LLEI DEMOROSITATPIMEC LIDERA ACCIONS PER CANVIAR LA NORMATIVA ACTUAL

www.pimec.org

pimecnewsREVISTA DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA DE CATALUNYA

Gener 2010Núm. 30

ENTREVISTA A ALFRED PASTOR,DOCTOR EN ECONOMIA I PROFESSOR DE L’IESE

LA LLEI D’ECONOMIA SOSTENIBLE,LLUNY DE COMPLIR LES EXPECTATIVES

SUMARI

pimecnewsREVISTA DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA DE CATALUNYA

DirectoraEva Prats

Consell editorialXavier CasaresJordi EstellerAlejandro GoñiVicenç Mauri

RedaccióSílvia Martí

MaquetacióZink comunicació

ImpressióArtes Gráficas Gutenberg, S.A

Publicitat934 964 511

EditaPIMEC

Departament de Comunicació i Atenció al Soci902 496 450

A FONS

Accions per modificar la Llei de Morositat actual 04

L’ENTREVISTA

Alfred Pastor, Doctor en Economia, i professor de l’IESE 08

CORPORATIU

Els pressupostos de l’Estat i la Generalitat 12

PIMEC signa el Pacte Nacional per a les Infraestructures 18

GESTIÓ EMPRESARIAL

Ir Congrés de Parcs Empresarials 20

TERRITORI

Ir Fòrum Agroalimentari de Lleida 24

Jornada de PIMEC Vallès Occidental sobre Cooperació Empresarial 25

SECTORIALS

VII edició de les Jornades de Comerç 28

FUNDACIÓ PIMEC

Posada en marxa del programa emppersona 30

SOCIS

Fundició Dúctil Benito 31

Privalia 34

SUMARI NÚM. 30

JOSEP GONZÁLEZPresident de PIMEC

EDITORIAL

Un 2010 per ser valents

Hem deixat enrere un any que econòmicament i empresarialment per a molts seria millor oblidar.La crisi s’ha notat amb força, i sense compassió. Milers d’autònoms i empresaris han tancat els seusnegocis i, com a conseqüència, milers de llocs de treball s’han perdut. El Govern ha ajudat elsistema financer a través dels fons FROB, però en canvi, la restricció del crèdit i l’enduriment de lescondicions financeres per a les empreses han continuat.

PIMEC ha reclamat i reclama diverses mesures per a la viabilitat de les pimes, indispensables perconstruir un futur empresarial més sòlid. Hem treballat per aconseguir solucions creditícies per ales pimes, ja que les línies ICO d’ajut al finançament amb prou feines han arribat a les empreses, talcom hem denunciat en moltes ocasions. La patronal també ha treballat per reformar una lleicontra la morositat que ara mateix és ineficient, i que provoca encara més problemes de liquiditata les pimes. En aquest aspecte, la unió d’organitzacions empresarials d’arreu del territori espanyola través de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat ha estat una fita clau per fer-nos fortsdavant del Govern, tot esperant que tingui en compte aquesta demanda. Sense cap mena dedubte, la reforma d’aquesta llei serà un dels cavalls de batalla d’aquest any que ara comencem.

Hem de passar pàgina i afrontar el 2010 amb esperança i ganes de treballar. No serà un anyd’eufòria, perquè no es pot sortir airós d’uns indicadors perennement negatius: fort creixement deldèficit públic, fort augment de les situacions concursals, fort ajust del sector immobiliari, l’atur enmàxims històrics... Però des de PIMEC ens esforçarem cada dia, com sempre, per millorar l’entornon han de créixer i ser competitives les pimes, que sempre comptaran amb el nostre suport.

A Catalunya hem tancat l’any amb la signatura de 30 compromisos, 30 mesures que volen agilitzarla recuperació de l’economia, i que són fruit del pacte social entre Govern, sindicats i patronals.PIMEC creu que aquest pacte ajudarà a estimular certs sectors, com els autònoms, i a posar èmfasien la importància de la formació professional al nostre país, ja que sense persones degudamentformades és impossible implementar les millores que la recerca i la innovació ens aportin.

Aquestes mesures, però, no fan canviar el model productiu actual, que és allò realment necessariper tenir un futur amb oportunitats. Calen reformes, com la laboral i la fiscal, que ofereixin unentorn més favorable a l’emprenedor, perquè aquest es decideixi a desenvolupar el seu negoci. Iara mateix, l’entorn és hostil: a l’emprenedor i a l’empresari li costa obtenir finançament, i sil’aconsegueix, és a interessos molt elevats. El mercat laboral és rígid, i un s’ho pensa molt abans decontractar algú. La demanda ha baixat, és discreta, i no se sap quan es reactivarà el consum.

A tot això, el Govern central anuncia una Llei d’Economia Sostenible que és analitzada enaquestes pàgines i que no compleix les demandes dels empresaris. El que necessita el teixitempresarial són estímuls que permetin a les pimes augmentar la seva competitivitat.

Tampoc és adient que els Pressupostos de l’Estat, per aconseguir l’austeritat necessària en aquestsmoments, redueixin una de les partides que més podrien ajudar a sortir de la crisi: les referents ala recerca, la innovació i la internacionalització. Perquè si ara retallem les ales, podrem sortir volanten un futur? No ho crec. Hem de vèncer les pors als canvis, a les reformes. El moment presentdemana un esforç a l’empresariat, el d’innovar, reinventar-se, internacionalitzar-se. Però també ésnecessari l’esforç del Govern i l’Administració per afrontar els problemes i cercar solucionsvalentes, contundents, viables i efectives. Al 2010, ningú pot ser covard, en aquest sentit.

pimecnews4

La Plataforma Multisectorial contra la Morositat, de la qualPIMEC és membre constituent, va organitzar el 18 de novembreuna cimera entre polítics i empresaris a Madrid per reflexionarsobre com canviar amb garanties d’èxit la Llei 3/2004 de lluitacontra la morositat, i d’aquesta manera evitar la norma noescrita per la qual a Espanya una empresa o administració pottardar fins a dos anys a pagar un treball o un subministramentrebut. CiU ja havia fet un pas important en presentar unaProposta de llei el març passat, que va obtenir el suportunànime del Congrés. No obstant això, pocs dies després de la cimera, el PSOE va presentar unes esmenes a aquestaproposició que la deixen buida de contingut i que nomésaporten compromisos genèrics de canviar la llei. La Plataformaconsidera que l’acció del Grup Socialista deixa sense resoldre elproblema, que necessita una solució efectiva i ràpida. Tampoc laLlei d’Economia Sostenible garanteix un canvi profund en lesconductes actuals de pagament.

A FONS

PIMEC continua liderant accions per escurçar els terminis de pagament

CROADA CONTRALA LLEI DEMOROSITAT ACTUAL

pimecnews5

d’”anacrònica” i ha exigit al Govern que “es prenguiseriosament el problema i acceleri la introducció deles modificacions legals perquè s’arribi a uns terminisde pagament raonables, en línia amb les pràctiquesdels veïns europeus”.

Puntualitat en els pagamentsUna altra dada per demostrar com n’és decontraproduent l’actual llei per a la viabilitat de lesempreses espanyoles: es calcula que l’elevadamorositat ha provocat, durant aquest darrer any, ladesaparició de 4.000 empreses a la setmana. Lamajoria són pimes, tot i ser les més puntuals a fer elspagaments: el 61% de les microempreses, el 52% deles petites i el 31% de les mitjanes empreses sónpuntuals en aquest aspecte, enfront de només un13% de les grans empreses.

Els representants dels principals grups parlamentarisvan assistir a la cimera i van coincidir en la necessitatde reformar urgentment la llei. El portaveu econòmicde CiU, Josep Sánchez-Llibre, va fer referència a laproposta de llei que el seu grup va presentar alCongrés el mes de juny, i que va tenir un suportunànime, i va recordar que PIMEC ja havia assenyalatamb anterioritat els aspectes de la llei que caliareformar: “sense el suport i la sensibilitat de PIMEC laproposta no hauria estat possible”. Segons el diputat del grup popular, Ramón Aguirre, lainiciativa de CiU “resol un buit de la legislacióespanyola”, i també va ressaltar que l’eliminació de laclàusula abusiva que permet superar els terminis de

Més de 300 representants d’associacions empresarialsvan assistir a l’acte de Madrid per exigir la reforma dela llei, entre els quals Josep González, president dePIMEC; Luis Rodulfo, director general de laConfederació Espanyola d’Associacions de Fabricantsde Productes de Construcció (CEPCO); AndrésCarasso, secretari general de l’Associació deFabricants de Material Elèctric (AFME), i AntoniCañete, secretari general de PIMEC. També es vacomptar amb la presència d’Andrea Benassi, secretarigeneral de la patronal europea de les pimes(UEAPME), que va explicar que la morositat és tambéun problema europeu sobre el qual Brussel·les estàregulant, i va instar governants i agents econòmics isocials espanyols a fer que “la modificació de la lleiespanyola es converteixi en una best practice per ladirectiva europea”.

Els membres de la Plataforma demanen canviar,sobretot, dos aspectes clau de la llei: establir untermini de pagament màxim de 60 dies en el sectorprivat i de 30 dies en el públic, i fixar, en casd’impagament, garanties clares de cobrament iprocessos àgils i eficaços de reclamació. Els últimsestudis situen en 98 dies el termini mitjà de pagamententre empreses a Espanya (a Europa és de 57 dies), ide 139 dies de mitjana en el sector públic (a Europaés de 67 dies). La Plataforma estima que reduir de 98a 60 dies el termini de pagament suposarà un estalviper a les empreses de 6.420 M d’euros en costosfinancers. Josep González, president de PIMEC iportaveu de la Plataforma, ha qualificat la llei

crear un organisme institucional que tuteli laimplementació de la nova llei.

Canvi de rumbEl següent pas per a la proposició de llei presentadaper CiU al Congrés era debatre-la a la Comissiód’Indústria, Turisme i Comerç. No obstant això, elPSOE va presentar a finals de novembre un conjuntd’esmenes de supressió de tots els articles idisposicions transitòries i derogatòries que contéaquesta proposició i, a canvi, simplement demanava alGovern que en un termini de tres mesos presentésun projecte de llei de modificació de la llei 3/2004, iun projecte de llei de modificació de la llei 30/2007de contractes del sector públic.

D’aquesta manera, el PSOE feia un canvi de rumb enla seva posició davant la llei de morositat, perquèdurant la cimera el representant econòmic d’aquestgrup, Félix Larrosa, havia reiterat el seu compromísamb la proposta de CiU per modificar la llei, igual quela resta de grups parlamentaris. Amb la presentaciód’aquestes esmenes, la Proposició de llei quedavabuida de contingut i la reforma de la llei s’ajornava.

pagament establerts quan hi ha “acord entre les parts”serà un dels aspectes principals del debat al Congrés.El diputat socialista Félix Larrosa va assenyalar que laproposta de CiU es podia millorar i va demanar queen la llei es deixés clar en quins casos pot ser abusivala citada clàusula de pacte entre les parts. A més, vaadvocar perquè s’estableixin veritables codis deconducta i solucions extrajudicials de conflictes.

Des d’ERC, Joan Ridao va qualificar la llei de 2004 de"ben intencionada, però clarament inoperant" i, entreles millores que va proposar, va apostar per lavigilància oficial perquè es compleixi la llei, així comper l’establiment d’un règim sancionador. Recentment, el grup parlamentari del PNB també hadonat suport a la proposta de modificació de la llei3/2004. El portaveu econòmic del grup, PedroAspiazu, ha valorat positivament la supressió de laclàusula abusiva per evitar la manca d’equitat en lesrelacions comercials, ha defensat l’aplicació determinis de cobrament diligents, i ha advocat per

pimecnews6

A FONS

“Josep González haexigit al Govern que esprengui seriosament el problema i acceleri la introducció demodificacions legals perarribar a uns terminis depagament raonables”

Diversos representants de la Plataforma durant l'acte de Madrid

A FONS

presentar reclamacions judicials a través dels jutjatsdel contenciós administratiu. Així mateix, cobrar elsinteressos de demora hauria de ser un dret automàtici irrenunciable del contractista que no podria, en capcas, renunciar al seu cobrament.

La Plataforma continua treballant en la seva missióprincipal: que l’Administració modifiqui la llei 3/2004perquè resulti realment efectiva, i tant institucionscom empreses compleixin amb rigor els terminis depagament amb els proveïdors. La Plataforma hademanat una reunió amb la vicepresidenta i ministrad’Economia, Elena Salgado, i està duent a termereunions amb els grups parlamentaris per aconseguirel suport a la reforma de la llei.

