Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 74 nove m bre 2007

El gove rn Z apate ro e ns fa la cabra i de stina 51,8 m ilions d'e uros diaris pe r

a de spe sa m ilitar

la de spe sa i le s inve rsions m ilitar/s cre ixe n un 5,3% i un 27,7% e n re lació a l'any passat.

la Re ce rca i De se nvolupam e nt m ilitar re pre se nte n un 21,6% de l total de la R+ D

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5 Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar públicam e nt l'obra fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r l'autor o el llice nciador.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència idèntica a aq ue sta.

"Paraule s pe r la Pau" publicació de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Eq u ip de re dacció: col·le ctiu Tarragona Patrim oni de la Pau, Edició i m aque tació: Jose p Maria Yago, Col·laboradors e n aq ue st núm e ro: Pilar Palacio, Toni Alvare z, Pau Gom isRe corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns,a le s 8 del ve spre , a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o trucar al 9 77221458 (h i h a conte stador).

w e b: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tine t.orgLa re dacció del full no e s re sponsabilitza de l'opinió dels col·laboradors

pàgina 2 - m ate rials pe r la pau núm . 74 nove m bre 2007

LA MÚSICA... UNA EINA PER A LA PAU! Pilar Palacio

No e ns ve de nou, la m úsica calm a le s fe re s m és fe rotge s! Com a lle nguatge unive rsal i culturalm e nt ric e sde vé una e ina de prim e ra ordre q u e cone cta dire ctam e nt am b le s nostre s e m ocions. La m úsica e ns trastoca, e ns parla a cau d'orella, e ns obliga a se ntir cose s q u e de paraula potse r e ns incom odarie n, e ns fa de m irall, e ns relaxa i e ns alte ra. El que no fa és de ixar-nos im parcials.Pe r això, l'e q u ip e duactiu de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB acaba de pe njar de la se va w e b tre s dossie rs orie ntats a se nsibilitzar e n favor de la pau a través de la m úsica i q u e com plem e nte n

el Quade rn d'Educacio pe r la Pau "La m úsica com a instrum e nt d'Educació pe r la pau" publicat al 2005 i q u e pode u de scarre gar-vos ah ttp://w w w .e scolapau.org/im g/program as/e ducacion/publicacion010c.pdf.Així, am b pre gunte s com q u in h a e stat el pape r de la m úsica pe r “tocar” el te m a dels dre ts h um ans o q u ina h a e stat l’aportació m usical de le s done s cantants a la pau, se ’ns pre se nte n tre s dossie rs be n farcits de re cursos:

- Música i Dre ts H um ans(h ttp://w w w .e scolapau.org/im g/program as/m usica/07m usica001c.pdf)

- Música, done s i pau(h ttp://w w w .e scola-pau.org/im g/program as/m usi-ca/07m usica002c.pdf)

- Música, arm am e nt i de sarm am e nt(h ttp://w w w .e scolapau.org/img/program as/m usica/07m usica003c.pdf)

Si te niu vincle s dire cte s am b el m ón e ducatiu us re com ane m de bon grat la consulta dels dossie rs. Els continguts, l’e nfocam e nt i la originalitat m e todològica us donaràn, de be n se gur, pe u a adaptar els m ate rials com m és us convingui!

pàgina 3 - m ate rials i paraule s pe r... núm . 74 nove m bre 2007

2. Cal De gà [Inscripcions h e braiq ue s a Cal De gà]

Els dom assos anticspe l passadís e n l'om bra, e nllà e l fine stral gòtic. A la plaça, de ssota e ls porxos, h i h a la font, la font antiga i bruta, i de sprés e ls com e rços, e ls com e rços antics i bruts, un carre ró, une s pe dre s h e bre e s am b bre us inscripcions, una fine stra ple na de foscor. Ale sh ore s buscàve m un cam í re m orós de xipre rs, e l trobàre m m olt tard i no e l vàre m re córre r;tornàre m a l'h ote l. Fou la prim e ra nit. [...] Pe r prim e ra ve gada vam jaure junts i nus. Re corde e ls lle nçols, blancs. Vàre m se r m olt fe liços.

Coral rom put. Dins Le s h om ilie s d'Organyà. Obra com ple ta. Volum 6. València: Edicions 3 i 4 19 81.

