Eva Tolosa i el seu marit, Christian Gerloff, esvan conèixer al National Institute of Health(NIH, Institut Nacional de Salut) dels Estats

Units, prop de Washington, i aquest és l’origendel trilingüisme que impera a la casa familiar, aHamburg, on també viuen els bessons del matri-moni, Anna i Marcus, de 9 anys: «El meu marit elvaig conéixer mentre tots dos estàvem treballantal NIH –explica Eva Tolosa–, i d’aquí que encaraparlem en anglès entre nosaltres (la meva feinaés pràcticament tota en anglès). I sense pensar-hi massa ens va sortir molt bé perquè els nostresfills són pràcticament bilingües en alemany i ca-ta là: el fet que a casa no hem adoptat l’alemanycom a idioma familiar (sempre fem servir els tresidiomes, en funció de a qui ens dirigim) segura-ment té molt a veure amb què l’Anna i en Marcusparlin sempre català amb mi i alemany amb el seupare. I l’anglès el van assumint a poc a poc».

Nascuda a Ullà fa 45 anys, Eva Tolosa va estu-diar els primers tres anys de Biologia a l’EscolaUniversitària de Girona («llavors no era UdG en-cara, depenia de la UAB)», i els dos darrers anysa Bellaterra. «Treballo en Immunologia –especifi-ca–. M’interessa la regulació de la resposta im-munitària, sobretot saber què ha fallat en casosde malalties autoimmunitàries. He treballat ambdiversos aspectes de malalties autoimmunitàriesde la tiroide, diabetis tipus 1, esclerosi multiple imiastènia gravis». Un cop acabada la carrera i elDoctorat, Eva Tolosa va marxar als Estats Units:«Vaig estar 5 anys al NIH (www.nih.gov), que ésprobablement el centre de recerca biomèdica mésgran del món, amb més de 10.000 científics detots els països. Físisicament està situat a la pobla-ció de Bethesda, a l’estat de Maryland, però molta prop de Washington DC. De fet, Bethesda ésconsiderat com una perllongació dels suburbis de

Washington». Comenta que va adoptar la decisióde marxar perquè «en la nostra professió és moltbo de fer un temps d’experiència (normalment enl’etapa postdoctoral) a l’estranger. El meu super-visor de tesi, el professor Ricardo Pujol-Borrell,de Can Ruti, a Badalona, tenia molt clar que eraun bon camí, i així ho vaig fer».

LES CIRCUMSTÀNCIES AJUDENEva Tolosa va viure entre el 1993 i el 1997 als Es-tats Units, i va ser allà on va conèixer el seu ma-rit. Això resultaria definitiu perquè hagi acabat re-sidint a Hamburg: «Malgrat que els cinc anys alsEstats Units van ser fantàstics, arriba un momentque et planteges tornar a Europa. I llavors les cir-cumstàncies t’ajuden a prendre la decisió: en elnostre cas va ser que a mi se m’acabava el visat iera complicat renovar-lo, i per al meu marit , queés metge, volia dir tornar a fer els exàmens i la re-sidència allà per poder exercir, o sigui que ho vamtenir força clar. Vam tornar a Alemanya perquè ami m’era relativament fàcil trobar una posició de“postdoc” a qualsevol lloc, i per a ell era impor-tant acabar l’especialitat (Neurologia) a Aleman-ya». Era l’any 1998. Inicialment van viure al suddel país i posteriorment es van traslladar a Ham-burg, un canvi notable, a parer d’Eva Tolosa, so-bretot pel que fa a la relació amb els alemanys:«Al sud d’Alemanya va ser difícil, doncs la gent ésmés tancada i una mica recelosa amb els estran-gers. Però a Hamburg ha estat facilíssim entrar encontacte amb moltíssima gent. És una ciutat moltcosmopolita, acostumada a tractar amb gent d’al-tres llocs (el port d’Hamburg ha fet de la ciutat uncentre neuràlgic de comerç internacional), i lagent té molta curiositat per conèixer de primeramà com es viu a altres llocs, nous plats de cuina,vins, etc..». Admet, això, sí, que a aquesta millor

2 DominicalDiumenge 8d’agost de 2010

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: UN CARTELL DE PROMOCIÓDELS CURSOS DE CATALÀ A LA UNIVERSITATDE LISBOA.

8 d’agost de 2010

4-7 ReportatgeEl català al mónProp de 7.000 personesestudien català en unes170 universitats repartides peruna quarentena de països.

8 i 9 ReportatgeDel gust al disgustTot i formar part d’infinitat detradicions gastronòmiques, elsmenuts suposen una de lesfòbies alimentàries recurrents.

10 EntrevistaXavier CarmaniuPeriodista i historiador, ha escritun llibre que repassa la històriadel segle XX a partir de la vidad’un grapat de futbolistes.

11 ArquitecturaCasa Alda,al Port de la Selva

13 GastronomiaEl cuscús de l’espia

17 MúsicaL’adéu de Miguel Ríos

SUMARI

2 3

1

Fotos:1Eva Tolosa i ChristianGerloff amb els seusfills Anna i Marcus,el primer dia d’esco-la primària, amb elstradicionals consplens de caramels ijoguines per a l’es-cola (agost 2006).2Les passejades a lavora del riu Elbasem pre són entretin-gudes, segons EvaTolosa: la ma rea, elsgrans vaixells plensde contenidors, etc.A la foto, els bes-sons Anna i Marcusamb els seus cosins(maig del 2009).3De regata a l’Alster,el llac que hi ha albell mig d’Hamburg,amb l’hotel Atalantici l’església Michaelisal fons.4Una imatge captadael febrer de 2010que retrata l’hivern aHamburg. SegonsEva Tolosa, fa dosanys que el riu Elbas’omple de trossosde gel.5Els focs de DissabteSant, on es cremenels esperits de l’hi-vern (abril de 2010).

Gironinsal món

3 DominicalDiumenge 8d’agost de 2010

integració a Hamburg hi ha contribuït el seu crei-xent domini de l’idioma alemany: «Sense parlaralemany és difícil tenir un nivell mínim d’activi-tat social (a part de la feina, on parlem gairebésempre en anglès)». En aquest sentit, afegeix queli va resultar «molt més fàcil» acostumar-se a viu-re als Estats Units que no a Alemanya, «i part dela culpa és que quan vaig anar als Estats Units japarlava anglès, però quan vaig arribar a Ale-manya no parlava gens d’alemany». Al marged’això, en cap dels dos casos no va tenir pro-blemes ni per trobar feina ni allotjament, perquèja ho portava tot prèviament lligat.

