GASTON CHAISSACY a d’la joie...3 maig - 15 juny 2018

Bonhomme, 1959Tinta sobre paper Kraft 99 x 65 cm (detall)Tinta sobre papel Kraft 99 x 65 cm (detalle)

GASTON CHAISSACY a d’la joie...

GA

STO

N C

HA

ISSA

C

Ptge Mercader 12, bxs – 08008 Barcelona – TF: 93 595 14 82 – FX: 93 250 63 58info@galeriamarcdomenech.com – www.galeriamarcdomenech.com

Volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a Daniel Abadie, Patrick Bongers, François Ditesheim, Annie Chaissac, Patrick Maffei, Isabelle Sadys

i Sònia Villegas. El seu generós suport i col·laboració han estat essencials per a la satisfactòria consecució d’aquest projecte.

Queremos hacer llegar nuestro más sincero agradecimiento a Daniel Abadie, Patrick Bongers, François Ditesheim, Annie Chaissac, Patrick

Maffei, Isabelle Sadys y Sònia Villegas. Su generoso apoyo y colaboración han sido esenciales para la satisfactoria consecución de este proyecto.

GASTON CHAISSACObjectes, pintures, dibuixos, collages

Objetos, pinturas, dibujos, collages

11CHAISSAC I DUBUFFET

a través del mirallCHAISSAC Y DUBUFFET

a través del espejoDANIEL ABADIE

25OBRA

81CATALOGACIÓ

CATALOGACIÓN

93GASTON CHAISSAC

BIOGRAFIABIOGRAFÍA

105ENGLISH

113FRANÇAIS

10

CHAISSAC I DUBUFFET: a través del mirall

CHAISSAC Y DUBUFFET: a través del espejo

DANIEL ABADIE

12 13

Entre les persones, cada vegada més nombroses, que descobreixen l’art brut –aquesta fórmula màgica inventada el 1945 per Jean Dubuffet–, mol-tes se sorprenen que l’artista no reservés un lloc, al seu museu de Lausa-na, a les obres de Chaissac (1), cosa que sí que havia fet abans, l’octubre de 1949, en l’exposició celebrada a la Galeria René Drouin amb el títol L’art brut préféré aux arts culturels (L’art brut s’imposa a les arts culturals).

No obstant això, fins al moment de la seva mort, el 7 de novembre de 1964, Gaston Chaissac sempre va semblar ajustar-se, a la seva manera, a la definició de l’art brut que feia Jean Dubuffet al catàleg de l’exposició de la Galeria Drouin: “L’art de debò sempre és allà on no ens l’esperem. Allà on no hi pensa ningú ni ningú no pronuncia el seu nom. L’art detesta que el reconeguin i el cridin pel seu nom. S’escapa de seguida. L’art és un personatge apassionadament enamorat de l’anonimat. Tan bon punt el descobreixen, tan bon punt algú l’assenyala amb el dit, fuig i al seu lloc hi deixa un figurant condecorat que porta a l’esquena una gran pancarta que diu ART.”

Pel que fa a aquest darrer punt, no hi ha confusió possible amb Chaissac, que preferia definir-se com un “sabater in partibus”, vivia en un poble re-mot del departament de Vendée i, pel que sembla, es comunicava úni-cament a través d’aquestes cartes d’escriptura inimitable. A més, prova d’una qualitat innata, no volia pertànyer de cap manera ni a l’art brut ni a cap moviment que no fos aquesta “pintura rústica moderna” que ha-via imaginat (i anunciat) uns quants mesos abans que el mateix Dubuffet parlés d’art brut.

Dubuffet, seduït d’entrada per les cartes que Chaissac enviava a Jean Paulhan i que aquest últim li feia arribar (“Estimat escriptor de cartes di-vertidíssimes”, vet aquí com començava un dels seus primers intercanvis epistolars), no va trigar a adonar-se que, lluny del personatge primitiu que s’havia imaginat de bon principi, tenia davant seu, de fet, una persona amb una experiència humana i intel·lectual que superava de tros el que era exclusivament el do de l’escriptura. També se sentia atret pels invents incongruents que feia aleshores Chaissac en l’àmbit de la pintura, fins al punt, per exemple, d’apropiar-se, anys més tard, d’alguns dels seus expe-riments. Així doncs, quan el 1954 va fer les Petites statues de la vie précaire (Petites estàtues de la vida precària), Dubuffet, enmig de les seves expe-rimentacions, va fabricar, al seu torn, algunes de les figures esculpides en carbó vegetal que Chaissac li havia revelat en una carta de l’1 de gener de

14 15

1947: “Ja has vist les escultures de carbó vegetal, que no és precisament un material que es presti a ser esculpit? Has d’esculpir dins la fusta, i lla-vors confiar el que has elaborat a un carboner perquè ho cogui.” Dubuffet va trobar tan interessant aquesta idea que, abans de dur-la a la pràctica personalment, va adquirir sense dilació una d’aquestes peces, La Dame de moire (La dama de moaré), per a la Compagnie de l’art brut, i la va presen-tar justament el 1949 a l’exposició de la Galeria Drouin.

La relació entre tots dos artistes va ser estranya: amistosa i plena de recels al mateix temps, fruit d’una veritable comprensió, però també de descon-fiança. Dubuffet, a qui, en aquesta època de postguerra, li agradava par-lar, per provocació, de la seva riquesa (2), gairebé va arribar a demanar perdó a Chaissac perquè acceptés la seva ajuda material, que podia anar des de comprar nombroses de les seves obres (3) fins a enviar a la seva dona l’harmònium que somiava per poder fer música. Amb tot, alguns dels seus regals eren força més ambigus: a Camille Chaissac (que maldava per tirar la família endavant amb el seu ofici de mestra però tenia un gust exquisit per la literatura), li enviava tot sovint llibres que s’acabaven de publicar. Bona part d’aquests llibres contenien dedicatòries plenes d’elo-gis dels seus autors, sovint amics propers –de Jean Paulhan a André Pieyre de Mandiargue–; aquests obsequis no eren sinó una manera de fer palès insidiosament el seu poder social i, al mateix temps, el menyspreu que sentia per l’Asphyxiante culture (Cultura asfixiant) (4) i els seus autors, encara que fossin autèntiques celebritats.

A Chaissac, per contra, li agradava recordar la senzillesa de l’entorn so-cial al qual pertanyia: “A partir dels tretze anys, vaig treballar sis mesos de marmitó; després, onze mesos en una quincalleria, i després, tretze mesos amb un baster”, explicava a Michel Ragon. Però aquests records de nen pobre no li van impedir llançar diversos dards contra l’acabalat Dubuffet, donant a entendre que, de bon principi, els seus coneixements de pintura eren exactament els mateixos: “La senyoreta Guignepied, una jove benestant de la zona, va venir a casa nostra a fer classes de dibuix a la meva germana, i jo vaig prestar tanta atenció al que li ensenyava que més endavant, al taller, ja estava molt familiaritzat tant amb les arts com amb l’artesania. És cert que la senyoreta Guignepied era una professo-ra sense titulacions, però tenia un mètode d’ensenyament extraordinari i molt innovador que potser hauria escandalitzat els iniciats, però que els inexperts acceptaven de bona gana”, explicava a Robert Archereau abans d’afegir: “Vet aquí quina coincidència més curiosa: Dubuffet també ha se-guit les ensenyances de Guignepied, i caldria demanar-se si al capdavall ell i jo no som el resultat d’aquest mètode.”

Entre las personas, cada vez más numerosas, que descubren el art brut –esta fórmula mágica inventada en 1945 por Jean Dubuffet–, muchas se sorprenden de que el artista no reservara un lugar, en su museo de Lausa-na, para las obras de Chaissac (1), como lo había hecho antes, en octubre de 1949, en la exposición celebrada en la Galería René Drouin con el título L’art brut préféré aux arts culturels (El arte bruto se impone a las artes culturales).

No obstante, hasta su muerte, el 7 de noviembre de 1964, Gaston Chais-sac siempre pareció ajustarse, a su manera, a la definición de art brut que daba Jean Dubuffet en el catálogo de la exposición de la Galería Drouin: “El verdadero arte siempre está donde no se le espera. Allí donde nadie piensa en él ni pronuncia su nombre. Al arte no le gusta que lo reconozcan y que lo llamen por su nombre. Se escapa enseguida. El arte es un perso-naje apasionadamente enamorado del anonimato. En cuanto alguien lo descubre, en cuanto alguien lo señala con el dedo, huye y deja en su lugar a un figurante galardonado que lleva en la espalda una gran pancarta que reza ARTE.”

En relación con este último aspecto, no hay riesgo de confusión posible con Chaissac, que prefería definirse como un “zapatero in partibus”, vivía en un pueblo remoto del departamento de Vendée y, según parece, se co-municaba únicamente mediante esas cartas de escritura inimitable. Ade-más, prueba de una cualidad innata, no pretende pertenecer al art brut ni a ningún movimiento que no fuera el de la “pintura rústica moderna” que había imaginado (y anunciado) unos cuantos meses antes de que el propio Dubuffet hablara de art brut.

Dubuffet, atraído inicialmente por las cartas que Chaissac enviaba a Jean Paulhan y que este último le hacía llegar (“Estimado escritor de cartas tan divertidas”, así empezaba uno de sus primeros intercambios epistolares), no tardó en darse cuenta de que, lejos de ser el personaje primitivo que se había imaginado al principio, en realidad se trataba de alguien con una experiencia humana e intelectual que superaba ampliamente lo que era exclusivamente el don de la escritura. También se sentía atraído por los inventos incongruentes que realizaba en aquel entonces Chaissac en el ámbito de la pintura, hasta el punto, por ejemplo, de apropiarse, algunos años más tarde, de algunos de sus experimentos. De este modo, cuando realizó en 1954 las Petites statues de la vie précaire (Pequeñas estatuas de la vida precaria), Dubuffet, en plena fase de experimentación, fabricó, a su vez, algunas de esas figuras esculpidas en carbón vegetal de las que Chaissac le había hablado en una carta del 1 de enero de 1947: “¿Ya has visto esculturas hechas con carbón vegetal, que no es una materia que se preste a ser esculpida? Primero hay que realizar la escultura en madera,

16 17

y después encomendar la obra realizada a un carbonero para que la cue-za.” A Dubuffet esta idea le pareció tan interesante que, antes de ponerla en práctica personalmente, adquirió de inmediato una de esas piezas, La Dame de moire (La dama de muaré), para la Compagnie de l’art brut, y la presentó justamente en 1949 en la exposición de la Galería Drouin.