3. Pla de la Se u

La re m or d'una font e ntre e ls xipre rs m és noble s, i altra ve gada e l fang, e ls carre rs ple ns de fang; alguna llosa ne gra e n alguna façana am b algun te xt h e bre u difícil de re soldre ; i de sobte la gràcia d'una fine stra gòtica, q uan ja s'h a fe t m igdia e ntre e ls ave llane rs i un riu de ve rde s fulle s e s pot cre uar, s i h o vols, saltant e ntre une s pe dre s am able m e nt anònim e s, i e n e l llit de l'h ote l canta victòria e l m ascle i balla, nu, e n e l ce ntre de l'h abitació com e n una pintura rupe stre ...

A m i acorda un dictat. Dins Manual de conform itats. Obra Com ple ta. Volum 3. València: Edicions 3 i 4 19 80.

4. M use u Nacional Arque ològic de Tarragona [La nina d'ivori]

I e n una de le s tom be s le s m ans d'un arq ue òle g

trague re n un m untó de de licada ce ndra --com si, intacta, trobasse n, e ntre cuixe s de pols, al cap de ls se gle s, una virginitat incòlum e , un pe ss ic de safrà cre m at pe r la catàstrofe q ue e s de sfaria e l tacte m és com pre nsiu i am able ,allò que fou grapat d'e xaspe rada m olsa--, una nina de vori, articulada --e ncara se la pot ve ure e n un m use u: és un prodigi de re alism e : té e ls pits incipie nts, i sobre e l ve ntre e l trèm ul ve rtige n de l m e lic--, i això e ntre altre s ve stigis...

A m i acorda un dictat. Dins Manual de conform itats. Obra Com ple ta. Volum 3. València: Edicions 3 i 4 19 80.

5. Pre tori [El sarcòfag d'H ipòlit]

I això e ntre altre s ve stigis: e l sarcòfag d'H ipòlit, la te ne brosa h istòria re latada e ntre pàm pols i cérvols d'una pe dra q ue té color de pa, am b aque lla nacrada q ualitat de la pe ll e n uns de te rm inats llocs re còndits d'un cos, am b le s re m iniscèncie s inte riors, castíss im e s, d'aq ue lle s caragole s de m ar q ue t'e stim ave s; le s e store s q ue duie n le s ram e re s antigue s pe r tal de tre ballar on trobasse n la fe ina, o l'e m ble m a de fang q ue e ls pe njava e ntre e ls pits, am b le s e ine s de l se u ofici ve ne rable a una e scala portàtil, s im ple m e nt e m ble m àtiq ue s, pe r m és q ue allò al•ludia a e re ccions i pèls d'una anonim itat obsce na i convinguda, a e xpe ditive s pràctiq ue s q ue un furor acre dita, d'una justificada activitat dive rsa q ue e n la dive rsitat potse r e s re dim ia, s i és q ue e s buscava alguna re de m pció, q ui h o sap, e ntre be sos i araps i ja no m e 'n re corde de l te u nom i le s te ue s pe culiaritats.

PxP de nove m bre fa la ruta Vice nt Andrés Este llésAque st prim e r dium e nge de m e s PxP

m antindrà una pre sència m ínim a a la Plaça de la Font i se gu irà la ruta lite rària de Vice nt Andrés Estellés (indre ts de la ciutat, poe sia,

m úsica i...)

1. Claustre de la Cate dral

Us diria prim e r l'e spe ctacle de l claustresole m ne , al cap al tard, q uan avance n e ls viusbatallons de le s om bre s tan caute losam e nti acabe n instaurant un règim de te ne bra,obe rt, no obstant, a una política llunar.La nit, ple na de llacs, tota nua, be n púdica.

L'inve ntari cle m e nt. Dins Le s h om ilie s d'Organyà. Obra com ple ta. Volum 6. València: Edicions 3 i 4 19 81.

La proce ssó de le s rate s

El capite ll on duie n a e nte rrar una rata, l'ante ce de nt re m ot, diríe m , de W alt Disne y, s i no h i h agués, tam bé, e ls se rm ons, am e níss im s, de sant Vice nç Fe rre r o algun te xt d'Eixim e nis , una m oralitat q ue buscava e n le s bèstie s una e xe m plaritat distre tam e nt e xe m pta.

