FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL 22 DE JUNY DE … · En l’àmbit de Catalunya, cal assenyalar...

La seguretat dels

productes

FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL22 DE JUNY DE 2016

CRÈDITS

Les opinions recollides en aquest document són representatives dels seus respectius autors

L’IDES no es fa responsable d’aquestes opinions ni les assumeix com a pròpies, mentre no es digui el contrari.

Aquesta edició s’ha tancat en data 17 de juny.

Coordinació editorial: Imma Ros

Organitza / edita (IDES)Institut d’Estudis de la Seguretat

Col·legis col·laboradorsCol·legi d’Enginyers Agrònoms de CatalunyaCol·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de CatalunyaCol·legi d’Enginyers Industrials de CatalunyaCol·legi d’Enginyers en Informàtica de CatalunyaAssociació Catalana d’Enginyers en Telecomunicacions

Membres protectors de l’IDESPrevenControlMC Mutual

PatrocinaDepartament d’Empresa i Coneixement

Dipòsit legal: B 15129-2016

La seguretat dels La seguretat dels productesproductes

FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIALFÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL22 DE JUNY DE 201622 DE JUNY DE 2016

FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL

4

La seguretat dels productes22 de juny de 2016

5

PRESENTACIÓEls inicis del 2016 han estat per a l’IDES un moment d’infl exió, de refl exió i de nous posicionaments. Hem analitzat les virtuts i les mancances dels primers divuit anys de la fundació; i després de buscar noves implicacions i d’establir noves sinèrgies estem ampliant els horitzons de l’IDES.

Certament, venim d’una etapa que ha donat molt bons resultats i, ara, hem plantejat amb il·lusió i entusiasme com amplifi car els objectius de l’IDES com a eina al servei de les empreses, l’administració i la societat sense perdre la seva essència: contribuir a millorar la seguretat del nostre país.

Per aconseguir aquesta catarsi, tot just ara que celebrem els 18 anys de la fundació, comptem amb el suport i el treball colze amb colze dels següents col·legis professionals: Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya i Associa-ció Catalana d’Enginyers en Telecomunicacions

Pensem que, per assolir la missió d’augmentar la capacitat social de coneixement, anàlisi, previsió, minimització i control del risc, cal seguir apostant per la realització de serveis, estudis i activitats de promoció, difusió i comunicació. Per assolir-ho, ens cal tant la complicitat del màxim d’agents de la seguretat del nostre país (col·legis professionals, associacions empresarials, clústers, univer-sitats, empreses i Administració) com la diversifi cació de les temàtiques tractades, apostant per la innovació i la concentració d’informació de qualitat.

La nostra voluntat és seguir afrontant els vells problemes i els nous reptes com a oportunitats de progrés per a l’IDES, les entitats que li són afi ns i la societat en general.

Aquest, és el primer Fòrum de la Seguretat Industrial d’aquest nou IDES, esperem que continuem complint amb les vostres expectatives amb la nostra manera d’abordar els problemes.

Desitgem que aquest gaudiu del Fòrum de la Seguretat Industrial i d’aquest monogràfi c.

Oriol AltisenchDegà del Col·legi del Camins, Canals i Ports de Catalunya

Sílvia BurésCol·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya

Pedro LinaresAssociació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Jordi GuixCol·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Eduard MartinCol·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya


6

ELS RISCOS DELS PRODUCTES


8

M. Luisa SarriasDirectora del Fòrum de la Seguretat Industrial 2016

Enginyera industrial, postgraduada en Direcció Financera de la Universitat Pompeu Fabra i tècnica acreditada en Plans d’autoprotecció, actualment és directora de Ser-veis Generals de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ha treballat com assessora tècnica de la Direcció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya i com a tècnica d’obres i projectes hospitalaris al Servei Català de Salut. També ha realitzat projectes execu-tius d’instal·lacions i direcció d’obra a la seva empresa LS Enginyeria. Té coneixements d’enginyeria industrial, instal·lacions i manteniment d’energies renovables, certifi cació energètica dels edifi cis, limitació de la demanda energètica, qüestions mediambientals, condicionament d’aire i càlculs per ordinador.


9

El Fòrum de la Seguretat Industrial és un espai de trobada i refl exió sobre com po-dem ajudar en la difusió i el canvi de cul-tura de la importància de la seguretat en un sentit transversal en la nostra societat.

Aquest any el títol del Fòrum de la Segu-retat Industrial és Els riscos dels productes. Aquesta temàtica se’m va plantejar quan, el 2014, vaig tenir la sort d’unir-me durant dotze mesos a l’equip de la Direcció Gene-ral d’Indústria, per donar suport a les em-preses emprenedores i innovadores en el sobreesforç de crear un nou producte, una nova empresa i, posteriorment, comercia-litzar-lo al mercat interior i exterior.

Durant aquesta etapa professional, vaig quedar molt agradablement sorpresa de la quantitat d’inventors, innovadors i em-prenedors que no només tenen una bona idea, sinó que donen un pas més enda-vant cap a la fabricació d’un producte pi-lot , passen totes les certifi cacions obliga-tòries i compleixen tots els requeriments mediambientals, de protecció d’incendis i assaigs de seguretat.

Un cop superat el període d’autorització del producte, s’aconsegueix industrialitzar un producte de molt alta qualitat i amb garantia de seguretat. Fins aquí ens trobem una Europa innovadora i amb el

ELS RISCOS DELS PRODUCTESM. Luisa Sarrias


10

valor principal de la qualitat de producte, amb productes altament testats i segurs.

La cara no tan amable la tenim en la realitat del mercat. En les prestatgeries d’alguns comerços o en instal·lacions que es realitzen en aquest país trobem pro-ductes que no estan inspeccionats ni ana-litzats degudament amb el mateix criteri. Trobem productes sense el marcatge CE, necessari perquè siguin comercialitzats a Europa, o fi ns i tot trobem productes amb el marcatge CE que contenen China ex-port.

La mateixa problemàtica ens la trobem en el mercat dels principis actius farmacèu-tics o dels cosmètics, ja que els productes europeus passen estrictes controls de qua-litat, i fi ns i tot normatives FDA americanes (de l’agència responsable de la regulació dels aliments, els medicaments i els cos-mètics), i, en canvi, hi ha principis actius de països emergents que no compleixen els requeriments estrictes de fabricació.

Aquests productes representen un perill seriós de seguretat per als

ciutadans. Aquesta és la temàtica que ens preocupa en el Fòrum de la Seguretat Industrial (perill d’incendi, electrocucions, explosions…), però no és menys menyspreable la toxicitat i el perill ambiental d’aquests productes i la fabricació en països d’origen que no compleixen els mínims admissibles de seguretat laboral i de drets humans.

Uns altres exemples serien bombetes que enrampen, joguines de plàstic amb components tòxics per als nadons, teixits molt infl amables, cosmètics amb productes no permesos, etcètera.

Quan en la selecció d’un producte preval el preu davant de la qualitat i la seguretat, hem de ser conscients que molt probable-ment aquesta baixada de preu és el resul-tat d’una reducció dels costos de produc-ció i control.

La nostra obligació, des del Fòrum, és difondre que un producte autèntic amb marcatge CE, tot i ser una mica més car, garanteix la nostra seguretat i un creixe-ment sostenible.

COMPETÈNCIES DE L’AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM EN MATÈRIA DE SEGURETAT


12

Montserrat RiberaDirectora de l’Agència Catalana de Consum

Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, i també és diplomada en Fiscalitat i en Anàlisi Financer per EADA.

El 1984 va accedir al mercat laboral treballant d’economista al sector privat en el món de les assegurances i serveis. El 1988 va entrar a treballar al Centre de desenvolupa-ment i Innovació Empresarial (CIDEM) de la Generalitat on va romandre durant setze anys com a delegada a la Catalunya central.

Va iniciar-se al món de la política el 1995 quan va esdevenir regidora de CiU a Guardio-la de Berguedà. Va ser alcaldessa del seu poble del 14 de juny del 2003 al 13 de juny del 2015. I va ser la primera dona presidenta del Consell Comarcal del Berguedà de 1999 al 2008, organisme del qual també havia estat consellera de diferents àrees com per exemple Benestar Social. Va ser diputada al Parlament de Catalunya del 2008 al 2015 i del 1995 al 1999, fou també diputada provincial de la Diputació de Barcelona.


13

L’article 2 de la Llei 9/2004 de creació de l’Agència Catalana del Consum indica que entre les competències d’aquest or-ganisme hi ha la inspecció i el control de la disciplina del mercat.

L’article 3.c assenyala que entre les seves funcions està, d’una banda, la de vetllar perquè els productes i serveis posats a disposició dels consumidors i usuaris incorporin la informació de seguretat i n’assoleixin els nivells legalment exigi-bles, i, d’altra banda, establir campanyes de prevenció.

Normativa bàsica en matèria de seguretat dels productes

La Directiva 2001/95/CE de seguretat ge-neral dels productes introdueix el principi de cautela que permet actuar i adoptar me-sures cautelars per protegir els consumi-dors en cas d’indicis d’inseguretat, encara que no hi hagi una certesa científi ca total. Aquesta Directiva estableix la base per al funcionament del RAPEX, la xarxa que per-met una interconnexió entre totes les au-toritats competents de consum, inclosa la Comissió Europea. La Directiva s’incorpora a l’ordenament jurídic de l’Estat mitjançant el Reial decret 1801/2003, de seguretat general dels productes.

El Reial decret 1801/2003, entre d’altres, regula el sistema estatal d’intercanvi rà-pid d’informació (SIRI) en forma de xarxa integrada en el sistema europeu d’alertes (RAPEX), per tal de facilitar la comunica-ció i l’intercanvi ràpid d’informació de les actuacions que s’adoptin en cas de risc.

Una altra normativa de referència seria el Reglament (CE) 765/2008, pel qual s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat, i la Decisió de la Comissió, de 16 desembre de 2009, per la qual s’estableixen les directrius per a la gestió del RAPEX.

En l’àmbit de Catalunya, cal assenyalar la Llei 22/2010, de 20 juliol 2010, del Codi de consum de Catalunya, i el De-cret 198/2016, de 23 de febrer, sobre la inspecció de consum i control de mercat, el procediment de presa de mostres, les mesures cautelars i altres actuacions ins-pectores.

Defi nició de producte segur, risc i avaluació del risc

La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, defi neix producte segur com aquell que, en con-dicions d’utilització normals o raonable-

COMPETÈNCIES DE L’AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM EN MATÈRIA DE SEGURETAT Montserrat Ribera


14

ment previsibles, no presenta cap risc o únicament els riscos mínims compatibles amb l’ús del producte i considerats ad-missibles. Aquesta mateixa Llei defi neix risc com la probabilitat que la salut, la se-guretat o els interessos econòmics de les persones consumidores pateixin un dany derivat de la utilització, el consum o la presència d’un bé o servei.

Per qualifi car un risc des del punt de vista de la seva gravetat, entre altres possibles circumstàncies, es valora conjuntament la probabilitat que es produeixi un dany i la severitat d’aquest.

Es considera risc greu aquell que exigeix una intervenció ràpida de les administra-cions públiques, fi ns i tot en el cas que els possibles danys per a la salut i la segure-tat no es materialitzin immediatament.

La Decisió de la Comissió, de 16 desem-bre de 2009, per la qual s’estableixen les directrius per a la gestió del RAPEX, fi xa uns paràmetres per a la realització d’una avaluació del risc, depenent del produc-te, consumidor tipus al qual va adreçat, hipòtesis de lesió, gravetat d’aquesta i probabilitat que es produeixi un dany.