Una jornada habitual d’Eva Tolosa a Hamburgcomença a les set del matí, «ja que els nens co-mencen l’escola a les vuit. Sóc a la Universitat aun quart de nou, i treballo normalment fins a lescinc o fins a les set dos dies a la setmana. La mevafeina a la Universitat té una part de recerca ex-perimental i d’escriure resultats, i una part de do-cència. Les tardes les passo amb els nens, fentdeures o activitats amb ells, i sopem a les vuit,molt més tard del que s’acostuma aquí, sobretotpensant que en general els nens van a dormirabans de les vuit. Quan nosaltres anem a dormirja no hi ha cap llum a les cases del veïnat. Elsdissabtes toca compra al mercat local i el diu-menge esports amb els amics».

UN MAR DIFERENTTambé miren d’aprofitar alguns caps de setma-na per conèixer altres indrets d’Alemanya: «Quanfa bon temps anem a veure llocs interessants peraquí al voltant. Ens agrada molt el mar del Nord,perquè és molt diferent del “nostre” mar. Les illesdel mar del Nord i del mar Bàltic són molt bo-niques, però sempre és un risc tenir mal temps.La gent d’aquí surt a passeig faci el temps que

faci, però jo encara no he arribat a aquest punt».Tot plegat combinat amb els viatges a Ullà: «Hipassem les vacances d’estiu, uns dies a la tardor,Nadal o Cap d’Any, i procurem arreglar-nos peranar-hi tant sovint com podem». I mentre és aAlemanya no perd el contacte amb els seus fa-miliars i amics gironins: «Ens veiem sovint, i amés, mantenim contacte per telèfon, correu elec-trònic i visites d’amics i familiars a Alemanya».També li agrada estar al cas del que passa en l’as-pecte informatiu: «Llegeixo pràcticament cada diales notícies de diaris catalans o espanyols per In-ternet. I sovint llegeixo L’Emporion per seguir deprop què passa pels voltants de Torroella».

Sense penedir-se d’haver marxat a viure a l’es-tranger i convençuda que el seu és un trasllat«definitiu fins que decidim canviar de feina», EvaTolosa creu, però, que acabarà tornant algun diaa les comarques gironines: «Segur que tornem,però de moment tenim la feina que ens agrada

aquí, i ho volem aprofitar un temps més».Quan se li demana que destaqui alguna cosa

d’Alemanya que creu que cridaria l’atenció delsgironins que visitessin el país comenta que «alsmeus visitants els sorprèn sempre que tot i plou-re, el parc infantil és ple de criatures, i la gentsurt igualment a passejar amb cotxet».

MARES AMB PROBLEMESUna altra característica del país que troba re-marcable és que «moltes mares no treballen, otreballen mitja jornada, ja que l’escola acaba a launa del migdia, i no és corrent posar els nens ala guarderia abans dels tres anys. Sorprèn moltque les mares a Alemanya ho tenen molt més di-fícil que a Catalunya per treballar, perquè aquímolts pares normalment dediquen molt poctemps als fills durant la setmana». Finalment,apunta que «també sorprenen les quantitats dexocolata i dolços que es veuen al supermercat ique es consumeixen. Curiosament, els alemanysno estan més grassos que els catalans, i deu serque molta gent fa esport regularment. Ah! I lesgrans quantitats de flors que es compren per de-corar les cases o per regalar».

Entre les persones que hi ha conegut, ha no-tat un cert coneixement sobre les comarques gi-ronines, però molt menor sobre la llengua cata-lana: «Més que Girona quasi tothom coneix Llo-ret de Mar (i Mallorca, és clar), però també Fi-gueres i Cadaqués. Saben que s’hi parla català,però molts es pensen que s’assembla tant al cas-tellà que es pot entendre, i queden molt sorpre-sos quan els dius que és una altra llengua ambgramàtica i literatura pròpies. Haig de dir que elque coneixen més bé és el Barça. Gairebé tothompensa que Barcelona és una ciutat fantàstica, imolts em pregunten que què faig aquí».

Tres idiomes a taulaTEXT: ALFONS PETIT

5

4

EVA Tolosa Nascuda a Ullà fa 45 anys, en va viure 5 als Estats Units i des del 1998 resideix a Alemanya

Eva Tolosa, biòloga especialitzada en immunologia, fa classes i investiga a la Universitat d’Hamburg,ciutat on viu amb el seu marit, un metge alemany que va conèixer als Estats Units, i els dos bessonsque tenen, Anna i Marcus, de nou anys, que parlen català i alemany i comencen amb l’anglès.

HamburgALEMANYA

DISTÀNCIA DE GIRONA:1.777 quilòmetres.

SUPERFÍCIE:755,16 km².

POBLACIÓ:1.763.950 habitants

(2007).DENSITAT:

2.336 hab/km².MONEDA:Euro.

IDIOMA OFICIAL:Alemany.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS LI HAAGRADAT D’HAMBURG

A EVA TOLOSA:És una ciutat amb els

mateixos habitants queBarcelona, però on els

nens poden anar en bici-cleta gairebé pertot. Hiha grans extensions deparcs i boscos, i tota la

ciutat està preparada peranar en bicicleta. Ja de

ben petits els nens van al’escola en bicicleta, sotapluja, vent i neu; el joventsurt de nit en bicicleta, ide grans continuen així.Fer en bicicleta 5-7 kilò-metres per anar a treba-llar cada dia és normal.

I EL QUE MENYS:El clima és espantós: de

novembre a finals demarç és gris, despréstenim normalment unaprimavera decent, i a

l’estiu sol ploure. A l’hi-vern és fosc de les 4 dela tarda a les 8 del matí.No és la fred, és la faltade llum el que desespe-

ra.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS TROBAA FALTAR DE GIRONA:

El bon temps. Els con-tactes familiars. Fruita i

verdura. La Costa Brava.

I EL QUE MENYS:Un cert nivell d’incivisme.M’explico: Conduir a 80

Km/h dins de pobla-cions, beure i conduir,

deixar les escombrariesdavant del contenidor ino a dins, i coses sem-

blants.