A m i acorda un dictat. Dins Manual de conform itats. Obra Com ple ta. Volum 3. València: Edicions 3 i 4 19 80.

pàgina 4 - conflicte s "oblidats" núm . 74 nove m bre 2007

Algunas de las noticias m ás re le vante s de l Se m áforo nº 181 son:

01: África• El Pre side nte de Côte d'Ivoire solicita q ue se re alice una inve stigación sobre los fondos de l cacao y e l café ante las acusacione s de m alve rsación y de su posible contribución a la financiación de l conflicto. • Ch ad de cre ta e l e stado de e m e rge ncia e n e l norte y e n e l e ste de l país com o conse cue ncia de la viole ncia e n e stas re gione s.• La UE da luz ve rde a una m is ión de prote cción de la población re fugiada y de splazada e n la re gión fronte riza e ntre Ch ad y la R. Ce ntroafricana junto a Darfur.• El SPLM, brazo político de l SPLA sursudanés, se re tira de l Gobie rno de Unidad Nacional ante la falta de avance s e n la im ple m e ntación de l proce so de paz e n e l sur.• Un grupo de m inistros pre se nta una m oción de ce nsura contra e l frágil Gobie rno Fe de ral de Transición som alí por h abe r incum plido los com prom isos acordados.• Un inform e de l Se cre tario Ge ne ral sobre la situación re lativa al Sáh ara Occide ntal constata la rigide z de las posicione s de Marrue cos y e l Fre nte POLISARIO tras los dos e ncue ntros ce le brados.

02: Am érica • Enfre ntam ie ntos e ntre las FFAA de Pe rú y Se nde ro Lum inoso provocan sie te m ue rtos e n Ayacuch o.• El Conse jo Político de Bolivia aprue ba un acue rdo sobre las autonom ías y la de sce ntralización para e l futuro te xto constitucional.

03: Asia y Pacífico• Una com is ión conjunta de Afganistán y Pak istán dise ñará la age nda de las ne gociacione s con los talibán. • Un ate ntado contra la e x Prim e ra M inistra Be nazir Bh utto a su lle gada a Pak istán tras och o años de e xilio voluntario causa la m ue rte a ce rca de 140 pe rsonas.• El Gobie rno de Myanm ar ace pta la visita de l Re lator Espe cial de la ONU para los de re ch os h um anos, q uie n te nía proh ibida la e ntrada de sde 2003, m ie ntras Aung San Suu Kyi y un re pre se ntante de l Gobie rno se re úne n, s in q ue h aya trasce ndido e l conte nido de l e ncue ntro.

04: Europa y Asia Ce ntral• El Parlam e nto turco autoriza una posible ope ración de gran e scala contra e l PKK e n e l norte de Iraq , m ie ntras aum e ntan los e nfre ntam ie ntos e ntre e l grupo arm ado y e l e jército.

• El Gobie rno de Moldova ace pta volve r sin condicione s pre vias a la m e sa de ne gociacione s para la re solución de l conflicto con la re gión de Transdnie ste r.• Concluye s in avance s la se s ión ple naria de l órgano ne gociador cuatripartito e n e l conflicto e ntre Ge orgia y la re gión de O se tia de l Sur, m ie ntras e l Gobie rno ge orgiano pide de nue vo un cam bio de form ato.

05: Orie nte M e dio• El CICR ale rta de q ue una ofe nsiva turca e n e l norte de Iraq provocaría una cris is h um anitaria e n la re gión.• Israe l aprue ba e l corte de l sum inistro e léctrico e n la Franja de Gaza, e n m e dio de l de te rioro alarm ante de la situación h um anitaria se gún la ONU.

06: Organism os

• El Conse jo de Se guridad de la ONU de nuncia la e scasa pre se ncia de m uje re s e n las ne gociacione s de paz.

• El Relator Espe cial de la ONU sobre el de re ch o a la alim e ntación re cue rda e n el Día Inte rnacional de la Alim e ntación q ue 854 m illone s de pe rsonas pade ce n de m alnutrición e n el m undo.

ve de la pàgina 3

6. Am fite atre -e sglésia de Santa Maria del M iracle

Santa Maria de l Miracle abandonada vora e l m ar, al m ig de l ce rcle de le s ale sde le s gavine s o e l passat.