Així mateix, el Reial decret 1801/2003 de seguretat general dels productes es-tableix uns criteris per determinar si un producte és segur o no. Entre d’altres, es considera que un producte és segur quan compleix les disposicions normatives de compliment obligatori a l’Estat que fi xin els requisits de salut i seguretat; també quan un producte és conforme a normes tècniques nacionals que siguin transposi-ció d’una norma europea harmonitzada, i quan això no és possible s’han de tenir en compte les normes tècniques nacionals que siguin transposició de normes euro-pees no harmonitzades, normes UNE i, fi nalment, recomanacions de la Comissió Europea i codis de bones pràctiques.

Alhora es presumeix que un producte és insegur quan el producte o les instal·lacions on s’elabori no tinguin les autoritzacions administratives necessàries; quan, estant-hi obligat, el producte hagi estat posat al mercat sense la corresponent declaració CE de conformitat, el marcatge CE o qualsevol altra marca de seguretat obligatòria; no tingui les dades mínimes que permetin identifi car el productor o pertanyi a una gamma, lot o remesa de productes de la mateixa classe o descripció en què s’hagi descobert algun producte insegur, que seria el cas d’un producte alertat.

Obligacions dels productors i distribuïdors. Notifi cacions voluntàries

Els productors tenen el deure de posar al mercat únicament productes segurs. Quan descobreixin o tinguin indicis sufi -cients que han posat al mercat productes insegurs, han d’adoptar, sense que cal-gui cap requeriment dels òrgans admi-nistratius competents, les mesures ade-quades per evitar els riscos, inclòs el fet d’informar els consumidors mitjançant la publicació d’avisos especials, si s’escau, retirar els productes del mercat o recupe-rar-los dels consumidors. Alhora han de comunicar immediatament aquests fets als òrgans administratius competents de la comunitat autònoma afectada. En cas de productors o distribuïdors amb seu a Catalunya, n’hauran d’informar a l’Agència Catalana del Consum, la qual en farà el seguiment corresponent i pot requerir mesures addicionals; és el que es coneix com a notifi cacions voluntàries de productors, molt habitual en sectors com el de l’automoció.

Així mateix, els distribuïdors tenen el deure de distribuir només productes se-gurs, per la qual cosa no han de subminis-trar productes quan sàpiguen o hagin de


15

saber, per la informació que posseeixen i com a professionals, que no compleixen aquest requisit i han de col·laborar amb l’Administració tot proporcionant la in-formació que se’ls sol·liciti i en la retirada del producte, si escau.

Xarxa d’alertes

Un producte alertat és aquell producte de consum insegur, sobre el qual s’han adop-tat mesures de restricció a la comercialit-zació, i que és notifi cat a la xarxa per tal d’informar-ne a la resta d’autoritats com-petents en consum per a les actuacions de control oportunes.

La xarxa d’alertes és un sistema d’intercanvi ràpid d’informació de pro-ductes insegurs i de les mesures adopta-des. Funciona en l’àmbit estatal i, alhora, la xarxa està integrada en la xarxa euro-pea (RAPEX). Té la fi nalitat de transme-tre ràpidament qualsevol informació re-lativa a l’existència d’un risc i les mesures de restricció adoptades entre els diferents organismes de consum d’àmbit nacional i la resta de països de la Unió Europea. L’objectiu és el de garantir un alt nivell de protecció de la salut i seguretat dels consumidors.

A Catalunya, el punt de contacte de la xarxa d’alertes és l’Agència Catalana del Consum.

D’aquesta xarxa d’alertes estan exclosos:- Productes farmacèutics- Aliments i pinsos- Productes sanitaris

I. Com s’origina una alerta?

La troballa d’un producte insegur pot ser conseqüència de:

- Campanyes de controls de productes: es programen anualment i focalitzen el control en determinats grups de productes. Es duen a terme controls analítics i d’etiquetatge en laboratoris ofi cials o acreditats. Si dels informes dels laboratoris es desprèn que hi ha defectes en la composició i/o construcció que poden generar un risc per a la salut o seguretat del consumidor, es poden adoptar mesures cautelars de restricció a la comercialització.

- Actuacions d’ofi ci del personal inspector.

- Notifi cacions voluntàries de produc-tors: quan els productors o distribuïdors sàpiguen que un producte que ja han subministrat als consumidors presenta riscos incompatibles amb el deure ge-neral de seguretat, cal que comuniquin aquests fets immediatament als òrgans administratius competents de la comu-nitat autònoma afectada. També han d’informar de les actuacions dutes a terme amb la fi nalitat de preveure els riscos per als consumidors.

- Denúncies de consumidors que tenen per objecte productes no segurs.

- Comunicacions d’altres organismes pú-blics (duana, altres organismes públics)


16

II. Actuacions inspectores en cas d’alerta ja publicada

Diàriament es controla el sistema infor-màtic de la xarxa d’alertes i la bústia de correus específi c per a productes inse-gurs, per tal de verifi car si hi ha alertes publicades en l’àmbit europeu o esta-tal que puguin afectar Catalunya, i, per tant, s’hagin de dur a terme actuacions. S’inicien les actuacions inspectores a Ca-talunya en cas de tenir l’empresa respon-sable aquí, i també en cas que el producte s’hagi comercialitzat a Catalunya encara que només hi hagi el distribuïdor o els distribuïdors.

Les alertes publicades a la xarxa d’alertes pels organismes de consum d’altres co-munitats autònomes s’anomenen CCAA, i les publicades per altres països de la Unió Europea s’anomenen CE.

Durant aquestes actuacions, l’inspector ha de comprovar, entre d’altres, el total d’unitats comercialitzades, la distribució i la procedència, pot promoure ulteriors proves per comprovar la conformitat o no del producte, i ha de fer el seguiment de les mesures per a la retirada del producte del mercat, si escau.

III. Emissió d’una notifi cació d’alerta

En cas de notifi cacions voluntàries de productors, es publiquen quan l’empresa n’informi a l’Administració competent, sempre que quedi acreditat el problema de seguretat. L’Administració pot requerir dades i mesures addicionals i fer-ne un seguiment.

En cas d’alertes que derivin d’actuacions de control de l’Administració, es publi-quen una vegada s’hagi iniciat el proce-diment administratiu i quedi acreditada la inseguretat del producte.

Les notifi cacions han d’anar acompanya-des de l’avaluació del risc corresponent, les dades de distribució, l’origen del pro-ducte i els informes analítics, si se’n dis-posa, entre d’altres.

Mesures administratives de restricció de la comercialització

L’Agència Catalana del Consum pot acor-dar mesures cautelars si hi ha indicis ra-cionals de risc no acceptable per a la sa-lut i la seguretat. Les principals mesures cautelars són les següents:

- Imposar, per raons de seguretat, con-dicions prèvies a la comercialització d’un bé o la prestació d’un servei.

- Immobilitzar béns o obligar a retirar-los del mercat i a recuperar els que es-tiguin en mans de les persones consu-midores, i, si cal, acordar destruir-los en condicions adequades.

- Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o la prestació de serveis.

Així mateix, es pot obligar a informar les persones exposades al risc derivat de l’ús d’un bé o de la prestació d’un ser-vei, de manera immediata i pels mitjans més adequats, per mitjà de la publicació d’avisos especials.

Aquestes mesures han de ser proporcio-nades a la gravetat de les irregularitats detectades i tan poc restrictives amb la lliure circulació de mercaderies com si-gui possible.

L’adopció de les mesures cautelars obli-ga a l’inici d’un procediment administra-tiu durant el qual l’empresa pot fer les al·legacions i presentar les proves que consideri oportunes. El procediment fi -


17

nalitza amb una resolució en la qual s’adopten mesures defi nitives.

Dades quantitatives

Durant l’any 2015, l’Agència Catalana del Consum va notifi car un total de 152 alertes de productes insegurs a la xarxa. D’aquestes, un total de 61 corresponien a notifi cacions voluntàries de productors. La resta d’alertes van ser motivades ma-joritàriament per actuacions de control programat, actuacions d’ofi ci i actuacio-ns de control a duana.

Els sectors que a Catalunya generen més alertes són les joguines, els vehicles (en aquest cas es tracta de notifi cacions vo-luntàries de productors), el material elèc-tric i lluminàries, la roba i el calçat, i els equips de protecció individual (EPI).

En l’àmbit europeu, l’any 2015 es van pu-blicar 2.144 alertes, i en l’àmbit estatal, 808. L’Agència Catalana del Consum ha realitzat actuacions inspectores en totes aquelles amb empresa responsable o dis-tribuïdor a Catalunya.


18

GARANTIA DEL MARCATGE CE, GUIA PER A L’OBTENCIÓ EN NOUS PRODUCTES


20

Carles MasnouCap de la Secció de Productes de laSubdirecció General de Seguretat Industrial

Enginyer industrial, màster per la UAB en Gestió de l’Administració Publica i tècnic superior en prevenció de riscos laborals, és Cap de la Secció de Productes de la Subdi-recció General de Seguretat Industrial, del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquesta secció es fa un seguiment de l’aplicació de la Directiva de màquines. Coneixedor dels aparells elevadors, pel fet d’haver realitzat les tasques d’inspector en aquest camp durant un ampli període de temps. També exerceix com a professor col·laborador en formació de prevenció en l’àrea d’aparells d’elevació i manutenció.


21

Cal fer un repàs cronològic a les diferents etapes que ens han permès arribar a la situació actual.

L’any 1957, es crea la Comunitat Econò-mica Europea (CEE), mitjançant el Trac-tat de Roma, que no deixa de ser la for-malització de la unió econòmica.

L’any 1993, mitjançant el Tractat de Maas-tricht, es crea la Unió Europea (UE) i la CEE s’hi incorpora passant a denominar-se Comunitat Europea (CE).

L’any 2009 té lloc el Tractat de Lisboa. Les diferents institucions de la CE són incorporades a l’organització de la UE, deixant sense contingut la CE i aquesta deixa d’existir.

Paral·lelament les directives han evo-lucionat al llarg del temps. Fins a l’any 1985 són directives opcionals, també co-negudes com a primeres directives. Es ca-racteritzen per disposar d’especifi cacions tècniques molt detallades, i això implica un canvi constant com a conseqüència de les innovacions tecnològiques. Bàsi-cament són emprades en el sector auto-mobilístic. El fabricant ha d’acomplir-les si vol comercialitzar el producte a tota la CEE. En el cas de no acollir-s’hi, cal acomplir la legislació nacional del país on el fabricant vol vendre el producte.

Durant el període 1985-1991, les directi-ves d’harmonització o de nouvelle appro-che van ser la base per a la redacció de les directives actuals. Es caracteritzen, d’una banda, per la publicació en el diari ofi cial de la CEE, que implica que els di-ferents països membres estan obligats a derogar la seva legislació nacional per tal d’adaptar-la a les directives; i, d’altra ban-da, incorporen el concepte de requisits essencials, propietats que ha d’acomplir obligatòriament el producte, i de caràc-ter genèric, com, per exemple, que la cà-rrega transportada no pot caure.

El fabricant es pot acollir al compliment de normes tècniques harmonitzades (EN), ja que aquestes tenen la propietat de la pre-sumpció de conformitat d’acompliment dels requisits essencials de la directiva.

La Comissió vol que les directives no es modifi quin constantment i, en canvi, si-guin les normes harmonitzades les que s’adeqüin a les millores tecnològiques.

El fabricant disposa d’un sistema d’avaluació de conformitat de la direc-tiva, per tal de garantir que el producte acompleix amb la directiva o directives d’aplicació. No obstant això, el fabricant està obligat a confeccionar un expedient tècnic.

GARANTIA DEL MARCATGE CE, GUIA PER A L’OBTENCIÓ EN NOUS PRODUCTES Carles Masnou


22

A partir del 1991, les directives són co-negudes com les de global approche o d’enfocament global, i són el model de-fi nitiu.

