full Lectures dominical - esglesiadetarragona.cat · Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.526 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 8 d’octubre de 2017 Diumenge XXVII durant l’any Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Treball i descans segons el papa Francesc L a consideració del treball com un dret i un deure arrenca de la concepció que el protagonisme l’han de tenir les persones. El papa Francesc ha expressat algunes idees sobre això en la recepció que va tenir al Vacà, el passat mes d’abril, amb una delegació sindical de Roma. Resumeixo algunes de les seves afirmacions. «Persona i treball són dues paraules que poden ajuntar-se i han ajuntar-se. Perquè si pensem i diem treball sense dir persona, el treball acaba per converr-se en una cosa inhumana que, oblidant-se de les persones, s’oblida i es perd a si mateix. Però si pensem en la persona sense el treball diem una cosa parcial, incompleta, perquè la persona es realitza plenament quan es converteix en treballador, en treballadora; perquè l’individu es converteix en persona quan s’obre als altres, en la vida social, quan floreix a la feina. […] Cada dia, milions de persones cooperen simplement treballant: educant els nostres fills, maniobrant equips mecànics, resolent assumptes en una oficina […]. El treball és una forma d’amor cívic, no és un amor romànc ni sempre intencional, però és un amor veritable, autènc, que ens fa viure i ra endavant el món.» Després de valorar la importància de la feina, el Papa observa l’altra cara de la moneda: el descans. També és necessari poder descansar i saber-ho fer. Poder-ho fer va ser, en el seu moment, una conquesta sindical, però és una cosa que està arrelada en la naturalesa humana i prevista per Déu ja des del Gènesi. També cal saber-ho fer, prescindir d’emportar-se el treball a casa si no és molt excepcional. Ho diu amb aquestes paraules: «No és mandra, és una necessitat humana. Quan pregunto a un home, una dona, que té dos, tres fills: “Digui’m, vostè juga amb els seus fills? Té aquest lleure?” “És que, sap, quan vaig a la feina, encara dormen, i quan torno ja són al llit.” Això és inhumà. Per això, juntament amb la feina, cal tenir l’altra cultura. Perquè la persona no és només treball; no treballem sempre i no sempre hem de treballar.» Hi ha circumstàncies en què no s’ha de treballar, en el sent d’obligació: en la infantesa, en la malala i en l’ancianitat. Lamentablement hi ha moltes persones que tenint edat i salut adequades per treballar, no troben ocupació. Expresso el meu reconeixement als que ofereixen llocs de treball a aturats, a empreses d’inserció, i als que ajuden a superar la crisi que aquesta situació representa. No treballem sempre i no sempre hem de treballar Lectura del llibre d’Isaïes (Is 5,1-7) Dedico aquest cant al meu esmat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu esmat tenia una vinya al turó de Ben- Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el besar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava juscia, però no hi veu sinó injuscies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits. Salm responsorial [79,9.12.13-14,15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)] Un cep vau portar d’Egipte, per plantar-lo, traguéreu els nadius. Els seus brots van créixer fins al mar, els seus plançons, fins al Gran Riu. R. La vinya del Senyor és el poble d’Israel. ¿Com és que heu derrocat la seva tanca, perquè l’esfulli qualsevol vianant? Hi entren els senglars a devastar-la i els animals salvatges hi pasturen. R. Déu de l’univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. R. No ens apartarem mai més de vós; guardeu-nos vós la vida perquè invoquem el vostre nom. Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats. R. Lectura de la carta de sant Pau als crisans de Filips (Fl 4,6-9) Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres pecions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Pracqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sent o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,33-43) En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la culvessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà frucficar.» 