FRANCESC TORRES MONSÓ
Transcript of FRANCESC TORRES MONSÓ
GIRONA DE LA MÀ DE...
PACO TORRES MONSÓ
FRANCESC TORRES MONSÓ
1
Aprofitant la celebració del norantè aniversari de l’artista Paco Torres Monsó, la
ciutat de Girona va presentar dues exposicions centrades en les seves creacions,
una a la Casa de Cultura i l’altra al Museu d’Història de la Ciutat.
En homenatge i alhora aprofitant per reivindicar la figura de Torres Monsó com a
degà de l’escultura catalana contemporània, el Bòlit, Centre d’Art Contemporani.
Girona presenta aquest itinerari a través d’algunes de les seves obres presents a
l’espai públic de la ciutat, disponibles també a través del següent enllaç:
http://www.mygooltracking.com/public/girona?&baseLayer=1&mainTab=rutas&sw
=5157976.6144094,313045.71877506&ne=5158871.166506,314765.55191124&r
utas=2192&rutas_type=38009,38010,38011&rutas_theme=38018
També s’han afegit, al final del document, algunes de les altres peces que també té
l’autor a la ciutat, però que queden més allunyades del centre.
A banda de descarregar la informació de la ruta, també inclou la possibilitat de
realitzar-la amb un guiatge professional, prèvia reserva a La Caseta de la Devesa;
d’aquesta manera, es descobriran les obres de l’artista alhora que es relacionaran
amb els esdeveniments històrics que les condicionen.
Proposta de ruta
2
BIOGRAFIA FRANCESC TORRES MONSÓ
Francesc Torres Monsó -escultor, restaurador i ceramista, més conegut amb el nom
de Paco- va néixer al carrer del Bisbe Lorenzana de Girona l'any 1922 i actualment
viu a Santa Eugènia de Ter.
Amb una formació clàssica i acadèmica esdevé un artista compromès, crític,
reflexiu i amb una actitud desesperançada i atenta als esdeveniments del seu
context. Torres Monsó és una figura cabdal en l’evolució de l’escultura dels últims
cinquanta anys.
Trajectòria artística
Francesc Torres Monsó inicia els estudis artístics als anys trenta a l’Escola de Belles
Arts de Girona amb els professors Joan Carrera, amb qui aprèn a modelar i fer
motlles, i Josep Aguilera, de qui rep classes de dibuix.
A principis dels anys quaranta assisteix a les classes de dibuix de Joan Orihuel,
munta el seu primer taller i aprèn a treballar la pedra amb uns amics picapedrers,
els Pruneda.
El 1947 va a Barcelona per treballar amb els escultors noucentistes Enric Monjo i
Josep Clarà. Allà estableix amistat amb Josep Maria Subirachs, Josep Martí Sabé,
Esther Boix, Ricard Creus, Joaquim Datsira, Emili Alba i Josep Guinovart.
Durant aquesta etapa d’iniciació i formació realitza dibuixos de paisatges i d’apunts
del natural, retrats i les primeres escultures, que són principalment retrats realistes
de familiars. A finals dels quaranta torna a Girona i comença a treballar la ceràmica
i a fer feines de restauració al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.
La dècada dels cinquanta és el període que suposa l’inici de la seva trajectòria i en
què rep els primers reconeixements.
El 1950 es casa amb Rosa Rodríguez Aguiló i participa en la fundació del grup
Postectura, l’activitat expositiva del qual s’inicia a les Galeries Laietanes de
Barcelona, amb un intent rupturista i subversiu. Torres Monsó també serà membre
fundador d’altres grups com Indika i Grup de Girona.
El 1950 també guanya el concurs que suposa la instal·lació de la primera escultura
de l’artista a l’espai públic amb l’obra “Foques” (Plaça del Marquès de Camps de
Girona).
En aquesta època l’artista abandona gradualment l’estil academicista dels quaranta
i, d’aquesta manera, les escultures busquen expressivitat amb formes simples i
3
inacabades i amb un ús progressiu de la forma geomètrica, que emmarca la
representació.
Alhora, inicia la participació en esdeveniments artístics, sortides a l’estranger... En
aquest sentit, participa al Saló d’Octubre de Barcelona, a les Biennals
Hispanoamericanes d'Art, tant a l’Havana (1954) com a Barcelona, i a les
Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.
El 1954 rep la primera beca, la del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona
per l’obra “Grup d’alabastre”, gràcies a la qual va tres mesos a París, on coneix
l’obra de Giacometti i estudia al taller de Ferdinad Laznet (ceràmica i esmalt). Rep
premis com el Gran Premi de la Biennal d’Alexandria (Egipte, 1959).
Als anys seixanta ja és un escultor consolidat. El 1961 rep la Beca March per a
estades a l’estranger i va a Londres. Exposa a ciutats com Barcelona o París. Tot i
això, es troba en un moment de crisi de representació que suposa la pèrdua de
formes definides i major rastre dels modelats, volums i geometrització (“Picador”
(1963); “Espia atòmic” (1965)) i una evolució cap a la deformació de la figura
humana (“La Mamaroca”, 1960-68).
Als setanta continua l’activitat expositiva (Milà, París, Madrid, Barcelona, Girona...),
però també la crisi creativa, ja iniciada als seixanta, amb un fort qüestionament i
progressiva descomposició de la forma. Treballa la imatge pop, la ironia i el punt de
vista crític i personal de la societat tardofranquista. Al mateix temps, en sintonia
amb els corrents europeus del moment, enceta una etapa molt fructífera i rica,
caracteritzada per la diversitat de llenguatges i per la utilització de nous materials
(polièsters, resines sintètiques, metacrilats, fibra de vidre, fòrmica, làtex, silicones,
fusta...). Són d’aquesta etapa obres com “Dama ibèrica” (1973); “Columna
capitolina” (1971); “Pits, culs i melics” (1975); “Chupa-chups” (1973); “Gran
Martell” (1977-78)...
