F a c u l t a t d e B e l l e s A r t s

2

Salvador ClaramuntDelegat del Rector d’Activitats i Patrimoni Culturals

Els Estudis Generals, origen de les actuals universitats, com que han estat fundatsfa segles, han acumulat un patrimoni no solament librari i cultural sinó tambéartístic.

La projecció de molts college anglesos medievals està íntimament lligada a laseva seu gòtica o renaixentista. Malauradament el cas de la Universitat deBarcelona és atípic dins del panorama patrimonial històric de la major part de lesuniversitats de la història. No ens queda res arquitectònicament parlant anterioral segle XIX, amb l’única excepció de l’escut de Carles I que presidia la façana del’Estudi General de Barcelona a la part alta de la Rambla.

L’Edifici Històric d’Elies Rogent i les cavallerisses de la família Güell fetes perGaudí són un símbol per a la nostra universitat. El ric dipòsit de quadres fet pelMuseu del Prado quan es va inaugurar l’Edifici Històric ens permet mostrar unaimportant obra pictòrica que s’enriqueix anualment amb l’adquisició d’obres creadesper alumnes de la Facultat de Belles Arts.

El nostre patrimoni artístic no és tan sols el clàssic sinó que s’enriqueix cada diaamb obres de joves promeses que ens mostren l’evolució estilística i conceptualde cada moment i la transformació dels gustos i l’estètica a través del temps.

Passat, present i futur queden lligats dins del patrimoni artístic de la nostra institucióuniversitària, que aspira a ser un referent estètic encapçalat per la Facultat deBelles Arts i les obres dels seus professors i alumnes.

4

Des que va sortir la primera promoció d’estudis universitaris de la Facultat deBelles Arts el curs 1982-83, arran de la transformació de l’antiga Escola de BellesArts en Facultat (iniciada el 1978), la Universitat de Barcelona atorga cada any a laFacultat una dotació econòmica per comprar obres dels seus alumnes, amb laqual cosa s’ha anat creant un abundós fons artístic de treballs d’alumnes de BellesArts, al llarg de més de trenta anys. Aquest fons, que es remunta als anys quarantaamb altres llegats, configura avui una important col·lecció d’art contemporani fetaper joves estudiants, sense precedents en el món universitari, que està custodiadaper la Facultat de Belles Arts, en paral·lel al ric patrimoni de pintures del passatque la Universitat de Barcelona té dipositat en els espais de l’Edifici Central.

Un cop arribats al Deganat, l’any 2004, una de les primeres actuacions va servincular aquestes adquisicions anuals a l’exposició de les obres artístiques definal de carrera, denominada Sense títol (que va iniciar la Vicedegana de Culturade l’anterior equip deganal, Dra. Antònia Vilà), degut a la importància que aquestamostra havia anat adquirint i a la regular qualitat d’aportacions creatives delsalumnes que la caracteritzava. La decisió responia a la idea d’abandonar l’anteriorfórmula d’adjudicar les adquisicions entre les obres proposades lliurement perl’alumnat que decidia presentar-s’hi, per passar a fer una selecció més rigorosaentre un conjunt previ d’unes setanta obres que són seleccionades cada any pelprofessorat que coordina els tallers, de manera que els projectes escollits fossinrealment seguits al llarg del curs i valorats pels responsables dels diferents tallers,per poder triar entre obres d’un més alt nivell.

A finals de setembre es porta a terme el degree show dels estudis artístics de laFacultat. Una àmplia exposició que reuneix una bona representació dels treballsfets per l’alumnat de quart curs dins els diferents tallers de les línies curriculars deles especialitats, que és desplegada durant uns dies en una dotzena d’espais detaller i sales expositives annexes, situats entre els edificis Principal i Parxís. ElVicedeganat de Cultura s’encarrega de coordinar i fer la difusió de l’activitat. Elpropòsit d’aquesta mostra, tal com es fa habitualment en altres països europeus,és donar l’oportunitat als alumnes que s’acaben de llicenciar de veure el seu treballen un context ampli i contrastat entre els companys de promoció. I, en segonterme, està pensada com a estímul immediat per a les noves promocions queentren a la Facultat, de manera que puguin gaudir, en directe i amb un tractamentacurat, d’una activitat en viu que recull els resultats més positius de cada promocióque es llicencia a la Facultat.

QUATRE EDICIONS DE PATRIM: dades sensibles

Des de l’any 2004, el jurat que s’organitza per adquirir unes deu obres anuals(format per membres de l’Equip deganal, per representants dels quatreDepartaments de la Facultat, del Rectorat, de Gerència i del Servei de Patrimonide la UB) selecciona les obres directament d’entre els treballs exposats a la granmostra Sense títol, amb la voluntat afegida de promoure fora de la Facultatl’exposició de les obres adquirides. Aquestes actuacions han obert una nova etapai agraïm que des del primer moment fossin compartides i recolzades pel Dr. SalvadorClaramunt, aleshores responsable del Vicerectorat de Política Cultural iPublicacions de la UB. Per dotar d’identitat als conjunts d’obres artístiques obtingutsde cada promoció, des de principis d’aquesta dècada es va decidir denominar-lesPatrim. Una marca que permet identificar-les com a obres d’excel·lència que formenpart d’un fons patrimonial de la Universitat.

En el passat, les oportunitats que podia oferir la mateixa Facultat per exposar a laciutat obres dels alumnes formats a Belles Arts, que haurien passat a formar partd’aquest fons patrimonial, eren escasses. En la dècada anterior, la Capella del’Antic Hospital de la Santa Creu va acollir puntualment dues exposicions col·lectivesd’alumnes que s’acabaven de llicenciar. El 1992 el professor Genís Cano,recentment desaparegut, va comissariar l’exposició Noves de Belles Arts. Recentsadquisicions de Belles Arts, i el 1996 es va presentar l’exposició Parades en elbuit. 7 artistes formats a Belles Arts, comissariada per mi mateixa, amb obresd’alumnes pertanyents a diferents generacions. Ambdues van estar organitzadespels respectius deganats de la Facultat, conjuntament amb el Vicerectoratd’Activitats Culturals i Publicacions de la UB, i l’Ajuntament de Barcelona. Durantla segona meitat dels anys noranta i principis del 2000, havia estat un costumhabitual instal·lar part d’aquestes adquisicions a la porxada principal de l’edifici delClínic de la Facultat de Medicina, on foren sempre molt ben acollides. I, actualment,un nombre considerable de les 1.200 obres que constitueixen aquest fons artísticestà repartit per nombrosos despatxos de la UB.

Un cop hem entrat en el nou mil·lenni, en aquests moments d’inajornable necessitatde vincular la Universitat cada cop més amb l’exterior, la societat i el món culturalen general que reclamen els nous ensenyaments europeus, hem volgut fer un pasmés, conscients de la importància de fer permeable al món exterior —d’una maneraja totalment normalitzada— els resultats de la formació artística rebuda a lesnostres aules, tractant de diversificar la presència dels titulats en escenaris culturalsde rellevància on anar deixant testimonis de rigor de les problemàtiques conceptualsi estètiques que ocupen a cada generació d’alumnes de la Facultat.

Una de les primeres accions va ser pactar amb la Fundació Vilacasas de Barcelonauna exposició anual de Patrim, que s’ha estat fent durant els mesos de juliol permostrar cada edició d’adquisicions d’un any a l’altre. I, en un context cultural mésampli, l’actual Vicedegà de Cultura, Dr. Carlos Velilla, ha fet una constant i acuradalabor , que no te precedents a la Facultat, d’ inserció i difusió d’ aquestes obres en

diferents institucions artístiques, centres d’art i mostres internacionals de prestigique han sol·licitat la participació de la Facultat, sens dubte pels qualificats materialsartístics que cada edició concentra i per les seves efectives aportacions als debatsintel·lectuals del moment. D’aquesta manera, les obres han estat exposades alCentre Cultural La Mercè de Girona (2005), a la Maison de la Catalogne de París(2006), a les consecutives edicions del Festival de Video-art Loop Art ( 2005,2006, 2007, 2008) que cada any s’organitzen a Barcelona, i a les exposicionsPlantas, animales y otras compañías , presentada a l’Espai 292 de Barcelona,que va tenir lloc el mes de desembre de 2006, a Component de la quotidianitat (lautilització del videoart i l’ espai universitari com a generador de pensament),celebrada a l’ Espai Movistar del “Campus Diagonal-Sud” el passat mes de marçde 2008 i a la italiana mostra d’art Giovani & Artisti que s’ inaugura a Sassari(L’Alguer) a l’abril del 2008.

Aquest llibret serveix, ara, per mostrar de manera conjunta les quatre edicions deles adquisicions patrimonials de la UB que el nostre equip deganal ha tingut curad’organitzar: Patrim 04, Patrim 05, Patrim 06 i Patrim 07, corresponents a lesquatre darreres promocions d’alumnes. S’hi recullen els projectes artístics delsjoves llicenciats a Barcelona (catalans i, cada vegada més, forans), que, amb lesseves germinals però consistents exploracions creatives, es debatenintel·lectualment per fer-se pas entre les noves generacions d’artistes. Produccionsque en els darrers anys hem tractat d’ introduïr dinàmicament entre els circuitsartístics per iniciar una tasca estable i constant, des de la Facultat, de divulgaciócap a la societat de les noves orientacions que prenen els llenguatges artístics, jades de dins mateix de l’exigència diversificada de les aules de la Facultat.

El resultat és un alt nivell de propostes que l’alumnat dels tallers experimentals haemprès dins d’ uns plantejaments discursius i disciplinaris oberts, que susciteninteressants reflexions en bona part d’ells sobre aspectes vinculats a les dadessensibles de la comunitat com són els sistemes, registres, intercanvis o conductessocials amb particulars construccions d’històries d’humor, frustració, paradoxesbucòliques, o privacitats urbanes, d’una molt notable intensitat en les sevesplasmacions personals.

Seguint en la línia de construir plataformes de visibilitat des del món universitariper facilitar, en la mesura del possible, una prompta incorporació dels titulats almón artístic i cultural, amb aquesta publicació volem deixar constància dels treballs,conjuntament amb els pensaments que els avalen, dels més destacatsrepresentants de les quatre darreres promocions, per tal de donar a veure de formacompleta i les renovadores perspectives que ens obren.

Teresa BlanchDegana de la Facultat de Belles ArtsMarç de 2008

Patrim 2004

D a n a e Díaz

Como cada mañanaVídeo animació, DVD, 2’ 34’’

Como cada mañana converteix:la rutina en un ritual;la persona en una figura en blanc i negre;el color vermell en màgia;l’espai en buit;el buit en blanc;la mort en vida;i la vida en repetició.

1 0

E n r i c Gili

Zona Universitària 100% invisible

Instal·lació, mides variables

En els carrers de la zona universitària succeeix un fenomenrar. Hi ha dos grups que cohabiten, cosa que dóna peu a unasobreutilització temporal (i laboral) del mateix espai públic, moltadequada a la forma postfordista de l’organització horària entorns productius.

Es tracta d’articular un mecanisme que faci visible el fenomende la presència simultània a la zona universitària de personesamb interessos i modus oposats. Mitjançant aquesta operacióes vol posar de manifest la trobada surrealista entre putes iuniversitaris, aquest «canvi de torn» que té lloc diàriament ambuna espècie de cerimònia de mútua ceguesa.

Aquest és el fenomen que penso que és significatiu: la capacitatsistemàtica de l’aparell simbòlic dominant per convertir l’altre—tot allò altre al marge de si mateix— en 100 % invisible.

12

Momu & No Es

Audio en suport DVD, 2’ 53’’

Registro sonoro de cuandoMomu pasó a ser No Es

…un poder especial és el que tenen les Sailor Moon, perconvertir-se en una altra dama…

Doña lucíapaula morenomurillo, en dos(2) folis de paper timbratexclusiu per a documents notarials, de sèrie 5L,números1134145, 1134144, que signà, firmà i rubricà i segellàa Barcelona a VINT DE MAIG de dos mil quatre; En dono fe

Doña lucíapaula morenomurillo, en dos(2) folis es va gastar 70euros

Doña lucíapaula morenomurillo, en dos(2) folis i una gravacióoculta va explicar una d’aquestes històries que quedenenredades entre els eixos de la realitat.

Momu diu:

A mi m’agrada Sailor Moon…

Momu té una minilobster, cranc premiat de dia, Pati Pokemonde nit, però ella va transferir els seus poders a No Es. No Es téla seva minilobster? I així dia rere dia comparteixen una autoria.

