FrancescFrancesc de Borja de Borja MollMoll

1903. 1903. MenorcaMenorca, , ll’’illailla natalnatalNAIXEMENT DE F. DE BORJA MOLLNAIXEMENT DE F. DE BORJA MOLL

“Un dissabte, dia 10 d’octubre de 1903, ben de matinada (devers lesdues), em vaig decidir a obrir els ulls en aquest món que solen anome-nar de “misèries”. Això s’esdevingué al nombre tres del carrer del Nord,a Ciutadella”

LA FAMLA FAMÍÍLIA BORJA MOLLLIA BORJA MOLL

“Es va prendre el determini de po-sar-me el nom del sant del dia de naixença. Miraren el calendari; 10d’octubre, Sant Francesc de Borja. Vaig quedar condemnat a sentir-me anomenat en Borca per la majoriadels meus paisans”

F. De Borja Moll i el seu germà gran Josep; la vesti-menta és la típica que en aquell temps es posava alsinfants per fotografiar-los.

“Mon pare nomia Josep, però era co-negut a tot Ciutadella (i gosaria dir a totMenorca) amb el sobrenom de en Mollet.De professió era delineant. A més de fer

els plans i dirigir la construcció detotes les cases que s’edificaven a Ciuta-

della era professor de dibuix, pintor, músic, escultor i artista de teatre.”

“Ma mare havia nom Maria-Anna (oficialmentcastellanitzat en Mariana), de família page-sa. La modèstia, la laboriositat, la paciència,la fe incommovible, la integritat insuborna-ble, la dedicació total a la família, són quali-tats de què aquella santa dona va donar lliçó

i exemple a tots els qui la conegueren”.

1912. Vida i 1912. Vida i escolaescolaF. DE BORJA MOLL ALS NOU ANYSF. DE BORJA MOLL ALS NOU ANYS

“Jo m’era enamorat de les campa-nes. Ciutadella era, en aquell temps, molt rica de campaneig. Ciutat epis-copal, tenia una població levítica deprop de cinquanta capellans i abriga-va fins a dotze esglésies en servei actiu.

“- A on t’agradaria més anar a esco-la? A ca los Padres, o al Seminari?- Al Seminari.Així va quedar decidit que jo seria seminarista. Estava a punt de com-plir nou anys."

1917. 1917. TrobadaTrobada ambamb mossmossèènn AlcoverAlcoverF. DE BORJA TF. DE BORJA TÉÉ 14 ANYS14 ANYS

“Aquell estiu de 1917 va ser assenyalat per un esdeveniment que havia decapgirar la meva mentalitat i decidir el curs de tota la meva vida.”

“Aleshores m’explicà qui era i per què havia vingut a Ciutadella: era mossènAntoni M. Alcover, canonge magistral de Mallorca, i el seu viatge tenia perfinalitat arreplegar paraules i frases que li servissin per a un gran dicciona-ri que preparava des de feia molts anys. Aquelles paraules i frases les re-collia de boca dels habitants de cada comarca i les apuntava en unes llibretes (...) que serien la base d’informació per redactar el Diccionari”.

“Al cap de poca estona de tractar-nos, tots dosens havíem establert una mena de complicitat

per a un treball que ens uniria amb una afecciócomuna i perpètua”.

“Jo m’havia començat a formar llegintels fascicles del Bolletí del Diccionari de la llengua catalana. Encara que se-guia escrivint en català, gràcies a la correspondència que mantenia amb mossèn Alcover i als llibres que ell m’enviava”.

“En aquells dos anys jo havia anat en-viant al canonge mallorquí molta info-mació sobre el menorquí, en centenarsde fitxes lexicogràfiques fetes a consciència”.

CrisiCrisi vocacional i partida a Mallorcavocacional i partida a Mallorca

“Em sentia cada cop més descoratjat sobre la meva capacitat per a ser unsacerdot com cal. (...) Vaig decidir passar el Rubicó i dir adéu al Seminari.

“Per bona sort, en aquell temps Alcover es trobava en plena puixança eco-nòmica, gràcies a una subvenció estatal per a la preparació del DiccionariCatalà-Valencià-Balear; i com que li mancava gent jove que li fes costat enla feinada (...) va creure que jo li podria servir per a aquella tasca; i un bondia del mes de desembre m’escriví convidant-me a passar una mesada acasa seva, a la Ciutat de Mallorca.”