El 1976 Torres Monsó participa en la fundació de l’Assemblea Democràtica
d’Artistes de Girona (ADAG).
Als vuitanta, etapa de plenitud, inicialment segueix la tendència pop amb obres a
l’espai públic com “A,B,C,Q” (1980) o “Llapis” (1981). Incrementa l’activitat
expositiva (col·lectiva i individual) i inicia la relació amb la Fundació Espais d’Art
Contemporani de Girona, que durarà fins al tancament del centre el 2010. És un
moment de síntesi creativa i inicia l’atenció en l’aspecte conceptual de l’obra,
començant per una depuració de l’estructura i el color. Realitza peces contundents,
4
amb visions crítiques i àcides sobre els temes que el preocupen: l’univers, la mort,
l’ésser humà, la condició humana, l’existència...
El 1989 realitza la primera exposició d'una nova línia de programació municipal
d'art contemporani a les Sales Municipals d'Exposició i l'any 1990 el Museu
d’Història de la Ciutat li dedica una exposició antològica. El 1991 rep la Creu de
Sant Jordi.
Francesc Torres Monsó realitza un treball personal i introspectiu fins avui. Una obra
amb una evolució formal i un increment progressiu de la instal·lació, de l’activitat
performativa i de l’ús de la foto i el vídeo. A nivell conceptual, la seva obra té un to
àcid i descarnat (“Umbral” (1999); “Multiplicant (Por)” (1994-1995); “Svàstica”
(2000-2001); “Circ” (2004); o la sèrie de fotografies del “Nou ordre mundial”).
Conscient del potencial creatiu del llenguatge, afegeix la paraula i elements
autobiogràfics, mentre que utilitza el seu propi cos com un element més de l’obra.
Al llarg dels darrers anys, Torres Monsó ha anat radicalitzant el seu discurs, com
evidencia el caire de denúncia que expressen les seves obres, en les quals incideix,
amb una visió descarnada, en els valors que regeixen la societat contemporània.
L’any 2013 Paco Torres Monsó va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura
de la Generalitat de Catalunya.
5
1. INDÚSTRIA, AGRICULTURA I PESCA
ANY: 1960
TÈCNICA: Relleus
MATERIAL: Pedra de Girona
UBICACIÓ: Gran Via Jaume I, 47.
Delegació d’Hisenda
PROMOTOR: Ministeri d’Hisenda
Fotografia: Jordi S. Carrera
Les activitats de la Indústria, l’Agricultura i la Pesca estan representades en els
frisos que decoren la façana de la Delegació d’Hisenda. En aquesta obra, Torres
Monsó va fer una lectura marxista de la realitat i va convertir les que llavors eren
les activitats més productives de les comarques de Girona en el tema central dels
seus panells. D’aquesta manera, va exaltar la indústria, l’agricultura i la pesca,
sense fer cap menció al turisme ni als serveis.
Les formes simples i esquemàtiques de les figures humanes i els símbols que les
acompanyen permeten que cada escena sigui fàcilment identificable.
L’interès que des dels anys cinquanta l’artista tenia per les formes pures i
geomètriques queda palès en aquest relleu. Més endavant, aquesta devoció per la
geometria desencadenarà cap a l’abstracció i cap a un major rastre dels modelats i
dels volums.
La indústria està representada amb un obrer envoltat dels engranatges típics dels
espais industrials; l’agricultura es presenta amb una figura masculina i una figura
femenina, ajupits i treballant la terra; i finalment, la pesca la formen una parella de
pescadors, en què ell porta un rem a la mà i ella un cabàs al cap amb els peixos
que s’han pescat.
En aquesta obra, Ramon Dalmau va ajudar Torres Monsó en l’execució com també
ho va fer a “Dues figures i un escut”, situada a l’avinguda de Jaume I.
6
Situat a força alçada, “Indústria, Agricultura i Pesca” és un relleu de grans
dimensions. El relleu és una tècnica escultòrica que fa ressaltar formes tallades
sobre un fons pla, integrades normalment a un mur o a un suport que les
emmarca, i que tenen un sol punt de vista (el frontal). Habitualment es col·loquen,
com en aquest cas, a les façanes dels edificis monumentals.
El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un relleu de guix, ni firmat ni
datat, d’aquesta mateixa obra, donació de l’autor el 1988 i de dimensions molt més
reduïdes (42 x 65’5 x 3 cm.).
7
2. A, B, C, Q
ANY: 1980
MATERIAL: Ferro pintat
270 cm. alçada màxima del conjunt
UBICACIÓ: Plaça de l’Hospital. Davant
edifici Generalitat de Catalunya
PROMOTOR: Ajuntament de Girona amb
la col·laboració de la Banca Mas Sardà
Fotografia: Raisa Arantes Maia
Aquest conjunt de quatre lletres de ferro pintades cadascuna d’un color diferent (la
lletra A és de color taronja, la B és blava, la C groga i la Q vermella) és una de les
escultures més populars de Girona. És una escultura pública, transitable, viva i molt
utilitzada pels transeünts, especialment pels nens i els joves que acostumen a jugar
amb ella.
Les lletres en principi havien de ser les quatre primeres de l’abecedari (a, b, c, d)
però en el moment de fer la maqueta de la lletra D, aquesta es va girar
accidentalment i es va convertir en una Q, fet que va aportar un nou joc a
l’escultura.
Amb el grup escultòric “A, B, C, Q” (també conegut com a “Lletres toves”) Torres
Monsó va voler retre un homenatge a les lletres i colors de Joan Miró.
