin salida, trobades vir-
tuals amb els seus seguidors i, fins i tot,
la reprogramació de la seva gira Fuego al
2021. Tot i que el seu darrer disc més fu-
mejant es va estrenar a finals del 2019, la
pandèmia pel Covid-19 va obligar el grup a
moure les dates, per tal de poder presen-
tar-lo sobre els escenaris. És per aquest
motiu, i si les condicions sanitàries ho per-
meten, que el 25 d’abril el Palacio de los
Deportes de Granada serà la primera para-
da d’aquest nou tour, seguida pels Camps
Elisis de Lleida el 7 de maig, el Parc del Fò-
rum de Barcelona el 15 de maig, l’Auditori
Rocío Jurado de Sevilla el 22 de maig i una
llarga llista que culminarà el 16 d’octubre
al Pavelló Fuente de San Luis a Valencia.
Per una altra banda, els concerts virtu-
als són una altra via que Estopa ha volgut
explorar com a alternativa per una cultura
més segura. El festival Dream Fest és el
primer de música en 360º i realitat virtu-
Els germans Muñoz de Cornellà, més coneguts com Estopa, faran la gira interrompuda per la pandèmia
ANUARI 2021 673
CAPÍTOL 18. Món cultural
al on pots sentir que formes part de l’es-
pectacle. El procediment és senzill: si tens
unes ulleres VR, només has de comprar
la teva entrada a la pàgina web de El Cor-
te Inglés, Ticketmaster, Entradas.com o
Atrápalo, bescanviar el codi a la web, des-
carregar la App de Dream VR i, finalment,
ingressar amb el teu usuari i buscar el con-
cert d’Estopa.
Pel que fa nova música dels intèrprets
de Tu calorro, tot apunta que el 2021 no
es quedarà curt. El mes de desembre
passat, a través de Twitter, els artistes
van compartir un parell d’instantànies
que van donar peu a moltes especulaci-
ons per part dels seus seguidors. En una
d’elles, un dels germans sortia disfressat
de Zoltar, amb un turbant al cap, mentre
que l’altre apareixia assegut a un gran
despatx i vestit de policia. Les teories
més generalitzades van ser que es tracta-
va d’un nou videoclip o que els Muñoz po-
sarien veu a la tornada de Los Hombres
de Paco aquest any.
Antonio Orozco vola més alt que mai
amb ‘Aviónica’
Nascut al municipi l’Hospitalet, Antonio
Orozco és també portaveu del talent català.
La seva carrera musical va començar ara
fa més de 30 anys amb el seu primer grup,
Shibari, al Restaurant Casa Juan al barri de
la Florida, i la resta ja es història. Aviónica
es el seu darrer àlbum, estrenat el mes d’oc-
tubre, i amb què, sens dubte, l’artista ha de-
mostrat que segueix volant més alt que mai
i que torna a les seves arrels amb cançons
plenes de reflexions, missatges d’esperan-
ça i moltes emocions. Des que va estrenar
el nou treball, el cantant i coach de La Voz
d’Antena 3 ja ha aconseguit ser disc d’or a
España, gràcies al suport dels seus segui-
dors, els quals no van dubtar a embarcar-se
en aquesta aventura amb ell des del principi.
Per sort per a ells, aquest 2021 espera amb
ànsies música en directe d’Orozco. L’artista
girarà per ciutats com Saragossa, València,
Madrid, Sevilla, Barcelona, Jaén o Medellín
amb el seu Tour Aviónica fins a l’octubre.
Antonio Orozco, fill de l’Hospitalet, després d’actuar al sostre de l’Hospitalet de Bellvitge, tornarà a pujar als escenaris més normals
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021674 ANUARI 2021674
Love of Lesbian, un mite dels que ja
no en queden
Del vertigen al salt. Així defineix el grup
Love of Lesbian el seu darrer àlbum Viaje
épico hacia la nada i que es publicarà el
pròxim 16 d’abril. Un àlbum que, sense cap
mena de dubte, reafirmarà la banda de San
Vicenç de les Horts com una de les més res-
pectades del panorama musical espanyol.
Ara, i després del llançament de El gran
truco final, el 2018, el grup encapçalat per
Santi Balmes, proposa una nova aventura
i una manera diferent de veure el món. A
través de la seva música, la formació pro-
met portar-nos per un viatge interestel·lar,
més enllà de les pantalles dels nostres te-
lèfons mòbils, aliens als trending topics i a
tot aquest món inventat.
Totes les cançons que queden per ar-
ribar de Love of Lesbian aquest any són
fruit d’experiències vitals i de moments
clars i obscurs. Amb una carrera de més
de 20 anys a l’esquena, enrere queden les
cançons en anglès i els concerts en llocs
petits. La maduresa i la versatilitat musi-
cal d’aquesta banda són més que patents.
Es tracta d’un mite musical, dels que ja
gairebé no en queden.
Morad porta la veu del carrer a un nou
nivell
Morad, de tan sols 21 anys i d’ascen-
dència marroquina, s’ha convertit en la
veu del carrer. És del barri de la Florida
de l’Hospitalet de Llobregat, i Normal o
Motorola són dues de les seves cançons
més conegudes i cantades pels joves.
Pertanyen al seu últim disc M.D. L. R
(Mec De La Rue en francès), amb el qual
el cantant ha atret la majoria del seu pú-
blic actual.
Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts I Torrelles, són protagonistes del primer gran concert al Palau Sant Jordi amb test d’antígens
Morad, dels blocs de La Florida de l’Hospitalet, és la veu del carrer
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 675ANUARI 2021 675
Per conèixer una mica més la música
d’aquest jove ens hem de remuntar a l’any
2019. Lo que quiera va ser la seva primera
cançó, en què l’artista narrava com feia el
que volia, però sense causar cap mena de
problema. En general, les seves lletres són
el reflex de la marginalitat, del gueto i de les
seves vivències més fosques. A Profesores i
Aguantando també critica durament el siste-
ma educatiu i l’abús policial, respectivament.
Pel que fa a propers esdeveniments
d’aquest artista, està confirmada la seva par-
ticipació al Festival Vive Latino de Saragos-
sa el pròxim mes de setembre i un concert
a l’Auditori Rocío Jurado de Sevilla el dia 11
del mateix mes. A més, Morad està nominat
a Artista Odeón revelación urbano i Mejor
álbum urbano per MDLR als Premis Odeón.
Aitana Ocaña, una autèntica revelació
juvenil
I com no podria ser d’una altra manera,
els ex-triunfitos també suposen un gran al-
taveu i la reinvenció del panorama musical
comarcal. En primer lloc, tenim la climen-
tona Aitana Ocaña, de tan sols 21 anys.
