El PedraforcaUn clàssic de l’excursionisme

El volcans de la Garrotxa

El rovelló, el nostre bolet

L’ós bru dels Pirineus

L’indret FaunaFlora

3 euros - Revista bisetmanal, núm. 32

100€

Concurs

fotogràfic

guanya

2 Sumari

L’indretEls volcans de la Garrotxa4

FloraEl rovelló 8

FaunaL’ós bru dels Pirineus12

L’excursióEl Pedraforca 16

L’expertL’alpinista Oriol Baró20

Aquesta setmana...

3Fauna i flora de Catalunya

PRSENTACIÓ

El col•lectiu antitauromàquia ja hem fet història. I la UPAG diem que “ja hem fet història” tot i que el Parla-ment encara no ha votat la ILP Prou!

Que els nostres més alts representants polítiques s’asseguin a escoltar eminències tant del món de la tauromàquia com del món de la protecció animal, que es retirin mesos a deliberar i que finalment es sotmeti el tema a votació, és realment impressionant. Que el benestar animal i el patiment dels braus arribi al Parla-ment Català, als membres de la UPAG, ens emociona.

A més, des de la UPAG volem defensar el terme “An-titauromaquia” en comptes de “antitaurí”, ja que nosal-tres no som antitaurins; no tenim res en contra dels

Aquest cop, ja hem fet història

CARLES ESCOLÀDirector

“toros”. El que no ens agraden no són els braus, més aviat nosaltres adorem els braus! Són animals majes-tuosos i realment molt macos de veure de a prop. El que a nosaltres, el col•lectiu animalista, no ens agrada, són les curses de braus i tot el que la tauromàquia en-volta. No volem que de la tortura se’n faci un especta-cle. Per això la UPAG no ens considerem antitaurins, si no antitauromàquia.

Estem cansats de veure com s’enganya a turistes per que assisteixin a aquests actes. Després, només cal esperar a la sortida de la plaça per veure les seves re-accions. Des de la UPAG us convidem a veure alguns vídeos del youtube que ho mostren, teclejant com a criteri de cerca paraules com “turistas saliendo de la monumental”. El més comú és veure persones tremen-dament afectades, fins i tot en molts casos plorant, re-petint una i altra vegada en el seu idioma que allò no era el que esperaven.

Barcelona, 11 de gener de 2011

8

EditaGrupo PRISA, S.A.CIF: R-54756722Apartado de Correos, núm 108022 - BarcelonaEspaña

Direcció - Consell EditorialCarles Escolà

Col·laboren en aquest númeroSergi PontAndrea RodoredaAitor Sáez

Disseny i maquetacióEva Delàs

ImprimeixPrinting Media

PublicitatBP Premier PlusTlf. 0034 685 15 55 55Fax. 0034 93 580 38 22publicitat@floraifauna.cat

SubscripcionsDepartament d’atenció al clientTlf. 0034 93 580 38 20Fax. 0034 93 580 38 22info@floraifauna.cat

NOTA: L’empresa editora de Flora i fauna de Ca-talunya no es responsabilitza de les opinions o co-mentaris dels autors dels articles firmats. L’opinió de l’empresa està únicament expressada a la pre-sentació.

COPYRIGHT: La propietat del copyright dels arti-cles i fotografies publicades en aquest número per-tanyen, en uns casos, als seus autors i, en d’altres, a l’empresa editora. En qualsevol cas, cap element d’aquesta revista pot ser reproduït per cap altre mi-tjà, sense consulta prèvia i permís explícit del pro-pietari del copyright. Qualsevol violació del Dret de Propietat Intel·lectual serà perseguida legalment. Dipòsit legal: M-2930-2004

4 L’indret

ELS VOLCANS DE LA GARROTXA

Uns cràters amb secretsLa zona volcànica de la Garrotxa amaga milers de plantes, animals i fins i tot una ermita

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un Parc Natural que es troba a la comarca de la

Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica.

A Catalunya existeixen dues zo-nes volcàniques importants. Una es troba a la comarca de La Selva, pels voltants de Massanet de la Selva, és molt coneguda per les seves fonts termals. L’altra es troba a la Garro-txa pels voltants d’Olot. Aquesta úl-tima és més important a nivell euro-peu, per tant concretarem i parlarem solament d’aquesta zona: la zona vocànica d’Olot.

Té una quarantena de cons vol-cànics d’una edat compresa entre els 10.000 i els 700.000 anys, 10

cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàl-tiques. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegeta-ció, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’ excepcional valor paisatgístic.

TERRITORIÉs un espai protegit molt poblat, que no es correspon amb la imatge que es té, en general, d’un espai pro-tegit; imatge que és associada a un espai públic ordenat per promoure i facilitar les activitats lúdiques i re-creatives, o bé a un territori prote-git per a la salvaguarda d’espècies faunístiques.

Té una superfície protegida de 15.000 Ha., que inclou 11 munici-pis, 26 reserves naturals, i pretèn

fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, en règim de protecció arran dels im-pactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els aboca-dors incontrolats de residus.

Al Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa hi ha 28 iti-neraris pedestres, que transcorren pels indrets més interessants del Parc Natural. La majoria estan sen-yalitzats, excepte alguns dels més llargs que, si s’hi està acostumat, es poden seguir fàcilment amb l’ajuda del plànol-guia del Parc Natural. El Parc Natural disposa d’una extensa oferta de publicacions.

Els itineraris del Parc Natural connecten sovint amb els de la xar-xa de senders Itinerànnia. Per tant, des dels itineraris del Parc Natu-

El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d’altitud situat a la regió volcànica d’Olot. Es troba al pla de la Cot, a l’oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa),.És un dels més importants del sector, de 682 m d’altitud i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic. Fa uns 11.000 anys que va entrar en erupció. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.L’any 1865 es va reconstruir en forma de senzill temple d’una sola nau i carreus ben escairats. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d’ excepcio-nal valor paisatgístic.