Santa Maria de l Miracle , one s i se gle s, véne n, van, de s de Mallorca a Tarragona i ve rs la ve u de s de la sang.

Santa Maria de l Miracle , m és m aje stat q ue sole dat. Re llisca l'aire pe r le s galte s d'ànge ls q ue fore n i se ran.

Re trone n se gle s e ntre e ls m arbre s. El bosc té a l'aire l'arre lam . Santa Maria de l Miracle . Nue s donze lle s i ge gants.

¡O h caragol de m ar a l'aire , on la m aror de ls se gle s va --Santa Maria de l Miracle —ve rs e l pre se nt de s de l passat!

Música fina i pe rdurable corre nt pe ls còdols i pe l gram . Santa Maria de l Miracle , on ancorà l'Ete rnitat.

Re llisca l'aire pe r le s galte s d'ànge ls q ue fore n i se ran. Santa Maria de l Miracle ...

Re m or de pre cs i de cavalls.

Ciutat a cau d'ore lla. Dins Le s h om ilie s d'Organyà. Obra com ple ta. Volum 6. València: Edicions 3 i 4

pàgina 5 - els nostre s te m e s núm . 74 nove m bre 2007

Pre ssupostos e statals 2008: m és dine rs pe r a arm e s

Pe re Orte ga, 2 d'octubre de 2007

H an e stat pre se ntats al Congrés

de Diputats e l proje cte de Pre ssupostos de l'Estat e spanyol pe r al pròxim any 2008. D’aque st pre ssupost, cada any

fe m una anàlisi de la de spe sa m ilitar re al, de la q ual pre se nte m e ls principals indicadors:

Le s Inve rsions M ilitarsLe s Inve rsions M ilitars re pre se nte n e l 16,71% de l total de le s Inve rsions de l’Estat Ce ntral inclose s tote s le s inve rsions de le s Com unitats Autònom e s. Arribe m a aque sta conclusió de sprés de sum ar le s inve rsions de l Ministe ri de De fe nsa i e ls se us Organism e s

Autònom s, m és la R+ D de l Ministe ri d'Indústria de stinada a prove ir ajude s a le s indústrie s m ilitars pe r de se nvolupar nous e nginys m ilitars, ale sh ore s e l total d'inve rsions m ilitars re sultant és de 4.080 m ilions d’e uros, una xifra q ue conside re m de sorbitada si e s té e n com pte la ne ce ss itat de

m ode rnitzar le s de ficie nts infrae structure s de l país.Si s'obse rva la Taula 1, e s pot apre ciar com , l’any 2008 la inve rsió m ilitar re spe cte a l’any 2007 augm e nta un 27,7%. Un incre m e nt q ue e s de stinarà, e n la se va m ajor part a l’adquis ició de nous arm am e nts.

La R+ D m ilitar tam bé s’incre m e nta re spe cte a l’any ante rior un 4,9 1% i s i

pe rce ntualm e nt re spe cte al total de l’Estat de dicat a R+ D dism inue ix, això e s de gut a

l’incre m e nt de la R+ D civil. Pe rò m algrat això e ncara és un 21,67% de l total de la R+ D civil.

Principals Indicadors de spe sa m ilitar 2008

Taula 1. Inve rsions M ilitars/Estat Ce ntral+ Com unitats Autònom e s(e n m ilions d’e uros corre nts

(1 )Le s inve rsions incloue n el R+ D del M iniste ri de De fe nsa

R+ D M ilitar 2007-2008 (e n m ilions d’e uros corre nts)

pàgina 6 - els nostre s te m e s núm . 74 nove m bre 2007

La de spe sa m ilitar de l’any 2008

L'anàlisi q ue re alitze m cada any de la de spe sa m ilitar s'ajusta als crite ris q ue proposa la Aliança Atlàntica i assum its pe r Stock h olm Inte rnational Pe ace Re se arch Institute (SIPRI) d'incloure aq ue lle s partide s m ilitars q ue e s trobe n re partide s pe r altre s m iniste ris , pe rò q ue són ine q uívocam e nt m ilitars.

