GASETA DE- LES ARTS15 GENER 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Ally II. —Mini_ 1:

Còpia d'un fresc de Rafael,. existent en ''Acadèmia de Sant Lluc de Roma

projecte, advertint, però, calia tenirpresent en la licitació de les obresd'escultura que fossen adjudicadesprèvia presentació de projecte i pres

-supost per a judicar del mèrit i ven-tatges econòmiques.

Foli 161. — Aprovat per la Co-missió 3.a el plec de condicions, ésassenyalat el dia 27 de desembreper a celebrar les referides licita-cions, realitzant-se els respectius en-cants privats per a la construcciódel cim de la façana.

Foli 164. — L'Alcalde Corregidorinvità a concorre-hi els escultorsen Ramon Padró, en Josep Bover— que ho era de cambra de S. M.,—en Domènec Talarn i en SimonSaigla.. Folis 165, 173. —Els Srs. Padró,Bover i Talarn es comprometeren apresentar cascun d'ells un model,demanant que l'elecció decidís aprésa favor del qui deuria entendre'sconcedida la subhasta. Presentatsels models pels tres artistes, l'Ajunta-ment, en data de 6 febrer de 1852,els va remetre a l'Acadèmia deBelles Arts de Barcelona.

Folis 178 i 181.—L'Acadèmia, pertal de poder informar, oficià a 18 defebrer a l'Alcalde Corregidor mani

-festant era necessari 1i adressésl'alçat de la façana- i al propi tempsque els tres artistes autors dels mo-,dels, presentessin el dibuix a l'escalacorresponent. L'escultor Sr. Boverfou l'únic que l'envià acompanyat,del següent comunicat: «és el que emserví de guia i que vaig calcar del'original a la seva escala i quel'Excm. Ajuntament presentà unit ales 'condicions a que es tenia dé aten-dre, del que n'he fet el model en guixsegons les regles de l'art amb laúnica diferència d'haver tirat mésendavant l'escut d'armes de Barce-lona; declarant a més, no en posseiad'altre»,.

Folis 183 i 184.—En Talarn,. el 28del mateix febrer, respon era inútilpresentar el dibuix després d'havercedit graciosament el model quehavia fet i renunciat alhora a la sevaconstrucció encar que li fos otorgadaen concurs, expressant a més que eldibuix (que era l'original que obravaen poder del municipi i que aquest lideixà per a captenir-se'n en la con-fecció d'aquell) ja l'havia tornat moltabans de presentar el model. A 4 demarç l'arquitecte municipal dóna lamida de l'alçat de la façana que ésde 110 pams, fent-ne entrega el dia 5a l'Acadèmia de Belles Arts.

Folis 186 i 188.—Aquesta, en datadel dia 18, contestà no li servien lamida d'alçada i el dibuix;'necessitavatenir a vista el plan de la façanajunt amb la planta corresponent iel dibuix a l'escala del.mateix. El 20del mateix mes l'arquitecte municipalinforma dient que l'original del plande la façana era l'aprovat per laReial Acadèmia de Sant Ferraiil'any 1831, que obrava al'Arxiu, elqual podia presentar-se a la Corpo-ració que el reclamava; però fins á1 de maig no li fou adressat expres-sant que el dibuix del remate ques'havia entregat i servit de normaals autors dels models per a com-,pondre'ls «estava arreglat d'acordanib el plan general de l'edifici».L'Acadèmia, davant les explicacionsverbals que l'arquitecte en Francesc

êniel Molina li féu, pogué examinarescultors s'havien sotmès a

.1% W

.^ r

Casa de la Ciutat deBarcelona

Cimal escultòric de la Fa-cana nova

A l'antic casal del Savi Consellde Cent de la ciutat de Barcelona,anomenat, després de dissolt, CasaConsistorial, i en termes de carácterpopular Casa de la Ciutat, s'han co-mençat dues obres que si arriben adefinitives canviaran el carácterfisonòmic que fa anys ha tingut.

La una és la decoració de l'interiorde la Sala del Consell; l'altra, la mo-dificació de la part alta de la façananova, amb motiu de construir-seun pis, per a ampliació de les oficines,obra aquesta, que com afecta 1'exte-,rior de l'edifici és més notada.

L'escultura que decora el cimtambé necessàriament reclama repa-racions a fi d'adoptar-la i a l'horareforçar-la dels danys soferts peltemps i agents atmosfèrics, que enmés o en menys l'han maltractada.I com aquesta obra en l'època quefou construïda promogué vivíssimesi apassionades discussions, crec seràben vista la publicació dels diversosdocuments que referents a ella m'hasigut possible reunir. Degut a queprocedeixen de dues fonts distintes,dividiré la informació en dues parts,les quals nomenaré, la una: Testi

-moni oficial i que contindrà tota la•documentació de tràmit, i a l'altraInformació periodística, o sia els co-mentaris i notícies publicats per lapremsa de l'època, que ve a éssercom el reflexe de l'opinió popularciutadana d'aquells temps.

Testimoni oficial

Al 17 d'octubre de 1831, l'arqui-tecte municipal en Josep Mas i Vilasigna el plan de la façana de l'obranova de Casa la Ciutat, que és apro-vat per la Reial Acadèmia de SantFerran de Madrid el 27 novembredel mateix any. Al cim hi dibuixa ungrup escultòric i en els nínxols opasteres laterals de la porta princi-pal, a la dreta l'estàtua de Minerva,i a l'esquerra la d'Hèrcul.

En l'Expedient núm. 912 de laSecció 3. a d'Obres públiques, peça 2.ade l'Arxiu administratiu i en elsfolis que s'indiquen, consten els testi-monis següents:

Foli 149. —Una Comissió compostadels Presidents de totes les de 1'Ajun-tament s'ocupa del remate, essent elseu parer aprovat en la Sessió Consis-torial de 21 novembre de l'any 1851,passant tot seguit al Govern Civil lademanda de sa prompta realitzaciómitjançant les següents condicions:

1. a Que per a la construcció del'obra d'escultura que té de coronarla façana s'autoritzi a la Corporaciómunicipal procedir a" una licitacióprivada entre els artistes que es con-siderin aptes per a realitzar-la encer-tadament, atenent-se al dibuix i con-dicions que se'ls entregaran.

2.a Referent a la pedra quese'ls hi oferirà l'arquitecte municipalpodrá escollir-la d'entre la que consi-deri més pròpia, atenent que el preués fixe i determinat.

