Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 82 juny 2008

w e b Coordinadora: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tarragona.tine t.org

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5 Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar públicam e nt l'obra i fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r l'autor o el llice nciador. Citant la proce dència Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència idèntica a aq ue sta.

"Paraule s pe r la Pau" publicació de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Eq u ip de re dacció: col·le ctiu Tarragona Patrim oni de la Pau, Edita: Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau, Coordinació i m aque tació: Jose p Maria Yago. Col·labora e n aq ue st núm e ro: Pili Rom e ra Re corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns, a le s 8 del ve spre , a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o trucar al 9 77221458 (h i h a conte stador).

w e b: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tine t.orgLa re dacció del full no e s re sponsabilitza de l'opinió dels col·laboradors

pàgina 2 - m ate rials pe r la pau núm . 82 juny 2008

Mate rials de pauMúm ia Abu-Jam al e s pe riodista i e scriptor, e xm e m bre de ls Black Panth e r Party, tam bé és força cone gut pe rq uè fa m és de 25 anys fou conde m nat a m ort acusat de m atar un policia. De s d'ale sh ore s h a e ncarnat una cam panya, m ítica, contra la pe na de m ort (i pe r de m ostrar la se va inocència) i h a e sde vingut, de s de la se va ce l·la e n e l corre dor de la m ort de la pre só de SCI-Gre e ne , W ayne sburg-USA, un re fe re nt e n la lluita pe r la llibe rtat.En e l llibre ofe re ix una visió única d'una organització q ue J. Edgar H oove r (dire ctor de l'FBI) con-s ide rà “la m ayor am e naza a la se guridad inte rna de l país".En Que re m os libe rtad Mum ia com -bina e ls re cords de la vida q uo-tidiana al partit am b l'anàlisi de la h istòria de le s lluite s pe r l'alli-be ram e nt ne gre . El re sultat, una viscuda i com ple ta visió de l BPP.A la contraportada lle gim "La h istoria de l BPP e s difícil de s in-te titzar, pue sto q ue no e s la h isto-ria de l típico partido de vanguar-dia, s ino e l inte nto de construir de sde lo com unitario una form a de contrapode r q ue s ignificase de sde ya una form a de libe ración. Esto se re fle ja tanto e n las patru-llas de control de la actividad re -

pre s iva de la policía com o e n los num e rosos program as de apoyo e n las com unidade s ne gras: com e -dore s populare s, ate nción sanita-ria, ayuda a la te rce ra e dad, form ación política... El cre ci-m ie nto rapidís im o de l Partido, a finale s de los se se nta e inicios de los se te nta, lle nó de e spe ranza a una parte im portante de la pobla-ción ne gra e stadounide nse , y re basó con su e ne rgía, origina-lidad y cre atividad las fronte ras de EE. UU., para se rvir com o re -fe re nte a otras m inorías oprim i-das e n e l m undo, e n un m om e nto e n q ue cre cían los m ovim ie ntos de libe ración nacional e n todas parte s y la nue va izq uie rda con-te stataria e n Occide nte . El Partido e s e l producto contradic-torio de e sas te nde ncias e n la iz-q uie rda de l m om e nto: nacionalis-m o antiim pe rialista, m arxism o-le ninism o, vanguardism o... pe ro tam bién com unitarism o, libe ra-ción pe rsonal, fe m inism o, antiau-toritarism o...Com o ve rdade ro e ne m igo inte rno a liq uidar, la CIA y e l FBI se valie ron de todos los m e dios de contrainsurge ncia y de m anipu-lación, ade m ás de la pura re pre s ión y ase s inato, para aniq uilarlo.