Es caracteritzen per una sèrie trets:

- Unifi cació del procediments d’avaluació de conformitat dels productes, adaptant una estructura modular.

- La Comissió escull per a cada di-rectiva els mòduls adients del con-junt de l’estructura del procediment d’avaluació de conformitat.

- El fabricant escull un dels diferents mòduls del sistema d’avaluació de conformitat oferts per la directiva.

- A la vegada, s’acullen al compliment de les normes harmonitzades per la presumpció de conformitat dels requi-sits essencials.

- Les directives d’aquest període obliguen el fabricant a estendre el document anomenat Declaració CE de conformitat.

La Declaració CE de conformitat és el do-cument que garanteix que el fabricant ha realitzat un expedient tècnic com a pas previ per poder llançar el producte al mercat de la UE. El fabricant ha d’incloure

en la Declaració l’organisme notifi cat que hagi intervingut en el procés d’avaluació de conformitat.

En les diferents directives s’imposa l’obligació del fabricant d’incorporar el marcatge CE al producte com a pas previ a la seva comercialització.

Marcatge CE

És una marca obligatòria per poder co-mercialitzar el producte en l’espai econò-mic europeu (EEE), constituït per la UE, Islàndia, Noruega i Liechtenstein.

L’EEE està constituït pels països de la UE més un seguit de països que sense formar part de la UE participen del mercat únic.

El marcatge CE del producte és obligatori, a diferència de les marques voluntàries de qualitat de producte, per exemple, Aenor, Bureau Veritas, TÜV Rheinland, TÜV SÜD, etc.

El fabricant no pot marcar el producte amb altres símbols, llegendes, etc., que es prestin a confusió o impedeixin la visió del marcatge CE, per exemple, marcatge China export.

El marcatge CE del producte implica que el fabricant ha seguit un procediment pautat i previ al llançament al mercat.


23

Vigilància de mercat

Les administracions europees són res-ponsables de realitzar la vigilància dels productes que s’incorporen al mercat de la UE.

Els recursos econòmics i humans de què disposen les administracions són dife-rents per a cada país membre.

Per tal de compartir els coneixements dels diferents països, la Comissió va en-carregar el disseny d’una base de dades per a la vigilància del mercat. La base de dades, anomenada ICSMS, permet a les diferents administracions introduir les dades dels productes inspeccionats, tant des d’una perspectiva documental com del resultat dels assajos realitzats en labo-

ratoris, per tal de verifi car l’acompliment dels requisits essencials de seguretat.

Tanmateix, les diferents administracions poden consultar les dades introduïdes per altres administracions.

El ciutadà també te accés a l’ICSMS, però no li és permès introduir dades dels pro-ductes.

Fou establert l’1 de gener del 1994 en un acord[1] entre els estats membres de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE). L’acord permet que els estats de l’AELC participin del mercat únic euro-peu sense ser part de la Unió Eu-ropea.


24

CENT ANYS DE FABRICACIÓ RESPONSABLE PENSANT EN LA SEGURETAT. SIMON


26

Xavier MontfortEnginyer IndustrialResponsable Normalització i Certifi cació Grup SIMON

Enginyer industrial en l’especialitat electrotècnica per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB – UPC), es va incorporar a l’empresa SIMON el 1995, on ha desenvolupat diferents tasques, inicialment com enginyer de disseny en l’àrea de dispositius de protecció, posteriorment, el 1999 i fi ns el 2006 passa a ser responsable del laboratori de SIMON per a accessoris d’instal·lació com interruptors, bases d’endoll i dispositius de protecció.

A partir del 2006 i fi ns l’actualitat passa es responsabilitza de tota l’àrea de normalització, certifi cació de producte i propietat industrial, i el 2011 amb la reorganització del grup SIMON s’afegeix en l’àrea de la seva responsabilitat la part d’enllumenat interior i exterior del grup.

Actualment, i en representació de SIMON, és president del comitè de certifi cació d’AENOR per a accessoris d’instal·lació (CTC-030) i president del comitè de normalització AEN/CTN 202, relatiu a les regles d’instal·lació elèctrica. També participa en diferents comitès de normalització internacionals, tant a nivell de CENELEC com de IEC, sent coordinador del grup de treball encarregat de la norma EN 60669-1.


27

En les imitacions o falsifi cacions dels pro-ductes normalment es produeix un dany a les marques reconegudes, però també hi ha un problema intrínsec de seguretat. La qualitat dels materials empleats, les validacions dels projectes i els controls de qualitat de marques reconegudes no és el mateix que el que poden utilitzar els fabricants de baix cost o que fabriquen imitacions o falsifi cacions.

Darrere d’una tasca important de dis-seny i innovació, també hi ha un treball molt important de validació i verifi cació que els productes que es fabriquen com-pleixen amb tots els requisits de seguretat establerts per la legislació. Abans de po-sar el producte en el mercat, és necessari sotmetre’l a tots els assajos funcionals i de seguretat per garantir-ne el correcte funcionament i que es compleixen els re-quisits bàsics de seguretat establerts per la legislació.

En aquest sentit, el 2008 es va aprovar un nou marc legislatiu que consisteix en una sèrie de mesures per millorar la vigilància del mercat i l’avaluació de la conformi-tat. A partir d’aquest nou marc legislatiu es van revisar una sèrie de directives per alinear-les amb la Decisió 768/2008/CE, sobre un marc comú per a la comercialit-zació dels productes, entre les quals la Di-rectiva 2014/35/UE de baixa tensió.

CENT ANYS DE FABRICACIÓ RESPONSABLE PENSANT EN LA SEGURETAT. SIMONXavier Montfort

Canvis en la Directiva 2014/35/UE de baixa tensió

Com comentàvem anteriorment, els can-vis en la Directiva de baixa tensió han estat per adaptar-la al nou marc legisla-tiu. Aquests canvis no han implicat mo-difi cacions tècniques, però sí que s’han tingut presents al realitzar les normes que donen presumpció de conformitat amb la Directiva i assegurar que aques-tes cobreixen tots els requisits bàsics de seguretat.

En aquest sentit, un dels principals can-vis ha estat la inclusió de l’annex ZZ a les normes EN que donen presumpció de conformitat amb alguna de les directives de nou enfocament, com pot ser la Direc-tiva de baixa tensió.

En l’annex ZZ es detalla quins capítols de la norma cobreixen els requisits essen-cials de seguretat que estableix la Direc-tiva. Els requisits essencials de seguretat estan detallats en l’annex I de la Directi-va (vegi’s la fi gura 1), i, en resum, són els següents.

Que el producte s’acompanyi, si pot ser marcat en el mateix producte, de tota la informació necessària per tal que se’n faci un ús correcte, i que el material elèc-


28

��

��

��

�� !�"� #�� $%&'�(!& �)!�*� �%+,� �!�,&,�#(#!& ,� +� ,-�!�.�&�#�� /�� '!� ��!0%�� 1%!� !)� (� !�#�)� !)2� �#�,� �!�% #)#�!� '!� (�&!�� !0%�� +� ��,�'!� �,&� �%� '!� #&,*� $#0%��3&� !&� !)� (� !�#�)� !)2� �#�,� ,*� �%�&',� !� ,� &,� �!�� 4,�#-)!*�!&� !)� ',�%(!& ,� 1%!� ),� ��,(4�5!��

-�� )�(� !�#�)� !)2� �#�,�+� �%�� ,(4,&!& !�� !� $�-�#��3&�'!�(,',� 1%!�4!�(# �&�%&�(,& �6!� +� %&�� ,&!7#8&� �!0%�,�� +��'!�%�',��

�� )� (� !�#�)� !)2� �#�,� /�-�3� '!� '#�!5��!� +� $�-�#��!� '!� (,',� 1%!� 1%!'!� 0��& #9�'�� )�� 4�, !��#8&� �,& �� ),��4!)#0�,�� 1%!� �!� �!$#!�!&� ),�� 4%& ,�� :� +� ;*� �� ,&'#�#8&� '!� 1%!� �!� % #)#�!� '!� (�&!�� ,�'!� �,&� �%� '!� #&,� +��!�� ,-6! ,� '!� %&� �'!�%�',� (�& !&#(#!& ,��

:��

�!� !� �-)!�!�3&� (!'#'�� '!� "&',)!� 2�&#��*� '!� �,&$,�(#'�'� �,&� !)� 4%& ,� �*� �� $#&� '!� 1%!<�

�� )�� 4!��,&�� +� ),�� &#(�)!�� ',(2� #�,�� 1%!'!&� �'!�%�'�(!& !� 4�, !0#',�� ,& �� !)� 4!)#0�,� '!� )!�#,&!�� $"�#�� %�, �,�� '�5,�� 1%!� 4%!'�� 4�,.,�� !)� �,& �� ,� '#�!� ,� ,� #&'#�!� ,=�

-�� &,� �!� 4�,'%9��&� !(4!�� %��*� ��,�� ,� ��'#��#,&!�� 4!)#0�,��=�

�� !� 4�, !6�� ,&.!&#!& !(!& !� �� )�� 4!��,&��*� ),�� &#(�)!�� ',(2� #�,�� +� ),�� -#!&!�� ,& �� ),�� 4!)#0�,�� '!� &� %��)!9��&,� !)2� �#�� %��',�� 4,�� !)� (� !�#�)� !)2� �#�,� 1%!� �!� '!�4�!&'�&� '!� )�� !74!�#!&�#�=�

'�� !)� �#� !(�� '!� �#�)�(#!& ,� �!�� !)� �'!�%�',� 4�� )�� ,&'#�#,&!�� '!� % #)#9��#8&� 4�!.#�#-)!��

;��

�!� !� �-)!�!�3&� (!'#'�� '!� ,�'!&� 2�&#�,� �,&$,�(!� �)� 4%& ,� �*� �� $#&� '!� 1%!� !)� (� !�#�)� !)2� �#�,<�

�� !�4,&'�� ),�� !1%#�# ,��(!�3&#�,�� !�4!��',�� '!� (�&!�� 1%!� &,� �!� 4,&0�� !&� 4!)#0�,� �� )�� 4!��,&��*� ),�� &#(�)!��',(2� #�,�� +� ),�� -#!&!�=�

-�� !�#� �� )�� #&$)%!&�#�� &,� (!�3&#�� !&� )�� ,&'#�#,&!��(!'#,�(-#!& �)!�� !�4!��'�� '!� (�&!�� 1%!� &,� �!� 4,&0�� !&�4!)#0�,� �� )�� 4!��,&��*� ),�� &#(�)!�� ',(2� #�,�� +� ),�� -#!&!�=�

�� &,� 4,&0�� !&� 4!)#0�,� �� )�� 4!��,&��*� ),�� &#(�)!�� ',(2� #�,�� +� ),�� -#!&!�� !&� )�� ,&'#�#,&!�� '!� �,-�!��0��4�!.#�#-)!��

�� >?@;?A� �#��#,��$#�#�)�'!�)��&#8&�%�,4!�� :>�;�:B�C

Figura 1. Annex I Directiva 2014_35_UE (LVD)Font: SIMON


29

tric i els seus components es fabriquin de manera que permetin un muntatge i una connexió segura.

També s’ha de dissenyar i fabricar de ma-nera que quedi garantida la protecció en els casos següents, amb la condició que el producte o component s’utilitzi de forma segura i amb el manteniment adient:

- Protegir les persones i animals domèstics dels contactes directes i indirectes.

- Que no es produeixin temperatures, arcs o radiacions perilloses.

- Protegir les persones, els animals domèstics i els béns davant de perills de naturalesa no elèctrics causats per material elèctric.