La relación entre ambos artistas fue extraña: a la vez amistosa y rece-losa, fruto de una auténtica comprensión, pero también de desconfian-za. Dubuffet, a quien, en esa época de posguerra, le gustaba hablar, por provocación, de su riqueza (2), casi llegó a disculparse con Chaissac para que aceptara su ayuda material, que podía ir desde comprar muchas de sus obras (3) hasta enviar a su esposa el armonio con el que soñaba para hacer música. Con todo, algunos de sus regalos eran bastante más am-biguos: a Camille Chaissac (que a duras penas mantenía a su familia con su trabajo de maestra, pero tenía un gusto exquisito por la literatura), le enviaba a menudo libros recién publicados. La mayor parte de estos libros contenían dedicatorias halagadoras de sus autores, que con frecuencia eran amigos cercanos –de Jean Paulhan a André Pieyre de Mandiargue–; esos obsequios no eran más que una manera de poner de manifiesto insi-diosamente su poder social y, al mismo tiempo, el desdén que sentía por la Asfixiante cultura (4) y sus autores, aunque se encontraran entre los más famosos.

A Chaissac, por el contrario, le gustaba recordar la sencillez del entorno social al que pertenecía: “Al cumplir trece años, trabajé seis meses de ayu-dante de cocina; después, once meses en una ferretería, y después, trece meses con un alabardero”, contaba a Michel Ragon. Pero estos recuerdos de niño pobre no le impidieron lanzar varios dardos contra el acaudala-do Dubuffet, dando a entender que, al principio, sus conocimientos de pintura eran exactamente los mismos: “La señorita Guignepied, una jo-ven acomodada de los alrededores, vino a nuestra casa para dar clases de dibujo a mi hermana, y yo presté tanta atención a lo que le enseñaba que más adelante, en el taller, ya estaba muy familiarizado con las artes y con la artesanía. Es cierto que la señorita Guignepied era una profesora sin titulaciones, pero tenía un método de enseñanza extraordinario y muy innovador que tal vez habría escandalizado a los iniciados, pero que los inexpertos aceptaban de buena gana”, relataba a Robert Archereau antes de añadir: “He aquí una coincidencia muy curiosa: Dubuffet también si-guió las enseñanzas de Guignepied, y cabría preguntarse si, al fin y al cabo, él y yo no somos el resultado de dicho método.”

En cambio, Chaissac no hablaba mucho de todo lo que podía relacionarlo, de alguna forma, con el estatus social de Dubuffet. Aunque evocaba sin re-servas el papel que habían desempeñado en 1937, en su descubrimiento del arte moderno, sus vecinos parisinos, los pintores y escultores Otto Freundlich y Jeanne Kosnick-Kloss, que lo incitaron a pintar y dibujar,

18 19

En canvi, Chaissac no parlava gaire de tot el que el podia relacionar, d’al-guna manera, amb l’estatus social de Dubuffet. Si evocava sense reserves el paper que havien tingut el 1937, en la seva descoberta de l’art modern, els seus veïns parisencs, els pintors i escultors Otto Freundlich i Jeanne Kosnick-Kloss, que el van animar a pintar i a dibuixar, optava per no parlar de l’interès que, des d’abans de la fi de la guerra, havien mostrat Albert Gleizes, André Lhôte, Robert Delaunay o el director del Museu del Petit Palais, François Gilles de la Tourette, per la seva obra. De la mateixa ma-nera, tampoc no esmentava que, entre els visitants de la seva primera ex-posició, organitzada per Jeanne Kosnick-Kloss a la Galeria Gerbo el 1938, hi havia tant la senyora d’Henri Matisse com Marie Cuttoli, una de les col·leccionistes més importants de l’època, que va adquirir una de les se-ves aiguades. Chaissac era una persona reservada, però en canvi utilitzava les cartes que enviava a una gran quantitat de contactes, propers o des-coneguts, per explicar-los la seva vida, la seva obra, les històries dels seus veïns i la vida al poble, amb la qual cosa els creava la il·lusió de saber-ho tot d’ell, malgrat que en realitat no revelava res o pràcticament res de les seves inquietuds més profundes: pintar i escriure.

Va ser aquesta determinació el que va sorprendre més Dubuffet quan va començar a descobrir-la. Ell, que des de feia uns anys recopilava metòdi-cament totes les informacions possibles sobre aquests creadors atípics –malalts mentals, però també presos, dements o místics– que podien ins-criure’s en l’art brut, es va adonar clarament que Chaissac no es podia classificar sota cap d’aquestes etiquetes. Com ell, posseïa una capacitat d’invenció extraordinària, sabia passar amb rapidesa d’un estil a un altre i, en certa manera, no compartia el caràcter obsessiu dels artistes “mar-ginals”, sinó que se situava en el mateix terreny que ell. Quan, en una pintura del 1963, Chaissac va escriure amb unes lletres negres, grosses i malgirbades, l’expressió popular “Faire l’âne pour avoir du son” (fer-se el ximple per aconseguir alguna cosa) a la part frontal del quadre, mostrava clarament aquesta capacitat de distància i de burla, que era la mateixa que feia palesa Dubuffet en titular Marionnettes de la ville et de la cam-pagne (Titelles de la ciutat i del camp) les seves primeres pintures després de gairebé dues dècades i mitja d’experimentació.

L’aspecte més sorprenent de les pintures de Chaissac és, en oposició a aquest llarg període de recerca que posteriorment negaria Dubuffet, que, des del primer moment, s’hi fa palès un domini absolut en la materialit-zació d’aquest univers tan particular, sempre renovat i que, a més, no deu res a ningú. El que produeix aquesta unitat òbvia i improbable –des de les primeres aiguades del 1938 fins als admirables collages de paper pintat que va fer al final de la seva vida, passant per les “puntes” de tinta d’abans de la guerra, els dibuixos “amb buits” i els dibuixos “al buit” del 1947 o els dibuixos “amb lletra” que els van succeir, així com la gran quantitat

se abstenía de mencionar el interés que, desde antes de que terminara la guerra, habían mostrado por su obra Albert Gleizes, André Lhôte, Robert Delaunay o el director del Museo del Petit Palais, François Gilles de la Tou-rette. Del mismo modo, tampoco mencionaba que, entre los visitantes de su primera exposición, organizada por Jeanne Kosnick-Kloss en la Galería Gerbo en 1938, se encontraban tanto la esposa de Henri Matisse como Marie Cuttoli, una de las coleccionistas más importantes de la época, que adquirió uno de sus gouaches. Chaissac era una persona reservada, pero en cambio utilizaba las cartas que enviaba a una gran cantidad de contactos, cercanos o desconocidos, para hablarles de su vida, su obra, las historias de sus vecinos y la vida en el pueblo, dándoles la ilusión de que sabían todo so-bre él, cuando en realidad no revelaba nada o casi nada de sus inquietudes profundas: pintar y escribir.

Fue esta determinación la que más sorprendió a Dubuffet cuando empe-zó a descubrirla. Él, que desde hacía unos años recopilaba metódicamen-te toda la información posible sobre esos creadores atípicos –enfermos mentales, pero también presos, dementes o místicos– que se podían ins-cribir en el art brut, se percató claramente que Chaissac no encajaba en ninguna de esas categorías. Como él, poseía una capacidad de invención extraordinaria, podía pasar con rapidez de un estilo a otro y, en cierta for-ma, no compartía el carácter obsesivo de los artistas marginales, sino que se situaba en el mismo terreno que él. Cuando, en una pintura de 1963, Chaissac escribió con letras negras, grandes y desgarbadas, la expresión popular “Faire l’âne pour avoir du son” (hacerse el tonto para obtener algo) en la parte frontal del cuadro, mostraba claramente esa capacidad de distancia y de burla, que era la misma que hacía patente Dubuffet al ti-tular Marionnettes de la ville et de la campagne (Marionetas de la ciudad y del campo) sus primeras pinturas después de casi dos décadas y media de experimentación.

El aspecto más sorprendente de las pinturas de Chaissac es que, en opo-sición a ese largo periodo de investigación que más tarde negó Dubuffet, desde el principio se aprecia un dominio absoluto en la materialización de ese universo tan particular, siempre renovado y que, además, no debe nada a nadie. Lo que produce esta unidad obvia e improbable –desde los primeros gouaches de 1938 hasta los admirables collages de papel pin-tado que realizó al final de su vida, pasando por los “encajes” de tinta de antes de la guerra, los dibujos “con vacíos” y los dibujos “en hueco” de 1947 o los dibujos “con letra” posteriores, así como la gran cantidad de experimentos que vinieron después, como montajes con troncos, piedras pintadas y sus característicos tótems– es que, a diferencia de la mayoría de los otros pintores, Chaissac no procuraba crear un estilo, sino que iba

20 21

d’experiments que van venir després, com ara muntatges amb soques, pedres pintades i els seus característics tòtems– és que, a diferència de la majoria dels altres pintors, Chaissac no pretenia crear un estil, sinó que anava descobrint intuïtivament, en cada objecte (preferiblement objectes que ja no s’utilitzessin, objectes candidats a acabar a la paperera o al cu-bell de les escombraries), aquesta qualitat de “reciclatge”, tal com diríem avui dia, que li permetia, tot inventant-los una nova vida a priori impen-sable, restituir-nos-els, vius i diferents, convertits de manera sobtada en objectes evidents i familiars fins i tot en les seves transformacions. Amb ell, però d’una altra manera, sembla que les paraules de Picasso “Jo no busco, sinó que trobo” tornen a tenir sentit.

Chaissac va compensar l’amargor de la vida –vinculada a una salut precària, a una economia propera a la pobresa, a l’exili al departament de Vendée, als crítics locals, que creien que li feien un honor quan l’anomenaven el “Picasso amb esclops”...– amb una capacitat d’imaginació desbordant tant en les seves obres com en les seves cartes, que el van posar en contacte –a ell, el “xarlatà”, el “fabricant de coses que no vol ningú”, el “sabater in partibus”...– amb alguns dels millors crítics d’art de l’època, com Anatole Jakovsky i Michel Ragon, així com amb els escriptors més notables: de Raymond Queneau, Jean L’Anselme o Benjamin Péret a Jean Paulhan i, evidentment, amb aquest reflex al mirall, alhora indispensable i de vegades deformador, que van ser, fins al moment de la seva mort, els seus intercanvis i la seva amistat amb Jean Dubuffet.