Foli 158.— El Governador con-testà el 16 desembre aprovant el

Exposició de d'Agrupació d'Artistes Catalans» a les Galeries Dalmau. Paisatge» per• Emili Bosch Roger: (Collccció-Benet.)

GASETA DE LES ARTS No 17

Exposició de l'Agrupació d'Artistes Catalans' a les Galeries Dalmau. (El Gerani,pintura al tremp per Ferran Musons.

Exposició de l'Agrupació d'Artistes Catalans» a les Galeries Dalmau. Pintura perF. Vidal-Gomá.

-l'escala mantenint-se en relació al:plan general- de l'edifici i per tant.quin dels projectes podia produir.millor efecte. una vegada col•locat,atesa llur forma de composició.: Acabava l'ofici signat per l'AlcaldeCorregidor, pregant a l'Acadèmia es'servís, dar la seva opinió el més.prest possible per tal que 1'Ajunta-ment: pogués complir el compromíscontret.

amb els tres escultors ialhora amb el públic, atès a que estractava d'una obra repetides vega-des anunciada la subhasta en elsperiòdics de la ciutat.•. Folis 190 i 191. — Per fi, en 25 demaig de l'any 1852, l'Acadèmia de.Belles. Arts dóna el seu parer al'Ajuntament, dient «que no potacceptar la idea de posar per remateúna figura humana asseguda, peròque, .. posada en el cas d'haver dejudicar. entre els models presentats•r: enterada de tots els antecedents,:elegeix ; i aprova, per raó d'ésser el:que més s'apropa a l'objecte a quèes destina i per son mèrit artístic, elsenyalat anib el número III».

El Jurat que dictà aquesta solució,estava format per en Damià Cam-.peny . en Vicents Rodés, en ClaudiLorenzale, en Pau Milà i en N. Ro-

.,bles,'- havent obtingut el model II`un' vot id model III quatre vots.- Fólis. 196 a 198 i 202.—A 4 de:juny. es demana l'aprovació' gòver--nativa de l'acta de subhasta privadaque es celebrà el. 27 de desembre

:de: 1851- en la qual els escultors-expressaven comprometre's a •.ferl'obra del remate per 18,000 rals,•obligant-se a presentar cascun d'ellsun model abans del 31 de generde 1852, que executaria l'autor pre-ferit per 'l'Acadèmia. Està firmadaperd l'alcalde corregidor, en Santiago

Lluís Dupuy, el regidor síndic enJoan Coll i Montells, els tres artistesen Josep Bover i Mas, en DomènecTalarn i Ribot, ambdós naturals deBarcelona, i en Ramon Padró iPijoan, natural de Cervera, el cor

-redor públic en Damià Taulet i elnotari autoritzant en Joaquim Ne-gre i Cases. Al peu, amb data deldia 7, consta l'aprovació del Gover-nador Civil.

Folis 216 i 217. — Com el cost delmarbre per a la construcció del cimalresultava més car que la suma cal-

culada, s'aturà la seva execució; peròhavent-se presentat aprés condi-cions més acceptables, es tirà avant,i a 10 de setembre de 1852 l'alcaldecorregidor, Sr. Dupuy, designà elsregidors en Jaume Drument i enJoan Roger perquè s'ocupessin, sensedistreure's en altra cosa, en proposarço més convenient per a la cons-trucció de l'estàtua i altres acces-soris del remate.

Una nota que sembla de mà del'escultor Bover, autor del modelaprovat, relativa a la cubicació i cost*

del bloc de marbre segons fos •enuna, dues o tres peces, diu: «D'unsol tros tindria 1,092 pams cúbicscatalans i costaria a 11 rals el pam,o sien 12,012 rals. Les despeses denòlits, drets reials, descàrrega enla machina i ports al taller , pujaria380 duros. Els diferents trossos perals accessoris o atributs feien junts627 pams cúbics que, a raó • de9 rals el pam, valdrien 5,643 rals, amés nòlits, drets i altres despesesja esmentades, 190 duros; sumanttotes les partides la quantitat globalde 29,055 rals. Dividint l'estàtua endues peces, el preu unitari seria de,10 rals per pam cúbic i tal vegadamenys si s'adoptés en tres peces,mitjançant . conveni de comú . acordamb l'arquitecte.»

Còpia de Rafael fetair Marian Forta. y

R cproduïm avui en la ncstra pri-mera pàgina, la còpia d'un fragmentde pintura al frese de Rafael, l'ori

-ginal del qual es conserva a 1'Aca-dt finia de Sant Lluch de Roma.Aquesta còpia fou un dels - primerstreballs de pensionat a Roma, perl'Escola de Belles Arts de Barce-lona,. que va fer el gran pintorMarian Fortuny.

L'obra, verameW exquisida delcopista, que a l'oli, còpia la calitatdel frese, forma part del Muséu: del'Acadèmia de Belles Arts - de ` lanostra ciutat, depositat en els nos-tres Museus - d'Art -antic i mòdern.

Aquesta pintura, obra del For-tuny' estudiant, . figurarà en la SalaFortuny del Museu de Belles Arts.

N.°17 GASETA DE' LES ARTS 3

Sarcòfag romà-cristià, descobert en l'enderroc d'una casa del carrer de Manresa de Barcelona (1924), propietat de la col • leccionista D. Teresa Amatllcr.

L'Exposició de 1'Agrll-pació d'Artistes Ca-talans ales GaleriesIPainlan

L 'Agrupació d'Artistes Catalansfou constituïda en l'any 1918; hacelebrat amb aquesta, quatre Ex-posicions deixant de formar parten les dos últimes, per haver mort,un excel • lent pintor: en Pere FarroLlorella; les seves obres formen part.de les col • leccions d'Herman An-glada, Miquel Palol i altres, la ma-joria, en col-leccions particulars aGirona.

Dos d'ells, en Creixams i en Pere

Estàtua de Bacus. 1\iarbre romà deseo-bert a València. (Vegi's article en elnúmero vinent, per manca d'espai en

el present.

Daura instal • lats de temps a París,al revés de molts, donant una provad'amor a Catalunya envien periòdi-cament les seves obres per formarpart en les Exposicions de casa.

De conjunt, l'exhibició produeixuna bella impresió de joventut i deforça; i al dir joventut, volem dird'aquesta inquietud sana, que per-fuma les obres d'art d'una gravetattípica, on hi sentim l'esforç delsesperits.