Promogudes per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Banca Mas
Sardà, les “Lletres toves” van ser realitzades amb motiu de l’Any Internacional del
Nen i va ser la primera escultura que es va posar al carrer per iniciativa de
l’Ajuntament democràtic dins de la Campanya d’Escultures al Carrer de l’any 1980.
“A, B, C, Q” és un exemple de l’etapa de plenitud de l’artista dels anys vuitanta, en
què en un primer moment segueix la tendència pop amb obres a l’espai públic,
entre les quals també s’inclou l’escultura “Llapis”, del 1981 i situada a l’Institut
Santiago Sobrequés de Girona.
8
Les quatre lletres de grans dimensions (l’alçada màxima del conjunt és de 270 cm.)
són escultures exemptes (permeten transitar-hi a través d’elles i les pots veure des
de qualsevol costat), a peu de carrer (no estan col·locades sobre un pedestal) i
fetes de ferro. En ser pintades de colors tan vius i llampants es contraposen
especialment amb el seu entorn: la nova seu de la Generalitat de Catalunya amb
una gran façana de vidre i la façana de pedra de l’antic Hospital Santa Caterina.
Contrasta també la rigidesa del ferro amb la imatge que transmeten, ja que les
seves formes remeten a materials flonjos i mal·leables. Les formes arrodonides i els
forats interiors de cadascuna de les lletres conviden a rodolar-hi, a circular-hi, a
entrar i sortir-ne, a amagar-s’hi, i sobretot, a jugar-hi.
L’escola Eiximenis de Girona utilitza les lletres com a procés d’aprenentatge i
mètode pedagògic per als seus alumnes més petits. A través d’elles els escolars
treballen el volum, els colors i coneixen també l’obra i la figura de Torres Monsó.
9
3. MATERNITAT
ANY: 1963, fosa del 1989
MATERIAL: Bronze, base de pedra
Escultura de 124 x 80 x 38 cm.
Base de pedra de 40 x 62,3 x 50,5 cm.
UBICACIÓ: Plaça del Vi, 1. Escala principal de
l’Ajuntament de Girona
PROMOTOR: Ajuntament de Girona
Fotografia: Jordi S. Carrera
Tot i que l’obra data de l’any 1963, la fosa d’aquesta escultura es va fer l’any 1989
(una de les tècniques més habituals quan es treballa amb bronze) i, finalment,
l’escultura es va instal·lar a les escales de l’Ajuntament de Girona l’any 1990, quan
les obres de reforma van finalitzar. L’obra està signada al costat inferior dret (F.
Torres Monsó).
Es tracta d’una escultura exempta, realitzada amb bloc de bronze i base de pedra
en què es manifesten els rastres de la crisi de representació que afecta l’artista
durant els anys seixanta: una marcada geometrització i deformació de la figura
humana, així com també un major rastre dels modelats i dels volums.
Amb aquesta obra Torres Monsó va explorar el tema de la maternitat d’una manera
poc habitual, resultant provocativa però alhora, realista i altament emotiva.
Representa el moment en el qual la mare abraça amb força i esforç el seu nen, ja
adolescent, afectat per la Síndrome de Down, mentre aquest resta rígid i amb els
braços ben oberts. La greu discapacitat física que patia el jove de la figura (nebot i
fillol de l’artista) es reflecteix en l’esforç que fa la mare per aguantar-lo amb força
sobre la seva espatlla per tal que es mantingui alçat.
Torres Monsó ha treballat en diverses ocasions els temes de la maternitat i la
paternitat. Quan l’any 1959 va guanyar el Gran Premi III Biennal d’Alexandria ho va
fer amb l’escultura en bronze “Maternitat”, en què es presentava una mare
10
asseguda i amb el seu fill assegut a la falda. També va realitzar un grup escultòric
en bronze anomenat “Paternitat”, de l’any 1959, o un grup en alabastre on la mare,
dreta, subjecta al seu fill en braços (1953-54). Aquesta última “Maternitat” es troba
en dipòsit al Museu d’Història de la Ciutat de Girona i, tot i que representa la
mateixa mare i el mateix fill, el resultat és molt diferent, ja que els deu anys que
separen la primera “Maternitat” (1953-54) de la segona (1963) fan que l’esforç de
la mare sigui major: el grup d’alabastre, de tall figuratiu i estilitzat, presenta una
escena d’amor, seguint la iconografia clàssica com a símbol de la maternitat, on el
fill encara és petit i la mare el subjecta dolçament. En canvi, en la versió posterior
en bronze, el pas dels anys ha fet que a la mare li costi més poder tenir el fill en
braços.
L’obra de denúncia i consciència social en la trajectòria de Torres Monsó despunta
en la dècada dels seixanta, fet que queda palès en aquesta commovedora obra.
11
4. A CARLES RAHOLA
ANY: 1978
MATERIAL: Bronze
100 x 50 x 35 cm. / Base de pedra de 200 cm. d’alçada.
UBICACIÓ: Rambla de la Llibertat, 1
(al costat Oficina de Turisme de Girona i el
Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar)
PROMOTOR: ADAG
Fotografia: Jordi S. Carrera
Escultura instal·lada a la Rambla de la Llibertat l’any 1978. Amb aquesta obra
l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) va voler retre homenatge a
Carles Rahola (Cadaqués, 1881 – Girona, 1939), polític, pensador, historiador,
activista cultural i escriptor gironí condemnat a mort i afusellat per les tropes
franquistes el 15 de març de 1939. Amb aquesta peça Torres Monsó va aconseguir
el Premi Juli Gonzàlez.