14

T e r e s a Valverde

Estirar més el braç que la màniga

Teixits i fil de cosir, 100 x 27 x 5 cm

Els teixits formen part de la nostra vida quotidiana, de l’esferadomèstica. Des que naixem fins que morim serveixend’embolcall, de protecció i de llenguatge del cos humà.

Utilitzats com a mitjà d’expressió no els podem deslligar de laseva història ni del seu llenguatge. Són precisament aquestselements els que m’agrada manipular.

Per mi, els teixits, els fils, les formes i els colors sempre hanestat part de la meva vida.

16

E s t h e r Ribot

S/T (escenari)

Fotografia digital, 60 x 125 cm

L’obra forma part d’una sèrie fotogràfica anomenada Escenaris(2004-06). Les fotografies mostren aquells llocs que han estatcreats per a un ús determinat però que, un cop abandonats,perden el sentit pel qual havien estat creats i esdevenenescenaris sense actors, llocs de ningú, petites parcel·lesperdudes en l’espai i el temps que són d’enlloc i, alhora, de totarreu. Amb aquestes fotografies d’estructures i arquitecturesprovisionals el que queda retratat no són tan sols les fustes iels ferros, sinó els hàbits, els costums i les pors de la societaten general.

18

L a u r a Marte

Opis

Opis és la visió del paisatge publicitari dels carrers de Barcelona,des d’una mirada alliberadora. Mitjançant el retoc digital, l’artistas’apropia del suport publicitari per mostrar el paisatge que hi haal darrere. La fixació de l’instant fotogràfic in situ atorga a lafotografia les coordenades d’espai i de temps, més pròpies del’escultura. La fotografia no es mou del seu context, però sí quese n’altera el suport: el missatge publicitari esdevé realitat...Una meticulosa fixació per l’ordre i la neteja duu a Marte a tapartot allò que altera el paisatge, cosa que dóna una graciosasensació de pau i tranquil·litat.

Instal·lació: vídeo, DVD, 4’23’’ i capsa de llum, 150 x 100 cm20

L l o r e n ç Pont

Arabesc

Acrílic sobre tela, 195 x 135 cm

Fa una mitja hora m’ha trucat la Dolo per demanar-me un textd’unes deu línies per a un catàleg sobre l’obra patrimoni de laFacultat de Belles Arts de la UB… Aviat farà tres anys que vasorgir el quadre en qüestió.

Va ser just després de l’atemptat terrorista d’ETA, ai no!, d’AlQaida!, on van morir no sé quantes persones i que va suposarla destrucció de la imatge pública del govern espanyol del PP,favorable a la guerra, i el posterior canvi d’aquest govern unparell de dies més tard per un de suposades esquerresencapçalat pel súper Zp.

El quadre és abstracte i confús com tota la informació amb quèens bombardegen els mass media d’aquesta o aquellacorporació, com si es tractés d’una guerra preventiva on lesbombes no provoquen ferits ni morts immediats.

Una sèrie d’estructures gràfiques es barregen de manera méso menys obscena per donar lloc a una forma amorfa. Cèl·luleshumanes, cèl·lules terroristes, cèl·lules inhumanes terroristes.Estructures parlamentàries capgirades per trossos de carnd’usuaris del transport públic. Línies de sang amb les qualss’escriu la història… Un bon títol podria ser kill lies all.

22

L a i a Figuerola

Transiberià

Aïguafort i punta seca, 5 gravats de 30 x 40 cm c/u

Aquestes cinc estampes són una part de tot un treball que estàen procés. Amb aquestes estampes s’ha treballat una de lesquaranta estacions del recorregut del mític tren. És un treballbasat en el meu imaginari, en com recorre aquest tren la Sibèriafins a arribar al mar del Japó, concretament a Vladivostok.Després d’aquest «recorregut imaginari» hi ha la previsiód’agafar el tren i poder fer unes estampes que equivalguin ales anteriors, amb les quals es pugui contrastar les visions d’unviatge imaginat i les d’un viatge viscut.

24

Videoclip basat en les experiències de dos personatgesfemenins i ficticis que treballen d’estàtues humanes a la ciutatde Barcelona. A través d’aquest treball descriuen les primeresdiferències, els avantatges i desavantatges com a estrangeresque treballen i viuen en un altre país.

El treball en equip va ser constant i es va nodrir de bastantsrecursos, és a dir, de les eines que teníem a mà: espais, imatgesi sons. Internet, d’altra banda, i una mica de creativitat van serels elements bàsics.

Per trobar la història no calia anar tan lluny: tant sols va caldrebasar-nos en la nostra pròpia experiència com a estrangeres,sumada amb les vivències d’altres persones que conflueixenen situacions col·lectives com estranys en un lloc de la terra.Però sobretot ens vam centrar en les maneres, les diferènciesi els xocs culturals que sorgeixen a l’hora de poder viure iadaptar-se en un determinat lloc. Aquests elements van ser elmotor de construcció de la història, barrejada amb una mica deficció, de metàfores i imatges creatives.

L i z K. Peñuela - J u a n i t a Ríos

Por la plata baila el mono

Vídeo, DVD, 14’26

Patrim 2005

A l e j a n d r a Andrés

La part de darrera

Vídeo , DVD, 1’ 33’’

Totes les societats han construït arquetips humans fantasiososper identificar-s’hi o per representar pors, desitjos i frustracions.En la nostra societat postindustrial, interconnectada iintercultural, un imaginari provinent de Japó, el manga, s’ha fetcomú a tot el primer món. Aquest treball se’n serveix per establirun fil conductor/seductor que teixeix, amb els codis propis deles seves imatges, tant les relacions de poder comd’homogeneïtzació que es conjuguen sota els seus brillants icomestibles colors i els seus rostres amb trets propis de sol·lícitscadells.

Projectades en la foscor d’una sala, aquestes imatges emanend’una font del desig i són retornades a una altra d’igualmentdesitjosa: la de l’espectador. El lloc en el qual el conjunt de lesrepresentacions són ordenades i dirigides és el que no es veu,el que queda al darrere.

30

J o r d i Bassa

L’Oreal

Plàstic i greix animal, 173 x 127 cm

Idees sobre la bellesa es confronten. Temps també contraposats.Caminen junts en una obra que mai s’acaba.

32

E s p e r a n z a Marimón

Col·lecció de col·leccionistes

Vídeo i fotografia digital, DVD, 7’ 14’’

Col·lecció de col·leccionistes és un vídeo resultat d’una inquietudque va desembocar en un projecte d’investigació sobre elfenomen del col·leccionisme. És una història de col·leccionistes,una recol·lecció de col·leccions, que busca diferents raons perles quals ens dediquem a col·leccionar i diferents maneres defer-ho.

El vídeo ens mostra una sèrie de col·leccionistes relacionant-se amb les seves col·leccions. És una reflexió sobre el fenomen,en què els mateixos protagonistes ens descriuen les raons iels motius que els van portar a començar una col·lecció, lesseves formes de catalogar i ordenar-les i l’especial relació quehi tenen.

Al final, acabo obsessionada per col·leccionar col·leccionistes,fins al punt que jo mateixa esdevinc col·leccionista.

34

T o m á s Méndez

Barcelombia

Instal·lació: impressió digital sobre paper enganxat a la paret, mides variables

El fenomen d’immigració massiva que viu Espanya aquestsdarrers anys posa en evidència el seu passat colonial configurantun paisatge social en plena efervescència i en constant mutació.Els fluxos migratoris que provenen particularment de l’AmèricaLlatina són el retorn d’un procés desencadenant que es remuntaa fa 500 anys, partint d’una línia contínua d’esdevenimentshistòrics que donen forma tant al continent americà com alcontinent europeu. Si observem les identitats culturalsllatinoamericanes podem dir que la situació actual es indissociablede l’arribada d’immigrats europeus sobre les costes americanes.De la mateixa manera, avui, la presència llatinoamericana aEspanya alimenta i defineix les noves identitats. El rostred’Europa es troba en plena reconfiguració dins un moment onles identitats nacionals prenen completes i noves significacionspatint l’impuls renovador dels països del sud dels quals Europaha estat el turment durant un llarg temps. D’aquest context neixBarcelombia, híbrid entre Barcelona i Colòmbia.

El mot tradueix la situació de milers de persones presents a lacapital catalana on la realitat d’un país originari coexisteix ambaquella del país d’arribada. Prenent la forma d’unacontraconquesta, el capital cultural llatinoamericà adopta lesseves posicions dins la societat espanyola. A través delllenguatge, la música, la cuina, les imatges i les maneres de fer,l’ocupació progressa i dóna forma a una nova cultura local.Barcelombia és també una utopia personal de vocació col·lectiva.Per mi suposa l’ocasió de redefinir la meva identitat nacional,lluny dels valors institucionals del país socialment injust i revoltdel que vinc, de reformular una estètica que demana compted’un passat precolombí al mateix temps que es troba en contacteamb la creació contemporània i que reescull les icones del mónimaginari polític.

En expansió amb col·laboracions d’altres artistes gràfics i degrups de música, el projecte Barcelombia es compon d’un blocd’acció sobre Barcelona que envaeix els carrers amb els seuscartells i es pronuncia dins les sales de concerts. Es pot parlarde Barcelombia com a territori independent. La totalitat delprojecte pot ser visitada a www.barcelombia.org

36

M a r i s a Marín ( c o l·l e c t i u c h r o m a )

Barceloneta

Fotografia digital, 125 x 125 cm

Una memòria amb la vista posada en el futur; la pregunta queronda les arquitectures imaginàries del col·lectiu Chroma esdesplaça del «qui va viure allà?» al «qui hi anirà a viure?».Aquests espais semblen més preocupats pel temps que perl’espai mateix. Tot i la vocació estètica per la ruïna, no és elpassat el que empaiten aquestes imatges, sinó el futur. Si hi hauna ruïna, aquí, és la de l’interrogant obert: el projecte queencara no s’emprèn del tot, si de cas un esbós existencial, comun collage de possibilitats a penes temptades.

Essencialment palimpsestos arquitectònics, aquestesconstruccions superposen les ombres d’un passat, trastoquenel seu interior pel seu exterior i edifiquen, així, una memòriaíntima —i físicament exposada— dels seus inquilins. Però unpalimpsest sempre anticipa futures inscripcions i, en tot cas,aquelles inscripcions primerenques, sepultades en la memòria,encobertes però latents, enyoren emergir reencarnades. Peraixò, encara que confeccionades de vestigis del passat,aquestes imatges intueixen un futur al qual gairebé no obrenels ulls, qui sap si a penes albirat en la seva vocació per laruïna, com si aquesta fos la forma de l’avantparadís.

38

M a r c e l Pie Barba

Els dibuixos, les imatges i les sensacions apareixen idesapareixen, a vegades es fan incomprensibles, a vegadessón totalment recognoscibles, a vegades es transformen, muten;a vegades apareixen bruscament i desapareixen ambdelicadesa. A poc a poc van formant el resum de la mevaexperiència, plena de fragments d’espai i de temps. Aquestaés la meva relació amb el món, plena de diminutes escenes,imatges intermitents, sons, flaixos, paisatges nous i paisatgesrepetits..., plena d’ambivalències, de malentesos, decontradiccions...

Cada dibuix, cada fotograma és un minúscul fragment de lameva experiència. Però és la relació entre dibuix i dibuix, entrefotograma i fotograma, la que converteix la narració en vivènciareal. En el fons, és en aquest espai on jo confio tota la mevaanimació, de la mateixa manera que és en l’espai que em separade tot allò altre, on confio tota la meva raó de ser. I és allà,entre totes les coses, on ens fem partícips de la nostraexperiència, ja no la deixem passar, la vivim. L’animació és, endefinitiva, una forma de compartir el meu espai vital.

Five months trying to draw New York

Vídeo animació, DVD, 3’40

J o r d i Morell

Paisatge XV

Vídeo, DVD, 2’

Articulant el treball artístic al voltant de l’estranyesa, Jordi Morellfusiona i confon gèneres, per mostrar-nos espais i situacionsde la pròpia existència.

Paisatge XV és producte d’una d’aquestes mirades estranyesque amb fascinació i dubte ens invita a romandre-hi.

42

R o g e r Conesa

Metamapes

Vídeo interactiu, CD44

Metamapes: l’orientació des de la desubicació pretén orientara través dels diferents territoris de percepció interna querepresenten de manera conjunta, però alhora fragmentada (ifer així un paral·lelisme amb el funcionament de la memòriapròpia de l’ésser humà, substituïda en aquest cas per imatgeso icones), les experiències a tots els nivells humans —des delsmés propers a la matèria fins als més eteris. Aquestesexperiències són les que acaben formant (a partir d’un procéscíclic de construcció-desconstrucció-construcció) els modesd’actuació, comportaments i criteris de les persones; és a dir,el seu propi llenguatge.

