Memòria d’activitats

2014

Coberta: L’any 2014, The Economist i The Guardian destacaven el llibre

Incerta glòria de Joan Sales com un dels deu llibres de l’any. La

novel·la, publicada per primera vegada en versió censurada el

1956; presenta una visió de la guerra civil des de la perspectiva

dels vençuts, un relat que s’ha comparat amb l’obra de Dostoievski. La imatge correspon a la coberta de l’edició anglesa.

“El doctor em donava unes pastilles de no sé què i per increïble

que sembli feien baixar la temperatura; la tia Olegària també hi

ficava cullerada: em preparava, d'amagat del metge, unes

infusions d'herbes que calia prendre ben calentes. Fins m'untà

l'esquena amb un tomàquet escalivat; no hauria dormit

tranquil·la sense aplicar-me aquest remei, que segons ella és

infal·lible contra les angines, i al capdavall ¿quin mal podia fer-

me? A mi em costava tan poc deixar-me untar i a ella la feia tan

feliç...”

1

Índex

Objecte de la FICF 3

Presentació 4 Suport institucional a la selecció de medicaments 6

Formació mèdica continuada adreçada a atenció primària 8 Servei de Farmacologia clínica de l’HUVH 10 Consultes terapèutiques 14

butlletí groc 16 e-butlletigroc notícies 17

SIETES 18 Pla d’informació i detecció de problemes de seguretat clínica 19

La web de la FICF 20 Recerca 21 Suport a la recerca 25

Farmacovigilància – Targeta groga 26 Docència 29 Projecció nacional i internacional 31

Convenis de col·laboració 33 Publicacions 34

2

3

Objecte de la FICF

Promoure la prescripció raonada dels medicaments i la utilització efectiva i eficient

dels mitjans terapèutics.

Amb aquest fi, els principals objectius de la FICF són:

▪ Promoure l’ús saludable dels medicaments en centres hospitalaris i a l’atenció primària mitjançant tasques de selecció de medicaments, participació en comissions institucionals, informació, formació i investigació.

▪ Col·laborar en la docència de pregrau i postgrau d’aquestes matèries.

▪ Elaborar material informatiu i publicacions sobre els medicaments i el seu ús en el sistema sanitari.

▪ Promoure estudis sobre farmacologia, terapèutica i toxicologia en les seves vessants experimental, clínica,

epidemiològica, sanitària i docent.

▪ Cooperar amb organismes i entitats nacionals i internacionals que tinguin objectius anàlegs.

4

Presentació

Fa 30 anys el sistema sanitari dedicava un 16% del seu

pressupost a medicaments, i un 57% a personal. En l’actualitat

dedica 28% a medicaments i 43% a personal.

A Catalunya hi ha moltes més històries clíniques en les que hi

consta una determinació de colesterol, que no històries clíniques

on hi consten el pes i la talla. La medicina, una activitat dirigida

a les persones, està deixant de mirar i de parlar amb les

persones. Relacionat amb això, és més ràpid escriure una

recepta de simvastatina que explicar maneres d’adoptar hàbits

de vida saludables; és més fàcil repetir una recepta d’un hipnòtic

que ja no pot tenir cap eficàcia després d’uns mesos o uns anys,

que proposar i explicar un pla de retirada. I no solament els

hipnòtics. Molts altres tractaments que no haurien de durar de

manera indefinida (doble antiagregació, bisfosfonats,

medicaments per a la demència, oncològics), no són aturats en

el moment adequat.

En els darrers 25 anys a Espanya i a Catalunya el consum de

medicaments s’ha doblat, des de 5-6 receptes per habitant l’any

1990 a gairebé 20 en el 2014. Una conseqüència ha estat que la

patologia produïda per medicaments també ha crescut

considerablement.

Tot això passa en un sistema públic de sanitat on la indústria

farmacèutica, biotecnològica i de productes sanitaris monopolitza

en la pràctica els continguts de la formació continuada i de les

guies de pràctica clínica, sovint a través de societats científiques

finançades pels laboratoris farmacèutics. Un sistema de sanitat

que, de tots els de la UE, és el més permeable a la

pseudoinnovació, el que gasta més proporcionalment en

medicaments patentats.

En la societat de la informació il·limitada el coneixement és el

repte. En sanitat (i en general a l’administració pública), la bona

administració dels béns públics exigeix cada dia més una gestió

adequada del coneixement. El sistema de salut ha d’escollir les

seves prioritats i les seves opcions. No ha de ser un comprador

cec i ignorant en el mercat global de la tecnologia, ans al

contrari, un productor de coneixement a escala global.

5

L’Institut Català de Farmacologia té per objectiu promoure un ús

saludable dels medicaments. Ús saludable equival a

funcionament adequat de cadascuna de les passes que

conformen la cadena del medicament, és a dir desenvolupament,

regulació, comercialització, distribució, prescripció i ús. Ús

saludable també implica que els medicaments no suposin massa

(massa iatrogènia, massa despesa, percepció social

exageradament positiva) ni massa poc (que els pacients que els

necessiten hi accedeixin, que l’ús de medicaments no signifiqui

un cost d’oportunitat per a altres activitats més prioritàries per a

la salut pública, etc.).

Com veureu a la memòria que teniu a les mans, a l’Institut

Català de Farmacologia som conscients d’aquests reptes. Les

nostres principals activitats són informació, ensenyament i

formació, formació mèdica continuada, investigació, suport a les

institucions del sistema públic i cooperació institucional i

internacional.

En els darrers anys les persones que treballen a la FICF han fet

un esforç enorme per atendre les necessitats de sempre més les

originades per les retallades en sanitat i pels reptes plantejats

pels nous medicaments d’ús especialitzat (i d’eficàcia en ocasions

dubtosa o molt minsa). Els agraeixo de tot cor l’esforç realitzat i

la feina feta, esforç i feina basats en l’anàlisi de l’ús dels

medicaments en el nostre sistema sanitari, en l’interès principal

del pacient, i també del sistema de salut i els seus professionals.

Vull esmentar també el Dr Eduard Diogene, que és el nou cap de

Servei de Farmacologia clínica a l’HU Vall d’Hebron, i desitjar-li

que en gaudeixi la feina tant com l’he gaudit jo. Finalment,

agraeixo al Departament de Salut i a l’ICS el suport que ens

donen.

Joan-Ramon Laporte

Director

6

Suport institucional a la selecció de medicaments

Sovint la prescripció de medicaments és un procés de presa de

decisions complex. La FICF dóna suport als metges del sistema

de salut mitjançant tasques d’informació, formació continuada i

recerca. A més, fa tasques de selecció dels medicaments amb les

millors garanties d’efectivitat, seguretat i eficiència, en els

organismes competents del CatSalut i de l’ICS.

