fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.501

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

16 d’abril de 2017 Diumenge de Pasqua

LecturesDiumenge de Pasqua

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La gran festa cristiana

Avui és la gran festa cristiana de la Pasqua,

en què celebrem la resurrecció de Jesucrist, per la qual ell, tres dies després de morir a la creu, va recobrar una vida real, en cos i ànima. La vida aniquilada torna a bategar, encara que, això sí, en una condició totalment nova i transformada.

El gran pensador Romano Guardini adverteix que al segle XX els nostres sentiments es rebel·len contra aquesta exigència de fe. La reacció més espontània és resistir contra aquesta veritat i preguntar-se si no serà una llegenda. No és una qüestió menor: la resurrecció és la base del cristianisme. Com dirà sant Pau: «Si Crist no ha ressuscitat la nostra fe seria vana.»

En què se sosté la nostra creença? En les paraules Jesucrist mateix, que va anunciar que patiria, seria condemnat a mort i ressuscitaria el tercer dia. Després hi ha el testimoni dels evangelistes, que es refereixen al sepulcre buit, a la versió oficial d’un rapte del cos de Jesús, i a les aparicions del ressuscitat.

L’Església primitiva no va tenir dubtes que era la mateixa persona, Jesús de Natzaret, que havia tornat a la vida com a primícia de la vida eterna en la qual creiem després de la nostra estada temporal en aquest món.

La Carta als Hebreus ens presenta Crist, summe i etern sacerdot, exaltat en la glòria del Pare després d’haver-se ofert a si mateix com a únic i perfecte sacrifici de la nova aliança, amb el qual es va dur a terme l’obra de la redempció. I sant Joan escriu: «En això consisteix l’amor: no som nosaltres qui hem estimat Déu, sinó que ell ens ha estimat

primer i ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria dels nostres pecats.»

Benet XVI, que tenia gran devoció a sant Agustí, va acudir a venerar les restes mortals del bisbe d’Hipona i en aquesta visita va confessar que la seva encíclica Deus caritas est devia molt al pensament augustinià, que ens va ensenyar que Déu és amor. El Papa va manifestar: «Germans i germanes, la vostra pertinença a l’Església i el vostre apostolat han de brillar sempre per l’absència de qualsevol interès individual i per l’adhesió sense reserves a l’amor a Crist.»

Aquest amor, que es concreta en petits gestos quotidians, té la seva dimensió última en el sentit de la nostra vida, que no està cridada a desintegrar-se i desaparèixer definitivament, sinó a transformar-se en vida eterna. Aquest és el sentit de la Pasqua i la raó de l’alegria que ens ha portat Jesucrist.‘ La vida aniquilada torna a bategar

en una condició totalment nova i transformada

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,34a.37-43)

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Salm responsorial [117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)]

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,perdura eternament el seu amor.Que respongui la casa d’Israel:perdura eternament el seu amor.

R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo

O bé: Al·leluia.

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R.

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l’edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se’n meravellen. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,1-4) O també pot fer-se: 1Co 5,6b-8

Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan

es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,1-9) O també pot fer-se: Mt 28, 1-10

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Jutge de vius i de morts

De les tenebres a la Llum. De la mort a la vida. Del gris a la varietat harmònica de colors. De la tristesa a l’alegria compartida. De la guerra a la pau. De l’odi i la venjança a la reconciliació i el perdó. «Passem de mort a vida perquè estimem els germans», com ens diu sant Joan. Així passà Jesús per aquest món, estimant tothom.

El Senyor, ressuscitat d’entre els «morts», ens invita a endinsar-nos en les profunditats dels nostres «jo». No tinguem por de mirar-nos, però fem-ho amb la mirada serena, neta, profunda, engrescadora, esperançada. Com l’apòstol Pere, veurem molts «llençols» aplanats i molts «mocadors» lligats dins de les nostres comunitats, tanmateix això ha d’amortallar la missió que ens ordenà el Ressuscitat: «Que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts».

Com a compromís pasqual demanem al Senyor ressuscitat que ens ajudi a mirar amb ulls d’amor a tots els que, amb massa lleugeresa, jutgem com a «vius» o com a «morts» dins les nostres comunitats.

5

Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

l’entrevista

L’amor ha derrotat l’odi, la vida ha vençut la mort, la llum ha esvaït la foscorBONA PASQUA!

José María del Corral, president d’Scholas Ocurrentes:

«Nosaltres només generem un espai d’escolta perquè els joves exposin els seus problemes»

Scholas Ocurrentes «Escoles per a l’encontre» és una iniciativa adreçada als joves de tot el món a comprometre’s

pel bé comú. L’any 2001, l’aleshores arquebisbe de Buenos Aires, Jorge M. Bergoglio, en va ser l’impulsor.