En el joc de “qui perd guanya” que és sovint la història de l’art, Chaissac (que quatre mesos abans de morir escrivia a Jean L’Anselme: “Estic molt cansat. La meva llastimosa salut no és cap notícia, com tampoc no ho són aquestes crisis depressives que pateixo, agreujades pel rebuig rotund de les galeries. La meva situació és tan lamentable que no se’m pot consi-derar altra cosa que un pobre torracollons indefens. La meva imaginació satírica no és un espantall suficient. No tinc ni la satisfacció de ser un mecanisme seriós. La misèria m’ha obligat a dedicar-me a l’art absurd per poder menjar. I aquí em tens, a punt de deixar aquest art perquè estic a les acaballes”) va trobar el lloc imprevisible que era el seu: no ja el d’un per-sonatge commovedor amb el qual sembla que la vida s’acarnissa, sinó el d’un gran artista que, en un procés de renovació constant, gràcies a l’ori-ginalitat sempre inesperada dels seus quadres, l’ús de materials impro-bables i la seva capacitat per produir obres sorprenents a partir de totes aquestes coses de la vida quotidiana que no mereixen la nostra atenció, va obrir camí a tota una nova generació, i es va erigir, amb la mateixa au-toritat que Dubuffet, com un dels grans innovadors de l’època.

descubriendo intuitivamente, en cada objeto (de preferencia los que ya no se utilizaran, objetos destinados a la papelera o al cubo de la basura), esa cualidad de “reciclaje”, como diríamos actualmente, que le permitía, al mismo tiempo que les daba una nueva vida a priori impensable, restituír-noslos, vivos y distintos, convertidos repentinamente en objetos evidentes y familiares hasta en sus transformaciones. Con él, aunque de otra forma, parece que las palabras de Picasso “Yo no busco, encuentro” vuelven a te-ner sentido.

22 23

(1) Les obres de Chaissac que Dubuffet va donar al Museu de l’Art Brut s’han classificat en una secció d’obres paral·leles a les col·leccions del museu.(2) Acabada la guerra, Dubuffet va vendre el seu pròsper negoci de vins, heretat de la seva família, per dedicar-se plenament a la seva obra. Li agradava fer èmfasi en la fortuna que li atribuïen els diaris. A Chaissac, per al qual les obres que li va comprar van representar una gran ajuda, li adreçava aquestes pa-raules: “No entenc per què sempre demanes préstecs a persones que no són riques de debò i no estan en condicions de deixar-te diners; me’ls hauries de demanar a mi, que soc ric de veritat i que tinc la casa plena de monedes i bitllets, divises i objectes preciosos que se m’acumulen de tal manera i tinc tan desordenats que em faries un gran favor si m’ajudessis a desfer-me’n.”(3) En va donar una gran part a la Compagnie de l’art brut, i en va conservar personalment unes quantes per les quals sentia un afecte especial. Cap als últims anys de la seva vida, va cedir aquestes obres al Mu-seu de l’Abadia de Sainte-Croix des Sables-d’Olonne, que ja n’havia reunit una bona colla.(4) Títol utilitzat per Dubuffet per al llibre publicat el 1968, en el qual, qüestionant la cultura oficial, declarava: “L’important és portar la contrària.”

En el juego de “quien pierde gana” que es a menudo la historia del arte, Chaissac (que cuatro meses antes de morir escribía a Jean L’Anselme: “Estoy muy cansado. Mi lamentable salud no es ninguna novedad, como tampoco lo son estas crisis depresivas que sufro, agravadas por el rotundo rechazo de las galerías. Mi situación es tan mala que no se me puede considerar de otro modo que como un pobre gilipollas indefenso. Mi imaginación satírica no es un espantajo suficiente. Ni siquiera tengo la satisfacción de ser un mecanis-mo serio. La miseria me ha obligado a dedicarme al arte absurdo para poder comer. Y aquí me tienes, a punto de abandonar este arte porque estoy en las últimas”) encontró el sitio imprevisible que le estaba destinado: no el de un personaje conmovedor contra el cual la vida parecía ensañarse, sino el de un gran artista que, en un proceso de renovación constante, gracias a la originalidad siempre inesperada de sus lienzos, el uso de materiales im-probables y su capacidad de producir obras a partir de todos esos objetos cotidianos que no merecen nuestra atención, allanó el camino para toda una nueva generación, y se impuso, del mismo modo que lo hizo Dubuffet, como uno de los grandes innovadores de la época.

(1) Las obras de Chaissac que Dubuffet donó al Museo del Arte Bruto se han clasificado en una sección de obras paralelas a las colecciones del museo.(2) Al concluir la guerra, Dubuffet vendió el próspero negocio de vinos que había heredado de su familia para dedicarse completamente a su obra. Le gustaba hacer énfasis en la fortuna que le atribuían los periódicos. A Chaissac, para quien la obras que le compró representaron una gran ayuda, le escribe lo siguiente: “No entiendo por qué siempre pides préstamos a personas que no son realmente ricas y que no están en condiciones de prestarte dinero, en vez de pedírmelo a mí que soy el único rico en verdad y que tengo la casa llena de monedas y billetes, divisas y objetos preciosos acumulados en un desorden y un amontonamiento tales que me harías un favor al ayudarme a deshacerme de ellos.”(3) Donó una gran parte a la Compagnie de l’art brut y conservó personalmente algunas por las que sentía un afecto especial. Al final de su vida, cedió estas obras al Museo de la Abadía de Sainte-Croix des Sables-d’Olonne, que ya poseía una colección importante de estas.(4) Título utilizado por Dubuffet para el libro publicado en 1968, en el que cuestionaba la cultura oficial y declaraba: “Lo importante es llevar la contraria.”

24 25

OBRA

26 27

OBJECTESOBJETOS

28 29

01.-Balai, c.1953Escombra de palla pintada 130 x 21,5 cmEscoba de paja pintada 130 x 21,5 cm

30 31

02.-Bassine, c.1954Xapa de metall pintada Ø 36 cmChapa de metal pintada Ø 36 cm

32 33

03.-Totem,1963Oli sobre fusta 244 x 31,5 x 3 cmÓleo sobre madera 244 x 31,5 x 3 cm

34 35

PINTURESPINTURAS

36 37

04.-Composition,1949Oli sobre paper encolat sobre taula 64 x 46 cmÓleo sobre papel encolado sobre tabla 64 x 46 cm

38 39

05.-Portrait au visage vert,1959Oli sobre paper sobre tela 64 x 49 cmÓleo sobre papel sobre tela 64 x 49 cm

40 41

06.-Composition géométrique,1959Oli sobre cartró ondulat 29 x 30 cmÓleo sobre cartón ondulado 29 x 30 cm

07.-Formes imbriquées, 1959Oli sobre cartró 60 x 40,5 cmÓleo sobre cartón 60 x 40,5 cm

42 43

09.-Composition, 1959Oli sobre cartró ondulat 41 x 15,5 cmÓleo sobre cartón ondulado 41 x 15,5 cm

08.-Composition, 1959Oli sobre cartró ondulat 23,7 x 15,5 cmÓleo sobre cartón ondulado 23,7 x 15,5 cm

44 45

11.-Personnage, 1959Oli sobre cartró ondulat 37 x 18,9 cmÓleo sobre cartón ondulado 37 x 18,9 cm

10.-Sans titre, c.1961Oli sobre panell 74 x 63 cmÓleo sobre panel 74 x 63 cm

46 47

DIBUIXOS, COLLAGESDIBUJOS, COLLAGES

48 49

12.-Portrait aux yeux ronds, 1941Guaix sobre paper 24 x 15,5 cmGouache sobre papel 24 x 15,5 cm

50 51

13.-Visage aux yeux cerclés, 1943Guaix sobre paper 24 x 32 cmGouache sobre papel 24 x 32 cm

14.-Bonhomme, 1959Tinta sobre paper Kraft 99 x 65 cmTinta sobre papel Kraft 99 x 65 cm

52 53

15.-Composition 1939Tinta sobre paper 23,7 x 32 cmTinta sobre papel 23,7 x 32 cm

16.-Composition, 1939Tinta sobre paper 25,1 x 32,5 cmTinta sobre papel 25,1 x 32,5 cm

54 55

17.-Composition à deux personnages, 1942-1943Tinta sobre paper 29 x 29 cmTinta sobre papel 29 x 29 cm

18.-Composition aux formes enchevêtrées, 1942 Tinta sobre paper 24,2 x 31,8 cmTinta sobre papel 24,2 x 31,8 cm

56 57

19.-Composition, 1963Tinta sobre paper 50,3 x 65 cm Tinta sobre papel 50,3 x 65 cm

58 59

21.-Composition, 1952Pastel i tinta sobre paper 24,2 x 26,5 cmPastel y tinta sobre papel 24,2 x 26,5 cm

20.-Composition, 1939Guaix sobre paper 17 x 22 cmGouache sobre papel 17 x 22 cm

60 61

22.-Maison sur pilotis, 1942Guaix i tinta sobre paper 32 x 23,7 cmGouache y tinta sobre papel 32 x 23,7 cm

62 63

23.-Composition à fond moucheté, 1942Guaix i tinta sobre paper 31,7 x 24 cmGouache y tinta sobre papel 31,7 x 24 cm

24.-Composition, 1942Guaix i tinta sèpia sobre paper 50 x 66 cmGouache y tinta sepia sobre papel 50 x 66 cm

64 65

25.-Composition à deux personnages, 1952Aquarel·la i pastel sobre paper 31,7 x 37,7 cmAcuarela y pastel sobre papel 31,7 x 37,7 cm

66 67

27.-Couple avec enfant dans un paysage, 1943-1944Tinta sobre paper 25,1 x 32,2 cmTinta sobre papel 25,1 x 32,2 cm

26.-Personnage, 1947Tinta sobre paper 27 x 20,9 cmTinta sobre papel 27 x 20,9 cm

68 69

29.-Composition à une tête, 1959Tinta sobre paper 32,7 x 24,5 cmTinta sobre papel 32,7 x 24,5 cm

28.-Composition à un personnage, 1955Tinta sobre paper 26,8 x 20,9 cmTinta sobre papel 26,8 x 20,9 cm

70 71

31.-Composition à un personnage, 1955Guaix, collage i tinta sobre paper Kraft 63,5 x 43,5 cmGouache, collage y tinta sobre papel Kraft 63,5 x 43,5 cm

30.-Composition à un personnage à la plume, 1955Guaix, collage i tinta sobre paper de diari 26,8 x 41,2 cmGouache, collage y tinta sobre papel de periódico 26,8 x 41,2 cm

72 73

32.-Composition à un personnage, 1952Pastel sobre cartró 27 x 21 cmPastel sobre cartón 27 x 21 cm

74 75

33.-Tête articulée d’un bras, 1952Pastel sobre paper 26,8 x 20,8 cmPastel sobre papel 26,8 x 20,8 cm

34.-Composition, 1952Pastel i tinta sobre paper 31,5 x 25 cm.Pastel y tinta sobre papel 31,5 x 25 cm.