Institut Català de la Salut – Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS

La Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’ICS es va constituir

l’abril de 2008. Els seus objectius són:

▪ Consensuar una guia farmacoterapèutica que inclogui els medicaments amb un perfil d’eficàcia, seguretat,

comoditat i cost més favorables per a cada situació, en cada àmbit assistencial.

▪ Contribuir a millorar la qualitat de la prescripció, sobre la base de criteris d’idoneïtat, efectivitat, seguretat i eficiència.

▪ Contribuir a millorar la formació continuada i a desenvolupar línies d’avaluació i de recerca aplicada en matèria de terapèutica amb medicaments.

Professionals del Servei de Farmacologia Clínica i la FICF

participen activament en la CFT (Plenari i Comissió Permanent),

en el Grup Coordinador de la Guia Farmacoterapèutica de l’ICS,

en el Grup de Comunicació i Informació (que elabora el

TerapICS, el butlletí de la CFT de l’ICS) i en el Grup de Seguretat

i Farmacovigilància.

7

Institut Català de la Salut - Àmbit de Terres de

l’Ebre

Suport tècnic i institucional al Comitè Farmacoterapèutic d’AP

La FICF participa en les activitats del Comitè Farmacoterapèutic

d’atenció primària. Aquest comitè dóna suport tècnic als metges

d’atenció primària i col·labora en el desplegament de les

polítiques de l’ICS en matèria de terapèutica amb medicaments a

l’Àmbit Terres de l’Ebre. S’hi desenvolupen tasques de difusió

d’informació, formació continuada i recerca. A més de fer tres

nous mòduls del curs en format semipresencial d’actualització en

farmacologia amb una participació de 40 professionals, aquest

any s’han fet dos mòduls del curs Accions clíniques per a una

prescripció saludable, amb participació de 22 professionals.

També s’han fet quatre Jornades Farmacoterapèutiques, en les

quals han participat metges de les diferents àrees bàsiques, amb

l’objectiu de difondre qüestions referents a la qualitat de la

prescripció i informacions sobre efectes indesitjats dels

medicaments i les mesures per evitar-los.

La FICF també participa en el Comitè Farmacoterapèutic de

l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. S’han fet reunions amb

grups de professionals dirigides a millorar l’eficiència dels

medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA).

També hem participat en les activitats de la Comissió

Farmacoterapèutica Territorial conjunta Hospital-Atenció

Primària, l’objectiu principal de la qual és coordinar el tractament

de patologies que han de ser ateses als dos àmbits assistencials.

Institut Català de la Salut – Hospital Joan XXIII

S’ha participat en la comissió que analitza i fa un seguiment de

la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) de

l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aquesta comissió ha elaborat

protocols de tractament i d’anàlisi de la idoneïtat dels

tractaments a les característiques dels pacients.

8

Formació mèdica continuada i informació adreçada a atenció primària

Societat Catalana de Medicina Familiar i

Comunitària - Institut Català de la Salut

Jornades d’Actualització en Terapèutica de Catalunya, a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona

Les Jornades són sessions de mitja jornada, de revisió de

novetats sobre qüestions d’actualitat en terapèutica i les seves

implicacions en la pràctica diària del metge de família. S’han fet

a Barcelona (juliol), Tarragona (octubre), Lleida (octubre) i

Girona (novembre). Entre les quatre edicions hi han participat

746 professionals.

Altres activitats formatives

A més de les Jornades,vam participar en l’activitat formativa de

la CAMFiC en el curs de Farmacologia Clínica en Atenció Primària

de 8 hores dirigit a metges que treballen a l’àmbit de primària.

També vam participar en el curs d’Actualització en terapèutica

farmacològica i pràctica clínica, dirigit a metges residents de

tercer any de Medicina Familiar i Comunitària, organitzat per

l’Àrea de Docència, Formació i Recerca de l’ICS de l’àmbit de

Barcelona Ciutat.

Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria

S’ha donat suport i assessorament al Comitè Editorial de la Guía

Terapéutica de Atención Primaria en l’actualització dels seus

continguts.

9

Espai d'aprenentatge virtual

Fa uns 6 anys es va posar en marxa l'espai virtual, basat en una

plataforma d'aprenentatge virtual de codi obert (Moodle),

aulaterapeutica.net, que ha permès dur a terme nombroses

activitats de docència i formació continuada, realitzades a

diversos àmbits.

Durant el 2014 s’han realitzat projectes de col·laboració amb

l’ICS per a la formació virtual per a residents, metges d'atenció

primària i d'hospital. Amb aquesta iniciativa s’han realitzat

cursos sobre farmacovigilància, tractament antiagregant doble i

ús de psicofàrmacs en la gent gran.

Cursos per a Diplomats en Infermeria

Dos cursos d’Actualització en farmacologia clínica, sobre

seguiment dels pacients amb diabetis, hipertensió arterial, asma

i/o MPOC. Institut Català de la Salut. Àmbit d'Atenció Primària de

Barcelona Ciutat i CAP Camp de l'Arpa.

10

Servei de Farmacologia clínica de l’HU Vall d’Hebron

La FICF i el Servei de Farmacologia clínica de l’Hospital

Universitari Vall d’Hebron (HUVH) col·laboren estretament per

dur a terme les seves activitats (acord marc de 16 de juny de

1998, entre la FICF i l’ICS).

El Servei de Farmacologia clínica assessora a la direcció mèdica,

les comissions farmacoterapèutiques i altres òrgans de decisió

sobre qüestions de selecció de medicaments, recerca clínica,

mesures reguladores i qualitat assistencial relacionada amb la

terapèutica farmacològica.

Per a la Comissió Farmacoterapèutica de l’Hospital s’ha fet una

tasca d’avaluació i selecció de deu medicaments per valorar la

seva inclusió a la Guia Farmacoterapèutica (GFT) de l’Hospital. A

més, s’han avaluat dos protocols de tractament. El Servei de

Farmacologia clínica ha participat en l’avaluació de 490

sol·licituds d’ús de medicaments en situacions especials (usos

compassius, condicions no aprovades en fitxa tècnica, medicació

estrangera, fàrmacs no inclosos a la Guia de l’hospital o inclosos

en situacions restringides) per a malalts hospitalitzats.

Per a les subcomissions, s’ha finalitzat l’elaboració d’un Protocol

per al maneig perioperatori dels pacients tractats amb

antitrombòtics que han de ser intervinguts d’una fractura

de maluc per a adults a l’hospital, i s’ha participat en

l’elaboració del Document de política d’antiinfeccions de

l’hospital. També s’ha coordinat la Comissió d’Avaluació de

guies i protocols, que durant l’any ha avaluat set protocols

assistencials a l’hospital amb l’objectiu d’homogeneïtzar-ne el

format i revisar-ne el contingut.

