Treball de Ciències de la Naturalesa

Fotografia científica Bernat Baleta

Plomes impermeables

Aquesta foto es veu un ànec amb gotes d'aigua a les plomes, això mostra que les plomes

són impermeables. El motiu pel que ho són és que contenen molècules de ceres que les

recobreixen exteriorment. Aquestes partícules són hidrofòbiques, gairebé impermeables.

Pol·linització entomòfila

Imatges que mostren part del procés de pol·linització. Els grans de pol·len queden

enganxats a l'abella, ja que aquesta s'alimenta de pol·len i nèctar. Aquest tipus de

pol·linització s'anomena entomòfila, ja que es realitza per mitjà d'insectes. Depenent del

tipus d'insecte que transporti els grans de pol·len es divideixen més subgrups, en aquest

cas, pol·linització per himenòpters o coneguda també com melitofília. Freqüentment, les

flors melitofílies són zigomorfes (de simetria bilateral) o actinomorfes (de simetria radial)

com aquesta, de colors vistos perquè les abelles els puguin veure bé.

Altres fotografiesPassiflora caerulea

Capbussada

           Concentració de marietes 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes dues fotografies les vaig fer a les Planes de Son, era el dia de l’excursió llarga, i havíem fet una parada per 

dinar. Al finalitzar el dinar, ens van deixar una estona de temps lliure, i molts de nosaltres vam escollir la fotografia. 

Per allà a prop hi havia uns exemplars joves de pi negre on hi havia unes vint‐i‐cinc marietes com aquestes. Em van 

fer gracia i li vaig fer unes quantes fotografies, aquestes són les millors! 

Blanca García 

 

Fotografia submarina 

En la meva estància a Menorca vaig tenir l'oportunitat de fer algunes fotografies aquàtiques, entre la d’aquesta anemone (fideus de mar) que he utilitzat com a treball de fotografia. He escollit aquesta foto perquè esta relacionat amb la fotografia científica i em va agradar de la manera que es movia amb les diferents corrents d'aigua.

 

Júlia Escudero 

 

   

Júlia Escudero 

 

LLUM A L’HORITZÓ  

 

QUIN SOL DE FLOR! 

 

 

ESTAMPAT DE TARDOR 

 

JA ETS MEU! 

 

EQUILIBRI 

 

 

 

PREGANT A DÉU 

 

ACOSAMENT 

 

 

 

VEUS L’INDI? 

 

S’HORA BAIXA 

 

 

 

 

 

 

  Júlia Rolduà 

Difusió de Rayleigh 

  

  

La difusió de Rayleigh és un fenomen de dispersió de la llum solar per efecte de les partícules que hi  ha  en  suspensió  a  l'aire  (pols,  gotes  d'aigua,...).  Si  la mida  de  les  partícules  que  estan  en suspensió és inferior a la longitud d'ona de la llum visible (de 0,4 a 0,7 micres és l'espectre visible) la llum visible blanca es descompon en algun dels seus colors (vermell, blau,...).  Per aquesta causa el cel durant el dia es veu blau i en la posta i sortida de sol es veu més vermell. En les fotografies la llum dispersada per les partícules que formen els núvols, es veu principalment blanca perquè la mida de les partícules dins dels núvols és més gran de 0,7 micres (longitud d'ona més gran de l'espectre visible) i la llum no es descompon, continua blanca.  A les imatges es pot veure també que els núvols tenen un color vermellós la qual cosa indica que hi ha també partícules de mida inferior a 0,4 micres (longitud d'ona més petita de l'espectre visible).  