Santa Margarida, el tresor millor guardat

Ermita de Santa Margarida / FC

5Fauna i flora de Catalunya

El volcà de Santa Margarida és dels més grans i encara conserva el seu entorn natural / Ignasi Ricart

Santa Margarida, el tresor millor guardat

ral es pot accedir a peu a qualse-vol altre punt de la Garrotxa, el Ripollès o l’Alt Empordà a través d’Itinerànnia.

El 98% del territori del Parc Na-tural és de propietat privada. Pro-cureu no provocar sorolls molestos i que la vostra visita no destorbi la gent que hi viu o el visita. La cap-tura d’animals i la recollida de plan-tes, roques i minerals no són perme-ses en l’àmbit del Parc Natural.

INSTAL·LACIONSLes zones d’aparcament estan sen-yalitzades. Procureu deixar el vehi-cle als aparcaments preparats amb aquesta finalitat. Als aparcaments hi trobareu àrees de repòs equipades amb WC, papereres i aigua pota-

ble, per si us cal fer una pausa en la vostra activitat. Eviteu fer pícnic fora d’aquestes àrees. A les reserves naturals hi és prohibit.

De les 15.000 hectàries, el

98% del parc és de propietat

privadaEl servei de manteniment del

Parc ha de fer un gran esforç per conservar nets els indrets més fre-qüentats. Procureu generar el mínim de residus, eviteu les llaunes, els brics, el paper d’alumini, etc. Reco-

lliu sempre la brossa que genereu i emporteu-vos-la o dipositeu-la a les papereres situades als aparcaments.

HISTÒRIAEl 3 de març de 1982, la Zona

volcànica fou declarada Paratge Natural d’Interès Nacional amb unes àrees de Reserves Integrals d’Interès Geobotànic. Es va decla-rar Parc Natural de la Zona Volcà-nica de la Garrotxa i Reserves Na-turals, la major part dels volcans i la Fageda d’en Jordà. De la trentena de volcans els dos més coneguts són: el volcà Croscat i el volcà Santa Mar-garida.

Les manifestacions artístiques són una constant a tots els racons de la Garrotxa Diversos jaciments ar-queològics demostren la presència d’assentaments humans fa milers d’anys i la seva estància es va allar-gar també molt. - Aitor Sáez

A l’esquerra, zona boscosa de la Frageda d’en Jordà / Pere Tomàs

A la dreta, graderies del volcà Croscat / Núria Bis

6 L’indret

LA RUTA DELS 10 VOLCANS

Ees del Parc Nou, comença-rem el recorregut d’aquesta excursió per un tram urbà fins a connectar amb l’antic

camí que sortia de l’Olot medieval i anava cap a Batet de la Serra i San-ta Pau. Al cap d’uns instants de co-mençar a pujar, ja tenim unes bones vistes sobre la ciutat d’Olot i els seus volcans.

El camí passa per diferents tipus de bosc fins arribar a la font de la Trinitat, on farem una pausa per es-morzar. Durant tota la pujada, hem estat trepitjant roques volcàniques

fruit de diverses colades de lava. Comencem a baixar cap a la ban-

da del volcà del Croscat amb unes bones vistes de la serra de Finestres i les volcans de la vall de Santa Pau. El volcà del Croscat ens mostra el seu interior i permet observar les capes de roques volcàniques i els diferents colors de les gredes.

Per camins ombrívols i molt agradables de caminar arribem a Can Serra (Centre d’Informació del Parc Natural). D’aquí fins a Olot, ens espera una pausada baixada amb bones vistes.

Recomanacions: Excursió de dificultat mitjana. Ideal per a les persones que practiquen el senderisme habitualment. És imprescindible portar bon calçat.

Places limitades: 20 persones

Preu: 10 € - Gratuït amb invitació

Punt de trobada: Museu dels Volcans d’Olot

Informació i reserves: Dies laborables, caps de setmana i festius: 972 26 81 12Cal fer reserva prèvia.

Informació

Vistes dels Pirineus i els volcans / FC

SENDERISME

Els moderats desnivells de la Garrotxa i la seva diver-sitat i bellesa paisatgística la fan un territori ideal per als amants del senderisme.Desenes de camins històrics conformen la xarxa de senders Itinerànnia, a través de la qual tothom que estigui mínimament avesat a caminar pot descobrir tots i cadascun dels racons de la Garrotxa. També, a través d’Itinerànnia, es pot accedir al Ripollès i a l’Alt Empordà.La Via Romana del Capsacosta, el Camí Ral de Vic a Olot, el Camí de Sant Jaume i diversos Senders de Gran Recorregut són altres propostes de visita a la Garrotxa a través dels seus camins.Durant tot l’any hi ha la possibilitat de fer senderisme amb l’acompanyament d’un guia.

Itinerànnia

CICLOTURISME

La Garrotxa és un dels millors espais per practicar el cicloturisme a Catalunya. Olot és un punt clau, ja que és punt de pas obligat per a enllaçar la Via Verda del Ferro amb la Via Verda del Carrilet. L’enllaç es pot fer a través de dues rutes diferents: la primera va de Sant Joan de les Abadesses a Olot passant pel Coll de Santigosa i pel coll de Coubet, aprofitant l’antiga carretera Gi-521; i la segona passa per Santa Llúcia de Puigmal i la Vall de Bianya. Olot és el punt de partida recomanat per a recórrer la Via Verda del Carrilet, ja que bona part del recorregut fins a Girona és en descens.A banda, a la Garrotxa hi ha senyalitzades diverses rutes que, a partir de la Via Verda, permeten desco-brir el territori en bicicleta.

Vies verdes

7Fauna i flora de Catalunya

La Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s’assenta damunt d’una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característi-ques, que poden assolir més de 20 m d’alçada i que reben el nom local de tossols. Es troba a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols.

La Fageda d’en Jordà

Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis més petits de Catalunya, amb menys d’un quilòmetre quadrat. El terme comprèn el nucli urbà, un alzinar 35 ha. i unes 30 ha. de terres de secà. El poble està siturat a 296 m d’altitud i s’assenta en una cinglera basàltica, la cinglera de Castellfollit. Té més de 50m d’alçària i gairebé un quilòmetre de longitud.