“Primer viatge, primera marejada. El vaporet, que de malnom en deien “sa sabateta” perquè era peti-tíssim, brandava com un ballador embriac. Dinsaquell vaixell vaig fer moltes travessies felicesi moltes de tempestuoses.”

1921. Arribada a Palma. 1921. Arribada a Palma. FeinaFeina i i formaciformacióó

F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 18 ANYS18 ANYS

“Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de mossèn Alcover; Sant Bernat, 5, principal segona. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí.

“Vaig romandre fondament impressionat de veure’l en aquella vestidura de cerimò-nia. Tot seguit em va explicar el que voliaque jo fes durant aquell mes: informar-me de la manera com es feien les fitxeslexicogràfiques; dur un registre dels col-laboradors que les enviaven, veure dequins objectes caldria fer dibuixos...”.

“En el Bolletí de gener de 1921, mossèn Alcover publicava aquesta nota:“Actualment tinc amb mi un altre jovencell de Menorca, en Francesc deBorja Moll de Ciutadella, trempadíssim per la tasca lexicogràfica i perdibuixar gallardament els objectes materials que el futur Diccionari nos-tre ha de dur dibuixats per fer-los més tangibles als lectors.”

“Jo m’aixecava del llit devers les sis o les sis i mitja, que sempre ha estatla meva hora preferida. Mossèn Alcover trobava que era massa tard. Pel seu gust, m’haguera cridat a les cinc; va arribar a oferir-me un augment considerable de retribució si hi consentia, però jo m’hi vaig negar en ru-des.”

ViatjantsViatjants de de motsmots“Per completar la replega de mate-rials dialectològics, mossèn Alcoverva projectar un gran viatge, que fa-ria amb mi i amb un altre col·labora-dor, per totes les comarques de Ca-talunya i del País Valencià”.

“El nostre viatge s’acabà a Alacantel 22 de novembre: havia durat benprop de cinc mesos plens de feinaintensa, instructiva i profitosa. En-tre els tres viatgers havíem omplertde notes 25 quaderns amb un totalde 3.316 pàgines, i jo havia fet mésde dos cents dibuixos destinats ail·lustrar el Diccionari”.

1923. 1923. EnamoramentEnamorament i i famfamíílialiaPROCLAMACIPROCLAMACIÓÓ DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERADE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA

“Així vaig començar a fer gambes:curiosa expressiva frase de pesca-dor, amb què a Menorca s’indica elfet de tenir els enamorats les re-lacions prèvies, encara no formals,per a “pescar-se” mútuament ambels hams del matrimoni”.

La futura esposa de Francesc de B. Moll, Francisca Marquès, de Ciutadella, quan festejaven. Es van casar el 1929, quan F. de Borja Moll tenia 26 anys.

“El nostre piset era una petita partd’un casal, entre l’absis de la Seu i elpalau del Bisbe.”

“La vida que dúiem era d’una gran modèstia. (...) Sortíem ben poc decasa nostra i les nostres necessitatsde diners quedaven reduïdes al mí-nim”.

“L’estat de la meva dona seguia elcurs normal, que el 14 d’agost es re-solgué en un part ràpid i feliç: nas-qué la nostra primogènita Anna”.

1931. 1931. ContinuaciContinuacióó del del DiccionariDiccionariPROCLAMACIPROCLAMACIÓÓ DE LA SEGONA REPDE LA SEGONA REPÚÚBLICA. BORJA MOLL TBLICA. BORJA MOLL TÉÉ 28 ANYS28 ANYS

El juny de 1926 s’havia estroncat l’ajut estatal per elaborar el Diccio-nari. A això se li afegeix la mort de mossèn Alcover: “El dia 7 de generde 1932 vaig rebre un telegrama que m’anunciava que mossèn Alcoverestava gravíssim. L’horabaixa del dia 8, un segon telegrama em comu-nicava la seva mort.”

“Amb la mort d’Alcover, l’avenir de l’obra del Diccionari aparei-xia nuvolós i carregat de proble-mes. (...) Em vaig proposar deseguir”.

ApareixApareix el el volumvolum II del II del DiccionariDiccionari“En el primer trimestre d’aquell any 1935 quedava enllestit el volum II,que era rebut amb satisfacció pel públic balear i els especialistes de totarreu, però era vist amb indiferència pel gran públic de Catalunya”.