11

CEIC

S’han avaluat 289 nous protocols d’assaigs clínics

(72 com a CEIC de referència, 180 com a CEIC

implicat i 37 com a CEIC unicèntric), i 103

d’estudis de postautorització (EPA). Un 87% dels

assaigs avaluats van ser multicèntrics. Un 74%

eren promoguts per companyies farmacèutiques.

S’han avaluat també 1.236 modificacions de

protocols (573 com a CEIC de referència, 571 com

a CEIC implicat i 92 com a CEIC unicèntric) i 38

modificacions d’EPA.

Suport institucional a la recerca clínica

Dos membres del servei formen part de la Unitat de Suport a

la Investigació Clínica (USIC). El Servei ha donat suport a la

gestió per a la sol·licitud de projectes concedits en convocatòries

públiques de recerca clínica. També ha assessorat a

investigadors de l’Hospital que han contactat per aspectes

bioètics, metodològics, reguladors, de planificació, gestió i

organització, i d’anàlisi estadística, així com en la coordinació de

les activitats amb les estructures involucrades en el

desenvolupament d’assaigs clínics i estudis postautorització. A

més, hem participat en la posada en marxa i coordinació de les

activitats que es deriven de la “Plataforma de Unidades de

Investigación Clínica y Ensayos Clínicos” finançada per l’Instituto

de Salud Carlos III.

Docència i formació d’especialistes

El Servei de Farmacologia clínica està acreditat per la Comissió

Nacional de l’especialitat per a la formació d’especialistes en

Farmacologia clínica. Fins ara s’hi han format 83 especialistes.

També s’ha dut a terme el VIII Curs d’Introducció a la

Selecció i Prescripció Raonada de Medicaments per a

12

Residents de Primer Any. A més, professionals del Servei han

participat en el Master in translational biomedical research

(VHIR).

Farmacovigilància a l’Hospital

S’han reunit 335 notificacions de sospites de reaccions adverses

a medicaments a l’Hospital:

▪ 125 han estat motiu d’ingrés,

▪ 85 s’han produït durant l’hospitalització,

▪ 91 s’han identificat a consultes externes, i

▪ 34 van ocórrer als serveis d’urgències.

A la figura s’hi representa l’evolució del nombre de casos en els

darrers 11 anys: el 2014, 259 casos (77,3%) van ser notificats

per professionals de l’Hospital i 76 (22,7%) han estat identificats

en el marc d’un programa de seguiment dels diagnòstics

d’ingrés.

13

S’han realitzat 17 sessions clíniques a diferents serveis mèdics

de l’Hospital per promoure i donar a conèixer els resultats de la

notificació d’efectes adversos, a fi d’evitar les causes més

freqüents de iatrogènia, promoure una detecció eficient dels

efectes adversos desconeguts i aplicar mesures de minimització

de riscos.

Tot seguit es descriuen les reaccions adverses més freqüents

durant l’any 2014:

Reacció adversa (n) Fàrmac o grup farmacològic n

Infeccions Citostàtics i/o immunosupressors 20

Hemorràgia digestiva alta

AINE i/o antiagregants i/o anticoagulants orals

14

Hepatotoxicitat Antiinfecciosos 12

Hemorràgia digestiva baixa

AINE i/o antiagregants i/o anticoagulants orals

8

Hipercalcèmia o hipervitaminosi D

Vitamina D i/o calci 8

Hemorràgia intracranial

Acenocumarol i/o alteplasa o heparina

6

Fracàs renal agut +/- hiperpotassèmia

IECA i/o ARA II i/o diürètics i/o AINE

5

Xoc anafilàctic

Amoxicil·lina + àcid clavulànic 5

Xoc anafilàctic

Metamizol 5

Hematoma muscular

Anticoagulant i/o antiagregant i/o ISRS

4

14

Consultes terapèutiques

Per conveni amb l’Institut Català de la Salut L’atenció de consultes sobre dubtes en terapèutica és una

aportació de la Farmacologia clínica al complex camp de

l'actualització de la informació mèdica i de la individualització

dels tractaments.

Des de 1984 atenem consultes formulades des de centres

hospitalaris i extrahospitalaris. Les consultes es responen

habitualment per escrit, amb una recomanació el més concreta

possible.

El 2014 n’hem rebut 1.059: 231 de l’HUVH, 244 d’altres

hospitals, 429 d’atenció primària (incloent centres mèdics

privats), i 155 d’altres orígens (oficines de farmàcia, universitats,

institucions, etc.). En 890 casos (84%) s’hi sol·licitava una

recomanació sobre actuació en un pacient concret i en un

5,1% (54) en relació amb un problema terapèutic en una

indicació determinada. En el 10,9% restant (115) la consulta

demanava informació factual sobre fàrmacs.

D’altra banda, s’han registrat més de 120.000 accessos a les

consultes terapèutiques del web i, en concret, 114.253 a la

secció de “Preguntas y respuestas en farmacología clínica”

(també publicades a la revista Medicina Clínica).

15

Consultes sobre embaràs

Per conveni amb la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Les consultes sobre tractaments farmacològics en dones

embarassades es plantegen des de tots els àmbits assistencials

de Catalunya, tant de la xarxa pública com de la privada. La FICF

atén consultes sobre exposició a fàrmacs i altres agents químics

o físics durant l’embaràs.

El 2014 hem atès 394 consultes. Un 39,8% (157) procedia

d’hospitals; d’aquestes, 81 es van originar a l’HUVH i 76 a altres

hospitals.

En la majoria dels casos se’ns ha sol·licitat opinió sobre la

situació plantejada, i en un 2% s’ha demanat només

documentació. Cal destacar que en 380 casos la consulta

feia referència a una pacient concreta, i només en 41

ocasions s’ha sol·licitat informació sobre un fàrmac o sobre

el tractament d’un problema durant l’embaràs.

Els fàrmacs actius sobre el sistema nerviós central (sobretot

analgèsics, antidepressius, antipsicòtics i ansiolítics) i els

antiinfecciosos (sobretot antibiòtics i fàrmacs per a la profilaxi i

el tractament del paludisme) han estat els fàrmacs sobre els

quals s’ha consultat amb més freqüència. També hem rebut

nombroses preguntes sobre hormones sexuals (estrògens i/o

progestàgens), i sobre l’efecte de l’exposició a radiacions

ionitzants i magnètiques, substancies d’abús i productes químics

diversos.

16

butlletí groc

Des que va deixar de ser el butlletí informatiu del programa de farmacovigilància de Catalunya, el Butlletí Groc tracta sobre diversos aspectes de l'ús de medicaments. A més, la secció e-butlletigroc notícies al web permet oferir un servei més dinàmic. Enguany hem publicat:

▪ Estatines per a tothom?

Les estatines no s’utilitzen de manera adequada. En aquest

número es revisen les situacions en les quals és preferible no

prescriure-les, o bé retirar-les.

▪ Les gliptines augmenten el risc d’insuficiència cardíaca.