El conjunt escultòric de bronze és una obra que Torres Monsó va realitzar l’any
1959 i que no està relacionada directament amb la figura de Carles Rahola ni
tampoc amb la pena de mort. Amb aquesta obra, l’artista va voler representar
l’horror i es va inspirar en la imatge de dues dones que observaven amb
preocupació la tallada d’arbres de la carretera de Santa Eugènia. Les dues figures,
poc definides i detallades, transmeten una gran expressivitat gràcies al seu gest i a
la textura rugosa de la superfície del bronze, on es mostren les dues dones com
contemplen amb preocupació un esdeveniment.
L’obra s’ha de contemplar com un acte de denúncia i homenatge a la figura de
Rahola i a les seves qualitats, com la tolerància, el respecte a la llibertat i el
compromís ideològic.
El conjunt mesura 100 x 50 x 35 cm i està col·locat sobre una base de pedra de
200 cm d’alçada. Es tracta d’una escultura exempta amb forma piramidal (més
12
ampla de la part inferior que de la part superior) amb la següent inscripció a la
base: “A Carles Rahola. 1881-1939. Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos
august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món.
Assemblea Democràtica d'Artistes i col·laboració de l'Ajuntament. 23 d'abril de
1978.”
L’escultura “A Carles Rahola” es troba davant de l’edifici de les Sales Municipals
d’Exposició i Oficina de Turisme (1928-29), obra de l’arquitecte Joaquim Maggioni
del 1928-29.
Al llarg dels anys les Sales Municipals han acollit més de 140 exposicions dedicades
a artistes contemporanis. Des de l’any 1976 aquest espai rep el nom de Sala Fidel
Aguilar, escultor gironí de principis del segle XX, ja que a partir dels anys 70 es va
començar a reivindicar la seva figura. Des de l’any 2008 les sales reben el nom de
Bolit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar, aquesta, és la sala principal d’exposicions del
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona.
L’any 1989 es van inaugurar les obres de remodelació de la Sala Fidel Aguilar amb
una mostra de les escultures de Torres Monsó. Alhora, l’any 2000, coincidint amb la
celebració de l’exposició número 100 a les Sales Municipals d’Exposició, es va
tornar a convidar a l’artista gironí a presentar-hi les seves obres. Aquestes
exposicions van significar un reconeixement a un artista veterà de la ciutat com és
Francesc Torres Monsó.
Abans de la remodelació del 1989 les Sales ja havien acollit exposicions d’art
contemporani, entre les quals cal esmentar la del Grup Indika del mes de juny de
1952, que va suposar la segona presentació en públic del grup, amb el jove
Francesc Torres Monsó com a un dels integrants. L’artista gironí hi va exposar
peces d’estil clàssic, en bronze i ciment, d’una gran solidesa estructural i
influenciades per l’estètica d’arrel mediterrània.
El Grup Indika va néixer el febrer de 1952, amb una exposició a la sala de Sessions
de l’Ajuntament de Figueres. El col·lectiu estava format per Joan Massanet
(l’Armentera, 1899 – L’Escala, 1969), Joaquim Casellas (Girona, 1927), Francesc
Torres Monsó (Girona, 1922), Evarista Vallès (Pierola, 1923 – Figueres, 1999),
Bartomeu Massot (Figueres, 1923 – Barcelona, 1974), Jordi Curós (Olot, 1930),
13
Emília Xargay (Sarrià de Ter, 1927 – Girona, 2002), Marià Oliveras (Olot, 1924 –
1997) i Esther Boix (Llers, 1927).
El grup va sorgir fruit d’unes necessitats artístico-culturals del moment al territori
gironí. Se l’ha acabat qualificant de grup d’avantguarda de l’època, ja que se n’ha
reconegut l’atreviment i la voluntat de començar la recuperació d’una tradició
artística i de perseguir una modernitat en les arts. Al mateix temps, s’ha acabat
valorant també la qualitat artística dels seus membres.
La formació de grups entre finals dels quaranta i fins a mitjans cinquanta sorgeix
com una estratègia de combat, per obtenir més força, amb la idea de fer pinya
davant la desolada situació artística. Alguns dels membres del grup Indika havien
format part d’altres grups com el Grup de Girona (amb Xargay, Enric Marquès i
Casellas) o Postectura (amb Francesc Torres Monsó, Esther Boix, Martí Sabé, Ricard
Creus, Subirachs i Joaquim Datsira).
14
5. SENSE TÍTOL
ANY: 1980
MATERIAL: Polièster
UBICACIÓ: Gran Via de Jaume I, 9
Carrer d’Anselm Clavé. Bloc Homs- Sant Jordi
Fotografia: Jordi S. Carrera
Aquesta obra es troba a l’entrada del Bloc Homs– Sant Jordi, del 1975-78, de
l’arquitecte Manuel Martín Madrid. Aquest era amic de l’artista i li va demanar una
petita intervenció a l’entrada de l’edifici per tal de tapar una porta. Es tracta d’una
obra poc coneguda però de gran valor artístic i estimació per part de l’artista.
L’obra, de línies pures i minimalistes, representa una flor ataronjada amb els pètals
oberts. El material utilitzat és el polièster, que l’artista explora –ja entrats els anys
setanta i en sintonia amb els corrents europeus- juntament amb altres nous
materials (metracrilat, resines, fibra de vidre, fòrmica, fusta...) i diversitat de
llenguatges.
15
6. DUES FIGURES I UN ESCUT
ANY: 1966
TÈCNICA: Alts relleus
MATERIAL: marbre de Carrara
UBICACIÓ: Gran via Jaume I, 46. Façana de la Cambra de Cambra de
Comerç i Indústria
PROMOTOR: Cambra Oficial de Comerç i Indústria
Fotografia: Raisa Arantes Maia
Entre les dues primeres plantes de la façana de la seu de la Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i Navegació, hi trobem els tres alts relleus que Francesc Torres
Monsó va esculpir en referència a la Cambra.