El seu nom ha ressonat per tot el país i,
fins i tot, a nivell internacional, des de que
va quedar segona al talent show Opera-
ción Triunfo 2017. Prova d’això ha estat la
seva recent col·laboració amb Katy Perry
a la cançó Resilient, un tema que parla de
fer-nos més forts i de tornar a aixecar-nos
després d’una situació complicada. “Estic
a Madrid, però soc de Barcelona”, li deia
la jove catalana a la californiana en un di-
recte compartit a Instagram al gener, molt
orgullosa del seu lloc de procedència.
A més a més, el mes de novembre pas-
sat l’artista va estrenar el seu segon disc,
anomenat 11 Razones. Es tracta d’un àl-
bum amb un estil pop-rock semblant al
dels anys 2000 i amb diversos temes en
solitari i col·laboracions amb cantants
com Beret, Cali y El Dandee o Natalia La-
cunza. És un treball molt perfilat, on cada
cançó té el seu motiu i raó de ser. Aitana
ens convida a escoltar les seves “11 Ra-
zones para olvidar”, a través d’11 temes
com + (Más), - (Menos), = (Igual) o Cuan-
do te fuiste. Després de l’èxit d’Spoiler, el
seu públic més fidel ja està esperant que
s’anunciïn les dates per a la nova gira. De
moment, el concert al WiZink Center de
Madrid de la seva darrera gira Play Tour va
quedar aplaçat fins al 7 de desembre de
Aitana, de Sant Climent, va actuar a la Gala dels Premis Goya d’enguany
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021676 ANUARI 2021676
2021. A més, el 22 de juliol l’artista actuarà
al Festival Starlite de Marbella i al març, a
la gala dels Premis Goya. Cal mencionar
les seves nominacions als Premios Odeón
a Mejor videoclip, juntament amb Cali y El
Dandee per +, Mejor canción pop per + i Si
tú la quieres i Artista Odeón pop.
Alfred García, un veritable Espavilat
Del Prat de Llobregat i amb un món
interior gegant, l’Alfred García es va aga-
far gairebé un any de descans després
de la publicació de 1016. Ara torna amb
més empenta que mai i sembla que tot
just acaba de començar a sorprendre’ns.
El seu primer treball de 2021 ha estat la
publicació de la cançó original de la Serie
Los Espabilados, creada pel seu company
i amic Albert Espinosa i estrenada a Mo-
vistar +. “Gràcies per aparèixer al mig de
la tempesta”, escrivia l’artista al seu Ins-
tagram, molt agraït per la confiança que
l’escriptor sempre li ha demostrat. I és que
els dos guarden una relació molt propera i
Espinosa sempre ha considerat el cantant
un “amarillo”, és a dir, una persona especi-
al que es creua al teu camí i amb qui sents
una connexió excepcional que et canvia
per complet.
L’Alfred García sempre ha estat un dels
millors defensors de la importància de la
salut mental i diverses causes social. Tot
això es veu reflectit en la seva nova can-
çó i ell mateix ha admès que ha crescut
molt des que va patir ansietat l’any 2016
i la voràgine mediàtica després de la seva
sortida de l’acadèmia. Amb un treball dis-
cogràfic molt més personal i amb un so
més definit, l’Alfred ha reiterat en diver-
ses entrevistes estar molt content amb
el seu proper CD. “Tinc moltes ganes de
veure el que passa aquest any, perquè tinc
molt per estrenar i tants projectes...”, con-
fessava en una entrevista amb Los 40. A
través d’stories d’Instagram també va dir
que “aquest segon àlbum va més enllà; és
Alfred García, fill del Prat, és l’autor de la cançó original de la sèrie Los Espabilados
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 677ANUARI 2021 677
una transició cap al que m’estic convertint,
cada vegada una radiografia més fidel en-
tre el meu cor i la música”
Nerea Rodríguez, la veu dolça de Gavà
Qui també ha anat fent les seves apa-
ricions televisives i teatrals és la Nerea
Rodríguez, nascuda a Gavà el 1999. La
seva primera publicació musical va ser Y
ahora no, el 2018, seguida de Tu segun-
da opción, el seu àlbum Diciembres i una
gira conjunta amb en Raoul Váquez i en
Ricky Merino, de la seva edició d’OT. Ella
mateixa ha afirmat en diverses entre-
vistes que la quarantena li va servir per
parar i reflexionar a nivell professional i
que ara torna més renovada que mai. El
mes de gener va començar per a la cata-
lana amb la finalització de la seva parti-
cipació a la vuitena edició de Tu cara me
suena. Tot i que no es va emportar el pri-
mer premi, va rebre un suport massiu a
través de les xarxes socials, amb milers
de comentaris i línies de recàrrega per
fer-la guanyadora.
A més d’això, ja és coneguda la vocació
de l’artista pel teatre i les arts escèniques.
El mes de febrer, la Nerea va tornar al Te-
atre Lara amb l’obra La Llamada. L’artista
porta ja dos anys participant en aques-
ta obra creada pels Javis (Javier Calvo i
Javier Ambrossi), els quals li van donar
l’oportunitat després de veure el seu po-
tencial a Operación Triunfo, on ells eren
professors d’interpretació. Durant la resta
de l’any, està previst que segueixi interpre-
tant el paper protagonista en diverses de
les funcions programades.
Pel que fa a la música, el 2021 també
ve carregat amb novetats de la Nerea Ro-
dríguez. “Estic molt contenta perquè co-
menço un nou projecte. Estic treballant
amb un nou equip i agafant les regnes de
la meva carrera més que mai”, assegurava
la cantant en una entrevista a El Televisero
al gener.
Nerea, de Gavà, està amb un nou equip per agafar les regnes de la seva carrera
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021678 ANUARI 2021678
Carlos Right i Ariadna Tortosa, la
constància i l’esforç personificats
També han sortit del talent show Ope-
ración Triunfo en Carlos Right i l’Ariadna
Tortosa, d’Esplugues de Llobregat i de
Sant Joan Despí, respectivament. El pri-
mer va llançar el seu primer disc Atracción
el 2019, amb cançons en col·laboració
amb Juan Magán o Yera, i va oferir una
gira de concerts per als seus seguidors.
Després d’aquest àlbum, el 2020, va treu-
re Prisionero y Borrándote, que compten
amb gairebé mig milió de reproduccions
a Youtube. A més a més, el mes de gener
passat es va estrenar com a col·laborador
al programa de televisió Nova normalitat,
de Teve.cat, complint així un altre dels
seus somnis. El cantant està cada diven-
dres a les 23.00 hores a Teve.cat, parlant
de música, personalitats i xarxes. Pel que
fa a música nova, en Carlos va assegurar a
través d’Instagram que està preparant “un
projecte nou molt emocionant, molt bonic,
diferent i amb molts canvis”.
La primera expulsada d’OT 2020, tot i
no haver-ho tingut tant fàcil per fitxar per
una discogràfica, també està defensant
admirablement la seva música. El seu pri-
mer single, Al santo equivocado, va ser un
dels mes aplaudits dels que van estrenar
els concursants de l’última edició del ta-
lent. A continuació, la catalana va publicar
Gracias por venir, Tu juego, Valeria i una
versió de Por la boca vive el pez. L’Ariad-
na continua treballant durament en el seu
projecte personal, molt ben acompanyada,
i assegura que no estem preparats pel que
descobrirem d’ella aquest nou any.