76 77

35.-Composition, 1961Guaix sobre paper 31,3 x 24,2 cmGouache sobre papel 31,3 x 24,2 cm

36.-Paysage maison jaune, 1959Guaix i tinta sobre paper 27 x 21 cmGouache y tinta sobre papel 27 x 21 cm

78 79

37.-L’Homme au béret, 1961-1962Guaix i collage de papers de tapisseria 59,5 x 84 cmGouache y collage de papeles de tapicería 59,5 x 84 cm

38.-Composition à une tête, 1963Collage de papers de tapisseria i tinta sobre paper Kraft 64,6 x 48 cmCollage de papeles de tapicería y tinta sobre papel Kraft 64,6 x 48 cm

80 81

CATALOGACIÓCATALOGACIÓN

82 83

OBJETOS

01.-Balai, c.1953Escoba de paja pintada130 x 21,5 cmPROCEDENCIA:· Colección particular· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· París, Fondation Mona Bismarck, “Gaston Chaissac”, 15 marzo – 6 mayo 1989, pág. 48 (reprod.). Exposición itinerante a Carcassone, Musée des Beaux-Arts, 10 junio – 15 septiembre 1989; Dole, Musée Municipal, octubre – diciembre 1989.· París, Grand Palais, FIAC, estand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 noviembre 1990, nº 17· París, Galerie Nationale du Jeu de Paume, “Chaissac”, 11 julio – 29 octubre 2000, pág. 222 (reprod.)· Kaohsiung (Taiwan), Museo de Bellas Artes de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agosto 2001, nº 237, pág. 181 (reprod.). Exposición itinerante a Taipei, Museo Nacional de Historia, 1 septiembre – 7 octubre 2001· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac, Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 enero 2010, pág. 162 (reprod.)BIBLIOGRAFÍA:· Cousseau, Henry-Claude, L’oeuvre graphie de Gaston Chaissac, 1910-1964, ed. Jacques Damase, París, 1981, pág. 168 (reprod. sobre una fotografía de Gilles Ehrmann)· Gachnang, Johannes, Gaston Chaissac, Neuchâtel, Ides et Calendes, 1988, pág. 54 (reprod.)· Kerner, Anne, “Gaston Chaissac Monsieur Bricolage” en Beaux Arts magazine, octubre 2000, nº 195 (reprod. detalle)· Cat. expo. “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou, 28 septiembre – 10 noviembre 2000, pág. 57 (reprod. detalle)

02.-Bassine, c.1954Chapa de metal pintadaFirmadoØ 36 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· París, Fondation Mona Bismarck, “Gaston Chaissac”, 15 marzo – 6 mayo 1989, pág. 49 (reprod.). Exposición itinerante a Carcassone, Musée des Beaux-Arts, 10 junio – 15 septiembre 1989; Dole, Musée Municipal, octubre – diciembre 1989· París, Grand Palais, FIAC, estand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 noviembre 1990, nº 19· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 septiembre – 10 noviembre 2000, pág. 59, nº 45 (reprod.)· París, Pavillon des Antiquaires et des Beaux Arts, 27 marzo - 4 abril 2004

03.-Totem, 1963Óleo sobre madera244 x 31,5 x 3 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Sucesión Gaston Chaissac· Nueva York, Jan Krugier Gallery· Ginebra, Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie

EXPOSICIONES:· París, Musée d’Art Moderne, mayo – junio 1973, nº 190· Niza, Galerie des Ponchettes et de la Marine, mayo – junio 1976, nº 158· La Rochelle, Musée des Beaux-Arts, junio – septiembre 1976· Nueva York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 julio 2000, pág. 13 (reprod.)· Nueva York, Jan Krugier Gallery, “Traces: Primitive and Modern Expressions”, 9 noviembre 2001 – 19 enero 2002, cat. 40 (reprod.)· Valencia, IVAM, “El fuego bajo las cenizas (de Picasso à Basquiat)”, 5 mayo – 28 agosto 2005, pág. 249 (reprod.)· París, Fondation Dina Vierny – Musée Maillol, “Le Feu sous les Cendres, de Picasso à Basquiat”, 8 octubre 2005 – 13 febrero 2006, 142; pág. 67 (reprod.)BIBLIOGRAFÍA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Basquiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Gallery, Nueva York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pág. 20, nº 3 (reprod.)

PINTURAS

04.-Composition, 1949Óleo sobre papel encolado sobre tablaFirmado64 x 46 cmPROCEDENCIA:· Galerie Messine-Thomas Le Guillou· Madame Marie-Hélène Pontvianne· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Linz, Neue Galerie des Stadt, “Gaston Chaissac”, 14 marzo – 9 junio 1996, pág. 105 (reprod.). Exposición itinerante a Tübingen, Kunsthalle, 22 junio – 11 agosto 1996; Wuppertal, Von der Heydt-Museum, 10 noviembre 1996 – 5 enero 1997; Frankfurt, Schirn Kunsthalle, 25 enero 1997 – 6 abril 1997

05.-Portrait au visage vert, 1959Óleo sobre papel sobre telaFirmado64 x 49 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONES:· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 junio – 31 julio 1991, pág. 67 (reprod.)· Kaohsiung (Taiwan), Museo de Bellas Artes de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agosto 2001, nº 447, pág. 191 (reprod.). Exposición itinerante a Taipei, Museo Nacional de Historia, 1 septiembre – 7 octubre 2001· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agosto – 26 octubre 2003, pág. 27 (reprod.)

06.-Composition géométrique, 1959Óleo sobre cartón onduladoFirmado29 x 30 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Sucesión Gaston Chaissac

OBJECTES

01.-Balai, c.1953Escombra de palla pintada130 x 21,5 cmPROCEDÈNCIA:· Col·lecció particular· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· París, Fondation Mona Bismarck, “Gaston Chaissac”, 15 març – 6 maig 1989, pàg. 48 (reprod.). Exposició itinerant a Carcassone, Musée des Beaux-Arts, 10 juny – 15 setembre 1989; Dole, Musée Municipal, octubre – desembre 1989.· París, Grand Palais, FIAC, estand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 novembre 1990, nº 17· París, Galerie Nationale du Jeu de Paume, “Chaissac”, 11 juliol – 29 octubre 2000, pàg. 222 (reprod.)· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agost 2001, nº 237, pàg. 181 (reprod.). Exposició itinerant a Taipei, Museu Nacional d’Història, 1 setembre – 7 octubre 2001· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac, Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 gener 2010, pàg. 162 (reprod.)BIBLIOGRAFIA:· Cousseau, Henry-Claude, L’oeuvre graphie de Gaston Chaissac, 1910-1964, ed. Jacques Damase, París, 1981, pàg. 168 (reprod. sobre una fotografia de Gilles Ehrmann)· Gachnang, Johannes, Gaston Chaissac, Neuchâtel, Ides et Calendes, 1988, pàg. 54 (reprod.)· Kerner, Anne, “Gaston Chaissac Monsieur Bricolage” a Beaux Arts magazine, octubre 2000, nº 195 (reprod. detall)· Cat. expo. “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Gui-llou, 28 setembre – 10 novembre 2000, pàg. 57 (reprod. detall)

02.-Bassine, c.1954Xapa de metall pintadaSignatØ 36 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· París, Fondation Mona Bismarck, “Gaston Chaissac”, 15 març – 6 maig 1989, pàg. 49 (reprod.). Exposició itinerant a Carcassone, Musée des Beaux-Arts, 10 juny – 15 setembre 1989; Dole, Musée Municipal, octubre – desembre 1989· París, Grand Palais, FIAC, estand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 novembre 1990, nº 19· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 setembre – 10 novembre 2000, pàg. 59, nº 45 (reprod.)· París, Pavillon des Antiquaires et des Beaux Arts, 27 març – 4 abril 2004

03.-Totem, 1963Oli sobre fusta244 x 31,5 x 3 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Successió Gaston Chaissac· Nova York, Jan Krugier Gallery· Ginebra, Galerie Jan Krugier,Ditesheim & Cie

EXPOSICIONS:· París, Musée d’Art Moderne, maig – juny 1973, nº 190· Niça, Galerie des Ponchettes et de la Marine, maig – juny 1976, nº 158· La Rochelle, Musée des Beaux-Arts, juny – setembre 1976· Nova York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 juliol 2000, pàg. 13 (reprod.)· Nova York, Jan Krugier Gallery, “Traces: Primitive and Modern Expressions”, 9 novembre 2001 – 19 gener 2002, cat. 40 (reprod.)· València, IVAM, “El fuego bajo las cenizas (de Picasso à Basquiat)”, 5 maig – 28 agost 2005, pàg. 249 (reprod.)· París, Fondation Dina Vierny – Musée Maillol, “Le Feu sous les Cendres, de Picasso à Basquiat”, 8 octubre 2005 – 13 febrer 2006, 142; pàg. 67 (reprod.)BIBLIOGRAFIA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Basquiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Gallery, Nova York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pàg. 20, nº 3 (reprod.)