Molt sovint, l'art de les gentsjoves no és més que això;. per aixòsol, és ja una de les més estimablescoses. D'ací d'allà, a través delstemperaments diversos dels expo-sitors, es sent aquest dalit de larecerca, s'entreveuen els puntsideals enfocats, la lluita pera alcan-çar-los, el moment de gràcia en queaixò es logra, l'hora grisa en queaixò es perd... I la fe i l'entusiasmed'aquests lluitadors, d'aquests quemalden i s'agiten per coses de puranaturalesa espiritual, fa ni'ixer unamor i un respecte per ells; queaquestes forces son les que fan laglòria dels pobles.

Al capsal de la Sala, hi han lesobres d'en Vidal-Gomà; fortes, ple-nes d'anhels estructurals, plenesd'afany de veritat neta; d'aquellaveritat íntima de la natura, que noés l'externa boniquesa d'un trospintat amb traça, sinó la vida veri-table, que pica als ulls de l'esperitper fer-vos perdre l'idea de que allòés pintat. El seu desnú central tétrossos reeixits verament, i per ellssols, l'obra d'aquest jove pintor ésmereixedora de totes les atencions.Així mateix, culmina entre lesaltres, la figura que reproduïm ad-junt. Cal afegir que aquest pintorha emprès un camí on les exigèn-cies de técnica li seran i li sonduríssimes, i on cada pinzelladaposada a lloc és un triomf.

En Creixams, influït de Picasso,mostra una viva energia en eldibuix i una gran agudesa expres-siva. Ens caldria veure aquest ar-tista més lliure d'una influènciaperillosa, cona totes les dels genis,per a judicar d'ell.

En Callicó exposa una col-lecció desis dibuixos vius i interessants coma camí de penetració de les coses.

En Daura, demés d'una sèrie dedibuixos exposats, ens dona notesd'exquisida finesa, com «Le Parc»i «Augervilliers». En Gausachs,ofereix una sèrie de pintures bella-ment ardides, plenes de veritat des-carnada i . de vibrant coloració.

L'únic escultor és en Pere .Tou.La seva escultura ha trobat l'estilperò no ha trobat la vida. El seucapitell «El Trago» com a elementd'ornament és exquisit i encertatcom ho foren els seus capitells deMar i Cel de Sitges.

D'en Mussons sobressurt el seuquadre «El Gerani» que reproduïm,d'una finesa de grisos meravellosa ireveladora d'un esperit desperta lesmés fines harmonies de la realitat.

De conjunt dones, aquesta expo-sició, és l'espectacle bellíssim d'unajoventut bregadora i desperta, queens anuncia un esdevenir fruitós.La pintura catalana ha estat «al-guna cosa», «ho és actualment» i«ho serà ». F.

Sarcòfag romà - eristi4trobat a Barcelona

H eni de consignar amb goig, comun aconteixement favorable a l'his-Lòria barcelonina, la troballa d'unsarcòfag de marbre, que presentacaracterístiques per ésser atribuïtal segle iv, o als primers anys del v,el qual porta figuracions indicado-res, sense cap mena de dubte, decristianisme. Una tal troballa, queha tingut lloc en 1924, junt amb lessemblants descobertes de Tarra-gona, fan memorable l'anyada queacaba de transcórrer.

Al practicar-se excavacions pelfonamentar uns edificis al carrer del'lanresa, i prop de les obres de laGran Via Laietana, els operarisencarregats de cavar, a uns tresmetres de fondària, entre les des-ferres acumulades en tal lloc perterraplenar-lo ja d'antic, a fi d'ai

-xecar el sol dels edificis sobre elnivell del mar, descobriren un granbloc de pedra, al que no donarencap importància i que per tantanà a parar entre la runa y les terresque havien d'ésser llençades. Undels treballadors tenia ja el pie alçatper esmenussar el gran bloc, peròprovidencialment hi arribà l'em-pressari de les obres, qui detinguéal treballador, en vista de que enuna de les cares d'aquell semblavenentreveure-s'hi algunes escultures.El gran carreu fou posat a part, ia poc vingué per segona vegadacom es destruïa, ja que fou carregaten el carro, per ésser tirat en llocon no fes.. nosa. No faltà encara

algun negociant en antiguitats que,sospitant de la vàlua del bloc depedra, s'oferí a comprar-lo per unaexigua quantitat. El cas fou que hihagué la bona sort de guardaraquella desferra, esperant que don-gués son parer sobre la mateixaalgú que pogués dir-hi la seva opi

-nió. Avui aquella pedra, ja netejadai cuidadosament rentada, figuracom un dels més preuats ornamentsen l'hermosa casa . que al Passeigde Gràcia posseeix la senyoretaTeresa Amatller, propietària del.lloc on se feu la troballa.

Aquesta troballa resulta ésser,com liem indicat ja abans, un sar-còfag romà-cristià, en marbre bast,de color blanc, el qual porta en son

Estàtua de Bacus. Marbre roníà deseo-bert a València. (Vegi's article en elnúmero vinent, per njanca d'espai en

el present.

D. BAIXEU S. — "Coanlrall im" Aquaicl • Ia.'Galeries Layetanes (Cl. Serra)

4 GASETA DE LES ARTS N.o 17

D. BAIXERÁS. — La Volta de la Rectoria. Aquarel • la (Sant Julià de Vilatorta)Galeries Layetanes (Cl. Serra)

fronter una sèrie de representacionseminentment religioses, esculpidesen alt relleu. Com a obra d'art elsepulcre no és pas gaire millor nipitjor que la majoria dels objectessemblants que ara poden veure'sen totes les regions costeres delMediterrani, fent l'efecte d'obresque podríem qualificar d'adotzena-des, les quals sortien de diversostallers i eren exportades lluny dellloc de producció, a fi de satisferles demandes que d'elles eren fetes.No s'ha dit pas encara l'última pa-raula per senyalar els llocs a onradicaven els tallers marmorarisd'on sortien tals sarcòfags, incli-nant-se els tractadistes a suposarque fins a primers' anys del segle veren de producció itàlica.

