Com treballem l ’impuls de la lectura. Pla Llegim. Formació al claustre de l’Escola Joan Pelegrí. Secundària. 15/1/2014

Biblioteca

Marc teòric Pla Nacional de Lectura (2012-2016). Impuls de la Lectura 100% lectors.

Generalitat de Catalunya • Cerca l’augment dels hàbits lectors dels ciutadans amb l’objectiu d’incrementar l’accés al

coneixement, prestigiar la lectura i apropar-nos a la mitjana europea. Per això. compta amb la col·laboració dels agents implicats ( món editorial, bibliotecari, mitjans de comunicació, educatiu…)

Pla L’Impuls de la Lectura. Departament Ensenyament

• Cerca millorar l’exit escolar potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del

currículum, millorar competència comunicativa, lingüística i lectora, eix vertebrador dels aprenentatges dels nostres infants i joves.

La lectura en un centre educatiu. Programa de Biblioteca escolar “Puntedu”. Inclou

actuacions relacionades amb el Pla Impuls per la Lectura, potenciació de les biblioteques escolars, així com propostes d’activitats a nivell curricular per potenciar l’àmbit lingüístic.

Els tres eixos vertebradors del Pla

Pla llegim

1. Saber llegir 2. Llegir per aprendre *

3. Gust per la lectura

1. Saber llegir Fa referència a l’aprenentatge de la lectura que comença a

infantil amb l’assoliment de les habilitats funcionals bàsiques i continua tenint presència a primària i secundària on continuaran treballant les estratègies lectores adaptades a cada nivell educatiu i necessitats de l’alumnat.

Caldria plantejar activitats de lectura crítica a l’aula. Treballar textos divulgatius/científics. Lectures amb diversos punts de vista. Lectures en diversos suports: paper, electrònics…

Llegim aquest text… Alhora de llegir posem en marxa tota una sèrie de mecanismes/habilitats

per entendre, interpretar els textos que tenim al nostre davant a més dels purament grafològics.

Anem a fer la prova: “Sgeons un etsdui d'una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l'orrde en el que les llteres etsan ersciets, la uicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i la utlima lltera etsiguin ecsrites en la psioció cocrrtea. La rstea pdeon etsar ttaolemnt derosnedades i ecnara pordàs leglir snese pobrleems. Axiò és pquere no leglim cada lltera per si maxeita preò la palaura és un tot”.

2. Llegir per aprendre

L’ús de la lectura com a eina d’ aprenentatge ha de ser present en totes les àrees

del currículum i el docent té un paper rellevant promovent la lectura de textos adaptats a l’edat i al nivell de comprensió lectora dels alumnes amb la finalitat de crear coneixement, tot motivant la curiositat, establint diàleg, promovent la creació pròpia …

Per esdevenir competents en el llenguatge els nostres alumnes han de ser hàbils

en el maneig de la informació que consulten, llegeixen per fer les tasques escolars o a nivell personal . Per això, entre d’altres aspectes, la lectura esdevé essencial per crear coneixement.

Rebre formació en competència informacional serà essencial per assolir aquests objectius.

3. El gust per la lectura

Hi centrarem totes les activitats adreçades a motivar el gust per llegir entre els nostres adolescents.

Creació / préstec de Maletes viatgeres (CRP) Xerrades literàries amb autors Elaboració de fitxes de lectura voluntària (bloc) Treballar activitats per descobrir àlbums il·lustrats, còmics, novel·la

gràfica… Propostes diverses per celebrar efemèrides, Sant Jordi… Participació en concursos literaris (Llegim ciència, El gust per la

lectura…)

Canvi de paradigma, la Societat de la informació. Hem passat de la cultura impresa a la digital.

Vivir en la Sociedad de la Información

Sobreabundància d’informació

Ens arriba per múltiples canals sense limitacions geogràfiques, físiques ni temporals.

INFOXICACIÓ

Nous formats documentals La informació se’ns presenta en nous formats (multimèdia, hipertext,

textual, gràfica, animació, imatge…)

A part d’usuaris també podem esdevenir creadors de continguts i compartir recursos i coneixement.

Neix un nou entorn social

Usuaris analògics que han d’adaptar-se a les noves necessitats laborals i personals que se’ls presenten.

Enfront dels anomenats nadius digitals que tenen unes inquietuds i maneres d’entretenir-se, comunicar-se i trobar informació de manera diferents a les nostres.

Monereo, C. ; Pozo,J.I. Competencias para (con)vivir con el siglo XXI A: Cuadernos de Pedagogía Monográfico. Nº370)

Es presenten noves demandes El mestre ja no és l’únic transmissor del coneixement. Aquest té la funció d’ensenyar

als seus alumnes a gestionar la informació. Cal formació i aprenentatge al llarg de tota la vida. Evitar nous tipus d’exclusió social. Cal formar persones adaptables als canvis que l’actual societat demanda.