Reducció de l’eficàcia del tamoxifèn en pacients tractades amb ISRS. Nous anticoagulants orals: de la recerca a la pràctica

Recentment s’ha alertat d’un risc d’insuficiència cardíaca

associat a l’ús de gliptines. És prudent evitar-ne l’ús en

pacients amb diabetis, sobretot si tenen insuficiència cardíaca

o n’estan en risc.

El tamoxifèn s’utilitza per al tractament adjuvant del càncer

de mama. L’ús concomitant d’alguns antidepressius en

disminueix seriosament l’efectivitat, i cal evitar aquests

fàrmacs.

S’han descrit casos d’úlcera esofàgica en pacients tractats

amb dabigatran, i estudis recents han cridat l’atenció sobre

possible toxicitat hepàtica de rivaroxaban.

▪ Tramadol: risc d’hipoglucèmia i de síndrome serotoninèrgica. Llibres d’interès

El tramadol pot produir efectes tòxics greus, com síndrome

serotoninèrgica o hipoglucèmia. Hi ha alternatives més adequades.

Destaquem dues publicacions recents en castellà sobre la

indústria farmacèutica al món: Mala farma, (B Goldacre) i

Medicamentos que matan y crimen organizado (P Gøtzsche).

▪ Medicaments falsificats

En aquest número es revisen les principals qüestions sobre

els medicaments falsificats, els medicaments desviats dels

circuits legals, i els riscos per a la salut derivats d’aquests

problemes.

17

e-butlletigroc notícies

La secció de notícies a la web (e-butlletigroc notícies) es va

iniciar el 2005. L’any 2014 hem publicat 43 notícies (en català i

en castellà). En destaquem:

▪ Ús d’ISRS durant la gestació i risc d’hipertensió pulmonar en

el nounat.

▪ Glicopirroni en l’MPOC: sense avantatges sobre un altre anticolinèrgic.

▪ En pacients amb diabetis els IECA són més eficaços que els ARA II.

▪ Els pacients tractats amb estatines fan menys activitat física.

▪ Sitagliptina i augment dels ingressos per insuficiència cardíaca.

▪ Dimetilfumarat en l’esclerosi múltiple.

▪ Preu dels medicaments: el cas de Sovaldi (sofosbuvir).

▪ Trucs en la publicitat de medicaments.

▪ Trastorns d’impulsivitat en pacients tractats amb agonistes dopaminèrgics.

▪ Risc de mort sobtada amb l’ús concomitant de cotrimoxazol i IECA o ARA II.

▪ Leucoencefalopatia multifocal progressiva: també amb dimetilfumarat?

e-butlletigroc notícies és cada dia

més consultat. El 2013 hi va haver

539.180 planes vistes i el 2014 se

n’han registrat 748.649, un increment

de 39%.

18

SIETES

SIETES (Sistema de Información en Terapéutica y Salud) és la

principal base de dades que recull les principals novetats de l’any

en farmacologia clínica, terapèutica, estudis d’utilització de

medicaments, farmacoepidemiologia i polítiques farmacèutiques.

Cada any incorpora els treballs originals, articles editorials i

notícies de més interès apareguts a 70 revistes mèdiques,

butlletins, repertoris bibliogràfics i agències reguladores i altres

organismes oficials, amb un breu resum en castellà.

Conté gairebé 90.000 cites, recuperables amb un senzill sistema

de busca per paraules clau, publicació, autor, any, etc. És

d’accés lliure a la web de la FICF i a www.sietes.org.

Atès que cada cop hi ha més revistes que publiquen en format

d’accés lliure, SIETES incorpora els vincles als documents

complets.

En el 2014 s’han incorporat prop de 1.100 noves citacions a

SIETES, de les quals 119 van ser qualificades d’especial interès

(dues o tres estrelles).

La difusió de SIETES s’ha ampliat a través de twitter (@SIETES7,

amb més de 2.600 seguidors) i a través d’e-butlletigroc notícies.

19

Pla d’informació i detecció de problemes de seguretat clínica

Per conveni amb el Departament de Salut i la Gerència d’Atenció Farmacèutica del Servei Català de la Salut

Tal com es descriu a la pàg. 18, a la FICF es revisen de manera

sistemàtica les novetats sobre terapèutica, entre elles les

relatives a efectes indesitjats dels medicaments. Atesa la

contribució creixent dels medicaments a la morbimortalitat

general documentada en diversos estudis, cal crear mecanismes

per avaluar l’impacte potencial sobre la salut pública dels nous

senyals d’alerta produïts pels diversos sistemes internacionals de

farmacovigilància. El desenvolupament de la recepta electrònica i

les possibilitats d’explotació de dades que ha comportat, ha

constituït una oportunitat per explorar aquest impacte.

Un equip de treball de la Gerència d’Atenció Farmacèutica i la

FICF treballa amb l’objectiu d’identificar problemes de seguretat

de determinats grups de fàrmacs que, bé per la seva gravetat o

bé per l’àmplia utilització dels possibles causants, poden tenir un

impacte significatiu sobre la salut pública i són susceptibles de

ser corregits.

Durant el 2014 s’han revisat diversos problemes de salut:

anticoagulants orals i risc d’hemorràgia intracranial, nous

anticoagulants orals i risc d’hemorràgia gastrointestinal,

estatines i risc de diabetis, inhibidors de la bomba de protons i

dèficit de vitamina B12, estimulants ß-adrenèrgics de llarga

durada, anticolinèrgics inhalats i risc cardiovascular, estimulants

ß-adrenèrgics de llarga durada en el tractament de l’asma en

nens, pregabalina i gabapentina i risc d’insuficiència cardíaca i

d’arítmies, pregabalina i risc de dependència, i fluoroquinolones i

alteracions de la glucèmia.

La utilització de bases de dades per a l’avaluació de l’assistència

sanitària, i en particular de l’ús de medicaments i altres

tecnologies, és ja un pilar de la farmacovigilància a escala global.

La FICF té la voluntat d’estimular la recerca en aquest àmbit, en

col·laboració amb els organismes públics que en són responsables.

20

La web de la FICF

La FICF ofereix nombrosos materials informatius, bases de dades

i publicacions d’accés lliure a la web, així com materials per a la

docència.

L’any 2014 hem rebut 794.964 visites, i s’han descarregat

2.017.589 pàgines. La web de la FICF és un lloc de referència

per trobar-hi informació independent, acuradament seleccionada,

avaluada i actualitzada, sobre medicaments i terapèutica.

Recordeu que a través de la web:

▪ podeu notificar sospites d’efectes adversos al

sistema de farmacovigilància,

▪ podeu consultar sobre pacients complexos (consulta terapèutica),

▪ podeu consultar la base de dades SIETES,

▪ podeu accedir al servei de notícies i consultar altres bases de dades.