5 DESTAQUEM... Mirada endins per Víctor Mosquera Ramos, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) Diumenge XXVII durant l’any Càritas cerca voluntaris per al «Projecte Cim», una aposta per la inserció laboral Diàlegs prematrimonials, una proposta per a les parelles que volen contraure matrimoni Passarà la vinya a uns altres Ara és el nostre torn, ja no «ens podem fer els suecs», ens hem de posar a treballar en la vinya perquè doni fruit. L’amo de la vinya, Déu, ens l’ha passat a tots nosaltres. Tenim una responsabilitat molt gran. Déu ens interpel·la a través del seu Fill a fer que la seva obra no quedi escapçada per la nostra inoperància. Cal, doncs, que siguem conscients que Ell se serveix de nosaltres per fer arribar a tothom la seva salvació. Cadascú de nosaltres amb els dons que Ell ens ha donat té la responsabilitat de fer-los frucficar. No ens quedem esrats al sofà! Una proposta per aquesta setmana seria, en la nostra pregària personal, discernir sobre els dons que Déu ens ha donat i, una vegada els nguem clars, proposar-nos de fer-los servir per a la construcció del Regne, que no és altra cosa que treballar la vinya perquè doni molt de fruit! proposta Diàlegs prematrimonials L a Delegació diocesana de pastoral familiar, a través del Centre diocesà de preparació per al matrimoni, ofereix una proposta de formació, diàleg i reflexió a les parelles de nuvis que es preparen per al sagrament del matrimoni. Des d’ara i fins el mes de juny de 2018 s’ofereixen un total de disset cursos ja sigui entre setmana —amb quatre propostes diferents— o bé en cap de setmana. L’objecu d’aquests diàlegs és ajudar les parelles a preparar- se per a formar una família crisana acompanyats d’un matrimoni que fa d’animador i que condueix les diferents sessions en les que es tracten temes com la psicologia de la parella, l’amor, la sexualitat, els fills, la dimensió social i la fe i el sagrament del matrimoni. Les sessions, en grups de cinc a set parelles, tenen una durada de dues hores al llarg de dues o tres setmanes consecuves, depenent de la modalitat triada. L’aportació per als diàlegs, que es realitzaran a la Casa de les Oblates (c. Portal del Carro, 13, Tarragona), és de 10 euros per parella. Per a més informació i/o inscripcions es pot consultar el web hp://pastoral.familiar.arqtgn.cat o escriure un correu a [email protected]. També es pot trucar als telèfons 977 23 41 91 o al 626 414 007 (Montse). càritas «Projecte Cim»: La feina és l'objectiu, t'hi apuntes? E l programa sociolaboral de Càritas és una eina indispensable per aconseguir la inserció laboral de les persones que atenem. Càritas està apostant fortament per aquest objecu a través del «Projecte Cim». L’hem anomenat així, perquè de la mateixa manera que els muntanyencs necessiten unes eines per pujar el cim, les persones que busquen feina també necessiten uns recursos: informació, preparació, acompanyament... El «Projecte Cim» pretén la inserció laboral de les persones que estan en situació de recerca de feina: la feina és l’objecu. En aquest nou curs que comencem, un del nostres reptes prioritaris és treballar perquè això sigui possible. Càritas Interparroquial de Tarragona necessita persones voluntàries per portar aquest projecte endavant. T’hi apuntes? Si estàs interessant en formar part de l’equip de voluntaris d’aquest projecte, posa’t en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic [email protected] o bé trucant al telèfon 977 24 23 37. Càritas Diocesana de Tarragona preguem amb l’Església Veure el vídeo del Papa E l Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes d’octubre de 2017, la següent intenció per a la pregària: Pel món del treball, perquè es pugui assegurar a tots el respecte i la protecció dels seus drets i es doni als aturats l’oportunitat de contribuir a la construcció del bé comú. /