Prop de set mil persones estudien avui diacatalà en més de 170 universitats reparti-des per una quarentena de països de tot

el món. Bona part d’aquestes universitats (125)han subscrit acords per a la realització d’aquestscursos amb l’Institut Ramon Lull (IRL), un con-sorci integrat per la Generalitatde Catalunya iel Govern de les Illes Balears que té entre lesseves funcions la promoció internacional de lallengua i la cultura catalanes, per a la qual s’en-carrega, entre d’altres accions, de finançar lec-torats de català en universitats estrangeres: elcurs 2008-2009 hi va destinar 1.800.000 euros.

Tot i els nombrosos obstacles que ha de su-perar l’estudi de les llengües i cultures minori-tàries i més especialment si corresponen a na-cions sense estat, el progrés experimentat enl’àmbit internacional pels estudis de català ésrealment notori. El 1988, la Generalitat de Ca-talunya va crear la Comissió de Lectorats. Elslectors són professors adjunts a les universitatsestrangeres encarregats d’ensenyar, en aquestcas, el català. Aquesta comissió depenia del De-partament d’Universitats, Recerca i Societat dela Informació (DURSI) fins que el 2002 es vafundar l’IRL amb tres tasques primordials, unade les quals és projectar el català arreu del móncom una llengua més destinada a l’ensenya-ment i l’aprenentatge. Avui, universitats delscinc continents ofereixin als seus estudiants lapossibilitat d’aprendre la llengua i la cultura ca-talana, així com treballar-ne la literatura.

Però aquest esforç de la Generalitat i les uni-versitats no tindria massa sentit si no existís unacorrecta acollida entre els estudiants. I és quel’èxit, primer del DURSI i ara de l’IRL, recau pre-cisament aquí: les universitats ofereixen i sí, elsestudiants consumeixen. El curs 2008-09 (l’úl-tim amb dades oficials completes disponibles)hi havia 121 universitats que oferien cursos dellengua, cultura i literatura catalana amb l’aju-da de l’IRL, amb un total de 6.818 estudiantsmatriculats. El que fa l’Institut és establir con-venis sobre lectorats: «Nosaltres financem la pla-ça d’un professor i ens encarreguem d’enviar-lo allà perquè imparteixi els cursos». comentael director de l’Àrea de Llengua i Universitatsde l’IRL, Andreu Bosch. Tanmateix, hi ha mésuniversitats que imparteixen cursos de català almarge del finançament de l’IRL. No n’hi ha tan-tes dades oficials, però se sap que són més decinquanta, encara que no se’n pot precisar elnombre d’alumnes.

PRIMERES NOCIONS I PROVESL’objectiu principal dels lectorats és propor-cionar als estudiants nocions introductòries dellengua i fer que siguin capaços d’entendre, par-lar i escriure en català amb una relativa segu-retat. Per comprovar l’assoliment d’aquest ob-jectius, convoquen un seguit de proves anualsque, en cas d’aprovar-les, serveixen per obte-nir el cetificat oficial de coneixement de la llen-gua expedit per l’IRL. La cultura també és unpunt fort dins del programa docent d’aquestslectorats; l’objectiu és que els alumnes aconse-gueixin entendre-la i interpretar les situacionsque es donen als territoris catalanoparlants. «Toti així, hi ha estudiants que no es conformenamb el nivell bàsic i opten per matricular-se alscursos dels nivells superiors», puntualitzaBosch. «Treballem amb la literatura, expliquemles tradicions dels nostres territoris, els fem serconscients que existeixen varietats dialectals,interpretem la situació sociopolítica de Cata-lunya, ens movem dins del marc dels audiovi-suals i comentem la història relacionada ambels nostres territoris», assegura Elsa Úbeda, ac-tual lectora de la Universitat de Columbia, alsEstats Units. Abans, moltes universitats impar-tien cursos de català lligats a la tradició roma-nística i a la literatura. Això està canviant i ara,universitats i estudiants s’interessen més per larealitat sociolingüística. L’interès arriba fins atal punt que a vegades, «s’imparteixen cursosde cultura en llengua no catalana», asseguraBosch.

Alemanya és el país que més acords té ambl’IRL. Aquest darrer curs, 28 universitats ger-màniques han ofert lectorats de català, la qualcosa representa més d’un 25% del total euro-peu. Les últimes dades consoliden Alemanyacom el país que per nombre absolut té més es-tudiants de català matriculats: prop de 2.000.Andreu Bosch explica aquesta gran oferta i de-manda d’estudis de català a Alemanya a partirde la tradició: «Sempre ha estat un dels focusimportants de catalanística i a més existeix una

gran tradició per la romanística. Alemanya, comGran Bretanya, Itàlia, França o EUA, acull ungran nombre d’associacions internacionals decatalanística que no sempre estan adscrites a launiversitat».

D’altra banda, els països de l’Est també sónprotagonistes dins aquest escenari perquè éson els lectorats tenen millor acollida i més de-manda en proporció als cursos oferts. Allà, elcatalà està al nivell de qualsevol llengua romà-nica pel que fa a reconeixement, tot i que bonapart dels estudiants el descobreixen a través delcastellà. El perfil d’estudiant de català als paï-

sos de l’Est és el més clar i definit. «Nois i noiesmolt joves, amb un gran coneixement de lesllengues romàniques i amb notori interès en larealització de treballs de recerca en l’aspectelingüístic», defineix Bosch. El país amb mésbona acollida és la República Txeca, on hi ha-via 244 joves matriculats als lectorats de català(només dues universitats els ofereixen), seguitde Romania (179 estudiants concentrats en unaúnica universitat), Hongria (130 estudiants), Po-lònia (118 estudiants) i Rússia (46 estudiants).

Però la Xarxa de Lectorats no tan sols arribaals països de l’hemisferi nord. Des del curs

4 DominicalDiumenge 8d’agost de 2010

al mónEl català

Prop de set mil persones estudien català en 170 universitatsrepartides per una quarantena de països dels cinc continents

TEXT: LAIA QUINTÀ INFOGRAFIA: ADRIÀ BOIX FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

“El més difícilés implantar

novestècniques al’hora de fer

classe. Estanacostumats a

un sistemamolt

tradicional,estricte i

tancat. Fins itot costacanviar el

simple fet queem tractin de«tu» i no de

«vostè».“

1

32

Anna Brasas

Reportatge

5 DominicalDiumenge 8d’agost de 2010

1995-96, la Universitat de Yaoundé (Camerun)ofereix estudis de català, els quals no han pa-rat de créixer i atreure estudiants. En aquestpaís, l’obtenció del certificat està exempta depagament, fet que l’IRL també fa extensiu alspaïsos de centre i sud Amèrica, Àsia i algunsd’Europa de l’Est. El lectorat del Camerun se-guirà el curs vinent, així com també els dos deTeheran (Iran), el de Jerusalem (Israel) i el del’Índia (a Nova Delhi) «on ampliem docènciaaquest curs», avança Bosch.