21

Recerca

Objectius

A la FICF, la investigació se centra en l’efectivitat dels

medicaments en la pràctica clínica habitual i els efectes

indesitjats derivats de la seva utilització. A tal fi, promovem el

treball i la participació en xarxes col·laboratives. La FICF:

És Centre Col·laborador de l’OMS per a la Recerca i la

Formació en Farmacoepidemiologia.

Forma part de la xarxa ENCePP (European Network of Centres

for Pharmacoepidemiology and Pharmacovigilance) de

l’Agència Europea de Medicaments (EMA).

Forma part del projecte PROTECT, coordinat per l’EMA, en el

qual participen 15 centres públics, 11 companyies

farmacèutiques, una associació de pacients i dues PIME.

És un Grup de Recerca consolidat reconegut per la Generalitat

de Catalunya (SGR 2014-2016).

És part de la Fundació Institut de Recerca Vall d’Hebron

(IRVH), en la qual constitueix un grup de recerca transversal.

Forma part del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de

Barcelona.

Novetats del 2014

▪ S’ha renovat el reconeixement per part de la Generalitat de

Catalunya de la FICF com a Grup Consolidat de Recerca pel

període 2014-2016.

▪ Durant el 2014 s’han publicat diversos articles de

farmacovigilància i farmacoepidemiologia, utilització de

medicaments i assaigs clínics. Destaquem sis publicacions en

revistes amb revisió per parells derivades del projecte

PROTECT (quatre liderades per investigadors de la FICF i dues

en les quals hem col·laborat). Aquestes publicacions s’han

centrat en dades de consum de medicaments a Europa tant a

l’hospital com fora l’hospital, i en l’ús d’antiepilèptics i de

medicaments respiratoris.

22

▪ S’ha actualitzat l’inventari de bases de dades europees

de consum de medicaments, disponible al web del

PROTECT (http://www.imi-protect.eu)

▪ S’ha finalitzat un estudi sobre el maneig perioperatori del

tractament antitrombòtic, i els resultats preliminars s’han

presentat a un congrés internacional. S’han publicat els

resultats d’un estudi multicèntric prospectiu sobre

seguiment de l’ús de medicaments en situacions

especials a l’hospital. En relació amb l’ús inadequat de

medicaments en la gent gran ingressada en set hospitals

espanyols, s’han publicat dos articles.

▪ S’ha intensificat la col·laboració amb dos grups europeus

EuroDURg i PIPERSKA. Membres de la FICF han

participat en l’elaboració de diversos capítols d’un llibre

europeu sobre mètodes en la utilització de medicaments.

Línies de recerca

Farmacovigilància i farmacoepidemiologia

▪ Notificació espontània d’efectes adversos de medicaments (Targeta groga)

Per conveni amb la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

La farmacovigilància basada en la notificació espontània

de sospites d’efectes adversos de medicaments permet

identificar i caracteritzar la patologia iatrogènica

desconeguda o mal coneguda. (Vegeu Farmacovigilància

a la pàg. 26)

▪ Pharmacoepidemiological Research on Outcome of Therapeutics by a European ConsorTium (PROTECT) (IMI JU Project 115004)

L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat

desenvolupar mètodes en farmacovigilància i

farmacoepidemiologia per tal d’optimitzar l’avaluació de

la relació benefici-risc dels medicaments

autoritzats a Europa. La FICF ha coliderat

23

la Unitat de treball de formació i comunicació, i a més

inventaria, valida i analitza dades de consum a països

europeus.

Discràsies hemàtiques

▪ Estudi de l’agranulocitosi associada a medicaments, en

col·laboració amb 16 serveis d’Hematologia de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona. Des de 1980 hem

caracteritzat l’epidemiologia d’aquesta malaltia i n’hem

identificat els principals fàrmacs causants (sense

finançament específic).

▪ Determinants genètics en l’agranulocitosi associada a l’ús

de medicaments: un estudi de casos i controls

(Finançament: FIS PI10/02632).

Reaccions adverses renals

▪ Incidència de la insuficiència renal aguda produïda per

fàrmacs en pacients hospitalitzats, factors de risc

associats, morbiditat, mortalitat i cost econòmic (2010-

12) (Finançament: AQuAS 374/09/08).

Projectes per a la millora de l’activitat assistencial

▪ Abordatge perioperatori dels pacients tractats amb

fàrmacs antitrombòtics: resultats clínics i econòmics

després de l’aplicació d’un protocol assistencial. En

col·laboració amb el Servei d’Anestesiologia i

d’Hematologia, i la Subcomissió de Malaltia

Tromboembòlica de l’HUVH. (Projectes concedits el 2011

en la convocatòria Recerca Independent del MSPSI).

Projecte en col·laboració amb IDIAP-Jordi Gol

▪ Estudi de les condicions d’ús dels nous fàrmacs

antidiabètics i de l’adequació de la seva prescripció a les

recomanacions d’una guia de pràctica clínica a partir de

24

la informació de la història clínica informatitzada

d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.

(Finançament MSPS y I EC 10-221)

Projectes en què col·labora la FICF

Investigadors de la FICF han col·laborat i donat suport als

següents projectes:

▪ Estudi sobre la utilització inapropiada de medicaments en

pacients d’edat avançada hospitalitzats en serveis de

medicina interna de diferents hospitals espanyols

(Finançament: MSPSI).

▪ Estudi multicèntric hospitalari de l’ús de medicaments en

situacions especials. Anàlisi de las proves científiques,

dels resultats clínics i dels costos (Finançament: MSPSI).

▪ Impacte de l’ús d’insulina en el risc de càncer en pacients

amb diabetis mellitus tipus 2. (Finançament MSPSyI).

25

Suport a la recerca

A més de les tasques de suport tècnic, l’Àrea d’Informàtica de la

FICF juntament amb el personal d’infermeria, ha desenvolupat

nous quaderns electrònics de recollida de dades per a estudis

clínics i epidemiològics.

Des de 2009 hem preparat quaderns per a diversos estudis

tant de l’àrea de recerca de la FICF (vegeu les pàgs. 21-24),

com projectes de recerca externs, un servei que oferim des de

2010.

A més, s’ha continuat donant suport als projectes en curs iniciats

en anys anteriors.

El valor d'aquests instruments és el producte de la col·laboració

estreta entre investigadors, metodòlegs, experts en

monitorització clínica i experts en informàtica, en el marc de la

cooperació entre la FICF i l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.

Podeu trobar més informació a:

https://w3.icf.uab.es/nexus/html/ca

26

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

28.000

30.000

32.000

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

2.400

2.600

2.800

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

2013

tota

l acum

ula

t (n

)

notificacio

ns a

nuals

(n)

any

Farmacovigilància – Targeta groga

La FICF, fundadora del Sistema Espanyol de Farmacovigilància

l’any 1983, du a terme l’execució del Programa de

Farmacovigilància a Catalunya i és el Centre de

Farmacovigilància de Catalunya.

