Fonètica

5/21/2018 Fon tica

1/14

Apunts de fontica catalana.Les vocals Sebasti Bech

ndex dels apunts de fontica

Els sons voclics catalans (catal central)

1. Les vocals tniques

2. Les vocals tones2.1 Neutralitzaci de les vocals tones

2.2 Falta de neutralitzaci en certs contextos

3. Les vocals en contacte dins el mot

3.1 Funci sillbica (nuclear) o marginal de la i i u tones

3.1 Diftongs decreixents

3.2 Diftongs creixents

3.3 Hiat

4. Evoluci del vocalisme des del llat vulgar fins als dialectes actuals

4.1 Vocals tniques: des del llat vulgar fins als nostres dies4.2 Vocals tones: des del llat vulgar fins als nostres dies

Els sons consonntics catalans

Quadre dels sons voclics

5. Assimilaci de sonoritat doclusives (ptk bd), fricatives (fs z) i africades (ts t dzd): sonoritzaci i ensordiment a fi de sllaba (posici de coda)

6. Mode darticulaci de les oclusives sonores (bd): oclusi i aproximaci

7. Variants contextuals (allfons) de diverses unitats distintives (fonemes)

7.1 Oclusives i aproximants

7.2 Fricatives

7.3 Africades

7.4 Nasals

7.5 Laterals

7.6 Bategants i vibrants

5/21/2018 Fon tica

2/14

Apunts de fontica catalana.Les vocals Sebasti Bech 1

Els sons voclics catalans (catal central)

1. Les vocals tniques

Obertura de la Punt i mode d'articulaci Posici de la

boca Anterior o palatal Central Posterior o velar llengua

tancati

vi, vis, pins

u

bus, punts, suc+ alt, - baix

mitj tancate

b, vs, cec

o

bot, vs, sc- alt, - baix

mitj obertbe, ves, sec

bo, ponts, soc

oberta

va, vas, pans

- alt, + baix

- posterior + posterior

- labial + labial

Per exemple:Jo sc ms alt. Tu sque ho veus, oi?

[ so mez al tu si ku uz i]

Aquestes set sons voclics tnics funcionen com a fonemes, ja que distingeixen parelles de

paraules. Vegem-mho a travs dels exemples de la graella:

/i /

/e/

/ /

/a/ // /o/

/u/

/i /

ris / rs pis / pes pi/ pa gris / gros dina / dna ric / ruc

/e/

rs / ris cec / sec vent / ban rec / roc mes / mos rec / ruc

/ / pes / pis sec / cec pes / pas vels / vols beta / bota pes / pus

/a/ pa/ pi ban / vent pas / pes sal / sol ham / om nas / nus

// gros / gris roc / rec vols / vels sol / sal os / s pont / punt

/o/

dna / dina mos / mes bota / beta om / ham s / os ros / rus

/u/ ruc / ric ruc / rec pus / pes nus / nas punt / pont rus / ros

5/21/2018 Fon tica

3/14

Apunts de fontica catalana. IES Olorda.St. Feliu de Llobregat. S. Bech 2

2. Les vocals tones

Obertura Punt i mode d'articulaci Posici de

de la boca Anterior o palatal Central Posterior o velar la llengua

tancat

i

vinet, pineda

u

pontet, boteu, sucar + alt, - baix

mitjencegar, sec, panet

- alt, - baix

obert - alt, + baix

- posterior + posterior

- labial + labial

Per exemple: Volem la melmelada degrosella.

[buli m l mmla vuze]

2.1 Neutralitzaci de vocals tones

Quan esdevenen tones, les vocals anteriors mitjanes i obertes (/e, , a/) es pronunciencom a vocal neutra []i les posteriors labialitzades (/u, o, /) passen a sonar [u].