Aque st m ate ix organism e asse nyala q ue le s classe s passive s m ilitars, e ls m ilitars q ue h an passat a la re se rva o són pe nsioniste s; la R+ D m ilitar; i e ls cossos param ilitars, com ara la nostra Guàrdia Civil, pe l se u caràcte r m ilitar, avui a càrre c de l Ministe ri de l'Inte rior i q ue s’h an de com ptabilitzar com a de spe sa m ilitar. Nosaltre s, a m és, afe gim la part

proporcional de ls inte re ssos de l'e nde utam e nt de l'Estat re spe cte a De fe nsa. Això e s justifica pre cisam e nt pe r la im portància de le s inve rsions m ilitars, doncs s i l’Estat s’e nde uta pe r pode r re alitzar-le s, re sulta just q ue la part proporcional de ls inte re ssos de l de ute s’apliq uin a la de spe sa m ilitar.

La De spe sa M ilitar inicial e spanyola (anys 2007-2008)(e n m ilions d’e uros corre nts)

(1 )El pre ssupost de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional s’h an unificat, la q uantitat re sse nyada re spon a l'incre m e nt pre vist pe r al 2008.

Me ntre m olte s de le s ne ce ss itats socials de l país no e stan re solte s i le s de m ande s d’augm e ntar la de spe sa dirigida a posar-h i

re m e i no són ate se s , l’Estat e spanyol continua de dicant una part im portant de l se u pre ssupost a una de spe sa de

dubtosa e ficiència i de nul be ne fici social.

Aque st article ve de Ce ntre d'Estudis pe r la Pau J.M.De làsh ttp://w w w .justiciaipau.org/ce ntre de las/

La URL d'aque sta notícia és:h ttp://w w w .justiciaipau.org/ce ntre de las/m odule s.ph p?op=m odload& nam e =Ne w s& file =article & s id=432

pàgina 7 - opinió núm . 74 nove m bre 2007

PERQUÉ PARAULES PER LA PAU? Pau Gom is

És pe r això q ue Paraule s pe r la Pau és q u elcom m és q ue un acte dom inical, és un proje cte constitutiu , d’un grup de pe rsone s, contra la socie tat capitalista i m ilitarista.

De sprés de 7 anys inin-te rrom puts, la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau se gue ix convocant cada prim e r dium e nge de m e s Paraule s pe r la Pau. Un e spai d’art i de pau pe r de nunciar la pre sència de vaixe lls de gue rra al Port de la nostra ciutat.Cal continuar am b Paraule s pe r la Pau? Òbviam e nt q ue s i, fins q ue e l Port de Tarragona de ixi de se r e scala pe r aq ue ste s m àquine s de m ort. Fins i tot, partint de l supòsit, q ue de ixin de ve nir vaixe lls, caldria continuar pe r dife re nts m otius. Els m ate ixos q ue h an fe t possible q ue aq ue st acte s’aguantés fins ara.Prim e r pe rq uè e s visualitze n al carre r le s posicions re s iste nts de l m ovim e nt pe r la pau a Tarragona. Le s nostre s de m an-de s, aviat e xigèncie s , s’h an de dur als carre rs i place s de la nostra ciutat, pe rq uè e ls m e canism e s de participació són insuficie nts i no h i h a cap gove rn, ni form ació política q ue re pre se nti e ls nostre s anh e ls. Se gon, h a pe rm ès la m ode sta publicació m e nsual que te niu a le s m ans, donant m ajor difusió a le s nostre s ide e s i pe r tant cre ant, e ncara q ue pe tita, corre nt d’opinió.Te rce r, m ante nir Paraule s pe r la Pau té la m ate ixa lògica q ue m ante nir la Coordinadora. Els ave nços són le nts, pe rò am b te m ps la Coordinadora s’h a conve rtit e n un re fe re nt de l m ovim e nt pe r la pau i l’anti-