Tanmateix, els lectorats es creen i a vegadesdesapareixen. Enguany s’han tancat el de la Tro-be University (Austràlia), el de Munic (Ale-manya) i el de Wales-Swansea (Regne Unit).De cara a l’any vinent, l’IRL obrirà quatre lec-to rats nous a Edimburg (Escòcia), Boulder-Co-lorado (EUA), Leipzig (Alemanya) i Tòquio(Japó), i s’està treballant per implantar-ne mésa l’Àfrica. Andreu Bosch afirma que el lectoratde la Universitat de Leipzig es presenta amb «unprojecte curricular molt sòlid; estudis de grau imàster en traducció que ja tenen llista d’espe-ra». I al de la Hosei University (Tòquio), que co-mençarà a impartir els cursos l’abril del 2011,hi haurà «el traductor de Tirant lo Blanc al ja-ponès, el professor Ko Tazawa».

Als EUA existeixen també universitats ambcàtedres de professors visitants, com són la Cà-tedra Ginebre Serra (Stanford University) ambel professor Joan Ramon Resina, la Càtedra Sal-vador Dalí (Brown University) on hi ha el pro-fessor Enric Bou, la Càtedra Joan Coromines aChicago amb el professor Mario Santana i lescàtedres Rodoreda i Mompou, ambdues a TheGraduate Center de la City University of NewYork (CUNY). «També Columbia University(Nova York), on vam començar el lectorat decatalà el curs passat amb èxit, tindrà un pro-grama d’activitats acadèmiques complementà-ries a partir d’aquest curs», comenta el directorde l’Àrea de Llengua i Universitats de l’IRL.

ELS LECTORSUn total de 106 professors s’encarreguen d’im-partir les classes de català a l’estranger a les uni-versitats amb acords amb l’IRL. No tots són ori-ginaris de territoris de parla catalana, però te-nen un factor en comú: un clar domini de l’i-dioma. Els requisits bàsics que han de complirels lectors es basen a tenir una carrera de lle-tres (millor si es tracta de filologia catalana), ex-periència en l’ensenyament de llengües, co-neixement de l’idioma del país i estar en pos-sessió d’un certificat acreditatiu de català. L’IRL

és l’encarregat d’assegurar-se que els profes-sors compleixin aquests requisits, i per això ma-teix organitza cursos i jornades de formació isotmet als aspirants a lectors a una prova. Enl’última d’aquestes convocatòries didàctiques,a la facultat del Barri Vell de la Universitat deGirona, Diari de Girona va parlar amb algunslectors, les vivències dels quals estan plasma-des en aquest reportatge. Todd Mack és l’e-xemple clar que no cal ser català d’origen perpoder ensenyar l’idioma: és de Utah però par-la català com si fos de Sabadell. Ha exercit delector de català a la Universitat de Stanford –uncentre privat situat a Califòrnia i dels més pres-tigiosos dels Estats Units– durant aquest darrercurs. «El català és una assignatura obligatòriaper a tots els alumnes que cursen el doctoratde cultura i literatura ibèrica. És molt lògic, per-què per poder entendre què passa i què ha pas-sat a la península Ibèrica s’ha de donar impor-tància a totes les nacions que s’hi troben a dins»,explica el jove Mack. Ho fa amb un català tanperfecte i fluid, que escoltar la seva veu ambels ulls clucs conduiria, inevitablement, a afir-mar que és català de tota la vida. «El meu prin-cipal problema ha estat explicar-los la cultura iles tradicions que teniu

Brasas és empordanesa d’origen i unaaventurera innata. Després d’acabarla carrera es va interessar per un pro-

jecte d’interculturalitat a Catalunya, peròaquest territori se li feia petit i va decidirprovar noves experiències a la gèlida Rús-sia. Contenta d’haver pres la decisió expli-ca que els lectorats són una gran iniciativa.

Què la va empènyer a començar com alectora de català? Vaig estudiar filologiaeslava i de seguida em vaig interessar pelmón de la interculturalitat entrant a una or-ganització que pretenia minimitzar el xoccultural als nouvinguts. Malauradament, aCatalunya les carreres d’humanitats no te-nen sortida i vaig veure la necessitat de mar-xar fora. Tenia ganes de fer el que ja haviafet però des d’una altra perspectiva, així quevaig decidir anar a Rússia i ensenyar el ca-talà i la cultura catalana des d’allà.

Com són les seves classes? A Rússia es-tan acostumats a uns mètodes docents molttradicionals i a una jerarquia molt marcadaentre professor i alumne. Jo intento inno-var. En primer lloc exigeixo que em tractinde «tu» i no de «vostè» i a més, dono moltamés importància a la conversa que a lesclasses teòriques purament. M’agrada molttreballar al voltant de la cultura i les tradi-cions, i a més, és un tema que troben cu-riós.

Curiós en quin sentit? En general, les nos-tres tradicions i costums són molt diferentsa les seves. Els castells, per exemple, és unacosa que els sorprèn molt. Catalans que pu-gen els uns sobre els altres i que a més «com-petim» per veure qui puja més amunt. Te-nim una «lliga» i un concurs que premien elfet d’enfilar-se! (riu). I cargols! Mengem car-gols! Com podem? Creu-me, a -28ºC tensuna altra perspectiva de la vida.

Algun fet relacionat amb l’aprenentat-ge de català li resulta particularment cu-riós? Alguns estudiants de filologia hispà-nica que es matriculen al lectorat acabenparlant castellà amb fonètica catalana, igualque ens passa a alguns de nosaltres. Si sen-tíssiu parlar a algun dels meus alumnes encastellà sense conèixer’l el podríem con-fondre perfectament per un catalanoparlant.

Com descriuria els seus estudiants? Engeneral són persones molt implicades i ambun gran interès per les llengües. Basicamentvenen procedents de la carrera de filologiahispànica i de traducció i interpretació d’i-diomes amb una base molt impotant dellengües romàniques. Però no tots els assis -tents a les meves classes són alumnes. Tam-bé tinc oients interessats a aprendre unamica de català perquè la seva parella és ca-talana o perquè tenen béns immobles aquí.