Anteriors i centrals mitjanes i obertes Posteriors mitjanes i tancades

Fonemes Neutralitzaci Fonemes Neutralitzaci

/ e / vns (venir) [] venia (venir) / o / s (bstia) [u] osss/ / vens (vendre) [] venia (vendre) / / os (part del cos) [u] osss/ a / pagues [] pagar / u / rus [u] russet

/ e / pegues [] pegar / o / ros [u] rosset/ a / bala [] embalat / u / punt [u] puntet/ / vela [] envelat / / pont [u] pontet

2.2 Manca de neutralitzaci en certs contextos

La /e/tona es pronuncia a [e](i no pas vocal neutra []) en els contextos segents:[ea ] real, teatre, crear, oce, ocenic, ideal, idear, ...[e] rea, realisme, teatral, reacci, reaparici, idealisme, cineasta, rehabilitar...[e] aeroport,aerdrom, israelita, engraellat, paellera ...

[e ] teric, elic, arqueleg, espeleleg, meteor, camalenic...[eo ] torre, orfe, camale, ne, pante, Napole ..Altres mots en qu no es produeix neutralitzaci deao de etona:

loe,amn,alleluia,...; i, a vegades, Nadal, pera, maremgnum...

La /o/pot pronunciar-se [o]i la /e/, [e]en els contextos segents:[ol] a voltes: alvol, nuclol, aurola, ...[uo] a voltes:fastuositat, virtuosisme, duod, ...; habitualment:fluorur, duodecimal...[eo], [oe] a voltes: neollat, neoclssic, ... ; habitualment: vdeo, estreo, loe ...

Per exemple: Per Nadal a les rees dels peatges passaran un vdeo sobre els oceans.[p naal lz aez ls peas psan um bi eo so lz useans]

5/21/2018 Fon tica

4/14

Apunts de fontica catalana.Les vocals Sebasti Bech 3

3. Les vocals en contacte dins del mot (catal oriental)

3.1 Funci sillbica (nuclear) o marginal de la i i de la u tones

io utones:

/i/ /j/

;/u/ /w/

Vocal

(nucli sillbic)

Consonant

(marge de la sllaba)Posici | __ consonant; consonant __ ...

Inicial de sllaba o postconsonntica

| __ vocal; vocal __ vocalInicial de sllaba seguida de vocal

/i/tona o /j/ [i] in-di; vin-dr, ri-e-ra, gl-ri-a [j] hiha bo-ies, iestan b/u/tona o /w/ [u] u-sar; cu-e-ta, pr-du-a [w] hoha vist: ca-uen

Hiat I/ uconsonant

Per exemple:El pi-a-nis-ta i-el vi-o-li-nis-ta no-els ve-uen.

[ pinist j iulini sta noz wn]

io utones:/j/ /w/

Semivocal(marge de la sllaba) Semiconsonant(marge de la sllaba)

Posici vocal __ ...Desprs de vocal

/k/ __ vocal; // __ vocalEntre/k/o //i una vocal

/j/(tona) [i] re-mei, cui-na, mai-na-da/w/(tona) [u] mou, ciu-tat, vaucau-re [w] qua-tre un-gents

Diftong decreixent Diftong creixent

Per exemple:LAn-dreudiuque a-vi-at pa-ga-reula quo-ta del clu-b e-qes-tre.[lndeui u kiat pvul kwta e cl up kwest]

3.2 Diftongs decreixents

El diftong decreixents un grup format per una vocal(el nucli) i una semivocal("i" o "u"tona, element marginal) pronunciades en una sola sllaba.

Semi- Vocals tniquesvocal i e a o u

i [i i] xxx [ei] reina [i]feina [ai] espai [i] boira [oi]St.Boi [ui] cuinau [i u] estiu [eu] lleu [u] veu [au] cau [u]plou [ou] roure [uu] duu

Vocals tones

i ui [ii] xxx [i] reineta, feinassa, mainada [i] boirs, cuinetau [iu]riur [u] lleuger, veurs, cauran [u] ([u])plour, roureda

5/21/2018 Fon tica

5/14


3.3 Diftongs creixents

En una seqncia iniciada per la consonant velar /k/o //, el diftong decreixents la uni

en una nica sllaba duna semiconsonant velar [w] amb una vocal, que fa de nucli de la

sllaba, com ocorre als mots guan-te-ra[wntea]i a-qu-tic[kwatik].