- Utilitzar l’aïllament adient per a les condicions d’utilització previstes.

- Protegir les persones, els animals domèstics i els béns davant de les

infl uències externes, com poden ser els requisits mecànics, les condicions ambientals o les condicions de sobrecàrrega previsibles.

En l’apartat següent s’expliquen, a tall d’exemple, alguns dels assajos que do-nen presumpció de conformitat amb la Directiva.

Per tal de comprovar que els requisits bà-sics de seguretat estan coberts pels capí-tols indicats en l’annex ZZ, es designa un expert que ha de revisar el contingut de la norma i ha de donar la seva aprova-ció abans que la norma EN pugui circular per vot als comitès nacionals.

Exemple d’assajos que donen presumpció de conformitat amb la Directiva de baixa tensió

Assaig del fi l incandescent

Aquest és un assaig descrit a la norma ho-ritzontal UNE-EN 60695-2-11, que poste-riorment és adoptat per les diferents nor-mes de producte. Aquesta norma forma part del conjunt de normes bàsiques de seguretat.

L’objectiu d’aquest assaig és verifi car que si hi ha un escalfament anormal en una part conductora això no produeix ignició dels materials aïllants, i en cas de pro-duir-se aquesta ignició no es propaga fora del producte.

Aquest assaig és un dels que dóna pre-sumpció de conformitat amb el segon re-quisit essencial de seguretat de la Direc-tiva: “protecció contra els perills derivats del mateix material elèctric”.

L’assaig consisteix en una resistència elèc-trica amb unes determinades dimensions que s’escalfa fi ns a 550ºC, 650ºC, 750ºC, 850ºC o 960ºC, en funció del tipus de

Figura 2. Assaig fi l incandescentFont: SIMON


30

producte i de la criticitat de la peça aï-llant (vegi’s les fi gures 2 i 3). La peça s’apropa a la resistència i es manté en contacte durant trenta segons, temps du-rant el qual no s’ha d’iniciar la ignició, i en cas que es produeixi ignició, al retirar la peça del contacte amb la resistència, la fl ama s’ha d’extingir en menys de trenta segons. Tampoc pot caure material infl a-mat que cremi el paper que hi ha a la part inferior de l’equip.

Assaig de la pressió de la bola

Aquest assaig cobreix el requisit de segu-retat relatiu a la protecció davant de pos-sibles sobreescalfaments. De la mateixa manera que en el cas anterior, hi ha la norma horitzontal UNE-EN 60695-10-2 que defi neix la sistemàtica que cal seguir per fer l’assaig, i després cada norma de producte adapta l’assaig a les caracterís-tiques del producte. Aquesta norma, com l’anterior, forma part del conjunt de nor-mes bàsiques de seguretat.

Figura 3. Diagrama de fl ux de temperatura en assaig fi l incandescentFont: SIMON


31

En aquesta norma es classifi ca el risc en quatre nivells en funció de la radiància ponderada de llum blava (longitud d’ona entre 300 i 700 nanòmetres):

- RG0: Exempt de risc (0 < LB ≤ 100 W/(m2.sr))- RG1: Risc baix (100 < LB ≤ 10.000 W/(m2.sr))- RG2: Risc moderat (10.000 < LB ≤ 4.000.000 W/(m2.sr))- RG3: Risc elevat (LB > 4.000.000 W/(m2.sr))

En el cas de RG2, és obligatori que es marqui la lluminària o làmpada amb la distància mínima a què s’ha de col·locar per tal de reduir el grup de risc a RG1.

Conclusions

Aquests canvis en la Directiva el que ha de permetre és que els requisits en les nor-mes harmonitzades llistades per donar presumpció de conformitat amb aquesta directiva siguin consistents respecte als requisits bàsics de seguretat, de manera que es tinguin unes normes harmonitza-des comunes i amb el mateix criteri que ens permetin verifi car la seguretat dels productes que llancem al mercat.

Però per assegurar que el producte po-sat al mercat és segur, és important que hi hagi una supervisió del mercat i evitar que els productes que no compleixin amb els requisits bàsics de seguretat es puguin comercialitzar. En cas contrari, estarem penalitzant el fabricant que vol posar un producte segur al mercat, ja que haurà d’assumir uns costos de disseny, selec-ció de material i verifi cacions superiors als del fabricant que no compleix amb aquests requisits, però que igualment té el producte al mercat.

Figura 4. Làmpada LEDFont: SIMON

Amb aquest assaig s’avalua la fl uència accelerada dels materials aïllants sota càrrega a elevades temperatures. Con-sisteix a veure l’empremta que deixa una bola de 5 mil·límetres de diàmetre que s’aplica sobre el plàstic amb una força de 20 newton (N) durant una hora, en una estufa amb una temperatura ambient que s’especifi ca en la norma de produc-te, però que no serà inferior a 125ºC per a parts que suporten parts actives i de 75ºC per a la resta de parts. El diàmetre de l’empremta que deixa la bola no ha de ser superior a 2 mil·límetres de dià-metre.

Seguretat fotobiològica a la llum blava

Amb l’increment de lluminàries amb tecnologia LED, pren més rellevància la seguretat biològica a la llum blava. La norma llistada com a norma que dóna presumpció de conformitat amb la Direc-tiva de baixa tensió és la UNE-EN 62471.


32

DIRECTIVA DE MÁQUINAS VERSUS RD 1215/1997


34

Elena MoralesResponsable tècnica en Seguretat de Màquines de TÜV Rheinland

Enginyer tècnic industrial amb l’especialitat d’electrònica, desenvolupa, a l’àmbit de la seguretat industrial, les funcions del responsable tècnic de Seguretat Industrial i Directiva de Màquines col·laborant amb la direcció tècnica del TÜV Rheinland ICT, S.A a Espanya. Des de 2001 porta el desenvolupament de tasques d’inspeccions en segu-retat de màquines segons RD 1215/1997 i d’inspeccions de transports de mercaderies perilloses ADR. Aquestes tasques inspectores que desenvolupa des dels inicis a TÜV les compagina amb tasques a l’àmbit de sistemes com a auditora dels estàndards ISO 9001, ISO 14001, PRL i OSHAS.


35

Existen dos disposiciones legales que aplican a las máquinas y que en España, y también en Europa, son de obligado cumplimiento:

- La Directiva 2006/42/CE, relativa a las máquinas que afecta a las Máqui-nas que se comercializan o máquinas que se ponen a disposición de los tra-bajadores o consumidores o máquinas que prestan un servicio a los consumi-dores y las modifi caciones de las má-quinas. La aplicación de esta directiva es responsabilidad del fabricante o del representante autorizado que debe, según se establece en la directiva, ase-gurarse de que la máquina cumple con los requisitos esenciales de seguridad y de salud, asegurarse de que se encuen-tra disponible el expediente técnico, facilitar las instrucciones, llevar a cabo el procedimiento de la evaluación de la conformidad y redactar la declaración de conformidad

- El Real Decreto 1215 /1997, por el que se establecen las disposiciones de seguridad y de salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo que es una trasposición de la directiva 89/655/CEE modifi cada por la directiva 95/63/CE. Este Real De-creto afecta a los equipos de trabajo, es decir, a cualquier máquina, aparato, instrumento o instalación utilizado en el trabajo y, en este caso, es responsa-bilidad del empresario que debe adop-

DIRECTIVA DE MÁQUINAS VERSUS RD 1215/1997Elena Morales

tar las medidas necesarias para que los equipos de trabajo que se pongan a disposición de los trabajadores sean adecuados al trabajo que deba reali-zarse y convenientemente adaptados al mismo, de forma que garanticen las seguridad y la salud de los trabajado-res que utilizan dichos equipos

La Directiva 2006/42/CE y el RD 1215/1997, tienen diferencias y simili-tudes:

DiferenciasDirectiva de máquinas RD 1215/1997En el alcance: máquinas (independientemente de por quién sea usado)

En el alcance; equipos de tra-bajo (usados por los trabaja-dores)

En las responsabilidades: fabricantes o representan-tes autorizados

En las responsabilidades: em-presario que pone el equipo de trabajo a disposición de los trabajadores

Cuándo: a todas las má-quinas fabricadas poste-riormente al año 1995. A las modifi caciones de las máquinas realizadas poste-riormente al año 1995

Cuándo: a todos los equipos de trabajo fabricados con an-terioridad al año 1995. A todos los equipo de trabajo puestos a disposición de los trabajado-res, aunque estén marcados. Periódicamente a todos los equipos de trabajo (periodici-dad no fi jada)

SimilitudesSon de obligado cumplimiento en Europa

Ambos tratan los requisitos de seguridad y de salud.- En Directiva: Requisitos esenciales de seguridad y de salud- En RD 1215/1997: Disposiciones mínimas de seguridad y de Salud


36

¿Cuáles son los procedimientos de evaluación de la conformidad de las máquinas, según la Directiva 2006/42/CE?

La Directiva 2006/42/CE hace una distin-ción entre dos categorías de máquinas:

Máquinas del anexo IV: Son máquinas, especialmente peligrosas que para ser co-mercializadas, si no se fabrican cumplien-do en su totalidad una norma armonizada o si la norma armonizada que cumplen, no contiene todos los requisitos esenciales de seguridad y salud del anexo I de la di-rectiva de máquinas, necesitan de la inter-vención de un Organismo Notifi cado.

Resto de las máquinas: Son las que para ser comercializadas es el propio fabrican-te el que declara el cumplimiento de la Directiva.

De este modo, los procedimientos que es-tablece la Directiva para la puesta en el mercado de las máquinas son:

- Si la máquina no pertenece al anexo IV: El fabricante aplica el procedimien-to de evaluación de la conformidad con control interno de fabricación de la máquina y él mismo marca CE.

- Si la máquina pertenece al anexo IV pero está fabricada con arreglo a nor-mas armonizadas:

- Procedimiento de evaluación de la conformidad con control interno de fabricación de la máquina.

- Procedimiento de examen CE de tipo, más control interno de la fabricación. Interviene un Organismo Notifi cado para el marcado CE.

- Procedimiento de aseguramiento de calidad total descrito en el anexo

X. Es necesaria, también la interven-ción de un Organismo Notifi cado.

- Si la máquina pertenece al anexo IV pero no está fabricada con arreglo a normas armonizadas:

- Procedimiento de examen CE de tipo, más control interno de la fabricación. Interviene un Organismo Notifi cado para el marcado CE.

- Procedimiento de aseguramiento de calidad total descrito en el anexo X. Es necesaria, también la interven-ción de un Organismo Notifi cado.

Según la tipología i diversidad de má-quinas que se comercializan en Europa, para la mayoría, es sufi ciente que el fa-bricante o su representante legal declare la conformidad con la directiva sin nin-gún otro mecanismo de control por parte de terceros. Pero, ¿es esto sufi ciente para garantizar el cumplimiento de la Directi-va de Máquinas que se comercializan en Europa? La Directiva establece dos me-canismos para la Vigilancia del mercado mediante:


37

- La impugnación de norma armoni-zada, por la que los estado miembros o la Comisión pueden impugnar una Norma armonizada cuando consideren que no cubre de manera totalmente sa-tisfactoria los requisitos esenciales de seguridad y de salud de los que trata.

- La cláusula de salvaguardia relativa a una máquina: cuando un estado miem-bro comprueba que una máquina pro-vista del marcado CE, acompañada de la Declaración de Conformidad y utili-zada de acuerdo con su uso previsto o en condiciones razonablemente previ-sibles, puede poner en peligro la salud y la seguridad de las personas y, en su caso, de animales domésticos o de bie-nes, puede prohibir su comercializa-ción o su puesta en servicio o limitar su libre circulación. Para que esto último ocurra, los estados miembros deberían establecer mecanismos claros de vigi-lancia de cumplimiento de la directi-va ya que en la mayoría de los casos esto se da cuando ya se ha producido el accidente o el daño para la salud del usuario de la máquina.