Morositat a la Llei d’Economia SostenibleEl mateix dia, la vicepresidenta del Govern, ElenaSalgado, va presentar els objectius de l’avantprojecte deLlei d’Economia Sostenible, entre els quals figura lareducció de la morositat. La Plataforma ha seguit deprop la informació sobre aquesta nova llei, i consideraque no contempla una regulació eficaç que garanteixiel compliment dels pagaments. Les propostes perreduir la morositat són una declaració de bonesintencions però que no van acompanyades de mesurescoercitives eficaces per combatre les males pràctiquesde pagament que avui dia existeixen a Espanya.

A més, la llei fixa el còmput dels 60 dies a partir de ladata en què el deutor hagi rebut la factura, fet quepermetrà als compradors allargar el termini real depagament. L’inici del còmput dels 60 dies hauria deser sense excepcions el dia de la recepció dels bénsvenuts, que és la data certa i determinada, i marca, alseu torn, l’inici del finançament del proveïdor al clientper la compra a crèdit, així com l’entrada en risc perpart del subministrador.

L’avantprojecte també assenyala que els proveïdors,llevat d’acord entre les parts, hauran de fer arribar lafactura als clients abans que es compleixin trenta diesdes de la data de recepció de les mercaderies. LaPlataforma creu que la llei hauria d’indicar que eltermini de facturació serà com a màxim de 15 diesdes del lliurament dels béns, sense que hi pugui haverpacte en contra, ja que en cas contrari els clientspodrien fer servir aquest punt per pagar alsproveïdors quan vulguin.

Respecte als impagats, l’avantprojecte de la Lleid’Economia Sostenible no preveu la creació deprocessos judicials àgils, resolutius i poc costosos quedurin com a màxim 90 dies, que era un dels puntsclau de la Directiva 2000/35/CE per acabar amb lamorositat a Europa.

Quant a l’Administració pública, la Plataformaassenyala que la qüestió no és només rebaixar elsterminis de pagament, sinó que a més la llei hauria dereglamentar que, en cas de morositat, els contractistesde l’administració puguin cobrar automàticament elsinteressos moratoris sense que el creditor hagi depassar pels habituals tràmits burocràtics de reclamaciódels interessos per la via administrativa i després

pimecnews7

“La Plataforma estima quereduir de 98 a 60 dies eltermini de pagamentsuposarà un estalvi per a lesempreses de 6.420 Md’euros en costos financers”

L’assessor sobre morositat dePIMEC, Pere Brachfield, publica unnou llibre sobre prevenció i gestiód’impagats

El conegut morosòleg Pere Brachfield,assessor de PIMEC en temes demorositat, ha publicat aquest novembreel llibre Gestión del crédito y cobro, del’Editorial Amat.

La publicació explica com gestionar deforma integral el crèdit als clients senseexposar-se a contratemps, mostra elsmecanismes de credit management dequè disposen les empreses, i incloutècniques per a la recuperació de deutesi per a convèncer el deutor que realitzi elpagament sense haver de recórrer a unaconfrontació o litigi.

El llibre també assenyala tots elsmecanismes per controlar el risc decrèdit, cobrar puntualment les factures ievitar impagats.

pimecnews8

“LA PRIMERA TASCADEL GOVERN ÉSINFONDRE CONFIANÇAA LA GENT, I EN AIXÒHA FRACASSATROTUNDAMENT”

L’ENTREVISTA

Alfred Pastor, Doctor en Economia, professorde l’IESE i exsecretari d’Estat d’Economia

Alfred Pastor (la Seu d’Urgell, 1944), és doctor en Economia per laUniversitat de Barcelona i pel Massachusetts Institute of Technology.Ha estat degà de la China-Europe Business International BusinessSchool, secretari d’Estat d’Economia, director general de l’INI idirector de l’Instituto de la Empresa Familiar, entre d’altres càrrecs.Comenta amb PIMEC les últimes actuacions del Govern i la situacióeconòmica d’Espanya per fer front als pròxims mesos i a la futura i esperada recuperació. Es mostra optimista, “de pitjors ens n’hemsortit”, i relativitza els canvis que estem patint: “una economia quepassa de 2.000 dòlars de renda per càpita a 30.000 ha de canviar. No podem ser els mateixos fent el mateix de sempre. El que s’ha deprocurar és que no vagi massa de pressa, que la gent no pateixi mésdel compte, sobretot que la gent jove es formi i en sàpiga més queels seus pares. Això és vital. I la clau està aquí. I si això es fa, les cosesaniran força bé, i a nosaltres ens han anat bé gairebé sempre”.

L’ENTREVISTA

pimecnews9

“La Llei d’EconomiaSostenible és un títolcarregat de pretensions ibuit de contingut, perquèningú no sap què vol dir”

Ha escrit alguns articles crítics amb les mesures delGovern, no veu cap element positiu en la sevaactuació davant la crisi?Sí, de fet crec que bàsicament ha fet el que havia defer, com tots els governs. La direcció de la política delgovern ha estat l’adequada: primer perquè s’haaconseguit que el sistema financer estigui més sa delque hauria estat; i segon, perquè va ser el primer paísque va presentar un pla d’estímuls que a més, en líniesgenerals, estava bé. Però no em sembla lògic quehagin retallat el pressupost d’investigació que ja deper si és ridícul de tan reduït. S’haurien d’haver retallatpartides més grans. I quan després diuen que estanapostant decididament per la investigació, no s’entén.Per això dic que en línies generals s’ha fet bé, peròque hi ha aspectes que s’haurien pogut fer millor.Com la pujada de l’IVA, que francament trobosorprenent i crec que no era el moment.Si alguna crítica s’ha de fer és que en el momentactual la primera tasca del Govern és infondreconfiança a la gent i en això ha fracassat rotundament.

Espanya se sumarà a la recuperació europea ambretard. Què suposarà per al país? Sí, segurament Espanya s’hi sumarà tard, perquè lesfamílies estan més endeutades i l’atur és molt elevat.De fet, serà molt més elevat que a qualsevol altre paísde la UE, i lògicament l’atur és un fre molt gran per alconsum.

Estarem més temps creixent lentament, més tempsque els altres països, perquè tenim un llast més gran.Ens hi haurem d’acostumar.

Però les empreses deixaran de tancar perquèdeixarem de caure i creixerem, poquet, però aniremcreixent. La inversió es reanimarà. Es tornaran a crearllocs de treball i la gent tindrà una mica més deconfiança en el consum. Una crisi és com un malson, iaquest malson durarà més temps que en altresocasions. Ara bé, també ens agafa molt millor, moltmés rics que fa 15 o 20 anys i, per tant, tenim méscapacitat per resistir.

la protecció del llogater i una mica més en laprotecció del propietari, perquè sinó ningú voldràposar una vivenda en lloguer. Amb el pretext queseria una mesura antisocial, no es fa res. Per què en elnostre país el 80% som propietaris i a Suècia el 50%?Almenys se’n podria parlar.

També hauríem d’admetre que el nostre mercat detreball no funciona gaire bé. Si es tracta que en parlinempresaris i treballadors, el que no és admissible ésque el Govern digui: “vostès parlin del que vulguinperò per aquests punts no hi passarem, i a més, tenenquatre mesos per arribar a un acord”. Si jo fos al llocdels empresaris, no seuria a parlar en aquest diàlegsocial. Diria: “no ens faci perdre el temps, o ens deixadiscutir o no cal que ens molesti”. Si vol parlar elGovern, que en digui monòleg social.

Si estem en una economia de mercat, el que no potser és que el Govern diferenciï dues classes, elsempresaris i els treballadors; que enfronti els uns alsaltres i a més digui que uns són els bons i els altres, elsdolents. Això no és un diàleg social, i serà una pèrduade temps.

Sobre la reforma laboral, crec que s’ha d’anar unificantla gran varietat de contractes cap a un contracte únicen què la indemnització vagi creixent amb l’antiguitat,però no de 0 a 100, sinó progressivament, i que no hihagi discontinuïtat entre temporals i fixos. Sembla ques’ha d’avançar per aquí perquè tothom ha tirat peraquest camí, i sembla que a tot arreu va bé. Quan elpresident del Govern diu que els empresaris nomésvolen fer menys costós l’acomiadament, és evidentque, com a mínim, hi ha un malentès: és qüestió dedir-li que ja s’ho pot quedar. Seure en un diàleg socialamb les cartes marcades no té cap interès.

Si vostè fos ara secretari d’Estat, quina estratègia oquines mesures implementaria per treure Espanya dela situació actual? Em sembla que la missió fonamental és infondreconfiança. Miraria de dir-los la veritat, que no és tanterrible. És una crisi profunda, com en tots els països,però de la qual ens en sortirem i, de fet, ens n’hemsortit de crisis molt pitjors. Diria que l’Estat compliràamb la seva obligació, que és procurar posar terra a lademanda, de manera que els empresaris sàpiguen queel Govern no deixarà caure l’economia. Si els

L’economia espanyola és insostenible, com deia TheEconomist, perquè ha perdut l’impuls reformista degoverns anteriors? Al pas que anàvem, tant l'economia espanyola coml’anglesa eren insostenibles, com gairebé totes; i la mésinsostenible de totes era la dels Estats Units. O siguique no podíem seguir així per sempre. I ho dicperquè no ens hem de tirar més terra a sobre de laque ens correspon.

Per altra banda, Espanya és un país on costa moltíssimfer reformes, perquè hi ha grups a favor de deixar lescoses com estan que tenen molta influència. És difícilperquè cada reforma crea gent que hi perd i gent quehi guanya. I per tant, cada reforma té resistències. Elque passa és que ara mateix tenim un Govern pocinclinat a vèncer aquestes resistències i les reformesno es produeixen. De fet, aquest Govern d’ara no hafet cap reforma, ni s’ha preocupat de tenir unaeconomia una mica més fluida i dinàmica fins que noha arribat la crisi.

Quina opinió li mereix l’esborrany de la lleid'Economia Sostenible? És una presa de pèl. Primer perquè es diu lleid’economia sostenible, que és un títol carregat depretensions i buit de contingut, perquè ningú no sapquè vol dir. En segon lloc, perquè és una llei feta ambpetites idees de tots els ministeris. S’han agafataquestes idees i s’han ordenat. I això és la llei. En canvi,de les grans reformes, ni se’n parla. És una llei de 200pàgines que arriba en un moment en què la gent estàben preocupada i que no ofereix res. I es pretén queara s’estigui discutint aquesta llei durant sis mesos alCongrés. Que no hi ha res més a fer que això?

Quines reformes li calen a Espanya? Totes. No m’atreviria a donar-ne el contingut exacte.Amb la qüestió de l’habitatge i els lloguers hi ha uncomponent legislatiu. Cal pensar una mica menys en

pimecnews10

L’ENTREVISTA

“De fet, aquest Govern d’arano ha fet cap reforma, ni s’ha preocupat de tenir unaeconomia una mica més fluida i dinàmica”

i altres mesures permetran recuperar el ritme deconcessió de crèdits a les empreses?Crec que el procés que s’està seguint dereestructuració del sistema bancari contribuirà a ferque es normalitzi, però els efectes seran lents. Des delpunt de vista del finançament, l’any 2010 serà un anyuna mica trist, perquè no tornarem al ritme del 2006 i2007. El finançament anirà escàs, el que és d’esperarés que no sigui car.

Sovint es té la impressió que des dels àmbitsacadèmics es donen solucions a llarg termini. Peròvostè, que també ha estat a l’altra banda com asecretari d'Estat, què considera que es pot fer a curttermini per redreçar la situació? Cadascú ha de complir una mica la seva obligació. Lafunció social de l’empresari és invertir i crear llocs detreball. La funció del Govern és infondre confiança iportar els comptes el millor possible: no donar malexemple de malgastar, i mostrar que està al costat del’empresa de veritat, i que entén les dificultats del’empresari. Perquè ara només s’entenen les dificultatsdels treballadors, i ja les coneixem, però no són elsúnics que pateixen. I si els empresaris no s’animen,això no té solució. Es necessitaria un canvi d’actitudper part del Govern, però no sé si a aquestes alçadesés possible.