Semi- Vocals tniques

cons. i e a o u

w [w i ]

adeq,

ping

[we]

adeqs,

aigera

[w]

pasqetes,

llengeta

[wa]

quatre,

guarda

[w]

quota,

eguota

[wo]

aqus,

paraigu

[wu]

xxxxx

Vocals tones

i u

w [wi]

adeqi, ambigitat

[w]

qesti, equaci, aiges, egua

[wo]/ [u](simplificaci)

quotidi, linguodental

3.3 Hiat

El hiats la pronunciaci de vocals contiges en sllabes diferents; i com que les vocals

fan de nucli sillbic, en principi, tenim tantes sllabes com vocals:

cre-en, re-es-truc-tu-ra, a-e-ro-port, ne--fit, o-ce--nic, tra--ci-.

Vegem diversos casos de grups voclics (duna paraula) que contenen una io una u.

La / i / o la /u/ del grup s tnica. No hi ha diftong:

ve-, ru--nes, pe-c, Ra-l;

La / i / o la /u/ t un accent subjacent no realitzat, com a venat/veinat/(l'accent del radical

venno es realitza a venat, per fa que / i / continu sent plenament vocal). No hi ha diftong:

ve--nat (ve-); ar-ra--mat (ra-m); tra-i-r, tra--ci- (tra-ir);

El so [u]prov de la neutralitzaci dels fonemes /o/o //. No forma diftong (i amb ms ra

encara, si conserva un accent subjacent):

ra-o-nar[runa](ra-o-na, ra-), vi-o-l (vi-o-la), a-bra-o-nar(a-bra-o-na, bra-);

lle-o-neta [unt](lle-: hiat) ben diferent de llau-ne-ta[unt](llau-na: diftong).

La /i/ o la /u/ apareix darrere una consonant i davant una altra vocal (Consonant __ Vocal).

No forma diftong en els registres formals (llevat que formi un diftong creixent, kw- i gw-):

ri-e-ra, me-m-r

i-a, con-di-ci-

, pr-d

u-a, p

u-e-ril.

La /i/ o la /u/ inicial dun mot com informaci, incidir, impressio utilitzarentra en contacte

amb la darrera vocal del prefix en formar-se un compost. No es produeix digtong:

con-tra-in-for-ma-ci-; re-in-ci-dir, so-bre-im-pres-si-, re-u-ti-lit-zar;

observeu: reu-nir(aplegar), per re-u-nir(tornar a unir) (sentit com a compost).

La /i/, morfena de subjuntiu present de la 1 conjugaci, safegeix a un radical verbal acabat

en vocal. No forma diftong:

can-vi-, e-va-cu-s, cre-, llo-n, es-gla-.

La /u/ apareix, en la lectura, escrita darrere d'una lletra "c". Es llegeix formant hiat:

e-va-cu-a-ci-, in-n-cu-a;per darrere de la lletra q es llegeix com un diftong creixent: qua-tre, qes-ti-.

5/21/2018 Fon tica

6/14

5/21/2018 Fon tica

7/14

Apunts de fontica catalana. IES Olorda Sebasti Bech

4.2 Vocals tones: des del llat vulgar fins als nostres dies

Del llat clssic al llat vulgar Tot el catal Dialectes

Vocals llargues > tancades; breus > obertes Abans fi del s. XIII S. XIII i XIV

Tot loriental Central, ro> i u < i u i u i

,,,,> e o a a e + a >

MRT(M) > miado miad >miat miat miat

,, SCR(M) > seua seua su su

, MR(M) > amoe amor mo >mo mor (ross

A+con RSS > rsas; RPHANA 1 rzes;rfena r zs; rfn r zs;rf

,, CRRB(M) >koreba ora kor kur

DRT(M) > duetja dueza duz duz - E 3 FRT(M) > frte frt frt frt

- O 3 PRT(M) >prto; MO>amo prt; am (>ame/amo) prt; am prt; am (

- A 2 CANTB(M) > kantaba kantava/ kantaa kntav knta/

Catal occidental MallorquCentral, rmenorqu

Dialectes catalans actuals

Notes sobre les vocals tones:

1. A(posttnica seguida de consonant) > e; per exemple: CNMM > cnem, MBANT > amaven, DCS2. La Afinal es conserva com a CANTB(M) o CANTBAT > cantava(jo = ell) [en nord-occidental, per

esdev e(vegeu nota 1).3. Les altres vocals finals es perden: MC(M), MCS> amic, amics; VRD(M), VRDS > verd, verds; M

consonntics es pot conservar com a e(o o) de sosteniment:TURR(M), NSTR(M), HSPT(M), COR(M4. Des dantic, en molts parlars occidentals, la /e/inicial esdev /a/: ascolta, ascala, antendre, ansenyar... i, fins i

5/21/2018 Fon tica

8/14

Apunts de fontica catalana.Les consonants Sebasti Bech 7

Els sons consonntics catalansTot i que el quadre presenta els sonsconsonntics, els enllaos de color permeten de descobrir les

diferents variants (els allfons) de les diverses unitats distintives (fonemes).

Bila-

bial

Labio-

dentalDental

Alveo-

lar

Prepa-

latalPalatal Velar

Labio-

velarSonor - + - + - + - + - + - + - + - +

Oclusiu p b t d k Aproximant j v wFricatiu f v s z Africat ts dz t dNasal m n n n Lateral l l l Bategant Vibrant r

5. Assimilaci de sonoritat doclusives (ptk bdg ), fricatives (fs z

)i africades

(ts t dz d ): sonoritzaci i ensordiment a fi de sllaba (posici de coda)

Consonants oclusives, fricatives i africades

__ (pausa): El tub! [p].Agns![s].Sha petat![t]. (ensordiment)__ cons. sonora:Ducbosses []. Vaigb [d]. Lesveu[z]. (sonoritzaci)__ cons. sorda:Ductrastos [k, s]. Faigte [t]: beuste [s]. (ensordiment)

Consonants oclusives (noms)

__ # (fi de mot) + vocal: han dut # aigua [t]; disc #nic[k]. (ensordiment) Consonants fricatives i africades (per no pas les oclusives)

__ # (fi de mot) + vocal: dos# homes[z]; mig# any. (sonoritzaci)

6. Mode darticulaci de les oclusives sonores (bd

): oclusi i aproximaci

Oclusiu en posici inicial (posici datac):

(pausa) __ : Vine [b]!Digues-ho [d]! Guanyem []?oclusiva o nasal __ : Potbaixar [b]. Vindr [d]?Vinga []!vocal + l+ d: s eldia[d]. Quina calda [d]!

Oclusiu en posici final de sllaba (coda)__ oclusiva sonora o nasal: Capgat [b]. Potbaixar [d]. Scnou [].__ fricativa sonora: Sapgirar [b]. Totzeros [d]. Nesticgels [].

Aproximant (posici datac, entre vocal i vocal, semivocal i vocal, vocal i semiconsonant)

voc (semivoc) __ voc:La voleu veure[]. Ladna []. Agafan [v].voc (semivoc) __ semiconsonant + voc:Laigua de laigera [v].voc + fricativa __ voc: Vasbaixar []. Vasdir-ho []. Feixgruixut [v].voc + r+ __ voc:Arbo []. Ordre []! Sn cargols [v]?voc + l++ voc:A lalba el veies []?voc + l+ v+ voc:Alg melguardar [v]?voc __ l+ voc:Lesblaves []! Feiesglobus [v]?voc __ + voc: Persegueixbruixes []?Vas perdrels []? Deugratar-se [v].

5/21/2018 Fon tica

9/14


7. Variants contextuals (allfons) de diverses unitats distintives (fonemes)

7.1 Oclusives i aproximants (Concreci i ampliaci dels apartats 5 i 6)

7.1.1 Oclusives i aproximants no graduals en posici datac

b

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /b/lletres:bi v.