Castellfollit de la Roca

El Montsacopa (de mont i copa, degut a la seva forma) és un volcà que es troba a l’interior de la ciutat d’Olot, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l’ermita de Sant Fran-cesc, construïda durant el segle XVII, el que fa que se’l conegui també amb el nom de volcà de Sant Francesc. És l’últim volcà que es va formar a Olot. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d’una erupció.

El volcà de Montsacopa

El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garro-txa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la Península Ibèrica, amb 160 m. d’alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants.

El volcà del Croscat

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d’Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d’en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià. Té 97,2 km de llargària. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró).

El riu Fluvià

8 Flora

Un bolet de modaEL ROVELLÓ

Es caracteritza per desprendre, quan es talla, un líquid de color vinós que sembla sang

El rovelló, esclata-sang, pi-nenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet;

sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulà-cies, dels més apreciats gastronò-micament a Catalunya. Sovint s'anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament.

Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc co-mestibles més coneguts a Catalun-ya. De la mare del Rovelló se'n pot dir Potifler, o simplement Mare del

Rovelló. Aquesta és un espècie fo-rça peculiar i que acostuma a trobar-se amb facilitat.

DESCRIPCIÓ

El Lactarius sanguifluus (rovelló) es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D’aquí el nom amb que se’l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s’aplana i acaba en forma d’embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

HÀBITATEs fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de te-rres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l’altitud i el L. deliciosus és més fre-qüent a terra baixa i a les obagues.

La dependència que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcio-nen aigua amb sals minerals a canvi d’aliment) és total perquè el seu sis-tema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els per-met viure a la natura sense els seus

Dos rovellons del Berguedà / Marc Gassull

Lactarius sanguifluus

Regne: Fungi

Divisió: Basidiomycota

Classe: Homobasidiomycetes

Ordre: Russulales

Família: Russulaceae

Gènere: Lactarius

Espècie: L. sangari

Fitxa científica

9Fauna i flora de Catalunya

RECOL·LECCIÓEn aquells moments, aquesta petita empresa de Juneda era víctima de les inèrcies del mercat, per les quals havien de comprar els sacs de cultiu a les grans multinacionals, a un preu determinat, i vendre el producte fi-nal a la distribució de Mercabarna, a un preu, com diu Gràcia, “molt ajustat”.

Es tractava, doncs, “de no bara-llar-nos al mercat amb els grans pro-ductors i orientar-nos a un nínxol de més qualitat, de producte més refi-nat”. Aleshores sorgeix Xop com a iniciativa per col·locar al mercat una gírgola que basa la seva revolu-ció en el retorn als orígens, és a dir, al cultiu en el seu substrat natural, la fusta de xop, cosa que permet obte-nir millors textures, aromes i colors més vius.

“Oferim la típica gírgola orellana tal com es fa al bosc, menuda, seca, saborosa, cultivada al tronc”, expli-ca Gràcia per remarcar les diferèn-cies amb la gírgola habitual del mer-cat, massa gran i ofegada en aigua. Xop s’ha iniciat ara, amb l’entrada d’un nou soci, Carles Díaz, en el cultiu del bolet xiitake, que obre la porta al cultiu de noves varietats en el futur.

REPRODUCCIÓEn aquests moments, Xop Con-serves de Ponent proveeix 60.000

safates de 400 grams al mes, i des-prés d’haver començat fa dos anys amb un volum de negoci de 80.000 euros, podria tancar el 2006 amb una facturació de 2,4 milions. El seu creixement descansarà a curt termini en la seva presència a grans superfícies com El Corte Inglés i Caprabo, a banda de les botigues de

La gamma de productes de Xop no es redueix a les diverses línies de bolets secs, frescos i envasats, sinó que també aplega olis aromatitzats del bolet, que també contribueixen a singularitzar. - Andrea Rodoreda

Rovelló del bosc / Xavi Jurado

Recol·lecció de bolets a Juneda / Xavi Jurado

fongs associats. Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada “flo-reix” amb els cobdiciats bolets. ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i ha quedat desproveït de làmines.

10 Flora

Xop introdueix al mercat el bolet

Al capdavall, el que compta és la singulari-tat. Això és el que es pot dir dels bolets de xop,

les gírgoles. L’empresa de Juneda (les Garrigues) Xop Conserves de Ponent, després d’adaptar-los a un cultiu que en millora ostensible-ment les virtuts organolèptiques, ha aconseguit donar una perspectiva de prosperitat a un negoci que anava de baixa.

Juneda té la bona intenció

d’introduir-se en el sector de la parafarmàcia

Com explica Enric Gràcia, un dels socis de l’empresa, expert mi-còleg que dóna classes de Micolo-gia Aplicada a la facultat de Biolo-gia de la Universitat de Barcelona, “fa dos anys, un productor de bolets de Juneda, Ramon Arqués, se’m va adreçar per veure si podíem fer al-guna cosa per redreçar els beneficis de l’empresa, que anaven a menys”.

En aquells moments, aquesta pe-tita empresa de Juneda era víctima de les inèrcies del mercat, per les quals havien de comprar els sacs de

cultiu a les grans multinacionals, a un preu determinat, i vendre el pro-ducte final a la distribució de Mer-cabarna, a un preu, com diu Gràcia, “molt ajustat”.

ELS BOLETS CREIXENEn aquests moments, Xop Con-serves de Ponent proveeix 60.000 safates de 400 grams al mes, i des-prés d’haver començat fa dos anys amb un volum de negoci de 80.000 euros, podria tancar el 2006 amb una facturació de 2,4 milions. El seu creixement descansarà a curt termini en la seva presència a grans superfícies com El Corte Inglés i Caprabo, a banda de les botigues de delicadeses.

La gamma de produc-tes de Xop no es redueix a les diverses línies de bolets secs, frescos i envasats, sinó que tam-bé aplega olis aromatit-zats del bolet, que també contribueixen a singularitzar l’empresa i a tenir més entrada, com preveu Gràcia, en àmbits com el de la restauració.