Tot això es desenvolupa des d’un punt de vista autobiogràfic.El mètode que s’utilitza per tal de dur a terme el projecte —iexplicar a un nivell de «llegenda» general el funcionamentuniversal d’aquests metamapes— és partir de la pròpiaexperiència personal, basada en fets, retalls de memòria,imatges i icones, per tractar de temes relacionats amb laconstrucció de la identitat.

A n d r é s Torres

Estructura 3

Oli sobre tela, 150 x 150 cm

La representació d’allò viscut, la filtració del meu entorn, laconfrontació directa amb la realitat et permet viure en el quadre,pintar del present, una suma d’instants que han estat. Silenci itreball. Quietud i calma. La identitat del lloc, identitat d’un mateix.

46

D i a n a Ros

S/T

Instal·lació, tècnica mixta, mides variables

La metodologia del tall, de seccionar, de dividir la matèria pertal de reordenar-la, replantejar-la. Un ordre en l’equilibri de lagravetat. Construccions que s’alleugereixen, la massa sòlidaes converteix en intermitent, buida a trossos. Estructuresverticalment ràpides, horitzontalment marquen un ritmed’instrument desafinat. Una organització, un ordre inestable.Com un teixit tosc desfilat. Estructures on no hi ha elementsgratuïts; cada element, retall, cada part de l’estructura funcionaamb relació a les altres. Una peça no té sentit sense l’altra alcostat, l ’altra a sota, l ’altra a sobre… Cada part ésimprescindible, té la seva funció específica… Estructurescol·lectives, funcionen en conjunt.

48

Patrim 2006

M a r t a Biel

52

Despertar-se, rentar-se, pentinar-se, vestir-se, posar-se les sabates,esmorzar, medicar-se, descansar, mirar la tele, dormir, dinar, resar, llegir,canviar-se, passejar, berenar, reposar, tornar a dormir, rellegir, sopar,endormiscar-se, rentar-se les dents, posar-se el pijama, anar a dormir.

Despertar-la, rentar-la, pentinar-la, vestir-la, posar-li les sabates, preparar-lil’esmorzar, medicar-la, incorporar-la al sofà, engegar-li la tele, dur-la al’habitació, fer-li el dinar, posar-li el rosari, donar-li els llibres, canviar-la, dur-la a passejar, donar-li berenar, ajeure-la, reincorporar-la al sofà, fer-licompanyia, preparar-li el sopar, tornar-la a canviar, rentar-li les dents, posar-

li el pijama, posar-la a dormir.

Dues cadires i 24 conjunts de paraules, simultanis, en bucle.Rutines individuals i compartides al llarg de 24 hores.Convivència i quotidianitat reflectides en paraules, sons isentiments.

Des d’un punt de vista íntim i proper, Projecte rutines (constituïtper «pronoms» i «24 hores») neix de la convivència, sovintàrdua però afable, de dues realitats ambivalents que, alhora,no poden coexistir l’una sense l’altra.

A través del diàleg que s’estableix entre vellesa i dependència—factors que interactuen amb la rutina i l’entorn quotidià—«pronoms» pretén evidenciar aquesta dualitat existent entre lavivència personal de l’individu mancat de plena autonomia i lade la resta, que conviuen amb ell en l’entorn social més proper.«24 hores» palesa també aquesta annexió a l’entorn quotidià,però des d’un punt de vista més corpori, ja que són tots aquellsobjectes d’ús diari els que ens parlen de rutines, hàbits icostums, vellesa o dependència.

Projecte rutines: “pronoms”

Instal·lació: vídeo projecció, DVD, 1’ i dues cadires

54

T j a s a Kancler

Campo de dispersión és la peça derivada del projecteFragmentaciones on m’interessava el sistema de signes isintaxi que elaboren les variants combinatòries dels objectes.En aquest món de signes, escapaven molt ràpidament alseu valor d’ús per jugar entre si, per correspondre’s. Darrered’aquesta formalització semiòtica, sens dubte hi ha unareminiscència de La nàusea, de Sartre, on ens acostem al’experiència del món tal com se’ns presenta, oblidant-nosdels llaços significatius que té en la nostra vida quotidiana.

Em semblava que l’objecte podia tenir una vida pròpia, sortirde la passivitat de la seva utilització per adquirir una certaautonomia i potser venjar-se d’un subjecte massa convençutde dominar-lo. Els objectes sempre han estat considerats ununivers inert i mut, del qual disposem amb el pretext que elshem produït. Però aquest univers té alguna cosa a dir, algunacosa que supera el fet d’utilitzar-los. Entra en el regne delssignes, on res no passa amb tanta simplicitat, perquè el signesempre és l’esvaïment de la cosa. L’objecte signe, en el qualinterfereixen múltiples tipus de valors, és molt més ambigu queel signe lingüístic. On són, no la coherència abstracta, sinó lescontradiccions viscudes en el sistema dels objectes?

Campo de dispersión

Instal·lació: dibuix digital fragmentat sobre paper, 550 x 540 cm

56

Caos Lab

Localització: platja del Bogatell, Barcelona

Data: 20 de maig de 2006

L’acció consisteix en la contractació de personal, en aquest casmembres del Caos Lab, per anar a fregar el mar.

Comença amb l’arribada del personal a la platja, amb el vestuaripertinent per a l’acció: bates de neteja, cubell i pal de fregar.Tot seguit el personal posa els cubells a la vora de la platja i esdisposa a fregar el mar. Un cop el cubell està ple, el personall’agafa, retorna l’aigua al mar i marxa de la platja. Aquesta accióestà enregistrada en format de vídeo amb una durada de 2’44".

Es tracta del primer treball del col·lectiu i funciona a mode depresentació. Se’n poden extreure diverses lectures. Des deCaös Lab posem especial interès en tot allò relacionat amb laidea d’absurd: la futilesa de fregar l’aigua del mar que va i veincessantment, accentuada pel retorn d’aquesta aigua al seuorigen un cop acabada l’acció.

En extrapolar l’acte quotidià de la neteja, s’accentua la mancade consciència provocada per la rutina a l’hora de dur a termedeterminades accions del dia a dia.

Suciedad de limpieza

Vídeo, DVD, 2’44’’

M i a Erre

58

Concebo aquest treball com un catàleg de sensacions senseànim de qualificar-les.

R&bpunkrock’n’rollfuckedupelectrometallicnoise és unainstal·lació en un entorn d’electrovisió inspirada en els videojocsde principi dels anys vuitanta des d’un punt de vista puramentlúdic. Això em permet treballar en el concepte que em vaimpulsar a fer-la d’una manera asèptica. Aquest concepte noés cap altre que la curiositat, tan innata a la naturalesa humana,que em produeix ironitzar sobre nocions absurdes: éssershumans desproveïts de tota humanitat són atacats per florsque no mostren cap senyal de violència o per insectes gegantssense maldat ni agressivitat o fins i tot aixafats per l’espectadormateix, que només contempla l’obra. Comecocos humanitzatsque devoren verdures o imatges reals que no són res més quecaricatures jocoses. No és casual el tipus de flors que atacacada un dels protagonistes. El sexe femení és atacat per florsamb simbologia fàl·lica, mentre que el masculí és assetjat perflors que tenen reminiscències vaginals.

També em va atraure la paradoxa d’utilitzar la tecnologia actualper recrear els productes que es feien costosament quanaquesta tecnologia no existia. La tecnologia en el futur perrecrear la seva absència en el passat.

M’interessava plasmar la idea des de dos punts de vista diferentsa partir de la seva seqüència temporal. D’una banda, lainstal·lació es compon d’una projecció lineal en bucle que mostraa l’espectador les sensacions que vull transmetre, sense donar-li opció a participar. D’altra banda, al voltant d’aquesta projeccióconcebo un fotograma extret d’aquest videojoc en el qual enspodem introduir i interactuar, ja que he pretès donar-li un entorntridimensional però respectant l’estètica bidimensional arcaica,en un espai en què els rols de cada un dels elements estanintercanviats.

Tot això deixa clar el missatge que vull expressar: el joc és eljoc i no té regles. Tot el que veiem no és real ni ho serà mai,encara que formi part de la realitat, en aquest cas virtual.

R&Bpunkrock’N’ROLLFUCKDUPELECTROMETALLICNOISE

Instal·lació: vídeo projecció, DVD, 2’ 46’’ i vinil, mides variables

60

Y a g o Hortal

En pintura, un accident provocat implica relegar tot el teuconeixement, tot el que tu ets, a l’atzar; i el fet d’intentar controlar-lo, un combat d’indefinits assalts.

Així doncs, i a base d’assalts, vaig ordenant tot allò que emdóna la pintura i es va posant de manifest el que més m’identifica.

Construeixo i desconstrueixo, munto i desmunto, ordeno idesordeno, fins a arribar a la màxima entesa entre ambdóstermes.

La casualitat convergeix en un discurs de raó després d’un diàleg.

S/T

Acrílic sobre tela, 195 x 130 cm

A n n a Garcia-Pineda

62

Les tragèdies humanes convertides en un acudit fàcil. Elllenguatge mateix sembla que ho demana a crits. Les sevesestructures estan plenes de petites bromes de mal gust queno fan altra cosa que desvetllar els nostres estigmes quotidians,petits fracassos diaris i catàstrofes diumengeres. Al cap i a lafi, no es pot escapar de la ironia. Simplement em pregunto quèsucceeix a la ment de l’espectador quan juguem a despertar elriure políticament incorrecte.

El meu treball gira al voltant de preocupacions en relació ambel gènere i el paper del llenguatge com a creador d’identitats.El que és lúdic funciona com a estratègia articuladora d’unsprojectes que busquen potenciar la complicitat amb l’espectadoren les construccions de sentit. Un replantejament del ser i elsemblar en bromes suposadament ingènues que busquenformats propers a la tira còmica o al programa de varietats enun intent de desprendre les reflexions existencials del pes delque és tràgic. Uns desplaçaments cap a la quotidianitat permitjà de petites gràcies inspirades en frases fetes i jocs deparaules que, amb una lògica aparentment innocent, tractend’estereotips que funcionen com a prejudicis.

Ataque emocional

Vídeo, DVD, 31’

64

E m p a r Buxeda

Prototip d’autonomia per al cultiu de la mongetera és el resultatd’una investigació per aconseguir un entorn utòpic on el cultiude mongeteres quedi lliure de la seva relació vital amb la terra.La fixació natural de la planta a la terra ha estat superadamitjançant recursos tecnocientífics que li donen una majorautonomia respecte al seu hàbitat natural. La terra és substituïdaper un líquid nutrient (cultiu hidropònic) que garanteix lesnecessitats vitals i l’alimentació de les plantes. Alhora, el llocon habiten les plantes és un mecanisme artificial que generanoves formes de relació i de dependència entre les plantes il’home. El sistema està programat per detectar la presència del’espectador i activar el procés de reciclatge del líquid nutrienti completar, d’aquesta manera, el seu cicle vital. Mitjançant elsdispositius lluminosos l’espectador pot veure com la sevapresència forma part del sistema i esdevé un recurs més delmecanisme per completar la seva funció.

Prototip d’autonomia pel cultiu de la mongetera

Instal·lació: plantes, aigua, cultiu i programador, 95 x 120 x 150 cm

66

A n d r e a Domènech

Historias de la calle dóna nom a un projecte fotogràfic construïta mode de dietari entre l’octubre del 2005 i el juny del 2006.Primerament el projecte es formalitza en un llibre d’ediciópersonal que recull l’experiència compartida durant uns mesosamb algunes persones sense sostre que viuen als carrers dela ciutat de Barcelona. L’exposició del llibre va acompanyadade deu de les imatges més rellevants que formen part del llibre,cosa que permet un altre tipus d’aproximació al tema.

El treball representa el procés de la pròpia experiència i esmaterialitza com un espai on es troben diferents realitats queamb el temps s’han anat apropant. D’una banda, es fa explícitala realitat fotogràfica que com a registre immortalitza, i en deixamemòria, els moments existencials d’unes persones que solenser oblidades en els marges de l’estructura social; d’altra banda,la realitat de l’experiència que esdevé una recerca de la pròpiaidentitat. Historias de la calle resulta així un homenatge als seusprotagonistes.

Historias de la calle

Fotografies blanc i negre, 40 x 60 cm c/u i llibre d’artista, 15 x 21 cm

68

Odyssey

Instal·lació: vídeo, DVD, 120’ i fotografia, 200 x 133 cm

C e s c Moliné

Des de la literatura i el mite, les propostes artístiques queplantejo cerquen revisitar els arquetipus socials des d’unaperspectiva contemporània. M’interessa plantejar preguntesrelacionades amb la naturalesa canviant de la identitat, laconsciència, el coneixement, els sentiments i l’existència.