Calen eines per avaluar l’atenticitat de la informació. Ens trobem amb una educació heterogènia (duplicitat de continguts, cal una societat

creativa, artística i intel·ligent) “La formación será continua y no se limitará a la edad escolar, sino que las personas deberán cambiar y adaptarse para vivir no en un mundo diferente, sino en varios que se irán creando sucesivamente” ( Castells, M.)

POZO, J.I ; MONEREO,C. ¿En que siglo vive la escuela? El reto de la nueva cultura educativa A: Cuadernos de Pedagogía

Cal potenciar l’ús de les TIC. Educar en informació. Potenciar les habilitats informacionals dels nostres alumnes. Integrar l’ús de la biblioteca educativa en el currículum. Ajudar als nostres alumnes a esdevenir ciutadans flexibles, en continua

formació, autònoms i adaptables als canvis.

Canvis en el procés d’aprenentatge Cal aplicar canvis en les estrategies d’aprenentatge, potenciant la resolució de

problemes, treball per projectes, tot utilitzant fonts d’informació en diferents formats i potenciantel treball cooperatiu.

El mestre esdevé guia i facilitador de l’aprenentatge.

L’aprenentatge no és estàtic ni se centra en la classe magistral. Cal potenciar metodologia per a l’autoaprenentatge. Cuadernos de pedagogía. Monográfico Las TIC en el ámbito educativo. “Qualsevol intent d’integració d’habilitats informacionals en el currículum presenta un gran desafiament perquè requereix canvis organitzacionals que afectaran a cadascún dels membres de l’equip educacional” (Shelley-Robinson,Cherrell)

Treballem la competència informacional (C.I.) a l’escola

Un dels apartats del Pla Llegim fa referència a la formació en C.I . A què ens referim?

Parlem : d’habilitats informacionals Alfabetització informacional (ALFIN) COMPETÈNCIA

INFORMACIONAL Habilitats en informació Educar en informació

Treballar la informació, cercar-la, tractar-la i comunicar-la ha estat sempre objectiu de les escoles, aplicant estratègies d’aprenentatge, comprensió lectora i pensament crític i reflexiu.

Què aporta de nou la competència informacional? • En l’actual Societat xarxa calen habilitats relacionades amb els entorns i eines

digitals que els nostres alumnes i nosaltres mateixos utilitzem cada dia. • Té la seva base en l’ús de les TIC de manera adequada, comprensió lingüística

adient i es complementa amb l’ús de la biblioteca escolar.

• Tot i que no queda inclosa en cap de les competències bàsiques de manera específica, estaria relacionada amb la competència d’aprendre a aprendre, la lingüística i la del tractament de la informació i digital, la d’autonomia i iniciativa personal.

“ A la Societat d’Internet, el més complicat no és navegar, sinó saber on anar, on buscar el que es vol trobar i què fer amb el que es troba. I això requeireix educació” (Castells, 2009)

La C.I. projecte de centre

“Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix” (Albert Einstein)

C.I

ES TRACTA D’UNPROJECTE

DE CENTRE

TRANSVERSAL I PRESENT A TOTES LES

ÀREES

B.E. OFEREIX SUPORT DURANT

LA FASE DE CERCA D’INFORMACIÓ

IMPLICACIÓ EDIR I

CLAUSTRE

Les 3 fases de la C.I. Concretem els aspectes que engloba la competència Informacional amb el Model de les 3 fases ( Durban,G. ; Blasco, A.)

*Consulta l’ estructura desgloçada del model 3.3.3

Quin paper hi juga la biblioteca escolar en aquest nou escenari informacional?

Què en penseu ?

“La generació de coneixement s'esdevé quan un individu interactua i es relaciona amb la informació”. (Ortoll, 2003)

Concretem el Pla llegim Com ho farem: Treballarem l’aprenentatge basat en la resolució de problemes, projectes…en una sèrie de matèries ja consensuades a l’ESO, Cicles i Batxillerat .

Fase 1 de la C.I. La cerca d’informació (planifico la cerca, localitzo i recupero

la informació)

L’alumnat rebrà formació prèvia a la biblioteca per esdevenir competents informacionalment i adaptada a cada etapa educativa.

El professorat elaborarà una selecció de recursos en paper i digitals que

s’adeqüin a la tasca demanada. ( mínim 40 % extret de llibres format paper) La biblioteca ha de col·laborar amb el mestre en aquesta tria de recursos.

Es poden demanar préstecs a la nostra biblioteca pública de referència (Vapor Vell) per completar els fons de consulta.

Podreu reservar l’espai superior de la biblioteca per venir a treballar amb els vostres alumnes i consultar el fons documental (compteu amb 8 ordinadors).

