Formació històrica del lèxic

adstrat superstrat

substrat

català/valencià

Fragmentació llatí s. V eC

Llengües vulgars s. VIII-IX eC

1rs textos en català s. XII eC

Arribada llatí s. III aeC

Romanització

Bilingüisme

Diglòssia

Manlleus o préstecs

Formació històrica del lèxic

Llengües en contacte:

Substrat llengües parlades a un territori, que determinaran la conformació de la llengua posterior de la zona:

Lleng. peninsulars indoeuropees (cèltiques) i no indoeuropees (ibèric, èuscar).

Superstrat: influència d’una llengua B en un territori d’altra parla –lengua A-, sense glotofàgia:

Germànic (s. V-VIIIeC) Àrab i mossàrab (s. VIII-XVIIeC)

Adstrat: influències de veïnatge, convivència o prestigi: Anglés (Menorca s. XVIII i actualitat) Occità i aragonés. Francés, italià, alemany i portugués. Castellà Altres llengües: caló, lleng. ameríndies, etc.

Formació històrica del lèxic

Romanització: assimilació de la llengua, les lleis i els costums llatins al territori de l’Imperi Romà.

Península s. III aeC

Influències del llatí vulgar, fruit de l’evolució fonètica: lèxic comú d’origen llatí: noms d’oficis, agricultura, etc.; verbs, adj. i adv. topònims i antropònims.

Llatí vulgar, col·loquial o baix llatí

Llengües romàniqueso neollatines

Branca occidental Branca oriental

Branca iberoromànica

Branca gal·loraomànica

Català

Influències de substrat

Trets fonètics, lèxic no fonamental i toponímia.

Influències: Preromanes no indoeuropees (èuscar, ibèric)

Preromanes indoeuropees (cèltiques)

Púnic (o fenici)

Hel·lenismes Hebraismes (a través del grec i del llatí)

Influències de superstrat

Lèxic general abundant, topònims i antropònims.

Influències: Germanismes (francs i visigots): lèxic general,

militar, colors, etc. Arabismes (sobretot en el valencià): agricultura,

arquitectura, comerç, menjar, etc. Mossarabismes (mots de procedència llatina emprats per la

minoria cristiana).

Influències d’adstrat

Lèxic divers Influències

De veïnatge: francés, portugués, italià, alemany, occità, aragonés...

De convivència: castellà, anglés...

Variació lingüística i registres

Fenomen mitjançant el qual els parlants d’una llengua adopten un ús en funció de factors com: L’espai:varietat diatòpica El temps: varietat diacrònica El grup social: varietat diastràtica La situació comunicativa: varietat

diafàsica

Varietat diacrònicaVariacions que es poden situar al llarg d'un eix cronològic.

Ausiàs March (s.XV)

Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve,

ne pren a mi, que el temps passat me té l'imaginar, que altre bé no hi habita.

Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de

jaure, temps d'avenir en negun bé em pot caure:

aquell passat en mi és lo millor.

Varietat diatòpica

Condicionada pel context geogràfic Wa yeah Antònia fontJo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat, Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat.

Al mar! ManelPlantem les tovalloles, convido a un gelat,juguem amb alegria, esquivem passejants.A l’horitzó es divisen les velesd’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat.

Fer res Clara AndrésEspolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses dibuixen la persiana contra la paret. Pense com fer per a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quants dies sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sé ben bé i el dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i el temps.

Varietat diastràtica

Condicionada pel grup social i per l'actitud que s'adopta en relació amb la llengua. Argot: llengua d’un determinat grup

social Quin canguelo, tio, pensava que la

dinyava allí mateix! Molava molt com se la van muntar!

Varietat diafàsica

Depén de la situació o context comunicatiu Registres:

Col·loquial (informal) Està guerxo! Estàndard (neutre) Culte (formal) Té un ull estràbic

Registres

Col·loquial Culte Estàndard

Tema Molt variat Específic

Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit

Formalitat Poca (molt espontani)

Molta Intermèdia-alta

Intenció Intercanvi comunicatiu informal

Divulgativa (ciència)Estètica (literatura)

Cohesionar la variació

Àmbit d’ús Privat Públic Públic

Trets Col·loquialismes, vulgarismes

Tecnicismes i objectivitatSubjectivitat

Afavoreix usos extensos de la comunitat lingüística

Estàndard

Daniel Cassany i altres