[b] || (pausa) __ : Vine!Baixveu llavors?

oclusiva o nasal __ : mbar, futbol / van venir, totbo;[bb]certs mots, __ l: amable, noble, poble, poblaci; (geminaci)

[] entre vocals (vocal ... vocal o vocal + semivocal ... vocal)

voc __ voc: acab / vaben b, vaubeure; (aproximaci)voc + fricativa __ voc: esborra / condueixb; (aproximaci)voc + l__ voc: alba / el veus; (aproximaci)voc + o r__ voc: arbust / manar-vos-ho; (aproximaci)

voc + __ ro l+ voc: lablava / noblanquegeubruses. (aproximaci)

d

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /d/lletra:d.

[d] || (pausa) __:Digues!Dos noms?

oclusiva, nasal o l+ __ : maragda, endur, calda, sapdonar;[] entre vocals (vocal ... vocal o vocal + semivocal ... vocal)

voc __ voc: la diada / dedem, vaudonar; (aproximaci)voc + fricativa __ voc: esdev / produeixdiners; (aproximaci)voc + o r__ voc: ardor / amordecidit; (aproximaci)

voc + __ r+ voc: vidres / compresdraps; (aproximaci)

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: //lletres:g,gu, q.

[] || (pausa) __: Guaita! Gossos, ara?

oclusiva o nasal + __ : tingui, vamguanyar, totgris.[]certs mots, tnica __ l: regla del segle; (geminaci)

[] entre vocals (vocal ... vocal o vocal + semivocal ... vocal)

voc __ voc: segueix b, vauguanyar; (aproximaci)voc + fricativa __ voc: esgarrapa, produeixgots; (aproximaci)voc + l__ voc: alga, elguanyes; (aproximaci)voc + o r__ voc: cargols, margrossa; (aproximaci)

voc + __ r, low+ voc: aigeragran; (aproximaci)

p

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /p/lletra:p.

[p] poma, camperol[pp] certs mots, tnica __ l: triple; (geminaci)

t

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /t/lletra:t.

[t] t moltatraa.

k

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /k/lletres:c, qu, q (q, k).

[k] cos, quatre, quin,kiwi

[kk]certs mots, tnica +__+ l: tecla, miracle, article; (geminaci)

5/21/2018 Fon tica

10/14


7.1.2 Oclusives i aproximants finals de sllaba

/b / i /p /

Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /bp/lletres:bip.

[b] __ cons. nasal: submar, abnegaci, capms, hipnosi / tubnou; (sonoritzaci)__ oclusiva o fricativa sonora: subdirector / repzeros, popgros; (sonoritzaci)

[p] __ consonant sorda: dissabte, rptil / sapcatal, capclar; (ensordiment)__ # (fi de mot) + vocal: no cap # aqu, tip #i # fart; (ensordiment)__ || (pausa): el llop, un tap; (ensordiment)

[] m+ __ + consonant: comptar, redempci / comprar; (emmudiment)m__ # (fi mot): tomb, rumb, ambtu i amb ell, camp, corromp. (emmudiment)

[b] amb+ vocal: ambell i no amb mi; (sensibilitzaci)[p] m + __ (imperatiu) # + hi/ ho: irromp # hi, interromp #ho; (sensibilitzaci)

Posici final de sllaba dins el mot (dicci no emftica)

[m] __ + m : submar[summri ]; capms[kammas]; (sonoritzaci, nasalitzaci)__ + n : abnegaci[mnvsio]; hipnosi [imnsi] (sonoritzaci, nasalitzaci)

/d / i / t /

Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /dt/ lletres:di t.

[d] __ nasal: adnat, administrar, atmosfera, cotna, / compratmillor; (sonoritzaci)__ oclusiva o fricativa sonora: addici / miratb; (sonoritzaci)__ altres cons. sonores: atleta / totli plau; (sonoritzaci)

[t] __ consonant sorda: adscrit, setcincies / cidctric, dutcantant; (ensordiment)__ # (fi de mot) + vocal: quietud # immensa, dit #aviat, tot# o res; (ensordiment)__ || (pausa): el fred; ben aviat; (ensordiment)

[] no l + __ # (fi mot): examinand, herald; cant, anant, alt. (emmudiment)r+ __ + s # (fi mot): records, concerts (per certara[srta]); (emmudiment)