Vostè ha viscut uns anys a la Xina com a degà del'Escola de Negocis Xina-Europa (CEIBS). Pensa quela Xina continua essent un mercat atractiu per a lesnostres empreses o potser hi arriben massa tard? Hi ha hagut moltes empreses que han pres la Xinacom una base de producció. I altres que l’hanconsiderat com un mercat. En general han tingut mésèxit les primeres, les que han fabricat a la Xina pervendre a Occident. Com a base de producció deixaràde ser atractiu quan els sous de la Xina vagin pujant ila gent vagi a països com el Vietnam i Laos.La Xina com a mercat és possible però és difícilperquè hi ha molta competència i perquèculturalment som molt diferents. Un empresari s’hoha d’anar a mirar. I després hi ha gent que estàespecialitzada a ajudar empreses d’aquí que volenestablir-se allà.

Ara és més fàcil per a les pimes perquè hi hacompatriotes, gent que ja hi ha exportat, oficinescomercials, ambaixades, consolats...

empresaris creuen això, tornaran a prendre els riscosque han pres sempre. Perquè l’empresari ha deprendre riscos. I llavors, amb la inversió delsempresaris, l’economia es reanimarà. Però hem detenir en compte que la inversió la fan els empresaris ino una llei d’economia sostenible. I els empresaris noes decideixen a invertir perquè no se’n refien. Peraixò el Govern ha de donar-los confiança, recordar-losque són capaços de tirar endavant els seus projectes,que cal que ho facin, i que l’Estat no els deixarà caure.És això el que ha de fer l’Estat, i no enviar elsempresaris al racó.

Per què s’ha mostrat especialment escèptic ambaquest nou debat sobre el "model alemany" dereforma laboral?Desconfio molt que una solució que s’ha aplicatparcialment a Alemanya tingui el mateix èxit a

Espanya, primer perquè el frau en el mercat laborald’Espanya és enorme. Per exemple, tenim un nivelld’absentisme colossal, i això és un grau de frau en elsistema; és un frau tolerat i preservat pels sindicats.Sobre aquesta base és molt difícil que ens posemd’acord a reduir les hores i la remuneració i que laresta ho pagui l’Estat. Crec que serà de talcomplicació burocràtica que quan hagi passat la crisiencara no ens haurem posat d’acord. I un altreaspecte: per què no ens cuidem d’eliminarl’absentisme? Com és que consentim que hi hagi un15%-20% d’empleats que no va a treballar?

Des de PIMEC donem una rellevància cabdal al temadel finançament. Per una banda, la morositat agreujaels problemes de tresoreria de les empreses. Perl’altra, els bancs han tancat l’aixeta. Pensa que el FROB

pimecnews11

L’ENTREVISTA

pimecnews12

CORPORATIU

Els Pressupostos de l’Estat i la Generalitat no garanteixenla sortida de la crisi

innovació aplicada a l’empresa i millor formació delstreballadors. En general, tant els pressupostos del’Estat com els de la Generalitat –amb l’augmentd’impostos, la prioritat a la despesa social i corrent i la creixent dimensió del sector públic– no estableixenbases sòlides per a millorar la confiança deconsumidors i empresaris i, per tant, sortir de la crisi.

Aquesta tardor s’han presentat els PressupostosGenerals de l’Estat i de la Generalitat pel 2010, sobreels quals PIMEC s’ha mostrat crític perquè noestableixen bases sòlides per a la sortida de la crisi.Pel que fa als Pressupostos de l’Estat, convé destacarque s’incrementen les despeses de personal del’administració central en un 2,7%, mentre que ladespesa corrent en béns i serveis també s’apujarà un1,3% el 2010. La despesa social també mostra unaugment molt significatiu, fins a representar el 55% del pressupost total de l’Estat, la qual cosa redueix el marge de maniobra per a l’estímul de l’economiaproductiva. En canvi, el Govern central retallasubstancialment les dotacions per ainternacionalització i R+D, i congela les inversions en infraestructures.

En tot cas, l’aspecte més rellevant i polèmic delprojecte de Pressupostos de l’Estat ha estat, sensdubte, la pujada prevista de l’IVA. A partir de juny del2010, el tipus general de l’IVA passarà del 16 al 18%,mentre que el tipus reduït ho farà del 7 al 8%. Totplegat reportarà a l’erari públic uns ingressosaddicionals d’uns 5.000 milions €, que no tenen encompte, però, el possible efecte dissuasori sobre elconsum i els marges dels empresaris. PIMECconsidera que molts empresaris no podran repercutirals clients l’augment de l’IVA i, per tant, hauran deretallar els seus marges.

Pel que fa als pressupostos de la Generalitat, ladespesa no financera s’apujarà un 3,3% el 2010, xifraque arriba al 7,3% si tenim en compte la pesadacàrrega del deute acumulat. Com a element destacat,PIMEC ha criticat el creixement constant del sectorpúblic català, que al 2010 incorpora 38 noves entitats(consorcis), amb 3.838 treballadors addicionals.

Entre els departaments i programes més afavorits el2010, el projecte de pressupostos preveu una majordotació de l’Institut Català de Finances (ICF) (+24%),de l’R+D (+22%) i del Servei Català d’Ocupació(+26%). PIMEC confia que tot plegat es concreti enun millor finançament per a les pimes, més ajudes a la

CORPORATIU

pimecnews12

Els Pressupostos de l’Estat i la Generalitat obliden potenciarla internacionalitzacióempresarial

Un dels elements més criticats dels PressupostosGenerals de l’Estat del 2010 ha estat la retalladadel 18% en la dotació de l’ICEX i del programa de foment de la internacionalització en general(de 236 a 194 milions €). Aquest fet contrastaamb la voluntat de l’ICEX de donar suport a mésplans sectorials el 2010 (139 enfront de 120).Alguns col·lectius s’estan trobant, doncs, amb lacancel·lació o replantejament de missions iaccions comercials, atès que hi ha menys diners a repartir entre més sectors.

A nivell català, el programa de suport a lainternacionalització es manté pràcticamentinvariable en uns 36,9 milions, en un any marcatper la integració efectiva entre COPCA i CIDEMen la nova ACC10. De fet, l’agència catalana nopreveu noves obertures d’oficines i estableix elmateix objectiu de suport a empreses que el2009 (700 projectes).

La retallada a nivell de l’administració central i lacongelació a nivell autonòmic del pressupost desuport a la internacionalització contrasta amb larecuperació de l’economia mundial, que les nostresempreses haurien de poder aprofitar. PIMECreclama a totes les administracions que situïn elsuport a la internacionalització empresarial entreles prioritats cabdals per al 2010.

pimecnews13

El Govern aparca les grans reformes per canviar el model econòmic del país

Després de l’expectació creada pel govern de l’Estatdurant els darrers mesos, finalment s’ha donat aconèixer el contingut de la Llei d’Economia Sostenible(LES). Malgrat les bones intencions que la Lleiestableix al seu preàmbul pel que fa a la millora de lacompetitivitat, la innovació i la formació i la promocióde les energies netes, el cert és que els 137 articlesde la LES i nombroses disposicions addicionalsaporten molt poques novetats. En alguns casos, comper exemple en matèria de suport a lainternacionalització empresarial, es tracta només dereproduir mesures recollides en altres iniciativeslegislatives. En d’altres, en canvi, es tracta de mesures

insuficients, com succeeix amb la morositat. Finalment,el paquet de mesures en medi ambient està mancatdels recursos necessaris perquè els empresarisconverteixin la protecció del medi en una oportunitatde negoci. En conjunt, en cap cas ens trobem davantuna norma que permeti canviar el model productiuespanyol, tal com pretenia l’executiu. A les properesplanes reproduïm alguns dels capítols més destacatsde la LES a partir de l’anàlisi realitzada per PIMEC.

Agilitat administrativaL’avantprojecte pretén millorar la transparència il’eficàcia de l’administració pública, dins el marc de la

CORPORATIU

LLEI D’ECONOMIASOSTENIBLE, MOLTLLUNY DE COMPLIRLES EXPECTATIVES

CORPORATIU

pimecnews14

comunitats autònomes redueixin les travesburocràtiques. Si recordem la recent aprovació de laLlei de Prevenció i Control Ambiental a Catalunya, ésevident que hi continuarà havent disparitat decàrregues administratives entre municipis i comunitats,tot i les bones intencions de la LES.

EmprenedoriaEn estreta relació amb el punt anterior, la LES reculll’objectiu de reduir els tràmits als emprenedors, enaquest cas amb mesures més concretes, coml’estandardització dels estatuts socials, el registretelemàtic de societats i la unificació d’aranzelsnotarials i taxes administratives. L’objectiu de la LES éspermetre la constitució i el registre d’una societatlimitada amb capital de fins a 3.100 € en un terminid’un dia i un cost màxim de 100 €. Per a les societatslimitades amb capital de fins a 30.000 €, el terminiseria de 5 dies i el cost màxim de 250 €. PIMECcelebra aquestes mesures però recorda que elprograma de “Societat Limitada Nova Empresa”llençat per l’últim govern del PP no va ser prou eficaçperquè les mesures de la llei no s’aplicaren a lapràctica.

Contractació pública El projecte de llei preveu millorar l’accés de les pimesa la contractació pública, sobretot en matèria de R +D. També s’impulsarà la creació d’entitats mixtespúbliques i privades, amb la possibilitat d’obtenir avals

iniciativa europea “Better Regulation” sorgida del’estratègia de Lisboa i que a Catalunya també s’estàtraslladant amb mesures de simplificacióadministrativa (per exemple el Decret 106/2008 dePresidència de la Generalitat). La LES aporta, però,poques mesures concretes, més enllà, per exemple,de la unificació del Cadastre i el Registre de laPropietat. Més aviat ens trobem davant de principisgenerals, com la discriminació positiva enfront de lesempreses de reduïda dimensió a l’hora de fer tràmitsadministratius o la necessitat que municipis i

“La LES continua sensecrear procedimentsefectius de reclamacióde deutes”

del Ministeri. Esperem, però, que aquesta última opcióno quedi restringida a les grans empreses i a l’àmbitde les infraestructures, sinó que la puguin aprofitar lespimes en altres sectors.

MorositatEls primers documents que circularen sobre la LESindicaven la voluntat del govern de crear un marc“més ambiciós per combatre la morositat”. L’articulatfinal de l’avantprojecte de llei no conté, però, elselements necessaris per a assolir un canvi radical enles conductes de pagament a Catalunya i Espanya. Enprimer lloc, la LES continua mantenint el “pacte entreparts” i no concreta l’inici del còmput del termini depagament, establert en 60 dies per a les pimes,definides aquí com a empreses de reduïda dimensió,la qual cosa restringeix l’àmbit d’aplicació de la llei(empreses amb facturació inferior a 8 milions €). D’altra banda, la LES continua sense crearprocediments ràpids, barats i efectius de reclamacióde deutes, com els que s’han establert a França ambels tribunals de comerç. Tampoc defineix ambexactitud quines despeses es poden reclamar alsdeutors. Pel que fa a la morositat de lesadministracions públiques, la LES preveu rebaixar eltermini de pagament de forma gradual de 60 dies a30 dies el 2013. La llei oblida, però, que el termini realde pagament de les administracions públiques aEspanya es troba en 139 dies, segons un recent estudid’abast europeu. En resum, doncs, PIMEC consideraque la LES no aporta cap avenç significatiu en matèriade morositat.

Educació i ciènciaEls objectius són aquí molt generals i necessiten unamajor concreció. Es comenta, per exemple, lanecessitat de “modernitzar les estructures

CORPORATIU

pimecnews15

poc al projecte de llei, quan les energies renovablesreben prop de 5.000 milions € anuals en primes. Laresta d’empresaris ens haurem de conformar amb unaugment de les deduccions fiscals per inversionsmediambientals i la promesa del futur Fonsd’Economia Sostenible, que s’haurà de dotar amb10.000 milions €. En aquest punt, PIMEC reclama unamillor gestió dels recursos del Fons per tal de garantirque arribin efectivament a les empreses, afavoreixin lainversió en actius productius més moderns i eficients, ino es repeteixin els problemes que hi va haver ambles línies ICO de liquiditat.És evident que la sostenibilitat és un procés costós,que a Alemanya i als països nòrdics ha necessitatdècades i molts recursos, però que també ha generatoportunitats per als empresaris. En el moment actualpot semblar poc adient un canvi tan radical, peròPIMEC recorda que l’Estat disposa de recursos iinstruments suficients per assolir un model méscompetitiu, innovador, exportador i sostenible, sempreque siguin emprats de manera adequada. En aquestsentit, l’aspecte més destacat de l’avantprojecte podriaser el compromís de presentar en sis mesos un plad’austeritat i qualitat de la despesa per part del’administració de l’Estat.

educatives”, facilitar la convalidació d’estudis iflexibilitzar la relació entre investigadors i empreses.Evidentment, PIMEC comparteix aquests objectiusgenèrics, però caldrà veure com s’apliquen a larealitat. Les úniques mesures concretes inclouen unareducció del 18% en les taxes de sol·licitud de patentsen 3 anys i l’augment de la deducció en l’impost desocietats per inversió en R + D del 8% al 12%.

