AVALUACIÓ DEL PRIMER BIENNI DEL PLA...

AVALUACIÓ DEL PRIMER BIENNI DEL

PLA QUADRIENNAL DE FORMACIÓ

PERMANENT DEL PROFESSORAT

2012-2016

AVALUACIÓ PRIMER BIENNI PLA QUADRIENNAL 2012-2016

2

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 4

2 ANÀLISI DE LES ACTIVITATS FORMATIVES ..................................................................... 7

2.1 CENTRES DE PROFESSORAT ........................................................................................... 7

2.1.1 Esdeveniments per assessories ............................................................................. 8

2.1.2 Esdeveniments per modalitats ............................................................................ 10

2.1.3 Esdeveniments per nivell de destí ....................................................................... 12

2.1.4 Esdeveniments per àrees .................................................................................... 14

2.1.5 Esdeveniments per línees prioritàries ................................................................. 16

2.1.6 Conclusions.......................................................................................................... 19

2.2 FORMACIÓ DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS ................. 20

2.2.1 Nombre d’esdeveniments ................................................................................... 20

2.2.2 Modalitats ........................................................................................................... 21

2.2.3 Nivell de destí ...................................................................................................... 22

2.2.4 Àrees .................................................................................................................... 24

2.2.5 Línees prioritàries ................................................................................................ 25

2.3 RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE FORMACIÓ ............................................................ 26

2.3.1 Reconeixements per modalitats ......................................................................... 27

2.3.2 Reconeixement per nivell de destí ...................................................................... 28

2.3.3 Reconeixement per àrees ................................................................................... 29

2.3.4 Reconeixement per línees prioritàries ................................................................ 30

2.4 FORMACIÓ EXTERIOR DE LA CONSELLERIA ................................................................. 31

2.4.1 Formació exterior per centres ............................................................................. 32

2.4.2 Formació exterior per modalitats ....................................................................... 32

2.4.3 Formació exterior per àrees ................................................................................ 33

2.4.4 Formació exterior per nivell de destí .................................................................. 34

2.4.5 Formació exterior per línia prioritària ................................................................. 34

2.5 FORMACIONS EXTERNES A LA CONSELLERIA .............................................................. 35

3 PARTICIPACIÓ DEL PROFESSORAT ............................................................................... 36

3.1 PARTICIPACIÓ PER SEXE .............................................................................................. 40

3.2 PARTICIPACIÓ PER NIVELL EDUCATIU ......................................................................... 42

3.3 PARTICIPACIÓ PER SITUACIÓ ADMINISTRATIVA ......................................................... 44

3.4 PARTICIPACIÓ PER MODALITATS ................................................................................ 47

3.5 PARTICIPACIÓ PER ÀREES ............................................................................................ 49

3.6 PARTICIPACIÓ PER ÀMBITS ......................................................................................... 52

3.7 PARTICIPACIÓ PER NIVELL DE DESTÍ............................................................................ 52


3

3.8 PARTICIPACIÓ PER TIPUS D’ESTUDI ............................................................................. 54

3.9 PARTICIPACIÓ PER LÍNIA PRIORITÀRIA ........................................................................ 54

3.10 PARTICIPACIÓ PER EDATS ............................................................................................ 55

3.11 PARTICIPACIÓ PER ANYS D’EXPERIÈNCIA .................................................................... 57

3.12 PARTICIPACIÓ PER ILLES .............................................................................................. 59

4 QÜESTIONARIS D’AVALUACIÓ .................................................................................... 61

4.1 INFORME 8. ASSESSORAMENTS COL·LABORATIUS, SEMINARIS CEP, SEMINARIS DE

FORMACIÓ EN CENTRES I PROJECTES DE MILLORA DE CENTRE ............................................. 61

4.2 INFORME 9. CURSOS, JORNADES, CONFERÈNCIES, TALLERS, ASSESSORAMENTS

ENTRE IGUALS, TROBADES PEDAGÒGIQUES DE ZONA I CONGRESSOS .................................. 63

4.3 INFORMES DEL PROGRAMA DE FORMACIÓ A DISTÀNCIA .......................................... 67

5 PROJECTES DEL SERVEI DE FORMACIÓ CONTÍNUA ....................................................... 69

5.1 PROJECTE UCMA (ÚS DE CONTINGUTS MULTIMÈDIA A LES AULES). ......................... 69

5.2 DE LA TERRA AL CURRÍCULUM. ................................................................................... 70


4

1 INTRODUCCIÓ

Aquest document d’avaluació comprèn el seguiment de la implantació del Pla Quadriennal de

Formació Permanent del Professorat 2012-2016 durant el seu primer bienni, el dels cursos

2012-2013 i 2013-2014.

El Pla quadriennal 2012-16 defineix els trets i les prioritats de formació dels docents de les Illes

Balears i és en l’elaboració de les programacions anuals d’activitats de formació permanent, a

través dels Programes de Formació Permanent corresponents a cada curs escolar, on es

concreten les accions formatives. Els principis als que respon són:

Seguir directrius de la Llei Orgànica d’Educació en referència a la Formació del Professorat.

Consolidar les modalitats que impulsin la formació en el marc dels centres educatius i grups de professorat i que suposin una obertura a la comunitat educativa.

Afavorir el treball en equip per tal d’actualitzar coneixements científico-didàctics. Adquirir estratègies que incorporin la reflexió sistematitzada en processos d’innovació. Establir el paper actiu dels docents en el seu propi procés de formació en el marc de

l’equip docent i en el context de l’escola.

El procés d’avaluació ha intentat reflexionar entorn a sis components essencials en relació a

l’avaluació de qualsevol projecte:

Pertinença: Justificar el Pla plurianual en relació amb les necessitats i/o prioritats de la

formació permanent.

Eficiència: Analitzar els resultats en relació a les finalitats.

Eficàcia: Valorar el grau de consecució dels objectius.

Impacte: Determinar els efectes positius i els aspectes a millorar.

Viabilitat: Preveure la durada que els projectes, experimentals o no, poden tenir en un futur

juntament amb els seus efectes positius.

Satisfacció: Tenir en compte la satisfacció de tots els agents de formació, des dels

responsables de la seva elaboració fins al professorat participant de les actuacions formatives,

passant pels centres de formació i els equips pedagògics que s’han encarregat de la seva

implementació.

L’avaluació es pot definir com a permanent i reguladora a partir de processos avaluadors

constants com l’avaluació inicial, les avaluacions de seguiment i les avaluacions finals dutes a

terme mitjançant la utilització de diferents instruments d’avaluació.

Els objectius d’aquest procés avaluador tenen un doble vessant:

1. Per als gestors de la formació:

Proporcionar a l’Administració educativa informació quantitativa i qualitativa referent al desenvolupament dels plans plurianuals i programes anuals de formació.

Proporcionar informació sobre les activitats de formació a les institucions formatives i al professorat formador i/o assessor.


5

Obtenir una informació que permeti als gestors i als organitzadors de la formació permanent la presa de decisions respecte de les modificacions que s’hi han d’introduir, per a la consecució de les finalitats proposades.

2. Per als participants a la formació:

Possibilitar la participació i la implicació del professorat, en particular, i dels centres, en general, en el procés formatiu.

Establir plans de millora de la pràctica docent i de la gestió i organització pedagògica dels centres educatius.

Els agents que intervenen en el procés avaluador són:

1. El Servei de Formació Contínua com a unitat encarregada de la direcció, coordinació i

desenvolupament del Pla de Formació Permanent del Professorat, quadriennal, i del Programa

anual de formació, i cada un dels sis Centres de Professorat de les Illes Balears que, amb la

seva proximitat als centres educatius, es converteixen en els principals promotors per al

desenvolupament professional dels docents i la millora de la qualitat del sistema educatiu des

de la formació permanent del professorat.