Si el professor opta per una cerca lliure de recursos per fer l’activitat farà entrega de les fitxes elaborades per aquest fí i on els alumnes anotaran les fonts consultades a la biblioteca. ( dades del llibre, signatura topogràfica…) i on se’ls demana de manera concreta i clara quina tasca han de fer.

Si es tracta de recursos d’internet, faran servir la fitxa específica on

hauran d’anotar les dades del recurs. (URL, data de consulta…)

Fase 2 de la C.I. El tractament de la informació. (comprendre la informació obtinguda, contrastar-la, interpretar-la i processar-la) Activitat a fer a l’aula, amb la supervisió i suport del docent. L’alumne analitzarà els recursos obtinguts, descartarà la informació no rellevant, subrallarà els aspectes clau, elaborarà resums…

Fase 3 de la C.I. Comunicar els resultats obtinguts (crear, compartir i aplicar coneixement) • En aquesta darrera fase, l’alumne crearà un document final (mural, presentació

en diapositives, document multimèdia…) amb el resultat de la seva investigació i que hauran de compartir amb els seus companys.

• S’avaluarà com s’han expressat i han estat capaços de fer arribar el seu discurs al seu auditori.

Funcions de la biblioteca escolar

Generadora i distribuïdora de

recursos

Funció formativa en l’ús de la BE i

C.I al centre

Enllaç B.Pública V.Vell

Propis o externs

Selecció i distribució de recursos adreçats a uns usuaris determinat

Estableix col·laboració

Amb objectius específics

Alumnat: • 1r d’ESO • 3r d’ESO • 1r Batxillerat Col·laboració: • P.R i T.R.

Gestora de continguts digitals o no, creats al centre.

Personal

Pautes per dissenyar estratègies de cerca

Com cerco: 1. L’ús dels catàlegs. 1.1 Utilitzen llenguatge controlat (Llistes d’encapçalaments de matèries (LEMAC), Llistat de noms i títols (LENOTI) Tesaures) 1.2 Cerques simples o avançades (Operadors booleans) 2. Cercadors, portals o directoris 2.1 Utilitzen llenguatge natural 2.2 Cal fer us de sinònims, nom desenvolupat de les sigles, indicar la paraula a cercar en diversos idiomes. 2.3 Especificar el llenguatge segons nivell de cerca, especialitzada o no. 2.4 Ús de truncaments *,?,! Per recuperar paraules amb una mateixa arrel.

No tot el que hi ha Internet és cert, ni fiable. Pot tractar-se

d’informació parcial, manipulada. Això costa molt d’entendre als alumnes!

Per això es recomanable, segons quins nivells educatius, fer-los el

professorat una tria de recursos previs.

Respecte a l’autoria: buscarem webs o recursos on hi consti autoria, personal o Institucional. Millor si hi ha la possibilitat de contactar-hi i on s’acrediti la seva valua en el tema, estudis, publicacions…

Respecte al contingut: saber motius pels quals es va elaborar el

material, tipus d’informació que inclou, finalitat que busca: comercial, divulgativa, avaluar si presenta la informació ben redactada, sense faltes, si fa referència a altres fonts d’informació.

La cerca a Internet

Triarem recursos on consti la data en que es va penjar a la xarxa. Interessant saber país d’orígen del recurs i data d’actualització.

Els alumnes han de tenir clares les premises que se’ls demana: què cerco i per què per poder planificar la seva tasca amb èxit.

El professor esdevindrà guia durant tot el procés.

Evitem el plagi, sempre cal citar els documents consultats. Des del moment de creació d’una obra, l’autor ja queda emparat per Llei.

Creative Commons regula els continguts a la web 2.0 on l’autor decideix que i com vol compartir els seus continguts.

“ La societat ha d’arribar a considerar les habilitats en informació tant fonamentalment importants com llegir i escriure” (American Library Association)

Coneixes tot el que la biblioteca et pot oferir? Quant vols saber si la biblioteca té algun recurs que t’interessa què fas per

esbrinar-ho?

Coneixes els recursos 2.0 disponibles al bloc de la biblioteca? N’ets seguidor/a ?

Penses en els recursos de la biblioteca (informatius, revistes, pel·lícules, Treballs de recerca…) alhora de preparar les classes o recomanar als teus alumnes?

Vens a treballar/cercar informació amb els teus alumnes? Hi vindries més?

I a nivell personal, quin ús en fas…

Fem una aproximació als recursos del bloc de la biblioteca.

Presentació de la biblioteca. Novetats. Recursos 2.0 Nostre catàleg ( E-Pèrgam). Alumnat. Famílies (AMPA). Enllaços a lloc web relacionats amb la promoció de la lectura. Propostes d’adquisició. Fitxes de lectura voluntària ESO Trobades amb autors (Picassa). Enllaços a documents de la biblioteca: Issuu, Prezi…

Moltes gràcies!