Nil Moliner ho celebra ‘Bailando en la
batalla’
Qui, irònicament, està molt lligat al fe-
nomen Operación Triunfo, és el cantant de
Sant Feliu de Llobregat Nil Moliner. Va ser
precisament amb Que nos sigan las luces,
cançó per a la preselecció espanyola del
Festival d’Eurovisió 2018, que en Nil i l’Al-
fred García van tenir l’oportunitat de con-
Imatge que representa el poder artistic del Baix, amb els germans Muñoz d’Estopa, Aitana, Rosalia i Alfred Garcia
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 679ANUARI 2021 679
nectar com mai i de veure la seva música
enlairar-se a la vegada. “Es nota quan ets
del Baix Llobregat. Hi ha quelcom distintiu
en el nostre esperit, el mateix que realment
em va fer vibrar en aquella primera impres-
sió de tu”, deia l’Alfred en una trucada amb
en Nil en un vídeo d’Instagram titulat Nil i
una historias... “No sé si van ser les pintes
o tal com vaig escoltar aquesta cançó (Que
nos sigan las luces) composta, que vaig
veure clar que ens portaríem genial”, afegia.
Des d’aquella primera aparició televisi-
va en endavant, en Nil no es va deixar eclip-
sar pel focus mediàtic i va seguir treba-
llant durament fins a la publicació del seu
primer disc Bailando en la batalla, el 2020.
Soldadito de Hierro, Mi religión o Bailan-
do són alguns dels temes més coneguts
d’aquest àlbum. Gràcies al seu ímpetu i
esforç, el català ha aconseguit també col-
laborar amb grans artistes espanyols de la
talla de Dani Fernández, Álvaro de Luna o
Danny Romero a la recent Se me va, publi-
cada el mes de gener passat.
Per sort, aquest any ja podem gaudir de
la seva música a sobre d’un escenari. Jun-
tament amb el seu equip, en Nil ha decidit
transformar el Tour Bailando en la batalla
en la Gira Zero. Aquesta passarà per diver-
ses ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla,
Màlaga o Girona fins a l’estiu, i comptarà,
en alguns casos, amb diverses funcions
en un mateix dia, per afavorir la distancia
de seguretat a causa de les restriccions vi-
gents pel coronavirus. En Nil Moliner està
nominat també als Premis Odeón a la ca-
tegoria Revelación pop.
Tony Aguilar és la veu de la ràdio
musical
El periodista i locutor Tony Aguilar ha
sabut transmetre tota aquesta cultura mu-
sical gràcies a la seva veu. Es natural de
Cornellà i porta pràcticament des de jove
dedicant-se al món de la ràdio i de la tele-
visió. Va ser l’any 1991 quan va parlar per
primera vegada a Ràdio Barcelona i ara, 30
anys després, la seva constància es reflec-
Nil Moliner, de Sant Feliu, una de les estrelles de la factoria Operación Triunfo
Tony Aguilar, de Cornellà, és un dels periodistes i locutors de ràdio més populars
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021680 ANUARI 2021680
teix en el seu èxit com a professional.
Actualment presenta els programes Del
40 al 1, que repassa la llista dels èxits més
importants del país a LOS40, i LOS40 Global
Show, que s’emet els diumenges a Espanya
i Amèrica Llatina i compta amb estrenes, no-
vetats i entrevistes exclusives a artistes.
En Tony Aguilar és, a més, el comenta-
rista espanyol al Festival d’Eurovisió des
del 2017. Aquest 2021 s’espera que també
ho sigui a l’edició número 65, que es cele-
brarà als Països Baixos i on en Blas Cantó
serà el nostre representant.
Cal afegir que, està previst que es pu-
gui celebrar el Coca-Cola Music Experien-
ce 2021, presencialment i amb en Tony
Aguilar com a presentador. L’any 2020 es
va celebrar el CCME Reloaded de manera
virtual a causa de la pandèmia.
‘Salvats’ per Jordi Évole
Jordi Évole, conegut expresentador de
Salvados i actual creador de Lo de Évole
—tots dos programes de Producciones del
Barrio—, és també de Cornellà de Llobregat.
El periodista va començar molt jove a una
televisió local de Viladecans i, actualment,
compta amb un gran bagatge a l’esquena.
A part de les seves sonades entrevistes,
com la que va realitzar al papa Francesc, a
Nicolás Maduro o a Lionel Messi, el català
té un llibre, Confinados, que va publicar a
finals de l’any passat. Al voltant d’aquestes
dates, també es va estrenar a diversos ci-
nemes del país el documental Eso que tú
me das, on Évole va poder entrevistar el
cantant de Jarabe de palo, Pau Donés, dies
abans de la seva mort.
A més d’això, Évole també ha demostrat
estar adaptant-se a les noves aplicacions i
tecnologies emergents. Fa poc va estrenar
el seu canal de Twitch, on va emetre per
primera vegada amb l’streamer Ibai Llanos.
Susi Caramelo, homenatjada amb una
paperera
Potser una de les revelacions més po-
lèmiques i recents de la televisió és la
El periodista Jordi Évole, fill de Cornellà, viu a Santa Coloma de Cervelló
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 681ANUARI 2021 681
humorista Susi Caramelo, de l’Hospitalet
de Llobregat. Susana Cabero Jaén, com
es diu en realitat, es defineix com a “pibo-
néxica”, és a dir, una persona que es creu
més bona del que està. La catalana va
començar provant sort al món de la comè-
dia amb un aplaudit stand up a Barcelona.
Seguidament es va mudar a Madrid, on va
fer més bolos i es va professionalitzar. Por-
tava més de 12 anys treballant darrere de
les càmeres com a cambrera, guionista o
animadora de públic quan la seva fama va
començar a pujar com l’escuma el 2019.
Això va ser gràcies als seus reportatges al
programa Las que faltaban, de Movistar+,
presentat per Thais Villas. Els espectadors
van connectar ràpidament amb la catalana
degut al seu sentit de l’humor, la manera
de narrar els esdeveniments i com aborda-
va els famosos als photocalls. Fins i tot va
haver-hi una vegada que va ensenyar els
pits al final d’una dels seves seccions.
Actualment té el seu propi programa,
Caramelo en Movistar+, amb el qual fins
i tot es va desplaçar a la seva ciutat natal.
Allà, l’alcaldessa Núria Marín li va retre ho-
menatge col·locant una placa amb el seu
nom a una paperera de reciclatge de la
ciutat. “Ai! És la metàfora de la meva vida”,
van ser les paraules de la humorista.