2. Diferents serveis i/o direccions generals de la Conselleria que també intervenen en el procés

formatiu, ja sigui per implementar programes de més llarg abast o específics o amb

col·laboració amb els CEP per complementar i optimitzar l’oferta formativa. Al llarg d’aquest

bienni hi han intervingut les següents direccions generals amb els corresponents serveis:

Cursos 2012/2013 i 2013/2014 Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

Secretaria General Unitat de Gestió Econòmica

Direcció General d’Ordenació,

Innovació i Formació Professional

Servei d’Ensenyament de Llengües Estrangeres i

Programes Exteriors

Servei de Formació Contínua

Servei de Suport Educatiu

Institut de les Qualificacions Professionals de les

Illes Balears (IQPIB)

Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar

Direcció General de Planificació i

Infraestructures Educatives

Servei de Gestió de Qualitat i Millora Contínua

Servei dels Ensenyaments de Règim Especial

Servei de Planificació Educativa

Servei de Centres Educatius i de la Primera

Infància

Departament d’Inspecció Educativa


6

3. El Servei de Formació Contínua com a coordinador no només de tot aquest procés avaluador

sinó també del Programa de Formació a Distància, de la formació de formadors i de la formació

inicial per a la funció directiva.


7

2 ANÀLISI DE LES ACTIVITATS FORMATIVES

2.1 CENTRES DE PROFESSORAT

El Servei de Formació Contínua dirigeix i coordina l’elaboració del programa anual, el seu

desenvolupament i la seva avaluació. Moltes de les activitats formatives que se’n deriven es

realitzen a través dels sis Centres de Professorat (CEP d’ara en endavant) de les Illes Balears,

en concret els de Palma, Inca, Manacor, Menorca, Eivissa i Formentera.

Amb la xarxa dels centres de professorat (CEP) s’intenta donar resposta de manera

contextualitzada a les necessitats de formació que sorgeixen dintre de l’àmbit d’actuació

territorial de cada CEP d’acord amb les línies prioritàries.

Els CEP acompanyen i col·laboren amb els centres educatius i amb el seu professorat per

assolir objectius de millora i èxit educatiu. Prioritzen el treball en equip dins una perspectiva

global d’actuació integrada i promouen l’actualització científica i didàctica i la innovació per

impulsar processos d’aprenentatge significatius, constructius i reflexius a l’aula .

La distribució territorial dels centres de professorat és la següent, segons l’Ordre de 27 de

gener de 2009:

a. CEP de Palma Jaume Cañellas Mut: professorat de centres públics i concertats de

Palma, Algaida, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Esporles, Estellencs, Deià,

Llucmajor, Marratxí, Puigpunyent, Santa Eugènia; Sóller, Santa Maria i Valldemossa.

b. CEP d’Inca: professorat de centres públics i concertats d’Inca, Alaró, Alcúdia,

Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Costitx, Lloret, Lloseta, Llubí, Escorca, Mancor,

Maria de la Salut, Muro, Pollença, Sa Pobla, Santa Margalida, Selva, Sencelles i Sineu.

c. CEP de Manacor: professorat de centres públics i concertats de Manacor, Ariany, Artà,

Campos, Capdepera, Felanitx, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Sant Llorenç,

Santanyí, Ses Salines, Son Servera i Vilafranca.

d. CEP de Menorca: professorat de centres públics i concertats de l’illa de Menorca.

e. CEP d’Eivissa: professorat de centres públics i concertats de l’illa d’Eivissa.

f. CEP de Formentera: professorat de centres públics i concertats de l’illa de Formentera.

Els CEP dins el seu àmbit territorial donen un caràcter prioritari a les actuacions formatives que

són un punt de trobada entre professorat de centres propers i així aconseguir una formació

permanent que impulsi espais de reflexió conjunta contextualitzada. La complexitat de la vida

escolar fa que sigui imprescindible el treball en equip, per això progressivament a les diferents

activitats convocades pels CEP es tendeixen a prioritzar en la selecció dels participants els

equips docents.

Totes les activitats es programen amb l’objectiu d’oferir eines, estratègies, coneixements,

dinàmiques, experiències, models, suport, espais de reflexió, per fer créixer el professorat

professionalment i poder donar resposta a les necessitats educatives amb garantia de qualitat.


8

La totalitat d’activitats formatives que han dut a terme els diferents Centres de Professorat de

les Illes Balears durant els cursos 12-13 i 13-14 són les següents:

2.1.1 Esdeveniments per assessories

Quant a les assessories responsables de la formació, les gràfiques ens mostren una

diferenciació en quant al nombre d’activitats formatives per assessories. Així i tot, gairebé

totes les assessories han experimentat un augment del nombre d’activitats en el curs 2013-14

respecte de l’anterior. Analitzant concretament aquesta diferència ens adonam que és molt

més significativa en l’assessoria d’Educació Primària i de Llengües Estrangeres. Durant el curs

2013-14, aquesta darrera assessoria ha vist incrementada la seva oferta d’activitats per donar

resposta a la demanda de formació com a conseqüència de la implantació del Projecte de

Tractament Integrat de Llengües en els centres educatius.


9


10

2.1.2 Esdeveniments per modalitats

A les següents gràfiques podem comparar les modalitats incloses en la Convocatòria de

formació en centres i d’obertura a la comunitat educativa amb la resta de les modalitats.


11

Si entram en l’anàlisi dels esdeveniments segons les modalitats formatives, observarem que la

convocatòria del Programa de Formació a Centres i d’obertura a la comunitat educativa, a

través de les seves modalitats de Seminari a centre, Seminari de zona, Taller, Projectes

d’Innovació Pedagògica, Projecte de millora de centre, Assessorament col·laboratiu, Grup de

treball, Trobada pedagògica de zona, tenen una importància significativa ja que a través de la

seva convocatòria han possibilitat donar resposta de manera contextualitzada a les necessitats

dels centres educatius durant el bienni analitzat.

Així mateix, el fet d’haver donat impuls al Programa de Formació en centres i d’obertura a la

comunitat educativa es troba reflectit al Pla Quadriennal, on s’exposa que el centre educatiu

es converteix en punt de referència de la comunitat educativa i que els processos que s’hi

desenvolupen afecten de forma global a tots els membres d’aquesta comunitat. És per aquesta

raó que les necessitats formatives que sorgeixen de la demanda dels centres educatius són


12

summament importants ja que amb la seva implicació el professorat esdevé protagonista de la

formació. Ens situam davant un canvi en els rols entre formadors i professorat, de manera que

s’han de promoure les activitats formatives entre iguals i l’adquisició circumstancial del rol de

formador/a en un marc de treball conjunt, cap a la reflexió sobre la pràctica i les dinàmiques

que afavoreixin el canvi i el fet de compartir i d’analitzar experiències.

També és significatiu l’increment de la modalitat curs, en la gràfica del curs 13-14, ja que tal i

com es posa de manifest al Pla Quadriennal aquests donen resposta a les necessitats

formatives particulars del docents, però tenint en compte que han d’oferir una participació

efectiva i promoure processos de revisió i innovació metodològica o curricular en els seus

centres. Aquest increment respon en part a l’oferta i demanda d’activitats formatives

centrades en l’ensenyament de i en llengües estrangeres.