HabitatgeLa limitació de les deduccions a la compra d’unhabitatge recollida a l’avantprojecte de llei arriba bentard, ara que el mercat residencial està totalmentparalitzat. És evident que la crisi a la construcció japrovoca un canvi radical de model, sense necessitatd’intervenció pública. L’avantprojecte, en canvi, noaporta solucions a l’enorme estoc de vivendes (mésenllà d’afavorir fiscalment el lloguer), a l’exageratendeutament hipotecari de les famílies o als milersd’aturats de la construcció.

SostenibilitatFinalment, l’objectiu últim de la llei, la sostenibilitat,sembla afectar només el transport i l’energia. En canvi,la indústria, el turisme i el sector primari apareixen

pimecnews16

CORPORATIU

resta capacitat de maniobra i recursos econòmics ihumans per fer front a la crisi econòmica, a causa deles normatives (especialment les mediambientals) quea Catalunya tenen una exigència superior a la de lesnormatives europees.

Queda encara per millorar algun aspecte a través dela redacció del Reglament, que s’ha de redactar en untermini de vuit mesos.

En aquest tràmit, des de PIMEC es treballarà perquèalgunes esmenes presentades que no s’han incorporata la llei s’incorporin, en tot o en part, al Reglament.Aspectes com un règim d’autocontrols per a les pimes,que els estalviï costos de controls externs, agilitzar elsterminis de resposta per part de l’administració, etc.

La nova llei retalla en algun aspecte la discrecionalitatmunicipal, sobretot pel fet que els ajuntaments nopodran, via ordenança, sotmetre a les activitats del’annex III altres tràmits més exigents. No obstant, noqueda gens clara la situació de les ordenances queestan en vigor i que permeten justament això, nis’acaba tampoc amb la discrecionalitat en les taxes oen el règim de controls.

Com a conclusió, PIMEC lamenta que no s’hagiaprofitat l’oportunitat de fer una nova llei que superésles principals dificultats de la IAIA i que s’adaptés a larealitat del teixit de la petita i mitjana empresa,majoritari a Catalunya.

La llei de prevenció i control ambiental de lesactivitats, que substituirà la polèmica Llei 3/1998 de laintervenció integral de l’Administració ambiental, mésconeguda com a IAIA, es va aprovar al Parlament elpassat 19 de novembre.

PIMEC s’ha posicionat lamentant que s’hagi perdutl’oportunitat de fer una reforma a fons d’una llei quedes del seu inici ha estat de difícil aplicació per partde tots els agents implicats i particularment onerosaper a les PIMES, ja que parteix d’un nivell d’exigènciasuperior a la Directiva europea, la qual afectarianomés un 2% de les empreses de Catalunya, les mésgrans, amb un potencial impacte ambiental elevat.

Si bé és cert que la nova llei millora en algun aspectetècnic, sobretot pel que fa a l’augment del nombred’activitats que entren dins l’annex III, el règim decomunicació i la tramitació –més senzilla–, continua

sent una norma altament intervencionista i complicada,que en la seva estructura no es diferencia gaire de lallei precedent que, en principi, s’havia de millorar.

Deixant de banda els arguments tècnics i les esmenesque es van presentar, PIMEC ha volgut transmetre alsresponsables polítics que aquest no és justament elmillor moment per aprovar una llei que generarà méscostos a les empreses, costos que no han estatanalitzats amb detall, i que, en general, la indústriacatalana està patint una pressió addicional en relació ales indústries localitzades en altres comunitats. Això li

MEDI AMBIENT: CATALUNYA ÉS MÉS EXIGENT QUE EUROPA

“Aquest no és el millormoment per aprovar unallei que generarà méscostos a les empreses”

pimecnews17

CORPORATIU

Caja Madrid i PIMEC signen un conveni per millorar lescondicions creditícies de les pimes

PIMEC i CEA signen un conveni marc de col·laboració

Aquesta és una de les actuacions amb les qualsPIMEC vol solucionar els greus problemes definançament que pateixen les pimes i els autònoms, imillorar la seva liquiditat. A més, PIMEC i Caja Madridconstituiran una Comissió per fer el seguiment il'avaluació d'aquest conveni, on s'informarà sobre elsresultats obtinguts en termes de nombre i import deles operacions.

El president de PIMEC, Josep González, el sotsdirectorgeneral i director de Negoci de Catalunya i Balears deCaja Madrid, Antonio Tomás, i el director de NegociAdjunt d'Empreses de Caja Madrid, Manuel López,han signat un conveni de col·laboració per oferir unesde les millors condicions creditícies del mercat apimes i a autònoms, amb productes ajustats a lesseves necessitats i atenció personalitzada. Ambduesentitats han subscrit aquest acord amb l'objectiu demillorar la competitivitat de pimes i autònoms através de finançament preferencial per al sostenimentde l'activitat empresarial, la potenciació de la inversióen R+D+I i el suport als projectesd'internacionalització.

Per mitjà d'aquest conveni, Caja Madrid obre una líniade finançament de 2.000 milions € a disposició de lespimes, comerços, autònoms i col·lectius associats a lapatronal, distribuïts en les dues línies que formen elPrograma de Suport Empresarial. L’entitat financeraposarà a l’abast de les pimes i els autònoms més de 25productes amb condicions preferents, que es podrancontractar a través de totes les oficines de Catalunya.

territoris i permetrà “que Andorra afronti millor elseu nou paper dins l’economia global”.

El president de la CEA, Xavier Altimir, ha destacat queel conveni representa “un pas més en les relacionsinternacionals” del teixit empresarial andorrà, i que hade servir per gaudir de l’experiència i de les sinèrgies“amb una patronal tant consolidada com és PIMEC”.

A l’acte de signatura, que han rubicat Josep González iXavier Altimir, s’ha comptat amb la presència delpresident de la Generalitat, José Montilla, i del cap deGovern andorrà, Jaume Bartumeu.

PIMEC ha signat aquest novembre un conveni amb la Confederació Empresarial Andorrana per treballarconjuntament en aspectes com la innovació, larecerca de nous models organitzatius, lainternacionalització de les empreses, la formació, lesrelacions laborals, els estudis i la recerca econòmica.

El president de PIMEC, Josep González, ha recordatque com l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europeael 1986, ara Andorra també afronta aquesta fita en“proporcions similars al d’aquells anys” viscuts aCatalunya, i s’ha mostrat “convençut” que lacooperació entre ambdues patronals enfortirà els

pimecnews18

CORPORATIU

Ple desenvolupament del Corredor del MediterraniEl grau d’acord o desacord de PIMEC respecte a lesdiferents mesures varia, però en general es consideraque és un bon pacte. Tot i així, sí que s’ha volgutdeixar constància d’un punt que des de la patronal esconsidera fonamental: considerem imprescindible queel Corredor del Mediterrani es desenvolupi pelterritori català com una via suficientment ràpida iampla, i que a més absorbeixi el trànsit de passatgers imercaderies que circulen entre Algesires i la Jonqueraa través de Catalunya, ja que es tracta d’unrequeriment indispensable per al teixit industrial ilogístic del país.

El Pacte ha estat signat pel president de la Generalitat,cinc consellers, tres grups parlamentaris (PSC-CpC,ERC i ICV-EUiA), l’administració local i els principalsagents econòmics i socials de Catalunya. La gestacióde l’acord ha comportat més de 18 mesos denegociacions, tant per l’amplitud dels temes com perles diverses òptiques dels signants. És un pacte moltimportant per al futur del país i per això PIMEC havolgut participar-hi activament, i així ho continuaràfent durant el seguiment del mateix.

El PNI pretén ser el full de ruta per al desenvolupa-ment coherent de les infraestructures del país durantels propers anys.

Ara resta el més difícil i important: executar-lo en elsterminis i pressupostos definits. El país té un dèficitestructural molt important que cal resoldre amburgència. Cada dia que passa estem perdentcompetitivitat respecte a altres àrees, per la qual cosaserà molt important la tasca de seguiment.

PIMEC SIGNA EL PACTENACIONAL PER A LESINFRAESTRUCTURES AMB UN “SÍ CONDICIONAT”PIMEC ha signat el Pacte Nacional per a lesInfraestructures (PIN) amb un sí condicionat al necessaridesenvolupament del Corredor del Mediterrani. En casque no s’assoleixi aquest objectiu, la patronal esreplantejarà la seva presència al pacte. Així consta en eldocument signat l’octubre passat entre les autoritats ientitats, en què sota la signatura del president dePIMEC, Josep González, s’explicita: “PIMEC signa aquestPacte en la confiança del ple desenvolupament del

Corredor del Mediterrani, i es podrà replantejar la sevapresència en cas que no s’assoleixi aquest objectiu”.El PIN és "l’acord entre els principals sectors econòmics,socials, polítics i institucionals de Catalunya sobre lesinfraestructures que es necessiten per aldesenvolupament sostenible del país i el benestar i laqualitat de vida de la seva gent”, tal com s’explica en eltext introductori del Pacte. Aquest acord actua en elsàmbits del transport i la mobilitat (viàries, ferroviàries,ports i aeroports), de l’aigua, dels residus, de l’energia, deles comunicacions electròniques i del sòl per a activitatsproductives. Es planteja en un horitzó de 12 anys (fins al2020) i s’estructura en 23 objectius i 130 mesures.

potestates iras principum molliverunt, sed adversandoiurgandoque cum parum congrueret, eum ad rabiempotius evibrabat, Augustum actus eius exaggerandocreberrime docens, idque, incertum qua mente, nelateret adfectans. quibus mox Caesar acrius efferatus,velut contumaciae quoddam vexillum altius erigens,sine respectu salutis alienae vel suae ad vertendaopposita instar rapidi fluminis irrevocabili impetuferebatur.

Hac ita persuasione reducti intra moenia bellatoresobseratis undique portarum aditibus, propugnaculisinsistebant et pinnis, congesta undique saxa telaquehabentes in promptu, ut si quis se proripuissetinterius, multitudine missilium sterneretur et lapidum.

Illud tamen te esse admonitum volo, primum ut qualises talem te esse omnes existiment ut, quantum arerum turpitudine abes, tantum te a verborumlibertate seiungas; deinde ut ea in alterum ne dicas,quae cum tibi falso responsa sint, erubescas. Quis estenim, cui via ista non pateat, qui isti aetati atque etiamisti dignitati non possit quam velit petulanter, etiamsisine ulla suspicione, at non sine argumento maledicere? Sed istarum partium culpa est eorum, qui teagere voluerunt; laus pudoris tui, quod ea te invitumdicere videbamus, ingenii, quod ornate politequedixisti.

L’aeroport iam timebatur, tamquam licentia crudelitatiindulta per suspicionum nebulas aestimati quidamnoxii damnabantur. quorum pars necati, alii punitibonorum multatione actique laribus suis extorresnullo sibi relicto praeter querelas et lacrimas, stipeconlaticia victitabant, et civili iustoque imperio advoluntatem converso cruentam, claudebanturopulentae domus et clarae.

Eodem tempore etiam Hymetii praeclarae indolis virinegotium est actitatum, cuius hunc novimus essetextum. cum Africam pro consule regeretCarthaginiensibus victus inopia iam lassatis, ex horreisRomano populo destinatis frumentum dedit, pauloquepostea cum provenisset segetum copia, integre sineulla restituit mora.

Haec igitur prima lex amicitiae sanciatur, ut ab amicishonesta petamus, amicorum causa honesta faciamus,ne exspectemus quidem, dum rogemur; studiumsemper adsit, cunctatio absit; consilium vero dareaudeamus libere. Plurimum in amicitia amicorum benesuadentium valeat auctoritas, eaque et adhibeatur admonendum non modo aperte sed etiam acriter, si respostulabit, et adhibitae pareatur.Post haec Gallus Hierapolim profecturus utexpeditioni specie tenus adesset, Antiochensi plebisuppliciter obsecranti ut inediae dispelleret metum,quae per multas difficilisque causas adfore iamsperabatur, non ut mos est principibus, quorum diffusapotestas localibus subinde medetur aerumnis, disponiquicquam statuit vel ex provinciis alimenta transferriconterminis, sed consularem Syriae Theophilum propeadstantem ultima metuenti multitudini dedit idadsidue replicando quod invito rectore nullus egerepoterit victu.