Transcript of full Lectures dominical - esglesiadetarragona.cat · Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe...

Page 1: full Lectures dominical - esglesiadetarragona.cat · Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Treball i descans segons el papa Francesc L a

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.526

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

8 d’octubre de 2017 Diumenge XXVII durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Treball i descans segons el papa Francesc

La consideració del treball com un dret i un deure arrenca de la concepció que el protagonisme l’han de tenir les persones.

El papa Francesc ha expressat algunes idees sobre això en la recepció que va tenir al Vaticà, el passat mes d’abril, amb una delegació sindical de Roma. Resumeixo algunes de les seves afirmacions.

«Persona i treball són dues paraules que poden ajuntar-se i han ajuntar-se. Perquè si pensem i diem treball sense dir persona, el treball acaba per convertir-se en una cosa inhumana que, oblidant-se de les persones, s’oblida i es perd a si mateix. Però si pensem en la persona sense el treball diem una cosa parcial, incompleta, perquè la persona es realitza plenament quan es converteix en treballador, en treballadora; perquè l’individu es converteix en persona quan s’obre als altres, en la vida social, quan floreix a la feina. […] Cada dia, milions de persones cooperen simplement treballant: educant els nostres fills, maniobrant equips mecànics, resolent assumptes en una oficina […]. El treball és una forma d’amor cívic, no és un amor romàntic ni sempre intencional, però és un amor veritable, autèntic, que ens fa viure i tira endavant el món.»

Després de valorar la importància de la feina, el Papa observa l’altra cara de la moneda: el descans. També és necessari poder descansar i saber-ho fer. Poder-ho fer va ser, en el seu moment, una conquesta sindical, però és una cosa que està arrelada en la naturalesa humana i prevista per Déu ja des del Gènesi. També cal saber-ho fer, prescindir d’emportar-se el treball a casa si no és molt excepcional.

Ho diu amb aquestes paraules: «No és mandra, és una necessitat humana. Quan pregunto a un home, una dona, que té dos, tres fills: “Digui’m, vostè juga amb els seus fills? Té aquest lleure?” “És que, sap, quan vaig a la feina, encara dormen, i quan torno ja són al llit.” Això és inhumà. Per això, juntament amb la feina, cal tenir l’altra cultura. Perquè la persona no és només treball; no treballem sempre i no sempre hem de treballar.»

Hi ha circumstàncies en què no s’ha de treballar, en el sentit d’obligació: en la infantesa, en la malaltia i en l’ancianitat. Lamentablement hi ha moltes persones que tenint edat i salut adequades per treballar, no troben ocupació. Expresso el meu reconeixement als que ofereixen llocs de treball a aturats, a empreses d’inserció, i als que ajuden a superar la crisi que aquesta situació representa.‘ No treballem sempre

i no sempre hem de treballar

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 5,1-7)

Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja. La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Salm responsorial [79,9.12.13-14,15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)]

Un cep vau portar d’Egipte,per plantar-lo, traguéreu els nadius.Els seus brots van créixer fins al mar,els seus plançons, fins al Gran Riu.

R. La vinya del Senyor és el poble d’Israel.

¿Com és que heu derrocat la seva tanca,perquè l’esfulli qualsevol vianant?Hi entren els senglars a devastar-lai els animals salvatges hi pasturen. R.

Déu de l’univers,gireu des del cel els vostres ulls,veniu i visiteu aquesta vinya,que la vostra mà havia plantati havia fet robusta i forta. R.

No ens apartarem mai més de vós;guardeu-nos vós la vidaperquè invoquem el vostre nom.Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos,feu-nos veure la claror de la vostra miradai serem salvats. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,6-9)

Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,33-43)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?» Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema.» Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us dic que el regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Víctor Mosquera Ramos, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

Diumenge XXVIIdurant l’any

Càritas cerca voluntaris per al «Projecte Cim», una aposta per la inserció laboral

Diàlegs prematrimonials, una proposta per a les parelles que volen contraure matrimoni

Passarà la vinya a uns altres

Ara és el nostre torn, ja no «ens podem fer els suecs», ens hem de posar a treballar en la vinya perquè doni fruit. L’amo de la vinya, Déu, ens l’ha passat a tots nosaltres. Tenim una responsabilitat molt gran. Déu ens interpel·la a través del seu Fill a fer que la seva obra no quedi escapçada per la nostra inoperància. Cal, doncs, que siguem conscients que Ell se serveix de nosaltres per fer arribar a tothom la seva salvació. Cadascú de nosaltres amb els dons que Ell ens ha donat té la responsabilitat de fer-los fructificar. No ens quedem estirats al sofà!