El nou sarcòfag presenta, en con-fosa sèrie i sense divisions, set agru-pacions, reproduint escenes de l'An-tic i Nou Testament, les quals ala vegada eren símbol de les creèn-cies que professaven els cristians.Començant per la part esquerra, hiapareix una figura d'home abillata la romana, amb mantell i túnica,el qual di; igeix sa dreta a un bulteavui fragmentari, sota el qual s'hiveu agenollada una fembra, en posad'implorar qualque cosa del primerpersonatge. Es aquesta la maneraordinària com els cristians hi re-presenta ven la ressurrecció de Llàt-zer, símbol a la vegada de la res-surrecció de Crist i de la final delshomes. Seguidament s'hi deseo-breix una agrupació de tres figures,totes d'un mateix tamany, de lesquals la del davant és com forçadaper les altres dues que li fan costati resten un poc retirades. General-ment es creu que un tal asumpte

Iglèsia i les temptacions que sobre-venen a l'ànima humana mentreestà en la terra de iradora. Segueixuna agrupació de dues figures, lesquals tenen en sa presència altramés petita que està com oferta peruna d'aquelles a l'altra, la qual liposa les mans sobre del cap; fent-seaixí referència a la curació del cecde naixement obrada per Crist,i essent simbolització de la llumvinguda al món, amb el naixementdel Salvador, la qual guia a tothome vingut en aquest món, i rentatpel Sant Baptisme. Ve immediata

-ment ocupant la part central delsarcòfag, una fembra amb els braçosextesos, en actitud de orant, a] . lu-dint a la Iglésia implorant les bene-diccions del cel sobre els seus lillsi objecte de les persecucions mun-danals. També podria veure's enaquesta figura una referència a lacasta Susagna, que fou objecte del'acusació calumniosa i que fouprovidencialment deslliurada de lamort pel profeta Daniel. Li fa costaten el mateix relleu, una escenaamb dos personatges, els qualstenen a sos peus una figura de donade relativament petit tamany, laqual està postrada en actitud su-plicant, referint-se tot a la curacióde la dona que patia el fluix de sang,obrada per Crist, conforme refereixel Sant Evangeli. Ve immediata-ment una altra agrupació, tambéamb tres figures totes d'home, deles quals una està en actitud debeneir quelcom que li presenta undels personatges que li fan costata sa dreta; devent-se aquí reconèixerl'epissodi evangèlic. de la multi

-plicació deis pans i dels peixos, laqual és simbòlica al • lusió a la santaEucaristia. En darrer lloc s'hi veul'agrupació de dues figures, de lesquals la una dirigeix sos braçossobre una mena d'olles, que, ènnombre de tres, estan als seus peus,amb la qual s'hi ha d'entendresignificada la conversió de l'aigua

en vi, miraculosament obrada pelRedemptor en les Bodes de Canàde Galilea, amb la qual també s'hisignifica el Sagrament Eucarístic.

Els costats i també el revers delsarcòfag son llisos, midant aquest1,20 ni. de llargada, 0,47 m. d'am-plada i 0,41 d'altura. Aquestes di-mensions indiquen prou bé, el ma-teix que la cavitat interior, que fa1,03 m. de llargada, per 0,32 d'am-plada i 0,32 d'altura, que's tractacl'una sepultura de relativamentpetita dimensió: tota vegada queels més dels enterraments per Pistilarriben a fer pels voltants de dosmetres de llargària. Les figuresmajors del sarcòfag fan uns 34 cm.

Si no a Barcelona, en altres llocsde Catalun ya han aparescut sar-còfags de la mena del trobat aramateix. En l'església de Sant Feliude Girona n'hi han quatre, quepoden veure's descrits i reproduïtsen l'obra del Sr. Botet i Sisó (Sarcó-fagos Romano-Cristianos escultura-(los que se conservan en Cataluña, nú-meros VII, VIII, IX i X), i tambéen la dels senyors Puig i Cadafalch,Folguera i Godav: (L'.lrquilecluraromànica a Calalunija, figs. 331,332, 333 i 334). Sobre un dels por-tals de la Catedral de Tarragonan'hi ha un altre exemplar escul-turat, el qual s'aparta més que'lsde Girona del tipus a que pertanyel de la col • lecció Amatller (Botet,n.° XI i Puig, fig. 335). De la -comparació cl'aquest darrer amb elsaltres en resulta molt afavorida laqualitat d'aquell, el qual amb toti algunes lleugeres mutilacions,deixa entreveure qualque - supe-rioritat en la factura.

Seria cosa curiosa sapiguer lestrifulgues que ha passat la sepul-tura de que parlem. La circumstàn-cia d'una perforació en la part mit•gera de son front dóna indici de quedurant alguns anys i potser seglesserviria de pica d'aigua o d'abeu-rador. J. Gunioi., PVRE.

al • ludeix a la detenció de Sant Pereabans del seu martiri, al • ludint tam-bé a les persecucions sofertes per la

Vida plaent (Piriucu). Dibuix al carbó. Galeries Laietanes. (C(. Serra.)

N.° 17 GASETA DE LE S ARTS g

. 1

_rom,

L'eminent pintor Dionís Baixeras. (Cl. Serra.) -

Mestre Dionís Bai_xeras.

D ionís Baixeras és un pintord'aquells als qui la crítica ja no hité res a dir. La seva obra vastíssima,la seva personalitat ben definida,el seu art, més que conegut, cosagairebé popular, li donen aquellaauriola prestigiosa -del- «Mestre Co-negut» que és el premi millor aque pot aspirar un artista, desprésd'una llarga vida de treball i delluita generosa, pel noble ideal d'artque l'ha inflamada. Per aixó avui,la GASETA DE LES ARTS amb motiud'obrir-se a les Galeries Laietanesuna exposició .de.-les• seves darreresobres, no ve a fer un comentaricrític, sinó un homenatge al mestre.

Mirem amb amor l'obra i la figurad'aquests homes, que com MestreBaixeras i tants altres ja hi erenabans que nosaltres i abans quenosaltres es sentiren l'esperit plede nobles ideals i el braç mogutper l'afany de conquestes de Be-llesa. Acostem-se a mirar la sevaproducció, amb respecte i amor,amb dalit i voluntat de compen-dre... Filis del moment que som,els corrents espirituals de l'hora,molt sovint s'ens enduen cap a unconcepte de les coses, puramentactual, i faríem mal fet en judi-car-les . des d'aquest punt de vistainsuficient. Ells també, aquestshomes i aquests mestres, foren fills(l'un moment; «del seu moment» icom nosaltres hem fet, abraçaren,febrosos de. joventut i d'inexperièn-cia, les collites que l'hora els hi por-tava, i han cregut com nosaltresmantes voltes, posseïr tota la veri.-tat, perquè no veien més que laveritat de la seva hora, i com nos-altres de cara a l'ideal de la sevahora judicaren del bé i del mal, deldolent i del bo, del mèrit i el de-fecte... No obstant, el bo i el mal, el

vibrant d'huinani tat contempla-tiva.