Que re m os Libe rtad.Una vida e n los

pante ras ne gras.Múm ia Abu-Jam alCole cción CrónicaVirus EditorialISBN 9 78-84-9 6044-89 -0Pag. 364Pvp 20,00 €

pàgina 3 - m ate rials i paraule s pe r... núm . 82 juny 2008

El dim e cre s, 7 de m aig, e l fotopèriodista Ge rvasio Sánch e z va re bre e l pre m i Orte ga y Gasse t de Fotografia pe r una instantània de l se u proje cte Vidas M inadas.A l'acte h i h avia força ge nt i h i e re n pre se nts la vice pre s ide nta de l gove rn, m inistre s socialistas, e x m inistre s de l PP, la pre s ide nta de la Com unitat de Madrid, l'alcalde de Madrid i e l pre s ide nt de l Se nat.Entre d'altre s cose s, Ge rvasio Sánch e z va dir:... Se ñoras y se ñore s, aunque sólo te ngo un h ijo natural, Die go Sánch e z, pue do de cir q ue com o Martín Luth e r King, e l gran soñador afroam e ricano ase s ina-do h ace 40 años, tam bién te ngo otros cuatro h ijos víctim as de las m inas antipe rsonas: la m ozam bi-q ue ña Sofia Elface Fum o, a la q ue uste de s h an conocido junto a su h ija Alia e n la im age n pre - m iada, q ue conce ntra todo e l dolor de las víctim as, pe ro tam bién la be lle za de la vida y, sobre todo, la incansable luch a por la supe rvive ncia y la dig-nidad de las víctim as, e l cam bo-yano Sok h e urm Man, e l bosnio Adis Sm ajic y la pe q ue ña colom -biana Mónica Paola Oje da, q ue se q ue dó cie ga tras se r víctim a de una e xplosión a los och o años.Sí, son m is cuatro h ijos adoptivos a los q ue h e visto al borde de la m ue rte , h e visto llorar, gritar de dolor, cre ce r, e nam orarse , te ne r h ijos, lle gar a la unive rsidad.Le s ase guro q ue no h ay nada m ás be llo e n e l m undo q ue ve r a una víctim a de la gue rra pe rse guir la fe licidad.Es ve rdad q ue la gue rra funde nue stras m e nte s y nos roba los sue ños, com o se dice e n la pe lícula Cue ntos de la luna pálida de Ke nji M izoguch i.Es ve rdad q ue las arm as q ue circulan por los cam pos de ba-talla sue le n fabricarse e n paíse s de sarrollados com o e l nue stro, q ue fue un gran e xportador de m inas e n e l pasado y q ue h oy de dica m uy poco e sfue rzo a la ayuda a las víctim as de la m inas y al de sm inado.

Es ve rdad q ue todos los gobie rnos e spañole s de sde e l inicio de la transición e ncabe za-dos por los pre s ide nte s Adolfo Suare z, Le opoldo Calvo Sote lo, Fe lipe Gonzále z, José María Aznar y José Luis Rodrígue z Z apate ro pe rm itie ron y pe rm ite n las ve ntas de arm as e spañolas a paíse s con conflictos inte rnos o gue rras abie rtas.Es ve rdad q ue e n la ante rior le gislatura se h a duplicado la ve nta de arm as e spañolas al m is -m o tie m po q ue e l pre s ide nte in-cidía e n su m e nsaje contra la gue rra y q ue h oy fabriq ue m os cuatro tipos distintos de bom bas de racim o cuyo com portam ie nto e n e l te rre no e s s im ilar al de las m inas antipe rsonas.Es ve rdad q ue m e s ie nto e scan-

dalizado cada ve z q ue m e topo con arm as e spañolas e n los olvi-dados cam pos de batalla de l te r-ce r m undo y q ue m e ave rgüe n-zo de m is re pre se ntante s políticos.Pe ro com o Martin Luth e r King m e q uie ro ne gar a cre e r q ue e l banco de la justicia e stá e n q uie bra, y com o él, yo tam bién te ngo un sue ño: q ue , por fin, un pre s ide nte de un gobie rno e spa-ñol te nga las agallas suficie nte s para pone r fin al sile ncioso m e rcade o de arm as q ue convie rte a nue stro país, nos guste o no, e n un e xportador de la m ue rte .Lam e ntable m e nt i pe r le s notície s q u e arribe n de s de Dublin, se m bla q ue Z apate ro no se rà aq ue st pre side nt.