L’alt relleu central és un escut, i als dos alts relleus laterals hi trobem dues figures
humanes: a l’esquerra una dona que representa a la Indústria, està recolzada sobre
el braç, on reposa estàtica, i en contraposició a aquesta, a la dreta, una figura
masculina en ple moviment, que representa a la divinitat romana protectora del
comerç, Mercuri (Mercuri era el déu dels negocis, els beneficis i el comerç, i el seu
nom, Merx-rcis vol dir mercaderia).
Les figures estan emmarcades entre les dues finestres dels primers pisos. La façana
de l’edifici obra dels arquitectes Ricard Giralt i Claudi Díaz, s’articula sòbriament
amb un conjunt de recursos neoclàssics esquemàtics que coincideixen amb la
puresa de formes dels relleus de Torres Monsó.
Les dues figures dels alts relleus, doncs, es perfilen amb línies simples i alhora
robustes, figures geomètriques i esquemàtiques que ens remeten als relleus
“Indústria, Agricultura i Pesca”, que el mateix escultor va crear per a la façana d’un
16
edifici veí, la Delegació d’Hisenda (al número 47), on també el va ajudar en
l’execució Ramon Dalmau.
El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un motlle de guix (ni firmat ni
datat) d’aquesta mateixa obra (donació de l’autor el 1988), de dimensions reduïdes
(19,5 x 73,5 x 4,5 cm.).
17
7. JAUME I
ANY: 1972
MATERIAL: Bronze
UBICACIÓ: Gran Via de Jaume I, 31
PROMOTOR: Progeinsa
Fotografia: Jordi S. Carrera
El relleu representa la figura d’un dels personatges més
coneguts i populars de la història de Catalunya i que dóna
nom a aquesta avinguda de la ciutat: el rei Jaume I. En
aquesta obra, la figura del rei està representada cavalcant i
en acte de conquesta, amb l’escut a la mà esquerra i una
llança a la mà dreta. La perspectiva de la peça fa que el rei es mostri imponent,
com un guerrer, just damunt d’unes lletres en pedra nummulítica calcària (la pedra
de Girona) on s’hi llegeix el seu nom.
El cavall va protegit amb una testera (peça metàl·lica que protegia el cap) i una
cota de malles que li cobria la part davantera. Igualment, Jaume I també va
protegit amb armadura i elm, coronat per la figura d’un drac o ratpenat: aquesta
iconografia apareix al segle XIV sota el regnat de Pere IV el Cerimoniós i representa
el llinatge dels reis d’Aragó
L’obra en principi havia d’anar a la paret que dóna al carrer Nou i la imatge havia
de ser de dimensions superiors per cobrir la gran superfície plana que hi ha, però la
promotora immobiliària va decidir a última hora un canvi d’emplaçament i una
reducció de les mides.
El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un motlle de guix i fusta pintada
(ni firmat ni datat) de 112 x 64 x 24 cm amb la forma del cap del cavall, així com
també un tríptic en guix (ni firmat ni datat) de 42 x 35 x 2,5 que fou la maqueta
inicial per a la decoració d’aquesta façana de la Gran Via Jaume I, 31. Ambdós
motlles són donació de l’autor el 1988.
18
8. FOQUES
ANY: 1950
MATERIAL: Pedra de Girona
UBICACIÓ: Plaça del Marquès de Camps (centre)
PROMOTOR: Ajuntament de Girona
Fotografia: Jordi S. Carrera
“Foques” és una de les primeres obres de Torres Monsó
i, a més, es tracta de la seva primera escultura en un
espai públic.
L’any 1950, l’Ajuntament de Girona va convocar un concurs públic per a posar una
font amb decoració escultòrica a la Plaça del Marquès de Camps. El concurs es va
fallar l’11 de gener de 1950 i el va guanyar el llavors jove artista Francesc Torres
Monsó.
L’any 1950 i la dècada que el segueix suposa per l’artista l’inici d’una sèrie
d’esdeveniments que el marcaran tant a nivell artístic com vital. Així, és l’any en
què es casa amb Rosa Rodríguez Aguiló; col·labora en el rodatge a Girona de la
pel·lícula “Pandora y el holandés errante”, protagonitzada per Ava Gardner i dirigida
per Albert Lewin; participa en la fundació del grup Postectura; inicia l’activitat
expositiva amb l’exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona; etc. Però també és
l’any d’un viatge frustrat a Perú, el qual li va fer perdre els diners del premi de
l’escultura “Foques”.
Situada en un racó de la plaça, aquesta font esculpida amb pedra de Girona i
coronada per dues foques que juguen amb una pilota va ser esculpida pel mateix
Torres Monsó, però per la base i la pila l’artista va rebre l’ajuda del picapedrer
Pruneda.
Torres Monsó afirma que el tema d’aquesta escultura és intranscendent i que el que
realment li va interessar i que recorda amb intensitat va ser el procés de creació de
l’obra. En aquest sentit, l’artista va esculpir “Foques” en un ambient de treball de la
pedra i en un entorn de natura, ja que en aquella època anava a treballar a la
19
pedrera dels picapedrers Pruneda, amics de la família. L’escultor recorda la
realització d’aquesta escultura com un dels grans moments de gaudi de l’ofici
d’escultor, del treball de la pedra.