PINTURES

04.-Composition, 1949Oli sobre paper encolat sobre taulaSignat64 x 46 cmPROCEDÈNCIA:· Galerie Messine-Thomas Le Guillou· Madame Marie-Hélène Pontvianne· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Linz, Neue Galerie des Stadt, “Gaston Chaissac”, 14 març –9 juny 1996, pàg. 105 (reprod.). Exposició itinerant a Tübingen, Kunsthalle, 22 juny – 11 agost 1996; Wuppertal, Von der Heydt-Museum, 10 novembre 1996 – 5 gener 1997; Frankfurt, Schirn Kunsthalle, 25 gener 1997 – 6 abril 1997

05.-Portrait au visage vert, 1959Oli sobre paper sobre telaSignat64 x 49 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONS:· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 juny – 31 juliol 1991, pàg. 67 (reprod.)· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agost 2001, nº 447, pàg. 191 (reprod.). Exposició itinerant a Taipei, Museu Nacional d’Història, 1 setembre – 7 octubre 2001· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agost – 26 octubre 2003, pàg. 27 (reprod.)

06.-Composition géométrique, 1959Oli sobre cartró ondulatSignat29 x 30 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Successió Gaston Chaissac· Nova York, Jan Krugier Gallery

84 85

· Ginebra, Galerie Jan Krugier-Ditesheim & CieEXPOSICIONS:· París, Galerie Messine, “30 huiles gouachées sur carton ondulé”, març – abril 1976· Winterthur, Kunstmuseum, gener – març 1981, nº 51· Bremen, Kunsthalle, març – abril 1981, nº 51· Fribourg en Brisgau, Städtischer Museum, 1981· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 juny – 31 juliol 1991, nº 65· Nova York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 juliol 2000, pàg. 14 (reprod.)

07.-Formes imbriquées, 1959Oli sobre cartróSignat60 x 40,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Successió Gaston Chaissac· Nova York, Jan Krugier Gallery· Ginebra, Galerie Jan Krugier, Ditesheim & CieEXPOSICIONS:· París, Galerie Messine, “30 huiles gouachées sur carton ondulé”, març – abril 1976· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 juny – 31 juliol 1991· Nova York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 juliol 2000, pàg. 33 (reprod.)BIBLIOGRAFIA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Basquiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Ga-llery, Nova York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pàg. 36, nº 18 (reprod.)· Barañano, Kosme de, El fuego bajo las cenizas (de Picasso a Basquiat), ed. IVAM, 2005, pàg. 239 (reprod.)

08.-Composition, 1959Oli sobre cartró ondulatSignat23,7 x 15,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie

09.-Composition, 1959Oli sobre cartró ondulatSignat41 x 15,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie

10.-Sans titre, c.1961Oli sobre panellSignat74 x 63 cmPROCEDÈNCIA:· Màlaga, Col·lecció Noël Rovers d’Hondt· Espanya, col·lecció particular

11.-Personnage, 1959Oli sobre cartró ondulatSignat

37 x 18,9 cmPROCEDÈNCIA:· Col·lecció particular· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Düsseldorf, Galerie Heike Curtze, “Chaissac. Objekte, Bilder, Collagen, Gouachen, Zeichnungen”, març – juny 1982, nº 10· Nova York, Oscarsson Hood Gallery, 1985, nº 2· París, Grand Palais, FIAC, estand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 novembre 1990, nº 36· Kyoto, Galerie Kajikawa, “Gaston Chaissac”, 21 agost – 23 setembre 1996 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 setembre – 10 novembre 2000, pàg. 64, nº 59 (reprod.)· París, Pavillon des Antiquaires et des Beaux Arts, stand Galerie Louis Carré & Cie, 27 març – 4 abril 2004· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 41 (fora de catàleg)

DIBUIXOS, COLLAGES

12.-Portrait aux yeux ronds, 1941Guaix sobre paper24 x 15,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agost 2001, nº 032, pàg. 81 (reprod.). Exposició itinerant a Taipei, Museu Nacional d’Història, 1 setembre – 7 octubre 2001· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 novembre 2011, nº 16, pàg. 45 (reprod.)

13.-Visage aux yeux cerclés, 1943Guaix sobre paper24 x 32 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Successió Gaston Chaissac· Ginebra, Galerie Jan Krugier, Ditesheim & CieBIBLIOGRAFIA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Basquiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Gallery, Nova York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pàg. 37, nº 19 (reprod.)·Barañano, Kosme de, El fuego bajo las cenizas (de Picasso a Basquiat), ed. IVAM, 2005, pàg. 19 (reprod.)

14.-Bonhomme, 1959Tinta sobre paper KraftSignat i datat99 x 65 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Successió Gaston Chaissac· Nova York, Galerie Jan Krugier· Ginebra, Galerie Jan Krugier,Ditesheim & CieEXPOSICIONS:

· Nueva York, Jan Krugier Gallery· Ginebra, Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie

EXPOSICIONES:· París, Galerie Messine, “30 huiles gouachées sur carton ondulé”, marzo – abril 1976· Winterthur, Kunstmuseum, enero – marzo 1981, nº 51· Bremen, Kunsthalle, marzo – abril 1981, nº 51· Fribourg en Brisgau, Städtischer Museum, 1981· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 junio – 31 julio 1991, nº 65· Nueva York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 julio 2000, pág. 14 (reprod.)

07.-Formes imbriquées, 1959Óleo sobre cartónFirmado60 x 40,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Sucesión Gaston Chaissac· Nueva York, Jan Krugier Gallery· Ginebra, Galerie Jan Krugier, Ditesheim & CieEXPOSICIONES:· París, Galerie Messine, “30 huiles gouachées sur carton ondulé”, marzo – abril 1976· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 junio – 31 julio 1991· Nueva York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 julio 2000, pág. 33 (reprod.)BIBLIOGRAFÍA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Basquiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Gallery, Nueva York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pág. 36, nº 18 (reprod.)· Barañano, Kosme de, El fuego bajo las cenizas (de Picasso a Basquiat), ed. IVAM, 2005, pág. 239 (reprod.)

08.-Composition, 1959Óleo sobre cartón onduladoFirmado23,7 x 15,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie

09.-Composition, 1959Óleo sobre cartón onduladoFirmado41 x 15,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie

10.-Sans titre, c.1961Óleo sobre panelFirmado74 x 63 cmPROCEDENCIA:· Málaga, Colección Noël Rovers d’Hondt· España, colección particular

11.-Personnage, 1959Óleo sobre cartón onduladoFirmado37 x 18,9 cm

PROCEDENCIA:· Colección particular· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Düsseldorf, Galerie Heike Curtze, “Chaissac. Objekte, Bilder, Collagen, Gouachen, Zeichnungen”, marzo – junio 1982, nº 10· Nueva York, Oscarsson Hood Gallery, 1985, nº 2· París, Grand Palais, FIAC, stand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 noviembre 1990, nº 36· Kyoto, Galerie Kajikawa, “Gaston Chaissac”, 21 agosto – 23 septiembre 1996 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 septiembre – 10 noviembre 2000, pág. 64, nº 59 (reprod.)· París, Pavillon des Antiquaires et des Beaux Arts, estand Ga-lerie Louis Carré & Cie, 27 marzo – 4 abril 2004· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 junio 2017, nº 41 (fuera de catálogo) DIBUJOS, COLLAGES

12.-Portrait aux yeux ronds, 1941Gouache sobre papel24 x 15,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Kaohsiung (Taiwan), Museo de Bellas Artes de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agosto 2001, nº 032, pág. 81 (reprod.). Exposición itinerante a Taipei, Museo Nacional de Historia, 1 septiembre – 7 octubre 2001· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 noviembre 2011, nº 16, pág. 45 (reprod.)

13.-Visage aux yeux cerclés, 1943Gouache sobre papel24 x 32 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Sucesión Gaston Chaissac· Ginebra, Galerie Jan Krugier, Ditesheim & CieBIBLIOGRAFÍA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Bas-quiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Gallery, Nueva York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pág. 37, nº 19 (reprod.)· Barañano, Kosme de, El fuego bajo las cenizas (de Picasso a Basquiat), ed. IVAM, 2005, pág. 19 (reprod.)

14.-Bonhomme, 1959Tinta sobre papel KraftFirmado y fechado99 x 65 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Sucesión Gaston Chaissac

86 87

· Rochefort sur Mer, Forum du Théâtre, juliol – agost 1986· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 juny – 31 juliol 1991, nº 57· Nova York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 juliol 2000, pàg. 13 (reprod.)· València, IVAM, “El fuego bajo las cenizas (de Picasso à Basquiat)”, 5 maig – 28 agost 2005, pàg. 237 (reprod.)BIBLIOGRAFIA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Basquiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Gallery, Nova York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pàg. 23, nº 7 (reprod.)

15.-Composition, 1939Tinta sobre paperSignat23,7 x 32 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 novembre 2011, nº 8, pàg. 60 (reprod.)

16.-Composition, 1939Tinta sobre paper Signat25,1 x 32,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac. Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 gener 2010, pàg. 64 (reprod.)

17.-Composition à deux personnages, 1942-1943Tinta sobre paperSignat29 x 29 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 juny – 30 setembre 1965 (fora de catàleg)

18.-Composition aux formes enchevêtrées, 1942Tinta sobre paperSignat24,2 x 31,8 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac. Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 gener 2010, pàg. 71 (reprod.)

19.-Composition, 1963Tinta sobre paperSignat i datat

50,3 x 65 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie

EXPOSICIONS:· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 37, pàg. 54 (reprod.)

20.-Composition, 1939Guaix sobre paperSignat17 x 22 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 novembre 2011, nº 8, pàg. 38 (reprod.)

21.-Composition, 1952Pastel i tinta sobre paperSignat24,2 x 26,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie

22.-Maison sur pilotis, 1942Guaix i tinta sobre paperSignat32 x 23,7 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONS:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 juny – 30 setembre 1965, nº 48 (Titulat Maison)· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 juny – 31 juliol 1991, pàg. 31 (reprod.)· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agost – 26 octubre 2003, pàg. 92 (reprod.)BIBLIOGRAFIA:· Cousseau, Henry-Claude, L’oeuvre graphique de Gaston Chaissac, 1910-1964, ed. Jacques Damase, París, 1981, pàg. 65 (reprod.)