Treballo principalment amb sèries fotogràfiques i vídeo stopmotion per deixar que el temps transcorri i, en aquell lapse detemps, poder descriure el que Jeff Wall anomena states ofbecoming, per entendre la importància i el significat de latransformació, de la mutació, en allò que és propi de la interioritatde l’individu. La presa d’imatges fuig de la fotografia documentalper apropar-se a la fotografia escenificada on els models actorsduen a terme accions que s’enregistren en el si d’un estudi od’un entorn preparat per a la performance.

El so dels vídeos stop motion remet als sons arquetípics coml’aigua que flueix, la respiració d’una persona, el plor d’un infant,els espetecs d’un foc que crema, etc. Cerco sons que tinguinsignificats universals.

En Odyssey he volgut fer referència a la partença i al retornd’un viatge cap al desconegut i, per fer-ho, he proposat utilitzarla metàfora del naixement o la mort. D’aquesta manera, la vidaés el viatge, l’exploració; i l’aigua, el medi on transcorre el trànsit,la vida. I Ulisses és nadó que ha de néixer i, alhora, individuque finalitza el seu periple vital. Naixement i mort es proposencom a trànsits sobtats i intensos on el viatger queda exposat ala més profunda vulnerabilitat en l’avantsala cap a l’ignot.

70

J u a n Fernando

Per la meva seguretat

Vídeo, DVD, 3’ 20’’

Per la meva seguretat és un fragment de vídeo de poc més detres minuts de durada. Consisteix en una recopilació d’imatgesextretes de l’arxiu gràfic d’un nou sistema de videovigilància(VV2.0) que encara es troba en fase de proves. Aquest nousistema, instal·lat fa poc en les xarxes de transport subterràniesde la ciutat de Metròpolis, disposa d’una sofisticada tecnologiaKYA PF4 i permet, a més de registrar i controlar l’espai i elsusuaris en general, visualitzar i conèixer íntegrament lacomplexió dels individus, fins i tot a través de la roba.

En treure aquestes imatges a la llum pública des del contextartístic, es pretén convidar a reflexionar no només sobre elssistemes coercitius amb els quals convivim actualment (on ésevident que el model panòptic de vigilància carcerària concebutdurant la il·lustració com a forma de control ja no és exclusiudels recintes carceraris), sinó també sobre com l’aplicaciód’aquestes tecnologies posa en evidència dilemes de definicióentre els nostres conceptes més arrelats com en aquest cas elde la seguretat i la privadesa.

Patrim 2007

74

B e g o ñ a Toledo

Lo.proyect neix el març de 2006 (amb la col·laboració de LuisMateo, artista relacionat amb les arts escèniques). La primerafinalitat del projecte és obrir una manera d’entendre la ciutat apartir de l’anàlisi d’allò quotidià, fent una reflexió sobre els modesd’habitar el territori de l’urbs. Centrat en aquest període a laciutat de Barcelona, les primeres estratègies d’acció Lo.proyectes van basar en el caminar com a forma de comprensió iconstrucció de significants, per continuar o potser aportar altreslínies d’actuació sobre el terreny del recorregut com a disciplinaestètica.

La metodologia portada a terme per lo.proyect podriaestructurar-se de la manera següent:

OBSERVACIÓ (derives, recorreguts, caminar)

ANÀLISI (lectura del terreny, captura i registre)

ACCIÓ (objectiu, interacció, intervenció)

Cadascuna de les sessions dutes a terme ha estat documentadaa partir de fotografies, vídeos, textos, mostres i objectes trobats.

Tot el material recopilat està arxivat i pot ser ampliat, manipulati reinterpretat per la generació de discursos nous o derivats.

LO.PROYECT (un año recorrido)

Instal·lació: fotografia, vinils i 2 vídeos, DVD, 5’ 47’’ i 4’ 17’’, mides variables

76

D a v i d Oliver

Les estampes que presento són una sèrie de tapissos apropiatsper fer petit point, cada un dels quals presenta un paisatgesobre el qual tenen lloc diferents intervencions amb serigrafia imitjançant aquestes es produeix una reformulació dels mateixospaisatges.

Es tracta de tres paisatges en ple apogeu primaveral. Diàfanesescenes campestres a cada una de les quals, a través de laintervenció serigràfica, es dóna lloc a quelcom ominós que, toti així, no aconsegueix trencar la quietud i la claredat de l’escena,sinó que, al contrari, hi injecta més bucolisme encara.

Són escenes que tot i la seva càrrega eròtica o una micaindecorosa, que al principi provoca un cert impacte visual pelfet de tractar-se de tapissos, estan tractades amb moltatendresa.

L’estampació serigràfica està aplicada mitjançant tintes planessuperposades, de manera que la intervenció queda totalmentintegrada en el tapís original, que, a la vegada, pel fet de tractar-se d’un objecte apropiat i fabricat en sèrie mitjançant serigrafiaindustrial, acaba resultant una reverberació en la tècnica dereproducció, però que utilitza aquests llenguatges plàstics ambintencions totalment antagòniques. D’aquesta manera intentodonar un ús obert i polivalent a la serigrafia com a recerca iexploració en els llenguatges de l’art.

Le val fleurí

Serigrafia sobre tapís “París Royal”, 44 x 60 cm

78

D a v i d Oca

So Lonely és una videoinstal·lació que tracta de copsar unasensació d’absurd i de basta solitud vehiculada a través d’unllenguatge visual fred i distanciat.

El fet d’aplicar distància en la mirada sobre l’absurd i el patetisme,d’allunyar-se d’allò melodramàtic, permet que també apareguiun sentit de l’humor soterrat i silenciós.

El que veiem és una persona asseguda amb un tamboret a cadabanda, que se’ls acosta i els torna a desar a lloc en una successióde moviments sense fi.

Així el temps s’omple amb una coreografia absurda, s’escriu ambuna acció que s’esgota en si mateixa, en el fet de dur-se aterme.

El gest i el moviment esdevenen un signe sense significat,perquè no tenen cap exterioritat a què referir-se. És precisamentd’aquí, d’aquest fer sense objectiu, d’on provenen el to tràgic iparadoxalment també la comèdia que impregnen l’obra.

Hi ha una profunda fractura en el personatge del vídeo, fracturaque ressona en el desdoblament que es produeix quan la imatgedels tamborets (en vídeo) es desencaixa, s’extreu dels tamboretsreals que hi ha al davant de la projecció i que abans estavenrecoberts amb la seva imatge. Aquestes dislocacions entrerealitat i imatge, entre signe i significat, entre drama i humorsón el motor de l’obra.

So Lonely

Vídeo instal·lació: vídeo, DVD, 3’ 55’’ i 2 tamburets

80

R a m ó n Louro

David

Oli sobre tela, 120 x 120 cm

El món és una seqüència de moviment constant que no es facàrrec dels nostres desitjos, d’aquest monòleg perseverantdestinat a la frustració.

Escollir un moment, aïllar-lo i contemplar-lo a vista d’ocell, a ladistància suficient, és una evasió, sovint una exigència.

Diuen que l’home ha de fer el que desitja, però no pot estimarels seus somnis, així doncs expiar les obsessions com sigui hade ser el primer pas per emancipar-se de les passions… perdespertar.

82

D a n i e l Jacoby

Productos vendidos en los últimos 11 mesesImpressió digital sobre paper fotogràfic, 125 x 250 cm

Mètode emprat: per a la realització d’aquesta peça, ha d’obtenir-se el registre de vendes dutes a terme en un període de tempsdeterminat per alguna botiga amb nivells alts de facturació. Enaquest cas, s’utilitza el d’una important botiga en línia deproductes d’informàtica i electrodomèstics, el sistema informàticde la qual emmagatzema les vendes de fins a onze mesosd’antiguitat. Amb una aplicació dissenyada per a aquestpropòsit, s’analitza cadascuna de les entrades de la base dedades de vendes i s’ordenen cronològicament. Les imatgesdels productes són descarregades de la pàgina web de la botigai són totes redimensionades a una grandària estàndard.Posteriorment són ordenades una al costat de l’altra en l’ordrecronològic en què van ser venuts els productes als qualsaquestes imatges corresponen. El resultat, en aquest cas, ésuna enorme imatge en la qual es veuen els més de 22.000productes venuts.

(detall)

84

I r a t z u Pastor

És que per no tenir territori estem al marge de tenir fronteres?

En el projecte d’Oroimena eta Ametsak (Memoria y Sueños) espretenen mostrar les cares anònimes del poble basc per introduir-nos en una autocrítica i en una reflexió sobre els prejudicis queja tenim sobre el conflicte social i polític que es viu actualmenta Euskal Herria.

El projecte ensenya allò que es veu menys en les versionsoficials dels estats.

Ple de símbols que es contraposen de dos en dos per crear laidea de dualisme, el concepte global ens apropa a la idea de lafrontera.

Una frontera implica dues parts diferenciades, no existeix unapart sense l’altra. És la frontera d’Euskal Herria, una líniainvisible que hi és perquè encara hi ha gent que es nega aoblidar-la.

Oroimena eta Ametsak / Memoria y SueñosLlibre de fotografies i text, 29 x 19 cm

86

Á n g e l a Palacios

«El procés d’autoconformació de nosaltres mateixos depèn deles creences que tenim sobre com som i de les històries queexpliquem sobre nosaltres.» Glover

L’obra propicia una reflexió al voltant de la imatge queconfigurem de nosaltres mateixos, la qual és fruit de les miradesque els altres reflecteixen envers nosaltres i depèn del ventallde relacions i situacions en què ens hem trobat; especialmentaquelles que es desenvolupen gràcies a les noves tecnologies,ja que possibiliten una gran varietat de vincles i donen lloc auna intensificació dels intercanvis socials i a noves classes derelacions, que afavoreixen el trencament amb les formes queeren habituals.

Ens proposa un qüestionament de les relacions ques’estableixen amb l’altre i de les impressions que fem als altres,les quals tenen un paper de promeses i generalment l’observattendeix a manipular-les, transgredint la realitat i convertint-laen una representació col·lectiva… una performance?

Re-Construction

Instal·lació d’impressió digital, 200 x 270 x 140 cm

X a v i e r Solà

88

Sóc un covard però no em fa por la mort.

Fa uns anys vaig conèixer una persona amb una miradad’increïble bellesa. El que la feia tan especial era que aquestabellesa semblava que provenia de la més absoluta tristesa,una tristesa que la revestia d’un aspecte sublim. Després,aquesta patidora gairebé sempre muda, en confiança, va trencarel seu silenci i em va explicar alguns detalls de la seva vida.Després d’allò vaig entendre que les coses belles, de vegades,neixen de superar la desesperació i substituir-la per l’harmoniade la malenconia.

Les meves imatges són fosques de contingut, fins i tot claramentperverses; hi queda reflectida una profunda obsessió per lamort, però el personatge central s’enfronta a aquest momentfinal de manera tranquil·la i silenciosa com ho farien els heroiso els màrtirs, i aconsegueix amb la seva irritant falta d’inclinacióper la vida humiliar constantment els seus botxins i condemnar-los a viure eternament contrariats.

Fa temps em va semblar bona idea disfressar el contingutinquietant de l’obra amb colors desenfadats, buscant un impactemés indirecte; alhora, però, l’objectiu també és accentuar uncert dramatisme del traç.

Sublim

Oli sobre tela, 114 x 162 cm

90

P a t r i c i a Martín

Hasta mañana

Vídeo, DVD, 7’30’’

Abans et tenia a prop i et mirava des de fora com qui mira iobserva una persona desconeguda; ara no és que et conegui,però sé que vull apropar-me, estar present d’una altra maneradiferent de com ho he fet fins ara.

Amb aquesta peça audiovisual volia parlar de com es construeixla identitat d’una persona des de la distància: tractar de com estransformen els vincles entre dues germanes que se separen.De com el record en forma de pedaços cobreix al llarg del tempsels buits que deixa la manca de vivències quotidianes. I, pertant, quin tipus de relacions comunicatives, o incomunicatives,s’estableixen en aquest context. Així doncs, la idea de distànciao absència pren un protagonisme més gran i es converteix enuna presència amb diverses cares.

El tema de la mort forma part de la construcció d’aquestsconceptes, distància i proximitat, presència i absència, com aexpressió màxima. I en aquest cas em serveix per reflexionarsobre la manera com s’afronten aquests termes quan hi hauna vivència propera a la mort. Com s’estableixen les relacionsentre dues persones quan una d’elles ha estat a punt de morir?