L'»òpoca» tiny les coses d'unacolor inesborrable, pero aquestacolor d'època, no és l'art. Per a cías'sificar en un Museu les fases cro-nològiques d'una evolució artística,aquestes distintives serviran. Pera compendre al llarg d'aquest Museuideal on són les, veritables obresd'art, el principi de classificació ésun altra, i si la moda passatgera noens mogués a tots, portant-nos alloc de falç judici, no sois estaríemmillor situats per a judicar el nostremoment, sinó que evitaríem l'afanyde molts dels nostres vells mestres,de seguir a la moda, de «posar-seal dia», d'«evolucionar^>, de <«moder-nitzar-se», com ells diuen, cosa quemolt sovint vol dir «renunciare>,«concedir», «falsejar» la dèria puradel seu entusiasme, i desviar, quanno destruir, la canal de la íntimaemoció, que és el millor de la sevavida i de la seva obra.

Potser avui doncs, a posta deparlar d'en Dionís Baixeras, escauràfer l'elogi dels tossuts; dels tossuts,com en Modest Urgell, per exemple,que feia cara a les embestides de lagentt jove a cops de «Cementiri », pin-tant anés cementiris per tota resposta.Aquell, fou el cas d'un esperit fort,que malgrat tot, conservava la oigo-.ria d'un gran temperament i amb totel bagatge de les seves grans frisancesde rom^intic, reaccionava en contrales debilitats dels uns i les infide-litats dels altres, al credo de la sevageneració, a l'ideal de la seva jove

-nesa. Ell fou un exemple de fide-litat, d'insistència en. la fidelitat,de fúria fidelista, i la Fidelitat és unsenyal de forca i una de les qua-litats virils de l'esperit.

Mestre Dionís Baixeras ha sigut

dolent i el bé, i el mèrit i el defecte,eren aleshores, com ara i com sem-pre, més enllà de les hores i els 'no

-ments, més enllà dels corrents i lestèndencies, més enllà de les modes

i els sistemes, en la fonda veritatde la vida i en la íntima vibraciódel qui la mira: i es feia l'art comsempre i tal com ara, de la vivaexpressió d'aquesta veritat exterior,

Capitells de les colunines dels finestrals prop de l'absisde la part dreta (Obres de restauració de Sant Joan

de les Abadesses.)

Arcuacions decorant l'interior de l'Absis central deSant Joan de les Abadesses, aparegudes amb les obres

de restauració.

6 GASETA DE LES ARTS No 17

fidel, i en la fidelitat hi ha una deles seves glòries. Ell venia la vidade l'art, en aquell temps precís queapuntaven arreu les senyals del'humanisme:I naturalista. Tota unatongada artística, posterior als ro-màntics invadía d'anècdota folk-lòrica el camp de la pintura. Unlocalisme exacerbat, complagut enel pintoresc circumstancial, seguiaen les arts plàstiques la tendènciadel catalanisme literari, i delirantper horitzons més amples i per re-presentacions de més vasta signi-ficació humana que les d'aquellaparda figurinesca, una nova onadade pintors venia a dur-nos.una visiódels homes més trascendent i pura,més deslligada de lo quotidià pin-toresc, per a elevar-se a la expres-sió dels grans sentiments generalsde l'ànima humana, per a fondre'samb la natura, com una melodia fetaper la presència de la imatge del'home entre els elements simfò-nics de la natura, que'ns donavael paisatge.

Curiosa, extremament curiosa, lanaixença d'aquest moment; inte-ressant, l'estudi d'aquesta evolucióde l'humanisme pictòric, que de1'aliecdotisme primerenc, s'enfila al'expressió d'un espiritualisme mésalt i més profunde. La imatge de1'Iiome actual, ocupada en els afersordinaris del seu viure quotidià,deixa d'ésser aquí el quadre decostums. Ço que interessa d'ell, noés el que fa i el com viu, sinó laseva presència en mig del món; íla seva silueta aqueferada en elsafers humils de l'existència, deve-nia imatge trascendent i represen-tativa d'humanitat, al • legoria pura,que es destacava damunt d'un fonsque perdent les qualitats geogrà-fiques, devenia el paisatge uni-versal.

Heu's aquí les figuretes sublimsde eeL'Angelus» de Millet, donantjust , el matís, que. ara explicàvem.Heu's aquí el tò d'aquell momentd'humanisme, que elevant les fina-litats de l'art a una categoría intel-lectual, tan alta cons l'al-legorisme

acadèmic,duia a lescoses vi-vents i ac-tuals, per-fumadesde terra ide dolorli urna na,la dignitatdels sim-bols,`l ca-lenta derealitat id'amor.

*

Com po-dríem mi-rar ara in-diferents,nosaltres,gent deldia, plensde frisan-ces noves idiverses, als homes de la genera-ció que ens precedí, en l'ànima delsquals brunzien gloriosos els dalitsnobilíssims que ara deiem?... A títolde quins drets, ço que en aquelleshores constituí un afany dels es-perits més alts, ho miraríem aracom joguines d'homes entretingutsen vanes coses? Que el fons de lapintura no és això? . Que l'art dela pintura és altra cosa que una ex-pressió intel • lectual de] món ?.. Noobstant, Millet?. ..Es la matèria pura,ço que en Millet s'admira? Forma ifons, sovint inseparables són consl'emoció i el verb, el verb que saltacalent de pensament, pesant de sig-nificació, gravitant d'expressions in-times... Potser igual arreu, entots els temps i en totes les escoles,els grans mestres han sigut elmateix; han pintat el mateix, handit el mateix i hem fet escoles delo' circumstancial de cadascú?:.. Esdifícil ésser just, i el límit de les sug-gestions, és molt sovint Inés just queles conclusions tan seques comdubtoses de la lògica.