Una proposta per aquesta setmana seria, en la nostra pregària personal, discernir sobre els dons que Déu ens ha donat i, una vegada els tinguem clars, proposar-nos de fer-los servir per a la construcció del Regne, que no és altra cosa que treballar la vinya perquè doni molt de fruit!

propostaDiàlegs prematrimonials

La Delegació diocesana de pastoral familiar, a través del Centre diocesà de preparació per al matrimoni, ofereix

una proposta de formació, diàleg i reflexió a les parelles de nuvis que es preparen per al sagrament del matrimoni. Des d’ara i fins el mes de juny de 2018 s’ofereixen un total de disset cursos ja sigui entre setmana —amb quatre propostes diferents— o bé en cap de setmana.

L’objectiu d’aquests diàlegs és ajudar les parelles a preparar-se per a formar una família cristiana acompanyats d’un matrimoni que fa d’animador i que condueix les diferents sessions en les que es tracten temes com la psicologia de la parella, l’amor, la sexualitat, els fills, la dimensió social i la fe i el sagrament del matrimoni. Les sessions, en grups de cinc a set parelles, tenen una durada de dues hores al llarg de dues o tres setmanes consecutives, depenent de la modalitat triada. L’aportació per als diàlegs, que es realitzaran a la Casa de les Oblates (c. Portal del Carro, 13, Tarragona), és de 10 euros per parella.

Per a més informació i/o inscripcions es pot consultar el web http://pastoral.familiar.arqtgn.cat o escriure un correu a [email protected]. També es pot trucar als telèfons 977 23 41 91 o al 626 414 007 (Montse).

càritas«Projecte Cim»: La feina és l'objectiu, t'hi apuntes?

El programa sociolaboral de Càritas és una eina indispensable per aconseguir la inserció laboral de les persones que

atenem. Càritas està apostant fortament per aquest objectiu a través del «Projecte Cim». L’hem anomenat així, perquè

de la mateixa manera que els muntanyencs necessiten unes eines per pujar el cim, les persones que busquen feina també necessiten uns recursos: informació, preparació, acompanyament...

El «Projecte Cim» pretén la inserció laboral de les persones que estan en situació de recerca de feina: la feina és l’objectiu. En aquest nou curs que comencem, un del nostres reptes prioritaris és treballar perquè això sigui possible.

Càritas Interparroquial de Tarragona necessita persones voluntàries per portar aquest projecte endavant. T’hi apuntes?

Si estàs interessant en formar part de l’equip de voluntaris d’aquest projecte, posa’t en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic [email protected] o bé trucant al telèfon 977 24 23 37.

Càritas Diocesana de Tarragona

preguem amb l’Església

Veure el vídeo del Papa

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes d’octubre de 2017, la següent intenció per a la pregària:

Pel món del treball, perquè es pugui assegurar a tots el respecte i la protecció dels seus drets i es doni als aturats l’oportunitat de contribuir a la construcció del bé comú.

/

Page 2: full Lectures dominical - esglesiadetarragona.cat · Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Treball i descans segons el papa Francesc L a

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42retalls de vida

recurs

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 8: Diumenge XXVII de durant l’any [Is 5, 1-7; Salm 79, 9 i 12.13-14.15-16.19-20; Fl 4, 6-9; Mt 21, 33-43 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 9: [Jo 1,1-2, 1-11; Salm Jo 2, 3.4.5.8; Lc 10, 25-37] Sants Dionís, bisbe, i companys, màrtirs (ML) o bé: Sant Joan Leonardi, prevere (ML)