L’audiovisual s’articula sota el concepte de la fragmentació deles experiències viscudes, és a dir un collage aparentmentinconnex de frases soltes, imatges de l’ara, del record, etc.,que reflecteixen la manera en què construeixo la relació quemantinc amb la meva germana. Parteixo d’una cinta de cassetcom a clau de la imatge del record que es va teixint entre altresimatges que descriuen com entenc el present.

Tots aquests nexes es produeixen per arribar a establir unparal·lelisme entre les concepcions de la distància i les relacionscomunicatives. Només es tracta de decidir quin lloc ocupar dinsde la realitat creada, dins-fora, espectador-interlocultor.

Catàleg d’obra:

94

D a n a e Díaz p. 10L a i a Figuerola p. 24E n r i c Gili p. 12L a u r a Marte p. 20Momu & No Es p. 14L i z K. Peñuela p. 26L l o r e n ç Pont p. 22E s t h e r Ribot p. 18J u a n i t a Ríos p. 26T e r e s a Valverde p. 16

A l e j a n d r a Andrés p. 30J o r d i Bassa p. 32R o g e r Conesa p. 44E s p e r a n z a Marimón p. 34M a r i s a Marín p. 38T o m á s Méndez p. 36J o r d i Morell p. 42M a r c e l Pie Barba p. 40D i a n a Ros p. 48A n dr é s Torres p. 46

M a r t a Biel p. 52E m p a r Buixeda p. 64Caos Lab p. 56A n d r e a Domènech p. 66M i a Erre p. 58J u a n Fernando p. 70Anna Garcia-Pineda p. 62Y a g o Hortal p. 60T j a s a Kancler p. 54C e s c Moliné p. 68

D a n i e l Jacoby p. 82R a m ó n Louro p. 80P a t r i c i a Martín p. 90D a v i d Oca p. 78D a v i d Oliver p. 76Á n g e l a Palacios p. 86I r a t z u Pastor p. 84X a v i e r Solà p. 88B e g o ñ a Toledo p. 74

Patrim 2004

Patrim 2005

Patrim 2007

Patrim 2006

Traducciones al castellano

Los Estudios Generales, origen de las actuales universidades, debido a que han sidofundados hace siglos, han acumulado un patrimonio no sólo librario y cultural sino

también artístico.

La proyección de muchos college ingleses medievales está íntimamente ligada a su

sede gótica o renacentista. Desgraciadamente el caso de la Universidad de Barcelonaes atípico dentro del panorama patrimonial histórico de la mayor parte de las universidadesde la historia. No nos queda nada, arquitectónicamente hablando, anterior al siglo XIX,

con la única excepción del escudo de Carlos I que presidía la fachada del EstudioGeneral de Barcelona en la parte alta de la Rambla.

El Edificio Histórico de Elies Rogent y las caballerizas de la familia Güell diseñadas porGaudí son un símbolo para nuestra universidad. El rico depósito de cuadros realizadopor el Museo del Prado cuando se inauguró el Edificio Histórico nos permite mostrar

una importante obra pictórica que se enriquece anualmente con la adquisición deobras creadas por alumnos de la Facultad de Bellas Artes.

Nuestro patrimonio artístico no es tan solo el clásico, sino que se enriquece cada díacon obras de jóvenes promesas que nos muestran la evolución estilística y conceptualde cada momento y la transformación de los gustos y la estética a través del tiempo.

Pasado, presente y futuro quedan ligados dentro del patrimonio artístico de nuestrainstitución universitaria, que aspira a ser un referente estético encabezado por la

Facultad de Bellas Artes y las obras de sus profesores y alumnos.

Salvador ClaramuntDelegado del Rector de Actividades y Patrimonio Culturales98

CUATRO EDICIONES DE PATRIM: datos sensibles

Desde que salió la primera promoción de estudios universitarios de la Facultad de

Bellas Artes en el curso 1982-83, a raíz de la transformación de la antigua Escuela deBellas Artes en Facultad (iniciada en 1978), la Universidad de Barcelona otorga cadaaño a la Facultad una dotación económica para adquirir obras de sus alumnos, con lo

cual se ha ido creando un abundante fondo artístico de trabajos de alumnos de BellasArtes, a lo largo de más de treinta años. Este fondo, que se remonta a los años cuarentajunto con otros legados, configura hoy una importante colección de arte contemporáneo

realizada por jóvenes estudiantes, sin precedentes en el mundo universitario, quecustodia la Facultad de Bellas Artes, en paralelo al rico patrimonio de pinturas delpasado que la Universidad de Barcelona tiene depositado en los espacios del Edificio

Central.

A la llegada al Decanato, en el año 2004, una de nuestras primeras actuaciones, fue

vincular estas adquisiciones anuales a la exposición de las obras artísticas de final decarrera, denominada Sin título (iniciada por la Vicedecana de Cultura del anterior equipodecanal, Dra. Antònia Vilà), debido a la importancia que esta muestra había ido

adquiriendo y a la regular calidad de aportaciones creativas de los alumnos que lacaracterizaba. La decisión respondía a la idea de abandonar la anterior fórmula deadjudicar las adquisiciones entre las obras propuestas libremente por el alumnado que

decidía presentarse, para pasar a hacer una selección más rigurosa entre un conjuntoprevio de unas setenta obras que son seleccionadas cada año por el profesorado quecoordina los talleres, de manera que los proyectos escogidos fueran realmente seguidos

a lo largo del curso y valorados por los responsables de los diferentes talleres, parapoder escoger entre obras de un más alto nivel.

A finales de septiembre tiene lugar el degree show de los estudios artísticos de laFacultad. Una amplia exposición que reúne una buena representación de los trabajosrealizados por el alumnado de cuarto curso dentro de los diferentes talleres de las

líneas curriculares de las especialidades, que se despliega durante unos días en unadocena de espacios de taller y salas de exposición anexas, situados entre los edificiosPrincipal y Parchís. El Vicedecanato de Cultura se encarga de la coordinación y difusión

de la actividad. El propósito de esta muestra, tal como se suele hacer en otros paíseseuropeos, es dar la oportunidad a los alumnos recién licenciados de ver su trabajo enun contexto amplio y contrastado entre los compañeros de promoción. Y, en segundo

término, está pensada como estímulo inmediato para las nuevas promociones queentran en la Facultad, de manera que puedan disfrutar, en directo y con un tratamientocuidadoso, de una actividad viva que recoge los resultados más positivos de cada

promoción que se licencia en la Facultad.

Desde el año 2004, el jurado que se organiza para adquirir unas diez obras anuales(formado por miembros del Equipo decanal y por representantes de los cuatroDepartamentos de la Facultad, del Rectorado, de Gerencia y del Servicio de Patrimonio

de la UB) selecciona las obras directamente de entre los trabajos expuestos en la granmuestra Sin título, con la voluntad añadida de promover fuera de la Facultat la exposiciónde las obras adquiridas. Estas actuaciones han abierto una nueva etapa y agradecemos

que desde el primer momento fuesen compartidas y apoyadas por el Dr. SalvadorClaramunt, entonces responsable del Vicerrectorado de Política Cultural y Publicacionesde la UB. Para dotar de identidad a estos conjuntos de obras artísticas obtenidas de

cada promoción, desde principios de esta década se decidió denominarlas Patrim. Unamarca que permite identificarlas como obras de excelencia que forman parte de unfondo patrimonial de la Universidad.

En el pasado, las oportunidades que podía ofrecer la propia Facultad para exponer enla ciudad obras de los alumnos formados en Bellas Artes, que habrían pasado a formar

parte de este fondo patrimonial, eran escasas. En la década anterior, la Capilla delAntiguo Hospital de la Santa Cruz acogió puntualmente dos exposiciones colectivas dealumnos recién licenciados. En 1992 el profesor Genís Cano, recientemente

desaparecido, comisarió la exposición Noves de Belles Arts. Recents adquisicions deBelles Arts, y en 1996 se presentó la exposición Parades en el buit. 7 artistes formats aBelles Arts, comisariada por mí misma, con obras de alumnos que pertenecían a diferentes

generaciones. Ambas estuvieron organizadas por los respectivos decanatos de laFacultad, conjuntamente con el Vicerrectorado de Actividades Culturales y Publicacionesde la UB, y el Ayuntamiento de Barcelona. Durante la segunda mitad de los añosnoventa y principios de 2000, se había convertido en costumbre habitual instalar parte

de estas adquisiciones en el soportal principal del edificio del Clínico de la Facultad deMedicina, donde siempre fueron muy bien acogidas. Actualmente, un númeroconsiderable de las 1.200 obras que constituyen este fondo artístico está repartido por

numerosos despachos de órganos de gobierno de la UB.

Tras haber entrado en el nuevo milenio, en estos momentos de inaplazable necesidad

de vincular la Universidad cada vez más al exterior, a la sociedad y al mundo cultural engeneral que reclaman las nuevas enseñanzas europeas, hemos querido dar un pasomás, conscientes de la importancia de hacer permeable al mundo exterior —de una

manera ya totalmente normalizada— los resultados de la formación artística recibidaen nuestras aulas, tratando de diversificar la presencia de los titulados en destacadosescenarios culturales, donde ir dejando testimonios de rigor de las problemáticas

conceptuales y estéticas que ocupan a cada generación de alumnos de la Facultad.

Una de las primeras acciones fue pactar con la Fundación Vilacasas de Barcelona una

exposición anual de Patrim, que se celebra en los meses de julio para mostrar cadaedición de adquisiciones de año en año. Y, en un contexto cultural más amplio, el actualvicedecano de Cultura, Dr.Carlos Velilla, ha realizado una constante y cuidadosa labor,

sin precedentes en la Facultat, de inserción y difusión

de estas obras en diferentes instituciones artísticas, centros de arte y festivales deprestigio que han solicitado la participación de la Facultad, debido sin duda a los

cualificados materiales artísticos que cada edición concentra y a sus efectivasaportaciones a los debates intelectuales del momento. De esta manera, las obras sehan expuesto en el Centre Cultural La Mercè de Girona (2005), en la Maison de la

Catalogne de París (2006), en consecutivas ediciones del festival de videoarte Loop Art( 2005, 2006, 2007, 2008) que cada año se celebran en Barcelona, y en las exposicionesPlantas, animales y otras compañías, presentada en el Espai 292 de Barcelona, que

tuvo lugar en diciembre de 2006, en Componente de la cotidianidad (la utilització delvideoart i l’espai universitari com a generador de pensament), celebrada en el EspacioMovistar del “Campus Diagonal-Sud” el pasado mes de marzo de 2008 y en la italiana

muestra de arte Giovanni & Artisti que se inaugura Sassari (L’Alguer) en abril de 2008.

Este libro se propone mostrar de forma conjunta las cuatro ediciones de las adquisiciones

patrimoniales de la UB que nuestro equipo decanal ha organizado: Patrim 04, Patrim05, Patrim 06 y Patrim 07, correspondientes a las cuatro últimas promociones de alumnos.Se recogen en él los proyectos artísticos de los jóvenes licenciados en Barcelona

(catalanes y, cada vez más, procedentes de otros païses), que, con sus germinalespero consistentes exploraciones creativas, se debaten intelectualmente para abrirsepaso entre las nuevas generaciones de artistas. Producciones que en los últimos años

hemos tratado de dar a conocer dinámicamente entre los circuitos artísticos para iniciaruna tarea estable y constante, desde la Facultad, de divulgación hacia la sociedad delas nuevas orientaciones que toman los lenguajes artísticos, ya desde dentro mismo de

la exigencia diversificada de las aulas de la Facultad.

El resultado es un alto nivel de propuestas que el alumnado de los talleres

experimentales ha emprendido dentro de unos planteos discursivos y disciplinaresabiertos, que suscitan interesantes reflexiones en gran parte de ellos vinculadas a losdatos sensibles de la comunidad como son los sistemas, registros, intercambios o

conductas sociales con particulares construcciones de historias de humor, frustración,paradojas bucólicas o privacidades urbanas, de una muy notable intensidad en susplasmaciones personales.

Siguiendo en la línea de construir plataformas de visibilidad desde el mundo universitariopara facilitar, en la medida de lo posible, una pronta incorporación de los titulados al

mundo artístico y cultural, con esta publicación queremos dejar constancia de cada unode los trabajos, junto con los pensamientos que los avalan, de los más destacadosrepresentantes de las cuatro últimas promociones para dar a ver de forma completa las

renovadoras perspectivas que nos abren.