Actualmente, existen multitud de máqui-nas potencialmente peligrosas que pue-den provocar accidentes graves para la salud del usuario y que no fi guran en el anexo IV, por lo que el fabricante o su re-presentante autorizado, puede declarar el cumplimiento con la directiva sin la inter-vención del Organismo Notifi cado ni de ningún control activo de la Administra-ción Pública.

No obstante, para unos determinados grupos de máquinas como las grúas to-rre, aparatos elevadores con velocidad nominal inferior a 15 m/s y grúas móvi-les, afectados también por la directiva de máquinas, existe una legislación propia en España para la puesta en marcha e inspecciones periódicas. Las últimas má-

quinas en tener una Instrucción Técnica Complementaria que las regule fueron los ascensores de velocidad nominal in-ferior a 0,15 m/s y, actualmente, ya exis-te un borrador para regular las escaleras mecánicas.

Este tipo de regulación legislativa es un mecanismo que tienen los estados miem-bros para regular el cumplimiento de la Directiva de Máquinas. No obstante, tam-bién existen otros mecanismos, como por ejemplo, poniendo en conocimiento de inspección de trabajo el posible incumpli-miento de una máquina para que solicite la revisión del expediente técnico al fabri-cante. Las auditorías del RD 1215/1997, además, pueden servir como un buen punto de partida para detectar posibles desviaciones en el cumplimiento de la Di-rectiva de Máquinas. En caso de que apa-recieran incumplimientos en esta última podría indicar de que la evaluación de riesgos realizada para dar cumplimiento al expediente técnico no es correcta o que la máquina haya podido sufrir una serie de modifi caciones por lo que se podría po-ner en duda el cumplimiento de lo pres-crito en la misma directiva.

Otra vía que se extiende, cada día con más frecuencia, es la confi anza que el mercado deposita con las emisiones de certifi cados por tercera parte de una en-tidad de reconocimiento, como los que emite TÜV Rheinland, que avalan la De-claración de conformidad del Fabricante.En conclusión, para velar por la seguri-dad y la salud de los usuarios de las má-quinas y de los equipos de trabajo es ne-cesario asegurarse, por todos los agentes que intervienen en el mercado (fabrican-tes, empresarios que compran máquinas, empresas que modifi can máquinas por lo que se convierten en fabricantes, ad-ministraciones públicas, organismos…), del cumplimiento tanto de la Directiva de máquinas como del RD 1215/1997.


38

En general deberíamos ser más exigen-tes con el correcto cumplimiento de cada uno de los requisitos legales, tanto Direc-tiva 2006/42/CE en sus fases de diseño, fabricación, comercialización y modifi -cación, como del RD 1215/1997 en las nuevas instalaciones, revisiones periódi-cas y traslados.

Desde TÜV Rheinland recomendamos so-meter a las máquinas y equipos de traba-jo a auditorías para el cumplimiento de las disposiciones de la Directiva de Má-quinas y del Real Decreto 1215/1997. En ambos casos, TÜV Rheinland puede in-tervenir dando un valor añadido a todos los agentes del mercado, como entidad de prestigio reconocido internacional-mente, en las siguientes vías:

- Realizando de la auditoría de diagno-sis de seguridad de máquinas según al Real Decreto 1215/1997 (Anexo I) y su posterior modifi cación el Real Decreto 2177/2004 sobre seguridad de equipos y máquinas puestas a disposición de los trabajadores. Se recomienda la rea-lización de auditorías en los siguientes casos:

- Después de cada instalación o monta-je en un nuevo emplazamiento- Después de una transformación y/o modifi cación del equipo, accidentes o fenómenos naturales- Después de una falta prolongada de uso del equipo- Comprobaciones periódicas cada 2 años

- Realizando la auditoría in situ de la máquina para la verifi cación del cum-

plimiento de los requisitos esenciales de seguridad y salud del Anexo I de la Di-rectiva 2006/42/CE.

- Revisando el expediente técnico de la máquina para el cumplimiento del Anexo VII – A en el caso de máquinas o VII – B en el caso de cuasimáquinas de la Directiva 2006/42/CE.

- Revisando la evaluación de riesgos de la máquina según el anexo I de la Di-rectiva de Máquinas o según la norma armonizada de referencia.

- Revisando la parte eléctrica de la má-quina la norma armonizada para equi-pos eléctricos.

- Revisando los manuales de instruc-ciones.

Como resumen del presente artículo po-demos destacar que existen varios me-canismos legislativos para controlar y verifi car que las máquinas y equipos de trabajo que usamos sean seguros a partir de unas directivas y normas aplicables en el marco europeo. No obstante, aún dis-ta bastante por hacer, desde el punto de vista de vigilancia de mercado, por parte de los estados miembros. La responsabi-lidad de todos los agentes del mercado que intervienen en el proceso del ciclo de vida de las máquinas es inherente a cada agente y existe multitud mecanismos en el mercado para asegurar el correcto cumplimiento de la seguridad en las má-quinas que utilizamos.

LUCHA DE LA POLICÍA NACIONAL CONTRA LAS VULNERACIONES DE LOS DERECHOS DE PROPIEDAD INTELECTUAL E INDUSTRIAL


40

Mónica Dopico

Inspector Jefe, Jefe de Sección de Delitos contra la Propiedad Intelectual e Industrial de la Comisaría General de Policía Judicial. Cuerpo Nacional de Policía

En los casi veinte años de profesión ha trabajado en diferentes áreas de investigación del crimen organizado, falsedades documentales, trafi co y trata de seres humanos y crimen organizado procedente de Europa del Este.


41

Introducción

La protección de los Derechos de Propie-dad Intelectual1 se ha convertido en un asunto prioritario a nivel europeo, ya que la vulneración de estos derechos supone un ataque frontal contra la economía, el mercado, los consumidores y el empleo.

Los delitos contra la Propiedad Intelectual conforman uno de los grandes tráfi cos del mundo, junto con las drogas, armas y seres humanos. Los ingentes benefi cios que se obtienen con la comisión de estos delitos ha propiciado la aparición de or-ganizaciones criminales especializadas y ha despertado el interés otras ya existen-tes que, hasta el momento, desarrollaban sus actividades en el marco de otras ti-pologías delictivas. La necesidad de blan-quear los capitales procedentes de estos delitos ha propiciado la aparición de te-jido empresarial fi cticio, necesario para justiciar los movimientos de capitales y mercancías.

En el ámbito de la Unión Europea se ha desarrollado un marco normativo diri-

LUCHA DE LA POLICÍA NACIONAL CONTRA LAS VULNERACIONES DE LOS DERECHOS DE PROPIEDAD INTELECTUAL E INDUSTRIAL Mónica Dopico

gido a la protección de los derechos de Propiedad Intelectual y específi camente en las CONCLUSIONES DEL CONSEJO SOBRE LA DETERMINACIÓN DE LAS PRIORIDADES DE LA UE PARA LA LU-CHA CONTRA LA DELINCUENCIA GRA-VE Y ORGANIZADA ENTRE 2014 Y 2017, además de destacar la importancia de establecer prioridades claras para luchar contra la delincuencia grave y organi-zada que puedan aplicarse de manera realista a escala europea y, si procede, a escala nacional o regional, en función de los Planes Estratégicos Plurianuales acor-dados y mediante los Planes de Acción Operativos, EL CONSEJO establece, en-tre otras prioridades, para la lucha con-tra la delincuencia grave y organizada entre 2014 y 2017:

• Poner trabas a los grupos de delin-cuencia organizada implicados en la producción y distribución de productos falsifi cados que violan la reglamenta-ción relativa a la salud pública, la segu-ridad y la alimentación, y a los grupos que producen bienes que no cumplen la normativa correspondiente.

1. Término anglosajón que engloba tanto el concepto de propiedad intelectual como el de industrial


42

Evolución de la lucha contra las vulneraciones de los derechos de propiedad intelectual e industrial dentro de la Policía

Dentro del territorio nacional el Cuerpo Nacional de Policía cuenta con una am-plia infraestructura especializada en la Investigación de delitos contra la Propie-dad Intelectual e Industrial, tanto a nivel central, cuyo espíritu es la investigación de grandes organizaciones criminales, como a nivel regional y provincial.

A nivel central, la Unidad Central de Delincuencia Especializada y Violenta (UCDEV), dispone desde el año 2010, de una sección, formada a su vez por 3 grupos, dedicada de forma exclusiva a la investigación de delitos relacionados con la vulneración de derechos de pro-piedad intelectual e industrial. Ningún otro cuerpo policial (nacional, regional o local) dispone de una estructura similar para la persecución de esta tipología cri-minal.

Cuenta, además, dentro de la Unidad de Investigación Tecnológica con un grupo dedicado en exclusiva a la investigación de estos delitos, cuando el medio de co-misión es digital.

El Cuerpo Nacional de Policía ha sido pionero en la defensa de los derechos de propiedad intelectual e industrial. En una primera etapa, en los años 80, se crea dentro de la antigua Unidad Cen-tral de Policía Judicial, un grupo espe-cializado en varias tipologías: propiedad intelectual e industrial, consumo y me-dio ambiente y delincuencia económica. Posteriormente en 1996 se produce una escisión formándose la Sección de De-litos contra la Propiedad Intelectual e Industrial, Consumo y Medio Ambiente, paso previo a la creación de la Sección de Delitos contra la Propiedad Intelectual e

Industrial, como se ha dicho con anterio-ridad, en el año 2010.

En la actualidad la sección de delitos con-tra la propiedad intelectual e industrial está formada por veinticinco personas, un Inspector Jefe, Jefe de la Sección, y las restantes 24 repartidas en 3 grupos de investigación:

- Grupo de Propiedad Intelectual- Grupo de Propiedad Industrial- Grupo de Delincuencia Organizada Asiática.

Hasta el año 2012 la sección estaba únicamente compuesta por dos grupos, Propiedad Intelectual y Propiedad Indus-trial. La especialización unida a la exclu-sividad a nivel nacional, convirtieron a esta sección en un referente para todos los “actores externos” (entidades de ges-tión de derechos, representantes de mar-cas, etc.

Durante algunos años el volumen de de-nuncias que se recibían y la escasez de recursos humanos impedían realizar in-vestigaciones complejas y ahondar en el conocimiento de las estructuras crimina-les organizadas que manejaban este gran tráfi co.

En el año 2012 se crea un tercer grupo, Delincuencia Organizada Asiática, con la fi nalidad de investigar desde la perspec-tiva del crimen organizado el tráfi co de productos falsos, así como las conexiones con otras tipologías delictivas (delitos contra la Hacienda Pública, Blanqueo de Capitales, Delito contra la Salud Pública, Contrabando...).

Como se ha mencionado los delitos con-tra la Propiedad Intelectual e Industrial constituyen uno de los grandes tráfi cos mundiales. A la cabeza como principal


43

productor o fabricante de falsifi caciones se sitúa Asia, aproximadamente el 80% de las falsifi caciones del mundo son fa-bricadas en Asia, principalmente en Chi-na y Hong Kong.

Esta estructura central se complementa con un desarrollo periférico; en varias Jefaturas Superiores existen grupos es-pecializados en esta materia de investi-gación, asumiendo dicha competencia en las restantes Jefaturas los grupos de de-lincuencia tecnológica o económica.

Destacar, además, que el Cuerpo Nacional de Policía en la rama de Policía Científi ca (Documentoscopia), dispone de peritos especializados, a nivel central y periféri-co, que realizan los exámenes periciales de los productos intervenidos, con un 100% de fi abilidad hasta la fecha.