23.-Composition à fond moucheté, 1942Guaix i tinta sobre paperSignat31,7 x 24 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Lyon, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 1968, nº 65 (reprod.) (Titulat Composition sur fond jaspé)· Brussel·les, Galerie J. Bastien Art, “Gaston Chaissac 1910-1964. Le genial subversif…”, 23 març – 18 juny, nº 11 (reprod.) (Titulat Composition avec ciseaux) · París, Musée de La Poste, “Gaston Chaissac. Homme de

· Nueva York, Galerie Jan Krugier· Ginebra, Galerie Jan Krugier, Ditesheim & CieEXPOSICIONES:· Rochefort sur Mer, Forum du Théâtre, julio – agosto 1986· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 junio – 31 julio 1991, nº 57· Nueva York, Jan Krugier Gallery, “Chaissac 1910-1964”, 11 abril – 31 julio 2000, pág. 13 (reprod.)· Valencia, IVAM, “El fuego bajo las cenizas (de Picasso à Basquiat)”, 5 mayo – 28 agosto 2005, pág. 237 (reprod.)BIBLIOGRAFÍA:· Peppiatt, Michael, Le Feu sous la cendre, Jean-Michel Basquiat – Gaston Chaissac – Jean Dubuffet – Joaquín Torres-Gracía, ed. Galerie E. Navarra, París; Jean Krugier Gallery, Nueva York; Galerie Jan Krugier, Ditesheim & Cie, Ginebra, 2003, pág. 23, nº 7 (reprod.)

15.-Composition, 1939Tinta sobre papelFirmado23,7 x 32 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 noviembre 2011, nº 8, pág. 60 (reprod.)

16.-Composition, 1939Tinta sobre papelFirmado25,1 x 32,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac. Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 enero 2010, pág. 64 (reprod.)

17.-Composition à deux personnages, 1942-1943Tinta sobre papelFirmado29 x 29 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 junio – 30 septiembre 1965 (fuera de catálogo)

18.-Composition aux formes enchevêtrées, 1942Tinta sobre papelFirmado24,2 x 31,8 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac. Poète rus-tique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 enero 2010, pág. 71 (reprod.)

19.-Composition, 1963Tinta sobre papelFirmado y fechado50,3 x 65 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 junio 2017, nº 37, pág. 54 (reprod.)

20.-Composition, 1939Gouache sobre papelFirmado17 x 22 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 noviembre 2011, nº 8, pág. 38 (reprod.)

21.-Composition, 1952Pastel y tinta sobre papelFirmado24,2 x 26,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie

22.-Maison sur pilotis, 1942Gouache y tinta sobre papelFirmado32 x 23,7 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONES:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 junio – 30 septiembre 1965, nº 48 (titulado Maison)· La Roche-sur-Yon, Hôtel du département de la Vendée, “Hommage à Gaston Chaissac”, 8 junio – 31 julio 1991, pág. 31 (reprod.)· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agosto – 26 octubre 2003, pág. 92 (reprod.)BIBLIOGRAFÍA:· Cousseau, Henry-Claude, L’oeuvre graphique de Gaston Chaissac, 1910-1964, ed. Jacques Damase, París, 1981, pág. 65 (reprod.)

23.-Composition à fond moucheté, 1942Gouache y tinta sobre papelFirmado31,7 x 24 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Lyon, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 1968, nº 65 (reprod.) (Titulado Composition sur fond jaspé)

88 89

lettres”, 11 abril – 22 juliol 2006, pàg. 82 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 5, pàg. 21 (reprod.)

24.-Composition, 1942Guaix i tinta sèpia sobre paper50 x 66 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 juny – 30 setembre 1965, nº 41 (Titulat Composition – Maison au toit rose)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 5, pàg. 21 (reprod.)

25.-Composition à deux personnages, 1952Aquarel·la i pastel sobre paperSignat i datat31,7 x 37,7 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie

26.-Personnage, 1947Tinta sobre paperSignat27 x 20,9 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· París, Galerie Nationale du Jeu de Paume, “Chaissac”, 11 juliol – 29 octubre 2000, pàg. 313 (reprod.)· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agost 2001, nº 391, pàg. 128 (reprod.). Exposició itinerant a Taipei, Museu Nacional d’Història, 1 setembre – 7 octubre 2001· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 novembre 2011, nº 32, pàg. 63 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 12, pàg. 24 (reprod.)

27.-Couple avec enfant dans un paysage, 1943-1944Tinta sobre paper25,1 x 32,2 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac. Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 gener 2010, pàgs. 84-85 (reprod.)

28.-Composition à un personnage, 1955Tinta sobre paperSignat i datat26,8 x 20,9 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista

· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· París, Grand Palais, FIAC, stand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 novembre 1990, nº 22· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 setembre – 10 novembre 2000, pàg. 54, nº 46 (reprod.)· París, Pavillon des Antiquaires et des Beaux Arts, 27 març – 4 abril 2004· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 25, pàg. 45 (reprod.)

29.-Composition à une tête, 1959Tinta sobre paperSignatInscrit: Interprétation d’un dessin d’un gamin du monde rural qui a plus besoin d’être guêtré que de changer d’école. Gaston Chaissac32,7 x 24,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Tours, Galerie des Tanneurs, “Gaston Chaissac”, 22 octubre – 28 novembre 1982· Rochefort-sur-Mer, Forum du théâtre, “Gaston Chaissac. Oeuvres 1959-1964”, 30 juliol – 31 agost 1986, nº 1· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agost 2001, nº 335, pàg. 189 (Titulat Sans titre (“interprétation d’un dessin d’un gamín du monde rural…”), 1959). Exposició itinerant a Taipei, Museu Nacional d’Història, 1 setembre – 7 octubre 2001

30.-Composition à un personnage à la plume, 1955Guaix, collage i tinta sobre paper de diari26,8 x 41,2 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONS:· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agost – 26 octubre 2003, pàg. 39 (reprod.)

31.-Composition à un personnage, 1955Guaix, collage i tinta sobre paper KraftSignat63,5 x 43,5 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONS:· Royan, Centre d’Arts Plastiques, Voûtes du port, “Gaston Chaissac. Ste-Florence-l’Oie – 1948-1961”, 14 juny – 31 juliol 1990, nº 29, pàg. 30 (reprod.) (Titulat Personnage blanc)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 30, pàg. 51 (reprod.)

32.-Composition à un personnage, 1952Pastel sobre cartróSignat27 x 21 cmPROCEDÈNCIA:

· Bruselas, Galerie J. Bastien Art, “Gaston Chaissac 1910-1964. Le genial subversif…”, 23 mazo – 18 junio, nº 11 (reprod.) (Titulado Composition avec ciseaux) · París, Musée de La Poste, “Gaston Chaissac. Homme de lettres”, 11 abril – 22 julio 2006, pág. 82 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 juio 2017, nº 5, pág. 21 (reprod.)

24.-Composition, 1942Gouache y tinta sepia sobre papel50 x 66 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 junio – 30 septiembre 1965, nº 41 (Titulado Composition – Maison au toit rose)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 junio 2017, nº 5, pág. 21 (reprod.)

25.-Composition à deux personnages, 1952Acuarela y pastel sobre papelFirmado y fechado31,7 x 37,7 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie

26.-Personnage, 1947Tinta sobre papelFirmado27 x 20,9 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· París, Galerie Nationale du Jeu de Paume, “Chaissac”, 11 julio – 29 octubre 2000, pág. 313 (reprod.)· Kaohsiung (Taiwan), Museo de Bellas Artes de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agosto 2001, nº 391, pág. 128 (reprod.). Exposición itinerante a Taipei, Museo Nacional de Historia, 1 septiembre – 7 octubre 2001· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 noviembre 2011, nº 32, pág. 63 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 junio 2017, nº 12, pág. 24 (reprod.)

27.-Couple avec enfant dans un paysage, 1943-1944Tinta sobre papel25,1 x 32,2 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac. Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 enero 2010, págs. 84-85 (reprod.)

28.-Composition à un personnage, 1955Tinta sobre papelFirmado y fechado26,8 x 20,9 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· París, Grand Palais, FIAC, stand Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac”, 25 octubre – 1 noviembre 1990, nº 22· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 septiembre – 10 noviembre 2000, pág. 54, nº 46 (reprod.)· París, Pavillon des Antiquaires et des Beaux Arts, 27 marzo – 4 abril 2004· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 junio 2017, nº 25, pág. 45 (reprod.)

29.-Composition à une tête, 1959Tinta sobre papelFirmadoInscrito: Interprétation d’un dessin d’un gamin du monde rural qui a plus besoin d’être guêtré que de changer d’école. Gaston Chaissac32,7 x 24,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Tours, Galerie des Tanneurs, “Gaston Chaissac”, 22 octubre – 28 noviembre 1982· Rochefort-sur-Mer, Forum du théâtre, “Gaston Chaissac. Oeuvres 1959-1964”, 30 julio – 31 agosto 1986, nº 1· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agosto 2001, nº 335, pág. 189 (Titulado Sans titre (“interprétation d’un dessin d’un gamín du monde rural…”), 1959). Exposición itinerante a Taipei, Museo Nacional de Historia, 1 septiembre – 7 octubre 2001

30.-Composition à un personnage à la plume, 1955Gouache, collage y tinta sobre papel de periódico26,8 x 41,2 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONES:· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agosto – 26 octubre 2003, pág. 39 (reprod.)

31.-Composition à un personnage, 1955Gouache, collage y tinta sobre papel KraftFirmado63,5 x 43,5 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONES:· Royan, Centre d’Arts Plastiques, Voûtes du port, “Gaston Chaissac. Ste-Florence-l’Oie – 1948-1961”, 14 junio – 31 julio 1990, nº 29, pág. 30 (reprod.) (Titulado Personnage blanc)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 junio 2017, nº 30, pág. 51 (reprod.)

90 91

· Col·lecció particular· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONS:· Düsseldorf, Galerie Heike Curtze, “Chaissac. Objekte, Bilder, Collagen, Gouachen, Zeichnungen”, març – juny 1982, nº 19 (reprod.)· París, Grand Palais, estand Galerie Louis Carré & Cie, “3ème salón du dessin de collection”, 3 març – 8 març 1993· París, Galerie Applicat, “Petits formats, ‘Les modernes’ 1910-1960”, 24 setembre – 18 decembre 1993 (reprod.)· Kyoto, Galerie Kajikawa, “Gaston Chaissac”, 21 agost – 23 setembre 1996· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 setembre – 10 novembre 2000, pàg. 52, nº 39 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 novembre 2011, nº 47, pàg. 46 (reprod.)

