Flotabilitat d'un submarí

12
FLOTABILITAT D’UN SUBMARÍ Els alumnes de 2n d’ESO apliquen el mètode científic

Transcript of Flotabilitat d'un submarí

Page 1: Flotabilitat d'un submarí

FLOTABILITAT D’UN SUBMARÍ

Els alumnes de 2n d’ESO apliquen el mètode científic

Page 2: Flotabilitat d'un submarí

Per què un submarí pot submergir-se i emergir?

1. Comencem amb una pregunta...

Page 3: Flotabilitat d'un submarí

“El submarí emergeix perquè té uns dipòsits plens d’aire que el fan surar i es submergeix quan omple d’agua aquests dipòsits”

2. Formulem una hipòtesi...

Page 4: Flotabilitat d'un submarí

Un cos menys dens que l’aigua sura, si és més dens, s’enfonsa.

La densitat d’un cos depèn de la seva massa i del seu volum. Un cos amb una massa gran i un volum petit serà molt dens i un cos amb massa petita i volum gran serà poc dens.

El principi d’Arquimedes diu que tot cos submergit en un fluid experimenta una força vertical i cap amunt, anomenada empenyiment (E), igual al pes de fluid que desallotja.

3. Recollim informació...

Page 5: Flotabilitat d'un submarí

Un submarí, tot i ser metàl·lic, quan està ple d’aire ocupa un volum molt gran amb una massa relativament petita i la força d’empenyiment de l’aigua farà que suri.

Quan estigui ple d’aigua tindrà el mateix volum i la massa serà molt més gran.

L’empenyiment serà el mateix i no serà suficient per fer surar el submarí.

3. Recollim informació...

Page 6: Flotabilitat d'un submarí

4. Experimentem per demostrar la hipòtesi...

Objectiu:

Simularem un submarí que es pugui omplir i buidar d’aire.

Page 7: Flotabilitat d'un submarí

Material:

Ampolla d’aigua amb forats als costats i el tap foradat.

Tres canyetes de refresc.

Monedes o peces metàl·liques.

Dues gomes elàstiques. Un globus. Cinta adhesiva.

Page 8: Flotabilitat d'un submarí

Construïm el submarí... 1r: Foradar el tap de

l’ampolla. 2n: Unir les canyetes per

aconseguir un tub llarg i fer-lo passar a través del forat del tap de l’ampolla.

3r: Enganxar el globus a l’extrem d’una de les canyetes de refresc amb cinta adhesiva.

4t: Introduir el globus dins de l’ampolla i tapar-la.

5è: Omplir un recipient amb aigua i posar el submarí a dins.

Page 9: Flotabilitat d'un submarí

Bufant per la canyeta aconseguim...

...que si el globus està ple d’aire, el submarí es manté a la superfície.

... Mentre que quan el globus es desinfla, l’ampolla s’omple d’aigua, i el submarí s’enfonsa.

Page 10: Flotabilitat d'un submarí

Si volem que el submarí torni a la superfície, només hem de tornar a omplir d’aire el globus. Mireu com surt l’aigua pels forats!

Page 11: Flotabilitat d'un submarí

Un submarí pot submergir-se i emergir perquè a dins té uns dipòsits que quan estan plens d’aire disminueixen la densitat del cos i quan estan plens d’aigua l’augmenten fent que la força d’empenta els mantingui dins o fora de l’aigua segons volguem.

5. Conclusió:

Page 12: Flotabilitat d'un submarí

L'Ictineu II fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Fou el primer submarí propulsat a vapor el 2 d'octubre de 1864. 

Quatre compartiments estancs de 8 m3 situats simètricament a banda i banda garantien la flotabilitat del submarí quan aquests estaven buits. Aquests compartiments podien ser inundats a voluntat per tal de submergir-se. Emergir a la superfície s'aconseguia injectant aire als compartiments amb una bomba. Un pes que es desplaçava longitudinalment a través d'un rail permetia mantenir l'horitzontalitat durant la navegació submarina.

L’Ictineu II