L’espai que ocupa la Plaça del Marquès de Camps va ser reordenat a finals del segle
XIX, d’acord amb el projecte de l’arquitecte municipal Manuel Almeda i Esteva:
naixia com a prolongació del carrer Nou i de l’obertura de la muralla a l’actual Gran
Via de Jaume I. L’any 1925 Ricard Giralt Casadesús va projectar la zona verda al
voltant del brollador del centre de la plaça, obra de l’escultor Joan Oliver de Bezzi.
Aquesta escultura, que recentment ha hagut de ser restaurada, compta amb una
maqueta en guix (de 53 x 30 x 30 cm.) al Museu d’Història de la Ciutat de Girona
també de l’any 1950 i es tracta d’una donació de l’autor.
20
9. PICAPEDRER
ANY: 1956
MATERIAL: Bronze
90 x 80 x 48 cm.
UBICACIÓ: Carrer de Santa Eugènia, 19. Col·legi
d’Aparelladors. Edifici La Punxa
PROMOTOR: Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes
Tècnics
Fotografia: Jordi S. Carrera
L’escultura de bronze realitzada l’any 1956 està situada al jardí de l’entrada del
Col·legi d’Aparelladors, a l’edifici de La punxa.
Fins al 1984 es trobava amb l’artista al seu estudi, i en aquest any el Col·legi la va
comprar i la va instal·lar al pati de la seva seu per a decorar l’entrada.
La motivació per a crear aquesta obra va ser el respecte i la fascinació que l’ofici de
picapedrer despertava en l’artista.
Amb una simple mirada, es pot observar la importància de la geometria en aquesta
escultura. El perfil de la figura d’”El picapedrer” respon a un quadrat o cub i el
moviment de la cama i el braç fa que l’escultura prengui posicions angulars que
accentuen encara més la seva geometria. L’any 1956, moment en què Torres
Monsó realitza l’escultura, ens trobem davant un artista jove en procés de
maduració.
El canvi radical en el seu estil encara no s’ha produït, però observant aquesta
escultura es pot intuir el seu futur interès per l’abstracció i la geometria.
21
10. ALTRES OBRES A L’ESPAI PÚBLIC
DUES FALSES COLUMNES
ANY: 1968
MATERIAL: Formigó
UBICACIÓ: Carrer Migdia, 25
PROMOTOR: Josep Maria Pla
Fotografia: Jordi S. Carrera
Un error de càlcul a l'edifici situat entre els carrers Migdia, de la Creu i del Cardenal
Margarit, va ser la causa que calgués posar dos pilars de ferro en el pati interior, un
al costat de l'altre, per mantenir l'estructura de l'edifici. L'arquitecte Josep Maria Pla
va dissimular-ho encarregant a l'escultor Francesc Torres Monsó un revestiment de
ciment armat que unís les dues columnes i així salvar aquest afegit amb una
intervenció artística. L'escultura és repetida en dos angles del pati interior.
El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva una maqueta de guix, ni
firmada ni datada, per a aquesta mateixa escultura (donació de l’autor el 1988), de
dimensions molt més reduïdes (35,2 x 17 x 9,2 cm.).
22
LA MAMAROCA
ANY: 1960 -1968
MATERIAL: Bronze
200 cm. alçada
UBICACIÓ: Carrer de Santa Eugènia, 146. Centre
Cívic Santa Eugènia. Can Ninetes
PROMOTOR: Ajuntament de Girona
Fotografia: Jordi S. Carrera
L’escultura, exempta, mesura dos metres d’alçada i forma part d’una sèrie
d’escultures de bronze d’inspiració arcaica i aspecte monumental, amb una
marcada deformació i desproporció de la figura femenina.
L’escultura va ser concebuda entre els anys 1960 i 1968 i la va anomenar així el
mateix artista, que assegura que el nom de “La Mamaroca” no vol dir res. Però
quan l’escultura va canviar de propietaris va rebre el sobrenom de “La Ben
Plantada”, cosa que fa que l’obra adquireixi connotacions noucentistes, ja que fa
referència a l’obra d’Eugeni d’Ors.
Actualment està situada davant de Can Ninetes, el Centre Cívic del barri de Santa
Eugènia, a prop del domicili i taller de Torres Monsó. L’artista en persona va
participar a l’acte d’inauguració del monument el dia 17 de març de 2007.
“La Mamaroca” feia temps que es trobava al Parc Museu de Pedregà, a Bellaterra i,
per tant, la seva recuperació ha estat un retorn als orígens, un veritable
retrobament amb el barri de Santa Eugènia.
23
LLAPIS
ANY: 1981
MATERIAL: Formigó
250 cm. alçada
L’original en fusta és de 1978
UBICACIÓ: Carrer de Joan Reglà, 2. INS Santiago
Sobrequés i Vidal
PROMOTOR: L. Gené Ramis
Fotografia: Jordi S. Carrera
La història lligada a aquests famosos llapis de color vermell és ben curiosa si es té
en compte que inicialment no estaven pensats per a l'Institut Santiago Sobrequés.
En un principi, l'encàrrec d'aquesta obra la féu l'arquitecte Gené Ramis per a
l'Institut de Figueres l'any 1977. Torres Monsó va fer-ne el model de reduïdes
dimensions però, a última hora, el projecte fou anul·lat i els “Llapis” guardats.
En construir-se l'Institut Sobrequés de Girona l'interès pels Llapis va ressuscitar i el
model de reduïdes dimensions va passar a tenir mesures monumentals. Els
sis “Llapis” vermells es posaren al pati. Com que el pressupost del moment va
obligar a fer l'escultura de fusta, ni les freqüents repintades varen poder evitar que
la intempèrie acabés deteriorant els “Llapis” que caigueren desintegrats el mes
d'abril de 1987. La direcció de l'Institut va decidir encarregar a Torres Monsó una
reproducció idèntica dels “Llapis”, però aquesta vegada amb un material molt més
resistent. Torres Monsó va triar el ciment i des d'aleshores els “Llapis” s'han
mantingut intactes en el seu lloc.