33.-Tête articulée d’un bras, 1952Pastel sobre paper26,8 x 20,8 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.

34.-Composition, 1952Pastel i tinta sobre paperSignat31,5 x 25 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.

35.-Composition, 1961Guaix sobre paperSignat31,3 x 24,2 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.

36.-Paysage maison jaune, 1959Guaix i tinta sobre paperSignat i datat27 x 21 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONS:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 juny – 30 setembre 1965, nº 87· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac, Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 gener 2010, pàg. 217 (reprod.)

37.-L’Homme au béret, 1961-1962Guaix i collage de papers de tapisseria Signat59,5 x 84 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.

EXPOSICIONS:· Les Sables-d’Olonne, Musée de l’Abbaye Sainte-Croix, “Gaston Chaissac 1910-1964”, 1969· París, Musée-galerie de la Seita, “Chaissac, collages”, 19 novembre – 16 gener 1982, nº 60, pàg. 21 (reprod.)· Rochefort-sur-Mer, Forum du théâtre, “Gaston Chaissac. Oeuvres 1959-1964”, 30 juliol – 31 agost 1986, nº 49 [Titulat Sans titre (visage jaune au béret mauve et formes éparses)]· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agost 2001, nº 440, pàg. 210 (reprod.). Exposició itinerant a Taipei, Museu Nacional d’Història, 1 setembre – 7 octubre 2001· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agost – 26 octubre 2003, pàg. 70 (reprod.)· Maria Gugging (Austria), Museum Gugging, “Gaston Chaissac!”, 31 març – 25 setembre 2011, pàgs. 102-103 (re-prod.) i pàg. 32 (reprod. de detall)· París, L’Adresse musée de la Poste, “Chaissac – Dubuffet. En-tre plume et pinceau”, 27 maig – 28 setembre 2013. Exposició itinerant a Les Sables-d’Olonne, Musée de l’Abbaye Sainte-Croix, 12 octubre – 26 gener 2014, pàg. 164 (reprod.)

38.-Composition à une tête, 1963Collage de papers de tapisseria i tinta sobre paper KraftSignat64,6 x 48 cmPROCEDÈNCIA:· Taller de l’artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONS:· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agost 2001, nº 438, pàg. 207 (reprod.). Exposició itinerant a Taipei, Museu Nacional d’Història, 1 setembre – 7 octubre 2001· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agost – 26 octubre 2003, pàg. 53 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 maig – 24 juny 2017, nº 39, pàg. 62 (reprod.)

32.-Composition à un personnage, 1952Pastel sobre cartónFirmado27 x 21 cmPROCEDENCIA:· Colección particular· Galerie Louis Carré & CieEXPOSICIONES:· Düsseldorf, Galerie Heike Curtze, “Chaissac. Objekte, Bilder, Collagen, Gouachen, Zeichnungen”, marzo – junio 1982, nº 19 (reprod.)· París, Grand Palais, estand Galerie Louis Carré & Cie, “3ème salón du dessin de collection”, 3 marzo – 8 marzo 1993· París, Galerie Applicat, “Petits formats, ‘Les modernes’ 1910-1960”, 24 septiembre – 18 diciembre 1993 (reprod.)· Kyoto, Galerie Kajikawa, “Gaston Chaissac”, 21 agosto – 23 septiembre 1996· París, Galerie Louis Carré & Cie – Galerie Messine – Thomas Le Guillou “Gaston Chaissac. Peintre, Épistolier et Poète”, 28 septiembre – 10 noviembre 2000, pág. 52, nº 39 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac 1940/1950”, 14 octubre – 19 noviembre 2011, nº 47, pág. 46 (reprod.)

33.-Tête articulée d’un bras, 1952Pastel sobre papel26,8 x 20,8 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.

34.-Composition, 1952Pastel y tinta sobre papelFirmado31,5 x 25 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.

35.-Composition, 1961Gouache sobre papelFirmado31,3 x 24,2 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.

36.-Paysage maison jaune, 1959Gouache y tinta sobre papelFirmado y fechado27 x 21 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONES:· Nantes, Musée des Beaux-Arts, “Gaston Chaissac”, 17 junio – 30 septiembre 1965, nº 87· Grenoble, Musée de Grenoble, “Gaston Chaissac, Poète rustique et peintre moderne”, 31 octubre – 31 enero 2010, pág. 217 (reprod.)

37.-L’Homme au béret, 1961-1962Gouache i collage de papeles de tapicería Firmado59,5 x 84 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONES:· Les Sables-d’Olonne, Musée de l’Abbaye Sainte-Croix, “Gaston Chaissac 1910-1964”, 1969· París, Musée-galerie de la Seita, “Chaissac, collages”, 19 noviembre – 16 enero 1982, nº 60, pág. 21 (reprod.)· Rochefort-sur-Mer, Forum du théâtre, “Gaston Chaissac. Oeuvres 1959-1964”, 30 julio – 31 agosto 1986, nº 49 [Titulado Sans titre (visage jaune au béret mauve et formes éparses)]· Kaohsiung (Taiwan), Museo de Bellas Artes de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agosto 2001, nº 440, pàg. 210 (reprod.). Exposición itinerante a Taipei, Museo Nacional de Historia, 1 septiembre – 7 octubre 2001· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agosto – 26 octubre 2003, pág. 70 (reprod.)· Maria Gugging (Austria), Museum Gugging, “Gaston Chaissac!”, 31 marzo – 25 septiembre 2011, págs. 102-103 (re-prod.) y pág. 32 (reprod. de detalle)· París, L’Adresse musée de la Poste, “Chaissac – Dubuffet. En-tre plume et pinceau”, 27 mayo – 28 septiembre 2013. Exposición itinerante a Les Sables-d’Olonne, Musée de l’Ab-baye Sainte-Croix, 12 octubre – 26 enero 2014, pág. 164 (reprod.)

38.-Composition à une tête, 1963Collage de papeles de tapicería y tinta sobre papel KraftFirmado64,6 x 48 cmPROCEDENCIA:· Taller del artista· Galerie Louis Carré & Cie.EXPOSICIONES:· Kaohsiung (Taiwan), Museu de Belles Arts de Kaohsiung, “Gaston Chaissac (1910-1964)”, 7 abril – 19 agosto 2001, nº 438, pág. 207 (reprod.). Exposición itinerante a Taipei, Museo Nacional de Historia, 1 septiembre – 7 octubre 2001· Avignon, Le Grenier à Sel, “Gaston Chaissac”, 15 agosto – 26 octubre 2003, pág. 53 (reprod.)· París, Galerie Louis Carré & Cie, “Gaston Chaissac. Variations autor du papier. Support – matière – motif”, 12 mayo – 24 junio 2017, nº 39, pág. 62 (reprod.)

BIOGRAFIA BIOGRAFÍA

94 95

1910Gaston Chaissac va néixer el 13 d’agost, al primer pis d’una peti-ta casa situada al número 1 de la Rue de París a Avallon (Yohe), on els seus pares, originaris de Corrèze, es van instal·lar després de contraure matrimoni i on tenien una botiga de sabates a la planta baixa. Ell era l’últim d’una família de 4 fills, René, el fill gran, va néixer el 1899, Georgette, la seva estimada germana, el 1900, i Roger el 1908.El seu pare, Jean Chaissac, nascut a Soursac procedia d’una fa-mília pobre. Treballant de pastor a l’edat de 7 anys, va aprendre l’ofici de fabricació del calçat gràcies a un sabater ambulant que va conèixer pel camí. D’origen camperol, Madame Chaissac, nas-cuda Claudine Breuil, va exercir de criada a la seva joventut. La situació familiar era precària; la relació entre els pares era ex-tremadament tensa i el negoci del pare no anava bé.

1915El seu pare va ser mobilitzat. Després de la guerra, va abando-nar a la seva dona i als seus fills i va començar una nova família. Chaissac només tenia confusos records del seu pare, que es van mantenir vius a través de les memòries familiars.

1919El divorci dels seus pares es va percebre com a quelcom vergon-yós. Poc després, la família es va enfrontar a un altre drama. El fill gran, René, que es va unir a la marina sent encara molt jove, va ser ingressat en un hospital psiquiàtric per contraure sífilis agreujada per complicacions nervioses (va morir a Rodez el 1941). Aquest últim cop va causar un gran impacte a Gaston que va restar obsessionat per la por a embogir també. Madame Chaissac va reprendre el negoci del calçat amb l’ajuda del seu fill Roger.El jove Gaston era un nen solitari, amb una pobra salut, nerviós, inestable i amb una gran sensibilitat. Va tenir una infantesa lliu-re, la seva mare estava massa enfeinada amb els seus negocis com per ocupar-se d’ell; va explorar la seva ciutat natal amb un especial interès en el barri medieval. També li atreia el camp; li agradaven els boscos, les valls, els manantials, els castells antics i era un gran apassionat de les flors.Als 6 o 7 anys, va aprendre una cosa que va resultar ser-li molt beneficiós: es va apuntar a les classes privades de dibuix que la seva germana feia amb una jove acomodada dels voltants, Ma-demoiselle Guignepied. Per una estranya coincidència, Jean Du-buffet també va fer classes amb ella durant les seves vacances d’infantesa a Saint-Moré a Yonne.

1923Chaissac tenia 13 anys. Al final de l’escolarització obligatòria, va abandonar l’escola que li va interessar molt poc i que considera-va com un mal necessari. Sense entusiasme, va començar a tre-ballar com ajudant de cuina a l’Hotel Chapeau Rouge d’Avallon. Hagués preferit ser un mosso en una ramaderia o un fuster, però la seva dèbil constitució li va impedir portar a terme aquestes pesades tasques. El més mínim esforç l’esgotava, sense que nin-gú pogués determinar la causa d’aquesta astènia crònica que al final, anys més tard, el va portar a estats depressius cada vegada més profunds. Després de sis mesos va deixar el seu aprenen-tatge i va trobar feina en una ferreteria i posteriorment va fer de talabarder durant nou mesos. Li agradava el cuir, els complicats collars per a cavalls, i aquí és on va descobrir la seva passió pels cavalls.