2.1.3 Esdeveniments per nivell de destí


13

Situant-nos en la gràfica del curs 12-13 podem observar que el nivell de destí amb més

activitats són les etapes d’Infantil i Primària. Aquesta tendència es manté al curs 13-14 amb la

diferència de l’augment considerable de la formació dirigida a tots els nivells. Aquest augment

respon a la formació oferida entorn a la línia prioritària núm. 3, la d’ensenyament de i en

llengües estrangeres.


14

2.1.4 Esdeveniments per àrees

La comparativa d’aquestes dues gràfiques ens indica que la tendència de la formació ha sofert

un canvi: al curs 2012-13 l’àrea amb un nombre més elevat de formació era TIC, seguida dels

aspectes transversals del currículum, l’atenció a la diversitat i la gestió i organització de

centres. Pel contrari, el curs 2013-14 els indicadors ens mostren que la formació en llengua

anglesa i l’Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE) són

protagonistes d’un gran augment en el nombre d’activitats produint-se un descens significatiu


15

de la formació TIC. Com ja s’ha esmentat abans, aquest canvi respon a la implantació del

Projecte de Tractament Integrat de Llengües als centres educatius que va fer explícita la

necessitat formativa dels docents de les Illes Balears en aquesta àrea formativa.


16

2.1.5 Esdeveniments per línees prioritàries

2.1.5.1 Actualització en àrees i matèries instrumentals i mòduls de la formació professional

En aquest àmbit trobam totes aquelles accions formatives que tendeixen a millorar els

coneixements sobre teoria i pràctica, metodologia i didàctica de les distintes àrees i matèries

instrumentals.

Actualitzar la formació del professorat quant a coneixements referits a àrees o nivell

determinats

S’ha dut a terme mitjançant cursos presencials, semi presencials o a distància que permeten

l’actualització i l’aprofundiment dels coneixements científics i matèries instrumentals.

Introduir millores en la didàctica de les àrees

Avaluació, estratègies metodològiques novedoses. Ús quotidià de les TIC a l’aula. Pràctica

reflexiva.

Aprofundiment en el desenvolupament curricular


17

Assessorament per al desenvolupament del currículum des del centres educatius, afavorint

l’elaboració de models de programació docent i materials didàctics que donin resposta a les

necessitats dels alumnes i del professorat.

Lligar els diferents nivells de programació: de la concreció curricular a la programació d’aula.

Millorar la coordinació docent a un centre o a diferents centres educatius en les línies

metodològiques a través d’instruments de planificació, desenvolupament, gestió i avaluació

d’aquesta coordinació per tal de propiciar la coherència durant tot el procés educatiu i per tal

de garantir la consecució de l’èxit escolar. Afavorir aquelles modalitats formatives que

propicien la pràctica reflexiva.

2.1.5.2 Aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’aula.

Es tracta d’impulsar un pla de formació del professorat d’acord amb l’objectiu de fomentar l’ús

de les TIC a l’aula ordinària per millorar les pràctiques educatives i, per extensió, els resultats

acadèmics de l’alumnat.

Ús de continguts multimèdia a les aules que faci possible la substitució progressiva del llibre de

text com a principal material didàctic.

Mitjans informàtics i audiovisuals aplicats a l’ensenyament de les àrees. Informàtica i

necessitats educatives específiques. Recerca d’informació, selecció i producció. Treball en

equip i projectes telemàtics col·laboratius. Recursos i materials. Nous enfocaments

metodològics. Projecte d’ús de contingut multimèdia a les aules.

Difusió de noves metodologies impulsades per l’ús de les TIC a les aules.

S’ha propiciat la posada en comú a través dels Seminaris CEP adreçats a col·lectius determinats

de docents, Seminaris de zona, Trobades de zona, Jornades pedagògiques.

Desenvolupar en el docent i l’alumnat una cultura digital crítica per evitar el consumisme i

d’individualisme em l’ús de les TIC.

Afavorir, des de l’ús de les TIC com a recurs didàctic quotidià a l’aula, un esperit crític de les

seves possibilitats tant en el professorat com en l’alumnat. Formar els nostres docents i, per

extensió, els nostre alumnes com a ciutadans de la societat digital per tal de fer-ne un ús

responsable i conscient.

Donar cobertura, de manera secundària, a les necessitat de formació instrumental dirigida a la

tasca educativa.

Informàtica bàsica: ús de l’ordinador, processador de textos, Internet, correu electrònic,

aspectes legals d’ús de les TIC. Informàtica avançada: maquinària específica, ofimàtica,

tractament d’imatge i so, web 2.0, treball en xarxa, entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

Formació específica segons l’etapa, l’àrea o l’especialitat. Formació per a nous equipaments.

Educar en comunicació


18

Tractament transversal de les eines de comunicació visual, audiovisual i digital.

Desenvolupament de la competència comunicativa i digital. Elaboració i catalogació de

continguts educatius digitals.

Aprofundir en l’aplicació de les TIC al centre i a la pràctica docent per part dels equips directius.

Reflexionar sobre la importància que la societat de la informació, el coneixement i la

implantació de les TIC tenen per a l'escola. Conèixer les implicacions de l'aplicació de les

tecnologies en els vessants curriculars, organitzatius i de comunicació als centres educatius.

Tenir coneixement de les obligacions del centre escolar sobre la protecció de dades, els drets

del menor i els drets d'autor davant les tecnologies de la informació i la comunicació. Valorar

la importància de tenir un Pla TIC com a eina estratègica per a la renovació pedagògica.

Facilitar itineraris formatius de centre en l’ús de les TIC

Projectes de millora de centre. Seminaris en centre. Tallers.

2.1.5.3 Ensenyament de i en llengües estrangeres.

Per tal d’impulsar el tractament de llengües als centres educatius i el desenvolupament de

programes de centre adients en un context multilingüe s’ha proporcionat formació als equips

directius i als docents aportant coneixements i estratègies metodològiques per a l’adquisició

de la competència lingüística a través de les àrees no lingüístiques, l’actualització del Projecte

Lingüístic de Centre, la participació en programes específics, la difusió de bones pràctiques,

etc.

Formació per a la millora de l’ensenyament de i en llengües estrangeres

En la detecció de necessitats formatives que es dugué a terme durant el darrer trimestre del

2011 els docents de les Balears expressaren que l’ensenyament de i en llengües estrangeres

havia de ser línia prioritària formativa del Pla de formació 2012-2016, la qual cosa confirma

que la formació en aquesta temàtica era una necessitat sentida pels nostres docents.

El catàleg d’activitats formatives dissenyat per donar resposta a aquesta necessitat amplia els

distints tipus d’activitats formatives tradicionals a través de les quals els docents poden

formar-se, amb una nova oferta que compta amb:

Cursos de millora de la competència lingüística, dels nivells bàsic, intermedi i avançat.

Cursos sobre l’ús de la llengua estrangera en l’ensenyament de les distintes àrees o

matèries.

Cursos basats en l’enfocament AICLE (Aprenentatge integrat de Continguts i Llengües

Estrangeres) i disseny de propostes de treball a l’aula.

Seminaris de comunitats de pràctica AICLE (Aprenentatge integrat de Continguts i

Llengües Estrangeres).

Activitats formatives centrades en la conversa en llengua anglesa (oral skills).

Cinefòrum en versió original en llengua anglesa subtitulada en anglès.

Caps de setmana d’immersió lingüística en llengua anglesa, amb un gran èxit a la seva

convocatòria del curs 2013-14.