A banda d’aprofundir en la diver-sificació del ventall de bolets culti-vats, en els pròxims anys l’empresa de Juneda té la intenció d’introduir-se en el sector de la parafarmàcia, a les àrees de dietètica i nutricèuti-

L’Empresa de Juneda ha donat una perspectiva de prosperitat a un negoci que anava de baixa.

XOP CONSERVES DE PONENT

ca, tot aprofitant que la gírgola con-té estatines, un bon component actiu contra el colesterol.Així mateix, el xiitake produeix un altre metabòlit, l’eritadenina, que també és una arma contra el colesterol.

El propòsit de Xop és arribar a al-guna mena d’acord amb laboratoris que extreuen aquests metabòlits per comercialitzar-los després a farmà-cies i parafarmàcies com a aliments funcionals. Potser el fet que Enric Gràcia, determinat que Xop Con-serves. - Andrea Rodoreda

11Fauna i flora de Catalunya

Parts d’un bolet

Anell Barret

VolvaÉs la resta de vel ge-neral que envolta tot el bolet, part d’aquest queda asdherit al peu en el desenvolupament d’alguns bolets.

LàminesÉs a la part inferior del barret. Són organs que produeixen espores en la en la reproducció.

Peu

És un vel parcial tancat que protegeix les làmi-nes adherides al peu del bolet.

Part fonamental per la identificació del fong a primera vista.

És la part del bolet que està en contacte amb el miceli i s’uneix amb el barret. Es classifiquen per forma longitud, tipus de barret etc.

12 Fauna

L’ÓS BRU DELS PIRINEUS

El més carismàtic dels Pirineus

L'ós bru (Ursus arctos) és una espècie de mamífer pertanyent a la família dels úrsids.

Són animals típicament omnívors però amb predomini vegetal i és co-neguda la seva afició per la mel (el fibló de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). També mengen invertebrats i mamífers.

La reintroducció de a les comar-ques del Pirineu, amb exemplars provinents d'Eslovènia, ha portat al-guns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com carní-vors atacant els ramats d'ovelles.

DESCRIPCIÓÉs un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, Àfrica, Àsia temperada i Amèrica del Nord.

En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes d'altres per la co-loració i la grandària, fins a tal punt que antigament se'ls considerava com a espècies autònomes.

Són animals omnívors ambforça vegetals i aficionats a la mel i mamífers

Podem citar, per exemple, als grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el Kodiak (Ursus arctos midden-dorffi); aquest últim és la raça de major grandària.

La seva longevitat és de 25 - 30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal que va-ria d'1,50 - 2,95 m, depenent de la subespècie, i una altura en la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 fins als 675 kg.

El color és molt variable d'un in-dividu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, pas-sant per diverses gammes de grises. Les cries solen presentar un collaret blanquecino més o menys ampli.

DIMORFISME SEXUALEl dimorfisme sexual és alguna cosa clarament notori en els óssos bruns; un exemple són els óssos Ko-diak: en estat salvatge, els mascles d'aquesta subespècie normalment

L’ós bru és una espècie mamífer pertanyen a la familia dels úrsids, que habita al Pirineu català

Una cria d’ós bru en el Zoològic de Barcelona / Xavi Fuentes

Ursus arctos

Regne: Animalia

Fílum: Chordata

Classe: Mammalia

Ordre: Carnivora

Família: Ursidae

Gènere: Ursus

Espècie: U. arctos

Fitxa científica

13Fauna i flora de Catalunya

L’os bru habita a les zones més elevades del Pirineu / Xavi Fuentes

aconsegueixen un pes d'al voltant de 450 kg (això sense el pes addicional que adquireixen durant la migració del salmó, abans de la hibernació), mentre que les femelles solen pesar uns 250 kg, sent considerablement més petites. Passa el mateix amb el grizzly: els mascles generalment pesen una mica menys de 400 kg.

REPRODUCCIÓEls óssos aconsegueixen la madu-resa sexual entre els 3 i els 5 anys, són polígams i el seu zel té lloc en-tre maig i juliol. En les femelles, la còpula provoca l'ovulació -en llen-guatge tècnic es diu "ovulació in-duïda"-, la qual cosa incrementa les seves possibilitats de quedar pren-

yades. La implantació és diferida; és a dir, l'òvul fecundat flota lliure-ment en l'úter i no s'implanta fins a la tardor; només llavors comença la veritable gestació, que dura uns dos mesos.

En plena hibernació en el mes de gener i en la seguretat de l'osera, la femella pari d'una a tres cries, ex-cepcionalment quatre, que pesen en néixer uns 350 g, i els oseznos acon-segueixen els 20 - 25 kg en complir el seu primer any de vida. Viuen amb la mare aproximadament un any i mitjà. L'interval entre dos parts és de, almenys, dos anys. En el cas d’altres ossos pot durar fins i tot quatre anys.

DISTRIBUCIÓEstà distribuït per àmplies zones d'Europa, Àsia temperada i nord d'Amèrica, però amb una població desigual i fragmentada en petits nu-clis. De vegades també es troben en grups més extensos. - Sergi Pont

Distribució de l’ós bru a nivell mundial Les zones amb una concentració més alta d’exemplars són al centre i al nord d’Àsia i al Nord-oest americà.

14 Fauna

Poc després que es detec-tés que algun o alguns dels óssos reintroduïts a la Val d'Aran, o les seves

cries, havien passat per les comar-ques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, reconquerint així una part del que havia estat el seu antic territori, un incident amb un caçador ha tornat a posar de manifest la polèmica latent a l’entorn de la conveniència o no de la reintroducció d'aquesta espè-cie per part de sectors de població de la Val d'Aran que argumenten que el seu sistema de vida es veu perjudicat per la presència del plan-tígrad.