En Baixeras cercàels aspectes d'aquestahumanitat amb unaamor profunda. Aque-lles figuretes pintores-ques del pessebre anec-dòtic d'altres dies, do-cumcnts malgirbatsd'indumentària, erensota els seus ulls, elsdocuments humans dela nova tendència. Co-rria adelerat per lesmuntanyes, dormiaamb els pastors, veiaels remats extesos perles rases, en la pàl•lidaaltura dels grans cims;mirava els rabadans ju-gar amb les primalessaltadores, i amb undalit novell, recollia endibuixos primorososaquella humanitat pen-sativa i senzilla, mou-re's amb el gest simplede la vida, sota el grancel de les altures pire-nenques. El vell pastorque amb gest evocadordels patriarques, vetllales lledes, on dormenels remate; el boueretgentil, com una flor no-vella, encantat amb lamàgica parada del món

que té aldavant.Le petitanineta demuntanyavora la ca-sa humil,entre laboira finaque 1'agri-sa, mirantal fumeralde la teu

-lada, quepuja capalcel com unencens...I el mardesprés; elmar ambla brava,gent ambmarinersbarbuts,bravejantanió lesones, guai-

tant eternament l'aigua tranquila,altres hores, arrecerats i humils dinsuna barca, fent els treballs de plat-ja, ara amb les dones, apariant leseines de la pesca...

L 'obra de la restauració del mo-nestir de Sant Joan de les Abadessesavança lentament i amb una penítriaque no escau a la gent catalana. Nila pietat nostra, que venera la pre-ciosa relíquia del Santíssim Misteri,ni el nostre patriotisme, que té enaquell antiquíssim monument unade les primeres fundacions del nai-xement de la Catalunya comtal, iiila nostra amor a l'art, qué té enaquella obra un tipus monuméntalúnic i esplèndid, corresponen á' 1 em

-presa de la restauració, que seria,com la de Ripoll Ilo fou, un motiud'honor per la nostraterra.

Lentament i tot, però,l'obra avança. L'amo-rosa sol licitud delRnd. Sr. Rector; lapacient i empenyadaconstància de l'arxiver,el Rnd. Masdeu, sola-ment fan possible lacontinuació d'una em-presa que en mansmenys amoroses hauriaja fracassat. I és d'es-perar que no fracassi;és d'esperar que la pie-tat dels uns i l'amorals nostres monuments,dels altres, vagin al-menys fornint mitjansperquè les obres no s'a-turin, mentre s'esperaque un dia vingui a que

-lla embranzida amoro-sa que tregui el carrodel pedregal i faci del'obra de la restauracióde Sant Joan un fetque tots poguem veurei celebrar.

Fruit d'aquesta pa-cient empresa restau-radora ha sigut l'apa-rició, darrerament, delscapitells i arcuacionsdels absis, que aquí re-produïm. Aquests capi-

Fidèl a ells, eü' Dionís Baixeras:de l'amor que els ha dat, els seusquadres en prenen una vigoria i uninterès humà que no tindrien. Siel •seu pinzell a estones ha maldatpel desig' de 'la pinzellada llargaa la moda de certs moderns traçuts,ben prest aquest amor Ii deia de nodeixar enrera els vells sistemes;aquells 'sistemes vells que eren elverb' d'aquella amor per les 'figuresseves, la forma d'expressió d'aquellahumanitat que ens descobria; laforma del concepte que ell aportavaa la història de la nostra pinturacatalana.

Avui encara, plenes d'aquestaamor de jove, reapareixen les imat-ges d'altres dies amb un igual sig-nificat i amb una igual bellesa. I3 l.món ha donat tombs. L'art de lapintura ha evolucionat. De la pin-tura d'en Baixeras a les darreresextremituts del post-impressionismehi va tot un món; un món, però, queés ple de pensaments i de substàn-cies, i d'aquelles substàncies i d'a-quells pensaments d'ahir, com d'a-questes substàncies i pensamentsd'avui s'en fa la història...

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

ren a l'obra en el segle xviii, alconstruir l'actual cambril del San-tíssiln Misteri. Obra dels princi-pis del segle xii, el Monestir . deSant Joan, una primera destruc-ció per causa d'un terratrèmol, .unany després d'acabada, motivà laseva restauracio. Els reconstructorsno obeïren, en fer aquesta, al plaoriginal, pervenint d'aquest desen-cert una irregularitat desconcer-tant en l'obra. que els estudis d'enPuig i- Cadafalch han posat en clar.L'obra del segle xviii encara vinguéa complicar més l'aspecte d'aquest

La restauració del inonestir de Sant Joande les Abadesses

tells i arcuacions eren Monestir de Sant Joan de les Abadesses.—Capitell ele

amagats dessota els la columna gran, adossada a la paret lateral dreta,davant l'altar del Santíssims Misteri, descobert amb

arrebossats que es fè_,_ - mótiu clo les obres, de restàuració (1924.)

(jO

,16̂ `9

d

que la fan

obres expo-Palmeres» i

Sant Joan de les Abadesses. Finestraldel costat de la Epístola, descobertanib motiu ele les obres de restauració.

N° 17GASETA DE LES ARTS 7

edifici, que constitueix un cas in-teressantíssim dins la nostra històriade l'arquitectura románica, d'influèn-cia francesa, a principis de la ditacentúria, i abans de prodigar-seaquesta forma per Espanva, a la fidel xii, per mitjà de l'Ordre delCíster.

Els detalls escultòrics indiquenclarament que l'obra és de la primerameitat del segle xii. Els seus temesbellíssims són tractats amb aquellarobustesa característica de l'escolatolosana, .a la -qua1;'s'afilia . una granpart de la nostra escultura romànica.De tipus senzills - els uns, derivats"del capitell clàssic, en altres lafantasia de l'escultor ha cisellat elstemes de bestiari fantàstic, carac-terístic de la nostra escultura del XII,o els temes ornamentals del reper-tori de 1'arti de l'època.

Aquestes mostres escultòriques re-velen, d'altra part., quina seria lariquesa del monument i ].'aspectedels seus cinc àbsides, decorats d'ar-cades sostingudes per columnes vi-sibles pels entrecolumnes de la girolaprimitiva, que constituia el clos en1'àbside major.

Desitgem que aquestes troballessien un estímul per als restauradorsi per la gent de Catalunya, a fi deque en donar l'almoina per les obresde Déu pensin amb la famosa esglé-sia de Sant Joan, estoig de la relí-quia eucarística coneguda amb elnom d'El Santíssim Misteri.

FLAMA.