Tu autem, Fanni, quod mihi tantum tribui dicisquantum ego nec adgnosco nec postulo, facis amice;sed, ut mihi videris, non recte iudicas de Catone; autenim nemo, quod quidem magis credo, aut siquisquam, ille sapiens fuit. Quo modo, ut alia omittam,mortem filii tulit! memineram Paulum, videram Galum,sed hi in pueris, Cato in perfecto et spectato viro.

Thalassius vero ea tempestate praefectus praetoriopraesens ipse quoque adrogantis ingenii, consideransincitationem eius ad multorum augeri discrimina, nonmaturitate vel consiliis mitigabat, ut aliquotiens celsae

pimecnews19

SUMARI

L’objectiu complementari ha estat enfortir el teixitassociatiu i la cooperació empresarial entre les petites imitjanes empreses d’Algèria i Catalunya. La CNCPMEagrupa les principals organitzacions empresarials iprofessionals de pimes d’Algèria i té caràctermultisectorial. La seva missió és representar i ser la veude les pimes davant de les diferents institucions iorganitzacions del país. És un interlocutor de pesenfront dels poders públics i la resta d’agents socials.

Josep González i Zaim Bensaci, president de PIMEC i dela primera organització empresarial de pimes d’Algèria,Conseil National Consultatif pour la Promotion desPetites et Moyennes Entreprises (CNCPME),respectivament, han signat un nou conveni decol·laboració per promoure els intercanvis empresarialsentre ambdós països en presència del president de laGeneralitat de Catalunya, José Montilla, i del ministre dela Pime d’Algèria, Mustapha Benbada. L’acordcontempla, a més, tres grans objectius: informar,assessorar i acompanyar les empreses catalanes ialgerianes en els seus projectes empresarials a Algèria ia Catalunya; transferir el model patronal de PIMEC aaquest país, i formar els empresaris i responsablesempresarials d’Algèria en aspectes relacionats amb lamillora de la competitivitat de les pimes.

Segons Josep González, president de PIMEC, “és unacord que reforçarà la cooperació bilateral que a horesd’ara ja existeix”. De fet, aquest projecte suposa elprimer i únic acord estable entre una organitzacióempresarial de pimes catalana i un organismeempresarial de pimes d’Algèria d’àmbit nacional. Enaquest sentit, José Montilla ha assenyalat que l’acordentre ambdues patronals “és una demostració de lafeina que estan fent les empreses catalanes, que volenvendre més a fora per poder mantenir els llocs detreball a Catalunya, guanyar dimensió i innovar iinternacionalitzar-se”.

L’origen d’aquest conveni es troba al 2006, quanPIMEC va iniciar, amb el suport d’ACC10/ACCD, unprograma de cooperació amb CNCPME, a partir delqual s’han dut a terme un seguit d’actuacions basadesen el suport a la creació de nous instruments per a lamillora de la competitivitat de les pimes del país.

Signatura d’un nou conveni amb la patronal algerianaen presència del president de la Generalitat deCatalunya, José Montilla, i del ministre de la Pimed’Algèria, Mustapha Benbada

PIMEC promou intercanvisempresarials entre Algèria i Catalunya

Passarel·la empresarialAmb la finalitat d’impulsar les relacionsentre empreses d’ambdós països, s’hacreat una passarel·la de pimes quecompta amb professionals delCNCPME a Algèria i amb professionalsde PIMEC a Catalunya. La passarel·laatén les consultes que es reben desdels dos països, difon les oportunitatsde negoci, realitza jornades individualsd’assessorament a les empreses aixícom projectes empresarials, actes dedifusió i missions empresarials. A Catalunya s’han atès des del 2006més de 200 empreses interessades enel mercat algerià, un gran nombre deles quals ha acabat executant projectesal país. Més de 40 empreses han estatacompanyades en el seu procés decrear una xarxa comercial o de trobarsoci empresarial.

CORPORATIU

pimecnews20

1r Congrés de Parcs EmpresarialsJustament per millorar la competitivitat de lesempreses ubicades en els polígons industrials, PIMECva organitzar el 21 i 22 d’octubre el 1r Congrés deParcs Empresarials, que va comptar amb més de 150participants provinents del món empresarial, sindical ide les administracions públiques. En 16 ponències,repartides en 5 sessions, es va parlar de l’estat actualde molts polígons d’activitat econòmica de Catalunya,que tenen deficiències i suposen, per tant, llasts per ala competitivitat de les empreses que hi estanubicades. PIMEC ha demanat la intervenció de laGeneralitat de Catalunya en aquests polígons a travésd’una Llei de Polígons, finançant aquells projectes quepoden ajudar a dinamitzar l’activitat econòmica.

Mentrestant, cal parlar d’associacionisme empresarialen els polígons i de cooperació entre empreses.Experiències com l’associació del Polígon de Bufalventde Manresa ho validen: es pot complementar el nivellde serveis que reben els polígons des del’associacionisme.

El Departament de Polígons de PIMEC també haorganitzat aquest desembre una jornada d’intercanviinterregional d’experiències i presentació de bonespràctiques en polígons industrials, que va tenir moltbona resposta, i en la qual hi han participat entitatsd’arreu d’Espanya (Andalusia, Castella-la Manxa,Comunitat Valenciana, Aragó, Astúries, etc).

A més, a partir de l’1 de gener PIMEC formarà partde la Coordinadora Española de PolígonosEmpresariales (CEPE), ostentant la representació delspolígons de Catalunya i tindrà una plaça com a vocalen la Junta Directiva de CEPE.

PIMEC promou la cooperació il’intercanvi de coneixemententre empreses ubicades enpolígons industrials i empresesdels parcs tecnològics, mitjançantun conveni de col·laboració amb laCoordinadora Española de PolígonosEmpresariales (CEPE). Concretament,la patronal participarà en el programaCOPIT (Cooperació amb ParcsIndustrials i Tecnològics), que vol millorarla competitivitat i el desenvolupament deles empreses dels Parcs Industrials i elsParcs Tecnològics, i fomentar eldesenvolupament del negoci entre lesempreses d’ambdós àmbits. COPIT sorgeixd’un conveni del Ministeri d’Indústria, Turisme

i Comerç (MITYC) amb les associacions APTE i CEPEde Parcs Tecnològics i Parcs Industrials, l’Escuela deOrganización Industrial (EOI) i l’Empresa Nacional deInnovación (EINSA).

PIMEC col·laborarà en l’actuació 1 del programaCOPIT, representant les petites i mitjanes empresesdels polígons industrials i assumint el rol de facilitadorde les relacions entre polígons industrials i parcstecnològics de Catalunya. El primer pas serà elaborarun directori d’empreses participants, la inscripció del’entitat i les empreses en xarxa de cooperacióempresarial, proporcionant informació actualitzadadels polígons. D’aquesta manera es podrà aprofundiren l’anàlisi dels parcs industrials, la caracterització deles seves empreses i els projectes i eines existents. Lesfases següents del programa COPIT tenen com aactuacions principals la cooperació entre empreses deparcs tecnològics i industrials.

PIMEC promourà lacol·laboració i cooperació entre els parcs industrials i tecnològics a Catalunya

GESTIÓ EMPRESARIAL

La patronal ha organitzat el 1r Congrés de Parcs Empresarialsde Catalunya

pimecnews21

GESTIÓ EMPRESARIAL

A més, les empreses catalanes estan, en general, persobre de la mitjana europea pel que fa a equipamentTIC però, en canvi, estan molt allunyades d’un índexòptim en àmbits com la compra i la venda per Internet.

A PIMEC som conscients que aquest dèficit depresència a Internet per part de les nostres empresesté motius diversos. Algunes empreses no sónconscients de les oportunitats de negoci ni de lapèrdua d’imatge que comporta no estar a la xarxa;altres addueixen aspectes econòmics, falta de temps ofalta de coneixement.

La Secretaria de les Telecomunicacions i Societat de laInformació, dins del pla PIMESTIC.cat, s’ha adherit aaquesta campanya de PIMEC, així com ho han fetalguns ajuntaments com el Vendrell i Rubí.

Un dels objectius de PIMEC per a l’any 2010 és queel nombre d’empreses associades sense presència aInternet quedi reduït a excepcions. Internet no és lasolució, però sí un nou canal de comunicació del’empresa i dels seus productes i/o serveis que ajuda afer-la més competitiva, i cal tenir-ho en compte.

Tenir presència a Internet és un avantatge competitiual qual cap empresa ha de renunciar per qüestionstècniques, econòmiques o de coneixement. És peraixò que PIMEC ha engegat una campanya desensibilització amb el lema “Cap empresa sensepresència a Internet” perquè totes les nostres pimespuguin fer aquest primer pas i disposin de presència aInternet de forma ràpida, senzilla i econòmica. Segons les dades recollides a través de la nostra basede dades de socis de PIMEC, hem constatat que mésde la meitat de les nostres empreses no tenenpresència bàsica a Internet.

Què vol dir tenir presència bàsica?• Tenir un nom registrat que identifiqui l’empresa aInternet (domini propi)• Fer servir el correu electrònic corporatiu, no unnom genèric tipus hotmail, gmail, altres...• Disposar d’un lloc web on els clients i públicpotencial puguin localitzar l’empresa i conèixer elsseus productes i/o serveis

Aquesta presència bàsica ha de ser una primeraexperiència que animi les empreses a tenir unapresència molt més activa a Internet.L’ús d’Internet per part de les pimes segueix creixentany rere any. El percentatge d’accés a la xarxa ésgairebé del 100%. El correu electrònic és una eina d’úscorrent per a la major part de treballadors i directius.Cercar informació per Internet és una pràctica habitualen la nostra vida professional i privada, però quananalitzem altres aspectes sobre l’ús d’Internet per partde les pimes, ens adonem que hi ha elementsimportants que mostren resultats molt discrets.

Segons dades de la Fundació Observatori per a laSocietat de la Informació de Catalunya, el 2008 vacréixer un 64% el nombre d’empreses que ofereixen elsseus productes a la xarxa i, tot i la disminució del consum,les compres per Internet van augmentar un 32%.

CAP EMPRESA SENSE PRESÈNCIA A INTERNET

pimecnews22

ELS PRODUCTESFINANCERS “SWAPS” A EXAMENPIMEC ha organitzat una jornada per tractar laproblemàtica dels swaps davant les nombrosespeticions rebudes de moltes empreses per tractaraquest, amb la col·laboració de Juan Ignacio Sanz,advocat i doctor en dret i professor titular de Banca iMercat de Valors d’ESADE, i el despatx d’advocatsRebés & Ferrer Advocats. L’acte ha comptat amb unaelevada assistència, més de 100 empresaris associats aPIMEC, afectats per la contractació d’aquest tipus deproductes financers. La gran demanda per assistir a lajornada ha fet repetir-la ja en dues ocasions més.

Els “swaps”, com a transacció financera entre duesparts que acorden intercanviar fluxos monetarisdurant un període determinat seguint unes reglespactades, tindrien com a objectiu mitigar lesoscil·lacions de les monedes i els tipus d’interès. Noobstant això, aquesta figura, a priori perfectamentlegal, ha donat lloc a pràctiques abusives, basadessobretot en l’incompliment de diversos requisitsformals per part dels bancs com donar informaciósuficient sobre la naturalesa i els riscos decontractació, classificar de manera adient els clientscom a minoristes o professionals, etc. Són aquestespràctiques les que actualment estan essentqüestionades davant dels tribunals. Durant els últimsanys, en el mercat espanyol la comercialització deswaps s’ha realitzat de forma generalitzada entre elpúblic minorista i les pimes, motiu pel qual a vegadesaquesta contractació en massa i indiscriminada ha fetque els requisits legals per a comercialitzar els swapsno s’hagin complert amb rigor en totes les situacions.

A l’inici de l’acte, Antoni Cañete, secretari general dePIMEC, ha volgut destacar “el gran impacte que laproblemàtica dels swaps està tenint en el teixitempresarial català, incrementat per l’actual context decrisi econòmica”. Per la seva banda, Juan Ignacio Sanz

GESTIÓ EMPRESARIAL

ha exposat l’evolució del règim legal aplicable alsswaps i al seu actual marc normatiu.

Joan Ferrer, soci responsable del departamentprocessal de Rebés & Ferrer Advocats, ha analitzat elsrequisits que han de complir aquests derivatsfinancers quant a contingut i formes decomercialització, exposant les possibles viesd’impugnació dels contractes de swap. També ha fetuna anàlisi de l’actual posicionament dels organismesreguladors (Banc d’Espanya i Comissió Nacional delMercat de Valors) en relació a les reclamacionspresentades per particulars i empreses contractantsde swaps, així com un examen de la posició delsTribunals espanyols sobre la qüestió.