Inicialment, l'ós bru havia estès el seu territori per tot el Principat, a excepció d'algunes zones àrides de la vall de l'Ebre, però a partir del se-gle XVIII totes les da-des d'albiraments que es co-ne ixen ja el s i -

tuaven només al Pirineu.L'any 1962 se'n va prohibir la

caça i el 1973 es va declarar com a espècie protegida, una protecció que va arribar tard, perquè abans, durant molts anys, va ser víctima d'una persecució aferrissada. Se-gons esmenta Jordi Ruiz-Olmo al seu llibre

HÀBITATEls grans mamífers a Catalunya i

Andorra, al segle XVIII, un capellà de Bagà en va arribar a matar més de vint i, al començament del segle XX, una campanya d'enverinament adreçada al llop al Pirineu va posar fi a la vida de més de 40 óssos.

Fruit d’aquesta la situació, l'ós s'havia extingit

al Pirineu català; l'any 1994,el go-vern de França, la Generalitat de Catalunya i els governs de Navarra i Aragó van endegar el projecte Life amb la deixada en llibertat de tres óssos eslovens al Pirineu central, un projecte que va obrir un debat i va crear malestar entre sectors veïnals de la zona, tant perquè es van veure marginats del projecte com per la qüestionada compatibilitat d'aquest animal amb les activitats tradicio-nals de muntanya, tal com passa en altres indrets com ara a Cantàbria i Navarra.

Tot i haver-se gestionat un siste-ma d'indemnitzacions per als rama-ders i haver-los proporcionat gossos

de la raça Muntan-ya dels Pirineus,

e s p e c i a l m e n t ensinistrats per a la vigilància

dels ramats, la polèmica i el re-

buig d’una bona part dels habitants de la zona

que freqüenten la vintena d'óssos que es calcula que hi ha es manté aferrisada.Fa molts anys, però, uns

10.000, al Bages hi freqüenta-va un parent llunyà.

Amb ell va arribar la polèmicaLA CAÇA DE L’ÓS

Un incident amb un caçador ha reobert el debat sobre la protecció de l’espècie

15Fauna i flora de Catalunya

Opinió dels caçadors

María González 36 anysManresa

Pere Puig 52 anys Olot

Jose Pineda 43 anys Sant Celoni

Quim Parellada 49 anys Mataró

“Els caçadors mereixem més respecte per part de les administracions. La nostra tasca és primordial per conservar els boscos.”

“Fins que no hi hagi una legislació ferma sobre la caça, nosaltres seguim estan desam-

parats davant de la llei.”

“No es pot comparar la caça amb els toros. Nosaltres ajudem a controlar la superpoblació i tenim una responsabilitat amb l’entorn.”

“Ja comencem a estar farts de que sempre ens acusin com a reponsables de l’exticnió

d’espècies. Exigim respecte.”

L’ós bru del Pirineu és una de les espècies animals que han estat més perseguides pels humans, moltes vegades per la por de patir-ne agres-sions o per preservar els animals domèstics de la gent de les terres pirinenques. I és que un animal tan

gros fa basarda! Però hi ha molts experts que asseguren que els óssos són pacífics i nobles, que no ataquen mai a les persones i que els danys al bestiar són mínims.

Són animals típicament omnívors però amb predomini vegetal i és co-

neguda la seva afició per la mel (el fibló de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). També mengen invertebrats i mamífers.

La reintroducció de a les comar-ques del Pirineu, amb exemplars di-versos. - Sergi Pont

16 L’excursió

EL PEDRAFORCA

Un clàssic de l’excursióEl Pedraforca és el símbol més emblemàtic del Berguedà, una muntanya mítica i llegendària.

No cal ser un alpi-nista experimentat per pujar el Pedra-forca, un cim de

2.500 metres situat a la serralada del Cadí. Qualsevol persona acostuma-da a caminar o a fer esport pot arri-bar a un dels cims més emblemàtics de Catalunya posant, això sí, una mica d’atenció al tram final.

El Pedraforca és el símbol més emblemàtic del Berguedà, una muntanya mítica i llegendària. Forma part del parc natural Cadí-Moixeró, l’espai protegit més gran de Catalunya i que fa de nexe d’unió del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cer-danya. Els dos pics que formen l’enforcadura que corona la mun-tanya són els pollegons. Des del re-

fugi Lluís Estasen de Saldes s’inicia una de les rutes més clàssiques per ascendir al pollegó superior que es troba a 2.497 metres d’alçada.

La pujada per la vessant nord flanqueja les moltes vies d’escalada que hi ha a la roca. És una zona on hi proliferen diverses espècies ve-getals, sobretot el pi roig que s’ha estès gràcies a l’explotació de fusta. Aquest tram de l’ascensió és bastant suau, tot i que per evitar el cansa-ment sempre és important mantenir el mateix ritme abans d’aturar-se per descansar.

PUJADESLa pujada per aquest camí ofereix la vista de la vall de Gresolet i de la vessant sud de la Serra del Cadí. És un paisatge molt representatiu del

Pre-pirineu català i de la Catalunya central (Berguedà).

A partir d’aquest punt el terreny presenta un fort desnivell i el pai-satge canvia. Els arbustos i els pins deixen lloc als avets i a l’herba baixa. És el tram que ascendeix fins el Coll del Verdet, la pujada més dura i costosa de l’excursió.

Des del Coll del Verdet es pot veure Gòsol, el poble que es troba a l’altre costat de la muntanya i que també és un punt de partida clàssic de la caminada. El Coll es troba a 2.270 metres d’alçada, però és el lloc ideal per aturar-se i agafar for-ces abans d’iniciar l’ascensió final.

Per arribar fins a dalt de tot s’ha d’anar per la canal del Verdet, un trajecte en el què és necessari grim-par per les roques. És en aquest

El Pedraforca, un cim de 2.500 metres situat a la serralada del Cadí / Enric Peris

17Fauna i flora de Catalunya

punt on el Pedraforca s’eleva de manera gairebé vertical. El cim és l’extraordinari mirador del Ber-guedà, el Solsonès i el Bages. Des d’aquest lloc es poden contemplar les serres d’Ensija i del Verd, la Vall d’Ora i el Port del Comte, el sud del Cadí i fins i tot es poden divisar els cims de la Cerdanya.