L’actual president d’aquesta fundació pontifícia pretén posar en valor la cultura de l’encontre per la pau, a través de pilars com l’art, l’esport i la tecnologia, mitjançant l’educació ha estat recentment a Tarragona on hem pogut conversar amb ell.

—Com neix aquesta iniciativa educativa i quin objectiu té?

Va ser el mateix papa Francesc, aleshores arquebisbe de Buenos Aires, que preocupat per la situació social i cultural que s’estava vivint —saquejos, violència, malestar amb els dirigents...— va intuir que només es podrien resoldre aquests problemes en la mesura que hi hagués un canvi en l’educació. La seva gran preocupació era conèixer què hi havia en el cor dels joves, quina era la seva màxima inquietud.

El primer que vam fer va ser reunir joves de quinze i setze anys jueus, musulmans, evangèlics i catòlics perquè poguessin fer aquesta primera experiència de compartir com estaven vivint aquesta crisi. Aquest exercici estava programat per un mes però l’entusiasme va ser tan gran que es va projectar fins a sis mesos de treball. No es van quedar amb un diagnòstic sinó que van cercar propostes i solucions. Abans de tornar a l’escola van voler presentar-ho com un projecte de llei al Parlament. Aleshores em vaig espantar una mica però l’arquebisbe Bergoglio estava entusiasmat. Aquesta primera llei elaborada pels joves es va aprovar per unanimitat.

—I què demanaven?

Una educació en valors i una educació que tingués sentit per a la seva vida. Van voler mostrar que la veritable educació havia d’anar lligada amb la vida real de les persones. Així va començar aquesta experiència interreligiosa.

Després Jorge Bergoglio em va demanar que escoles públiques i privades, marcades per forts recels, treballessin juntes. Només a Buenos Aires els joves van presentar trenta-set lleis. Aleshores l’actual Papa ens va demanar que ho portéssim a d’altres països, i és així com va néixer Scholas Ocurrentes.

—A quants països són presents avui dia?

A 190 països amb 437.200 escoles i xarxes educatives implicades. L’any passat vam fer l’experiència a Barcelona i el mes d’octubre la portarem a Tarragona, amb alumnes d’una vintena d’escoles públiques i privades.

—A nivell pràctic, com es concreta l’experiència?

Són dues setmanes de convivència on els joves en lloc d’anar a la seva escola estan amb d’altres joves. De cada escola participen una mitjana de deu o quinze alumnes. El primer que es fa és capacitar un grup de joves universitaris en la pròpia metodologia. Nosaltres només generem un espai d’escolta i després els mateixos alumnes proposen una selecció de problemàtiques. Cada alumne proposa una problemàtica i entre tots només han de triar-ne dos. Això és bo perquè escolten els problemes de l’altre i prioritzen. La segona setmana fan un treball de camp i un posterior diagnòstic que ha d’aportar solucions viables que ells mateixos puguin resoldre. Les propostes són realment sorprenents, tant de bo els adults estiguéssim a la seva alçada!

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minutmissatge

Cicle A / Litúrgia de les Hores de l’octava

Diumenge, 16: Diumenge de Pasqua (Sol) [Missa del dia: Ac 10, 34a.37-43; Salm 117, 1-2.16ab- 17.22- 23; Col 3, 1-4 o bé: 1Co 5, 6b-8; Jn 20, 1-9 o bé: Mt 28, 1-10. Missa vespertina: Tot com la del dia, però a l’evangeli es recomana llegir: Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 17, dins l’octava de Pasqua: [Ac 2, 14.22-32; Salm 15, 1-2 i 5.7-8.9-10.11; Mt 28, 8-15] Mare de Déu de l’Alegria

Dimarts, 18, dins l’octava de Pasqua: [Ac 2, 36-41; Salm 32, 4-5.18-19.20 i 22; Jn 20, 11-18]

Dimecres, 19, dins l’octava de Pasqua: [Ac 3,1-10; Salm 104, 1-2.3-4.6-7. 8-9; Lc 24, 13-35]

Dijous, 20, dins l’octava de Pasqua: [Ac 3,11-26; Salm 8,2a i 5.6-7.8-9; Lc 24, 35-48]

Divendres, 21, dins l’octava de Pasqua: [Ac 4, 1-12; Salm 117, 1-2 i 4.22-24.25-27a; Jn 21, 1-14] Sant Anselm, bisbe i doctor. Aniversari de la mort de l’arquebisbe Ramon Torrella (2004)

Dissabte, 22, dins l’octava de Pasqua: [Ac 4, 13-21; Salm 117, 1 i 14-15.16ab-18.19-21; Mc 16, 9-15]

Diumenge, 23: Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia [Ac 2, 42-47; Salm 117, 1-2.3-4.13-15.22-24; 1Pe 1,3-9; Jn 20,19-31 (LE/LH pròpies)] Després de Completes s’acaba l’octava de Pasqua

proposta

agenda

Per Sant Jordi…, regala un llibre!