Mercedes i Lorenzo Milá, els germans
de la petita pantalla
I sortits de l’epicentre televisiu, trobem
també la Mercedes i el Lorenzo Milá. Tots
dos germans són d’Esplugues de Llobre-
gat i provenen d’una família aristocràtica,
ja que són fills de José Luis Milá Sagnier,
compte de Montseny, i de Mercedes Men-
cos Bosch. Per via materna, són nets dels
marquesos d’Amparo i besnets de Rómulo
Bosch, alcalde de Barcelona i propietari
del Parc del Tibidabo.
Tots dos són periodistes. La Mercedes
és coneguda per haver presentat 15 edi-
cions de Gran Hermano. Va estudiar Peri-
odisme i, més endavant, es va iniciar a la
ràdio de la mà de Luis del Olmo. Un temps
Mercedes Milà reivindica sempre que pot que és filla d’Esplugues. Ara està immersa en el seu programa Scott i Milà per Movistar+
Lorenzo Milà
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021682 ANUARI 2021682
després va començar a treballar als estudis
de Televisión Española. També va estar en
programes com Buenas noches o De jue-
ves a jueves. A més a més, ha treballat a
cadenes com Antena 3, Cuatro i BeMad.
El 2017 va cedir el relleu de Gran Her-
mano a Jorge Javier Vázquez. L’any 2018,
va revelar en una entrevista amb Jordi Évo-
le que el veritable motiu pel qual va deixar
el programa era perquè estava patint una
depressió.
Actualment, la catalana continua im-
mersa en el seu nou projecte més proper
i personal a Movistar+, Scott y Milá, jun-
tament amb la seva mascota. També ho
compagina amb la seva activitat com a
llibretera a +Bernat, ubicada a Barcelona.
Per la seva part, en Lorenzo Milá es va
llicenciar en Periodisme a l’Autònoma de
Barcelona. La seva carrera es va enlairar
quan va començar com a redactor i pre-
sentador a l’informatiu nocturn La 2 No-
ticias, que s’acabava d’estrenar, des del
1994 fins al 2003. Durant el mes de no-
vembre passat va participar en l’emissió
De Trump a Biden a TVE, com a excorres-
ponsal i juntament amb altres professio-
nals, com Ana Blanco, Carlos Franganillo,
Cristina Olea o Sara Rancaño. A més, fa
poc, el periodista també es va posicionar
sobre el polèmic rètol de TVE on deia “Le-
onor se va de España, como su abuelo”,
en referència a la noticia sobre que la
Princesa aniria l’any que ve a estudiar a
una escola de Gales que costa 76.000 eu-
ros. Milá va mostrar el seu descontenta-
ment a les xarxes socials per la cobertura
informativa. Va escriure “els hipòcrites de
sempre”, en resposta a un tuit d’Iñigo Al-
fonso, on mencionava l’agressivitat amb
què alguns mitjans estaven carregant
contra RTVE, després d’haver reconegut
que el text del rètol era un error que mai
hauria d’haver passat.
Paula Vázquez i el poder de les xarxes
socials
La presentadora Paula Vázquez va néi-
xer al Ferrol (Galicia), però va venir de molt
petita a viure a l’Hospitalet de Llobregat.
De 46 anys, ha estat la cara principal de
programes destacats com El juego del Eu-
romillón, Pekin Express o Fama, ¡a bailar!.
Va començar a treballar a La 4 el 2008,
quan aquesta no estava a Mediaset, i els
seus últims projectes van ser El Puente
i Ultimate Beastmasterde Netflix, fins al Paula Vázquez és molt activa a les xarxes socials
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 683ANUARI 2021 683
2018. Ara porta un temps allunyada del
món de la televisió i, per a ella, les xarxes
socials són, moltes vegades, la seva vàlvu-
la d’escapament. Allà dona la seva opinió
sobre política, retocs estètics, feminisme i
altres qüestions.
José Corbacho ens demana molta
calma
Una de les altres cares més sonades
del món de l’espectacle i l’humor és la
d’en José Corbacho. És del barri de San-
ta Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i va
estudiar Ciències de la informació a l’Au-
tònoma de Barcelona, on, confessa, li va
quedar pendent l’assignatura de Televisió.
Al món del teatre va començar a la com-
panyia La Cubana i, a la petita pantalla, es
va fer més conegut a nivell nacional gràci-
es a la seva participació a Homo Zaping
d’Antena 3 i com a jurat de Tú sí que vales
en diverses edicions. També va participar
a Masterchef Celebrity 2, on finalment va
guanyar el piragüista Saúl Cravioto.
Pel que fa al món del cinema, l’any 2005
va rodar, juntament amb el seu amic Juan
Cruz, la pel·lícula Tapas. Amb aquesta va
rebre al Festival de Málaga la Biznaga d’Or
al millor film. Corbacho també guanyar el
Goya a millor director novell i Elvira Mín-
guez, a la millor actriu de repartiment. El
seu segon llargmetratge com a director va
ser Cobardes, que es va estrenar el 2008.
Durant aquests darrers dies, en Corbac-
ho es troba immers en la presentació de la
tercera temporada del seu monòleg, Ante
todo mucha calma, al Teatre Borrás de
Barcelona. Entre els diversos temes que
tracta, trobem l’endarreriment de les vacu-
nes contra el Covid-19, els negacionistes i
altres temes de latent actualitat.
Candela Peña, la dona dels Goya
De Gavà és l’actriu Candela Peña, co-
neguda pel seu paper a la sèrie El Hierro
i per haver estat guardonada amb tres
Premis Goya. El seu pare regentava un bar
ubicat al costat del Cinema Maragall, on
José Corbacho fa la tercera temporada del seu monòleg, “Ante todo mucha calma”, al Teatre Borràs de Barcelona
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021684 ANUARI 2021684
l’actriu va passar gran part de la seva in-
fància. Fins als 17 anys es va dedicar a la
dansa però, finalment, es va decidir per la
interpretació a l’Escola Nancy Truñón. Les
seves primeres aparicions televisives van
ser a Sputnik, de TV3, i a Días contados, al
cinema. Alguns dels seus llargmetratges
més coneguts son Te doy mis ojos (2003),
sobre la violència de gènere, i Princesas,
amb les quals es va emportar un Goya.
A més a més, el passat 19 de febrer
es va estrenar la segona temporada d’El
Hierro, on Candela Peña interpreta la jut-
gessa Candela Montes. En aquests nous
capítols podem veure com tothom oculta
els seus propis interessos, però se las han
de veure amb la justícia de totes maneres.
Per últim, aquest any Candela Peña tam-
bé està nominada a Millor actriu protago-
nista per La boda de rosa als Premis Goya
2021.
Lydia Bosch, del ‘Un, dos, tres’ a
‘Servir y proteger’
Lydia Boquera de Buen, més coneguda
com a Lydia Bosch, és filla d’un llibreter
i d’una infermera. Va néixer a Barcelona,
però va ser criada al Prat de Llobregat. L’ac-
triu i presentadora de televisió va començar
com a relacions públiques i, als 21 anys, la
va fitxar Chicho Ibáñez Serrador per ser una
noia del concurs Un, dos, tres... responda
otra vez. A partir d’aquí, va guanyar popula-
ritat i va poder protagonitzar algunes series
de televisió i pel·lícules, com per exemple
Médico de família, on interpretava Alicia.