Cursos de Millora de les destreses en llengua anglesa a distància, nivells B1 i B2


19

Impulsar la reflexió sobre la planificació lingüística del centre i el desenvolupament de

programes adients en un context multilingüe

El conjunt d’activitats formatives dissenyat ha permès crear un itinerari formatiu ajustat a les

distintes necessitats dels docents, dels equips directius, coordinadors lingüístics... a més de

desenvolupar estratègies lingüístiques i d'aprenentatge d'aplicació a l'aula i centres educatius

que fomenten l’actualització i avaluació del projecte de tractament de llengües al centre, els

programes específics d’atenció a l’alumnat, difusió de bones pràctiques (Jornades, trobades

pedagògiques, seminaris,...) i activitats educatives internacionals que consoliden una actitud

oberta i positiva davant la realitat plurilingüe i pluricultural.

2.1.5.4 Gestió de centres i desenvolupament professional.

Mitjançant aquesta línea es vol donar resposta a les necessitats de formació relacionades amb

la qualificació dels docents, l’autonomia dels centres, la potenciació i millora de la funció

directiva, la innovació i recerca educatives i professionals, l’orientació escolar i l’avaluació del

sistema educatiu.

Donar resposta a les necessitats de formació relacionades amb l’organització i gestió

administrativa i pedagògica de centres educatius.

A través de la formació inicial i continuada per equips directius. Formació per a càrrecs o

tasques específiques (secretaria, orientació, tutoria,...).

Propiciar la creació i el funcionament de xarxes de centres.

Amb el foment de les modalitats formatives que potenciïn i permetin els avantatges del treball

en xarxa per a l’intercanvi d’experiències i coordinació d’equips directius i equips docents:

seminaris de zona d’equips directius.

Millorar la incorporació del nou professorat als centres educatiu.

Formació per a funcionaris en pràctiques. Formació per a funcionaris interins substituts.

Obrir el centre educatiu a la seva comunitat i al seu entorn.

Dissenyar modalitats formatives que fomentin i permetin la participació dels diferents agents

que conformen la comunitat educativa: seminaris en centre, seminaris de zona, trobades

pedagògiques de zona.

2.1.6 Conclusions

Atenent a les dades exposades anteriorment, podem arribar a les següents conclusions:

Es manté constant la proporció d’esdeveniments formatius entre els CEP.

És destacable l’impacte qualitatiu i quantitatiu de les formacions referents a la línia

prioritària 3, ensenyament de i en llengües estrangeres, degut a l’objectiu de donar

resposta a les necessitats formatives dels docents de les Illes Balears creades pel

desenvolupament del Tractament Integrat de Llengües.

Es produeix un equilibri entre modalitats transmissives i reflexives.


20

És notable l’augment del percentatge de modalitats formatives de caire reflexiu i

contextualitzades.

Tots els col·lectius han estat atesos per part de les assessories respectives.

2.2 FORMACIÓ DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS

2.2.1 Nombre d’esdeveniments

A la gràfica que es mostra a continuació podem observar el nombre d’activitats formatives que

han dut a terme els Serveis anteriorment esmentats a la Introducció i que pertanyen als

diferents serveis i/o direccions generals de la Conselleria que també intervenen en el procés

formatiu:


21

El Servei de Formació Contínua és indiscutiblement el servei de la Conselleria d’Educació,

Cultura i Universitats que més formació ofereix. A més de la formació presencial i

semipresencial, el Servei de Formació Contínua és qui desenvolupa el Programa de Formació a

Distància de la Conselleria i que s’oferta de manera trimestral.

La majoria de serveis mantenen una estadística similar en quant al nombre de formacions

ofertes en aquest bienni, excepte el Servei dels Ensenyaments de Règim Especial que destaca

per l’augment durant el curs 13-14.

2.2.2 Modalitats

Quant a les modalitats desenvolupades, el resultat no és homogeni en els dos cursos analitzats

en aquesta avaluació. És evident que la modalitat més utilitzada per oferir formació és la de

curs, i podem veure com la tendència del seu ús va en augment. Mentre, la modalitat de

seminari experimenta un descens en el curs 13-14.


22

2.2.3 Nivell de destí

El nombre d’activitats destinades a tots els nivells educatius experimenten un augment en el

curs 13-14, encara que d’igual manera és visible el descens en altres nivells de destí, com és el

cas de la formació adreçada a l’etapa de batxillerat, que mostrava certa tendència a l’augment

en el curs 12-13.


23


24

2.2.4 Àrees

En els dos cursos analitzats trobam que les àrees més destacades són les mateixes,

organització i gestió de centres, llengua anglesa, informàtica i Aicle.


25

2.2.5 Línies prioritàries

Durant el curs 12-13 es manté un cert equilibri pel que fa al nombre d’activitats ofertes per a

les línies prioritàries 2, 3 i 4. En canvi, al curs 13-14 podem observar un descens significatiu de

la línia prioritària 1 i un augment considerable de la línia prioritària 2. La formació en aquesta

línia prioritària segueix essent una necessitat manifesta en la formació del professorat, a la que

es dóna resposta amb varietat de formacions adients a les demandes.


26

2.3 RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE FORMACIÓ

Els serveis que van oferir crèdits de formació com a reconeixement d’hores per programes

educatius que s’han dut a terme durant el curs 2012-2013 i 2013-2014 apareixen a les

següents gràfiques d’aquest apartat. La distribució per activitats és:


27

Com es pot veure a les gràfiques el Servei d’Ensenyament de llengües i Programes Exteriors i el

Servei d’Innovació Educativa, que posteriorment canvià el seu nom a Servei d’Innovació i

Educació de Persones Adultes, són els serveis que més reconeixements sol·liciten per als

diferents programes educatius que desenvolupen.

2.3.1 Reconeixements per modalitats

Tant a un curs com a l’altre els reconeixements de crèdits per modalitats són pels programes

de centre amb una gran diferència respecte a altres modalitats.


28

2.3.2 Reconeixement per nivell de destí


29

Els nivells de destí que més formació reben són els dirigits a tots els nivells i a Educació Infantil

i Primària, Secundària i Formació Professional específica. Pel que fa a la formació oferta a “Tots

els nivells” podem observar que representa un 17% de la formació interna.

Allò més destacable de la lectura que podem fer del gràfic és que si es fa la suma dels

percentatges dels dos anys observarem que de manera progressiva s’ha equiparat la formació

destinada al col·lectiu de docents de l’etapa de Secundària amb la dels docents dels nivells

d’Infantil i Primària.

2.3.3 Reconeixement per àrees

L’àrea d’Educació ambiental, que té un elevat nombre de reconeixements al curs 12-13, en el

curs 13-14 manté aquesta prioritat però es produeix un augment a l’àrea Aicle i als Programes

Exteriors fruit de les demandes formatives del professorat.


30

2.3.4 Reconeixement per línees prioritàries

El global de les activitats formatives distribuïdes per línies prioritàries és el següent:


31

El fet més significatiu de la comparació de les dues gràfiques es troba en el fet que al curs 13-

14 no es va produir cap reconeixement de crèdit per a l’àrea 1, actualització en àrees i

matèries instrumentals i mòduls de formació professional.

2.4 Formació exterior de la Conselleria

Entenem per formació exterior aquella que està gestionada pels diferents departaments de la

conselleria en quant a l’organització de la gestió de les sol·licituds i del seu reconeixement

posterior però que és duita a terme per entitats externes a la Conselleria. Estem parlant, per

exemple, de formacions fetes dins programes com el Comenius o l’Erasmus Plus amb

dotacions econòmiques externes i amb les quals els docents reben formació normalment a un

altre país. Aquestes formacions són reconegudes després com a formacions pròpies de la

conselleria tal i com es preveu a les convocatòries de les distintes entitats convocants.