Cabe resaltar que se imparten dentro del programa de formación de la Policía tres cursos de especialización en esta materia, dos dentro de la esfera de investigación y un tercero dirigido a formas perito en Policía Científi ca.

Toda esta actividad nacional se comple-menta con una importante presencia in-ternacional, la Sección de Delitos con-tra la Propiedad Intelectual e Industrial participa con asiduidad en reuniones y foros internacionales (Europol, Interpol, OAMI..) y en proyectos formativos bilate-rales, miembros del CNP han participado como docentes en China, Azerbaijan, Pa-raguay etc..

La creación de grupos especializados en materia de Propiedad Intelectual e In-dustrial en varias Jefaturas Superiores y los años invertidos en formación de funcionarios de todas las categorías han permitido a la Sección de Delitos con-tra la Propiedad Intelectual e Industrial embarcarse en importantes operaciones

policiales que corroboran la existencia de estructuras criminales organizadas detrás de este gran tráfi co mundial.

Evolución delictiva

La experiencia histórica del Cuerpo Na-cional de Policía en la lucha contra el crimen organizado especializado en vul-neraciones de los derechos de propiedad intelectual permite confi rmar la evolu-ción de esta actividad. Bajo el premisa criminal de maximizar la rentabilidad es frecuente que aparezca asociada a otras comisiones delictivas: fraude de IVA, fraude aduanero, falsedades documenta-les, delitos contra la salud pública, con-tra los consumidores etc…

Las organizaciones criminales ansían lle-gar al mercado global (legal e ilegal) y no sólo a una parte (personas que compran falsifi caciones), dirigiendo sus esfuerzos para lograr introducirse en la cadena le-gal de distribución. Son varias las estra-tegias que emplean para la consecución de este objetivo: perfeccionar la falsifi ca-ción (cajas, envoltorios, garantías etc…), mezcla de productos auténticos y falsos (especialmente en pequeños productos relacionados con la electrónica o infor-mática), corrupción (compra de volunta-des de responsables de compras), pirateo de páginas de Internet etc…

A lo largo de los años se han producido profundos cambios en el ámbito de las vulneraciones de derechos contra la pro-piedad intelectual e industrial.

- La propiedad intelectual ha evo-lucionado hacia el mundo digital principalmente. Internet se ha con-vertido en el mayor expositor y canal de distribución y comercialización. El anonimato que otorga, frente a la inexistencia de sanciones al consumi-


44

dor así como la rapidez y facilidad de obtención y almacenamiento han revo-lucionado en los últimos años el fenó-meno de la piratería digital.

En los primeros años gran parte de la actividad de los grupos policiales espe-cializados se basaba en la localización y desmantelamiento de laboratorios de producción de obras fonográfi cas y videográfi cas. El “modus operandi” de estos grupos criminales era bastante simple: a través de Internet o mediante grabación en el cine obtenían las obras originales, que posteriormente se iban a piratear. En pisos-laboratorio dispo-nían de politostadoras (torres con mul-titud de unidades de grabación de cds y dvds) que trabajaban de forma con-tinua. Las obras pirateadas eran poste-riormente vendidas en vía pública, en el denominado “top manta”.

- En cuanto a la propiedad industrial la evolución ha sido la siguiente:2

• Hasta 1986, la mayoría de los pro-ductos falsifi cados eran productos de lujo de gran valor. Su destino fi nal era Europa y Estados Unidos.• Entre los años 1986 y 1994, los productos más falsifi cados fueron los relacionados con el deporte y el sec-tor textil• Desde el año 1995 hasta la actuali-dad se han diversifi cado las falsifi ca-ciones, detectándose un aumento de bienes de gran consumo y poco va-lor añadido: pilas, cepillos de dien-tes, cremas, bolígrafos, repuestos de vehículos, medicamentos, juguetes etc…

En la actualidad se falsifi ca cualquier tipo

2. Información facilitada por Andema, Asociación para la Defensa de la Marca.

de productos ya sean de uso o consumo, desde fi ltros nucleares hasta productos alimenticios (comida y bebida), pasando por vehículos. Es casi imposible pronosti-car los cambios que se van a producir, ya que éstos van íntimamente ligados a las necesidades y gustos del consumidor y totalmente condicionados por las modas. Hace unos años era impensable que los productos electrónicos fuesen falsifi cados y sin embargo hoy representan una cuota importante dentro del mercado ilícito.

Esta evolución y diversifi cación viene li-gada al crecimiento de las organizacio-nes criminales que controlan el tráfi co mundial de productos falsos que se han convertido en auténticas multinaciona-les del crimen, grandes conocedoras del mercado y generadoras de ganancias multimillonarias. Como se mencionó en párrafo anterior la actividad criminal no se circunscribe únicamente a la fabrica-ción, importación, comercialización y distribución de productos falsifi cados, sino que asociados a la vulneración de los derechos de propiedad intelectual o industrial se detecta, cada vez en mayor medida, la comisión de otros ilícitos pe-nales:

- Importaciones realizando de-claraciones aduaneras falsas (bajo precio). Declaran en aduana importaciones por cantidades inferio-res, con lo que soportan menos im-puestos. En ocasiones los contenedores procedentes de China realizan esca-la en otros países, con puertos “poco fi ables”, donde cambian/falsifi can el BL (declaración aduanera), sin que se haya producido un cambio en la mer-cancía.

- Importación con fraude de IVA.


45

La empresa importadora es, en muchas ocasiones, una empresa “fi cticia”, ubi-cada dentro o fuera de España. Una vez que la mercancía entra en territorio de la Unión Europea simulan operaciones de compra-venta entre varias empresas fi cticias (“pantallas”) para camufl ar o difi cultar la detección de la defrauda-ción de IVA. Es evidente que para esta práctica, las organizaciones criminales, necesitan crear infraestructura empre-sarial, “fi chando” testaferros que fi gu-raran al frente de las empresas fi cticias creadas, protegiendo, de esta forma, la identidad de los miembros. Otra práctica que se ha detectado en los úl-timos tiempos consiste en el “alquiler” de empresas, empresarios que están atravesando difi cultades económicas permiten el uso de sus empresas para realizar importaciones y movimientos de capitales.

- Facturación falsa. Para justifi car su actividad económica las organiza-ciones necesitan obtener facturación. En la venta de facturas falsas el crimen organizado ha encontrado un impor-tante nicho de negocio. Aunque podría pensarse que no es una actividad autó-noma, sino un medio para cometer las irregularidades antes defi nidas, las em-presas factureras se han convertido en una importante fuente de ganancias, venden facturas a otras empresas-or-ganizaciones para ocultar actividades ilícitas y blanquear capitales.

- Importación de productos au-ténticos con defraudación de IVA y Aduanera: aprovechando el tejido empresarial fi ctico creado “ad hoc” al-gunas organizaciones criminales han comenzado a importar productos au-ténticos. Para rentabilizar dicha impor-tación defraudan impuestos y realizan declaraciones aduaneras fraudulentas (bajo precio). Esta práctica les permite

establecer precios de mercado imposi-bles de igualar por los distribuidores ofi ciales o importadores legales.Con este sistema de competencia des-leal han logrado conquistar la totalidad de algunos mercados.

- Mezcla de productos auténticos y falsos: Importan, manteniendo la fi losofía defraudatoria, partidas autén-ticas y falsas de un mismo producto, especialmente en aquellos que se co-mercializan en “pack”. Posteriormen-te mezclan los productos auténticos y falsos y los distribuyen y venden como auténticos. Con esta actividad logran bajar, todavía más, el precio de venta.

Los compradores de buena fe, cuando uno de los productos falla, lo atribuyen a un defecto de fabricación. Al ser, en muchos casos, productos en pack (tipo pilas) los usuarios fi nales no los de-vuelven.

- Blanqueo de capitales. Los en-tramados empresariales de los que dis-ponen las grandes organizaciones van asociados a entramados bancarios, es decir, a nombre de cada empresa abren varias cuentas bancarias en diferentes bancos y países. La actividad ilícita con tintes de lícita facilita la evasión de ca-pitales mediante transferencias, camu-fl ando el movimiento de dicho capital dentro de una actividad comercial.

- Delitos contra la salud pública. Importación y venta de medicamentos, alimentos y otros, falsos o de comercio ilícito provoca todos los años cientos o miles de muertes en el mundo. A con-tinuación se reseñan, a modo de ejem-plo, algunos datos de interés:

- El 10% de la comida y las medici-nas del mundo son falsas- En 1995, 89 personas murieron en


46

Haiti por culpa de un medicamento falso

- Nigeria: 50.000 personas fueron va-cunadas con una vacuna falsa. 2500 personas murieron

- En 1999, 30 muertos en Camboya por culpa de una vacuna falsa contra la malaria.

- Riesgos para la seguridad: las fal-sifi caciones abarcan todos los productos, fi ltros nucleares, recambios de automóvi-les, piezas de aviones, rodamientos…

“Casos curiosos” investigados por la Policía Nacional

A lo largo de estos más de treinta años de especialización la Policía Nacional ha sido testigo de la evolución delictiva, de cómo las organizaciones criminales han pasado de importar productos deporti-vos, de lujo o de moda a impregnar nues-tra vida con productos falsifi cados, abar-cando todos los sectores y productos.Todos los componentes de la Sección de

Imagen 1. Filtros nucleares falsosFuente: Cuerpo Nacional de Policía

Delitos contra la Propiedad Intelectual e Industrial coinciden en el objeto más “raro” incautado hasta la fecha por la Po-licía Nacional es un fi ltro nuclear falso

En los últimos años todos los especialis-tas en la materia coinciden en que se ha producido un repunte del “Made in Euro-pe”. Algunas organizaciones criminales han apostado por el control de todo el proceso, incluida la fabricación, como medida para incrementar la rentabili-dad y difi cultar el proceso de detección, ya que la producción dentro del territo-rio europeo garantiza evitar la acción de las aduanas. En muchos casos el “modus operandi” consiste en fabricar en un país de la unión europea y vender en otros, difi cultando de esta forma la actuación policial.

Productos “Made in Spain”

En el marco de la Operación Coba se desmanteló una fabrica embotelladora de ron Cohiba. La marca Cohíba de re-conocido prestigio por la elaboración de puros no comercializa alcoholes, si bien,


47

su esfera de protección de marca abarca todo tipo de productos. En un localidad española varias personas se dedicaron a la importación a granel de grandes canti-dades de ron de baja calidad, que poste-riormente embotellaban, etiquetan y po-nían en venta a través de varios canales.

Imagenes 2, 3 y 4. Botellas de ronFuente: Cuerpo Nacional de Policía

Cuando se realizó el registro en la referi-da fábrica, esto fue lo que los investiga-dores se encontraron:

Imagenes 5, 6 y 7. Botellas de ronFuente: Cuerpo Nacional de Policía


48

Resulta evidente que las condiciones de salubridad tanto del interior del recinto como los vertidos exteriores indican que las condiciones de salubridad en el em-botellamiento del referido ron eran míni-mas. Si bien el contenido de las botellas no resultaba dañino para la salud, no hay de debe descartar el riesgo potencial ha-bida cuenta de las condiciones higiénicas en las que era manipulado.

Entre los canales de distribución em-pleados se encontraba la venta on line. La imagen que se inserta a continuación,

extraída de una página web, confi rma que el precio de venta del ron Cohiba al-canzaba los 190 euros. Conviene resaltar que el precio del litro de alcohol con que el que se rellenaban las botellas, apenas alcanzaba los 5 euros.