Paraule s pe r... un pre m i, pe nsant e n Dublin

la foto de Ge rvasio Sánch e z, guanyadora del pre m i

pàgina 4 - els nostre s col·legue s núm . 82 juny 2008

Una de se na d’inspe ctors i inspe ctore s civils aconse gue ix e ntrar a la base de l’OTAN

Dissabte , 17 de m aig, e s va re alitzar la VI e dició de la inspe cció ciutadana a la base de l'OTAN a Béte ra. De sprés d’una ce rcavila i la m arxa fins a la base , una de se na d’”inspe ctors/re s” civils van saltar le s tanque s de la base i e s van introduir al re cinte m ilitar com a form a de re ivindicar la se va de saparició i de de nunciar e l se u pape r i e l d'altre s infrastructure s m ilitars e n la pre paració i e xe cució de la gue rra.De s de l’any 2001 e s ce le bra la cam panya pe l de sm ante llam e nt de la base de Béte ra i la de volució de ls se us te rre nys pe r a donar-los un ús social i e cològic. La cam panya h a com ptat am b m anife stacions, m arxe s, asse gude s, e ncade na-m e nts, paròdie s i, fins i tot, e l bloque ig, l’any 2004, d'un tre n de la base q ue e s dirigia a une s m aniobre s. Am b la d’e nguany, a

m és, s is inspe ccions civils a la base . Accions s im ilars e s fan, cada any, e n altre s base s e spanyole s i, a nive ll e urope u, e l passat 22 de m arç, a Brusse l•le s q uan un m ile r de pe rsone s tam bé van inte ntar e ntrar e n e l q uarte r ge ne ral de l’OTAN de m anant la de saparició de l'Aliança. El m ovim e nt inte rnacional, de l q ual form a part la Inspe cció, sota e l le m a “Re clam e m le s base s pe r un m ón se nse gue rre s i se nse e xèrcits” re alitza accions no viole nte s de de sobe diència civil pe r de nunciar la gue rra, “obstruir-la i im pe dir-la”, de nun-ciant la le gislació q ue e m para la se va pre paració i e l pape r de le s base s e n aq ue sta pre paració. La inspe cció civil d’e nguany va m arxar cap a la base , s ituada a uns 3 k m de Béte ra, de sprés de re alitzar una ce rcavila. Una banda de dolçaine s i tabale ts am e nitzava e l cam í. Al arribar a le s instal•lacions m ilitars e l prop

d’un ce nte nar d“inspe ctors i inspe ctore s”, abillats am b bate s blanque s van e nvoltar la base m e ntre re alitzave n un “safari fotogràfic”. Paral•le lam e nt h i h avia una conce ntració de m are s contra e ls e xèrcits davant le s porte s de la base . Una de se na d’”inspe ctors/re s” aconse guí saltar le s tanque s i introduir-se dins la base . Je e ps de la Guardia Civil (q ue tam bé controlava la m arxa) i de la policia m ilitar van fe r acte de pre sència i van re te nir, ide ntificar i traslladar a una altra zona e ls activiste s. Me ntre e s produïe n le s ide ntificacions va de scarre gar una forta torm e nta sobre la zona q ue va de ixar xope s le s pe rsone s congre gade s. A la poca e stona e ls inspe ctors i inspe ctore s re tinguts, un cop ide ntificats, fore n “allibe rats” sota la pluja i la calam arsa.

Alguns inspe ctors civils a l'inte rior de la base

pàgina 5 - els nostre s te m e s núm . 82 juny 2008

El Com ité Ce re zo de México e stá re alizando una se gunda gira e urope a -la prim e ra fue e n 2006- con e l fin de inform ar a la com unidad inte rnacional sobre la situación de los pre sos políticos y de concie ncia e n México y las intim idacione s y re pre s ione s a las q ue se ve n som e tidos los luch adore s y luch a-doras sociale s, una re alidad invi-s ibilizada por los dife re nte s go-bie rnos e inte re se s e conóm icos, los de aq uí y los de allá. A la ve z, inte ntan re caudar soporte s e conóm icos y políticos q ue le s pe rm ita se guir trabajando e n pro de la de fe nsa de los De re ch os H um anos de los pre -sos políticos, de concie ncia e in-justam e nte pre sos asociados a m otivos políticos e n México, s in q ue la re alización de e ste tra-bajo le s supongan am e nazas, vigilancias, h ostigam ie ntos o, incluso, e l e ncarce lam ie nto.Van a e star e n Catalunya de l 2 al 8 de junio re alizando dive rsas re unione s y e ncue ntros con institucione s públicas, ONG’s , m e dios de com unicación, e tc. Están dando continuidad a una