L’any passat li van diagnosticar un car-
cinoma basal a la cara, el qual, per sort,
era de creixement lent i es va poder con-
trolar. Els seus darrers treballs són par-
ticipacions a la sèrie Paquita Salas i a la
cinquena temporada de Servir y proteger,
on interpreta Mabel, l’exdona de l’inspec-
tor en cap, Tomàs Salgado.
Amparo Moreno viu als escenaris
Amparo Moreno també és actriu i la
veu de l’experiència. Va néixer al barri de
A dalt, Candela Peña, de Gavà, ha triomfat amb la sèrie Hierro i ara prepara la seva pròpia. A baix, la pratenca Lidia Bosch
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 685ANUARI 2021 685
la Torrassa i ha treballat principalment al
teatre, tot i que també ha fet cinema i te-
levisió. Avui dia té 71 anys i porta sempre
present l’Hospitalet de Llobregat. Un dels
films on va participar, Perros Callejeros, de
José Antonio de la Loma, va ser rodat en
part a diferents barris del seu municipi na-
tal. La catalana ha participat a conegudes
series com Farmacia de guardia, El cor de
la ciutat, Aída o Aquí no hay quien viva.
L’any 2016 va tornar als escenaris amb
Recurso de amparo, un monòleg escrit per
ella mateixa. Més endavant, el 2018, va
participar a la sèrie Cuerpo de élite, d’An-
tena 3, com a col·laboradora especial.
Núria Espert, una personalitat
interpretativa prolífica
Per altra banda, també és de l’Hospi-
talet de Llobregat Núria Espert, actriu de
teatre, cinema i òpera i Premi Princesa
d’Astúries el 2016, per ser una de les per-
sonalitats més rellevants i prolífiques del
panorama interpretatiu. Actualment té 85
anys i, a finals de l’any passat, va poder
tornar amb la seva gira de l’espectacle
Romancero gitano — inspirada en la obra
de Lorca—, que va quedar interrompu-
da degut a la pandèmia. L’Ajuntament de
l’Hospitalet ha acordat donar-li la medalla
d’or de la ciutat. Per raons pandèmiques,
aquest acte no s’ha celebrat.
Jordi Mollà porta l’Hospitalet a
Hollywood
Però qui ha aconseguit portar la segona
ciutat de Catalunya a Hollywood ha estat
en Jordi Mollà. Aquest actor i director de
cinema va estudiar a l’Institut del Teatre
de Barcelona i va debutar a la gran panta-
lla amb Jamón, Jamón, l’any 1992. Alguns
dels altres títols coneguts en què ha parti-
cipat són Historias de Kronen i Blow, junta-
ment amb Johnny Depp. Ha estat nominat
cinc vegades al Goya, tot i que encara no
n’ha guanyat cap. A més a més, ha fet pel-
lícules en català, castellà, italià, francès i
anglès. A part del món de l’actuació, tam-
A dalt, Núria Espert ha estat premiada enguany per l’ajuntament de l’Hospitalet, la seva ciutat natal, amb la medalla d’or. A baix, Jordi Mollà, de l’Hospitalet a Hollywood
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021686 ANUARI 2021686
bé es un reconegut escriptor i pintor. De
fet, l’any 2019 va dissenyar quatre jaque-
tes exclusives per a la marca Desigual.
La polèmica de la mà de Carlos
Navarro, ‘El Yoyas’
Tornant al món dels realities, Carlos Na-
varro, alias “El Yoyas”, va conèixer la seva
ex-dona, Fayna Bethencourt, a Gran Herma-
no 2, el 2001. Amb ella va tenir dos fills i,
després de 19 anys junts, es van separar. El
mes de desembre passat, el català va ser
condemnat pel Jutjat Penal número 5 de
Las Palmas de Gran Canaria com a autor de
set delictes, diversos d’ells consumats, per
violència de gènere contra la canària, els
seus dos fills en comú i la nova parella de la
seva ex. “Vaig arribar a normalitzar compor-
taments que no eren saludables: prohibici-
ons, dir-me que em vestís de determinada
manera per anar a alguns llocs, com m’ha-
via de comportar. Vaig normalitzar coses
tòxiques”, va assegurar Bethencourt a una
entrevista amb la revista Semana.
Mario Casas es prepara per al possible
Goya
I de la part nord de la comarca, més con-
cretament d’Esparreguera, és en Mario Ca-
sas. Aquest cotitzat actor de sèries com Los
hombres de Paco o de pel·lícules com Fuga
de cerebros i Mentiras y gordas es va tras-
lladar a Catalunya quan tenia només 6 anys.
En guarda molt bon record, de la seva infàn-
cia allà. Va fer batxillerat artístic a Martorell i,
més endavant, va marxar a Madrid a l’Esco-
la d’Art Dramàtic Cristina Rota. Altres cone-
guts títols on ha participat són Tres metros
sobre el cielo, El barco, Las brujas de Zugar-
ramurdi, Palmeras en la nieve o El fotógrafo
de Mauthausen, on va haver-se d’aprimar 12
quilos per interpretar al seu personatge.
L’actor no podia haver començat l’any
de millor manera, ja que ha estat nominat
al Goya a Millor actor pel seu paper a No
mataràs, un thriller dirigit per David Victo-
ri. Tot i que Casas té moltes probabilitats
d’emportar-se el desitjat premi, haurem
d’esperar a la gala per descobrir-ho.
Cara i creu: a la dreta, Mario Casas, d’Esparreguera, ha guanyat el Goya 2021 al millor actor per “No matarás”. A l’esquerra, l’hospitalenc Carlos Navarro, condemnat per maltractaments a la seva parella
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 687ANUARI 2021 687
Pau Garcia-Milà, un jove i ambiciós
empresari
També del nord del Baix Llobregat,
d’Olesa de Montserrat, és el jove empre-
sari, comunicador i professor Pau Garcia-
Milà, de tan sols 33 anys. Juntament amb
en Marc Cercós és el fundador de l’empre-
sa eyeOS, pionera en el desenvolupament
de cloud computer i que va ser comprada
per Telefònica el 2014. En Pau també és
cofundador d’Idafoster i Founderz. En el
cas d’aquesta última, és una plataforma
enfocada a ensenyar altres emprenedors
a crear empreses des de cero.
A part de tot això, el jove també ha col-
laborat a Catalunya Ràdio, RAC 1, COM Rà-
dio, Onda Cero i la Cadena SER. És, a més,
el professor més jove del màster Digital
Business d’ESADE.