Teresa BlanchDecana de la Facultad de Bellas ArtesMarzo de 2008

102

D a n a e Díaz

Como cada mañana convierte:la rutina en un ritual;la persona en una figura en blanco y negro;el color rojo en magia;el espacio en vacío;el vacío en blanco;la muerte en vida;y la vida en repetición.

L a i a FiguerolaEstas cinco estampas son una parte de todo un trabajo que está en proceso. Con estasestampas se ha trabajado una de las cuarenta estaciones del recorrido del mítico tren.Es un trabajo basado en mi imaginario, en como recorre este tren la Siberia hasta llegaral mar del Japón, concretamente a Vladivostok. Tras este «recorrido imaginario» hay laprevisión de coger el tren y poder hacer unas estampas que equivalgan a las anteriores,con las que se pueda contrastar las visiones de un viaje imaginado y las de un viajevivido.

E n r i c GiliEn las calles de la zona universitaria ocurre un fenómeno raro. Hay dos grupos quecohabitan, lo cual da pie a una sobreutilización temporal (y laboral) del mismo espaciopúblico, muy adecuada a la forma posfordista de la organización horaria en turnosproductivos.

Se trata de articular un mecanismo que haga visible el fenómeno de la presenciasimultánea en la zona universitaria de personas con intereses y modus opuestos. Medianteesta operación se quiere poner de manifiesto en el encuentro surrealista entre putas yuniversitarios este «cambio de turno» que tiene lugar diariamente con una especie deceremonia de mutua ceguedad.

Éste es el fenómeno que pienso que es significativo: la capacidad sistemática del aparatosimbólico dominante para convertir al otro —todo lo otro al margen de sí mismo— en 100% invisible.

Patrim 2004

L a u r a MarteOpis es la visión del paisaje publicitario de las calles de Barcelona, desde una miradaliberadora. Mediante el retoque digital, la artista se apropia del soporte publicitario paramostrar el paisaje que hay detrás. La fijación del instante fotográfico in situ otorga a lafotografía las coordenadas de espacio y de tiempo, más propias de la escultura. Lafotografía no se mueve de su contexto, pero sí que se altera su soporte: el mensajepublicitario se hace realidad... Una meticulosa fijación para el orden y la limpieza lleva aMarte a tapar todo lo que altera el paisaje, lo cual da una graciosa sensación de paz ytranquilidad.

Momu & No Es…un poder especial es el que tienen las Sailor Moon, para convertirse en otra dama...Doña lucíapaula morenomurillo, en dos (2) folios de papel timbrado exclusivo paradocumentos notariales, de serie 5L, números 1134145, 1134144, que signó, firmó y rubricóy selló en Barcelona a VEINTE DE MAYO de dos mil cuatro; Doy feDoña lucíapaula morenomurillo, en dos (2) folios se gastó 70 eurosDoña lucíapaula morenomurillo, en dos (2) folios y una grabación oculta explicó una deestas historias que quedan enredadas entre los ejes de la realidad.Momu dice:A mí me gusta Sailor Moon...Momu tiene una minilobster, cangrejo premiado de día, Pati Pokemon de noche, peroella transfirió sus poderes a No Es. ¿No Es tiene su minilobster? Y así, día tras día,comparten una autoría.

L i z K. Peñuela - J u a n i t a RíosVideoclip basado en las experiencias de dos personajes femeninos y ficticios que trabajande estatuas humanas en la ciudad de Barcelona. A través de este trabajo describen lasprimeras diferencias, las ventajas y desventajas como extranjeras que trabajan y vivenen otro país.

El trabajo en equipo fue constante y se nutrió de bastantes recursos, es decir, de lasherramientas que teníamos a mano cuanto a espacios, imágenes y sonidos. Internet,por otro lado, y un poco de creatividad fueron los elementos básicos.

Para encontrar la historia no hacía falta ir tan lejos: tan solo necesitamos basarnos ennuestra propia experiencia como extranjeras, sumada con las vivencias de otras personasque confluyen en situaciones colectivas con extraños en un lugar de la tierra. Pero sobretodo nos centramos en las maneras, las diferencias y los choques culturales que surgena la hora de poder vivir y adaptarse en un determinado lugar. Estos elementos fueron elmotor de construcción de la historia, mezclada con un poco de ficción, de metáforas eimágenes creativas.

Patrim 2004

L l o r e n ç PontHace una media hora me ha llamado Dolo para pedirme un texto de unas diez líneaspara un catálogo sobre la obra patrimonio de la Facultad de Bellas Artes de la UB...Pronto hará tres años que surgió el cuadro en cuestión.

Fue justo después del atentado terrorista de ETA, ¡ay no!, ¡de Al Qaida!, en el que murieronno sé cuántas personas y que supuso la destrucción de la imagen pública del gobiernoespañol del PP, favorable a la guerra, y el posterior cambio de este gobierno un par dedías más tarde por unas supuestas izquierdas lideradas por súper Zp.

El cuadro es abstracto y confuso como toda la información con la que nos bombardeanlos mass media de esta o aquella corporación, como si se tratase de una guerra preventivaen la que las bombas no provocan heridos ni muertos inmediatos.

Una serie de estructuras gráficas se mezclan de manera más o menos obscena para darlugar a una forma amorfa. Células humanas, células terroristas, células inhumanasterroristas. Estructuras parlamentarias trastocadas por pedazos de carne de usuarios deltransporte público. Líneas de sangre con la que se escribe la historia... Un buen títulopodría ser kill lies all.

E s t h e r RibotLa obra forma parte de una serie fotográfica llamada Escenaris (2004-06). Las fotografíasmuestran aquellos lugares que habían sido creados para un uso determinado pero que,una vez abandonados, pierden el sentido para el que habían sido creados y se conviertenen escenarios sin actores, lugares de nadie, pequeñas parcelas perdidas en el espacio yel tiempo que son de ningún lugar, y a la vez, de todos los lugares. Con estas fotografíasde estructuras y arquitecturas provisionales lo que queda retratado no son tan solo lasmaderas y los hierros, sino los hábitos, las costumbres y los miedos de la sociedad engeneral.

T e r e s a Valverde

Los tejidos forman parte de nuestra vida cotidiana, de la esfera doméstica. Desde quenacemos hasta que morimos sirven de envoltura, de protección y de lenguaje del cuerpohumano.

Utilizados como medio de expresión no los podemos desligar de su historia ni de sulenguaje. Son precisamente estos elementos los que me gusta manipular.

Para mí, los tejidos, los hilos, las formas y los colores siempre han sido parte de mi vida.

Patrim 2004

A l e j a n d r a Andrés

Todas las sociedades han construido arquetipos humanos fantasiosos para identificarseo para representar miedos, deseos y frustraciones. En nuestra sociedad postindustrial,interconectada e intercultural, un imaginario procedente de Japón, el manga, se ha vueltocomún en todo el primer mundo. Este trabajo se sirve de él para establecer un hiloconductor/seductor que teje, con los códigos propios de sus imágenes, tanto las relacionesde poder como de homogeneización que se conjugan bajo sus brillantes y comestiblescolores y sus rostros con rasgos propios de solícitos cachorros.

Proyectadas en la oscuridad de una sala, estas imágenes emanan de una fuente deldeseo y son retornadas a otra igualmente deseosa: la del espectador. El sitio en el que elconjunto de las representaciones son ordenadas y dirigidas es el que no se ve, el quequeda detrás.

J o r d i Bassa

Ideas sobre la belleza se confrontan. Tiempos también contrapuestos. Caminan juntosen una obra que nunca se acaba.

R o g e r Conesa

Metamapes: l’orientació des de la desubicació pretende orientar a través de los diferentesterritorios de percepción interna que representan de manera conjunta, pero al mismotiempo fragmentada (y hacer así un paralelismo con el funcionamiento de la memoriapropia del ser humano, sustituida en este caso por imágenes o iconos), las experienciasa todos los niveles humanos —desde los más próximos a la materia hasta los más etéreos.Estas experiencias son las que acaban formando (a partir de un proceso cíclico deconstrucción-deconstrucción-construcción) los modos de actuación, comportamientos ycriterios de las personas; es decir, su propio lenguaje.

Todo esto se desarrolla desde un punto de vista autobiográfico. El método que se utilizapara llevar a cabo el proyecto —y explicar a un nivel de «leyenda» general elfuncionamiento universal de estos metamapas— parte de la propia experiencia personal,basada en hechos, retales de memoria, imágenes e iconos, para tratar de temasrelacionados con la construcción de la identidad.

Patrim 2005

E s p e r a n z a Marimón

Col·lecció de col·leccionistes es un vídeo resultado de una inquietud que desembocó enun proyecto de investigación sobre el fenómeno del coleccionismo. Es una historia decoleccionistas, una recolección de colecciones, que busca diferentes razones por lasque nos dedicamos a coleccionar y diferentes formas de hacerlo.

El vídeo nos muestra una serie de coleccionistas relacionándose con sus colecciones.Es una reflexión sobre el fenómeno, en el que los propios protagonistas nos describenlas razones y los motivos que les llevaron a empezar una colección, sus maneras decatalogar y ordenarlas y la especial relación que tienen con ellas.

Al final, acabo obsesionada por coleccionar coleccionistas, hasta el punto que yo mismame convierto en coleccionista.

M a r i s a Marín

Una memoria con la vista puesta en el futuro; la pregunta que ronda las arquitecturasimaginarias del colectivo Chroma se desplaza del «¿quién vivió allí?» al «¿quién irá avivir allí?». Estos espacios parecen más preocupados por el tiempo que por el propioespacio. Pese a la vocación estética por la ruina, no es el pasado lo que persiguen estasimágenes, sino el futuro. Si hay una ruina, aquí, es la del interrogante abierto: el proyectoque todavía no se emprende del todo, acaso un esbozo existencial, como un collage deposibilidades apenas tentadas.

Esencialmente palimpsestos arquitectónicos, estas construcciones superponen lassombras de un pasado, trastocan su interior por su exterior y edifican, así, una memoriaíntima —y físicamente expuesta— de sus inquilinos. Pero un palimpsesto siempre anticipafuturas inscripciones y, en todo caso, aquellas inscripciones tempranas, sepultadas en lamemoria, encubiertas pero latentes, añoran emerger reencarnadas. Por eso, aunqueconfeccionadas de vestigios del pasado, estas imágenes intuyen un futuro al que casi noabren los ojos, quien sabe si apenas vislumbrado en su vocación por la ruina, como siesta fuera la forma del anteparaíso.

Patrim 2005

T o m á s Méndez

El fenómeno de inmigración masiva que vive España estos últimos años pone en evidenciasu pasado colonial configurando un paisaje social en plena efervescencia y en constantemutación. Los flujos migratorios que proceden particularmente de América Latina son elretorno de un proceso desencadenante que se remonta a hace 500 años, partiendo deuna línea continua de acontecimientos históricos que dan forma tanto al continenteamericano como al continente europeo. Si observamos las identidades culturaleslatinoamericanas podemos decir que la situación actual es indisociable de la llegada deinmigrantes europeos sobre las costas americanas. Del mismo modo, hoy, la presencialatinoamericana en España alimenta y define las nuevas identidades. El rostro de Europase encuentra en plena reconfiguración en un momento en el que las identidades nacionalestoman completas y nuevas significaciones sufriendo el impulso renovador de los paísesdel sur de los que Europa ha sido tormento durante un largo tiempo. De este contextonace Barcelombia, híbrido entre Barcelona y Colombia.

La palabra traduce la situación de miles de personas presentes en la capital catalana enla que la realidad de un país originario coexiste con aquella del país de llegada. Tomandola forma de una contraconquista, el capital cultural latinoamericano adopta sus posicionesdentro de la sociedad española. A través del lenguaje, la música, la cocina, las imágenesy las maneras de hacer, la ocupación progresa y da forma a una nueva cultura local.Barcelombia es también una utopía personal de vocación colectiva. Para mí supone laocasión de redefinir mi identidad nacional lejos de los valores institucionales del paíssocialmente injusto y revuelto del que vengo, de reformular una estética que pide cuentasde un pasado precolombino al mismo tiempo que se encuentra en contacto con la creacióncontemporánea y que reelige los iconos del mundo imaginario político.

En expansión con colaboraciones de otros artistas gráficos y de grupos de música, elproyecto Barcelombia se compone de un bloque de acción sobre Barcelona que invadelas calles con sus carteles y se pronuncia dentro de las salas de conciertos. Se puedehablar de Barcelombia como territorio independiente. La totalidad del proyecto puedevisitarse en www.barcelombia.org.

J o r d i Morell

Articulando el trabajo artístico en torno a la extrañeza, Jordi Morell fusiona y confundegéneros, para mostrarnos espacios y situaciones de la propia existencia.