32

2.4.1 Formació exterior per centres

2.4.2 Formació exterior per modalitats


33

2.4.3 Formació exterior per àrees


34

2.4.4 Formació exterior per nivell de destí

2.4.5 Formació exterior per línia prioritària


35

2.5 Formacions externes a la conselleria

Les formacions externes són aquelles formacions que estan desenvolupades per entitats

externes a la conselleria (Universitats, sindicats, etc.) reconegudes per la normativa vigent i

que passen per la comissió d’homologació i reconeixement de formació a tals efectes. Una

vegada reconeguda i homologada la formació proposada per aquestes entitats externes, a les

persones participants en aquestes formacions se’ls reconeixen els crèdits de formació lligats a

aquestes activitats formatives.

Al curs 2012-2013 es varen reconèixer un total de 893 activitats i de les quals es varen produir

4.124 certificacions. Al curs 2013-2014, les activitats reconegudes varen ser 966 amb un total

de 3.355 certificacions.


36

3 PARTICIPACIÓ DEL PROFESSORAT

Aconseguir que tot el professorat participi en processos de millora i fer realitat l’aprenentatge

permanent és clau per oferir una educació de qualitat.

Parlar d’incidència de la participació implica comparar tres aspectes importants a l’hora de

valorar els resultats:

a. Nombre d’inscripcions, que ens informa de les possibilitats en termes de formació que la

xarxa de formació permanent (Servei de Formació Contínua i Centres de Professorat) així

com altres serveis de la CECU posen a l’abast del seu professorat adscrit. El nombre

d’inscrits no és equivalent a nombre de professorat individual, ja que un professor pot

inscriure’s a més d’una activitat formativa i això farà que generalment ens trobem amb un

nombre d’inscrits superior al nombre total de professorat que duu a terme formació a les

Illes Balears.

b. Nombre d’ admesos: qualsevol actuació formativa requereix d’un procés de selecció que

serà el que determinarà l’admissió o la denegació per participar a l’activitat. El procés de

selecció implica criteris diferents adequats a cada una de les activitats i poden anar des de

la selecció segons el perfil dels docents, segons el càrrec que ocupen, la selecció d’equips

docents, col·lectius amb un itinerari formatiu concret, l’ordre d’arribada de la demanda a

la selecció per equips docents, etc.

c. Nombre de certificats, que equival al nombre de professorat admès que ha finalitzat

positivament l’activitat formativa.

En les dues següents gràfiques es poden veure les xifres globals, independentment que una

mateixa persona s’hagi inscrit a més d’una activitat formativa.


37

Com es pot veure, el nombre d’inscripcions que es produïren durant el curs 2013-14 és

significativament major que el del curs anterior, amb més de 2.000 inscripcions més. Això es

deu, segurament, a la bona acceptació que el nou catàleg d’activitats formatives duites a

terme dins la línia prioritària núm. 3 (Ensenyament de i en llengües estrangeres) tengué entre

els docents de les Illes Balears.

Podem veure que d’un curs a l’altre l’augment d’inscrits produeix conseqüentment un major

nombre d’ admesos i de certificacions.

S’intenta fer per part dels assessors un seguiment acurat de les activitats formatives per tal

que la diferència entre admesos i certificats disminueixi progressivament amb l’objectiu que

tot el professorat inscrit pugui treure aprofitament de les activitats formatives a les quals

participi i també rebre la certificació corresponent.

A continuació, en les següents 6 gràfiques es poden observar les dades corresponents als

docents inscrits, admesos i certificats comptats de manera individual, amb la distinció de

formacions presencials, mixtes i a distància. Aquestes gràfiques difereixen respecte a les

anteriors en que són docents diferents i en les gràfiques anteriors es tenien en compte

inscripcions, admissions i certificacions en les quals hi podia haver docents repetits ja que

s’havien inscrit a més d’una activitat formativa.


38


39

Durant el curs 12-13 hi va haver 1079 docents que es varen inscriure tant a activitats

Presencials o Mixtes com a la modalitat d’activitats a distància.


40

En el curs 13-14 hi va haver 1192 docents que es varen inscriure tant a activitats Presencials o

Mixtes com a activitats de la modalitat a distància.

3.1 Participació per sexe

Es posa de manifest que el sector docent femení fa més formació que el masculí, però hem de

precisar que en números globals dins de l’educació infantil i primària, les dones són majoria.


41

Si ens centram en la distribució per sexe en relació al tipus de formació, el més destacable és

veure com en les formacions a distància hi ha un augment d’un 5% d’homes envers al que es

produeix en altres tipus de formacions on la majoria són dones.


42

3.2 Participació per nivell educatiu

Aquestes dades ens informen de la formació segons les etapes i els col·lectius docents. A

l’Educació Infantil, Primària i Educació Secundaria, el professorat participa més activament a

les activitats convocades, demanen formació contextualitzada als centres i compten amb

seminaris específics.


43

Una altre aspecte destacable és que la formació del professorat d’Educació Infantil, Educació

Secundària, Batxillerat, Formació professional, Centres d’Educació per Adults (CEPA d’ara en

endavant), Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP d’ara en endavant) va en

augment. Aquest increment contribuirà significativament a la seva capacitació i actualització

metodològica.

La formació tècnica i didàctica del professorat de formació professional per a la millora de la

pràctica docent és molt important per mantenir una oferta diversificada de qualitat a

l’ensenyament secundari.


44

3.3 Participació per situació administrativa

Analitzant la gràfica següent, veiem que es pot establir una analogia amb l’anàlisi del que

diuen les xifres de participació per sexe: aparentment pareix que els funcionaris de carrera fan

molta més formació que els funcionaris interins, però és evident que el nombre de funcionaris

és molt més elevat que els interins que estan en actiu.

Si comparem els dos cursos que ocupen el primer bienni del Pla Quadriennal, veim que durant

el curs 2013-2014 es produeix respecte de l’any anterior un augment de la formació d’interins i

dels docents d’escoletes. En canvi s’ha produït un descens en la formació dels docents de

l’escola concertada.

L’acompanyament al professorat que inicia la seva tasca educativa és fonamental per a la

millora de les seves competències professionals; així la formació adreçada al professorat interí

amb la finalitat d’acollir-lo, acompanyar-lo i vetllar pel seu creixement professional

s’incrementa durant el curs 2013-14 per garantir la seva capacitació i actualització

metodològica, científica, tècnica i didàctica.

En relació a la formació adreçada als docents de l’etapa d’educació infantil, l’estructura del

sistema educatiu defineix l’educació infantil com una etapa educativa única, organitzada en

dos cicles: el primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres anys, i el segon, primer

ensenyament, comprèn entre els tres i els sis anys. Impulsar i augmentar la formació a les

escoletes ha estat un objectiu d’aquest bienni amb col·laboració amb l’ Institut per a

l’Educació de la primera infància per proporcionar als infants un clima i un entorn de

confiança on es sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.


45

Si ens centram en la participació dels docents ens adonarem que el nombre d’interins

augmenta notablement en la formació a distància FaD, tal i com es pot observar a continuació:


46


47

3.4 Participació per modalitats

Les modalitats de formació responen a les necessitats metodològiques que cada actuació

formativa planteja en el seu disseny inicial. Cada una de les modalitats té unes característiques

implícites que vénen donades per qui fa la demanda, quina n’és la finalitat, quins són els

recursos i qui participa a la formació.

Les modalitats formatives bàsiques més conegudes i experimentades són els cursos, els

seminaris, els grups de treball i les jornades.

Dit això no és d’estranyar el clar predomini de les modalitats bàsiques per sobre de les

experimentals en els dos cursos del bienni que ens ocupa.