[t] n + __ (gerundi) # + hi/ ho(pronoms): anant # hi, mirant #ho; (sensibilitzaci)[t] n + __ # + vocal (habitual i recomanable, en certs casos):

quant # s, cent #homes, vint #anys, vint-i-dos, Sant #Andreu (sensibilitzaci)


[m] __ + m: administrar[mministra]; atmosfera[mmusfer];(sonor., nasal., labialitz.)[n] __ + n: cotna[konn], tnic [nnik]; (sonor., nasal., labialitz.)[l] __ + l: atleta[llt], atles[al ls]; (sonoritz., lateralitzaci)

/ / i /k / Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /k/lletres:g, c, x (q, k).

[] __ nasal: sintagma, ignorant, dracma,tcnic/scmort; (sonoritzaci)__ oclusiu sonor:maragda / esticbo, sacbuit; (sonoritzaci)__ fricatiu sonor: suggerir; czema, examen, xit [z]/ scjo; (sonoritzaci)__ altres cons.:/ Iraqlliure; (sonoritzaci)__ # + vocal: ndex #alfabtic, fax #nou [z]. (sonoritzaci)

[k] __ consonant sorda: accident, lxic [ks]/ cstigpendent,faxpetit; (ensordiment)__ # (fi de mot) + vocal: groc# i vermell, cuc# amagat; (ensordiment)__ || (pausa): un cec. LIraq?Ben sec! Ben fix? [be fi ks]; (ensordiment)

[] n+ __ | (fi mot) > []: tincsang; cinc, trenc; (emmudiment)

5/21/2018 Fon tica

11/14



[] __ + m: sintagma[sintam], dracma[dram]; (sonor., nasalitz.)

__ + n : ignorant[inuan],Ignasi; tcnic[tnik], arcnid; (sonor., nasalitz.)

7.1.3 Aproximants graduals (amb trets voclics)

/ j / i /w/ Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /j/lletra:i; fonema:/w/lletres:u, .

[j] __ vocal: hiat, ianqui, boia / his, tu iell maiacabeu; (consonant)

[w] __ vocal: uadi, couen/ aneua Vic, no hos; (consonant)

ko / v__ vocal: quatre, aiges; (semiconsonant)

/ j / i /w/ Posici final de sllaba (coda). Fonema: /j/lletra:i; fonema:/w/lletra:u.

[i] vocal __ : mai, remeis, eina, beneit / mha influt. (semivocal)

[u] vocal __: veu, cou, caut / port uniforme. (semivocal)

7.2 Fricatives (Concreci i ampliaci de lapartat 5)

7.2.1 Fricatives en posici datac

/ f / Posici inicial de sllaba (atac).Fonema: /f/lletra:f.

[f] far, agafa.

/z /

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /z/lletres:s, z (x).

[z] zero, casa, gasos / examen, exrcit [z] [zamn, zrsit].

/ s / Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /s/lletres:s, ss, c, , sc (x).

[s] son,ciri, caa, ascendissin; taxi, taxa [ks].

/ / Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: //lletres:g, j.

[] ginjol,jagemega, vagi passejant, grapejar, prevegi.

/ /

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: //lletra:x, ix.

[] xfec,xiuxiuejar, baixa.

7.2.1 Fricatives en posici de coda

/ f / Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda).Fonema: /f/lletra:f.

[f] __ consonant sorda: bafpudent; (ensordiment)

__ || (pausa):Dnam el bolgraf. Quin baf! (ensordiment)[v] __ consonant sonora: afgans / serfde la gleva. (sonoritzaci)

__ # (fi de mot) + vocal: buf #intens, escalf #amors. (sonoritzaci)

/z / i /s /

Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /z s/lletres:s, , s, c(x).