gira q ue ya le s h a lle vado por H olanda, Ale m ania, Suiza, Italia, Bélgica e Inglate rra y, de spués de Catalunya, a otros pue blos, otras ciudade s. El Com ité Ce re zo surge a raíz de la de te nción (13.08.01), tortura y e ncie rro de los h e rm anos Ale jandro, H éctor y Antonio Ce re zo Contre ras y los co-acusados Pablo Alvarado y Se rgio Galicia, e n pris ione s de alta se guridad e n México. A partir de las injustas de te n-cione s, torturas y fabricación de de litos por parte de l Estado Me xicano, se cre a e l Com ité com o un cole ctivo de trabajo solidario form ado por h e rm anos, am igos y com pañe ros unive rsita-rios de los de te nidos, q ue de sde e se m om e nto, y h asta la actua-lidad, s igue n e n la firm e y constante luch a por la libe ración de los q ue todavía h oy s igue n e ncarce lados. Si bie n e l Com ité Ce re zo tie ne su orige n e n la de fe nsa de los h e rm anos Ale jandro, H éctor y Antonio Ce re zo Contre ras y de Pablo Alvarado Flore s (con todo lo q ue im plica e n cuanto a la

conse cución de sus libe rtade s, re paracione s de los daños y castigo a los re sponsable s de las violacione s a sus de re ch os h um a-nos), actualm e nte atie nde tam -bién a otras víctim as de viola-cione s a los De re ch os H um anos q ue e l Estado provoca, por com is ión u om is ión, e n contra de los pre sos políticos, pre sos de concie ncia y pe rsonas injus-tam e nte pre sas asociados a m otivos políticos. Igualm e nte , e stán re alizando un trabajo de docum e ntación y de nuncia de las condicione s de vida e n las cárce le s m e xicanas y las viola-cione s s iste m áticas a los de re -ch os h um anos q ue e n e llas se produce n. Para am pliar inform ación sobre e l trabajo q ue re aliza e l Com ité, sobre e l caso de los h e rm anos Ce re zo, sobre la situación de pre sos políticos o de concie ncia e n México, así com o para conoce r algo m ás sobre las actividade s de re s iste ncia q ue los h e rm anos pre sos re alizan de sde de ntro de las pris ione s, podéis vis itar su s itio w e b: e spora.org/com ite ce re zo

EL COMITÉ CEREZ O MEXICO VE A CATALUNYA Pili Rom e ra

pàgina 6 - altre s m ovim e nts / opinió núm . 82 juny 2008

NO ALS VAIXELLS DE LUXE AL PORT DE TARRAGONA

El dia 7 de m aig, com q ue e stic a l'atur, vaig anar a donar un tom b e n bicicle ta pe l port. Quina va se r la m e va sorpre sa e n ve ure gran q uantitat d’autom òbils aparcats pe r tot arre u, h oste sse s som rie nts, autoritats dive rse s i una re lació dire ctam e nt proporcional e ntre la profusió de corbate s i la pre sència policial.S’inaugurava la fira W orld Royal. La nova Marina Port Tarraco acollia una m ostra de iots de luxe , e l pre u d’alguns d’e lls oscil•lava e ntre 4 i 20 m ilions d’e uros. La fira incloïa e xpositors de joie ria i altre s article s, de sfilade s de m oda nàutica i fe ste s VIP pe r le s nits. L’accés, com no, e ra re stringit. Sols podie s e ntrar am b invitació, pe rò de s de l m oll de costa e s podia ve ure com e s m oue n e ls rics e n e l se u glam ourós am bie nt i com s’h o passe n d’allò m és bé. Els pobre s, un altre

