EL NOSTRE POBLE:FLORA I

FAUNA

Ferran Gamisans

Martí Garcia

INTRODUCCIÓ:

LA VEGETACIÓ I FAUNA DE LES TERRES BAIXES

DE CATALUNYA

A l’interior de Catalunya els boscos tendeixen a desaparèixer perquè hi fa més calor, no hi plou tant. A l’interior hi trobem arbustos, com la farigola, el romaní, etc. També hi trobem arbres com pins, alzines i roures.

De pins hi ha el pi blanc que està en les zones soleiades i el pi negre en les zones obagues.

A les zones muntanyoses de menys altitud hi ha senglars, guineus, conills, esquirols...

Pel que fa als ocells, trobem mussols, òlibes...

A les planes hi viuen conills, llebres i perdius roges. També hi ha rèptils com sargantanes i llangardaixos.

Als rius hi viuen diversos peixos d’aigua dolça com truites, carpes i barbs.

Els llocs humits són el refugi d’alguns amfibis com les granotes i els gripaus.

ELS OCELLS DEL BOSC QUE

POTS OBSERVAR MÉS

FÀCILMENT

Gamarús, aligot, tudó, cucut, gaig,

merla, pit-roig, mallerenga carbonera,

mallerenga cuallarga, mallerenga

emplomallada, mallerenga petita,

cargolet

Pinsà, raspinell

OCELLS DE RIU PRESENTS A LA

PRIMAVERA I A L’ESTIU

Cames llargues (Himantopus

himantopus)

Martinet de riu (Nycticorax nycticorax)

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Martinet menut (Ixobrychus minutus)

Oreneta de ribera (Riparia riparia)

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Corriol petit (Charadrius dubius)

Boscarla de canyar (Acrocephalus

scirpaceus)

FAUNA DEL MUNICIPI DE

NAVÀS:

OCELLS

OCELLS DE RIU PRESENTS A LA TARDOR I A L’HIVERN

Xarxet comú (Anas creccas)

Bescadell comú (Gallinago gallinago)

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

OCELLS DE RIU PRESENTS TOT L’ANY

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Merla d’aigua (Cinclus cinclus)

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Xivitona (Actitis hypoleucos)

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

Polla d’aigua (Gallinula chioropus)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Rascló (Railus aquaticus)

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Teixidor (Remix¡z pendulinus)

Blauet (Alcedo atthis)

OCELLS

Rossinyol (luscinia ) megarhynchos)

Oriol (oriolus oriolus)

Pit-roig (eritchacus rubecula)

Oreneta de ribera (riparia riparia)

RÈPTILS

SERP D’AIGUA (NATRIX MAURA)

COLOBRA DE COLLAR(NATRIX NATRIX)

TORTUGA D’AIGUA EUROPEA(ERMYS ORBICULARIS)

TORTUGA DE FLORIDA(TRACHEMYS SCRIPTA)

TORTUGA D’AIGUA IBÈRICA(MAUREMYS CASPICA)

AMFIBIS SALAMANDRA(SALAMANDRA SALAMANRDA)

GRANOTA VERDA(RANA PERECI)

GRIPAU COMÚ(BUFO BUFO)

MAMÍFERS

Llúdriga(lutra lutra)

Teixó o toixó(meles meles)

Rata comuna(rattus norvegicus)

PEIXOS ESPÈCIES AL·LÒCTONES

Gardí (scardinius erithrophthalmus)

Llop de riu (barbatula barbatula)

Peix gat ( ameiurus melas)

Perca (perca fluviatilis)

Peix sol o mirallet (lepomis gibbosus)

Carpa (cyprinus carpio)

VEGETACIÓ DEL MUNICIPI DE NAVÀS:

ZONES HUMIDES

Asprella (Chara vulgaris)

Azolla caroliniana (falguera)

Cinell (Cladophora glomerata)

Llengua d’oca (Potamogeton modosus)

Nénufar (Nimphaea alba)

Nòstoc (Nostoc commnue)

Ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis)

Volanti (Ceratophyllum demersum)

Consolda (Symphytum tuberosum)

Créixens bords (Apium nodiflorum)

Créixens vers (Nasturtium officinale)

Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum)

Herba donzella (Vinca difformis)

Herba sabonera (Saponaria officinalis)

Lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides)

ZONA SOLEIA

Alzina (quercus ilex)

Pi blanc(pinus halepensis)

Garric(quercus coccifera)

Pi pinyer (pinus pinea)

Càdec(juniperus)

ZONA OBAGA

Pinassa(pinus nigra)

Roure de fulla petita(quercus faginea)

Boix(buxus senempervirens)

Heura(hedera helix)

Argelaga(genista scorpius)

LA VEGETACIÓ

DE L’OBAGA

DE LA ROVIRA

La primera impressió és que es tracta d’una pineda de pinassa perquè

es veu clarament que la pinassa és l’arbre que domina l’estrat

arbori.En aquest indret les pinasses tenen aproximadament uns 15

metres d’alçada, amb diàmetres que poden arribar els trenta

centímetres, amb la qual cosa podem suposar que es tracta d’un

bosc força estructurat. Un estudi detallat de la composició d’espècies

vegetals ens fa adonar que en realitat es tracta d’una roureda de

roure de fulla petita en la qual la pinassa domina en l’estrat arbori

perquè té un creixement més rápid I es troba en més quantitat que el

roure . De fet, el mateix topònim de (rovira) ja ens enuncia la

presència d’una roureda. La roureda de roure de fulla petita és una

comunitat vegetal que es troba en les àrees eixutes de la muntanya

mitjana plujosa. En el roure de fulla petita creix sobre sòls calcaris,

acompanyat per la pinassa I per un sotabosc que inclou algunes

espècies típicament mediterrànies de la terra baixa.

VEGETACIÓ DE RIBERA

Pollancre (populus nigra)

Trèmol (populus tremula)

Salze (salix alba)

Om (ulmus minor)

Vimatera (salix fragilis)

CURIOSITATS Quan anem al bosc trobem uns bultos, són alzines.

Les alzines estaven plantades abans, però com

que l’home va plantar pins a sobre les alzines, per

això les alzines no poden créixer.

De vegades al bosc hi ha esquirols o rates

(ratolins) i confonem els qui es mengen les pinyes.

Les rates es mengen tota la pinya, en canvi els

esquirols en deixen uns pèls.

fi