Dimarts, 10: [Jo 3,1-10; Salm 129, 1-2.3-4.7bc-8; Lc 10, 38-42] Sant Tomàs de Villanueva, bisbe (ML)

Dimecres, 11: [Jo 4,1-11; Salm 85, 3-4.5-6.9-10; Lc 11, 1-4] Sant Joan XXIII, papa (ML); Santa Maria Soledat Torres Acosta, verge (ML)

Dijous, 12: Mare de Déu del Pilar (F) [1Cr 15, 3-4.15-16; 16, 1-2, o bé: Ac 1, 12-14; Salm 26, 1.3.4.5; Lc 11,27-28 (LE/LH pròpies)]

Divendres, 13: Beats Manuel Borràs i Ferré, bisbe, i companys, màrtirs (MO) [Jl 1,13-15; 2,1-2; Salm 9, 2-3.6 i 16.8-9; Lc 11, 15-26]

Dissabte: 14: [Jl 3, 12-21; Salm 96, 1-2.5-6.11-12; Lc 11, 27-28] Sant Calixt I, papa i màrtir (ML)

Diumenge: 15: Diumenge XXVIII de durant l’any [Is 25, 6-10a; Salm 22, 1-3.4.5.6; Fl 4, 12-14, o bé més breu: 22,1-10 (LE/LH pròpies)]

art agenda

12 d’octubre

—Festa de la Mare de Déu del Pilar a Tarragona. A les 11.30 h, a la Catedral, hi haurà la solemne ofrena de flors i a les 12.00 h, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, presidirà l’eucaristia.

—Ordenació diaconal de Gilmar Xavier Dos Santos, de la Comunitat Catòlica Palavra Viva, a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona (Rambla Nova, 105), a les 19.00 h.

15 d’octubre

—Set de Déu (7d10), un espai celebratiu i formatiu per a joves. L’eucaristia, a les 17.30 h, tindrà lloc a la capella de l’Ensenyança de Tarragona i la formació-testimoni, a les 18.30 h, a la Casa dels Concilis, anirà a càrrec de la Gna. Victòria Molins, stj, sobre el tema «(In)dignes? La pobresa, una realitat desapercebuda». Organitza la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

—Missa amb vespres, presidides pel Sr. Arquebisbe, a l’església del Monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona (Germanes Carmelites Descalces), a les 18.30 h, amb motiu de la festa de Santa Teresa de Jesús.

Litúrgiade la setmana

Imatges dels nostres sants (XIV)Santa Anna

El Protoevangeli de Jaume, un text apòcrif, ofereix detalls sobre els pares de la Verge Maria, Anna (en hebreu Hannah) i Joaquim. Els esposos feia anys que desitjaven tenir un fill, però el seu desig no s’acomplia i ja s’apropaven a l’ancianitat. Joaquim es va retirar al desert a fer penitència, interpretant que l’esteri-litat era un signe del descontentament de Ya-veh amb ells. Anna es va quedar a Jerusalem. Llavors se’ls aparegué un àngel a tots dos, que els va anunciar que concebrien un fill. Joaquim va tornar a Jerusalem i a la Porta Daurada es va trobar amb Anna; s’abraçaren i en aquell mateix moment, de forma miraculosa, Anna va concebre Maria. Una petita imatge de terracota policromada del Museu Diocesà de Tarragona, obra del segle XIX, representa santa Anna amb la petita Maria asseguda als genolls, a la qual inicia en la lectura.

Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona

—Visita al Centre penitenciari Mas d’Enric. Com ja és tradicional el Sr. Arquebisbe va visitar el diumenge 24 de setembre, en la festa de la Mare de Déu de la Mercè, advocada dels privats de llibertat, els interns del Centre penitenciari Mas d’Enric, al terme municipal del Catllar. Des que és arquebisbe cada any realitza dues visites al Centre, per la Mercè i Nadal.