Quantes matrícules s’acostumen a tra-mitar? En temporada alta entre 15 i 20.

Quan va posar en marxa aquests cursosla universitat? Fa més de vint anys que unaprofessora russa sense nocions de català vacomençar a impartir classes. Utilitzava unmanual de llengua, però la iniciativa va te-nir èxit i ja veus, desprès de vint anys se-gueix en peu. La lectora anterior a mi, Síl-via Vilaró, va fer una gran feina, igual quela resta de predecessors. Jo ja no tinc la ne-cessitat de vendre la llengua als alumnes.

ANNA BRASAS UniversitatEstatal de Sant Petesburg

“A -28ºC tensuna altra

perspectivade la vida!”

Alemanya sempre ha tingut molta tra-dició de catalanística i és el país onhi ha més universitats que ofereixen

lectorats de català. Elisabet Capdevila, deTerrassa, va decidir anar-se’n a Alemanyaper ensenyar el català. Després de 4 anysdonant classes a la Universitat de Colònia,afirma que encara no ha pensat en el finald’aquesta grata experiència.

Per què lectora de català a Colònia? Vaigfer traducció i interpretació d’anglès i ale-many i després d’estar a Colònia d’Erasmusvaig decidir que les pràctiques també lesvolia fer fora. Va coincidir que em va arri-bar un convoctòria per fer-ho en una uni-versitat vinculada a l’IRL. Em va tocar la deColònia, on ja havia anat d’Erasmus i m’hoconeixia un xic tot. L’experiència em vaagradar i ara ja porto 4 anys donant classesallà... i els que espero que quedin! El finald’aquesta dedicació no està escrit en el meufutur pròxim.

Com descriuria l’assignatura? És de lliu-re elecció i no tan sols toquem els temes es-trictament de llengua sinó que intento do-nar un pes bastant igual a la cultura i la li-teratura. M’agrada treballar amb material au-diovisual perquè és una manera de dina-mitzar les classes.

I la rebuda per part dels estudiants? Noem puc queixar. Tinc uns 20 alumnes en elnivell bàsic i 3 en el més avançat. M’agradafer-los classe perquè treballem en un am-bient molt «de tu a tu». A més, jo crec queacaben l’assignatura contents del que hanaprès i de la utilitat dels coneixements ad-quirits.

Què els motiva per apuntar-se al curs?No crec que hi hagi una motivació genera-litzada. Alguns ho fan per interès personal,d’altres perquè realment en tenen ganes, isempre hi ha aquells que hi veuen certa vin-culació amb la carrera o perquè necessitenels crèdits... Tinc alumnes de tot: romàni-ques, medicina... Fins i tot alguna vegadas’han apuntat jubilats que fan assignaturessoltes d’alguna carrera als cursos de català.Poder ensenyar a un grup d’alumnes ambun perfil tan divers m’agrada.

Què els crida més l’atenció? El caganer iel caga tió els deixen bocabadats. Els fa mol-ta gràcia però no li veien massa sentit finsque els vaig passar una gravació casolanadel dia del tió a casa meva, aleshores vanveure que darrere aquesta incongruènciaque un tronc de fusta cagui regals pels méspetits hi havia tota una història bastant bo-nica: el donar-li menjar, el fet de tapar-loamb la manta, que els nens vagin a resar oa cantar cançons a una altra habitació.... Jorealment només vaig ser conscient de la tra-dició quan els ho vaig haver d’explicar perprimer cop.

Què és el més estrany o curiós que li hapassat durant aquests 4 anys a nivellacadèmic? Aquesta és grossa! Jo compar-tia despatx amb els lectors d’espanyol i unavegada va trucar un alumne al meu telèfondemanant per ells. Quan li vaig dir que joera la lectora de català ell em va contestar:«¿Y no hay nadie de español normal?». Es-panyol normal? Em vaig posar les mans alcap, crec que mai més n’he sentit cap desemblant.

ELISABET CAPDEVILAUniversitat de Colònia

“El caganeri el caga tióels deixen

bocabadats”

“No ets del totconscient deles tradicions

que t’han estatinculcant coma pròpies desde petit fins

que lesexpliques aalgú que noen coneix

absolutamentres. Les

tradicions sónun dels temesque els meus

alumnestroben méscuriosos idivertits.“

4

Fotos:1Taller de poesia dela Universitat deBelgrad encapçalatpel lector Pau Bori.2Cartell promocionaldel lectorat de cata-là a la Universitat deStanford, ofert perTodd Mack.3Anunci dels cursosintensius de catalàde la Universitat deLisboa.4Alumnes de catalàde la Universitat deNova Delhi (Índia)amb el professorEnric Donate.

(Continua a la pàgina 6)

ElisabetCapdevila

6 DominicalDiumenge 8d’agost de 2010

aquí... Això no suposa una di-ficultat per a algú que ho ha viscut de primeramà durant tota la seva vida, però per a mi eramolt complicat i vaig optar per, enlloc d’expli-car, investigar conjuntament amb els alumnes».I és que Mack, veient que li resultaria difícil ferclasses de cultura catalana, va decidir que elmillor que podia fer era proposar temes alsalumnes i treballar-los conjuntament amb ells,de tal manera que tots aprenien (ell inclós).

La metodologia docent va molt en funció dela manera de fer de cada professor. Des de l’IRLno s’imposa cap sistema. Els materials per en-senyar i aprendre català difícilment es podentrobar a les llibreries estrangeres, i per això mol-tes vegades és el mateix professor qui se l’hade dissenyar. A alguns lectors els agrada treba-llar amb audiovisuals, altres es decanten mésper grups de conversa i debat. El que sí que fangairebé tots és donar molta importància a la cul-tura i segons paraules de Bosch «les tradicionssón la matèria que més pes té dins aquestcamp». I és que de tradicions als històricamentanomenats Països Catalans n’hi ha per donar iper vendre i cada alumne queda sorprès peruna de diferent. Anna Brasas, de la UniversitatEstatal de Sant Petesburg, comenta que als seusalumnes «els costa entendre com i per què a Ca-talunya ens dediquem a pujar els uns sobre elsaltres per fer torres humanes». La seva prede-cessora de lectorat, Sílvia Vilaró va preparar itraduir al rus material per explicar com es feienels castells, quines parts i posicions tenien, elsvalors que porten implícits i la història que te-nen al darrere. Als alumnes de l’Elisabet Cap-devila, de la Universitat de Colònia (Aleman-ya), el que més els sorprèn i els fa molta gràciasón les tradicions nadalenques del caga tió i elcaganer: «Jo no em vaig adonar de tot el ques’hi podia arribar a relacionar en sentit còmicfins que el primer dia que els vaig explicar enquè consistia el nostre Nadal se’m van posar ariure a l’uníson».