Paisatge XV es producto de una de estas miradas extrañas que con fascinación y dudanos invita a quedarnos.

Patrim 2005

M a r c e l Pie Barba

Los dibujos, las imágenes y las sensaciones aparecen y desaparecen, a veces se hacenincomprensibles, a veces son totalmente reconocibles, a veces se transforman, mutan; aveces aparecen bruscamente y desaparecen con delicadez. Poco a poco van formandoel resumen de mi experiencia, llena de fragmentos de espacio y de tiempo. Ésta es mirelación con el mundo, llena de diminutas escenas, imágenes intermitentes, sonidos,flashes, paisajes nuevos y paisajes repetidos..., llena de ambivalencias, de malentendidos,de contradicciones...

Cada dibujo, cada fotograma es un minúsculo fragmento de mi experiencia. Pero es larelación entre dibujo y dibujo, entre fotograma y fotograma, la que convierte la narraciónen vivencia real. En el fondo, es en este espacio donde yo confío toda mi animación, dela misma manera que es en el espacio que me separa de todo lo demás donde confíotoda la razón de mi ser. Y es allí, entre todas las cosas, donde nos hacemos partícipes denuestra experiencia, ya no la dejamos pasar, la vivimos. La animación es, en definitiva,una forma de compartir mi espacio vital.

D i a n a Ros

La metodología del corte, de seccionar, de dividir la materia para reordenarla, replantearla.Un orden en equilibrio de la gravedad. Construcciones que se aligeran, la masa sólida seconvierte en intermitente, vacía a trozos. Estructuras verticalmente rápidas,horizontalmente marcan un ritmo de instrumento desafinado. Una organización, un ordeninestable. Como un tejido tosco deshilachado. Estructuras donde no hay elementosgratuitos; cada elemento, retazo, cada parte de la estructura funciona en relación con lasotras. Una pieza no tiene sentido sin la otra a su lado, la otra debajo, la otra encima...Cada parte es imprescindible, tiene su función específica... Estructuras colectivas,funcionan en conjunto.

A n d r é s TorresLa representación de lo vivido, la filtración de mi entorno, la confrontación directa con larealidad te permite vivir en el cuadro, pintar del presente, una suma de instantes que hansido. Silencio y trabajo. Quietud y calma. La identidad del lugar, identidad de uno mismo.

Patrim 2005

M a r t a Biel

Despertarse, lavarse, peinarse, vestirse, ponerse los zapatos, desayunar, medicarse, descansar,

mirar la tele, dormir, comer, rezar, leer, cambiarse, pasear, merendar, reposar, volver a dormir,

releer, cenar, adormecerse, lavarse los dientes, ponerse el pijama, irse a dormir.

Despertarla, lavarla, peinarla, vestirla, ponerle los zapatos, prepararle el desayuno, medicarla,

incorporarla en el sofá, enchufarle la tele, llevarla a la habitación, hacerle la comida, ponerle el

rosario, darle los libros, cambiarla, llevarla a pasear, darle la merienda, acostarla, reincorporarla en

el sofá, hacerle compañía, prepararle la cena, volver a cambiarla, lavarle los dientes, ponerle el

pijama, ponerla a dormir.

Dos sillas y 24 conjuntos de palabras, simultáneos, en bucle. Rutinas individuales ycompartidas a lo largo de 24 horas. Convivencia y cotidianidad reflejadas en palabras,sonidos y sentimientos.

Desde un punto de vista íntimo y próximo, projecte rutines (constituido por «pronombres»y «24 horas») nace de la convivencia, a menudo ardua pero afable, de dos realidadesambivalentes que, al mismo tiempo, no pueden coexistir la una sin la otra.

A través del diálogo que se establece entre vejez y dependencia —factores que interactúancon la rutina y el entorno cotidiano— «pronombres» pretende evidenciar esta dualidadexistente entre la vivencia personal del individuo carente de plena autonomía y la delresto, que conviven con él en el entorno social más próximo. «24 horas» manifiesta tambiénesta anexión al entorno cotidiano, pero desde un punto de vista más corpóreo, ya queson todos aquellos objetos de uso diario los que nos hablan de rutinas, hábitos ycostumbres, vejez o dependencia.

E m p a r Buxeda

Prototip d’autonomia per al conreu de mongetera es el resultado de una investigaciónpara conseguir un entorno utópico donde el cultivo de judías quede libre de su relaciónvital con la tierra. La fijación natural de la planta a la tierra ha sido superada medianterecursos tecnocientíficos que le dan una mayor autonomía respecto a su hábitat natural.La tierra es sustituida por un líquido nutriente (cultivo hidropónico) que garantiza lasnecesidades vitales y la alimentación de las plantas. A la vez, el lugar donde habitan lasplantas es un mecanismo artificial que genera nuevas formas de relación y de dependenciaentre las plantas y el hombre. El sistema está programado para detectar la presencia delespectador y activar el proceso de reciclaje del líquido nutriente y completar, de estamanera, su ciclo vital. Mediante los dispositivos luminosos el espectador puede ver cómosu presencia forma parte del sistema y se convierte en un recurso más del mecanismopara completar su función.

Patrim 2006

Caos LabLocalización: playa del Bogatell, BarcelonaFecha: 20 de mayo de 2006

La acción consiste en la contratación de personal, en este caso miembros del Caös Lab,para ir a fregar el mar.

Empieza con la llegada del personal a la playa, con el vestuario pertinente para la acción:batas de limpieza, cubo y fregona. Acto seguido el personal deja los cubos en la orilla dela playa y se dispone a fregar el mar. Una vez el cubo está lleno, el personal lo coge,devuelve el agua al mar y se marcha de la playa. Esta acción está grabada en formato devídeo con una duración de 2’44".

Se trata del primer trabajo del colectivo y funciona a modo de presentación. Se puedenextraer diversas lecturas. Desde Caos Lab ponemos especial interés en todo lorelacionado con la idea del absurdo: la futilidad de fregar el agua del mar que va y vieneincesantemente, acentuada por el retorno de esta agua a su origen una vez acabada laacción.

Al extrapolar el acto cotidiano de la limpieza, se acentúa la falta de conciencia provocadapor la rutina a la hora de realizar determinadas acciones del día a día.

Patrim 2006

M i a Erre

Este trabajo, lo concibo como un catálogo de sensaciones sin ánimo de calificarlas.

R&bpunkrock´n´rollfuckedupelectrometallicnoise es una instalación en un entorno deelectrovisión inspirada en los videojuegos de los principios de los años 80 desde unpunto de vista puramente lúdico. Esto me permite trabajar el concepto que me impulsó a

hacerla desde un modo aséptico.

Este concepto no es ni más ni menos que la curiosidad, tan innata a la naturaleza humana,

que me produce poder ironizar sobre nociones absurdas: Seres humanos desprovistosde toda humanidad son atacados por flores que no muestran ninguna señal de violenciao por insectos gigantes sin maldad ni agresividad o incluso pisados por el propio

espectador, el cual solo contempla la obra. Comecocos humanizados que devoranverduras o imágenes reales que no son más que caricaturas jocosas. No es casual eltipo de flores que ataca a cada uno de los protagonistas. El sexo femenino es atacado

por flores con simbología fálica, mientras que el masculino es acosado por flores queen esta ocasión poseen reminiscencias vaginales.

Patrim 2006

También me atrajo la paradoja de utilizar la tecnología actual para recrear los productosque se realizaban costosamente cuando esta tecnología no existía. La tecnología en el

futuro para recrear su ausencia en el pasado.

Me interesaba plasmar la idea desde dos puntos de vista diferentes desde su secuencia

temporal. Por un lado la instalación se compone de una proyección lineal en loop, éstamuestra al espectador las sensaciones que quiero transmitir, sin dar opción al espectadora participar.

Alrededor de esta proyección concibo un frame extraído de este videojuego, en el cualpodemos introducirnos e interactuar, ya que he pretendido darle un entorno

tridimensional pero respetando la estética bidimensional arcaica, en un espacio en elque los roles de cada uno de los elementos están intercambiados.

Todo ello nos deja claro el mensaje que pretendo expresar: El juego es juego y en él nohay reglas. Todo lo que vemos no es real ni nunca lo será, aunque forme parte de larealidad, en este caso virtual.

A n d r e a DomènechHistorias de la calle da nombre a un proyecto fotográfico construido a modo de dietarioentre octubre de 2005 y junio de 2006. Primeramente el proyecto se formaliza en un librode edición personal que recoge la experiencia compartida durante unos meses con algunaspersonas sin techo que viven en las calles de la ciudad de Barcelona. La exposición dellibro va acompañada de diez de las imágenes más relevantes, que forman parte del libroy que se muestran impresas en un tamaño de 40 × 60 cm, lo cual permite otro tipo deaproximación al tema.

El trabajo representa el proceso de la propia experiencia y se materializa como un espacioen el que se encuentran diferentes realidades que con el tiempo se han ido acercando.Por una parte, se hace explícita la realidad fotográfica que como registro inmortaliza losmomentos existenciales, y deja memoria de ellos, de unas personas que suelen serolvidadas en los márgenes de la estructura social; por otra parte, la realidad de laexperiencia que se convierte en una búsqueda de la propia identidad. Historias de lacalle resulta así un homenaje a sus protagonistas.

J u a n Fernando

Per la meva seguretat es un fragmento de vídeo de un poco más de tres minutos deduración. Consiste en una recopilación de imágenes extraídas del archivo gráfico de unnuevo sistema de videovigilancia (VV2.0) que aún se encuentra en fase de pruebas.Este nuevo sistema, instalado recientemente en las redes de transporte subterráneas dela ciudad de Metrópolis, cuenta con una sofisticada tecnología KYA PF4 y permite, ademásde registrar y controlar el espacio y a los usuarios en general, visualizar y conoceríntegramente la complexión de los individuos, incluso a través de la ropa.

Al sacar estas imágenes a la luz pública desde el contexto artístico, se pretende invitar areflexionar no sólo sobre los sistemas coercitivos con los que convivimos actualmente(donde es evidente que el modelo panóptico de vigilancia carcelaria, concebido durantela Ilustración como forma de control, ya no es exclusivo de los recintos carcelarios), sinotambién sobre cómo la aplicación de estas tecnologías pone en evidencia dilemas dedefinición entre nuestros conceptos más arraigados, como en este caso, el de la seguridady la privacidad.

A n n a Garcia-Pineda

Las tragedias humanas convertidas en un chiste fácil. El propio lenguaje parece pedirlo agritos. Sus estructuras están repletas de pequeñas bromas «de mal gusto» que no hacensino desvelar nuestros estigmas cotidianos, pequeños fracasos diarios y catástrofesdomingueras. Al fin y al cabo, no se puede escapar de la ironía. Simplemente me preguntoqué sucede en la mente del espectador cuando jugamos a despertar la risa políticamenteincorrecta.

Mi trabajo gira alrededor de preocupaciones en relación al género y al papel del lenguajeen cuanto a creador de identidades. Lo lúdico funciona como estrategia articuladora deunos proyectos que buscan potenciar la complicidad con el espectador en lasconstrucciones de sentido. Un replanteamiento del ser y el parecer en bromassupuestamente ingenuas que buscan formatos cercanos a la tira cómica o al programade variedades en un intento de desprender el peso de lo trágico de las reflexionesexistenciales. Unos desplazamientos hacia lo cotidiano por medio de pequeñas graciasinspiradas en frases hechas y juegos de palabras que con una lógica aparentementeinocente tratan de estereotipos que funcionan como prejuicios.

Patrim 2006

Y a g o Hortal

“En pintura, un accidente provocado supone relegar todo tu conocimiento, todo lo que túeres, al azar; y el intentar controlarlo, un combate de indefinidos asaltos.

Así pues, y a base de asaltos, voy ordenando todo aquello que la pintura me da,evidenciando lo que más me identifica.

Construyo y deconstruyo, monto y desmonto, ordeno y desordeno, hasta llegar al máximoentendimiento entre ambos.

La casualidad converge en un discurso de razón tras un diálogo.”

T j a s a Kancler

Campo de dispersión es la pieza derivada del proyecto Fragmentaciones donde meinteresaba el sistema de signos y sintaxis que elaboraban las variantes combinatorias delos objetos. En ese mundo de signos, escapaban muy rápidamente a su valor de usopara jugar entre sí, para corresponderse. Detrás de esta formalización semiótica, existesin duda una reminiscencia de La náusea de Sartre donde nos acercamos a la experienciadel mundo tal y como se nos presenta, olvidándonos de los lazos significativos que tieneen nuestra vida cotidiana.