La Targeta groga, o notificació espontània de sospites de

reaccions adverses a medicaments, ha detectat nombrosos

efectes indesitjats que eren desconeguts. A més ha donat lloc a

nombroses decisions i actuacions normatives tendents a millorar

la seguretat de l’ús de medicaments.

Des de 1983 hem rebut més de 42.000 notificacions de reaccions

adverses a medicaments, de les quals prop de 32.000 han estat

notificacions espontànies. Aquestes notificacions s’integren a la

27

base de dades del Sistema Espanyol de Farmacovigilància, que

n’ha reunit fins ara més de 235.000.

En el 2014 hem avaluat i inclòs a la base de dades 2.002

notificacions de sospites de reaccions adverses a medicaments,

de les quals 1.237 (61,8%) van ser d’origen hospitalari, 240

(12%) procedien de l’atenció primària i en 525 (26,2%) se’n

desconeixia l’origen. Un 87,8% dels casos van ser greus.

Els grups terapèutics implicats amb més freqüència han estat els

antineoplàstics i immunomoduladors (25,4% del total), seguits

dels antiinfecciosos i vacunes (19,7%), medicaments

cardiovasculars (17,8%), hematològics (10,8%), psicofàrmacs

(10,6%) i analgèsics i antiinflamatoris (9,4%). Els fàrmacs

implicats amb més freqüència han estat acenocumarol (81

notificacions), tacròlim (76), prednisona (65), àcid acetilsalicílic

(64), ribavirina (59), amoxicil·lina + àcid clavulànic (49),

micofenolat (49), telaprevir (48), metamizol (46), ibuprofèn (41)

i furosemida (40).

28

En 291 exposicions (9,5%) els fàrmacs sospitosos eren de recent

comercialització (entre 2009 i 2014). En destaquen 48 a

telaprevir, 32 a denosumab, 15 a rivaroxaban, 12 a dabrafenib,

12 a boceprevir, 11 a mirabegró, 9 a fingolimod, 9 a azacitidina,

7 a liraglutida, i 6 a tocilizumab.

Hem contribuït a l’elaboració del Butlletí de Farmacovigilància de

Catalunya, butlletí informatiu del Programa de Farmacovigilància a

Catalunya, del qual se n’han publicat cinc números:

▪ Copalchi: risc d’hepatotoxicitat d’una planta medicinal d’ús

en pacients diabètics. Inhibidors de la bomba de protons i

dèficit de vitamina B12. Comunicacions de riscos a

medicaments notificades per l’AEMPS. Altres informacions

d’interès.

▪ Alteracions de les ungles d’origen farmacològic.

Comunicacions de riscos a medicaments notificades per

l’AEMPS

▪ Trastorns musculoesquelètics induïts per gliptines.

Ivabradina: noves dades sobre risc cardiovascular.

Comunicacions de riscos a medicaments notificades per

l’AEMPS. Altres informacions d’interès.

▪ Priapisme associat a metilfenidat. Risc d’osteonecrosi

maxil·lar i hipocalcèmia per denosumab. Comunicacions de

riscos a medicaments notificades per l’AEMPS.

▪ Perfil de toxicitat de les gliptines: incerteses sobre la seva

seguretat. Comunicacions de riscos a medicaments

notificades per l’AEMPS.

29

Docència

Les activitats de docència de pregrau i de postgrau que realitzen

professors de la FICF en el marc de la Universitat Autònoma de

Barcelona, es desenvolupen a la Unitat Docent de la Facultat de

Medicina a l’HU Vall d’Hebron. També s’imparteix l’assignatura

de Farmacologia Clínica al grau d’Infermeria.

Docència de pregrau

El setembre de 2012 es va començar a impartir l’assignatura de

farmacologia general al nou Grau de Medicina, un canvi que va

suposar el repte d’adequar els continguts i la modalitat docent

als nous requeriments. Durant el primer semestre del curs 2014-

15 es va impartir l’assignatura a la tercera promoció del Grau.

Durant el curs 2013-14, 131 alumnes van cursar l’assignatura de

Farmacologia de 3r curs (4 crèdits ECTS, 20 lliçons magistrals i

15 seminaris de casos clínics). L’assignatura de Farmacologia

clínica i Terapèutica de 5è curs (4,5 crèdits teòrics i 6 crèdits

pràctics, 48 classes teòriques i 17 seminaris. Va ser cursada per

121 alumnes.

Durant el curs 2013-14, 94 alumnes van cursar l’assignatura de

Farmacologia Clínica de 2on curs Grau d’Infermeria (6 crèdits,

40 hores teòriques i 7 seminaris). Es va crear un recurs

addicional d’aprenentatge d’un banc de preguntes com a eina

d’estudi.

Projectes d'innovació docent

Tradicionalment la FICF ha procurat incorporar nous elements en

la docència per tal de millorar l'aprenentatge, tot adaptant-se a

les noves tendències en l'ensenyament.

En els darrers anys s'ha incorporat l'ús de les xarxes socials

(Facebook) com un element de suport a l'aprenentatge, tant en

l'assignatura de tercer curs com en al de cinquè.

30

Aprenentatge basat en projectes

Per donar resposta al nou grau de Medicina a cinquè, s'està

treballant en el redisseny de l'activitat docent, a partir

d'experiències prèvies amb l'Institut de Ciències de l'Educació de

la UAB, basat en l'estratègia d'aprenentatge basat en projectes.

L'objectiu és desenvolupar un treball de camp que es presenta

en una simulació de congrés mèdic. Els alumnes treballen en

grups reduïts durant tot el curs aspectes específics de la pràctica

clínica (ús, prescripció i seguretat dels medicaments) i de

transversals (desenvolupament d'un projecte de recerca clínica,

recollida de dades, elaboració i presentació d'una comunicació)

relacionats amb la recerca.

Docència de postgrau

Mestratge europeu en Farmacoepidemiologia i

Farmacovigilància (Eu2P)

La FICF ha participat en un consorci format per universitats,

empreses i agències reguladores de medicaments, finançat per la

Comissió Europea en el programa Innovative Medicines Initiative

(IMI-JU Call, Topic 18). El projecte és coordinat per la Universitat

de Bordeus 2 i la companyia Roche.

Després de l’aprovació com a Màster Oficial de la UAB, el

setembre de 2014 va començar la tercera edició oficial d’aquest

Màster amb 47 alumnes de 31 països, que cursen diversos

mòduls de les dues àrees que pertoquen a la FICF, sobre

farmacologia clínica i sobre medicaments i salut pública. Aquest

programa docent ofereix una titulació reconeguda oficialment

als estats de la UE.

Altres màsters

Alguns professors de la Unitat Docent VH van participar al Màster

Oficial de Farmacologia (MOF) del Departament de Farmacologia, terapèutica i Toxicologia de l’UAB, que van cursar 25 alumnes.