Mons. Jaume Pujol va presidir l’eucaristia que va ser concelebrada per Mn. Agustí Ayats, capellà de la presó. També hi van assistir els voluntaris del Centre Pastoral d’Ajuda al Pres que setmanalment visiten els interns, funcionaris, personal del Centre i d’altres persones que van voler acompanyar-los en aquesta festa tan significativa. Mons. Jaume Pujol va posar de relleu la gran tasca dels voluntaris que, juntament amb el capellà, «aporten humanitat i la dimensió espiritual a la presó tan important i determinant per a la vostra vida». «Déu us estima i escolta, Ell us pot ajudar a viure amb esperança i superar aquest moment difícil que esteu vivint», va dir-los.

Un dels moments més emotius de la celebració va ser la lectura d’una pregària escrita per dues internes que no havien pogut assistir a la missa. En ella reflectien el dolor que sentien per estar lluny de les seves famílies. Abans de visitar el Centre penitenciari Mas d’Enric, l’arquebisbe va presidir l’eucaristia a la Residència per a la gent gran Mare de Déu de la Mercè de Tarragona.

—Santa Tecla i Mare de Déu de Misericòrdia. Com cada 23 de setembre la ciutat de Tarragona va celebrar la festa de la seva patrona, Santa Tecla, verge i màrtir. En la missa pontifical celebrada a la Catedral el Sr. Arquebisbe va fixar l’atenció en la vida de Santa Tecla especialment en el trobament del seu gran tresor, la fe. «La nostra santa patrona intercedeix per nosaltres i ens aplega a tots els tarragonins perquè som germans malgrat les diferències que pot haver-hi», va dir. La celebració, que

va ser retransmesa en directe per Tarragona Ràdio amb la col·laboració de Mn. Joan Miquel Bravo, vicari episcopal, es va cloure amb la veneració de la relíquia del braç de santa Tecla.

El dilluns dia 25 de setembre Reus celebrava la solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia. Des de primera hora del matí es va celebrar missa a l’interior del Santuari i a mig matí, a la plaça, va tenir lloc l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada pels rectors de les parròquies de la ciutat i d’altres preveres adscrits.

En l’homilia el Sr. Arquebisbe va demanar que «les parròquies de Reus siguin la llum posada damunt de la taula que il·lumini tot al voltant i resplendeixin amb la llum de la fe, de l’esperança i la caritat. Mons. Jaume Pujol va demanar que la situació actual que viu Catalunya es resolgui en pau i sense violència i va demanar que el missatge de la festa de Misericòrdia d’aquest any sigui la confiança en Déu i en els altres.

Abans de la missa el Sr. Arquebisbe va beneir el nou sagrari del Santuari, obra de l’artista reusenca Neus Segrià. Ara es troba en una nova ubicació de la capella i a sobre seu es contempla un retaule de l’escultor Joan Rebull Torroja.

—Recés de catequistes dels arxiprestats de Tarragona Centre i Perifèria. Amb el tema «Revifar la flama de l’alegria» els catequistes de tots dos arxiprestats es van aplegar el dissabte 16 de setembre a la Parròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta per a preparar-se per al nou curs. El recés va ser conduït per la Gna. Montserrat Fenosa, vedruna, la qual va ajudar als catequistes a la pregària i la reflexió personal. Repassant l’exhortació apostòlica del papa Francesc Evangelii Gaudium, «La joia de l’Evangeli», va subratllar la importància de transmetre als infants el missatge d’alegria i amor que Jesús va donar.

en un minut

Un crit fet lloança

Normalment els infants sempre volen ser notats i reclamen la nostra atenció. Volen que els tinguem en compte. No és,

doncs, gens estrany, que durant la celebració de l'Eucaristia, quan tothom segueix atentament i amb devoció l'acció litúrgica, la mirada fixa a l'Altar..., en un clima on hi regna el silenci, l'infant aprofiti el moment per entonar les seves cantúries, o crits i més si s'adona que les naus del temple fan més sonor el seu crit, rialla o plor...