1926El seu germà va marxar a realitzar el servei militar i després es va instal·lar definitivament a París com a sergent de policia. La seva germana, que va superar les oposicions postals, se’n va anar de casa. Madame Chaissac, que patía hipertensió, va deixar d’in-tentar portar sola el negoci familiar del calçat i se’n va anar a viure amb la seva filla a Villapourçon a Nièvre, on es troba la seva oficina de correus. Gaston, molt lligat a la seva ciutat natal, no es va prendre molt bé aquest primer trasllat, així i tot, li va donar la oportunitat d’intensificar els seus contactes amb la naturalesa, durant llargs passeigs en solitari pel bosc, mentre descobria una vegada més l’ambient familiar a l’atrafegada activitat de l’oficina de correus. A Villapourçon, va descobrir la lectura, devorant qualsevol llibre que li arribava a les seves mans, des de Balzac, que li va fascinar tota la seva vida, a Veillés des chaumières de la seva germana. Va decidir convertir-se en músic i es va comprar un acordió. Va estudiar solfeig, però va descobrir que practicar música per lliure d’oïda era molt més interessant. Un jove doctor el va contractar durant un període de temps per a vigilar els seus cavalls i cuidar el seu jardí, i el va ajudar a descobrir, entre altres coses, el pe-ríode prehistòric.

1929Va emmalaltir i el seu estat es va considerar de tal gravetat que el van enviar a seguir un tractament a l’Institut Naturista de Durville a París, probablement sota la influència de la seva germana, molt propera als cercles teosòfics. Els mètodes natu-rals empleats: menjars frugals, banys, dutxes, gimnàstica, no van millorar de cap manera el seu estat de salut i probablement això explica l’alimentació ascètica que Chaissac va realitzar al llarg de la seva vida.La seva forta atracció per l’esoterisme (druïdisme, magnetisme, pènduls, etc.) podria remuntar-se a aquest període.

1931Un any dolorós. Primer la defunció de la seva mare i just després el casament de la de la seva germana. Chaissac no tenia cap afi-nitat amb el seu cunyat, i la convivència amb la parella va resul-tar ser difícil. És més, malgrat els seus enormes esforços, seguia sense disposar de mitjans suficients per guanyar-se la vida. Un intent de reflotar el negoci familiar del calçat va fallar. Els se-güents cinc anys, durant els quals va viure algunes vegades amb el seu germà a París i altres amb la seva germana a Villapourçon, va treballar en diverses feines esporàdiques: fent escombres a casa, sabater, venedor.

1932La seva participació en una festa de la Galia a Montbeuvray li va afectar molt. Disfressat de druida, va liderar el grup de Vi-llapourçon, les disfresses i accessoris del qual havia fabricat ell basant-se en documents històrics que havia investigat.

1934Va provar sort a París. El seu germà li va aconseguir una petita botiga prop de la Rue Mouffetard on va treballar, rebia els clients i hi dormia. La manca de clients el va obligar ràpidament a aban-donar el negoci i a tornar de nou a Villapourçon.

96 97

1910Gaston Chaissac nació el 13 de agosto, en el primer piso de una pequeña casa situada en el número 1 de la Rue de París en Ava-llon (Yohe), donde sus padres, originarios de Corrèze, se instala-ron después de contraer matrimonio y dónde tenían una tienda de zapatos en la planta baja. Él era el último de una familia de 4 hijos, René, el hijo mayor, nació en 1899, Georgette, su querida hermana, en 1900, y Roger en 1908.Su padre, Jean Chaissac, nacido en Soursac provenía de una fa-milia pobre. Trabajando de pastor a la edad de 7 años, apren-dió el oficio de la fabricación de calzado gracias a un zapatero ambulante que conoció en el camino. De origen campesino, Madame Chaissac, nacida Claudine Breuil, ejerció de criada en su juventud. La situación familiar era precaria; la relación entre los padres era extremadamente tensa y el negocio del padre no iba bien.

1915Su padre fue movilizado. Después de la guerra, abandonó a su mujer y a sus hijos y empezó una nueva familia. Chaissac sólo tenía vagos recuerdos de su padre, que se mantuvieron vivos a través de las memorias familiares.

1919El divorcio de sus padres se percibió como algo vergonzoso. Poco después, la familia se enfrentó a otro drama. El hijo mayor, René, que se unió a la marina siendo aún muy joven, fue ingresado en un hospital psiquiátrico por contraer sífilis agravada por com-plicaciones nerviosas (falleció en Rodez en 1941). Este último golpe causó un gran impacto en Gaston quién permaneció obse-sionado por el miedo a enloquecer también. Madame Chaissac reprendió el negocio del calzado con la ayuda de su hijo Roger.El joven Gaston era un niño solitario, con una pobre salud, ner-vioso, inestable y con una gran sensibilidad. Tuvo una niñez libre, su madre estaba demasiado ajetreada con sus negocios como para ocuparse de él; exploró su ciudad natal con un especial in-terés en el barrio medieval. También le atraía el campo; amaba los bosques, los valles, los manantiales, los castillos antiguos y era un gran apasionado de las flores.A los 6 o 7 años, aprendió algo que resultó serle muy benefi-cioso: se apuntó a las clases privadas de dibujo que su hermana hacía con una joven acomodada de los alrededores, Mademoi-selle Guignepied. Por una extraña coincidencia, Jean Dubuffet también hizo clases con ella durante sus vacaciones de infancia en Saint-Moré en Yonne.

1923Chaissac tenía 13 años. Al final de la escolarización obligatoria, abandonó la escuela que le interesó muy poco y que conside-ró como un mal necesario. Sin entusiasmo, empezó a trabajar como ayudante de cocina en el Hotel Chapeau Rouge de Ava-llon. Hubiera preferido ser un mozo en una ganadería o un car-pintero, pero su débil constitución le impidió llevar a cabo es-tas pesadas tareas. El más mínimo esfuerzo lo agotaba, sin que nadie pudiera determinar la causa de esta astenia crónica que al final, años más tardes, lo llevó a estados depresivos cada vez más profundos. Al cabo de seis meses dejó su aprendizaje y encontró trabajo en una ferretería y posteriormente hizo de talabartero durante nueve meses. Él amaba el cuero, los complicados collares para caballos, y aquí es donde descubrió su pasión por los caballos.

1926Su hermano se marchó a realizar el servicio militar y luego se instaló definitivamente en París como sargento de policía. Su hermana, que superó las oposiciones postales, se fue de casa. Madame Chaissac, que padecía hipertensión, dejó de intentar llevar sola el negocio familiar del calzado y se fue a vivir con su hija en Villapourçon en Nièvre, donde se encuentra su oficina de correos. Gaston, muy apegado a su ciudad natal, no se tomó muy bien este primer traslado, sin embargo, le dio la oportuni-dad de intensificar sus contactos con la naturaleza, durante lar-gos paseos en solitario por el bosque, mientras descubría una vez más el ambiente familiar en la ajetreada actividad de la oficina de correos. En Villapourçon, descubrió la lectura, devorando cualquier libro que le llega a sus manos, des de Balzac, quien le fascinó toda su vida, a Veillés des chaumières de su hermana. Decidió conver-tirse en músico y se compró un acordeón. Estudió solfeo, pero descubrió que practicar música por libre de oída era mucho más interesante.Un joven doctor lo contrató durante un período de tiempo para vigilar sus caballos y cuidar de su jardín, y le ayudó a descubrir, entre otras cosas, el período pre-histórico.

1929Enfermó y su estado se consideró de tal gravedad que lo envia-ron a seguir un tratamiento en el Instituto Naturista de Durville en París, probablemente bajo la influencia de su hermana, muy cercana a los círculos teosóficos. Los métodos naturales emplea-dos: comidas frugales, baños, duchas, gimnasia, no mejoraron de ninguna manera su estado de salud y probablemente esto ex-plica la alimentación ascética que Chaissac realizó a lo largo de su vida.Su fuerte atracción por el esoterismo (Druidismo, magnetismo, péndulos, etc.) podría remontarse a ese período.

1931Un año doloroso. Primero el fallecimiento de su madre y justo después la boda de su hermana. Chaissac no tenía ninguna afi-nidad con su cuñado, y la convivencia con la pareja resultó ser difícil. Es más, a pesar de sus enormes esfuerzos, seguía sin dis-poner de medios suficientes para ganarse la vida. Un intento de reflotar el negocio familiar del calzado falló. Los siguientes cinco años, durante los cuales vivió a veces con su hermano en París y otras con su hermana en Villapourçon, trabajó en varios empleos esporádicos: haciendo escobas en casa, zapatero, vendedor.

1932Su participación en una fiesta de la Galia en Montbeuvray le afectó mucho. Disfrazado de druida, lideró el grupo de Villa-pourçon, cuyos disfraces y accesorios había fabricado basándose en documentos históricos que había investigado.

1934Probó suerte en París. Su hermano le consiguió una pequeña tienda cerca de la Rue Mouffetard donde trabajó, recibió a los clientes y durmió. La falta de clientes le obligó rápidamente a abandonar el negocio y a volver de nuevo a Villapourçon.

1937Un segon esforç per trobar feina a París li va donar un nou gir a la seva vida. Allotjat a casa del seu germà al 38 Rue Henri Barbusse, va conèixer al pintor Otto Freundlich i a la seva parella Jeanne Kosnick-Kloss que vivien en un estudi ubicat al pati de l’edifici. Intrigats per aquest jove veí, i en advertir els seus inusuals dots, li van donar llapis i paper i el van animar a treballar. Chaissac es va adonar del seu desig i de la seva capacitat per crear.Obligat a deixar la casa del seu germà, degut a profundes desa-vinences (la seva relació va arribar a la seva fi), va caure seriosa-ment malalt. Va ser hospitalitzat a l’hospici de Nanterre, on hi va romandre sis mesos. Sense recursos i sense llar, va convertir l’hospici en la seva residència. Li van donar feina al taller i amb els pocs diners que guanyava comprava materials per poder seguir pintant. Li va resultar difícil suportar la promiscuïtat, les burles dels seus companys, el menjar, i sobretot l’ansietat gene-rada per un futur incert.

1938Gràcies a la intervenció d’una infermera, amiga de la família, fou admès, després d’un diagnòstic de tuberculosis fibrosa, al sanatori d’Arnières, prop d’Évreux. En una atmosfera molt més serena, al costat de metges que s’in