[z] __ cons. sonora:feliment,esma / gasnatural, gosgras; (sonoritzaci)

g __ cons. sonora:exvot[zbt]/ndexnou[z]; (sonoritzaci)__ # (fi de mot) + vocal:pas #antic, dol# avui; fixara[z]. (sonoritzaci)

5/21/2018 Fon tica

12/14


[s] __ consonant sorda: mastega, espia / gascar, aquest avi, elst; (ensordiment)k __ consonant sorda: exponent / infixfreqent[ks] (ensordiment)

__ || (pausa):Un pis? El gos!Dos boligrafs?Un fax?[ks] (ensordiment)

[] nasal palatal + __ #: banys[ba]; (palatalitzaci)[] nasal palatal + __ # voc. o cons. sonor: banys oberts[ba urs]; (palatal., sonoritz)

[] aquest+cons.: aquest dia, aquests(mai davant vocal:aquest amic) (emmudiment)t__ # (fi de mot): raigs, safareigs; (emmudiment)

Posici final de mot, pronunciaci rpida

[] __ # s- > s: dos#cents[dosens]/ per vasseparar; (elisi = simplificaci)__ # z- > z: les#zones[lzons]/ per veuszebres; (sonoritzaci, simplificaci)__ # >>: els#xfecs[afks]/ per vasxiular; (palatalitzaci, simplificaci)__ # >> : els#jocs[ks]/ per hasjugat; (sonorit., palatalit., simplif.)

__ # r>rr>r: dos#rics[dorks]/ per vasriure; (vibrantitzaci, simplific.)

/ / i / /

Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: //lletres:ig, g, ixix.

Africaci de // [t]

[t] __ # + cons. sord: rodeig# feixuc(de rodejar[]); (africaci, ensordiment)__ || (pausa):Ho preveig! (deprevegi[]); (africaci, ensordiment)

[d]__ # + cons. sonor:fangueig# molest;(defanguejar[]) (africaci, sonoritzaci)

__ # + vocal: grapeig# intolerable;(de grapejar[]) (africaci, sonoritzaci)

Ensordiment o sonoritzaci de //

[] __ consonant sorda: serveixpoc / coixsovint; (ensordiment)__ || (pausa): Serveix! (ensordiment)

[] __ consonant sonora: condueixb. (sonoritzaci)__ # (fi de mot) + vocal: baix# o # alt, ofereix #ous. (sonoritzaci)

7.3 Africades

7.3.1 Africades en posici datac

/d/ Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /d/lletres:tg, t j.

[d]platja, mitges, rebutgen, lletja, trepitges, desitjat./t / Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /t/lletra:tx (ch).

[t] cotxetxec, fletxa, escabetxar, empatxar, Chicago.

7.3.1 Africades en posici de coda

/d/i/t /Posici de neutralitzaci de sonoritat. Fonemes: /d, t/lletres: tx, -igog

[d]__ cons. sonora: rebuignotable, designou; empatxde pa; (sonoritzaci)__ # + vocal: mig# obert, trepig #audible; despatx #obert. (sonoritzaci)

[t]__ consonant sorda: enuigconstant, migperdut; cartutxtirat. (ensordiment)__ || (pausa): Gaire lleig?Quin capritx! (ensordiment)

5/21/2018 Fon tica

13/14


7.4 Nasals

7.4.1 Nasals en posici datac

/m/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /m/lletra:m.

[m]mamaremho hamanat./n/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /n/ lletra:n.

[n] noieta, enraona;.

/ /

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema://lletra:ny.

[] canya,nyanyo.

7.4.2 Nasals en posici de coda (neutralitzacions i assimilacions)

/m/

i/n/

A fi de sllaba i de mot (coda). Fonemes: /m n/lletres: m,no -nt.

Neutralitzaci. Assimilacions del punt darticulaci de /m/i /n/(no pas de //)[m] __ cons. bilabial: campana, immoral, canvia / emveu, unbol; (labialitzaci)

[] __ cons. labiodental: amfiteatre, confecci / anemfent, unferro. (dentalitzaci)

Assimilacions del punt darticulaci de /n/(no pas de //ni de /m/)

[n] __ cons. dental: entrant-hi, enduria / undia entenia; (dentalitzaci)

[n] __ cons. alveolar: ven-la, enraona / ensap, venroba;

[n ] __ cons. palatal: enginy enlluerna / enllepa, unxoc; (palatalitzaci)

[] __ cons. velar: lungla, enquesta / ungat, encosta. (velaritzaci)

n+ __ # (fi mot) > []: tinc# sang#; (velaritzaci)

7.4.3 Nasals en posici de coda (casos de manteniment doposici)

/m/

,/n/

,/ /

A fi de sllaba i de mot (coda). Fonemes: /m n/lletres: m(mp),ny,n o -nt.