Se intervinieron un total de 1392 botellas preparadas para su venta y 4800 litros de ron sin embotellar, que equivalían a otras 6850 botellas más. El benefi cio que se obtendría con la venta de estas botellas podría superar el 1.500.000 euros.

Imagen 8. Venta on line del producto falsifi cadoFuente: Cuerpo Nacional de Policía

De todas las operaciones policiales reali-zadas hasta la fecha por la Policía Nacio-nal, pocas han tenido tanta repercusión mediática como la denominada Operación Cavallino. El producto falsifi cado en este caso, también “Made in Spain”, no era otro que vehículos de la marca Ferrari.

La “materia prima” empleada eran vehí-culo antiguos con estilo /diseño deporti-vo, como el de la imagen 9.

De forma artesanal y empleando fi bra de carbono los falsifi cadores modifi caban el exterior de vehículo para imitar el diseño Ferrari.

Vaciaban el interior del vehículo para adaptarlo al diseño Ferrari Confeccio-naban de forma manual algunas piezas características de esta reconocida marca, como los tubos del motor que en el di-seño original van en la parte trasera de vehículo o las pinzas de freno. En el caso de los coches falsifi cados el uso de estas piezas era meramente ornamental.

En las siguientes imagenes se puede apre-ciar todo el proceso.


49

Imagen 9 y siguientes. Proceso de transformaciónFuente: Cuerpo Nacional de Policía


50

El sorprendente resultado fi nal, que tra-taba de imitar hasta el sonido Ferrari se puede apreciar en las fotografías.

A lo largo de la Operación Cavallino se intervinieron 17 Ferraris y 2 Aston Mar-

tin falsos en diferentes fases dentro del proceso de producción. El precio de venta al público de estos vehículos rondaba los 40.000 euros. El precio fi nal de los 19 ve-hículos intervenidos ascendería a 760.000 euros.

Conclusiones

1- En el mundo de la falsifi cación, no siempre el producto más grande, llama-tivo y lujoso genera mayores benefi cios. Para este artículo han sido seleccionadas dos operaciones, de las cientos de miles que ha desarrollado en Cuerpo Nacional de Policía, para exponer de forma visual y práctica como una falsifi cación de ron pue-de generar el doble de rentabilidad que la falsifi cación de un vehículo de lujo.

2- Desgraciadamente, ningún producto o sector se encuentra a salvo de las organi-zaciones criminales especializadas en la vulneración de los derechos de propiedad intelectual e industrial.

3- La única forma de luchar contra la falsi-fi caciones es ………LA EDUCACIÓN.

“LA INNOVACIÓN ES LO QUE DISTINGUE A LOS LIDERES DE LOS DEMÁS”Steve Jobs

ACTUACIONS POLICIALS EN ELS DELICTES CONTRA LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL AL PORT VELL DE BARCELONA


52

Bernat BaróDirector de Seguretat Corporativa del Port de Barcelona

Mestre industrial en electrònica per la Salle del Congrés i Grau mig en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB), està titulat en “Criminal Justice Education” (Univer-sitat de Virginia, EEUU) i llicenciat en Criminologia per la UB. Actualment és el cap de Seguretat Operativa del Port de Barcelona; la seva trajectòria anteriorment ha ocupat diferents càrrecs dins del cos de Policia/Mossos d’Esquadra (agent, caporal, sergent, sotsinspector, inspector intendent i comissari) i ha estat condecorat dues vegades amb la medalla al mèrit policial en la categoria de plata. És coordinador de l’Àrea dels World Police and Fire Games i president de l’Associació Professional de l’Escala Superior de Mossos d’Esquadra (APESME). Ha impartit nombrosos cursos i ponències i ha compare-gut diverses vegades en mitjans de comunicació i ràdio.


53

La venda ambulant irregular a Barcelona, concentrada al Port Vell

Us parlaré del que judicialment s’anomena la darrera baula de la cadena de falsifi ca-ció de marca o delicte contra la seguretat industrial i intel·lectual, a través del fe-nomen de la venda ambulant, anomenat els manters.

No sempre es tracta de màfi es que abas-teixen els venedors –de vegades sí– fona-mentalment amb les samarretes esporti-ves i de clubs. En molts casos els venedors compren el material als importadors i ma-joristes dels magatzems xinesos (situats a les rodalies de Barcelona), i ells mateixos cusen o planxen manualment les etique-tes que aconsegueixen per altres vies per posar-les a les sabatilles, roba esportiva, bosses de mà, etcètera.

Realment no és evident que estiguem davant del que es podria perseguir com a delicte contra la propietat industrial, ja que semblen més aviat imitacions una mica barroeres que no requereixen l’actuació pericial de les marques afecta-des. Als turistes ja els va bé comprar una bossa de mà que no té res a veure amb un Louis Vuitton, però que porta una xapa que dóna l’aparença d’autenticitat. És per

ACTUACIONS POLICIALS EN ELS DELICTES CONTRA LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL AL PORT VELL DE BARCELONABernat Baró

això que els jutges no volen actuar contra aquests venedors.

D’altra banda, els casos en què la falsifi -cació és més acurada, es tracta com una problemàtica que no es pot abordar des d’una perspectiva penal, per la qual cosa els professionals de la justícia diuen que cal cercar altres vies d’actuació.

La problemàtica de la venda ambulant il·legal al Port Vell

El Port Vell de Barcelona és un enclava-ment privilegiat per la gran quantitat de persones que s’hi passegen i es caracteri-tza per:

- Passarel·la rambla de Mar.- Més de 18 milions de persones a l’any.- Zona controlada per videovigilància (Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància).- Concentració de fi ns a 500 venedors irregulars.- Decomisos de material (més de 2,5 tones a l’any).

El conveni que hi ha amb l’Ajuntament de Barcelona detalla el següent:


54

- Delimitació de zones de patrullatge (pre-ventiu) entre la Policia Portuària (PP) i la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB).

- El moll d’Espanya: Policia Portuària- Maremàgnum, zona administrativa diferent (horaris, EM )- El moll de Dipòsit: Guàrdia Urbana

- Dispositius conjunts.- Recolzament.- Punt d’infl exió des del mes de juny/juliol de 2015.

En la majoria de casos, les actuacions que fan els diferents cossos de seguretat pel que fa a la venda ambulant al Port Vell no estan enfocades a la persecució del delicte contra la propietat intel·lectual o industrial.

La infracció administrativa preveu:

- Normativa portuària.- Al venedor:

- Retirada del gènere (pagament d’una multa de 50 euros per recollir-lo).- Problemes en l’aplicació.

- Al comprador:- Sanció prevista de 50 euros (de di-fícil aplicació).

La resposta policial a aquest tipus de pràctica ambulant ha de ser:

- Proporcional, congruent, oportuna (principis bàsic d’actuació).- Cossos que intervenen al Port Vell:

- Policia Portuària.- Guàrdia Urbana (acord amb l’Ajuntament de Barcelona).- Mossos d’Esquadra.- Cos Nacional de Policia de l’Estat .

La seguretat de les actuacions policials cobreix els àmbits següents:

- Seguretat física- De tercers (gent gran, nens, dones embarassades...).

- De l’infractor.- De la policia.- Mai s’ha de provocar desbandades per evitar la venda ambulant.- L’aproximació als venedors ambu-lants ha de ser sense córrer.- Es tracta que els venedors marxin sense causar perill a ningú.- Si hi ha resistència a ser denun-ciats i/o l’actuació resulta arriscada per la manca de suport policial, cal informar per demanar reforços, i, si cal, s’abandona momentàniament la zona. Quan es reben els reforços es reprèn l’actuació policial.

- Seguretat jurídica- Que l’actuació policial estigui total-ment justifi cada i s’ajusti al dret.

Cal dir que actualment hi ha una sèrie d’actors (polítics, associacions, etcètera), que estan molt pendents de les actua-cions policials i que en ocasions les es-tan fi lmant per, si es dóna el cas, poder denunciar públicament el que pugui ser o semblar qualsevol desproporció en la resposta policial, cosa que, en ocasions, pot resultar relativament fàcil si només es mostra la resposta policial fora del context anterior.

Darrerament, però, també es detec-ten canvis d’actitud en els venedors. En aquest sentit, s’ha observat un ús progre-ssiu de l’agressivitat, fruit de l’increment de venedors concentrats (se senten forts i protegits per certs estaments). Quan es veuen amb superioritat numèrica i física manifesta poden resultar força agressius; són joves i estan en forma, i no tenen gai-re a perdre.

Pel que fa a les solucions socials, cal dir que, de moment, no sembla que funcio-nin perquè són molt complexes i poden fer augmentar l’efecte crida.


55

Val a dir que, en temporada alta, els ve-nedors ambulants estan aconseguint bons benefi cis, molt millors que els dels venedors ambulants tradicionals (arte-sans i brocanters), que es troben legal-ment instal·lats al Port Vell, prenent en consideració que per començar a guan-yar diners han de vendre un mínim de 100 euros al dia per pagar les taxes i im-postos).

El fenomen de la venda ambulant és força antic a la nostra ciutat, i al port de Barce-lona, en concret, però mai havia arribat a

aquestes quotes o dimensions. Si no hi ha voluntat política decidida i determinació, es tracta d’un fenomen que continuarà creixent (amb l’efecte crida) i desplaça-rà altres activitats que estaven regulades, com ara la venda artesanal, els brocan-ters, les parades gastronòmiques, etcète-ra. Aquest tipus de venedors de què es parla actuen com a depravadors sobre el territori i anul·len el que tenen al cos-tat, ja que li fan ombra, dit en sentit. De fet, ja hi ha molts venedors legals que en comptes de tirar la manta han tirat la to-vallola.


56

LA SEGURIDAD DE LOS PRODUCTOS DE MATERIAL ELÉCTRICO


58

Oscar Querol Director tècnic de l’Associació de Fabricants de Material Elèctric (AFME)

Enginyer industrial, especialitat Elèctrica per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers In-dustrials de Terrassa (ETSEIT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Al juny de 2000 inicia la seva activitat professional en el sector treballant en tasques de Normalització i Supervisió de Mercat dins el Departament Tècnic de l’Associació de Fabricants de Material Elèctric (AFME).

Al setembre de 2005 fou nomenat director de l’Associació Espanyola de Domòtica, CEDOM i va compaginar el càrrec amb les funcions d’Adjunt a Direcció del Departament Tècnic de AFME.

Al febrer de 2007, va ser nomenat director del Departament Tècnic de AFME, compagi-nant el càrrec amb la direcció de CEDOM fi ns a maig de 2010.

Al gener de 2014 va ser nomenat de nou director de CEDOM i actualment ocupa els dos càrrecs de Director Tècnic de AFME i Director de CEDOM.

Des de febrer de 2016 és el secretari general de l’Associació Europea de Fabricants de material elèctric per a instal·lacions domèstiques i petit terciari, CECAPI.

És autor de diverses publicacions


59

Los fabricantes de material eléctrico po-nen en el mercado productos y equipos para instalaciones eléctricas, tanto fi jas como móviles. Son, en su gran mayoría, productos destinados a uso profesional, y su comercialización se hace también, en la mayoría de los casos, a través del canal profesional. Se trata de motores, transformadores, cables, sistemas de conducción de cables, envolventes, inte-rruptores, seccionadores, relés, fusibles, contadores, cuadros eléctricos, bases de toma de corriente, conectores, etcétera.

El marco legislativo de aplicación a la co-mercialización del material eléctrico en la Unión Europea (UE) se compone prin-cipalmente de la Directiva de baja tensión y la Directiva de compatibilidad electro-magnética, aunque esta última no es una directiva de seguridad. Ambas exigen la elaboración de una documentación téc-nica, la emisión de una Declaración de conformidad y la colocación del marca-do CE. El mecanismo de evaluación de la conformidad para cada una de las dos directivas es la autodeclaración.