BAIXADESPer baixar hi ha diverses possibi-

litats. Possiblement la més directa és la tartera que mira a Saldes. És un descens pronunciat entre un cú-mul de roques. Segons els experts, la millor manera de baixar la tartera és fer-ho amb els cos perpendicular a la pendent si es va lent; si es va rà-pid, s’ha d’encarar el cos a la baixa-da i s’han de clavar els talons en-tre les pedres. És l’últim pas abans d’arribar a baix i tornar a estar als peus del mític Pedraforca.

La silueta del Pedraforca és cone-guda per la seva característica forma de forca. Aquesta forma dona nom tant a la muntanya com a les seves parts (els pollegons son les pues de la forca i l’enforcadura el punt del que arrenquen aquestes).

El Coll del Verdet, a

2.270m, és el lloc ideal per aturar-se i

agafar forçaIt. d’ascensió a un dels cims més

emblemàtics de Catalunya, el Pe-draforca. La seva original silueta és ben visible des de la ctra. d’accés a Saldes, i ja us començarà a donar una idea de les seves canals vertigi-

Mapa de la ruta i els punts més importants / www.icc.cat

Situació: Sortim del Mirador de Gresolet. Per arribar hem de seguir la carretera de Guardiola de Ber-guedà a Gòsol i pendre el primer trencant a la dreta passat Saldes (no cal entrar a Saldes)

Pujada acumulada: 1150 m

Alçada mínima-màxima: 1568-2506 m

Distància aproximada: 8,60 km

Temps aproximat : 3h 25m

Ruta circular: Sí

Dificultat: 3 sobre 5. És un it. on s’haurà de grimpar per diferents canals en el tram final.

Informació

noses i de la seva descomunal enfor-cadura, que separa els seus dos pics principals o Pollegons. Recentment -any 2000- la pista d’accés al mira-dor de Gresolet ha estat asfaltada.

TERRENYEsperem que no comporti un dete-riorament de l’indret i provoqui que qualsevol persona no amant de la muntanya arribi aquests verals i els embruti amb el seu comportament. L’any 1982, la muntanya del Pedra-forca va ser declarada paratge natu-ral d’interès nacional pel Parlament de Catalunya per salvaguardar la seva conservació.

Es tracta d’una muntanya perfec-tament identificable sobre tot si la veiem des de la seva cara est. Ja feia molt de temps que contemplàvem aquesta muntanya des de molts cims i un dia o altre tocava ascendir aquest cim tan maco. - Aitor Sáez

18 L’excursió

L’ÀGUILA MARCENCA

‘El mussol del Pedraforca’

L’ àguila marcenca és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 62-70 cm de llargada i 162-

178 cm amb les ales obertes.És de color marronós. Per sobre

és marró grisenc i per sota és molt clara amb franges primes fosques. Les ales són llargues. El cap i el cla-tell són foscos. La cua és estreta i té una franja fosca al final.

El bec és fort i gran. Les potes són fortes i sense plomes. Quan està parada sobre un suport mostra un cap gran amb uns grans ulls de color groc.

Menja serps i sargantanes que busca en espais oberts. Fa el niu amb branques dalt d’alzines i de pins i el folra amb fu-lles.

La femella pon 1 ou blanquinós i l’incuba juntament amb el mas-

cle durant 45 dies. El pollet abando-na el niu al cap d’uns 2 mesos.

Acostuma a volar planejant du-rant hores cercant les preses. Quan les veu es llença en picat a gran ve-locitat amb les ales tancades, aga-fant-les amb les urpes.

HÀBITAT I COSTUMSPot viure uns 15 anys. A Catalunya se la pot veure durant l’estiu. A prin-cipis de tardor emigra cap a l’Àfrica on passa l’hivern.

L’àguila marcenca (Circaetus ga-llicus), anomenada àguila serpera al País Valencià, és un ocell de l’ordre

dels falconiformes amb un cap arro-donit que recorda el duc.

Nia en arbres o arbusts, en plata-formes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el ma-teix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.

Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangar-daixos, granotes, etc., i, de mane-ra ocasional, petits mamífers de la grandària d’un conill. Molt rara-ment menja ocells o insectes gros-sos. Els immadurs s’assemblen als adults, però tenen un aspecte més pàlid.

19Fauna i flora de Catalunya

1.600 m. Petit aparcament situat al costat de la recent asfaltada ctra. que puja des de Saldes, població situada a 5 km d’aquí. Bona panoràmica de la vall de Gresolet. És un aparcament sovint ple, pels excursionistes i escaladors que fan les seves activitats pel massís del Pedraforca.

0.00h Mirador de Gresolet

1.640 m. Situat a la Jaça dels Prats, al peu del Pedraforca. Per continuar cap al Pedraforca, agafeu cap al SO, un sender molt ample i indicat, quasi horitzontal, que flanqueja la paret N de la muntanya per un frondós bosc de pi negre. Als pocs metres, deixeu un viarany a l’esq. i passeu un primer barranc.

0.15h Refugi Lluís Estasen

0.40h Després d’un segon barranc, el camí puja per travessar un tercer i més tard passa per dos més. Heu travessat la canal de la Graella. Hi ha algun senyal de color vermell.

1.855 m. El sender arriba en cinc minuts a les parets de la muntanya. Més tard fa un revolt cap a l’esq. fa unes giragonses per a tornar a passar l’esperó, per sobre de les parets. El camí continua cap al NO amb un bonic pas per una cornisa per sobre la Baga del Gresolet i per la balma de les Orenetes.

1.00h Esperó rocós

1.955 m. Enmig d’arbusts, herbes i pins petits. Pugeu pel mig del bosc cap al S, flanquejant la vall, en direcció al Coll del Verdet. La canal del Verdet és tota propera i de pendent pronunciada.

1.25h Collet

1.15h Travesseu un rierol i trobeu una font.Cal que pugeu cap a l’est per uns pendents herbosos fins a un collet.

2.240 m. Situada a l’aresta NO de la muntanya del Pedraforca, entre el Pic Occidental i el Cap del Verdet. Límit superior del bosc. S’obre la visió sobre el torrent de Rubinat, que cau sobre la població de Gósol. Seguiu el llom de la muntanya fins a la base de la paret. Trobeu algun senyal de pintura groc.