1936. Continuar 1936. Continuar malgratmalgrat la guerra la guerra F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 33 ANYS. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL33 ANYS. ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL

“I aleshores sí que es va respirarun ambient carregat d’olor de sangi de pólvora. Al cap de pocs dies co-mençava la guerra civil.”

“Joan Coromines no era l’únic amicque havia hagut d’exiliar-se a con-seqüència de la guerra civil. Altresintel·lectuals coneguts meus havienseguit el mateix camí, i molts d’ells ja no tornarien”.

“L’editorial Alcover SL es va constituiramb contracte firmat el 14 de desem-bre de 1930. Aquesta solució no can-cel·lava els deutes de mossèn Alcover,però els posava sota responsabilitatsolidària dels tres associats: mossènAlcover, Joan Riutort i jo.”

“La norma que jo donava als operarisera, simplement, de “fer-ho bé”, enca-que això implicàs despesa de temps ode material. Si durant una tirada esdescobria que hi havia una errada, s’a-turava la màquina i no es continuava laimpressió fins que s’havia corregit ladeficiència. Això encaria la produccióperò prestigiava la casa”.

1939. 1939. ElsEls anysanys dursdurs de la de la postguerrapostguerraF. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 36 ANYS. FINAL DE LA GUERRA CIVIL36 ANYS. FINAL DE LA GUERRA CIVIL

“Havíem sortit dels maldecaps de la guerra, però començavem a sofrir lapostguerra. Quan es van rendir les darreres tropes republicanes, a Ma-drid, un dels oficials que hi van ser fets presoners fou en Manuel San-chis Guarner, el meu gran amic valen-cià. Quan nasqué el meu setè fill vaigoferir-li el padrinatge. Ja feia dos anys que estava a la presó.”

Els set primers fills de Borja Moll. Només en mancava un.

“He parlat extensamentde les famoses“calaixeres” de Mn. Alcover, dins les quals es guarden els tres milions llargs de cèdules lexicogràfiques que foren elmaterial informatiu d’on havien de sor-tir els articles del Diccionari. SanchisGuarner prenia, per exemple, les 700 o800 fitxes del mot posar, les classifi-cava en una primera distribució pels di-versos significats, corregia les erradesde còpia, etc. Després, jo comprovavao rectificava l’ordenació dels signifi-cats, hi distingia els matisos semànticsi em trobava els materials preparats per a formular les definicions i redac-tar definitivament l’article respectiu.”

EntrebancsEntrebancs perper a la a la llenguallengua catalanacatalana“Les consignes de la censura, en aquellsanys de la postguerra, eren de tendèn-cia rigurosa i obstructora, però preniendiferents formes. No es feia públicala prohibició per cap disposició de ca-ràcter general; cada cas era tractat privadament, i ni així es deia mai que elmotiu de les prohibicions fos el propò-sit d’impedir l’ús escrit del català.”

“ Crec que si en els anys terribles que vingueren després del 1935 s’hamantingut i ha augmentat a les Illes la lectura de llibres en català, hopodem atribuir al poderós atractiu de les rondalles de mossèn Alcover ia a la tasca de gota d’aigua que queia més o menys periòdicament en forma de petits volums de Les Illes d’Or.

1945. 1945. FamFamíílialia nombrosanombrosaF. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 42 ANYS42 ANYS

“L’any va acabar molt bé: amb el naixement del meu darrer rebrot,na Caterina (o “Nina”, per als fa-miliars), que vingué al món el 14de desembre de 1945. La famíliaquedava arrodonida: quatre fills iquatre filles, ja era un bon esplet.No cal dir que la meva situació mo-netària, en aquella època, era méstost alarmant.”

Un Un nounou viatgeviatge dialectaldialectal“El 21 de maig de 1947 firmàrem un contracte privat, segons el qual,Norbert Bauzà adquiria la possessió i el maneig de la impremta. El meualliberament de les preocupacions de la impremta em permeté, en l’es-tiu del mateix any, fer un llarg viatge d’enquesta dialectal per a l’Atlaslingüístico de la Península Ibérica, en companyia de Sanchis Guarner.

SuperantSuperant escullsesculls“Mentre passàvem aquella èpocadifícil, les activitats culturals au-tòctones duien una vida sigilosa,com de catacumba. Una de lesinstitucions que, de 1945 ençà, les empararen, van ser les tertúliesliteràries on es llegien i comenta-ven les produccions dels escrip-tors vivents i es recordaven lesdels antics.”

Reunió literària a casa de

Miquel Ferrà.