Mar Prieto 

            Després de la pluja 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                   Marta Castellanos 

Fotografia biològica Laia Battestini He pogut aplicar alguns aspectes tècnics de fotografia biològica treballats a 3r d'ESO en un fantàstic viatge a l'Àfrica. Només presento aquí algunes de  les moltes fotografies que vaig fer; unes com a reportatge seqüencial, agrupades segons un punt de vista molt particular,  i algunes altres, de caire més  individual,  intentant ressaltar amb el títol el què veig jo a cada imatge.   El primer lloc on vaig començar a fer fotografia a la flora i a la fauna de Tanzània va ser en el llac manyara, un parc nacional important, el més vist va ser el papió comú un mico amb una mica de mala llet, i que la seva extensió era enorme  ja que estaven per  tot  arreu;  també  va  aparèixer el mico de  cara negre  i mico blau  aquests eren molts simpàtics i divertits, vam veure igual que en tots la resta del viatge moltes gaseles, tant de Thomson com de grant, i impales, antílops, antílops d’aigua, búfals, dic‐dic, facosers, zebres, nyus, tot i que aquests dos no gaires ja que estan el la seva època de migració en busca de l’aigua, girafes, elefants i una enorme llista d’aus, així doncs podem veure que en el primer parc no hi havia gaires carnívors, almenys que es deixessin veure.  El nostre segon parc nacional va ser el serengeti, d’aquest podem destacar que el gran naturalista George Schaller va dir que era el lloc d’Àfrica amb mes riquesa animal, a mi en valoració personal crec que l’ha encertat perquè em va agradar molt.  Allà va ser quan ens vam adonar que tot allò només havia fet que començar. En aquest meravellós parc vam poder tenir el privilegi de veure, uns lleopards en la copula, dos mascles d’elefants una mica desorientats fen‐se carícies, i uns estruços en el seu habitual ritual d’aparellament. Vam fer una mena de bitàcola on hi escrivíem el nombre de mamífers  que  havíem  vist  (bé  els  que  ens  agradaven  més  principalment  carnívors  perquè  de  molts  ens  vam descomptar),  i ens va sortir que: 7  lleopards, 5 guepards,  lleons tants que  incomptables  i el mateix amb hienes, 2 cervals, uns quants  írax,  i bé els herbívors  incomptables  també  (tot això en  tot el viatge aproximadament). Però encara ens en queda un de parc per explicar i el millor per el meu gust: El cràter d’Ngorongoro.   Jo crec que vam tenir molta sort en  l’últim parc nacional perquè només arribar a punta de matí   vam tenir  la sort d’enxampar just el final d’una caça d’una família de lleons on vam poder veure tota la seva jerarquia i funcionament de poders. Va ser impressionant!! en tot el dia les cries i les famelles si es que van tenir la sort de corre avanç que s’acabes l’àpat, que havia deixat el gran “simba” dominant o sigui les sobres allò que no li agradava o no li venia de gust. Era enorme  i tenia molta força, realment feia por, no m’agradaria gens ser la seva filla ni la seva dona. Desprès de passar‐nos tot el mati en espectacle vam seguir la nostre ruta quan sens van creuar una família de hienes seguint el seu caminet, totes en fila i ven ordenades. I a la llunyania vam veure: un rinoceront!! ens va fer molta il∙lusió a tots perquè ja havíem completat la llista dels 5 grans d’Àfrica! El dia a Ngorongoro va acabar genial.  La resta dels dies a Àfrica  la vam passar a relaxar‐nos per complet; 3 dies a la platja de la famosa illa Zanzíbar i 1 a l’illa, anomenada Chumbe iceland, per estudiants de biologia marina i totalment ecològica, de només 7 cabanyes per a l’estància, impressionant!  Allà es on hi vam veure els coconut crab, ostres enormes, tot tipus d’ermitans, i fent “snorkeling” mil i una espècies de corall i peixos però els més impressionants el peix agulla i l’escorpí negre.  

Intimitat d'acàcia 

 

 

 

 

 

Amb el menjar no es juga

 

 

 

 

 

  

Amor sense tabús 

 

 

 

   

  

Monarquia absoluta 

 

 

 

  

  

 

Estima'm 

  Amistat inseparable 

  

Bany de sorra 

 Badall matiner 

 

Blaugrana 

  Contrast duplicat 

 

Excel∙lència ocre  

 Perfecció 

 

Infinit 

 Fals Photoshop 

 

Lleona jove expectant  

 Oui, c'est moi!