2.15h Coll del Verdet

A partir d’un gran corredor que es despenja de la cresta, haureu de continuar l’ascensió sempre ajudant-vos amb les mans. Cal anar en compte i superar el vertigen. Els passos es passen sense problemes. Als 2.430 m arribeu a un primer avantcim. Més tard cal baixar a una bretxa, continuar una mica pel cantó dr. i tornar a remuntar la segona cúpula Pic Occidental, 2.476 m. Baixar a una última bretxa i acabar l’ascensió al pic culminant del Pedraforca, al Pollegó Superior, 2.497 m.

Pedraforca, 2.497 m. Suprema visió panoràmica, d’on es pot contemplar mig país. Al N la propera Serra de Cadí-Moixeró i els Pics de la Cerdanya i el Ripo-llès; a l’est, les serres de Catllaràs, Caballera, Taga i el Pirineu de Camprodon; al S, els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Bages.

3.25h Cim del Pollegó

2.30h

FULL DE RUTA

20 L’expert

En menys d’un any, de març a novembre: nova via al Huaguruncho, as-censió a la cara NW de

l’Ulta (Andes), Couloir N del Dru en el dia i Esperó Central de les Jorasses en el dia (Alps) i via Exocet del Cerro Standhar-dt (Patagònia). Realitzacions que combinen dificultat tèc-nica i varietat de terrenys. Tot amb un estil magnífic: lleuger i ràpid. També cas-cades de glaç, itineraris de

roca, primeres ascensions, solitàries, hivernals... 24 anys.

L’Oriol és un alpinista de debò, complet com pocs. El més singular, però, és que no sembla que en sigui massa conscient, com si no racio-nalitzés gaire la seva trajectòria, les seves accions. Ell escala i prou. La sort que van tenir a Patagònia amb el temps, les escalades als Alps, tam-bé l’accident que van patir a la Cor-dillera Blanca, quan una gran allau va arrasar el seu camp i els va deixar fora de combat malgrat trobar-se a 2 km de la muntanya.

L’ALPINISTA ORIOL BARÓ

“La bellesa d’un cim és el que compta”

A Catalunya, fins fa poc, només feia muntanya la gent de ciutat; la gent de muntanya temia la neu i el fred. Però tu ets fill d’un poble dels Pirineus. No és exactament que els fes por, més aviat n’estaven farts; ja prou que s’hi anava per obligació a la neu i el fet d’anar-hi per gust no s’entenia gaire. A caminar pel mal país només hi anaven els pastors i els caçadors. Ara comença a notar-se un canvi: la gent no et veu tan rar com anys enrere, els nens mostren interès quan vaig a les escoles a passar diapositives. Però encara hi ha la mentalitat de “-què hi has d’anar a fer a Cavallers a l’hivern?”.

D’on et ve l’afició a la muntanya?Jo visc a la vall de Boí i sempre m’ha agradat la mun-tanya. Vaig començar fent excursions per les rodalies amb el meu padrí, al principi només per la curiositat de conèixer, de veure la vista. Després va sorgir l’afició per l’esquí. Finalment, als 16 o 17 anys, les primeres escalades en roca, el glaç i l’alpinisme. Ara ja fa més de 8 anys que m’hi dedico.

Vas iniciar-t’hi de forma autodidacta? En aquella època em vaig apuntar a un curs d’iniciació a l’alpinisme, l’any 1997. Va ser una “curtida”, tots ens vam espantar una mica: en una de les sortides es va fer la Lechêne del Vignemale, de cotxe a cotxe en el dia. Vam quedar desmanegats!

Com tries els teus objectius? No apunto massa en cap direcció. Per exemple, l’any passat al Perú vam veure l’Ulta en una postal, casual-ment... Doncs hi vam anar i el vam fer, sense tenir-ho previst, només estimulats per la seva bellesa.

Quin és el teu terreny preferit?Els objectius que més m’atrauen són les grans parets mixtes. Muntanyes de roca i gel, poc conegudes i si-tuades en llocs salvatges.

T’agrada la roca?Sí, també vaig molt a fer roca, que serveix per agafar nivell i moure’t millor quan després vas a llocs com-

21Fauna i flora de Catalunya

promesos. Una de les zones que més m’agraden i on més vies he repetit és Mont-rebei.

Què representa per a tu aquesta activitat? Com t’hi defineixes?M’agrada el concepte clàssic de l’alpinisme, però bus-cant l’al·licient de la dificultat tècnica. Personalment, em considero un alpinista tècnic.

Quins personatges o estils de fer muntanya admi-res?Cap personatge en concret. M’identifico amb els alpi-nistes que van ràpids i lleugers.

Però si la majoria dels qui fan M12 ja ni hi van, a les vies dels Alps...La clau potser sigui que es busca l’èxit. Aquí la gent no es complica la vida i prefereix assegurar el resultat a l’autèntica aventura. Per exemple, un 8.000 per la via normal, amb campaments, cordes fixes i oxigen, és relativament fàcil de vendre i també tens força proba-bilitats de fer cim. En canvi, una ascensió tècnica i en estil alpí, ja sigui a un 6.000 de l’Himàlaia o a un 3.000 de la Patagònia, el més fàcil és que no la culminis.

S’ha desvirtuat el sentit de la paraula “dificultat” parlant de muntanya? Quins ingredients ha de te-nir una ascensió per ser considerada destacada?No ho sé massa. Per a mi la bellesa d’una muntanya és el que compta. Després, si és 5è, millor; i si és 6è,

doncs ja farem un esforç. Ara sembla que tothom obre vies per sortir a les revistes, de manera que han de ser de 7a com a mínim.

El compromís, per exemple, no és un element que determina la dificultat?No necessàriament. Quan et fixes un objectiu, penses més en la dificultat tècnica que en el compromís, en si podràs retirar-te, en si cauran pedres, etc.