La ironia, tan característica en l'obra de Torres Monsó, queda reflectida en aquesta
escultura ja que a part de ser un acostament al capitalisme del Pop Art, és també
una obra que estableix un lligam amb el món acadèmic. Les diferents posicions que
prenen els “Llapis” han estat interpretades de la següent manera: hi ha
triomfadors que apunten al cel, petits triomfadors i autèntics fracassats.
En el marc de l'encàrrec de l'escultura Llapis, 1981, es va encarregar a l'artista
Paco Torres Monsó la realització de les retolació identificativa de l'Institut Santiago
Sobrequés i Vidal. El resultat és una retolació realitzada en una tipografia pròpia de
24
Torres Monsó on llegim en lletres blanques adherides a la
part alta del mur frontal de l'edifici: "Institut de
Batxillerat, SANTIAGO SOBREQUÉS I VIDAL". Un
antecedent d'aquesta tipografia es pot observar a l´obra
Jaume I del 1972.
Fotografia: Lorena González
25
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
ANY: 1968
MATERIAL: Formigó
UBICACIÓ: Carrer de la Creu, 42
Fotografia: Jordi S. Carrera
A la façana de l'edifici número 42 del carrer de la Creu, hi veiem una obra
d'encàrrec realitzada per Torres Monsó d'acord amb les directrius de l'arquitecte
d'aquest bloc d'habitatges. El relleu de formigó és una original reutilització del
material de construcció de formigó com a element decoratiu. La seva combinació fa
clares referències a l'art precolombí, especialment maia.
[Extret de Jaume Fabre. Guia d'escultures al carrer (itineraris a peu i amb cotxe). Girona:
Ajuntament, 1991]
26
PARELLA
ANY: 1976
MATERIAL: Ferro i formigó
UBICACIÓ: Carrer del Taga, 1. Col·legi Dalmau
Carles Pla
PROMOTOR: Ministeri d'Educació
Fotografia: Jordi S. Carrera
Des de bon principi, Torres Monsó no volia realitzar aquesta obra per a la façana del
Col·legi Dalmau Carles Pla, però finalment va accedir a la petició del Ministeri
d'Educació d'aquell moment. Originàriament, el disseny va començar essent un
parell de llavis vermells de poliester fent-se un petó, però aquesta idea no va
semblar prou adequada a la institució promotora. L'amor entre una parella a partir
d'un petó es va substituir per les figures d'un home i una dona que aguanten un
llibre obert.
El relleu de la “Parella” de ferro i ciment era, en un principi, un simple relleu de
formigó que Torres Monsó va ressaltar resseguint les figures amb filferro blanc.
El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un motlle de guix i filferro
d’aquesta obra, donació de l’autor el 1988, ni firmat ni datat i de dimensions 35,5 x
22 x 4 cm.
27
PICADOR
ANY: 1963, fosa el 1990
MATERIAL: Bronze
120 x 110 x 52 cm.
Donació de l’autor el 1990
UBICACIÓ: Carrer de la Força, 27. Museu
d’Història de la Ciutat de Girona
Fotografia: Raisa Arantes Maia
Com en el cas de la “Maternitat” situada a l’escala principal de l’Ajuntament de
Girona, el “Picador” és una escultura datada a l’any 1963 però fosa l’any 1990,
moment en què l’autor va fer donació de l’obra a l’Ajuntament de Girona. En aquest
cas, la peça està firmada i datada al costat esquerra de la base (torres / monsó /
63, fosa del 1990).
L’artista, després d’assistir a la darrera “corrida” de toros que va fer el torero
Manuel Benítez “El Cordobés” a la plaça de Braus de Girona, va realitzar aquesta
escultura.
En el món de la tauromàquia, el picador és un genet a cavall que utilitza una vara
de dos metres de llargada amb una punta metàl·lica per a “picar” el brau (evita que
l’animal envesteixi durant la cursa aixecant el cap, debilitant-lo per les ferides que li
provoca). El cavall va protegit amb dues lones farcides de cotó que li atorga la seva
característica forma.
A “Picador” Torres Monsó esquematitza la figura del picador i del cavall, reduint les
línies a la mínima expressió però alhora, sense perdre cap dels símbols que els
caracteritzen, ja que es reconeix la forma de l’animal tapat amb la lona de cotó i el
genet muntat al damunt. Com en moltes de les escultures en bronze d’aquesta
època, l’acabat final no és llis sinó ben al contrari, en destaca el treball amb els
dits, les formes rugoses i poc polides.
En aquest sentit, en aquesta obra s’hi manifesten els rastres de la crisi de
representació que afecta l’artista durant els anys seixanta: una marcada deformació
de la figura humana i un major rastre dels modelats, dels volums i geometrització.
28
Aquesta forma de treball també es fa palesa a d’altres peces de l’autor d’aquesta
mateixa època, com ara amb “Maternitat” (1963) o “Torero” (1962).
29
5. PROPOSTA D’ITINERARIS
Els dos itineraris proposats són: Ruta Principal, i Ruta Completa. Els quatre
itineraris es descriuen a continuació.
. RUTA PRINCIPAL
Temps total: 1 hora 30 min.
La Ruta Principal es pot fer amb visita guiada o amb un mapa amb els punts
d’interès i les informacions de l’obra.
La Ruta Principal comença amb els Relleus de la Delegació d’Hisenda i l’A, B, C, Q a
la Plaça de l’Hospital. Continua cap a l’edifici del Bolet.