Les ‘5 W’ d’Agus Morales
Del Prat de Llobregat és el director de
la revista 5W, Agus Morales. Aquesta pu-
blicació ha estat traduïda a l’anglès, el
català, l’italià i el polonès. Es basa en la
norma de les 5 W en anglès: Who, what,
when, where i why (qui, què, quan, on i
perquè). Aquesta compta amb una am-
plia xarxa de col·laboradors delegada per
Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Orient Mit-
jà per explicar històries que passen al vol-
tant del món. Amb 5W, els col·laboradors
pretenen apropar la població al món del
periodisme narratiu i independent. Al
tractar-se d’una societat limitada, tots els
fundadors tenen la mateixa participació a
l’empresa i formen part activa en la presa
de decisions.
Per altra banda, l’Agus és autor de No
som refugiats i El viejo periodismo. Va
guanyar el premi Ortega y Gasset el 2019
amb la crònica Los muertos que me habi-
tan, publicada a 5W. A més, va ser corres-
ponsal de l’Agencia EFE durant sis anys
a l’Índia i el Pakistan, i va treballar per a
Médicos sin fronteres durant tres anys,
seguint crisis humanitàries a l’Àfrica i
l’Orient Mitjà.
Pau García-Milà, d’Olesa de Montserrat, ha triomfat en el món dels negocis i Agus Morales (dreta) també triomfa en el món del periodisme
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021688 ANUARI 2021688
Els caps de Jaume Plensa
Jaume Plensa, de 65 anys i provinent de
Sant Feliu de Llobregat, és artista i treballa
al seu estudi. Va acudir a l’Escola Superior
de Belles Arts de Sant Jordi i va començar
modelant ferro amb la tècnica de la fosa i,
actualment, és conegut per les seves es-
cultures en forma de cap, moltes d’elles
repartides al llarg del globus terraqüi.
La seva producció artística es basa en
la dimensió de l’home i la seva relació amb
l’entorn. “Jo crec que l’escultura és la rela-
ció del que és material amb el que no ho
és, del que és visible i el que no ho és. Po-
dria ser un exemple molt bonic d’escultura
quan intentes agafar aigua amb les mans,
que se t’escapa a través dels dits”, deia
l’autor al documental sobre el seu treball,
Can you hear me?, estrenat aquest anyi di-
rigit per Pedro Ballesteros.
Una de les seves obres més conegu-
des és Echo. Es tracta d’un gegantí cap de
nena de 13 metres d’alt que va ser expo-
sat a Manhattan el 2011. L’estructura està
inspirada en la Núria, la filla d’una amiga
que té un restaurant xinès al costat del seu
taller a Sant Feliu de Llobregat. Cal afegir
que Plensa defineix el cap com el gran pa-
lau del coneixement.
Una altra de les seves obres més co-
negudes és Crown Fountain, a Chicago.
Aquesta consta d’unes torres on van apa-
reixent diverses cares de persones que
treuen aigua per la boca. Es tracta d’un tre-
ball públic interactiu i de vídeo-estructura,
la qual suposa una reinterpretació moder-
na de les fonts de gàrgoles.
Tampoc podem oblidar Julia, una altra
estructura en forma de cap amb els ulls
tancats i feta de resina de polièster i pols
de marbre blanc, i va enamorar els passe-
jants de la plaça Colón de Madrid quan es
va instal·lar allà el desembre de 2018. A
part, va aconseguir canviar la percepció
de l’entramat urbà de la capital espanyola.
Per últim, Voices és una de les seves
construccions més recents, situada al
vestíbul d’un gratacels de Hudson Yards
Jaume Plensa té el seu taller d’escultor a Sant Feliu de Llobregat
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 689ANUARI 2021 689
de Nova York i formada per 11 esferes
amb abecedaris. La més gran d’aquestes
fa 5,5 metres i la més petita, 2,3, i pesa 600
quilos. Aquesta obra pretén ser una inte-
gració de totes les persones, independent-
ment de la seva cultura, ètnia o raça.
L’Albert i en Ferran Adrià, uns
referents a la cuina
Si ens posem llepafils, entrem dintre
del món gastronòmic. Pertanyents a l’elit
culinària, els germans Ferran i Albert Adrià
van néixer a l’Hospitalet de Llobregat. Tot i
no ser residents actualment d’aquest mu-
nicipi, encara segueixen visitant la ciutat,
ja que els seus pares hi viuen.
En Ferran va ser xef i copropietari del
conegut restaurant El Bulli de Girona fins
al 2011, quan va tancar. Ell va entrar-hi a
treballar després de fer el servei militar
a Cartagena i, més endavant, s’hi va unir
l’Albert. El Bulli va acabar figurant com a
millor restaurant del món nomenat per la
revista britànica Restaurant i va obtenir
el premi S. Pellegrino durant quatre anys
consecutius.
L’any 2014 va néixer la Bulli Fundation,
fundació sense ànim de lucre que té tres
objectius: salvaguardar la història d’El Bu-
lli, crear contingut de qualitat a l’abast de
tothom, concretament dels experts culina-
ris, i compartir la seva experiència en inno-
vació, administració i gestió de les pimes
del sector de la restauració.
Actualment, a part de compaginar les
seves accions amb Caixa Bank, una de les
principals preocupacions d’en Ferran Adrià
és la Bullipedia, dintre de la Bulli Fundati-
on. Es tracta d’un ampli projecte editorial
amb publicacions sobre vins, cocteleria
i la història de la gastronomia, entre d’al-
tres. A més a més, està previst que aquest
any es publiqui una monografia sobre el
cacau i el sistema d’innovació a El Bulli.
Fa poc va començar el procés de dota-
ció d’El Bulli 1946 a Cala Montjoi, com a
transformació del restaurant en un museu
per preservar-ne la història. En aquest mu-
Albert Adrià ha seguit els passos del seu famós germà
Ferran Adrià és un dels hospitalencs iŀlustres
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021690 ANUARI 2021690
seu s’exhibiran utensilis com pissarres o
pinces per emplatar, portades de mitjans
nacionals que El Bulli ha protagonitzat, la
relació amb Japó que va ser “un canvi de
paradigma a Occident” i molt més. Està
previst que s’inauguri el 2022.
En Ferran Adrià també prepara un docu-
mental amb Movistar + i Telefònica sobre
el restaurant que va canviar la forma d’en-
tendre la gastronomia del món.
Pel que fa a l’Albert Adrià, aquest cone-
gut pastisser i cap de cuina dels restau-
rants El Barri juntament amb els germans
Iglesias, tampoc no para quiet. Durant el
2020, i amb l’aturada de l’hostaleria, va
aprofitar per escriure un parell de llibres
sobre pastisseria i vegetarianisme que es
publicaran a la primavera. Quant a la res-
tauració, actualment està treballant en un
projecte amb empreses d’I+D.
Lucas Mondelo es prepara per Tokio’21
En l’àmbit esportiu, Lucas Mondelo, de
l’Hospitalet de Llobregat, és l’actual seleccio-
nador de l’equip nacional femení de bàsquet,
amb què es va proclamar tri-campió conti-
nental el 2013, 2017 i 2019, subcampió mun-
dial el 2014 i subcampió olímpic el 2016.