La llibreria de l’Arquebisbat (c. de sant Pau, 4, Tarragona) farà durant aquesta propera setmana, amb motiu de la Diada de Sant Jordi que celebrarem el proper diumenge, un descompte del 10% en tots els llibres. Mostrem un petit recull del que s’hi pot

trobar.

—DE VIATGE. Amb una entrevista a Sa Santedat Papa Francesc; Andrea Tornielli. Ed. Claret, 2017. 392 p. PVP: 22,50 €.

«En aquest llibre, el vaticanista Andrea Tornielli ens narra en directe els divuit viatges d’abast internacional realitzats pel papa Francesc durant els anys 2013-2016. Ens explica molts detalls i anècdotes entremig de la doctrina expressada en cada un pel Sant Pare. Conté també una entrevista al Pontífex i unes curiositats sobre les característiques dels viatges papals. Tot plegat constitueix un volum que ens permet conèixer a fons el

pensament i el tarannà de l’actual bisbe de Roma.»

—LEER LA BIBLIA COMO CATEQUISTAS Merlos, Francisco. Ed. CCS, 2016. Col·lecció Maná n. 41. 127 p. PVP: 10,00 €.

«La Paraula de Déu, tal com la trobem en la Bíblia, és el cor i l’ànima de la catequesi. Els catequistes, quan parlen als seus germans, saben que ho fan amb una autoritat que els ve no d’ells mateixos, sinó de la Paraula de Déu a la qual serveixen. Apropar-se a la Sagrada Escriptura ja és molt, però aprendre a llegir-la amb ulls de deixeble és molt més. Cal deixar-se guiar i educar per ella, per a ser servidors fidels de la comunitat, a qui cal lliurar la Paraula de Déu sense deformar-la.»

—BUENAS PRÁCTICAS PARA EVANGELIZAR EN TWITTER Valladares, Xyskya. Ed. San Pablo, 2016.117 p. PVP: 11,50 €.

Aquest llibre ofereix una sèrie de pràctiques que qualsevol institució catòlica podria tenir en compte per a millorar la seva presència i el seu testimoni de fe a Twitter, orientades a transmetre informació, a promoure iniciatives i a conversar i crear comunitat entre els seguidors. Eminentment pràctic, el llibre destaca la importància de l’evangelització al continent digital, la responsabilitat de tots els cristians en aquesta tasca.

—LA VIDA SECRETA DE LA PREGÀRIATorralba, Francesc. Ed. Angle Editorial, 2017. 174 p. PVP: 14,90 €

L’autor comparteix amb tots nosaltres l'experiència de la pregària de cada dia, fins arribar a l'abandonament i la quietud amb què, en aquest moment, intenta trobar el sentit final al diàleg amb el transcendent. «La pregària és un exercici espiritual que tot ésser humà, independentment de les seves creences, pot realitzar. [...] La pregària és la respiració de l'ànima.»

publicacions

23 d’abril

—Festa de la Divina Misericòrdia a la Catedral de Tarragona. Se seguirà el següent horari: 11.00 h. Missa solemne de la Divina Misericòrdia presidida pel Sr. Arquebisbe.13.45 h. Exposició del Santíssim Sagrament i rés del Sant Rosari.15.00 h. Hora de la Misericòrdia. Rés de la Coroneta16.15 h. Predicació a càrrec del Sr. Arquebisbe.17.00 h. Benedicció i reserva del Santíssim Sagrament. A continuació, veneració de la relíquia de Santa Faustina Kowalska. Durant tots els actes hi haurà confessors per a administrar el sagrament de la reconciliació. Aquesta festa va ser instituïda pel papa sant Joan Pau II el 30 d’abril de l’any 2000.

«Sigueu protagonistes de la vostra història»

Quan Déu toca el cor d’un jove o d’una jove, aquests esdevenen capaços de grans obres. Les «meravelles» que

el Totpoderós ha fet en la vida de Maria ens parlen també del viatge de la nostra vida, que no és un deambular sense sentit, sinó un pelegrinatge que, malgrat les incerteses i sofriments, troba en Déu la plenitud (cf. Angelus, 15 d’agost de 2015). Em direu: «Pare, però jo sóc molt limitat, sóc pecador, què puc fer?» Quan el Senyor ens crida no es fixa en el que som, en el que hem fet. Al contrari, en el moment en què ens crida, ell està mirant tot el que podríem donar, tot l’amor que som capaços d’oferir. Com la jove Maria, podeu fer que la vostra vida es converteixi en un instrument per a millorar el món. Jesús us crida a deixar la vostra petjada en la vida, una petjada que marqui la història, la vostra història i la història de molts (cf. Discurs en la vetlla, Cracòvia, 30 de juliol de 2016).