Contractació de swapsLa normativa regula una sèrie de requisitsformals de compliment obligatori pels bancs.Els requisits fonamentals són l’obligació del’entitat financera de facilitar una informaciósuficient sobre la naturalesa i els riscos de lacontractació del producte, la necessitat declassificar els clients com a minoristes o pro-fessionals, en funció del seu grau de coneixe-ment d’aquest tipus de productes financers(la immensa majoria de particulars i empre-ses han de ser considerats com a minoristes,amb la qual cosa gaudiran d’un major nivellde protecció); els contractes han de ser lliu-rats íntegrament als clients i han d’estar sig-nats per les parts, cal preveure i quantificarla possibilitat de cancel·lació anticipada.

Des de juliol del 2009, PIMEC ha estat duent a termeuna tasca de redefinició dels processos, eines i ús dela informació tan interna com externa, en què hanparticipat la majoria de les àrees i departamentsinterns, principalment Noves Tecnologies, Atenció alSoci, Comunicació i Organització.

Les premisses bàsiques per definir aquest nou sistemade gestió han estat la participació majoritària delpersonal de la pròpia entitat en el disseny iimplementació de les solucions, la formació internaper l’aprofitament de les eines, la inversió enmaquinari i programari adient per aconseguir elsobjectius, i, per sobre de tot, un enfocament delresultat dirigit al destinatari, especialment al soci del’entitat. I en tot això, una determinació: segmentar lainformació per fer-la més senzilla de trobar i, per tant,més útil, i reduir progressivament l’ús del paper.

Intranet i webLes dues primeres tasques que es visualitzenderivades d’aquest procés són una eina d’ús intern(una intranet basada en el Share Point de Microsoft) iuna altra d’ús extern (el redisseny de la web).

La nova web de PIMEC té dos objectius a mig termini.El primer és informatiu: “tot allò que vull saber sobrePIMEC com a entitat, tota aquella informació quePIMEC analitza i en la qual es posiciona i tot allò quePIMEC pot oferir-me com a empresa ho tinc a l’abast,d’una manera senzilla, clara i ben estructurada”.Aquesta és la part de PIMEC cap al soci. Però tambéserà important tota la interactivitat que s’establiràentre el soci i PIMEC, i entre els socis. Parlem de lespossibilitats de la web 2.0 i de poder actuar des d’unaàrea privada més personal i concreta.

La nova web està estructurada en tres parts. Unaprimera genèrica, sota l’epígraf de “PIMEC”, on estroba tota la informació permanent i el queconsiderem destacat: la missió de l’entitat, la sevaestructura organitzativa, tant territorial com sectorial,les persones que la lideren i les dades de contacte.

La segona està enfocada a comunicar, en una solapàgina, “Actualitat”, d’accés fàcil i pràctic, les activitats iels posicionaments que va generant l’entitat. S’hi pottrobar l’agenda d’actes, documentació informativa,notes de premsa, estudis i butlletins, galeries de fotos ivídeos, i una versió digitalitzada de la revista PIMECNews.

I la tercera part, tal com indica el seu nom,“Avantatges”, detalla totes aquelles prestacions queun soci pot obtenir en benefici de la seva empresa:cursos de formació, tant presencials com on-line, elsacords de compra amb diferents proveïdors, queinclouen descomptes o preus preferencials, i tota lagamma de serveis, ja siguin gratuïts o pressupostats.

En paral·lel, la patronal ha treballat per incorporarconceptes tan fonamentals com complementaris perreforçar aquesta estructura: base de dades única,incorporació de les xarxes socials, particularitzacióper territoris i sectors, millora de l’accessibilitat i lacerca.

Aquest canvi de filosofia i de disseny és un primer pas.En els propers mesos s’hi aniran incorporant novesprestacions i serveis. L’objectiu final a curt termini ésúnic: qualsevol soci obtindrà tot allò que demana a laseva patronal, i podrà interactuar amb PIMEC i ambaltres associats.

La patronal actualitza la web i crea una intranet per apropar-sei servir millor els grups d’interès, especialment els socis

pimecnews23

Nou sistema de gestió de la informació a PIMEC

PIMEC Lleida ha organitzat conjuntament amb laUniversitat de Lleida (UdL) el 1r FòrumAgroalimentari, que ha tingut lloc aquest novembre aLleida. Més de 100 persones del món empresariallleidatà i català han assistit a aquesta jornada, que haposat en valor el sector i ha definit un pla d’acció perorientar i millorar els treballs d’alt contingut innovadorque en l’actualitat s’estan desenvolupant. L’acte hacomptat amb la presència de Joaquim Llena, consellerd’Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Àngel Ros,alcalde de Lleida, i Joan Viñas, rector de la UdL.Rafael Peris, president de PIMEC Lleida, ha assenyalatdurant la inauguració que el Fòrum permetrà“extreure idees i referències que puguin ser d’aplicacióen els seus àmbits” i ha recalcat que a Lleida “ésexemplar la col·laboració entre les tres potes que hand’aportar les realitats per fer més ric i productiu unterritori: les administracions, el coneixement i el mónempresarial”. També ha destacat la importància delParc Científic i Tecnològic Agroalimentari,“indispensable per a proporcionar les eines de recercai transferència tecnològica necessàries per al sectoragroalimentari”, i ha comentat que el Fòrum pot“enfortir els sectors productius agroalimentaris i posarles bases per ampliar el teixit de la indústriaagroalimentària a les comarques de Lleida”.

Josep González, president de PIMEC, ha remarcatdurant la cloenda la importància del sector, i hademanat a l’administració mesures per “incentivarl’empresari i l’emprenedor a invertir, crear riquesa i, pertant, generar ocupació”. A més, ha demanat que esposi atenció al sector agrícola, “l’origen de tota aquesta

pimecnews24

1r FÒRUM AGROALIMENTARIMés de 100 persones del món empresarial lleidatà i català han assistita l’acte coorganitzat per PIMEC Lleida i la Universitat de Lleida

potencialitat agroalimentària”, ja que està patint molt, iha proposat als agricultors i ramaders pensar en novesformes més rendibles, com el cooperativisme.

Innovació i Salut AlimentàriaA la primera taula rodona, Innovació i TecnologiaAlimentària, dues empreses, Argal i AMCOR, han parlatde la innovació en tots els àmbits de l’empresa: en elproducte, el procés, l’organització i la mercadotècnia.

Joan Tibau, de l’IRTA (Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries) ha explicat la tasca d’aquest ens,l’objectiu del qual és impulsar i portar a terme larecerca i el desenvolupament tecnològic en l’àmbitagroalimentari, i transferir tecnologia i avenços científicsals sectors agroalimentaris. Fran de la Torre, director delDepartament de Consultoria Estratègica, Finançament iInnovació de PIMEC, ha parlat del finançament entemps de crisi, de com l’adversitat pot ser un estímulper a la innovació empresarial i, per tant, per aconseguirsortir endavant amb un producte amb valor afegit.

La taula rodona sobre seguretat alimentària hacomptat amb la presència de l’Agència Catalana deSeguretat Alimentària, i també del responsable deprocessos de qualitat i desenvolupament de productesd’El Pastoret de la Segarra, Francesc Malgosa.

Durant la conferència sobre el consumidor i el valorafegit dels productes alimentaris, Yvonne Colomer,directora de la Fundación Triptolemos, ha assenyalatque “Lleida té potencial per crear una xarxa múltiplede pimes agroalimentàries en diferents àrees.

pimecnews25

TERRITORI

Jornada de PIMEC VallèsOccidental sobre CooperacióEmpresarial

qualitat poden arribar al mercat global si cooperenentre elles. Són les anomenades “hidden champions”,en contraposició als “national champions”, gransempreses amb interaccions economia-política quetenen una escala adient per operar en el mercatglobal. Tugores creu que s’ha d’apostar pel paper deles economies de dimensions reduïdes amb tretsd’orientació a la internacionalització, solidesa iflexibilitat, amb entorns sociopolítics estables, ambvisions i projectes compartits, és a dir, s’ha d’apostarper pimes que cooperen entre elles. I ha deixat enl’aire: “I si els veritables «campions nacionals» són els«hidden champions»”?

La jornada ha continuat amb la intervenció delcatedràtic i expert en el món de la publicitat i lacomunicació, Joaquín Lorente, que ha parlat de comenfocar l’empresa a partir d’un títol suggeridor quefeia entendre molt explícitament el context actual:“Tot allò que s’ha après serveix, però ara menys”.També s’ha realitzat un taller sobre l’estratègiaempresarial per fer front a la situació econòmicaactual, i un altre sobre l’accés a nous mercats.

A la tarda, la jornada s’ha enfocat cap al networking,els contactes empresarials efectius, i ha finalitzat ambuna activitat dirigida que ha permès fomentarcontactes entre les empreses assistents.

Més de 300 pimes han assistit a la jornada Repte2010: cooperar, que ha organitzat PIMEC VallèsOccidental amb l’objectiu de donar eines alsempresaris de la comarca perquè afrontin la crisi, totplantejant-se sobretot la possibilitat de la cooperacióempresarial. L’acte, que s’ha desenvolupat a FiraSabadell, també ha comptat amb la presència dediversos alcaldes de la comarca, entre els quals,Manuel Bustos i Pere Navarro, alcaldes de Sabadell iTerrassa, respectivament.

Martí Puig, president de PIMEC Vallès Occidental, hadescrit la cooperació empresarial com “fer-se costaten les experiències i altres habilitats que envolten lesempreses, amb l’objectiu d’aconseguir un resultat quenormalment no podrien assolir per elles mateixes”.Per això, ha animat les pimes assistents a cooperar,perquè “el benefici col·lectiu es traduirà en avantatgesindividuals que ni tan sols els propis cooperantspoden preveure”, i “tal com en la crisi dels anys 70”Sabadell va haver de plantejar-se un nou model deciutat apostant pel sector serveis i el balanç és positiu,“ara també hem de ser capaços de canviar la manerade fer negocis”.

Per Francesc Elías, president de PIMEC Vallès Sud,“tenim un repte, que és com sortir de la crisi”, i hapuntualitzat que les premisses per aconseguir-hotenen molt a veure amb “la innovació, lainternacionalització i la cooperació entre lesempreses, essencialment entre les pimes”. També hafet menció de clars exemples de cooperació dins delmón local i comarcal, com el Consorci B30 i lesaccions de COPEVO. “En aquest cas –assenyala– hemde felicitar l’Administració local del Vallès Occidentalperquè ha estat pionera en aquest àmbit”.

Pimes que cooperen i arriben al mercat globalEl catedràtic d’Economia de la Universitat deBarcelona, Joan Tugores, ha explicat que amb el canvicap a un nou model productiu, les mitjanes i petitesempreses amb capacitat innovadora i/o productes de

pimecnews26

TERRITORI

PIMEC BaixLlobregats’entrevista ambel nou secretarigeneral de la UGTa la comarcaRamon Pons, president de PIMEC BaixLlobregat, s’ha entrevistat amb XavierJuanto, nou secretari general de la UGT ala comarca, així com altres membres delsindicat com Baltasar Santos, responsabled’organització sindical; Rosa M. Guàrdia,responsable de Política Social iInstitucional; José M. Martínez, responsabled’Acció Sindical, i José Antonio Mesa,responsable de Salut Laboral i MediAmbient.

Durant la reunió s'ha acordat treballarconjuntament en accions encaminades a laprevenció de riscos laborals, la formació, lafalta de liquidat de les pimes, el problemade l’atur, la mobilitat i els polígonsindustrials, i la demanda de creació d'unConsorci al Baix Llobregat.

PIMEC forma partde la comissió deseguimentd’actuacions per ala dinamització deles Terres de l’EbreEl dia 9 de novembre va tenir lloc la primeraconvocatòria de la comissió de seguimentd’actuacions per a la dinamització de les Terres del’Ebre, presidida pel president de la Generalitat, JoséMontilla. Aquesta comissió, formada per lespatronals i els sindicats, a més de diferentsdepartaments del Govern de la Generalitat, s’haconstituït com a conseqüència del tancament quel’empresa Lear Corporation ha plantejat i quedeixarà a l’atur més de 500 persones. Per això, elGovern ha proposat als agents socioeconòmics unasèrie de mesures per pal·liar els efectes d’aquesttancament i, molt especialment, el dèficit històricque en matèria d’inversions han patit les Terres del’Ebre.