La primera Directiva de baja tensión (73/23/EEC) publicada en 1973 fue la precursora del concepto del nuevo enfo-que de la reglamentación de los produc-tos, ya que fi jaba por primera vez unos requisitos esenciales a cubrir por los pro-ductos sin defi nir especifi caciones técni-

LA SEGURIDAD DE LOS PRODUCTOS DE MATERIAL ELÉCTRICOOscar Querol

cas, dejándose estas para las normas de producto.

Unas normas de producto que, por defi -nición reglamentaria, son voluntarias ya que las directivas de nuevo enfoque siem-pre dan la posibilidad de aplicar otros criterios técnicos para demostrar el cum-plimiento. Pero las normas de producto, elaboradas en nuestro sector por el Co-mité Europeo de Normalización Electro-técnica (CENELEC), se han convertido en una extensión de la legislación ya que son una referencia en materia de seguri-dad para todos los actores del mercado.

El nuevo enfoque y el enfoque global de la evaluación de la conformidad ayudaron a desarrollar el mercado único como el espacio económico en el que las mercan-cías, los servicios y las personas pueden circular libremente en la UE. Un mercado único que ha generado grandes ventajas, tales como limitar la intervención públi-ca a lo esencial, ofrecer a la industria una amplia gama de opciones respecto a la forma de cumplir sus obligaciones y eli-minar las barreras a la libre circulación de mercancías.

La aplicación de la autodeclaración en nuestro sector como modo de evaluación de la conformidad para el cumplimiento de la legislación de seguridad de produc-tos ha sido fuente de debate permanen-


60

temente desde el inicio, debido a que no todos los actores del mercado juegan con las mismas reglas, y, por tanto, existe el riesgo de producirse una competencia desleal en el mercado. A fi n de reducir dicho riesgo, la Asociación de Fabrican-tes de Material Eléctrico (AFME) siempre ha defendido la necesaria existencia de una activa y efi ciente vigilancia del mer-cado como factor clave para el correcto funcionamiento de todo el sistema.

Desgraciadamente, la actividad de vigi-lancia del mercado ha sido generalmente escasa a lo largo de la historia del merca-do único y, en percepción de AFME, insu-fi ciente para generar un sentimiento de confi anza plena en el sistema para todos los actores del mercado. En consecuen-cia, nuestra asociación decidió jugar un papel más activo a través de la ejecución de acciones de apoyo a la vigilancia del mercado. Unas acciones que se centraban en la notifi cación a la Administración de aquellos productos que obtuviesen un resultado no conforme del informe de ensayos emitido por un laboratorio inde-pendiente.

En la actualidad no existen datos que permitan cuantifi car el número de pro-ductos no conformes a la legislación en el mercado de la UE, pero la percepción de las empresas es que el problema se ha acrecentado mucho en los últimos años.Ante este escenario, un grupo de gran-des empresas decidió crear la iniciativa Market Surveillance Support Initiative (MSSI Electrical) en 2014, con el objeti-vo de optimizar y difundir las actividades nacionales de apoyo a la supervisión del mercado del material eléctrico para uso doméstico, terciario e industrial.

MSSI Electrical (www.mssi-electrical.org) es un proyecto europeo enmarcado bajo el paraguas de las dos asociaciones euro-

peas de fabricantes de material eléctrico: CECAPI, para instalaciones eléctricas do-mésticas y pequeño terciario, y CAPIEL para instalaciones eléctricas industriales y gran terciario.

Aunque AFME ya llevaba años desarro-llando actividades de apoyo a la vigilan-cia del mercado, la aparición del MSSI Electrical ha brindado la oportunidad de optimizar las actividades de AFME en materia de apoyo a la supervisión del mercado, a través del intercambio de in-formación en MSSI Electrical entre las principales asociaciones nacionales a ni-vel europeo.

A raíz de la creación de la iniciativa eu-ropea, AFME ha trabajado en la creación de un nuevo proyecto de supervisión del mercado llamado Grupo AFME de Apoyo a la Supervisión de Mercado (GASUM).El objetivo del proyecto GASUM es co-nocer el grado de cumplimiento con la legislación de los productos presentes en el mercado, y se fundamenta en las si-guientes ideas:

- Solo se actúa en aquellos subsectores en los que se perciba la existencia de productos no conformes en el merca-do.

- Los subcomités de normalización de productos de Aenor son expertos en seguridad de los productos, y, en con-secuencia, se solicita su opinión para identifi car los requisitos claves de la norma de producto desde la perspec-tiva de seguridad y los ensayos asocia-dos a aplicar.

- Se supervisa una cantidad de marcas representativas del mercado, lo que signifi ca que se tomarán muestras de productos de empresas miembro y no miembro de AFME.


61

- Los únicos informes de ensayos que se utilizarán para presentar evidencias de incumplimiento a las autoridades de vigilancia del mercado serán los emiti-dos por un laboratorio independiente.

Tras la consulta realizada a nuestros aso-ciados a fi nales de 2015, AFME ha crea-do durante el segundo trimestre del año, los siguientes grupos de trabajo dentro de GASUM:

- Pequeño material eléctrico (bases de toma de corriente, clavijas, interrup-tores electromecánicos, interruptores electrónicos, reguladores, tempori-zadores, detectores de movimiento y presencia, regletas, adaptadores, adap-tadores de viaje, prolongadores, enro-llacables, conectores y cajas y envol-ventes para accesorios eléctricos).

- Dispositivos de protección para uso doméstico y análogo.

- Picas de puesta a tierra.

A fi nales de 2015, el proyecto GASUM fue presentado a las autoridades de vigi-lancia del mercado autonómicas y estata-les, recibiéndose una respuesta positiva por parte de la Administración. De he-cho, el Reglamento europeo 765/2008, por el que se establecen los requisitos de acreditación y vigilancia del mercado re-lativos a la comercialización de produc-tos, ya reconoce en el considerando 40 la posibilidad de que los estados miembros establezcan cooperación con las asocia-ciones profesionales sectoriales, si lo con-sideran conveniente, para aprovechar la información disponible sobre mercados a la hora de establecer, aplicar y actualizar programas de vigilancia del mercado.

Este Reglamento junto a la Decisión 768/2008 sobre un marco común para la comercialización de los productos de-

fi nen el nuevo marco legislativo para la libre comercialización de productos en la UE. Su publicación y entrada en vigor ha obligado a la revisión de las directi-vas de nuevo enfoque, entre las que han surgido la nueva Directiva de baja ten-sión (2014/35/UE) y la nueva Directi-va de compatibilidad electromagnética (2014/30/UE).

La revisión de la Directiva de baja ten-sión no ha signifi cado cambios en los re-quisitos esenciales de seguridad a cum-plir, pero sí la incorporación de algunas nuevas obligaciones como, por ejemplo, la de incorporar una dirección postal del fabricante y/o importador en el produc-to. Además, ha servido para clarifi car las obligaciones de cada uno de los agentes económicos: fabricantes, representantes autorizados, importadores y distribuido-res.

Todos los agentes económicos esperan que la nueva Directiva de baja tensión (2014/35/UE) sea una herramienta más efi caz para luchar contra las empresas que incumplen las reglas de seguridad de los productos.

Por otro lado, la Comisión Europea ha pu-blicado recientemente una comunicación que presenta su estrategia del mercado único, y una evaluación del impacto titu-lada Mercado único para productos: apli-cación y cumplimiento, en la que recono-ce abiertamente que hay todavía muchos productos en el mercado de la UE que no cumplen con las reglas de los productos industriales.

La hoja de ruta asociada a esta comuni-cación anuncia una evaluación del Regla-mento europeo 765/2008 y una posible revisión de este en función del resultado de la evaluación. También incluye el lan-zamiento de una consulta pública antes de verano de 2016 para conocer la opi-


62

nión de todos los actores del mercado.Entrando en la valoración de la evalua-ción de impacto presentada por la Co-misión Europea, esta ha categorizado el problema en dos principales razones que provocan el incumplimiento de las reglas de los productos industriales:

- Falta de conocimiento de la legisla-ción europea de aplicación a produc-tos. Es la primera vez que la Comisión Europea da este argumento y es una forma de reconocer la complejidad de la legislación europea, especialmente para las pymes.

- Escasos alicientes para que las empre-sas cumplan con las reglas. La Comi-sión Europea reconoce la escasa fuer-

za para desalentar a las empresas del incumplimiento. Y destaca también la fragmentación en las prácticas en su-pervisión del mercado a nivel de los estados miembros y en las sanciones como factores importantes a tener en cuenta.

En defi nitiva, ya no es únicamente la in-dustria quien se queja de la existencia de productos en el mercado que no cum-plen con las reglas, sino que es la propia Comisión Europea quien reconoce de su existencia. Este nuevo escenario nos abre una nueva puerta a las empresas y aso-ciaciones sectoriales para mejorar la efi -cacia de proyectos europeos y nacionales de apoyo a las actividades de supervisión del mercado.


63

INSPECCIÓN, VERIFICACIÓN, ENSAYOS Y CERTIFICACIÓN MUNDIAL


64


65

1. Marcado CE en productos de imitación:

i) Hay distintos tipos de marcado CE: Conforme a lo que especifi quen las di-ferentes Directivas que sean de aplica-ción al producto el marcado CE puede ser:

(1) Sin número: Productos de poco riesgo como la mayor parte de pro-ductos eléctricos y electrónicos (elec-trodomésticos, juguetes, productos electrónicos, informáticos, etc.).

(2) Con número: Productos de mayor riesgo que el grupo anterior como la mayor parte de los productos médi-cos (termómetro clínico, monitor de vigilancia intensiva), máquinas peli-grosas (moto-sierra, sierras para ma-dera), equipos radioeléctricos, apa-ratos de gas, ascensores, etc.

INSPECCIÓN, VERIFICACIÓN, ENSAYOS Y CERTIFICACIÓN MUNDIAL Fernando Montes

ii) Los productos de consumo general-mente requieren el Marcado CE sin nú-mero.

2. La importancia de los informes de ensayo para el importador de productos “dudosos”. Los informes de ensayo:

i) Especifi can como el producto cumple los requisitos esenciales de las Directi-vas que le sean de aplicación.

ii) Defi nen el producto (mediante fo-tos, esquemas, planos, etc.) y sus com-ponentes.

iii) Siempre proporcionan más informa-ción al importador, al consumidor y a las autoridades de vigilancia del merca-do interior que una Declaración UE de

Infracciones comunes: el marcado “China Export”.


66

conformidad (obligatoria en cualquier caso).

3. La importancia de la realización de ensa-yos y verifi caciones puntuales en productos importados: La realización de ensayos y verifi caciones puntuales por parte de los importadores, de los consumidores o de las autoridades de vigilancia del merca-do:

i) A los importadores les aseguran que el producto que importa a lo largo de un periodo de tiempo se mantiene

dentro de los requisitos del producto inicial.

ii) Para los consumidores refl ejan el ni-vel general de conformidad de los pro-ductos en un determinado sector.

iii) Son una herramienta para que las autoridades de vigilancia del mercado cumplan su función de asegurar que los productos son conformes a lo requeri-do por las Directivas (seguros, ambien-talmente sostenibles, funcionalmente correctos, etc.)


67


68

Organitza

Hi col·labora

Membres protectors Amb el suport i la col·laboració de:

FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL 22 DE JUNY DE … · En l’àmbit de Catalunya, cal assenyalar...

Documents

Transcript of FÒRUM DE LA SEGURETAT INDUSTRIAL 22 DE JUNY DE … · En l’àmbit de Catalunya, cal assenyalar...