Als CEP s’intenta treballar la pràctica reflexiva i l’aplicació a l’aula des de totes les modalitats

formatives per oferir una formació diversificada que respongui a les necessitats dels centres

educatius, del professorat i del sistema educatiu, amb especial esment a les línies prioritàries

del Pla de formació i del marc legislatiu vigent.

Tota la formació a zona, centres, seminaris, assessorament, jornades, grups de treball estan

dissenyats i es porten a terme amb aquesta finalitat, de reflexió sobre la pròpia pràctica

docent en xarxa , amb projectes de treball conjunts.

Els cursos, que com veiem expedeixen el major nombre de certificats, també tenen aquest

objectiu i per això es treballa a fons amb la implementació de la fase d’aplicació a l’aula i amb

el fet de compartir amb altres docents les pròpies experiències didàctiques.

Com veiem a la gràfica els projectes de formació de zona i seminaris a centre van en augment i

això permet afavorir la formació dels equips docents i dels equips directius dels centres

educatius amb l’objectiu d’assolir la millora dels resultats acadèmics de l’alumnat.

Al llarg d’aquest bienni s’han realitzat actuacions formatives per a càrrecs directius dels

centres educatius atès que la funció directiva requereix d’un grau d’atenció específic com a

conseqüència de la diversitat de realitats i situacions a les quals s’ha de fer front en el dia a dia

del centre educatiu i de la seva funció com a vertaders impulsors de la qualitat educativa.

Aquest fet es potencia mitjançant plans de formació permanent que incideixen en augmentar

la preparació pedagògica i les competències transversals d’aquests càrrecs.


48

L’augment considerable de projectes de millora de centre ve donat pel fet que molts de

centres han iniciat un itinerari formatiu a partir de les seves necessitats, afavorint així la

formació contextualitzada. En aquests moments molts de centres educatius, sobretot de

Primària, procedeixen a consolidar els seus itineraris formatius ja que tenen una trajectòria

important de formació i reflexió de llarga durada en el temps. Aquests seminaris van

incorporant noves persones, noves idees i noves propostes de treball. Avaluació, convivència,

metodologies competencials, TIC, treball cooperatiu, resolució de conflictes i educació

emocional són alguns dels continguts que s’hi treballen.

La tendència formativa dels CEP és augmentar el nombre de modalitats centrades en el

centres que afavoreixin la reflexió pedagògica, la participació en la pròpia formació, la

formació entre iguals, la difusió de bones pràctiques i el treball en xarxa, com es veu

progressivament en l’anàlisi d’aquests dos anys.

S’ha de destacar el grau d’implicació per part de l’equip pedagògic dels CEP per dur a terme

totes aquestes modalitats formatives i impulsar propostes d’innovació educativa.

Quasi totes les modalitats contemplen activitats del blended learning, desenvolupades

mitjançant la plataforma Moodle i Edmodo, amb tots els avantatges que això suposa per

contribuir a millorar les competències del docent.

Les Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) aporten significatius beneficis en la

formació del professorat. Amb l’aprenentatge combinat presencial i virtual, blended learning,

la interacció, el respecte als diferents ritmes, la construcció col·laborativa i el docent com a

mediador en el procés d’ensenyament-aprenentatge cobren protagonisme.


49

3.5 Participació per àrees

Els canvis més significatius que podem observar quan comparam les dues gràfiques és que la

participació a l’àrea d’informàtica al curs 12-13 destaca per damunt de totes les altres àrees

com a conseqüència de la necessitat formativa lligada als canvis metodològics que la

progressiva incorporació de l’ús quotidià de les TIC suposa als centres i a les aules.


50

En cada moment les necessitats dels docents canvien en funció de les normatives o tendències

metodològiques necessàries per atendre l’alumnat. I aquest fet queda patent en la gràfica del

curs 13-14 on es produeix un augment significatiu de l’àrea de llengua anglesa i l’Aprenentatge

integrat de continguts i llengües estrangeres (Aicle) fruit de les demandes de formació per a

l’actualització i millora de l’ús de la llengua anglesa per part dels docents.


51


52

3.6 Participació per àmbits

3.7 Participació per nivell de destí

La formació dirigida a tots els nivells es manté en augment en el curs 13-14, oferint-se

formacions que d’aquesta manera poden donar resposta a les necessitats formatives arribant

així a un major nombre de docents.


53


54

3.8 Participació per tipus d’estudi

La participació en les formacions no varia molt en les dues comparatives, essent la participació

presencial la més utilitzada. Els avantatges sempre evidents d’aquest tipus d’estudi enfront a

d’altres es manifesta en situacions que permeten el contacte directe amb altres docents,

compartint i elaborant materials, eines metodològiques, així com vincles i situacions de

creativitat que tenen una menor incidència en els tipus d’estudi semipresencial i online.

3.9 Participació per línia prioritària

En la comparativa de les dues gràfiques podem observar que en el curs 13-14 es produeix un

augment de la participació en la línea prioritària 4, Gestió de centres, qualitat i

desenvolupament professional, però el canvi més significatiu és en la línia prioritària 3,

Ensenyament de i en llengües estrangeres, on l’augment de la participació dels docents és molt

més notable.


55

3.10 Participació per edats

En aquestes gràfiques queda reflectit que la franja d’edat on més formació es fa és entre els 30

i 40 anys. Aquesta franja canvia, emperò, quan parlam de formació a distància on fan ús

d’aquesta formació un major nombre de persones d’entre 20 i 30 anys.


56


57

3.11 Participació per anys d’experiència

La franja amb més participació es situa en els docents amb menys anys d’experiència produint-

se un progressiu descens a mesura que els anys d’experiència augmenten. I com en altres

casos, els docents amb menys anys d’experiència prefereixen la formació a distància FaD.


58


59

3.12 Participació per illes

El número de docents que participen a activitats formatives guarda relació, evidentment, amb

el número de centres educatius i de places docents amb les quals compta cada una de les illes

del nostre arxipèlag. Per aquest motiu, els percentatges es mostren molt estables en els dos

anys d’aquest primer bienni.


60


61

4 Qüestionaris d’avaluació

El curs 2012-2013 es va començar a introduir el tractament de qüestionaris a l’eina de gestió

de la formació creada durant aquest mateix curs 2012-13 i a la qual es donà el nom de

GestFor. Això permet extraure les dades d’aquests qüestionaris de manera conjunta per tipus.

Els tres qüestionaris que s’han aplicat al llarg d’aquest bienni són:

Informe 8. Per assessoraments col·laboratius, tots els seminaris I els Projectes de

Millora de Centre.

Informe 9. Per cursos, jornades, conferències, tallers, assessoraments entre iguals,

trobades pedagògiques de zona i congressos.

Informe per l’avaluació de les activitats del programa de Formació a distància.

(Introduït pel curs 2013-2014)

4.1 Informe 8. Assessoraments col·laboratius, Seminaris CEP, Seminaris de Formació en

centres i Projectes de Millora de Centre

Respecte a la valoració general, i sempre amb una valoració envoltant el 4, es pot observar una

millora al curs 13-14.


62

La valoració dels responsables sempre és molt bona, especialment dels assesors de CEP

encarregats de la formació.


63

Els motius per fer les activitats són molt semblants als trobats als informes 9.

4.2 Informe 9. Cursos, jornades, conferències, tallers, assessoraments entre iguals,

trobades pedagògiques de zona i congressos

S’han respost 178 informes 9 que recullen 2.245 valoracions durant el curs 2012-13 i 243

informes 9 que recullen 3.059 valoracions durant el curs 2013-14. Les valoracions van d’1 a 5,

sent 5 la millor valoració.