També vam participar al Mòdul 3 (Ús de fàrmacs) del Màster en Cures Infermeres a l’Atenció Primària (CADI), promogut per l’IL3, que comptava amb 189 alumnes.

Vam participar en el Master in translational biomedical research (VHIR). Legal and ethical issues of clinical research.

31

Projecció nacional i internacional

Part de les activitats de la FICF i el Servei de Farmacologia

Clínica de l’HUVH com a Centre Col·laborador de l’OMS per a la

Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia consisteixen en

donar suport formatiu i metodològic a professionals d’altres

països, sobretot d’Amèrica Llatina.

Durant l’any 2014 s’han dut a terme activitats de formació i

capacitació de professionals i de suport a autoritats reguladores

de medicaments.

Participació en reunions i congressos

▪ Conferència: “Pharmacovigilance – An International perspective”, al One-day Internation Seminar “Patient safety and Pharmacovigilance” a la University of Central Punjab (Lahore, 7 de juny).

▪ Projecte de formació virtual en farmacovigilància en la

pràctica per als professionals del Centre de Farmacovigilancia de Costa Rica - Practical Pharmacovigilance Project (Central America) finançat pel Banc Mundial (març-agost).

▪ Seminari sobre disseny d’estudis d’utilització de medicaments en el marc del II Congresso da Associação Brasileira de

Cièncias Farmacêuticas - ABCF (Búzios, RJ, 24-27 de setembre).

▪ Projecte de formació virtual en farmacovigilància en la pràctica per als professionals del Núcleo de Farmacovigilância de l’Estat de São Paulo, finançat pel Centro de Vigilância

Sanitária (São Paulo, BR), setembre 2014–agost 2015.

32

▪ Salut mental: Europa 2020 (Barcelona, 22 i 23 de maig), organitzat pel Fòrum Salut Mental, on J-R Laporte

va parlar sobre “La seguretat del pacient i els fàrmacs a psiquiatria”.

▪ Jornades de debat sobre la salut pública. El dret a la salut, en perill (Celrà, maig-juny), organitzades per la CUP de Celrà, on J-R Laporte va parlar sobre “Ús de medicaments en el sistema de salut: entre els drets humans i el mercat”.

▪ EURODURG 2014 (Groningen, 27-29 d’agost), on A

Agustí va presentar una ponència sobre l’experiència de l’ICS en la introducció de nous fàrmacs.

▪ XXVII Congrés de la Societat Espanyola de Farmacologia clínica (Sevilla, 2-4 d’octubre), on A Agustí va parlar presentar la ponència “Paper actual de les comisions de Farmàcia i terapèutica”.

▪ PROTECT General Assembly and External Advisory Board final Meeting (Londres, 14 i 15 d’octubre), on L Ibáñez va presentar els resultats del Work Package WP7.

▪ ISPOR 17th Annual European Congress, (Amsterdam,

8-12 novembre 2014), on L Ibáñez va participar a la reunió de la ISPOR CEE Network.

▪ Osatzen XV Jornada (Donosti, 13 de novembre), on J-R Laporte va parlar sobre Eficacia y seguridad de los medicamentos: no son lo que parecen.

▪ Jornada de Formació Continuada en Atenció Primària del SESPAS (Avilés, 14 de novembre), on J-R

Laporte va parlar sobre Prescripción de medicamentos en atención primaria. ¿Evidencias? ¿Qué evidencias?

33

Convenis de col·laboració

Durant el 2014 la FICF ha renovat diversos convenis de

col·laboració amb les següents institucions:

▪ Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

▪ Servei Català de la Salut

▪ Institut Català de la Salut

▪ European Comission Innovative Medicines Initiative Joint Undertaking

▪ Banc Mundial

▪ Fundació Institut de Recerca HU Vall d’Hebron

▪ Consorci Sanitari del Maresme

▪ Centro de Vigilância Sanitária de São Paulo

I ha mantingut altres convenis marc de col·laboració amb:

Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria

Universitat Autònoma de Barcelona

Médicos Sin Fronteras

Universitat Oberta de Catalunya

Instituto Nacional de Salud de Perú

Universidad Nacional del Nordeste (Corrientes, Rep. Argentina)

Instituto Nacional de Investigación de Enfermedades Infecciosas (Santo Domingo, República Dominicana)

Universidad de la República (Uruguay)

Universidade de Mogi Das Cruzes (São Paulo, Brasil)

Ministerio de Salud Pública de la República de Guatemala

34

Publicacions

Articles originals d’investigació

▪ Ferrer P, Ballarín E, Sabaté M, Vidal X, Rottenkolber M, Amelio J, Hasford J, Schmiedl S, Ibáñez L. Antiepileptic drugs and suicide: a systematic review of adverse effects. Neuroepidemiology 2014;42:107-

20.

▪ San-José A, Agustí A, Vidal X, Barbé J, Torres OH, Ramírez-Duque N, García J, Fernández-Moyano A, López-Soto A, Formiga F, on behalf of potentially

inappropriate prescribing in older patiens in Spain (PIPOPS) investigators’ project. An inter-rater reliability study of the prescribing indicated medications quality indicators of the assessing care of vulnerable elders (ACOVE) 3 criteria as a potentially inappropriate prescribing tool. Arch Gerontol Geriatr 2014;58:460-64.

▪ Sabaté M, Pacheco JF, Ballarín E, Ferrer P, Petri H, Hasford J, Schoonen MW, Rottenkolber M, Fortuny J,

Laporte JR, Ibáñez L, on behalf of the PROTECT work package 2. A compilation of research working groups on drug utilisation across Europe. BMC Research Notes 2014;7:143.

▪ Molina I, Gómez J, Salvador F, Treviño B, Sulleiro E, Serre N, Pou D, Roure S, Cabezos J, Valerio Ll,

Blanco-Grau A, Sánchez-Montalvá A, Vidal X, Pahissa A. Randomized trial of posaconazole and benznidazole for chronic Chagas’ disease. N Engl J Med 2014;370:1899-908.

▪ Schmiedl S, Fischer R, Ibáñez L, Fortuny J, Klungel OH, Reynolds R, Gerlach R, Tauscher M, Thürmann P, Hasford J, Rottenkolber M. Utilisation and off-label

prescriptions of respiratory drugs in children. PLOS One 2014;9:1-8.

▪ San José A, Agustí A, Vidal X, Formiga F, López-Soto A, Fernández-Moyano A, García J, Ramírez-Duque N, Torres OH, Barbé J, on behalf of potentially inappropriate prescription in older patients in Spain (PIPOPS) investigators’ project. Inappropriate prescribing to older patients admitted to hospital: a

comparison of different tools of misprescribing and underprescribing. Eur J Intern Med 2014;25:710-16.