La primera concentració de l’any de la
selecció espanyola femenina havia de ser a
la localitat francesa de Toulouse. Aquesta
finalment no es va poder celebrar “davant
del resultat no concloent del test Covid d’un
dels membres del cos tècnic i per la segu-
retat de totes les jugadores i de l’staff”, se-
gons indicava el comunicat oficial.
Aquest any, a més, se celebren a Tokio
els Jocs Olímpics, on la selecció de Monde-
lo haurà de defensar la plata que va obtenir
a Río fa quatre anys. Està previst que les
noies de l’absoluta juguin al grup A contra
Corea del Sud, Sèrbia i Canadà. Així es va
determinar a la casa del bàsquet Patrick
Baumann a Mies, Suïssa. No podem oblidar
que l’Euro Basket és una altra de les metes
de la selecció femenina per a aquest estiu.
Germans Gasol: Marc supera la Covid I
Pau torna a casa
Els germans Pau i Marc Gasol, santbo-
Lucas Mondelo. de l’Hospitalet, al cel del basquet femení
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 691ANUARI 2021 691
ians adoptius, ja que s’hi van traslladar a
l’edat de 6 anys, són dos famosos juga-
dors de bàsquet. Tots dos són els porta-
veus de Gasol Foundation, destinada a
reduir l’obesitat infantil a través de tres lí-
nies estratègiques: educació, investigació
i intervenció.
Pau va ser el segon jugador espanyol
i el primer català de la història fitxat per
un equip de l’NBA. Potser és el millor es-
portista espanyol de tots els temps en es-
port col·lectiu. Ara torna a enfundar-se la
samarreta de Barça, club on va començar.
Fa uns dies va vestir la samarreta blaugra-
na només en la seva presentació oficial,
però el seu retorn a la pista cada vegada
està més a prop. No és el mateix que fa
20 anys, no li ha dolgut confessar-ho. Però
la seva aportació pot ser tremendament
decisiva, segons assenyala l’extècnic bar-
celonista Joan Montes, qui va tutelar els
seus inicis al club blaugrana.
Amb 2,15 metres d’alçada, ha guanyat
diversos premis esportius, com tres me-
dalles olímpiques a Pekín 2008, Londres
2012 i Río de Janeiro 2016, però també va
ser triat Català de l’Any el 2001 pel diari
El Periódico de Catalunya, i Premi Princep
d’Astúries dels Esports, juntament amb en
Marc, el 2015. Pau Gasol torna a casa con-
jugant tres verbs crucials: tornar, ajudar i
gaudir van ser els conceptes clau que va
repetir el jugador blaugrana en la seva re-
cent presentació.
Pel que fa al mitjà dels germans (l’Adrià
Gasol és el més petit), en Marc actualment
ha superat la malaltia de la Covid i és juga-
dor dels Lakers. El mes de gener passat
va complir 36 anys, després de disputar el
seu partit número 20 amb l’equip de Los
Angeles, que compta amb figures titàni-
ques com LeBron James, Harrell o Kuzma.
Laia Sanz, a tot gas
A Corbera de Llobregat va néixer la pilot
de trial, enduro i rally raid espanyola Laia
Sanz. La catalana ha estat 13 vegades
campiona del món de trial i cinc vegades
campiona del món d’enduro. Es coneguda
com La reina del desert i té un llibre, ano-
El santboià Pau Gasol ha tornat a jugar amb la samarreta blaugrana, el club dels seus inicis
Marc Gasol, el germà “petit”, continua jugant als Estats Units
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021692 ANUARI 2021692
menat Qui té la voluntat té la força, on par-
la de la seva experiència al món del motor.
La catalana va aprendre a anar amb bi-
cicleta a l’edat de 4 anys per la seva Cor-
bera natal i va tenir el seu primer contacte
amb una moto el mateix any. El seu germà
gran, Joan, també és un apassionat del
motociclisme.
La política no separa Manuel Campo
Vidal del Baix Llobregat
En el món de la política destaquem a
Manuel Campo Vidal. Actualment té 70
anys i amb només 9 va venir d’Osca a
viure barri d’Almeda, de Cornellà. Aquest
veterà periodista, presentador de televisió,
directiu de mitjans de comunicació, soci-
òleg i enginyer tècnic industrial, va cursar
batxillerat a l’Hospitalet, ja que a la seva
ciutat no hi havia institut. Després d’estu-
diar un any a París amb Manuel Castells,
a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Soci-
als, va començar la seva carrera política al
PSUC el 1974. Va representar Cornellà i el
Baix Llobregat a l’Assemblea de Catalunya
fins a la seva dissolució. També va ser un
dels organitzadors del míting de San Boi
el 1976 i, 11 anys després, al commemo-
rar-se aquella manifestació a la Plaça de
Catalunya, se li va encarregar la presenta-
ció de l’acte. A l’abril del 1976 va participar
en la constitució de l’Assemblea Democrà-
tica de Cornellà. Després de la dictadura
es va traslladar a Madrid per treballar a
TVE, presentant telenotícies o programes
com Punto y aparte i Hora 25, a la Cadena
Ser. Campo sempre s’ha mantingut molt
lligat a la comarca del Baix Llobregat, tot
i la seva ocupada vida. Així ho ha demos-
trat en diverses conferències, articles o
presentacions de llibres, on sempre té
molt present la ciutat.
José Montilla, molt arrelat a Cornellà
José Montilla, tot i haver nascut a Còr-
dova, té molt a veure amb el Baix Llobre-
gat. Qui va presidir la Generalitat de Cata-
lunya entre el 2006 i el 2010, també va ser
alcalde de Cornellà entre el 1985 i el 2004.
A més a més, va ser president de la Dipu-
tació de Barcelona entre el 2003 i el 2004.
Laia Sanz, de Corbera, ha passat per una malaltia que no ha impedit la seva competició
Manuel Campo Vidal va créixer al barri Almeda de Cornellà
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 693ANUARI 2021 693
Després d’abandonar la presidència de la
Generalitat, va exercir com a senador de
les Corts Generals per designació del Par-
lament de Catalunya fins al 2019.
Els seus fills, juntament amb la seva se-
gona dona, l’Anna Hernández, s’han format
al Col·legi Alemany d’Esplugues, molt a prop
del seu habitatge de Sant Just Desvern. A
les darreres eleccions al Parlament de Ca-
talunya, al polític li va tocar presidir una de
les taules del col·legi electoral on va a votar.
Un altre veí de Sant Just Desvern a res-
saltar és en Ferran Mascarell, que va ser
regidor a l’Ajuntament de Barcelona, presi-
dit per Pasqual Maragall i que després va
arribar a ser conseller de Cultural amb el
Govern convergent. A la mateixa localitat
té el seu taller l’arquitecte i urbanista Ri-
card Bofill. El poeta Joan Margarit, que va
morir al febrer, també vivia al municipi.