Doncs bé, mentre deia unes paraules de reflexió després de l'Evangeli, un infant es posà a cridar molt fort. No acostumo a inquietar-me davant les incidències dels infants i jo seguia amb la reflexió i l'infant em feia la competència. Els sons dels infants, en una celebració, ara que no se'n senten gaires m'alegren i m'ajuden a celebrar amb més ganes.

Prenc el crit de l'infant com un element més que fa més rica la pregària. Penso, mira, hi som tots, com en família, petits i grans.

A més un infant, que ha vist i creix en la llum, amanyagat per l'amor i la fe dels seus pares, col·laboradors de Déu, el sento aquí ben a propet, com un crit de vida, un homenatge al Creador...

Notava que la bona gent es posava nerviosa i decideixo finir les meves paraules tot dient als bons fidels: que no us preocupin que som amics. Ja veuran que, quan acabi de parlar, ell també farà silenci.

I així fou i en el silenci del temple quedà el ressò de la Paraula i la lloança de l'Infant. Com si en un oneig suau s'anés repetint: «Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells» (Mt 19,14).

També em venia aquella paraula de Jesús, als grans sacerdots i els mestres de la llei, el dia de Rams: «No sents què diuen, aquests? Jesús els contestà: sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança?» (Mt 21,15-16). Fou com una Missa Solemne, on un solista, amb veu clara i cor net ens uní en una pregària.

Josep Pascual, pvre.

Nova aplicació de la Litúrgia de les Hores en català

Després de la nova edició de la Litúrgia de les Hores en català que va sortir a la llum el setembre de 2016 ara s’ha presentat l’aplicació per als sistemes Android i iOS, amb la mateixa versió del text oficial preparat per la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Per a descarregar-la només cal cercar CPL (Centre de Pastoral Litúrgica) des de l’App Store (iOS) o des del Play Store (Android). L’aplicació permet accedir a

l’ofici diví propi de la diòcesi on l’usuari es trobi.

L’Església santifica els principals moments del dia amb la pregària comunitària –o personal– de la Litúrgia de les Hores (Ofici de lectura, Laudes, l’Hora menor, Vespres i Completes), de tal manera que es té present a Déu durant tot el dia, sigui lloant-lo, sigui fent petició.

ceeEls bisbes de la Comissió Permanent de la CEE fan una crida a l’esperança i l’enteniment

El president de la Conferència Epispocal Espanyola (CEE), Mons. Ricardo Blázquez, va comparèixer el dia 27 de

setembre, a la tarda, per llegir la declaració institucional sobre la situació actual de Catalunya acordada de forma unànime per la Comissió Permanent de la CEE, reunida els dies 26 i 27 de setembre a Madrid.

En primer lloc, els bisbes de la Comissió Permanent de la CEE fan seus els desigs i sentiments manifestats pels bisbes

de Catalunya, com «autèntics representants de les seves diòcesis», en la nota publicada el dia 20 de setembre. «En aquests moments greus la vertadera solució del conflicte passa pel recurs del diàleg des de la veritat i cercant el bé comú de tots, com assenyala la Doctrina social de l’Església», afirmen.

«És necessari», diuen, «que tant les autoritats de les administracions públiques com els partits polítics i altres organitzacions, així com els ciutadans, evitin situacions i actuacions irreversibles i de greus conseqüències que els situï al marge de la pràctica democràtica».

Els bisbes també fan referència a recuperar la confiança en les institucions i la consciències ciutadana i reiteren la seva crida a l’esperança, la serenitat i l’entesa oferint la seva col·laboració sincera al diàleg que afavoreixi una convivència pacífica.

La Comissió Permanent de la CEE està formada per una vintena de bisbes, entre els quals hi ha el cardenal Mons. Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona; Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe-bisbe d’Urgell i el bisbe de Tortosa, Mons. Enrique Benavent.