cop, am b la cara e nganxada al vidre de l re staurant, i e ls bude lls fe nt soroll, m e ntre m ire n com d’altre s m e nge n e xq uis ide s viande s. L’Autoritat Portuària s’e q uivoca de nou. Donant una utilitat e xclusivista al port de la ciutat, o s igui, d’e sq ue na a la ciuta-dania. Això fa pre ve ure q ue no vindran grans vaixe lls de m ort a Tarragona, ja q ue als capita-liste s no e ls h i agrada te nir aprop aque lls q ue m és afe rrissadam e nt e ls de fe nse n, e ls e xèrcits. Pe rò e ls vaixe lls q ue h i h a atracats no són vaixe lls de vida. Le s fortune s capace s d’adquirir i m ante nir aq ue stos iots, tre t d’alguna e xce pció, ja sabe m com s’am asse n dins de l siste m a capitalista, i pre ci-sam e nt no van de la m à de l’ètica.La m ajoria de vaixe lls e xposats són un sím bol de l pode r e conòm ic, una re pre se ntació

e m ble m àtica de l m ón capita-lista, una oste ntació q ue fa m al a tote s le s pe rsone s com pro-m e se s e n la lluita contra la pobre sa i a toth om q ue cre u q ue un altre m ón e s possible . Nom és a l’e stat e spanyol h i h a 9 m ilions de pobre s, s i h i sum e m le s pe rsone s q ue viue n al llindar de la pobre sa re pre se nta prop d’un 20% de la població. Pe r això, i m olt m és, és im m oral i obsce na aque sta e xh ibició de riq ue sa. El capitalism e aparta als pobre s am b l’e scom bra o la porra, li és indife re nt. Té m olte s m odalitats de m ort, no nom és le s gue rre s. Aquí a Tarragona, e n una nova de m ostració de se rvilism e com vam fe r am b e l JFK , e ls h i pre pare m e ls e spais i e ls h i facilite m tot pe rq uè e s distre guin de la se va bruta i m ise rable e xistència.

Pau Gom is

pàgina 7 - conflicte s "oblidats" núm . 82 juny 2008

pàgina 8 - la contraportada núm . 82 juny 2008

De s de 19 9 7, s i m és no, Tarragona ve acollint re gularm e nt e n e l se u port vaixe lls m ilitars de l'OTAN i de la VIa Flota de ls EUA, se nse cap control sobre e l se u tipus d'ar-m am e nt i am b la possibilitat q ue alguns s iguin de propulsió nucle ar. Joan Miq ue l Nadal i Lluís Badia, e n aq ue ll m om e nt, alcalde de la ciutat i Pre s ide nt de l'Autoritat Portuària, re spe ctivam e nt, van lide rar una cam panya, q ue va incloure ge stions am b autoritats m ilitars a W ash ington i a Madrid, pe r tal que Tarragona e sde vingués se u logística de ls vaixe lls de la VIa Flota de ls EUA. En aque ll m om e nt l’e q uip de gove rn de l’Ajuntam e nt, q ue va m ostrar e l se u suport a la cam panya, e stava form at pe r re pre se ntants de CiU i de l PSC. Els argum e nts pe r im pulsar la cam panya e s van basar e n suposats be ne ficis e conòm ics pe r a la ciutat. Poste riorm e nt e ls argum e nts h an donat pas a d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls vaixe lls de gue rra com a garants de suposade s ope racions "h um anitàrie s". Més re ce ntm e nt, uns i altre s fan

re fe rència a "obligacions de rivade s de conve nis bilate rals e ntre Estats". Abans q ue e ls ate m ptats de l’11-S justifiq ue ss in l’adopció de “m e sure s de se gure tat” i re striccions de le s llibe rtats civils, e ls argum e nts e sm e ntats e s van barre jar am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s flotants sofisticade s o com èdie s propagandístiq ue s sobre volunta-riosos m arins q ue fan tasq ue s socials. Finalm e nt, la e xpe riència dram àtica de poble s oprim its com l'iraquià i l'afganès -conve rtits e n víctim e s de "danys col•late rals"- m ostra la crua re alitat i fa caure la disfre ssa: e ls vaixe lls i e ls se us tripulants no són m és q ue e ine s de m atar. Le s e scale s q ue fan le s e m barcacions e stan conside -rade s de rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions q ue conside rave n adie nts, a banda d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà, no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i com a e xe m ple , e ns h e m assabe ntat de transports de trope s utilitzant port i ae roport de l Cam p de Tarragona,