TV3 a la comarca
La seu de TV3 es troba a Sant Joan Des-
pí. Això comporta que tots els periodistes
que hi treballen facin molt vida als voltants,
a ciutats com Cornellà, Esplugues, Sant
Just Desvern, Sant Feliu i Molins de Rei.
Piqué i Shakira, una vida tranquil·la a
Esplugues
Cal esmentar també la casa que tenen el
futbolista Gerard Piqué i la cantant Shakira
en una de les zones més adinerades d’Es-
plugues. Aquesta mansió compta amb tot el
que la parella podria haver somiat: tranquil-
litat, protecció, natura i proximitat amb la
capital Catalana, a un pas de la Diagonal.
La propietat la van obtenir el 2012 i compta
amb 3.800 metres quadrats. Allà viuen amb
els seus dos fills, Milan i Sasha, els quals
també van a l’escola a prop.
Més celebritats que viuen a Esplugues:
David Muñoz, integrant d’Estopa, i Isak An-
dic, que va ser presidir Mango fins al 2020.
Castelldefels, ciutat amb famosos
Una de les altres ciutats predilectes per
a les celebritats és Castelldefels. A part de
la platja i de la seva proximitat amb Barce-
A dalt, l’expresident de la Generalitat, José Montilla, viu a Sant Just. A sota: a la parella mediàtica formada pel futbolista Gerard Piqué i la cantant Shakira resideix a Esplugues
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021694 ANUARI 2021694
lona, està molt a prop del camp d’entrena-
ment del Barça. En aquest municipi hi té la
residència privada un dels futbolistes més
aclamats del món, Lionel Messi. Es tracta
d’un lloc ideal per passar desapercebut.
L’habitatge compta amb terrasses obertes,
àrees de jardí i grans finestres amb vistes
a les muntanyes del Garraf i el Mediterrani,
entre d’altres.
Molt a prop del futbolista argentí, també
a Castelldefels, tenen a més casa l’urugua-
ià Luis Suárez i la seva dona, Sofia Balbi.
Aquests van pagar 2,5 milions d’euros per
la seva mansió, just després que Suárez fit-
xés pel Barça. De fet, alguns veïns han po-
gut veure el 10 del Barça jugant a pàdel amb
Luis Suárez i Pepe Acosta.
I a la mateixa urbanització de Bellmar de
Castelldefels també se situa la que ja ha
estat batejada com “la casa dels horrors
del Barça”. Aquesta compta amb un terreny
de 1.000 metres quadrats i té diverses plan-
tes, gimnàs, piscina i ascensor. Cesc Fàbre-
gas, actual jugador de l’A. S. Mònaco, la va
adquirir el 2014, abans de fixar pel Chelsea.
El d’Arenys de Mar es va mudar a Angla-
terra aquell any, però es va quedar amb la
propietat de la casa, la qual ràpidament va
llogar a Thomas Vermaelen. El següent in-
quilí va ser el portuguès André Gomes, fixat
pel Barça el 2016 i fins al 2018. Per últim,
el brasiler Coutinho va entrar a l’equip blau-
grana aquell mateix any i ha estat l’últim a
trepitjar aquesta mansió.
Javier Mascherano també era veí de
Messi a Castelldefels. Victor Valdés, tot i
que ja no està al Barça, segueix tenint di-
verses propietats a la mateixa zona, una
d’elles, dissenyada per l’arquitecte Joa-
quin Torres, qui també ha projectat la ma-
joria de les cases de futbolistes del Real
Madrid. Cal ressaltar que Luis Enrique,
exfutbolista i entrenador espanyol que
dirigeix la selecció nacional, manté una
casa a Gavà de 800 metres quadrats so-
bre un terreny de 2.400, juntament amb la
seva dona, Elena Cullell. Rellevants exju-
gadors blaugrana, com Riquelme i Keita,
també tenen casa a Gavà.
I a la ciutat també hi ha cabuda per a la
premsa del cor. Ens referim a Chelo Garcia-
Cortés, col·laboradora de programes com
Sálvame o Sábado de luxe i exparticipant
Messi i la seva dona viuen amb els seus fills al litoral de la comarca
La televisiva Chelo García Cortés viu a Castelldefels
CAPÍTOL 18. Món cultural
ANUARI 2021 695ANUARI 2021 695
de Supervivientes 2019. La periodista, tot i
haver nascut a Ourense, té casa al passeig
Marítim de Castelldefels. Allà comparteix
vida amb la seva gosseta Maggy i la seva
parella, Marta Roca Carbonell.
El passat mes de febrer la tertuliana va
presentar per primera vegada Sálvame, al
qual va patir una sèrie de boicots sense
final, ja que la càmera no semblava enfo-
car-la mai. Res del que feia la periodista
apareixia a la pantalla i només es veien plà-
nols de les seves mans, les seves cames
o la roba que portava. Els treballadors de
postproducció van arribar, fins i tot, a dis-
torsionar-li la veu amb un programa, cosa
que va provocar la confusió i la reacció dels
espectadors a les xarxes socials.
Molins de Rei i Corbera, un assentament
preferent
Passant ara a una altra localitat de la co-
marca del Baix Llobregat, trobem Molins de
Rei. Allà resideix des de fa més de 20 anys
l’actor, guionista i director de cine Karra Ele-
jalde. El d’Àlaba és principalment conegut
per fer d’aita a una de les peŀlícules més ta-
quilleres d’Espanya, Ocho apellidos vascos.
“A Molins de Rei em tracten com a un més,
tot i el meu èxit”, va destacar Elejalde a una
entrevista el 2014.
A la mateixa ciutat viu en Jordi Hurtado,
l’inconfusible presentador del concurs Sa-
ber y ganar de La 2 de TVE, i que porta en
emissió des del 1997. Als seus 63 anys, ha
estat també al capdavant d’altres concur-
sos, com Si lo sé no vengo o 3x4. Els seus
pares són d’Andalusia, però es van establir
al Baix Llobregat als anys 50. Ell porta di-
verses dècades vivint a Molins de Rei, junta-
ment amb la seva parella i els seus fills. La
propietat on està establert està situada a la
muntanya de Collserola, prop del nucli urbà
però allunyada del soroll i de la contamina-
ció. En un terreny de més de 600 metres
quadrats, Hurtado pot gaudir de la màxima
tranquil·litat amb la seva família.
El cantant veneçolà Coyote Dax, que
actualment té 48 anys, té fixada la seva
residencia a Corbera de Llobregat. L’exin-
tegrant del grup musical Los fantasmes
del Caribe es va fer famós a Espanya amb
el ball country No rompas más mi pobre
corazón i té tres fills reconeguts.
Jordi Hurtado, un inconfusible de la televisió, resideix a Molins de Rei
L’actor Karra Elejalde resideix a Molins de Rei