Et dediques professionalment a l’alpinisme?No dóna per dedicar-s’hi professionalment. He fet una mica de guia i de monitor d’esquí, però ara bàsicament em dedico a l’hostaleria, que és el negoci de la meva família.

Què penses del sistema d’ajuts federatius que només premien activitats amb èxit?Considero que aquests ajuts només són un extra. Quan projectes una expedició, no penses en això, però si després cau alguna cosa, benvinguda sigui.

Creus que cal fomentar més l’alpinisme tradi-cional? Quin paper hi tenen institucions com la FEEC?Fomentar-ho des de les institucions ho veig complicat. Això és un procés personal i ha de sortir de dins de cadascú. Aquí el problema és que els escaladors només surten a la TV quan pugen a l’Everest, però no quan fan altres coses. - Aitor Sáez

CURRÍCULUMNaixement: Taüll, 1979

Estudis: Tècnic d’esport d’alpinisme i d’esquí alpí

Professió: Hostaler

Ascensions més destacades:

Pirineus: corredor Arlaud-Souriac del Vignemale en solitari; Adrenaline a Gavarnie.

Alps: Bonatti-Zappelli del Pilier d’Angle; Couloir N del Dru; Esperó Croz de les Grandes Jorasses.

Andes: Bouchard del Chacraraju.

Patagònia: Tomahawk+Exocet del Cerro.

Himàlaia: Shivling en solitari i en el dia. Baró durant la seva pujada als cims de la Patagònia / FC

22 La meva experiència

A les 11:50 h arribàrem al cim del Balandrau, que és enorme-ment ampli (2,05 h). A un costat té la creu i un vèrtex geodèsic i, a l’altre, una placa. El paisatge era completament blanc, al terra de neu i a l’aire de boira, que no ens deixava veure molt. S’intuïa la vall de Núria, amb el Puigmal i el Bastiments al fons. Feia bastant fred però, per sort, el vent esta-va en calma i no s’incrementava aquesta sensació. Ens vàrem fer les fotos de rigor (la de la senyera no pot faltar, almenys mentre pu-gui amb ella...) i començàrem el descens (12:30 h).

La baixada va ser molt divertida. La neu ens permetia descendir molt més ràpid i, a més, era una forma més descansada de perdre

El BalandrauAvui (22.1.10) començo a pu-blicar dites populars sobre el món dels bolets. Com sempre passa amb les dites populars, algunes tenen més fonament que d’altres i s’ajusten més a la realitat. D’altres, malgrat la saviesa popular, són força equivocades, però això no m’impedirà publicar-les perquè crec que, malgrat les seves errades, totes tenen un motiu per haver arribat fins a nosal-tres. Cadascú sabrà utilitzar el seu criteri per discernir l’encert o el desencert d’aquestes di-tes:Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins.

Joan Carandell (Girona)

Un blog boletaire

Paul Kraaijer, un periodista independent i editor, ha decidit no continuar penjant entrades al seu blog: Animals and animalrights in the media worldwide. Aquest holandés de Zwolle ha anat penjant cada dia, durant uns quants anys, i de manera desinte-ressada, tot de notícies a nivell mundial sobre els animals i els seus drets. Aquest esforç ha acabat per restar-li moltes energies que, ara, considera que necessita per a altres tasques. Gràcies Paul pel teu treball.

Vicent Ferri (Vic)

BestiolariUn llop (la banca) i un corder (una persona qual-sevol), per separat, entraren en el Fons Monetari Internacional a traure diners. El llop estava assegut a la taula del director i el corder dret, fent cua, da-vant una finestreta. Als pocs minuts mirant el llop al corder li digué: ¿per què has gastat tant i m’has en-carit el meu deute? I li respongué l’anyell, carregat de paciència: ¿com puc jo haver gastat si just estic ací perquè no tinc, de fa temps, ni una aguileta? El llop ni se l’escoltà ni atené a raons!

Roger Cornet (Sant Sadurní)

Faules d’Isop

alçada. El Rubèn inclús utilitzava un plàstic per relliscar... (12:50 h).

Arribats a aquest punt, decidí-rem donar-li una mica d’emoció al descens. El Carlos va preferir no mullar-se amb la neu i va seguir per l’itinerari de pujada. Els tres restants vàrem baixar pel vessant sud, que era totalment blanc. La neu estava bastant dura i s’havia d’anar amb compte per no relliscar.

Rubén i Carlos (Barcelona)

El guanyador del concurs d’aquest número és Albert Do-mínguez Prieto, de Berga. L’Albert va fer una fotografia en pla detall a un tulipà lila. El títol de la seva obra és Flor i gotes. Una imatge molt refrescant! Enhorabona Albert, t’emportes 100 euros per a què continuïs dinant els diu-menges amb la teva família.

Si tu també vols participar, només has d’enviar-nos un correu amb el teu nom, DNI i la teva imat-ge a la direcció: concurs@floraifauna.cat

Albert Domínguez100€

23El racó de joc

Un blog boletaire

E Q C A M A L E O N M E G A PP R R N X Z I A G U I L A C TL L E O F I Z M W U B K T R RH E Y H E L E F A N T C O I RS O B I P A V E T O R T U G AO E N G U E P A R D S A Z T UT V T M U S S O L O W I G T OO I N M S K A M S O O R U A TH L K B Q J R E T U E R G I TC A N G U R E T U E R G I T YN G I R A F A I A E F L O P VP R E M P R E S G D G R I N EF R A O L I V A E R E A L O RZ E L E M E N D O F I R M U IA R I N O C E R O N T S Q I C

DOFI

SERP

LLEÓ

OLIVA

CAMALEÓ

GIRAFA

CANGUR

ZEBRA

TIGRE

TAURÓ

MUSSOL

GUEPART

TORTUGA

ELEFANT

ÀGUILA

ÓS

RINOCERONT

Sopa de lletres

Cerca els disset animals:

El laberint

Pinta el camí a la gallina per a què trobi al seu pollet:FELIÇ ANIVERSARI

Pau,

1 any

(Figueres)

Lucia,

9 anys

(Sant Pol)

Pere

1 any

(Ripollet)