A part de les classes, un lector ha de progra-mar activitats relacionades amb la cultura cata-lana per donar-la a conèixer a l’exterior. Enl’àmbit universitàri se solen organitzar xerrades,conferències, presentacions de llibres d’autorscatalans... Altres vegades s’opta per fomentarmés la música i el cinema. A més, alguns lec-tors han hagut de guiar treballs o tesis d’estu-diants que han escollit un

Todd Mack és de Utah (Estats Units), unaregió amb una cultura molt pròpia i, se-gons diu, bastant diferent de la que es

va trobar a Stanford (Califòrnia), on va cursarel doctorat de Cultura i Literatura Ibèriques.La seva sorpresa va ser que l’obligues sin a fercatalà, una llengua que mai s’ha via plantejatestudiar i molt menys ensenyar.

Què el va empènyer a fer-se professor decatalà? Jo no volia ser professor de català! Bé,no volia posar-me a estudiar català, però lameva carrera m’hi va acabar obligant. Estu-diava literatura peninsular i em van dir quehavia de fer un master a Stanford. El català erauna assignatura obligatòria, i a més hi haviaJoan Ramon Resina com a director dels estu-dis, un català molt reconegut. Al final vaig ac-cedir. Vaig fer 9 mesos allà i un intensiu de 4setmanes a l’Escola Oficial d’Idiomes d’aquí.Des de la universitat em van oferir la possibi-litat de fer classes, vaig fer el curs de forma-ció de l’IRL i he estat tot un any ensenyant ca-talà a Stanford. Ha estat un d’aquells impre-vistos agradables que de tant en tant et guar-da la vida!

Com treballa amb els seus alumnes? Hedonat molta importància a la conversa i al ma-terial audiovisual de Televisió de Catalunya(Polònia, Cracòvia, Caçadors de paraules...).No m’agrada impartir gramàtica a classe, aixòés una cosa que crec que s’han d’estudiar elsalumnes per la seva banda. El meu principalproblema és que no sóc català, puc ensenyarla llengua però em resulta un xic difícil parlarde la cultura i de les tradicions perquè no lesconec a fons. La solució que hi vaig trobar éssimple: investigàvem tots junts! Alumnes i pro-fessor. Vaig aprendre amb els alumnes. A més,tenim un blog (catalangroup.blogspot.com)que en certa manera serveix d’eina d’apre-

nentatge. Allà els alumnes i els professors co-menten i a més hi ha material penjat, enllaçosd’interès...

Nombre d’estudiants matriculats. En elmeu cas molt pocs, entre 4 i 6, però no és pelfet que no els cridi l’atenció, sinó perquè l’as-signatura està inclosa dins el doctorat de Cul-tura i Literatura Ibèriques, i són molt pocs elsestudiants que s’hi matriculen.

Tot i ser una assignatura obligatòria, te-nen alguna motivació especial per cursar-la? Alguns tenen avantpassats catalans, altresparella catalanoparlant i alguns fins i tot inte-rès professional. A més, des de la Universitatde Stanford s’organitzen força activitats rela-cionades amb el català. Jornades, debats, con-ferències, sessions de cinema... El català ésuna llengua molt viva i present allà! Hi ha cen-tres i associacions importants de catalanística.

Què els crida més l’atenció? Cadascú té unavisió diferent. A un li interessava molt tot eltema de la música independent (entre la qualla música de carrer), que a Barcelona té unpes d’allò més considerable; a un altre li en-cantava l’alpinisme i estava fascinat perquètots es alpinistes professionals «espanyols» sóncatalans; hi ha un noi a qui li encanta la his-tòria de les nacions sense estat. Se sap de capa peus la història del Quebec i d’Escòcia, i vavoler aprendre més sobre Catalunya.

Per què la universitat va posar en marxaaquests cursos? Per poder comprendre quèpassa a l’Estat espanyol o als territoris ibèricscal donar importància a totes les nacions (i nonomés a l’espanyola). Per poder-ho entendrede debò s’ha d’estudiar la cultura catalana desde dins. Joan Ramon Resina hi va tenir un pa-per clau.

TODD MACK Universitat de Stanford

“Al principi no volia estudiarcatalà i ara l’ensenyo...”

“El fet que

m’obliguéssina fer català em

va permetreveure que a la

penínsulaIbérica nonomés és

important elcastellà. Emva marcar de

tal manera quehe decidit ferla tesi sobre

novel·lacatalana,basca igallega.“

Univ. d’Illinois 13Univ. de Califòrnia Los Angeles 22Univ. de California Sta. Barbara 125• Univ. of Michigan• Indiana Univ.• Univ. of Colorado at Boulder• Univ. of Missouri• Centre College• Univ. of Catalonia, San Diego• Vandebilt Univ.• Rutgers the State New Jersey• Temple Univ.• Univ. of Pennsylvania• Univ. of Richmond

MèxicUniv. Autònoma de Mèxic 64

Puerto Rico• Univ. de Puerto Rico

UruguaiUniv. de la República 25

XileUniv. Pontifica Catòlica de Xile 64

AlemanyaUniv. Catòlica d’Eichstatt-Ingolstadt i Univ. de Munic 12Univ. de Mannheim 88Univ. de Tubinga i Univ. deStuttgart 26Univ. Lliure de Berlin 48Univ. de Bremen 26Univ. de Bielefeld 34Univ. de Braunshweig 9Univ. de Bochum 117Univ. de Colònia 189Univ. de Constança 323

Univ. de Frankfurt 166Univ. de Freiburg 103Univ. d’Hamburg 87Univ. de Halle-Wittenberg 25Univ. de Heidelberg 47Univ. de Kiel 180Univ. de Magúncia 55Univ. de Marburg 51Univ. de Munster 45Univ. de Saarland 30Univ. de Siegen 63Univ. de Tubinga 57Univ. de Würzburg 20• Rheinische Friedrich Wilhems• Univ. de Bonn• Friedrich Alexander Univ. • Erlangen Nünberg• Univ. Leipzig