35

▪ Danés I, Agustí A, Vallano A, Alerany C, Martínez J, Bosch JA, Ferrer A, Gratacós L, Pérez A, Olmo M,

Cano Marron SM, Valderrama A, Bonafont X. Outcomes of off-label drug uses in hospitals: a multicentric prospective study. Eur J Clin Pharmacol 2014;70:1385-93.

▪ Ferrer P, Ballarín E, Sabaté M, Laporte JR, Schoonen M, Rottenkolber M, Fortuny J, Hasford J, Tatt I, Ibáñez L. Sources of European drug consumption

data at a country level. Int J Public Health

2014;59:877-87.

▪ Marhuenda C, Barceló C, Fuentes I, Guillén G, Cano I, López M, Hernández F, Pérez-Yarza EG, Matute JA, García-Casillas MA, Álvarez V, Moreno-Galdó A. Urokinase versus VATS for treatment of empyema: a randomized multicenter clinical trial. Pediatrics 2014;134:e1301-07.

▪ Habarugira JMV, Agustí A, Makanga M. Serious adverse events reporting and follow-up requeriments in the European and Developing Countries Clinical Trials Partnership-funded clinical trials: current practice. J Pharmacovigil 2:148. Doi:10.4172/2329-

6887.1000148.

▪ Ferrer P, Rafaniello C, Sabaté M, Ballarín E, Coma A, Zara C, Capuano A, Rossi F, Laporte JR, Ibáñez I.

Cross-national comparison of antiepileptic drug use: Catalonia, Denmark and Norway, 2007-2011. EBPH 2014;11:e9405-09.

▪ Tarapues M, Cereza G, Arellano AL, Montané E, Figueras A. Serious QT interval prolongation with ranolazine and amiodarone. Int J Cardiol 2014;172:e60-61.

▪ Rottenkolber M, Rottenkolber D, Fischer R, Ibáñez L,

Fortuny J Ballarín E, Sabaté M, Ferrer P, Thürmann P,

Hasford J, Schmiedl S. Inhaled beta-2-agonists/muscarinic antagonists and acute myocardial infarction in COPD patients. Respir Med 2014;108:1075-90.

▪ Rico-Alba I, Figueras A. The evolution of reference drug lists and clinical practice guidelines in the public health system of a middle-income country. Br J Clin

Pharmacol 2014;78:410-21.

36

Altres publicacions

▪ Bosch M, Laporte JR. Butlletí Groc, Spain. ISDB Newsletter 2014;29:5.

▪ Troncoso A, Diogène E. Dabigatran and rivaroxaban prescription for atrial fibrillation in Catalonia, Spain: the need to manage the introduction of new drugs. Eur J Clin Pharmacol 2014;70:249-250.

▪ Godman B, Malmström RE, Diogène E, Jayathissa S, McTaggart S, Cars T, Alvarez-Madrazo S, Baumgärtel Ch, Brzezinska A, Bucsics A, Campbell S, Eriksson I, Finlayson A, Fürst J, Garuoliene K, Gutiérrez-

Ibarluzea I, Hviding K, Herholz H, Joppi R, Kalaba M, Laius O, Malinowska K, Pedersen HB, Markovic-Pekovic V, Piessnegger J, Selke G, Sermet C, Spillane S, Tomek D, Vončina L, Vlahović-Palčevski V, Wale J, Wladysiuk M, van Woerkom M, Zara C, Gustafsson LL. Dabigatran – a continuing exemplar case history demonstrating the need for comprehensive models to

optimize the utilization of new drugs. Front Pharmacol 2014;5:1-11.

▪ Danés I, Alerany C, Ferrer A, Vallano A. Utilización

hospitalaria de medicamentos en condiciones diferentes a las aprobadas en la ficha técnica. Med Clín (Barc) 2014;143:327-28.

▪ Laporte JR, Llop R. Algunas novedades sobre el uso médico del cannabis. Cáñamo 2014; 204:122-23.

▪ Laporte JR, Bosch M. Re: Meta-analysis of side effects of statins shows need for trial transparency. BMJ 2014;348:g2940.

▪ Bosch M, Llop R. El último año de farmacoterapéutica. Actualización en Medicina de Familia 2014;10:226-34.

Comunicacions a congressos

▪ Rodríguez A. Procedimientos normalizados de trabajo: cómo aumentar la eficiencia. A: I Congreso

de ANCEI. Madrid, 2014. Comunicació oral i moderador de la taula rodona.

▪ Rodríguez A, Navarro M, Cucurull E, Ramió X, Fuentes I. Experiencia de un CEIC en un estudio promovido por la AEMPS para integrar el dictamen del CEIC en el informe de evaluación de ensayos clínicos. A: I Congreso de ANCEI. Madrid, 2014. Comunicació oral.

37

▪ Rodríguez A. El memorando de colaboración: ese gran desconocido. A: V Jornadas AECIC: Nuevo Real

Decreto de Ensayos Clínicos en España y marco regulatorio en Europa. Madrid, 2014. Comunicació oral i participació a la taula rodona.

▪ Ramió X, Rodríguez A, Cucurull E, Fuentes I, Tomás M, Navarro M. Evaluación de las desviaciones de protocolo notificadas al CEIC del Hospital Universitari Vall d’Hebron. A: XXVII Congreso de la SEFC. Sevilla,

2014.

▪ Agustí A, Iavecchia L, Salat D, Safiya A, Vidal X, Sabaté M, Bosch M, Biarnés A, Cervantes A, Castellà D, Lalueza P, Pons V, Teixidor J, Villar M. Risk factors associated with perioperative bleeding in patients treated with antithrombotics admitted for hip fracture surgery. BCPT 2014;115 (suppl 3):38-9, abstract CP53.

▪ Pelaez A, Ghiglione L, Aguilera C. Therapeutic consultations on teratogens: risk information of drugs and pregnancy outcomes. BCPT 2014;115 (suppl 3):33, abstract CP38.

▪ Ghiglione L, Castañeda C, Esterlich E, Pelaez A, Vallano A, Aguilera C. Therapeutic consultations of biotechnological drugs. BCPT 2014;115 (suppl 3):33, abstract CP36.

▪ Ramió X, Rodríguez A, Cucurull E, Tomás M. Evaluation of protocol deviations notified to the CEIC. BCPT 2014;115 (suppl 3):27-8, abstract CP24.

▪ Agustí A, Iavecchia L, Safiya A, Salat D, Bosch M, Sabaté M, Biarnés A, Camps A, Castellà D, Lalueza P, Pons V, Teixidor J, Villar M. Perioperative management and outcomes of patients treated with antithrombotics admitted for hip fracture surgery.

BCPT 2014;115 (suppl 3):17, abstract CO10.

▪ Agustí A. Current role of drug and therapeutic committees in hospitals. BCPT 2014;115 (suppl 3):7, abstract 006.

38

39

www.icf.uab.cat