Algunes de les valoracions no estan relacionades amb la valoració qualitativa de l’activitat sinó

que simplement classifiquen alguns aspectes, com pot ser la motivació per dur a terme aquella

activitat formativa. Per aquest motiu, en aquests apartats una valoració d’1 no significa una

valoració dolenta, simplement que aquesta opció és minoritària.


64


65

D’aquestes sis gràfiques, 3 per curs, es pot observar com la mitjana està sempre per damunt

de 4 i allò que encara és més important, la moda és sempre 5. Es a dir, la qualificació més

posada pels docents ha estat un 5, que és la màxima.


66

D’aquestes dues darreres gràfiques es pot observar com el motiu per fer la formació no és

pràcticament mai la necessitat d’obtenir hores de formació per un posterior reconeixement en

els diferents concursos de mèrits o per la seva valoració en l’apartat dels sexennis. Els motius

principals estan repartits més o manco equitativament entre la qualitat dels ponents,

contribuir a la millora del pla de centre i la necessitat de complementar itineraris formatius.

Aquest qüestionari també ens facilita la qüalificació dels ponents que han participat en cada

una de les activitats formatives. El curs 12-13, la mitjana va ser de 4,37 amb una moda de 5. El

curs 13-14 encara millora un poc amb una mitjana de 4,46 amb la mateixa moda. Podem

deduir que els docents valoren molt positivament la qualitat dels docents seleccionats per

participar com a tals a les activitats formatives d’aquest primer bienni.


67

4.3 Informes del programa de Formació a Distància

Com ja hem dit abans, el tractament dels resultats de l’avaluació dels cursos del Programa de

Formació a Distància s’incorporaren a Gestfor durant el curs 2013-14, curs del qual

s’obtingueren 73 informes amb un total de 1.101 valoracions.


68

Cal destacar l’altíssima valoració que els cursos del Programa de Formació a Distància han

rebut en tots els seus ítems de qualificació. La moda de tots aquests ítems és de 5, la màxima

possible.

En quant a la seva tutorització, des del curs 2012-13 la tutorització dels cursos de la Formació a

Distància es duen a terme de manera majoritària per part dels membres del Servei de

Formació Contínua i dels assessors dels Centres de Professorat, atenent al seu perfil

professional i la idoneïtat d’aquest per cada una de les tutoritzacions a assignar. La valoració

que de la seva tutorització es fa és gairebé immillorable, amb una mitjana dels ítems relatius a

la valoració de les tutoritzacions de 4.662 sobre 5.


69

5 Projectes del Servei de Formació Contínua

5.1 Projecte UCMA (Ús de Continguts Multimèdia a les Aules).

El Pla de Formació Permanent del Professorat de les Illes Balears 2012-2016 marca com una de

les seves quatre línies prioritàries l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació a l'aula per tal de fomentar i propiciar l'ús habitual de les TIC a l'aula de manera

ordinària, utilitzant totes les possibilitats que aquests mitjans proporcionen per millorar les

pràctiques educatives. Dins d'aquesta línia, un dels objectius és afavorir l'ús de continguts

multimèdia a les aules que faci possible la substitució progressiva del llibre de text com a

principal material didàctic. Amb aquesta finalitat, s'ha potenciat l'oferta de formació

permanent, tant presencial com a distància, destinada a possibilitar l'ús de les noves

tecnologies dins les aules dels nostres centres educatius com a fet quotidià.

A més, durant els darrers cursos s'han realitzat la dotació del material tecnològic i la

connectivitat per poder donar les primeres passes cap a una veritable digitalització de les

nostres aules.

D'altra banda, el llibre de text, que sempre s'ha considerat una eina indispensable en qualsevol

procés de formació, es troba immers en un procés de canvi cap a un nou model més d'acord

amb les possibilitats comunicatives de l'era en la qual vivim. Els recursos educatius multimèdia

existents a dia d'avui al mercat amplien les possibilitats d'ús que ofereixen els llibres de text

tradicionals i es poden convertir ja no en un complement del llibre sinó en el seu substitut, en

cas que així ho consideri oportú el docent . A més, el seu cost econòmic és més baix que el del

llibre en format paper, el que suposa una ajuda a l'economia familiar. Tot això fa que es pugui

plantejar ja, de manera plena, la incorporació i l'ús quotidià del contingut multimèdia a les

aules dels nostres centres educatius.

Tots aquests fets estableixen un punt de partida que ha permès que la Conselleria d'Educació,

Cultura i Universitats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, des de la seva Direcció

General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional i a través de la iniciativa del Servei de

Formació Contínua, treballi pel foment i la facilitació d'una veritable regeneració pedagògica

amb l'objectiu principal de millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge que es porta a

terme a les nostres aules i, per extensió, millorar els resultats acadèmics del nostre alumnat. La

tecnologia per si sola no és capaç de realitzar una millora educativa, però sí que pot ser un

revulsiu que ajudi a incorporar noves pràctiques pedagògiques per donar resposta a les

necessitats de la societat en què vivim.

Per tot això, el Projecte d'Ús de Continguts Multimèdia a les Aules (UCMA), desenvolupat

durant els cursos 2012-13, 2013-14 (i que s’ha desenvolupat també durant el curs 2014-15 i

s’ha convocat novament pel curs 2015-16) ha respost a la intenció de la Conselleria d'Educació,

Cultura i Universitats de fomentar l'aplicació de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació a les aules. Una de les claus del projecte és oferir als centres d'educació infantil i

primària i als centres d'educació secundària públics i concertats la possibilitat de substituir el

llibre de text en format paper, que tradicionalment s'ha considerat un recurs didàctic


70

indispensable, per continguts multimèdia que es posen a l'abast de l'alumnat a través de l'aula

virtual de la qual la Conselleria dota els centres de Balears.

L'aula virtual és una plataforma educativa gratuïta a la que tenen la possibilitat d'accedir tots

els centres escolars de les Illes Balears. Actualment, al voltant d'una quarta part d'aquests

centres ja disposen d'aquesta eina que permet gestionar un espai web per compartir recursos,

textos, imatges, vídeos, arxius d'àudio ..., dur a terme activitats interactives que poden ser

avaluades i fer possible la comunicació dels alumnes entre ells i els seus docents.

Els objectius del Projecte d'ús de continguts multimèdia a les aules (UCMA), que ha comptat

també amb la col·laboració del Servei d’Ordenació i del Servei de Tecnologies de la Informació

a l’Educació, han estat:

Aprofundir en la qualitat del sistema educatiu.

Facilitar la transició de l'ús del llibre de text tradicional a les corresponents versions en

format digital.

Propiciar l'ús de continguts educatius multimèdia a les aules com a principal recurs

pedagògic.

Aconseguir que les TIC es converteixin en eines didàctiques d'ús habitual a les aules.

Millorar les pràctiques docents per a l'assoliment de millors resultats en el procés

d'ensenyament-aprenentatge.

Integrar l'oferta de materials lliures i materials de les empreses creadores de

continguts educatius multimèdia a l'aula virtual dels centres de la nostra Comunitat.

En resum, la finalitat d'aquesta iniciativa és aprofitar totes les possibilitats que els mitjans

tecnològics proporcionen per millorar les pràctiques educatives, els resultats d'aprenentatge

dels alumnes i la qualitat del Sistema Educatiu. Un valor afegit del projecte és que el cost

d'aquests continguts per a les famílies és molt més baix que el del llibre tradicional.

La contínua avaluació del Projecte ha permès impulsar les mesures necessàries per continuar

facilitant l'ús quotidià de les noves tecnologies en el procés d'ensenyament-aprenentatge amb

l'objectiu de millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat de les Illes Balears. Hi han participat

durant els dos primers cursos del bienni 2012-2014 un total de 43 centres educatius de totes

les illes i de totes les etapes educatives, amb un abast aproximat de més de 4900 alumnes, 261

grups i 162 docents durant aquest bienni.