La presència de PIMEC a la comissió, representadapel president del Montsià, Josep Cervera, asseguraque, d’una banda, els plantejaments dedesenvolupament industrial i empresarial es facintenint present la participació relativa de les petitesempreses i els autònoms a les Terres de l’Ebre. I, del’altra, que les inversions en infraestructuresterritorials necessàries per al desenvolupamenteconòmic tinguin justament aquesta dimensióterritorial. En aquest sentit, en aquesta primera sessióde treball PIMEC va lliurar al mateix president de laGeneralitat un document articulat sobre 5 eixosbàsics (ferroviàries, viàries, portuàries,telecomunicacions i noves tecnologies, i mediambient), cadascun dels quals conté una bateriad’inversions i propostes d’actuació encaminades aassolir l’objectiu esmentat de desenvolupamenteconòmic.

Un instant de la comissió de seguiment

pimecnews27

Jornada a PIMECVallès Oriental: “Reptes,oportunitats iresponsabilitats”“L’empresari en temps de canvi: repte, oportunitats iresponsabilitats” és el tema de la jornada organitzadaper PIMEC Vallès Oriental, la Fundació PIMEC AccióSocial i el Consell Comarcal del Vallès Oriental, que hatingut lloc a la sala Tarafa de Granollers.

A l’acte hi han participat la consellera de Treball, MarSerna, i l’economista Anton Costas, i s’ha plantejatcom un espai en el qual poguessin sorgir novesiniciatives i formes de treball que permetin alsempresaris sortir reforçats de la situació de crisiactual, així com donar a conèixer entitats socials delterritori que poden ser una eina útil per a lesempreses. La benvinguda a la jornada ha estat acàrrec de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; elpresident del Consell Comarcal, Antonio Rísquez, i elpresident de la Fundació PIMEC, Josep-LluísFrancesch.

Al final de l’acte, la Fundació PIMEC Acció Social i elConsell Comarcal del Vallès Oriental han signat uncontracte de serveis entre ambdues entitats perexecutar l’actuació “Reinserció de persones amb riscd’exclusió al món laboral”. De fet, la jornada és el tretde sortida d’una col·laboració que pretén uniresforços a favor de les empreses i les entitats socialsd’aquesta comarca.

TERRITORI

Visita alSincrotró Alba

Francesc Elías, president de PIMEC Vallès Sud, havisitat el Sincrotró Alba juntament amb l’alcalde deCerdanyola del Vallès, Antoni Morral, i el director delParc de l'Alba, Miquel Sodupe. Durant la presentació,s’han tractat diversos aspectes d'interès per a lespimes que estan pensant en la innovació i enactivitats econòmiques lligades al Parc.

El Sincrotró és un laboratori de llum que funcionacom un microscopi gegantí i permet descobrir elssecrets d’àtoms i molècules. El seu objectiu és donarservei a investigadors i empreses d’alta tecnologia.De fet, Miquel Sodupe ja ha ofert a PIMEC lapossibilitat de presentar als empresaris el Parc del’Alba i el Sincrotró.

Jornada de l’Associaciód’Instal·ladors d’OsonaMés de cent persones han assistit a la jornada sobreoportunitats de negoci, organitzada conjuntamententre l’Associació d’Instal·ladors d’Osona i PIMEC.L’acte ha comptat amb la participació de JoaquimDeulofeu, doctor en Ciències Econòmiques iEmpresarials de la UB, que ha explicat quines són lesactuacions prioritàries en temps de crisi com elsactuals. Igualment, el consultor de PIMEC, Jordi Turu,ha explicat quins són els ajuts i el suport a lainnovació per a les pimes catalanes.

PIMEC Comerç i la Diputació de Barcelona, a travésde l’Àrea de Comerç, han signat un conveni decol·laboració rubricat pel president de PIMECComerç, Alejandro Goñi, i pel diputat, presidentdelegat de l’Àrea de Comerç, Xavier Florensa.

L’objecte d’aquest acord és promoure accions de millora en el desenvolupament del comerç urbà i deproximitat, a través d’actuacions conjuntes que benefi-ciïn petites i mitjanes empreses comercials en l’àmbitterritorial de la província de Barcelona. Aquest objectiu es concretarà en la realització de programesconjunts de formació, en la coordinació d’accions demediació entre les administracions públiques i els

comerciants, i en la col·laboració en el desenvolupa-ment d’actuacions de difusió del model de comerçurbà i de proximitat.

PIMEC Comerç, en col·laboració amb la Secretaria deComerç i Turisme, ha organitzat una nova edició de lesJornades de Comerç arreu del territori català. Enguany, les jornades han centrat l’atenció en la novaLlei d’Equipaments Comercials que regula i ordena elcomerç a Catalunya, un cop finalitzada la transposicióde la Directiva Comunitària de Serveis. Els sopars-debathan servit per plantejar i debatre aquest tema quepreocupa els petits i mitjans comerciants.El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, JosepHuguet, juntament amb el president de PIMEC

Comerç Barcelona, Andreu Llargués, el president dePIMEC Comerç Baix Llobregat, Miquel Pérez, il’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, han presidit l’actecelebrat a Esplugues de Llobregat que ha comptat ambmés de 200 representants d’associacions de botiguers icomerciants. També hi han estat presents el president dePIMEC, Josep González, el president de PIMEC Comerç,Alejandro Goñi, el secretari general del departamentd’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat deCatalunya, Enric Aloy, i la directora general de Comerç,Gemma Puig, entre d’altres personalitats.

El conseller han transmès un missatge de confiançaenvers el nou marc normatiu del model comercialcatalà. Per la seva banda, els representants de PIMECComerç han defensat la necessitat d’una postura únicai valenta per part del Govern, que doni seguretat icontinuïtat a conceptes tan importants com laimplantació de comerç en trama urbana consolidada,l’equilibri entre formats comercials i la preservació delmodel de ciutat com a model urbanístic deconcentració de serveis.

També s’han celebrat actes a Amposta, Lleida, Girona,Sabadell, Tarragona i Manresa, els quals han reunitalcaldes i regidors de més d’una cinquantena demunicipis catalans.

pimecnews28

SECTORIALS

VII edició de les Jornades de ComerçEl tema de debat ha estat la nova Llei d’Equipaments Comercials

PIMEC Comerç i la Diputació de Barcelonasignen un acord de col·laboració

pimecnews29

SECTORIALS

Nova iniciativad’integració de formació professional en el sector del Comerç

El Departament d’Empresa, Innovació i Universitats, el Departament de Treball (a través del Serveid’Ocupació de Catalunya), el Departament d’Educació(amb la participació del Consorci d’Educació deBarcelona) i els agents socials, vàrem presentar el 16de desembre, a l’Institut Poblenou de Barcelona, unanova iniciativa de formació professional, ComerçQualificat, que representa una de les primeresexperiències d’integració de formació professional ique vol donar resposta a les necessitats de qualificaciódel sector. Aquestes necessitats han quedat recollidesa l’estudi Anàlisi de la formació per al sector del Comerç,que es va presentar en el decurs de l’acte.

Aquesta iniciativa permetrà, entre d’altres coses, queels alumnes que participin en els cursos de formaciócontínua puguin capitalitzar aquesta formació com apart d’un Certificat de Professionalitat (títol que emetel Departament de Treball) i/o d’un cicle formatiu degrau mitjà (Departament d’Educació). L’aportació quePIMEC ha fet a aquests cursos ha estat vital per aldesenvolupament d’aquesta iniciativa.

Aquesta presentació culmina gairebé dos anys d’untreball que PIMEC Comerç va iniciar amb el suport de la Secretaria General, reunint tots els agents iproposant-los a treballar per una iniciativa que aportésvalor afegit a les persones i a les empreses del sector.

Antoni Cañete durant la presentació de la Proposta de Treball

PIMEC Joves Empresarissopa amb el directorgeneral de MicrosoftEl passat dia 5 de novembre va tenir lloc el tercersopar del Club PIMEC Joves Empresaris, amb lapresència de Carlos Grau, director general deMicrosoft per a Catalunya, Balears i la ComunitatValenciana. A l’acte hi va assistir Eduard Royo,president de PIMEC Joves Empresaris i de JEUNE,l’associació de joves de la patronal europea UEAPME,i 30 empresaris membres del Club.

En el transcurs del sopar Carlos Grau va debatresobre el futur de les eines tecnològiques i mésconcretament sobre l’ús que en fan les empreses. Enla seva opinió, l’aposta tecnològica és clau per al’augment de l’eficiència i la competitivitat de lesempreses, però també ho és la formació quegaranteixi l’aprofitament d’aquestes eines i lainterrelació entre elles. Aquests tres punts han de serpart de l’estratègia de les empreses i no únicamentuna aposta d’inversió sense una destinació concreta.

Conceptes com mobilitat, elements tàctils i no tàctils,videoconferència, desenvolupaments dissenyats per aaplicacions específiques, integració de processos ocompartició de tasques, són alguns dels elementssobre els quals les empreses, mitjançant la tecnologia,poden millorar les seves prestacions, va explicarCarlos Grau. A més de moltes oportunitats de negocique s’estan generant en el desenvolupament de totesaquestes utilitats, va afegir.

En resum, el director general de Microsoft vaassenyalar que cal pensar en tres conceptes:integració, formació interna i aprofitament real de latecnologia. Tot, en clau d’estratègia d’empresa.

pimecnews30

FUNDACIÓ

La Fundació PIMEC Acció Social ha posat en marxaemppersona, el primer programa que té per objectiudonar suport personal i professional a totes lespersones autònomes, empresàries i emprenedoresaturades. El projecte està configurat com un servei enquè professionals i expertsempresarials donaranorientació, assistència iassessorament a lespersones dels col·lectiusabans esmentats que honecessitin, perquè puguin

acomodar-se a les noves circumstàncies econòmiques ipersonals, superar la incertesa i recuperar la confiança.

En paraules de Josep Lluís Francesch, president deFundació PIMEC, “la missió d’emppersona és evitar quequan les persones empresàries o autònomes es quedinsense feina, pel motiu que sigui, desapareguin o es veginretallats tant els seus coneixements com la sevacapacitat emprenedora”. Aquest servei ha de permetreque aquestes persones trobin formes d’adaptació a lessituacions adverses i un enfocament adequat a lesnoves condicions, per poder prendre mesures ireforçar la confiança personal davant l’adversitat delmoment i, a més, recuperar el seu talent.

La Fundació PIMEC actuarà com a coordinadora delprograma emppersona fent de finestreta única:

FUNDACIÓ PIMEC POSA EN MARXA EL “PROGRAMAEMPPERSONA” PER AJUDARL’EMPRESARIAT ATURAT

s’encarregarà de fer l’acolliment i l’avaluació de cadausuari del programa, i tot seguit el derivarà a un serveid’orientació específic segons les seves necessitats.emppersona compta amb orientació psicosocial,empresarial, professional i socioeconòmica.Tant l'acolliment com l’avaluació i el disseny del plad’acció seran finançats per diverses entitats públiques iprivades sense ànim de lucre. A més, Fundació PIMECpreveu que mitjançant convenis o acords es comptaràtant amb la col·laboració de PIMEC com de col·legisprofessionals, entitats i programes ja existents,empresaris de reconeguda trajectòria i mitjans decomunicació.

La Fundació PIMEC Acció Social es va crear ambmotiu del 30è aniversari de PIMEC amb l’objectiud’ajudar l’empresa i l‘empresari/ària a ser socialmentresponsable. La seva activitat s’estructura al voltant deprojectes i programes definits en els seus objectius,bàsicament entesos com a eines que faciliten alsempresaris/àries la integració progressiva de criterissocials en la seva activitat, sempre atenent a les sevesnecessitats i a la seva idiosincràsia empresarial.

“La Fundació PIMEC farà de finestreta única:acollirà, avaluarà iderivarà l’usuari a unservei d’orientacióespecífic”

pimecnews31

SOCIS

Fundició Dúctil BenitoL’èxit de la reconversió de l’activitat empresarial

Després dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, Catalunya vaquedar submergida en una crisi que va afectar diversossectors empresarials. La indústria tèxtil va ser de les que se’nva ressentir més. Arran de la conjuntura, Joaquim Carandell,que tenia una fosa que feia recanvis de peces per a telers i maquinària tèxtil, decideix reconvertir la seva empresa en fosa modular. Es decideix a diversificar-se d’una manera no relacional i canvia els clients tèxtils per municipis iconstructores. Són els inicis de Fundició Dúctil Benito, una de les mitjanes empreses amb més èxit i més reconegudes,tot i que només compta amb 17 anys de trajectòria.