LES EXPOSICIONSGaleries Dalmau: Pintures de Jas-

cinl Olivé. — Aquest artista, queforma part de l'agrupació «NouAmbient», ens mostra una extra-ordinària quantitat de bones apti-tuds per al conreu de la pintura.No és nova la presència d'obres sevesen les sales d'exposició barcelonines, il'interès que per les seves obres, altresdies vistes, ens havia despertat, aug-

Capitell de la tercera colwnna de I'ab-sis central (Obres ele restauració de

Sant Joan de les Abadesses.)

menta en aques-ta exhibició méscompleta, i di-gne en moltspunts de tot elo-gi. No és, però,l'Oliver, dels quimereixen l'elogibanal del joveque promet; enell hi ha més queaixò, una voca-ció pura i esfor-çada per l'art dela pintura i unexacte sentit deque la glòria d'a-questa és en l'a-profundiment dela veritat i en larevelació netad'ella, fora delsincidents que lafan agradosa, decara a les realitat3viva.

Esmentem, entre lessades, «Bodegó», «Les«Els arbres de la riera>>

Galeries Areilas. Ha exposat enaquestes Galeries el conegut artistaSr. de Poniés. Exhibeix una sèrieinteressant de retrats en dibuix, querevelen un temperament observadori una manca de formació que l'es-tudi suplirà sens dubte. En algunesnotes de color l'artista es mostrahome de temperament a posta pelconreu de la pintura, bé que li calguien aquest aspecte, com en el dibuix,una prepaparació d'ofici que per-metrà l'eclosió de les belles promesesdel seu do natural.

Sala de la Pinacoteca. — A la salade «La Pinacoteca,, Corts, 644, elconegut artista en Víctor Moya ex-posa una sèrie interessant de retratsdel tipus característic d'aquest au

-tor, prou distingit en el conreu d'a-quest gènere. La seva manera cor

-respon a l'escola del retrat decoratiumadrileny, del qual són pròpies lescomposicions decoratives ben resol-tes, fent de la figura retratada unelement del conjunt prestigiós on sela situa.

La seva pintura, un xic fada, ésd'harmònica i suau entonació. Enles composicions fora del retrat, latendència del Sr. Moya és la de l'artanecdòtic castellà, i dins els termesque ella indica, l'artista té obres deveritable encert.

Galeries Lagetanes. — Han expo-sat darrerament en aquestes Gale-ries: el pintor- valencià M. Moreno.El seu art oscil • la entre la pinturapoètica dels jardins d'en Russinyoli l'anecdotisme dels mestres espa-nyols de la darrera generació. Laseva paleta és molt València plenad'aquella llum que fa més pampellu-gueig que . claror. Els temes gentils,tothora. agradosos i ben compostos,farr el conjunt de l'exhibició miradorcom una llemina dura. Alguns trossosde paisatge ben sentit diuen l'emoció

També ha ex-posat en aques-tes Galeries elpintor suec AckeSjtistrand unasèrie de visionsele Mallorca, di-tes amb una pin-tura agre per anosaltres, i peròi eveladora d'unaforça de tempe-

rament molt interessant. Ens costade veure la Mallorca qué ens dónaaquest artista, i éns atrevirem adir , que la seva manera pictòricas'ha , empassat la. bella realitat del'illa, de la qual no n'ha exposatel to. Alguns retrats de personat-ges ;.mallorquins revelen un art fet.a cops d'aixa; un art de barbrepotser, de cara als homes,. que comMossèn Ribé i en Gabriel Alomar,ha dit coses tan fines i tan lligadesa la vella i noble tradició mediter-rània.' El terme entre nosaltres, com a

espectadors de l'obra d'aquest pin-tor i l'artista, potser seria el <no cusentenem,>.

M. Bonet exposa una sèrie deceràmiques, en blau, a la manerade les modernes manufactures ho

-landeses. El seu art fuig dels caminsassenyalats per l'Aragay i en No-gués al decorat de la nostra ceràmicamoderna, però aquest avantatge delo personal certament no aguantala manca d'orientació artística queés de drldre en un artífex dotat detan bona técnica com ell.

Cal, en aquest aspecte de la per-fecció tècnica, fer-li el millor elogi.

Ha exposat també el pin Loe Fran-cesc Guinart. Les qualitats d'aquestartista les senyalàrem en el_ seuquadre «Mercat»»,' exhibit en l'expo-sició col-lectiva d' «Els Conreuadorsde les Arts», i cap de les obres exhi-bides era superior a aquella; demanera que el que allí dèiem ensexcusa d'allargar aquest comentari.

Actualment hi ha oberta, demésde l'Exposició Baixeres, de la qualja parlem en altre lloc, una exposi-ció d'obres del conegut pintor senyorCarlos Vázquéz, de l'obra del qual,suficientment coneguda del nostrepúblic i prou comentada per la crí-tica, seria cosa vana fer-ne cap co-mentari, car a més, en aquesta expo-sició, el Sr. Vázquez no ofereixaspectes nous de la seva personalitata bastament definida.

Finalment, ha exhibit una sèried'aquarel • les l'artista D. Lluís Roig

i Enseñat, que té un domini notabledel procediment que practica a lamanera dels aquarel-listes clàssics,dedicats al paisatge pintoresc.

Exposició Joan Vilás, organitzadaper «Els Amics de l'Art Litúrgic ». Fl dia 7 del vinent mes de febrers'inaugurarà a les Galeries Areñasuna exposició d'obres d'art religiós,organitzada per l' «Associació d'A-mics de l'Art Litúrgic», degudes almalaurat artista en Joan Vilás,alumne de l'Escola Superior de BellsOficis, mort durant el viatge alJapó, on anava a apendre les tèc-niques dels oficis d'art en conceptede pensionat per la referida Escola.

Malgrat i la jovenesa de l'artista,ha deixat obres prou abundants imeritòries per a constituir un ,exem-ple que «Els Amics de l'Art Litúrgic,>aprofiten, tot homenatjant la me-mòria d'aquell noble. aprenent, tanhumil com docte i tan jove comassenyat.

Concurs de Fotografia. — L'Agru-pació Fotogràfica de Catalunya haobert una exposició de les obrespresentades en el Primer Concursorganitzat per ella, en el seu localsocial, Duc de la Victòria, 14, pral.

Saló Parés: XXIV Exposició dela .Societat Artislica i Literària deCatalunya. — Aquesta entitat obríel dia 10 del corrent la seva Exposi-ció anyal, que resulta una manifes-tació interessants la qual la majoriadels associats es presenten corn decostum. Presideix la sala una obradel malaurat pintor Ricard Urgell.Exposen els artistes Baixeras, Ber-nad, Cabanyes, Casas Abarca (A.i P.), Ferran, Galofre 011er, IsernAlié, Martí Garcés, Joaquim Mir,Juli Moisès, Josep Mongrell, VíctorMoya, Magí Oliver, Puig Perucho,N. Raurich, Tamburini, Vñzquez,Vidal Quadras i firo, Ferran Na-varro, i Ros i Güell.