m ilitarism e a Tarragona. Tam bé h e m fe t se ntir la nostra opinió, o participat e n m obilitzacions q ue van m és e nllà de lo e stric-tam e nt re fe re nt al nostre m ovim e nt. Tant a l’àm bit local com e l global. Pe rq uè dure m tant, q uan la m ajoria de col•le ctius te ne n una vida e fím e ra?Això no pot se r atribuïble nom és a la nostra constància, h i h an altre s e le m e nts q ue contri-bue ixe n a l’anàlisi pe r re spondre aq ue sta pre gunta.Un de ls principals m otius és pe r q uè e s cre a un e spai com ú. S’ocupa un e spai públic, q ue e n te oria és de tots pe rò pe rtany al cam p de le s dife re nts adm ini-tracions. Lo com ú, pe rtany solam e nt a le s pe rsone s. És un e spai autoge stionat pe r la ge nt q ue h i participa, de m ane ra asse m ble aria i h oritzontal, e n la pre paració de l m ate ix. Pe r la se va pluralitat, tant dins la Coordinadora com e n e ls se us acte s. Coe xiste ixe n dife re nts

subje ctivitats dins de l m ovim e nt pe r la pau. Tanm ate ix h i ass iste ixe n pe rsone s de dife re nts form acions polítiq ue s se nse q ue cap pugui e rigir-se e n re fe re nt de l m ovim e nt i m olt m e nys usurpar la re pre se ntació.I al m ate ix te m ps és un e spai de m ocràtic i de conse ns, òbviam e nt participatiu. Pe rq uè cre ie m e n e l diàle g pe r a dirim ir dife re ncie s i solucionar con-flicte s, e nte ne nt pe r això una pràctica de m ocràtica re al, q ue no pot se r dirigida de s de fora. Aque sta praxis i m e todologia, és e l re fle x de la socie tat q ue vole m .És pe r això q ue Paraule s pe r la Pau és q ue lcom m és q ue un acte dom inical, és un proje cte constitutiu, d’un grup de pe rsone s, contra la socie tat capitalista i m ilitarista.I s i continue m 7 anys m és, m illor q ue s ia se nse vaixe lls de gue rra al Port.

una de le s conce ntracions de cada prim e r dium e nge de m e s

pàgina 8 - la contraportada núm . 74 nove m bre 2007

De s de 19 9 7, s i m és no, Tarragona ve acollint re gularm e nt e n e l se u port vaixe lls m ilitars de l'OTAN i de la VIa Flota de ls EUA, se nse cap control sobre e l se u tipus d'ar-m am e nt i am b la possibilitat q ue alguns s iguin de propulsió nucle ar. Joan Miq ue l Nadal i Lluís Badia, e n aq ue ll m om e nt, alcalde de la ciutat i Pre s ide nt de l'Autoritat Portuària, re spe ctivam e nt, van lide rar una cam panya, q ue va incloure ge stions am b autoritats m ilitars a W ash ington i a Madrid, pe r tal que Tarragona e sde vingués se u logística de ls vaixe lls de la VIa Flota de ls EUA. En aque ll m om e nt l’e q uip de gove rn de l’Ajuntam e nt, q ue va m ostrar e l se u suport a la cam panya, e stava form at pe r re pre se ntants de CiU i de l PSC. Els argum e nts pe r im pulsar la cam panya e s van basar e n suposats be ne ficis e conòm ics pe r a la ciutat. Poste riorm e nt e ls argum e nts h an donat pas a d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls vaixe lls de gue rra com a garants de suposade s ope racions "h um anitàrie s". Més re ce ntm e nt,

uns i altre s fan re fe rència a "obligacions de rivade s de conve nis bilate rals e ntre Estats". Abans q ue e ls ate m ptats de l’11-S justifiq ue ss in l’adopció de “m e sure s de se gure tat” i re striccions de le s llibe rtats civils, e ls argum e nts e sm e ntats e s van barre jar am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s flotants sofisticade s o com èdie s propagandístiq ue s sobre volunta-riosos m arins q ue fan tasq ue s socials. Finalm e nt, la e xpe riència dram àtica de poble s oprim its com l'iraquià i l'afganès -conve rtits e n víctim e s de "danys col•late rals"- m ostra la crua re alitat i fa caure la disfre ssa: e ls vaixe lls i e ls se us tripulants no són m és q ue e ine s de m atar. Le s e scale s q ue fan le s e m barcacions e stan conside -rade s de rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions q ue conside rave n adie nts, a banda d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà, no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i com a e xe m ple , e ns h e m assabe ntat de transports de trope s utilitzant port i ae roport de l Cam p de