[...] Molts diuen que vosaltres, els joves, sou oblidadissos i superficials. No hi estic d’acord gens ni mica. Però cal reconèixer que en els nostres dies hem de recuperar la capacitat de reflexionar sobre la vida pròpia i projectar-la cap al futur. [...] Els programes de la televisió estan plens dels anomenats reality show, però no són històries reals, són només minuts que corren davant una càmera, en els quals els personatges viuen al dia, sense un projecte. No us deixeu enganyar per aquesta falsa imatge de la realitat. Sigueu protagonistes de la vostra història, decidiu el vostre futur.

Del missatge del Papa Francesc per a la 32 Jornada Mundial de la Joventut 2017

El missatge sencer es pot trobar al web www.arqtgn.cat (Documents / Santa Seu)

Celebra la Pasqua al Museu Bíblic Tarraconense

Del 18 d’abril al 7 de maig el Museu Bíblic (c. de les Coques, 1-C) ofereix un taller per apropar els alumnes a la dimensió religiosa i a les tradicions populars al voltant del fet pasqual. Es parteix de les narracions

evangèliques i del seu sentit, s’expliquen diferents tradicions pròpies del país (cant de les caramelles, la mona...) i cada alumne pinta i munta un relleu en fang amb un tema simbòlic pasqual que prendrà de record.

El taller s’adreça a alumnes de totes les edats i a les famílies. Té una durada de 90 minuts, es pot fer de dilluns a divendres de 9.00 h a 13.00 h i de 15.00 h a 19.00 h, i el cap de setmana del 6 i 7 de maig de 10.00 h a 13.00 h. El preu per persona és de 7 euros. Més informació trucant al tel. 977 25 18 88 o al web http://museu.biblic.arqtgn.cat

Litúrgia de la setmana

—Trobada mestres i professors de religió a Solsona. Més de quatre-centes persones van participar el dissabte 1 d’abril, a Solsona, en la XI Trobada de mestres i professors de religió catòlica, organitzada conjuntament pel Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC) i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC). L’acte, que va incloure una dotzena de tallers, va comptar amb la presència del bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell; el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, president del SIERC; el secretari general de la FECC, P. Enric Puig i la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Sra. Meritxell Ruiz. La ponència inaugural va anar a càrrec de la religiosa del Sagrat Cor de Jesús, metgessa i professora de la Facultat de Teologia de Catalunya, Margarita Bofarull sobre el tema «Humanitzar la sexualitat. Un repte per a la felicitat».

—El Pas del Mar Roig. El dissabte 1 d’abril més d’un centenar d’infants que es preparen per a rebre la Primera Comunió, acompanyats pels seus catequistes i mossens, van participar en la trobada arxiprestal del Pas del Mar Roig. L’arxiprestat del Baix Camp ho va celebrar a Riudecols i el de l’Alt Camp a La Riba. Acompanyats per Moisès van ser testimonis de la difícil sortida d’Egipte, el pas del Mar Roig, el mannà i l’aigua del desert, el vedell d’or o el lliurament dels deu manaments.

—Trobada quaresmal a l’Ermita de la Salut. Una quarantena d’adolescents dels cursos de confirmació de les parròquies de Tarragona Centre i Perifèria van aplegar-se el dissabte 25 de març, a la tarda, a l’Ermita de la Salut. Sota el lema «Portem la creu amb Jesús» els joves i catequistes van fer el recorregut del viacrucis de manera dialogada a l’esplanada de l’ermita, lloc que van visitar en acabar la pregària.

—Cristians perseguits a l’Orient Mitjà. La Biblioteca del Seminari juntament amb la Càtedra UNESCO per al diàleg a la Mediterrània de la Universitat Rovira i Virgili amb la col·laboració de l’Institut Europeu de la Mediterrània i el Centre Tarraconense El Seminari han impulsat de nou un cicle sobre els cristians perseguits titulat «Cristians perseguits a l'Orient Mitjà: doblement vulnerables». Un cicle que es va fer els dies 29 i 30 de març amb una taula rodona, la inauguració de l’exposició «Shuhud» (Testimonis), de l’autora Carole Alfarah i l’estrena del documental Guardianes de la fe. La taula rodona, moderada per Mn. Norbert Miracle, va comptar amb el testimoni dels sirians Mireille Alfarah i Suel Haddad, els quals van explicar «l’infern» que travessa el seu país i el canvi que ha experimentat aquest país multiconfessional des que va esclatar la guerra l’any 2011. «Abans, musulmans, jueus i cristians convivíem sense problemes», explicava Mireille.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.