A la Rambla, un cop vista l’escultura “A Carles Rahola”, es continua cap a
l’Ajuntament per a veure l’escultura “Maternitat”. Es creua el Pont Eifell i se
continua pel Carrer Sèquia fins a l’Avinguda Jaume I. A aquesta avinguda hi ha
diferents punts: Sense títol, Jaume I, Dues figures i un escut. Continuem cap al
carrer de Santa Eugènia, parant a la Plaça Marquès de Camps per observar les
Foques. Al carrer de Santa Eugènia hi trobem: “el Picapedrer”.
Mapa de la Ruta Principal:
30
· RUTA COMPLETA
La Ruta Completa es pot fer amb visita guiada o amb un mapa amb els punts
d’interès i les informacions de l’obra i de l’artista.
Mapa de la Ruta Completa:
31
També es pot fer la ruta completa amb el bus urbà, amb les línies L-3 per a Santa
Eugènia, L-7 per a Parella i la L-10 pel Carrer Migdia.
Per a fer la ruta en bus urbà, el punt inicial seria la Plaça Marquès de Camps.
S’utilitzarien les línies L-3 per a Santa Eugènia, L-7 per a “Parella” i la L-10 per al
Carrer Migdia.
Mapa de les línies de bus urbà i possibles parades per a la ruta completa de Paco
Torres Monsó.
32
11. BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA
• FABRE, JAUME. Guia d’escultura al carrer (Itineraris a peu i amb cotxe).
Ajuntament de Girona. Girona, 1991.
• FUSES, JOSEP i altres. Guia d’arquitectura de Girona. Col·legi Oficial
d’Arquitectes de Catalunya, Girona. Editorial La Gaia Ciència, Barcelona,
1980.
• FERRUSOLA I DOMÈNECH, XUS. Escultura. Tallers pràctics a partir de les
escultures públiques de la ciutat de Girona. Beca Josep Pallach 2007.
Ajuntament de Girona, Universitat de Girona. Institut de Ciències de
l’Educació Josep Pallach, Girona, 2008.
• Torres Monsó. Catàleg de l’exposició, Sales Municipals d’Exposició.
Ajuntament de Girona, Girona, 1989
• BIRULÉS, JOSEP MARIA. Demarcació de Girona del Col·legi Oficial
d’Arquitectes de Catalunya. Editorial Triangle Postals SL, 2008
• Torres Monsó. Catàleg de l’exposició, Sales Municipals d’Exposició.
Ajuntament de Girona, Girona, 2000
• Alt lliç. Col·lecció d’art contemporani. Museu d’Història de la Ciutat, Girona.
Ajuntament de Girona, Girona, 2006
• TORRES MONSÓ, PACO i ADMETLLA, PEP, Konstruction/Destruktion 8805.
Museu d’Història de la Ciutat, Girona. Ajuntament de Girona, Girona, 2005
• Torres Monsó. Escultures 1942-1990. Museu d’Història de la Ciutat, Girona.
Ajuntament de Girona, Girona, 1990
• Cinc anys d’art contemporani (50 propostes de les Sales Municipals
d’Exposició). Museu d’Història de la Ciutat, Girona. Ajuntament de Girona,
Girona, 1994
33
• Guia inventari del patrimoni municipal d’art. Ajuntament de Girona, Girona,
1992.
• Girona. 32 veus que fan ciutat. Ajuntament de Girona, Girona, 2011
• Torres Monsó. Una illa habitada. Ajuntament de Girona, Girona, 2012
34
GIRONA DE LA MÀ DE... PACO TORRES MONSÓ
FITXES ALUMNES
FITXA 1. BIOGRAFIA DE PACO TORRES MONSÓ:
a) Podries situar les obres de l’autor en l’eix cronològic?
1900
1950
2000
35
b) Completa la taula:
A partir de les obres de Monsó i una petita recerca, podries extreure les
característiques principals de cada moviment? De la trajectòria artística de l’autor,
podries classificar les seves obres en cadascun dels moviments artístics següents?
RE
ALIS
ME
PO
P-A
RT
EX
PR
ES
SIO
NIS
ME
AR
T C
ON
CE
PT
UA
L
CA
RA
CT
ER
IST
IQU
ES
OB
RE
S D
E L
’AU
TO
R
36
FITXA 2. ITINERARI DE LES OBRES DE L’AUTOR:
A continuació trobaràs un mapa de la ciutat de Girona. Podries assenyalar on
es troben les escultures que formen part de la ruta de l’artista. Encara que
no surtin al mapa, saps a quins barris hi ha altres escultures de Paco Torres
Monsó?
37
FITXA 3. TÈCNIQUES:
a) En funció de les tècniques que ha treballat l’autor les superfícies de cada
escultura poden ser molt diferents. Podries dir-nos quines textures has
trobat? Consideres que tenen relació amb els materials utilitzats?
b) Podries dibuixar en aquest mateix espai la silueta de l’escultura que més
t’hagi agradat?
38
FITXA 4. A CARLES RAHOLA:
A la Rambla de la Llibertat hi trobem l’escultura: A Carles Rahola. Com ja
hem explicat, l’escultura es va dedicar a aquest personatge però no es va fer
pensant en ell directament. Sabries dir-nos qui va ser Carles Rahola i perquè
és important pels gironins?
39
FITXA 5. PARAULES CLAU:
A continuació hi ha les paraules clau de l’itinerari de Paco Torres Monsó. Podries
escollir-ne cinc i, a partir d’aquestes, redactar un petit text d’una obra o un resum
de la trajectòria de l’artista?
40
Itinerari Paco Torres Monsó
Ajuntament de Girona
Àrea de cultura
Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
- Desenvolupament: Raisa Arantes Maia,
Farners Cabra Piris i Lorena Gonzalez Dorado
- Orientació: Carme Sais