Tarragona, m aniobre s m ilitars am b instal•lació de cam pam e nts e n e l port i transports m ilitars am b tre n i, com no, de la visita constant de vaixe lls de gue rra provine nts de l’Iraq . La pre sència de ls vaixe lls de la VI Flota de ls EUA i de l'OTAN no e ns agrada pe l q ue suposa de m ilitarització de la ciutat; pe r la nostra disposició a viure se nse la prote cció de ls arm am e nts; pe rq uè no cre ie m e n la força pe r a vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g pe r a convènce r; i pe r la m anca d'infor-m ació i e l se cre tism e inh e re nt a la lògica m ilitar q ue , a m és, com porte n riscos im portants pe r a la població. Pe nse m q ue la Pau i la se gure tat de ls nostre s fam iliars, am ics i ve ïns són m assa im portants pe r de ixar-le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals q ue sovint nom és e s pre ocupe n d'aconse guir q uote s de pode r pe r posar al se rve is de ls se us inte re ssos pe rsonals o de grup. Si cre us q ue te ns alguna cosa a dir vine cada prim e r dium e nge de m e s a le s 12 h a la Plaça de la Font a Paraule s pe r la Pau

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

Torna la Mili!! Toni Alvare z

O això diue n alguns. Re sulta q ue e l passat se te m bre una e ntitat tan poc sospitosa, pe l se u nom , com la AME (Asociación de M ilitare s Españole s) va de m anar e l re torn de l se rve i m ilitar pe r h om e s i done s a l’e stat e spanyol. Se m bla se r q ue ve ue n ne ce ssari q ue , e ls ciutadans e spanyols, tingue m una base de form ació m ilitar q ue e ns ajudi e n la nostra vida diària i q ue , a m és, e n cas de gue rra e stigue m form ats i am b la disciplina m ili-tar inculcada. I sabe nt utilitzar un arm a, clar. El sile nci ins-titucional h a s igut, de m om e nt, l’única re sposta a aque sta pe tició, e xce pte la de l'ine fable e x-pre s ide nt de la com unitat e xtre m e nya, Rodrigue z Ibarra q ue , e n una de m ostració m és de la se va incontinència ve rbal, va dir q ue “de sde q ue la m ili no e s obligatoria sólo los pobre s van a la gue rra. Si tuvie ran q ue ir los ricos, todo e l m undo e staria e n paz, porq ue no iria nadie ”. No de u te nir m e m oria (ni ve rgonya, ni...) aq ue st se nyor, pe r re cordar

q ui h a anat a le s gue rre s de s de te m ps pre tèrits, am b o se nse conscripció obligatòria.

Bajanade s a banda, q ue da clar q ue , q ue lcom e s m ou dins de ls alts e ntorns politics i m ilitars. Avisats/de s e ste m .El de cre t de l se rve i m ilitar e s va suspe ndre l’any 2001, no e s va de rogar. És a dir, la m ili pot tornar e n q ualse vol m om e nt se nse cap m e na de re form a constitucional, ni tràm it e spe cial-m e nt dificultós, adm inistra-tivam e nt parlant. Es va de ixar pre parat a l’e spe ra de te m ps

m illors pe r re iniciar-la i, s is anys de sprés, ja com e nce n a sonar trom pe te s i tam bors. El

te rre ny s’e stà fe rtilitzant: la m ajor introm iss ió de l’e xèrcit a le s e scole s i instituts de l país o e l de se nvolupam e nt de la ciutadania i, e ls pre -sum pte s proje cte s de pau dins e l currículum e scolar, fan pre ve ure un re punt “positiu” e n q uant a l’opinió de le s nove s ge ne racions sobre e l pape r de ls e xèrcits al m ón. És una q üe stió d’inform ació i

e ducació, front als m ilions d’e uros q ue e l m iniste ri de de fe nsa e s gasta e n publicitat i proje cte s pse udoe ducatius, h e m de possibilitar la critica i l’e xplicació justa i re al de l que és la pau, q uin e s e l pape r de ls e xèrcits i q ue suposa, pe r e xe m ple , la disciplina m ilitar. Tant de bò la AME prom ogués le s se ve s s igle s e n pau; m e ntre s tant, e m te m o, continuaran de m anant gue rra.