ÀustriaUniv. de Viena 38Univ. d’Econòmiques de Viena 7Univ. de Salzburg 20

BèlgicaUniv. Lliure de Brussel·les 12

Bulgària• Sofia Univ. St. Kliment Ohridski

CroàciaUniv. de Zadar 128

EspanyaUniv. d’Alcalà de Henares 31Univ. Nacional d’Educació a Distància 143

Univ. de Santiago de Compostel·la 161Univ. de Vigo 10• Univ. de Granada• Univ. Complutense de Madrid• Univ. de Múrcia• Univ. d’Oviedo• Univ. de Salamanca• Euskal Herriko Unibertsitae• Univ. de Saragossa

EstòniaUniv. de Tartu 12

FrançaUniv. de Provença-Ais Marsella235Univ. Jean Monnet-Saint Etienne iUniv. de Lió 2 0Univ. de Reims 30Univ. de Renness 2 - HauteBretagne 69Univ. de Tolosa-Le Mirall 72Univ. de la Bretanya Sud 38Univ. del Littoral-Cote d’Opale 7Univ. de Lille 3 69Univ. de Grenoble III 68Escola Normal Superior de Lió 31Univ. de París 8 47Univ. de Sorbonne NouvelleParis III 186• Univ. de Nantes• Univ. de Picardie-Jules Verne• Univ. de Bourgogne• Univ. Paul Valéry - Montpellier III• Univ. Nanterre - Paris X• Univ. Michel de Montaigne Bordeaux 3

TOTES LES UNIVERSITATS DELMÓN ON ES PODEN SEGUIRCURSOS REGLATS DE CATALÀ

ArgentinaUniv. Nacional del Litoral 42Univ. Nacional de Rosario 20Univ. de l’Aconcagua de Mendoza 16

Brasil• Univ. de Sao Paulo

CanadàUniv. de Mont-real 49Glendon College, Univ. de York 41• Dalhouse Univ.• Univ. Laval• Univ. of Toronto

CubaUniv. de l’Havana 56

Estats UnitsUniv. de Stanford 14Univ. de Florida 21Univ. de Massachusetts 11Univ. Georgetown 33Univ. de Brown 37Univ. de Harvard 16Univ. de Chicago 34

Canadà 90 alumnes

Estats Unitsd’Amèrica326 alumnes

Cuba56 alumnes

Argentina78 alumnes

Uruguai78 alumnes

Xile64 alumnes

Mèxic127 alumnes

L’INSTITUT RAMON LLULL TÉ ACORDS PER IMPARTIR LECTORATS DECATALÀ EN 125 UNIVERSITATS REPARTIDES PELS CINC CONTINENTS;N’HI HA UNA CINQUANTENA MÉS QUE FAN CURSOS PEL SEU COMPTE

Universitats subvencionades per l’IRL

Universitats no subvencionades per l’IRL

DADES DEL CURS 2008-2009; AL COSTAT DEL NOM DE CADAUNIVERSITAT, EL NOMBRE D’ALUMNES QUE HI VA TENIR

(NOMÉS DISPONIBLE EN ELS CENTRES AMB ACORD AMB L’IRL)

(Ve de la pàgina 5)

(Continua a la pàgina 7)

Todd Mack

te ma de ca-talanística. La Universitat deMont-real (Quebec), a partdels estudis purs i durs dellengua, organitza, des de fatres anys, unes jornades so-bre cultura catalana de cairemolt nacionalista. Les darre-res van transcórrer sota eltema «Apunts de memòriahistòrica 1939-2009» i un delsprincipals atractius va serl’exposició «República! Car-tells i cartellistes».

LES XIFRESIndependentment del siste-ma d’ensenyament, l’IRLsubvenciona els cursos decatalà i la plaça del lector acanvi que la universitat escomprometi a «oferir-loscom a estudis reglats i els ac-cepti com a curriculars»,puntualitza Andreu Bosch.Tal com publica la Memòriad’Activitats del 2009 de l’À-rea de Llengua i Universitatsde l’IRL, el curs 2008-09 esvan destinar prop de1.800.000€ a la subvenció de121 lectorats. Tanmateix, hiha unes 50 universitats queimparteixen estudis de cata-là sense la col·laboració del’IRL. Així doncs, durant elcurs 2009-10, un total de 177universitats han ofert cursosde català (la xifra oficial que es dóna des del’IRL és de 160 universitats atesa la informaciópoc sistematitzada que proporcionen els cen-tres que no subvenciona l’Institut). Un bonexemple de l’ensenyament del català sense vin-culació amb les institucions el trobem fa mésde 20 anys a Rússia: «L’ense nyament del catalàva començar amb una professora amb escassesnocions de la llengua però moltes ganes d’ofe-rir la possibilitat d’aprendre-la als seus estu-diants. Anava a classe amb un manual i s’espa-vilava com bonament podia», explica Anna Ba-sas.

En els últims 22 anys, l’evolució dels lecto-

rats de català al mòn s’ha caracterizat per uncreixement ininterromput. Tot i que durant elcurs 2008-09 van «perdre’s» cinc lectorats (es vapassar de tenir-ne 126 arreu del món a sub-vencionar-ne 121), el següent curs (2009-10) vatornar a augmentar la xifra fins als 125 lecto-rats, la qual s’ha mantingut també aquest any ies preveu augmentar-la de cara al curs que co-mençarà aquest setembre.

El cas italià de Verona és digne de menció.Aquest últim curs es va estrenar el lectorat decatalà a la ciutat de Romeo i Julieta i va ser cur-sat per ni més ni menys que 100 alumnes. Totun èxit si es té en compte que es tracta del pri-

mer any de lectorat a launiversitat.

Un altre punt que des-taca l’Institut és el per-centatge d’aprovats en lesproves per l’obtenció delcertificat de llengua. El2009, 1.077 persones esvan presentar a les provesper obtenir-lo, de lesquals el 82% les van su-perar. A més, l’Institutdóna molta importància ala formació del professo-rat. El passat 19 de juny ifins al dimecres 21, unesjornades d’instrucció vanreunir a la facultat de lle-tres de la Universitat deGirona (UdG) lectors i fu-turs lectors que exercei-xen la docència arreu delplaneta. Aquests dies deconcentració van servirals professors per posaren comú les seves expe-riències, aprendre delsveterans, presentar pro-jectes i debatre qüestionsque poden generar dub-tes com és el cas, perexemple, el tractament deles variants dialectals enl’ensenyament del català.El grup de debat vinculata aquest tema l’encapça-lava la ja veterana lectoraAnna Betlem, de la Hum-

boldt de Berlín.«Des de l’IRL estem satisfets de la nostra tas-

ca. Tenim una xarxa molt potent a nivell qua-litatiu a l’exterior i les dades quantitatives ensconcedeixen una posició de solidesa i extensiógens menyspreable», comenta orgullós Bosch.Tanmateix, els lectorats de català són molt mésque xifres. Darrere de cada lectorat hi ha la vo-luntat de catalans i no catalans per donar a co-nèixer i compartir una llengua i una cultura; itambé l’ànsia de molts joves de saber com viuenen un país petit que poden sentir cada dia mésproper tot i que estiguin a milers de quilòme-tres de distància.