m aniobre s m ilitars am b instal•lació de cam pam e nts e n e l port i transports m ilitars am b tre n i, com no, de la visita constant de vaixe lls de gue rra provine nts de l’Iraq . La pre sència de ls vaixe lls de la VI Flota de ls EUA i de l'OTAN no e ns agrada pe l q ue suposa de m ilitarització de la ciutat; pe r la nostra disposició a viure se nse la prote cció de ls arm am e nts; pe rq uè no cre ie m e n la força pe r a vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g pe r a convènce r; i pe r la m anca d'infor-m ació i e l se cre tism e inh e re nt a la lògica m ilitar q ue , a m és, com porte n riscos im portants pe r a la població. Pe nse m q ue la Pau i la se gure tat de ls nostre s fam iliars, am ics i ve ïns són m assa im portants pe r de ixar-le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals q ue sovint nom és e s pre ocupe n d'aconse guir q uote s de pode r pe r posar al se rve is de ls se us inte re ssos pe rsonals o de grup. Si cre us q ue te ns alguna cosa a dir vine cada prim e r dium e nge de m e s a le s 12 h a la Plaça de la Font a Paraule s pe r la Pau

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

Fe s l'am or, no la gue rraFa un die s corria la noticia a la pre m sa de q ue varis m ilitars e spanyols, com andam e nts inte r-m e dis q ue són e n “m iss ió de pau” inte rnacional a Líban, Afganistan i e ls Balcans, “con-ge laran e l se u e spe rm a e n una clínica d'Alacant pe r pre se rvar la se va de sce ndència pe r s i pate ixe n una dism inució de la se va fe rtilitat i així possibilitar l’e m baràs de la se va pare lla e n cas de m ort.” Obvi q ue l’e xèrcit te baixe s pe rò, num èricam e nt re s com pa-rat am b le s baixe s laborals de l se ctor de la construcció, o de la industria, pe r dir dos se ctors de ls q ue m és baixe n aporte n a le s m és de 1100 pe rsone s m orte s a l’e stat e spanyol l’any passat m e ntre tre ballave n. H e u lle git bé, m il ce nt noranta-dos, pe r se r e xacte s. Us im agine u un fune ral com e l q ue re p q ualse vol soldat, s igui ras o com an-dam e nt, cada ve gada q ue un tre ballador m oris a la fe ina? Tot l’any de dol oficial. I us im a-gine u q ue e s busq ue ss in als culpable s d’aque ste s m orts, i s’inve stigue ss in i s’e sclarís e l q ue h a succe ït i le s re spon-sabilitats?. Potse r alguns e m pre -saris s’h o pe nsarie n una m ica

m és a l’h ora de donar m itjans de prote cció. Pe rò tornant al cas de l’e spe rm a m ilitar, pe rq uè a cap diari se l’acudiria fe r un titular tipus “Dos obre rs de la construcció e s conge le n e l se m e n pe r l’alt num e ro de m orts a la fe ina q ue pate ix e l se ctor”, re sulta q ue una ve gada m és h e m d’agrair, a la gue rra i e ls m ilitars, e l progrés te cnològic e n e l m ón. Afe gim a la llista ja cone guda de Inte rne t, l’ortopèdia e n ge ne ral, e l GPS, l’e ne rgia nucle ar (am b la se va bom ba), l’LSD... la conge lació d’e spe rm a.

Sí, se m bla se r q ue la conge lació d’e spe rm a és un inve nt de ls m ili-tars. M illor dit, d’un abat italià anom e nat Lazaro Spanllanzani, q ue a la gue rra d’Inde pe ndència contra e ls austríacs a l’any 1876 a Pavia (Itàlia) va tractar de salvaguardar e ls e spe rm ato-zoide s de ls m ilitars e n pols de ne u. Podíe m dir q ue e ra un abat castre nse com prom ès. No sa-be m q uin va se r e l re sultat de l’inve nt llavors.H e us aq uí una justificació m és de “la in-utilitat” de ls m ilitars. Si e n com pte s d’inve stigar pe r la m ort fe ss in m és cas a la savie sa popular...

La m e m òria invisible Toni Alvare z