Reservem el comentari d'aquestaexhibició per al nostre número vi-nent, impossibilitats de fer-ho enel present per manca de temps.

Capitell de la primera columna de lapart clreta de l'absis. central. Obres derestauració de Sant Joan de les Aba-

desses.

de l'artista, ele-vant la impres-sió que d'ell ensformaríem peldamunt de lalleugeresa deco-rativa i traçudade la majoria deles seves obres.

GASETA_ DE LES ARTSPetri!txol, S EDITORIAL POLIGLOTA Apareix quinzenalucent

Barcelona; 2 ptes. mes. — Fora; 2'75 mes. — Número solt; 1'25

ENCU ADERNACIO DE L'ANY 1924' Es fá avinent als suscriptora que vulguin tenir tot el 1.er any relligat, que

pgden dirigir-se a l'Administració, «EDITORIAL POLIGLOTA,, Petritxo], 8,indicant-los la nostra de relligadura que desitgen.

Tela anlllesa, i rélol daurat al plà .......... ... 4'25 pessetesTela anglesa, i lloin de pell, rètol daurat al pla.... - 5 íd.

ANTIGUITATS

D'ART

Cali 2 $PRAL.CARRER FERNANDO

uuununm iuun

(CARRE

ST. JAUME)

BARCELONA

I Escultura Decorativa i Gran Decoració 1

]oaquim CampañàPROJECTES I MOBLESANTICS 1 MODERNSTREBALLS EN GUIXMODELS PER A BRONZE

vvv

Taller: NÀPOLS, 307 BpRCEL00 p (G.)(ENTRE CÒRSEGA 1 INDÚSTRIA)

8 GASETA DE LES AIITS No 17

1xposlció

Compra i Venda d'Anfiguifafs

J. Valcricini20

Corribia, 2, pral. (Caní. Pl. Nova)

BARCELONA

k AVNYT R

TEL. 813-s. p . GRANVIA, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

ACADEMiA

BAIXASLpNSENYANSA

DIBUIXa i7 ÿ4J'/Y

I NTURAPB 04

AB-DOS -

SEXES

CARRER d,l Pi_^,•1

TALLERS MECÀNICS DE FUSTERIA

Joan Ruiz

Successor de J. Celonja

FAÇANES • TENDES • ALTARSDESPATXCS • MAGATZEMS, ETC., ETC.

FUSTERIA PER A EDIFICIS-PARQUETS

Roger de Flor, 14 1- Passatge Tasso, 1 3Telèfon: 785 S. P. BARCELONA

Enric `

ro4,,^

' ► ',

. ,-0 oranddo7., d ^^ir^((elèF.

1 JIII

O O O O

El més gran assortit

en

Llibres d'ArtLLIBRERIA

5UBI RAN4R

Porta-ferrissa, 14 Barcelor)a

LA PINACOTECA

QASPÀ ESnATJES

.r .. MARCS 1 GRAVATS ...x

EXPOSICIONS PERMANENTS

Corn, 644 IN^r, P. G:;a, i G,,6. T,5Ion 5045 A.

BARCELONA

1IGEI]C111fTERnacionaíi

DE

WFIGOIIES CEIPITODfÉS

Illululluuuuullulluu 9 CADRES uuuuuuuulluuuuml

IIIIIIilllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

GUARDA MUEBLESMODERNO

Isidro BanncvicSERVICIOS ESPECIALES

PARA EXPOSICIONES

Y MUSEOS

Plaza llueva, 10 • Tel. 3330 A.B1RCEbonFJ

s

Vda. E.Texidor

^Q A RTI GLES PER Q^

+)* Dibuix i Pinturaq D 1ZA DE S1N PERE I6 BA Rc EIAUn

ANTIGA CASA A. OLIVA

FUNDADA EN 1885

T. Príu Marín

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 ^arçelona(entre 13ruch i Girona)

`^

Manufactura de Tapisseries d'alt i baix llic i Catifes nuades a mà

RESTAURACIÓ D'ANTIC 1 MODERN • LA MANUFACTURA S'ENCARREGA DE PROJEC-

TAR EN ORDENACIÓ AL LLOC QUE S'HA DE DECORAR O ENCATIFAR 0

BÉ EXECUTA SEGONS PROJECTE DEL QUE FA L'ENCÀRREC

^Itus Il r&uRe4, 2 1 • 5. CUGAT] 1DIL VALLt5

`ICMK,Fi^w©P3 a Toaf^11Il 5D20

REVESTIMENTS

DECORATIUS

111111111 1111111111111111111111111111111111111111111111 II

DEKOR=liti 11111111111111111111111111111111111111111

Novíssirna aplicació

de la URALITA a les

Arts Decoratives

REPRODUCCIÓ EN RESPATLL.EItS IARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUESDE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.

BARCELONA. PL. ANTONI LÓPEZ, 151 ELÈFONS * 1644. A. - 848 A.

LLOC D'EXPOSICIO 1 VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TELÈFON 53 G.

G. Horcar

Mobles

Làrppares

Decoració

Antiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

LLANTERNES

NOU MODEL

PER A PROJECTAR AMB PERFECCIÓ

POSTALS

I POSITIUS

1

CINES

PER A

1FAMÍLIES

CUYAS, Po,tú dd An^1, III Li.-- BARCELONA

A. Badrinas

BARCELONA (G.) Taller: Neptú, 2

DR. RIZAL, 34 1 36 (PROP LA DIAGONAL)

Mobles moderns Marqueteries d'art

Fusteria fina

Decoració d'interiors Arts industrials

LLIBlf81A ANTIGA 1 MODEEMA

Hisfòria de la Pintura Antiga Catalana

Cinc volums

EN PREPARACIÓ: Rnt. J. GUDIOL

Pintura Romànica a Catalunya

Fons de la llibreria "AVENÇ"

AURELI( TOo LO SA

I^YlImf:Uir >.ñ

ell ç& iI,c Iri c l 5 P(9

`lxee - 45 A., - I§3^sccc^Il^a^^

ARTS GR.ÀFIQUE$, S. A., SUCCESàORS D ' IIENRICII 1 C! — BARCELONA