Oposici de fonemes a fi de mot i en certs altres contextos

[m] / [n]: som/ sn; rem/ ren; el camp / el cant; el comte, el compte / el conte;

[m] / []: un rem/ un reny; uns pams / uns panys;

[n] / []: un ban/ un bany; uns pans / uns panys;

Manteniment del punt darticulaci

[m] __ consonants linguals: premsa, somriu, compte / emsurt, ham rovellat;

__ # (fi de mot) + vocal: ram# agafat, fullam# humit;__ || (pausa): Un pam! Quin bram!Anem!

[n] __ consonants alveolars: conseqent, conreu / ensurt, han rodat;

__ # (fi de mot) + vocal: un #home, compon# obres;__ || (pausa): Quin?Hi van!

[] __ qualsevol consonant: banynou, anydolent, estanyple;

__ # (fi de mot) + vocal: company# agrads, ateny# objectius;__ || (pausa): Un pany! Quin bany!Em pertany!

5/21/2018 Fon tica

14/14


7.5 Laterals

7.5.1 Laterals en posici datac

/l/ Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /l/lletra: l.

[l] la vila sola;

[ll] vocal __ vocal:pellcula, collecci, tilla(atleta, atles). (geminaci)

/ /

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: //lletra: ll; fonemes: //lletres:tll.

[] lliri, colla.

[]vocal __ vocal: bitllet, ametlla; Vall-llbrega. (geminaci)

7.5.2 Laterals en posici de coda

/l/ Posici final de sllaba (coda). Fonema: /l/lletra: l.

[ l ] __ cons. dental: volta / meldola; (dentalitzaci)

[l] __ cons. alveolar: cala, colze / ellector, estilnou, calsortir;

__ # (fi de mot) + vocal:fil# agrads;[ l ] __ cons. palatal: aljub; elxoc i elnyanyo, volgirar; (palatalitzaci)

[] vocal central o posterior + l: elvolridcul, sal. (velaritzaci)

/ / Posici final de sllaba en el mot (coda). Fonema: //lletra: ll.

[] __ cons. o vocal: vallbonica, pellgrassa, sorollterrible, ballam;

__ || (pausa): Quin clatell! Quin coll!

7.6 Bategants i vibrants

7.6.1 Bategants i vibrants en posici datac

//

i/r/

Posici inicial de sllaba. Fonema: //(bategant)r;fonema/r/(vibrant)r, rr.

[] vocal __ vocal: cara, vora.

cons. oclusiva o aproximant __ : vidre, gras, tres;[r] # (inici de mot) __ :roda,ros(mai //);

consonant __ : folre, Enric(mai //).

vocal __ vocal: carro, arrs, arrossega.

7.6.2 Bategants i vibrants en posici de neutralitzaci

//i /r/ Posici final de sllaba en el mot (coda). Fonemes: /, r/lletra: r.[] context lax (sllaba tona, ...): corbat[kuat]o [kurat];

__ # (fi de mot) + vocal: amor #immens, motor# engegat;[r] __ consonant (generalment):port, carta;

__ # (fi de mot) + consonant: amor #turbulent, motor# nou;

[] __ # (fi de mot): cantar, mirar, pastor/ amb excepcions; (emmudiment)

__ + (grup) cons. + (certs mots): arbre, prendre; (emmudiment)

[] __ # (fi de mot) + vocal: anar-hi, tocar-ho(infinitiu + pronom); (sensibilitzaci)

[r] __ # (fi de mot) + consonant: mirar-te, tocar-lo(infinitiu + pronom);(sensibilitzaci)

Fonètica

Documents

Transcript of Fonètica