Me parecía que el objeto podía tener una vida propia, salir de la pasividad de su utilizaciónpara adquirir una cierta autonomía y tal vez para vengarse de un sujeto demasiadoconvencido de dominarlo. Los objetos siempre han sido considerados un universo inertey mudo, del que disponemos con el pretexto de que lo hemos producido. Pero ese universotiene algo que decir, algo que supera su utilización. Entra en el reino del signo, dondenada ocurre con tanta simplicidad, porque el signo siempre es el desvanecimiento de lacosa. El objeto-signo, en el que interfieren múltiples tipos de valores, es mucho másambiguo que el signo lingüístico. ¿Dónde están no la coherencia abstracta, sino lascontradicciones vividas en el sistema de los objetos?

Patrim 2006

C e s c Moliné

Desde la literatura y el mito, las propuestas artísticas que planteo buscan revisitar los

arquetipos sociales desde una perspectiva contemporánea. Me interesa plantearpreguntas relacionadas con la naturaleza cambiante de la identidad, la conciencia, elconocimiento, los sentimientos y la existencia.

Trabajo principalmente con series fotográficas y vídeo stop motion para dejar que el tiempotranscurra y, en aquel lapso de tiempo, poder describir lo que Jeff Wall llama states of

becoming, para entender la importancia y el significado de la transformación, de lamutación, en lo que es propio de la interioridad del individuo.

La toma de imágenes huye de la fotografía documental para acercarse a la fotografíaescenificada donde los modelos actores llevan a cabo acciones que se registran en elseno de un estudio o de un entorno preparado para la performance.

El sonido de los vídeos stop motion remite a los sonidos arquetípicos como el agua quefluye, la respiración de una persona, el llanto de un niño, el crepitar de un fuego quequema, etc. Busco sonidos que tengan significados universales.

En Odyssey he querido hacer referencia a la partida y al retorno de un viaje hacia lodesconocido y, para ello, he propuesto utilizar la metáfora del nacimiento o la muerte. De

esta manera, la vida es el viaje, la exploración; y el agua, el medio donde transcurre eltránsito, la vida.

Y Ulises es bebé que tiene que nacer y, al mismo tiempo, individuo que finaliza su periplovital. Nacimiento y muerte se proponen como tránsitos repentinos e intensos donde elviajero queda expuesto a la más profunda vulnerabilidad en la antesala hacia lo ignoto.

Patrim 2006

D a n i e l Jacoby

Método utilizado: para la realización de esta pieza, tiene que obtenerse el registro deventas efectuadas en un periodo de tiempo determinado por alguna tienda con nivelesaltos de facturación. En este caso, se utiliza el de una importante tienda en línea deproductos de informática y electrodomésticos, cuyo sistema informático almacena lasventas de hasta once meses de antigüedad. Con una aplicación diseñada para estepropósito, se analiza cada una de las entradas de la base de datos de ventas y se ordenancronológicamente. Las imágenes de los productos son descargadas de la página web dela tienda y son todas redimensionadas a un tamaño estándar. Posteriormente sonordenadas una al lado de la otra en el orden cronológico en que se vendieron los productosa los cuales estas imágenes corresponden. El resultado, en este caso, es una enormeimagen en la cual se ven los más de 22.000 productos vendidos.

R a m ó n Louro

El mundo es una secuencia de movimiento constante que no se hace cargo denuestros deseos, de este monólogo perseverante destinado a la frustración.

Escoger un momento, aislarlo y contemplarlo a vista de pájaro, a suficiente distancia, esuna evasión, a menudo una exigencia.

Dicen que el hombre debe hacer lo que desea, pero no puede amar sus sueños, así puesexpiar las obsesiones como sea tiene que ser el primer paso para emanciparse de laspasiones por despertar.

P a t r i c i a Martín

“Antes te tenía cerca y te miraba desde fuera como quien mira y observa a un desconocido,ahora no es que te conozca pero sé que quiero acercarme, estar presente de otra maneradistinta de la que había permanecido hasta ahora.”

Con la realización de esta pieza audiovisual quería hablar de cómo se construye laidentidad de una persona desde la distancia; abordar el modo en que los vínculos entredos hermanas que se separan, se transforman. De cómo el recuerdo a modo de parchescubre a lo largo del tiempo los vacíos que deja la falta de vivencias cotidianas. Y portanto, qué tipo de relaciones comunicativas, o incomunicativas, se establecen bajo estecontexto. Así, la idea de distancia o ausencia toma aquí el mayor protagonismoconvirtiéndose en una presencia con diversas caras.

Patrim 2007

D a v i d Oca

Sonido lonely es una videoinstalación que trata de captar una sensación de absurdo y debasta soledad vehiculada a través de un lenguaje visual frío y distanciado.

El hecho de aplicar distancia en la mirada sobre el absurdo y el patetismo, de alejarse delo melodramático, permite que también aparezca un sentido del humor soterrado ysilencioso.

Lo que vemos es una persona sentada con un taburete a cada lado, que se los acerca ylos vuelve a dejar en su sitio en una sucesión de movimientos sin fin.

Así, el tiempo se llena con una coreografía absurda, se escribe con una acción que seagota en sí misma, en el hecho de llevarse a cabo.

El gesto y el movimiento se convierten en un signo sin significado, porque no tienenninguna exterioridad a la que referirse. Es precisamente de aquí, de este hacer sin objetivo,de donde proceden el tono trágico y paradójicamente también la comedia que impregnanla obra.

Hay una profunda fractura en el personaje del vídeo, fractura que resuena en eldesdoblamiento que se produce cuando la imagen de los taburetes (en vídeo) sedesencaja, se extrae de los taburetes reales que hay ante la proyección y que antesestaban recubiertos con su imagen. Estas dislocaciones entre realidad e imagen, entresigno y significado, entre drama y humor son el motor de la obra.

Patrim 2007

El tema de la muerte forma parte en la construcción de estos conceptos, distancia yproximidad, presencia y ausencia, como expresión máxima de los mismos. Sirviéndome,en este caso, para reflexionar acerca del modo en que se afrontan estos términos bajouna vivencia cercana a la muerte. ¿Cómo se establecen las relaciones entre dospersonas cuando una de ellas ha estado a punto de morir?

El audiovisual se articula bajo el concepto de la fragmentación de las experienciasvividas. Es decir un collage aparentemente inconexo de frases sueltas, imágenes delahora, del recuerdo... que reflejan el modo en que construyo la relación que mantengocon mi hermana y a ella misma. Partiendo de una cinta de casete como llave de laimagen del recuerdo para irse tejiendo entre otras que describen cómo entiendo elpresente.

Todos estos nexos se producen para llegar a establecer un paralelismo entre lasconcepciones de la distancia y las relaciones comunicativas. Sólo se trata de decidirqué lugar ocupar dentro de la realidad creada, dentro-fuera, espectador-interlocutor.

D a v i d Oliver

Las estampas que presento son una serie de tapices apropiados para hacer petit point,cada uno de los cuales presenta un paisaje sobre el que tienen lugar diferentesintervenciones con serigrafía y mediante éstas se produce una reformulación de los propiospaisajes.

Se trata de tres paisajes en pleno apogeo primaveral. Diáfanas escenas campestres encada una de las cuales, a través de la intervención serigráfica, se da lugar a algo ominosoque, incluso así, no consigue romper la quietud y la claridad de la escena, sino que, alcontrario, inyecta aún más bucolismo.

Son escenas que a pesar de su carga erótica o un poco indecorosa, que al principioprovoca un cierto impacto visual por el hecho de tratarse de tapices, están tratadas conmucha ternura.

La estampación serigráfica está aplicada mediante tintas planas superpuestas, de maneraque la intervención queda totalmente integrada en el tapiz original, que, a la vez, por elhecho de tratarse de un objeto apropiado y fabricado en serie mediante serigrafía industrial,acaba resultando una reverberación en la técnica de reproducción, pero que utiliza estoslenguajes plásticos con intenciones totalmente antagónicas. De esta manera intento darun uso abierto y polivalente a la serigrafía como búsqueda y exploración en los lenguajesdel arte.

Á n g e l a Palacios«El proceso de autoconformación de nosotros mismos depende de las creencias quetenemos sobre cómo somos y de las historias que explicamos sobre nosotros.» Glover

La obra propicia una reflexión en torno a la imagen que configuramos de nosotros mismos,la cual es fruto de las miradas que los otros reflejan hacia nosotros y depende del abanicode relaciones y situaciones en que nos hemos encontrado; especialmente aquéllas quese desarrollan gracias a las nuevas tecnologías, ya que posibilitan una gran variedad devínculos y dan lugar a una intensificación de los intercambios sociales y a nuevas clasesde relaciones, que favorecen la ruptura con las formas que eran habituales.

¿Nos propone un cuestionamiento de las relaciones que se establecen con el otro y delas impresiones que causamos a los demás, las cuales tienen un papel de promesas ygeneralmente el observado tiende a manipularlas, transgrediendo la realidad yconvirtiéndola en una representación colectiva... una performance?

Patrim 2007

I r a t z u Pastor

¿Acaso por no tener territorio estamos al margen de tener fronteras?

En el proyecto de Oroimena eta Ametsak (Memoria y Sueños), se pretenden mostrar lascaras anónimas del pueblo vasco para introducirnos en una autocrítica y reflexión sobreaquellos prejuicios que ya tenemos sobre el conflicto sociopolítico que se vive hoy en díaen Euskal Herria.

Enseña aquello que menos se ve en las versiones oficiales de los estados.

Lleno de símbolos que se contraponen de dos en dos para crear la idea de dualismo, elconcepto global nos acerca a la idea de la frontera.

Una frontera implica dos partes diferenciadas, no hay existencia de una parte sin la otra,es la frontera de Euskal Herria, una línea invisible que existe porque todavía hay genteque se niega a olvidarla.

X a v i e r Solà

Soy un cobarde pero no me da miedo la muerte.

Hace unos años conocí a una persona con una mirada de increíble belleza. Lo que lahacía tan especial era que esta belleza parecía que procedía de la más absoluta tristeza,una tristeza que la revestía de un aspecto sublime. Después, esta sufridora casi siempremuda, en confianza, rompió su silencio y me explicó algunos detalles de su vida. Despuésde aquello entendí que las cosas bellas, a veces, nacen de superar la desesperación ysustituirla por la armonía de la melancolía.

Mis imágenes son oscuras de contenido, incluso claramente perversas; queda reflejadauna profunda obsesión por la muerte, pero el personaje central se enfrenta a este momentofinal de manera tranquila y silenciosa como lo harían los héroes o los mártires, y consiguecon su irritante falta de inclinación por la vida humillar constantemente a sus verdugos ycondenarlos a vivir eternamente contrariados.

Hace tiempo me pareció buena idea disfrazar el contenido inquietante de la obra concolores desenfadados, buscando un impacto más indirecto; al mismo tiempo, sin embargo,el objetivo también es acentuar un cierto dramatismo del trazo.

Patrim 2007

B e g o ñ a Toledo

lo.proyect nace en marzo de 2006 (con la colaboración de Luis Mateo, artista relacionadocon las artes escénicas). La primera finalidad del proyecto es abrir una manera de entenderla ciudad a partir del análisis de lo cotidiano, haciendo una reflexión sobre los modos dehabitar el territorio de la urbe. Centrado en este periodo en la ciudad de Barcelona, lasprimeras estrategias de acción lo.proyect se basaron en el caminar como forma decomprensión y construcción de significantes, para continuar o quizá aportar otras líneasde actuación sobre el terreno del recorrido como disciplina estética.

La metodología llevada a cabo por lo.proyect podría estructurarse de la siguiente manera:

OBSERVACIÓN (derivas, recorridos, caminar)

ANÁLISIS (lectura del terreno, captura y registro)

ACCIÓN (objetivo, interacción, intervención)

Cada una de las sesiones llevadas a cabo ha sido documentada a partir de fotografías,vídeos, textos, muestras y objetos encontrados.

Todo el material recopilado está archivado y puede ser ampliado, manipulado yreinterpretado por la generación de discursos nuevos o derivados.

120

Patrim 2007

122

Coordinació de les quatre edicions de “Patrim”:Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona

Responsable “Patrim”: Carlos Velilla, Vicedegà de Cultura iPublicacions de la Facultat de Belles Arts

Coordinació “Patrim”: Dolors Pulido, Facultat de Belles Arts

Direcció de l’edició: Teresa Blanch, Degana de la Facultat de Belles ArtsDisseny: Marta Negre

© dels textos: Salvador ClaramuntTeresa Blanch

els alumnes seleccionats

Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona

Dipòsit Legal: B.16.790-2008