Betlem es va traslladar a viure aAlemanya amb qui avui és el seumarit; va deixar d’estudiar filolo-

gia catalana i es va passar a la germà-nica. Després d’acabar la carrera, es vaadonar que no volia perdre les sevesarrels i va veure en l’ensenyament delcatalà al país d’acollida la millor ma-nera per evitar-ho.

Què la va portar a fer-se professorade català? Fa com a mínim 10 anys queestic fent classes de català a Alemanya.Vaig començar aquí a Catalunya fentclasses gratuïtes als nouvinguts. A Ale-manya vaig ser conscient que no voliadeixar de banda la meva llengüa natali un cop acabada la carrera, vaig deci-dir fer la sol·licitud a l’IRL per entrarcom a lectora. Primer ho vaig ser a laUniversitat Lliure de Berlín i després dedeixar-ho durant dos anys, hi he tor-nat, aquest cop a la Humboldt, tambéde Berlín.

A quants estudiants fa classe? Lesmeves classes encara són més perso-

nals que les de l’Elisabet (bromeja).Tinc uns 10 alumnes a molt estirar. Totsestan molt implicats; és realment re-confortant fer-hi classes de català.

Què els resulta més atractiu? Elsagrada molt el so de la llengua, diuenque és una llengua juganera perquè témolts monosíl·labs. Ells estan acostu-mats a paraules molt llargues i per aixòels agrada i els crida l’atenció la llen-gua en si mateixa. Podríem dir que, enel bon sentit de la paraula, el català ésuna llengua infantil.

Per què la universitat va posar enmarxa aquests cursos? A Alemanyasempre hi ha hagut molta tradició deromanística i catalanística, ja des demolt abans que es fundés l’IRL. Quanem vaig decidir per ser lectora, vaigproposar que es reemprenguessin elslectorats de català a la Universitat Lliu-re de Berlín, on ja n’hi havia hagut. Ala Humboldt no ho vaig haver de pro-posar, sinó que vaig cobrir una plaçavacant.

ANNA BETLEM Universitat Humboldt de Berlín

“Diuen que el català és unallengua molt juganera”

“És realmentreconfortant

fer classes decatalà a un

país estranger.Els alumnes

que s’apuntenals lectoratsestan moltimplicats i

demostren ungran interèstant per la

llengua comper la cultura

catalana.“

• Central Institute of English andForeign Lenguatges

FinlàndiaUniv. d’Helsinki 13

HongriaUniv. de Budapest 85Univ. de Szeged 45

IrlandaUniv. de Cork 29• National Univ. of Ireland Galway• National Univ. of Ireland Maynooth

ItàliaUniv. de Trieste 8Univ. de Bolonya 42Univ. de Florència 83Univ. de Milà 37Univ. Suor Orsola Benincasa 15Institut Universitàri Orientalede Nàpols 33Univ. de Nàpols Federico II 145Univ. de Pisa 22Univ de Roma III 4Univ. de Sàsser 40Univ. de Trento 98Univ. de Venècia 44• Univ. degli Studi di Cagliari• Univ. degli Studi di Firenze• Univ. degli Studi di Messina • Univ. degli Studi di Pavia• Univ. degli Studi di Roma «La Sapienza»• Univ. degli Studi di Torino

Noruega• Folkeuniversitet Bergen

Països BaixosUniv. d’Amsterdam 34

PolòniaUniv. de Cracòvia 33Univ. de Poznan 85• Univ. Warszawski

PortugalUniv. Nova de Lisboa 11• Universidade de Lisboa

Regne UnitUniv. de Bristol 11

Univ. de Cardif 26Univ. de Leeds 18Univ. Queen Mary de Londres 37Univ. de Sheffield 31Univ. de Wolverhampton 2Univ. de Birmingham 101Univ. de Durham 31Univ. d’Exeter 22Univ. de Glasgow 256Univ. de Lancaster 140Univ. de Leicester 17Univ. de Liverpool 39King’s Collage, Univ. de Londres 25Univ. de Manchester 155Univ. de Newcastle 25Univ. d’Oxford 14Univ. de Swansea 43• Univ. of Cambridge• Univ. of Edinburg• Univ. of Wales, Bangor• Univ. of Kent at Canterbury

República TxecaUniv. de Masaryk de Brno 182

Univ. d’Olomouc 62• Univ. Karlova V Praze

RomaniaUniv. de Bucarest 179

RússiaUniv. Estatal de Moscou 36Univ. de Sant Petesburg 10

SèrbiaUniv. de Belgrad 191

Suècia• Uppsala Univ.

SuïssaUniv. de Fribourg 62Univ. de Zuric 54• Univ. Basel

AustràliaUniv. de la Trobe 8

CamerunUniv. de Yaoundé 106

IranUniv. de Teheran i Univ. AllamehTabatabai 23

IsraelUniv. de Jerusalem 25

Japó• Aichi Prefectural Univ.

República de Corea• Hankuk Univ. of Foreign studies

Xina• Univ. of Hong Kong

Alemanya1.801 alumnes

Holanda34 alumnes

Regne Unit993 alumnes

Irlanda29 alumnes

Bèlgica12 alumnes

França852 alumnes

Espanya345 alumnes

Portugal11 alumnes

Suïssa116 alumnes

República Txeca244 alumnes

Itàlia571alumnes

Croàcia128 alumnes

Sèrbia191 alumnes

Israel25 alumnes

Iran23 alumnes

Romania179 alumnes

Àustria65 alumnes

Hongria130 alumnes

Camerun106

alumnes

Austràlia8 alumnes

Rússia46 alumnes

Polònia118 alumnes

Finlàndia13 alumnes

Estònia13 alumnes

Reportatge

7 DominicalDiumenge 8d’agost de 2010

(Ve de la pàgina 6)

Anna Betlem