L’avaluació del Projecte, en cada curs escolar, ha estat molt satisfactòria.

5.2 De la terra al currículum.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats de les Illes Balears, mitjançant el Servei de

Formació Contínua de la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, va


71

convocar durant el curs 2013-14 el Projecte De la Terra a Currículum perquè els centres

participants el desenvoluparan durant els cursos 2013-14 i 2014-15.

Aquest projecte, pioner a tot l'àmbit estatal, té com a objectiu facilitar l'elaboració d'un

projecte curricular integrat de centre a partir del treball pràctic de l'hort ecològic escolar, la

cuina ecològica i les arts plàstiques. Per fer-ho possible, resulta fonamental comptar amb la

participació de tota la comunitat escolar per a poder aprofitar les múltiples possibilitats que

ofereix un model educatiu basat en la col·laboració entre tots els agents que participen en

l'educació dels nostres alumnes.

El projecte forma part d'una línia formativa iniciada pel Servei de Formació Contínua durant els

tres últims cursos escolars, des de l'any 2011, i dins de la qual s'insereixen activitats de tant

èxit com han estat les Jornades d'Educació per a la Vida en les seves quatre edicions (2011,

2012, 2013 i 2014), el curs "Un món meravellós, les faules de Gunter Pauli a l'escola" (maig de

2012), el Congrés d'àmbit nacional "Una educació oberta al món. Els reptes educatius de la

diversitat cultural "(novembre de 2012), el seminari" Les faules de Gunter Pauli a l'escola

"(2012-13), el curs" Defensa dels Drets Humans "(setembre 2013) o el cicle de conferències"

L'educació, eina transformadora "que s'ha dut a terme a les illes de Mallorca, Menorca i

Eivissa.Totes aquestes activitats han mobilitzat més de 3.000 docents interessats en aquesta

línia formativa per poder aplicar-la posteriorment a la seva tasca docent.

La finalitat del Projecte és desenvolupar en els centres educatius participants, dins el marc

normatiu existent, un currículum basat en els principis de l'ecologia des d'un enfocament

multidisciplinari, constructivista, holístic i sistèmic.

Aquesta nova manera d'entendre els processos d'aprenentatge suggereix el disseny d'un

currículum integrat, que posi èmfasi en el coneixement contextual, en el qual les diverses

àrees temàtiques es perceben com a recursos al servei d'un focus central. La manera més

idònia d'arribar a aquesta integració és emprar l'enfocament de l'aprenentatge basat en

projectes, que és la fórmula ideal per experimentar el pensament sistèmic, els principis de

l'ecologia en acció i per integrar el currículum a la feina amb l'hort ecològic escolar .

Aquest currículum integrat ha d'ensenyar al nostre alumnat els fonaments de la vida, com són

els principis de l'ecologia:

Que un sistema no genera escombraries, i les deixalles d'una espècie són l'aliment

d'una altra.

Que la matèria es recicla contínuament a través de la xarxa de la vida.

Que l'energia que condueix aquests cicles ecològics prové del sol.

Que la diversitat assegura la resistència.

Que la vida, des del començament, fa més de tres milions d'anys, no s'ha repartit al

planeta en forma de combat, sinó mitjançant la cooperació, l'associació i la formació

de xarxes.


72

Ensenyar i portar a la pràctica aquests coneixements ecològics, que també són saviesa

ancestral, ha de ser un dels objectius més importants de l'educació en aquest segle.

A més, el sistema educatiu de les Illes Balears reuneix unes condicions favorables per iniciar

projectes educatius en la línia de la ecoalfabetització (moviment que es fonamenta en

comprendre els principis d'organització de les comunitats ecològiques i utilitzar aquests

principis per crear comunitats humanes sostenibles), ja que molts centres de les nostres illes

treballen l'hort escolar des de fa anys i el tenen inclòs en el currículum, principalment

relacionat amb l'àrea del coneixement del medi natural, social i cultural. Per tant, amb aquest

Projecte el que es pretenia iniciar, d'una manera gradual i pautada, és el canvi cap a un

currículum integrat a través de l'experiència dels horts i l'alimentació escolar.

Els objectius del Projecte De la terra al currículum en la seva primera convocatòria foren:

Aprofundir en la qualitat del sistema educatiu.

Desenvolupar el currículum des d'un enfocament multidisciplinari, constructivista,

holístic i sistèmic.

Integrar el currículum mitjançant l'aprenentatge basat en projectes.

Elaborar un projecte de currículum integrat de centre a partir del treball pràctic a l'hort

escolar, la cuina ecològica, les arts plàstiques, etc., amb la participació de tota la

comunitat escolar.

Millorar les pràctiques docents per assolir millors resultats en el procés

d'ensenyament-aprenentatge.

Entendre els principis de l'ecologia, experimentar la natura i adquirir un sentit del lloc.

Experimentar el món natural: aprendre com la naturalesa sosté la vida, i cultivar les

comunitats sostenibles i saludables.

Incorporar les idees d'una nova manera d'entendre l'aprenentatge, posant l'accent en

que l'alumne realitzi la recerca de patrons i del seu significat, i aconsegueixi les

habilitats per aplicar el coneixement ecològic.

El Projecte té dues fases clarament diferenciades:

• Primera fase: durant el primer curs escolar, l'objectiu és proporcionar als docents

participants la formació i orientació necessàries per elaborar un projecte curricular integrat de

centre adaptat tant als recursos materials i humans disponibles a cada centre com a les

característiques i edats de els alumnes.

• Segona fase: durant el segon curs escolar i posterior, es durà a terme la implantació, el

desenvolupament i l'avaluació del projecte curricular dissenyat en la primera fase.


73

El disseny que s'ha fet de la formació i seguiment del Projecte respon a la modalitat blended

learning o semipresencial, amb la qual cosa es duen a terme reunions periòdiques dels

participants de manera presencial i, durant tot el desenvolupament del projecte, aquests

compten també amb els avantatges que suposa comptar amb un entorn de formació a

distància que els permet estar en contacte permanent, encara que es tracti de docents de

diferents illes, i compartir de forma gairebé sincrònica tota la documentació que es va creant

en els diferents centres sota el desenvolupament del Projecte.

Els destinataris del projecte són els centres d'educació infantil i els d'educació infantil i

primària que vulguin desenvolupar, des del currículum establert per la normativa, un

currículum integrat que gira al voltant de l'hort escolar, la cuina ecològica, l'art a l'escola i que

es desenvolupi principalment a través del treball per projectes. Els centres participants són

centres de les illes de Mallorca i Eivissa, concretament l'Escoleta Municipal d'Esporles,

l'Escoleta Ses Païsses de Sant Antoni, el CEIP Sant Carles de Eivissa, el CEIP Sant Miquel de Son

Carrió, el CEIP Rodamilans de Sineu, i CEIP Son Anglada de Palma.

L’avaluació que del Projecte feren els centres participants fou en tots els casos molt

satisfactòria. Aquesta avaluació deixava constància dels progressius canvis que els centres

educatius participants han anat duent a terme de manera progressiva per tal d’implementar

un tipus d’ensenyament basat en el model sistèmic i holístic tenint com a referent el

currículum escolar vigent i que aquests canvis donaven resultats molt positius tant pels

alumnes, els docents, els centres i la comunitat escolar de la qual formen part.

AVALUACIÓ DEL PRIMER BIENNI DEL PLA...

Documents

Transcript of AVALUACIÓ DEL PRIMER BIENNI DEL PLA...