La tercera generació d’aquests empresaris d’Osona vadetectar una nova necessitat al mercat: s’estaven fentmoltes infraestructures noves, i els constructorsdemanaven a Benito peces de fosa que no podienaconseguir o que no existien a prop, com perexemple tapes de claveguera. Benito tenia elsconeixements sobre fosa i la capacitat per fer-ho. Així és com es va detectar una demanda creixent almercat que no tenia oferta. I per aquí va començar laseva nova activitat empresarial.

DiversificacióFins llavors a Espanya només es coneixia la fosa grisa.En canvi, Benito va ser una de les primeres empresesque va introduir la fosa dúctil o nodular, que permetfabricar peces amb menys material i amb igualresistència. Comença dissenyant, produint i distribuint

pimecnews32

SOCIS

En què es diferencia BenitoUna vegada l’empresa va tenir canals de distribució en l’àmbit públic i d’infraestructures, va ser fàcil poderoferir altres productes, explica Xavier Ilarza. “El nostreposicionament en el mercat és molt clar : dissenyem elproducte de forma funcional, sostenible -quan es pot-,durable i eficient. I de manera que sigui estèticamentagradable”. Així defineix el director internacional de lafirma les característiques que diferencien elsproductes de la Fundició Dúctil Benito de la resta.

Però és que a més, Benito està integrada verticalmentendavant. “Nosaltres dissenyem, fabriquem i distribuïmel mobiliari urbà a escala global. Aquest ha estat unavantatge competitiu per a l’empresa”. Benito sempreha apostat per tenir una xarxa de distribució pròpiaper diversos motius, entre els quals la relació amb elclient, que li aporta molts coneixements sobre lesseves necessitats, i perquè actuen força com aprescriptors: “expliquem als ajuntaments el que s’ha defer, el que es demanarà a nivell de lleis, els aconsellem”.

InternacionalitzacióL’any 1992, l’empresa aprofita una altra oportunitat: elfet que Barcelona és coneguda universalment. Des dels

tapes i reixes de clavegueram, i només tres anys méstard fa la primera diversificació i amplia l’oferta alcamp del mobiliari urbà.

Al 2000, ofereix també al mercat jocs infantils, que esprodueixen exclusivament a Galícia; al 2003, torna arealitzar una diversificació relacionada produint pecesd’enllumenat públic i al 2006 entra en el món delscontenidors soterrats de recollida de residus.Posteriorment ha desenvolupat una nova gamma enl’àmbit de les noves tecnologies: els MUPIS, puntsinteractius d’informació ciutadana. “Creiem que tindràforça acceptació. Ja en tenim diversos d’instal·lats”,assenyala Xavier Ilarza, director internacional deFundició Dúctil Benito.

La missió de Benito és millorar el benestar de lespersones dins l’espai urbà, i aquesta visió més globalde la contribució de l’empresa a la societat és la queha permès el canvi d’orientació del negoci i la creaciód’un model molt reeixit. “Abans anaves pel carrer imiraves el terra, després al voltant i ara també cap alcel. Quan estàs a l’espai urbà, estàs a casa teva”,comenta Xavier Ilarza.

seus inicis, Benito ja va apostar per la internacionalit-zació. L’any 1995, per abastir el mercat espanyol, Benito té una demanda molt gran i la fosa local nodóna més de si. “El mercat demanava una gran capacitat productiva i això només ho permetia Rússiai la Xina. La Xina, a més, tenia una tradició molt important en aquest àmbit, i el seu know how superava l’espanyol”. Aquestes dues premisses són lesque Benito veu clares i per això externalitza a la Xinapart de la seva producció. “A més, tenia mà d’obraqualificada, i com no podia ser d’una altra manera,després vam veure que era un avantatge competitiuperquè permetia reduir costos per la mà d’obra intensiva”.

Des dels seus inicis l’empresa ha exportat als mercatsmediterranis i del sud d’Europa, sobretot per laproximitat geogràfica i l’adaptació del producte: “Itàlia,

Portugal, França i nord d’Àfrica, que són el que endiem mercats tradicionals”. “Actualment tenim un plaestratègic d’internacionalització, en què hem pretèsreinventar la internacionalització de l’empresa”,assenyala Xavier Ilarza.

El pla 2008-2012 preveu que les vendesinternacionals siguin el 40% de la facturació del’empresa en finalitzar aquest interval. “Avui dia Benitoexporta a més de 70 països: a banda del mercattradicional, en els últims 3 anys hem fet una immersióenorme en els països de l’Est, i el nostre repte ésconsolidar-nos encara més en els països on ja estemestablerts i buscar noves oportunitats en continentson no hi som, com el mercat nord-americà, quecreiem que és un dels futurs si volem ser unaempresa global”.

La diferència d’un producte venut al mercat nacionalo a l’exterior té diferències per qüestions estètiques;així, per exemple, segons els països s’utilitzen colorsdiferents, o bancs més grans o més petits. A Espanyas’utilitzen més les papereres sense tapa, i a països de

centreeuropa i nord d’Europa, tot ha de ser amb tapa.Els climes també hi influeixen”.

L’estratègia de Benito en aquest sentit és molt clara:“nosaltres estem treballant pel desenvolupament deproductes a escala global. No els desenvolupem d’unamanera etnocèntrica. Estèticament, sí que hi ha unapart que és la identitat de marca. Tampoc ens volemadaptar fins a l’extrem, perquè volem aportar lanostra identitat, és la nostra contribució a l’Estat i almón. Sovint comenten que tenim un “estilmediterrani”, però que és molt “vendible”. És cert,però, que hi ha dos tipus de clients: un és vendre pera un país, i l’altre, fer adaptacions al client.

Abu Dhabi, Ginebra, ToríFa poc Benito ha condicionat el nou circuit de fórmula 1 d’Abu Dhabi amb més de 1.000 papereres

i 500 bancs. “El prescriptor va descriure unes caracte-rístiques que havien de complir els productes que volguessin optar a concurs. Va guanyar Benito perquèva ser capaç de cobrir totes les necessitats estètiquesi funcionals que buscaven per a aquest projecte. Itambé per la capacitat de producció. Vam proveir elmaterial en els terminis que es demanaven”. A partdel fet que l’arquitecte et prescrigui i de complir ambles característiques, també cal ser un proveïdor ques’adapti al preu que el concessionari necessita”.A nivell internacional, cal afegir-hi dues fites més: a Gine-bra, el banc Lehman ha estat homologat com a bancde la ciutat; a Torí, s’han fet les jardineres i el banc Kha-lea, que també ha estat homologat com a banc oficial.

Crisi i mesuresBenito ha obtingut al 2008 una facturació de 85Md’euros, i confirma que la crisi els ha afectatlleugerament. També comenta que, aprofitant el PlanE, han fet accions de màrqueting focalitzades a donara conèixer tot el que es pot fer amb els seusproductes dins d’aquest pla, ja que n’hi ha molts quehi encaixen.

“Fundició Dúctil Benito dissenya, fabrica i distribueixel mobiliari urbà a escala global, apostant per una

xarxa de distribució pròpia.”

Quin és el vostre model de negoci i quines són lesclaus del vostre èxit?El model de Privalia es basa en la venda de productesde marge alt, la major comunitat de compradors il’excel·lència operativa. La clau de l’èxit és oferirproductes de les millors marques amb descomptesde fins el 70%, gràcies a una estructura de costosòptima, i amb totes les garanties d’una gran empresa.

Quins són els avantatges per al client respecte a uncomerç tradicional i per a les marques?Per als clients suposa comoditat, oportunitat idescomptes. Els nostres socis poden comprar des dequalsevol lloc i rebre la comanda a l’adreça mésconvenient. Els descomptes que poden obtenir sónexclusius ja que els negociem especialment per a ells. A les marques els permet conèixer el perfil de clientspotencials no acostumats a comprar a full price perlimitacions econòmiques i d’edat, accedir a clients nousque per raons geogràfiques no poden comprar la sevamarca i, sobretot, rendibilitzar l’excedent d’estocs.

Com va néixer la idea de crear una empresa devenda privada online?Al 2006 vam observar que al mercat francès, llavorsmés madur que l’espanyol, començaven a funcionarles vendes privades online. Ens va semblar un granmodel de negoci, ja que combina ingredients demercat amb altes taxes de creixement, coml’e-commerce, la venda a distància i el comerç outlet, ivam pensar que funcionaria molt bé a Espanya.

Com funciona Privalia?Privalia és un club de vendes privades online. Desprésde registrar-se, els nostres socis reben diàriament unanewsletter on anunciem les 3 botigues que obrimcada dia. Accedeixen directament a la web i miren elsproductes oferts: fotografies, descripció detallada, preui descomptes, etc. Una vegada escollits, fan la sevacompra en un clic, amb la garantia de VerySign iConfianza Online, que acrediten la seguretat en lestransaccions i la protecció de dades.

pimecnews34

SOCIS

“La clau de l’èxit és oferirproductes de les millorsmarques amb descomptesde fins el 70%”Lucas Carné treballava en una consultora americana,desenvolupant diferents projectes arreu del món, quan vaconèixer José Manuel Villanueva i junts van emprendrePrivalia, un model de negoci desconegut fins llavors a Espanya.Es tracta d’una botiga outlet online, que en tres anys hasuperat els dos milions de socis i preveu una facturació de 60 milions d’euros pel 2009.

Entrevista a Lucas Carné, soci fundador de Privalia

dones entre 25 i 35 anys, urbanes i usuàries habitualsd’Internet.

Com us està afectant la crisi? Tot i que Privalia és una empresa anticíclica, en unaèpoca en què el consumidor és més sensible al preu iles marques tenen més excedents, millora l’oferta iaugmenten les vendes considerablement.

Quines xifres heu obtingut quant a facturació ibeneficis aquest 2009? Aquest any hem tingut una previsió de facturació de60 milions d’euros, tres vegades més que el 2008. Per al 2010 esperem doblar aquesta xifra.

Quina creieu que serà l’evolució de la vostraempresa? L’any 2010 esperem créixer per sobre del 100% iobtenir rendibilitat a nivell consolidat. Per aconseguiraquestes fites esperem invertir en infraestructures,incorporar professionals en l’àmbit estratègic ioptimitzar l’estructura actual.

És difícil ser emprenedor al nostre país?A cap país és fàcil, però en llocs com als Estats Unitsels emprenedors tenen més suport financer, tantpúblic com privat.

La logística és estratègica en la vostra empresa.Quines millores es preveuen per reduir els terminisde lliurament del producte? Optimitzar els processos de recepció, validació isortida de la mercaderia del magatzem, introduintnoves tecnologies que van des de la implementacióde programari informàtic fins a la incorporació d’einestècniques per facilitar i agilitzar la manipulació de lescomandes.

Quines innovacions heu aportat al sector a Espanya?Fa tres anys, el sector de l’e-commerce no tenia pes aEspanya i les poques compres que es realitzaven erende bitllets d’avió. Privalia va obrir el canal de venda deroba per Internet. Vam convèncer primer les marquesque era una bona opció per rendibilitzar el seu estoci, en segon lloc, els consumidors, perquè sabessin quepodien aconseguir millors descomptes que alscomerços tradicionals. Actualment, l’e-commerce ésuna realitat i moltes empreses venen els seusproductes per aquest canal.

Heu comptat amb finançament extern des de l’inicidel negoci? Per què el capital risc? El seguireu utilitzanti per a quin tipus de projectes?Inicialment, el negoci es va finançar amb capital delssocis fundadors i va costar trobar inversos que ensdonessin suport. El capital risc era l’única font definançament accessible per a un projecte com Privalia,amb una taxa de creixement elevada i una inversióbastant important. A mig termini, la companyia nonecessita finançament addicional, però en cas que elnecessités, s’intentaria obtenir dels inversors actuals.

En quin punt està el procés d’internacionalització del’empresa? El 2006 vam engegar el negoci a Espanya i un any méstard estàvem obrint a Itàlia. A finals de 2008, vamllançar Privalia al Brasil. Actualment comptem amboficines a Barcelona, Milà i Sao Paulo. De momentsom líders a tots els mercats on som presents i aixòens anima a plantejar-nos introduir aquest model denegoci a altres països.

Quants subscriptors teniu actualment? Quin és el seuperfil? A Espanya comptem amb més de 2.000.000 de socis isi sumem els subscriptors d’Itàlia i el Brasil, superemamb escreix els 3 milions. El perfil és sobretot femení:

pimecnews35

SOCIS

José Manuel Villanueva i Lucas Carné, socis fundadors de Privalia