“Els set primers anys de la postguer-ra van ser durs, penosos, per a totsels qui crèiem en els valors de “l’agrede la terra” i en la necessitat de de-fensar-los. Pertot trobàvem entre-bancs, denegacions i amenaces. Eraimpossible usar la nostra llengua en cap acte públic. No s’autoritzava elseu ús en periòdics, fora d’alguna po-esia d’autors morts; i encara, sovintobligaven a posar en castellà el ti-tol i la firma de l’autor.”

1960. Les 1960. Les ““RondaiesRondaies””, a la , a la rrààdiodioF. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 42 ANYS42 ANYS

“Devers l’any 60 em vingué a veure Mn. Guillem Fiol, director de RàdioPopular Diocesana de Mallorca, a demanar-me autorització per a feremissions periòdiques de “rondaies” de Mn. Alcover. Naturalment li vaigdir que sí. M’alegrà aquella iniciativa que significava un principi d’incor-poració de la nostra llengua a la difusió radiofònica. Tots els que hi in-terveníem, treballàvem gratuïtament. Quan poca gent tenia televisió itothom escoltava sempre la ràdio, la rondalla mallorquina era l’emissiómés escoltada de totes les de Ràdio Popular de Mallorca”.

1962. 1962. LL’’anyany de la de la victòriavictòria......F. DE BORJA MOLL TF. DE BORJA MOLL TÉÉ 59 ANYS59 ANYS

“L’any de la meva victòria fou el 1962,quan, per l’acabament feliç del Dicci-onari, semblava guanyada una batalladecisiva en el nostre camp cultural. Hi havia una altra coincidència tambéfeliç: poc després del començamentd’aquell anys s’esqueia el centenaridel naixement de mossèn Antoni M.Alcover, promotor i ànima del Diccio-nari.”

“Aquella primavera arribà l’hora, tan desitjada, d’estampar-se eldarrer full del Diccionari. Amb aquell zumzumejar, que tantesvegades havia somniat de veureimprès. El Diccionari estava aca-bat! Era un sentiment d’allibera-ció i de victòria impossible d’ex-pressar amb paraules.”

... i ... i delsdels reconeixementsreconeixements“ La meva illa natal m’honrà amb una doble distinció: l’Ajuntament de Ciutadella en concedí la meda-lla d’or de la ciutat, i l’Ajunta-ment de Maó acordà nomenar-memenorquí il·lustre”.

“Un migdia, cap al 20 de novembrede 1964, estant de sobretaula del dinar familiar, em demanaren al te-lèfon:- Sóc Colon, i li telefono des de Basilea per dir-li que la Universitat ha acordat nomenar-lo doctor ho-noris causa.”

1974. 1974. ElsEls darrersdarrers anysanysFrancesc de Borja Moll va redactar les seves memòries, que arribenfins al 1974. Tot i així, la seva vida va seguir sent molt intensa. Aques-tes imatges en són un exemple:

Borja Moll és investit doctor honoris causa perLa Universitat de Barcelona (1975)

Moll va participar activament en la normalització delcatalà. Acte del Congrés de Cultura Catalana, a Palma (1976).

L’any 1979, el matrimoni Moll- Marquès arriba a les noces d’or.

Investit doctor honoris causa per la Uni-Versitat de Palma, l’any 1983.

Investit doctor honoris causa per la Uni-versitat de València.

1991. 1991. CauCau la la nitnit desprdesprééss del del diadia lluminlluminóóss

F. De Borja Moll mor a Palma el 18 defebrer de 1991. El Parlament de les Illes Balears li ret honors pòstums.

El Parlament de les Illes Balears va aprovar la declaració de l’any 2003 com a Any Francesc de Borja Moll, en commemoració del seu naixement i amb la finalitat de retre homenatge a la seva figura.

La vida de Francesc de Borja Moll significa, sobretot, compromísamb la preservació del nostre patrimoni lingüístic, cultural i, fins itot natural. En el seu tarannà hi advertim també un esperit obert,una gran capacitat per al diàleg, una actitud de curiositat per tot allò que l’envoltava realment exemplar, una capacitat de treball admirable i una fe i tenacitat excepcionals que li permeteren fersurar una gran obra en moments veritablement difícils.

En definitiva, el seu llegat ens convida a valorar el que hi ha de més preuat en una cultura: les paraules, aquests sons captivadorsque ens permeten teixir els pensaments i relacionar-nos amb els altres i amb el món.