Fauna i flora de la mar Mediterrània

Aquesta guia de butxaca ens acompanyarà a les nostresestades arran de mar. Ens serà útil per reconèixer les espècies

que veurem en les immersions amb escafandre autònom o apulmó lliure, amb tub i ulleres. Però també la farem servir a lesllotges del peix o a les peixateries i als mercats.

S’il·lustren 832 espècies, entre les més comunes de la Mediterrània,des dels cetacis fins a les algues, passant pels ocells, les tortugues,els peixos, els crustacis, les petxines, etc., acompanyades d’un breutext on s’explica alguna peculiaritat o característica remarcable id’algunes dades d’interès com l’hàbitat, la seva freqüència o lafondària on viuen.

En definitiva, aquest llibre pretén convertir-se en unaeina útil, amiga, àgil i pràctica que ens acosti i enspermeti gaudir de la vida marina mediterrània.

Mediterrània

832espècies

il·lustrades

BRAU

Enric BallesterosToni LLobetFauna i flora

Cabo de Palos Corfú mar Egeu Cabrera

Marroc Turquia Xipre

Sicília Cap de CreusGrècia Malta Creta

França Costa BravaCíclades Itàlia CroàciaIlles Medes

Formentera Menorca Port-Cros

Columbretes Còrsega LigúriaMallorca Sardenya Costa Daurada

La guia il∙lustrada essencial

Amb la col·laboració de:

de la mar

Amb el suport de:

Fau

na

i fl

ora

de

la

mar

Me

dit

err

ània

Espanya

1. Estret de Gibraltar2. Alborán3. Cabo de Palos4. Formentera5. Illots de Ponent (Eivissa)6. Cabrera7. Formentor8. Menorca9. Columbretes10. Illes Medes11. Cap de Creus

França

12. Calanques13. Port-Cros14. Bouches de Bonifacio15. Porto-Calvi

Itàlia

16. Portofino17. Bouches de Bonifacio18. Tavolara19. Alguer20. Teulada21. Ferdinandea 22. Ustica23. Marettimo24. Messina25. Vulcano26. Giannutri27. Ischia28. Palinuro29. Tremiti

Marroc

64. Cap de Tres Forcas (Ras TiletaMadari)65. Estret de Gibraltar

Tunísia

58. La Galite59. Zembra

Algèria

60. Habibas61. Taza62. Cap Bon63. El Kala

1 MEDITERRANIA CAT OK_Maquetación 1 31/03/15 13:26 Página 10

Croàcia

30. Mljet31. Jabuka32. Blitvenica33. Biševo34. Lastovo35. Palagruža

Montenegro

36. Boka Kotorska

Albània

37. Sazani i Karaburun

Malta

38. Gozo

Grècia

39. Zakynthos40. Chania41. Karpathos42. Santorini43. Panagopoula44. Perachora45. Pelion46. Lesvos47. Chalkidiki48. Fourni

Turquia

49. Gökova50. Sarigerme51. Kas52. Adrasan

Xipre

53. Cape Greco54. Akamas

Líban

55. Ras Ech Chaqaa56. Al Rankin

Israel

57. Rosh-Hanikra


18

els ambients

Coral·ligen i grapissarAquests ambients només són assequibles si utilitzem escafandreautònom i, sovint, es troben al límit de la immersió esportiva omés avall, fins als 150 metres. Són extraordinàriament rics enanimals, però també en algues. El coral·ligen aglutina moltes

de les espècies mediterrànies més pre-uades gastronòmicament, com la llagosta,el mero o el cap-roig, i és un ambienton prolifera el corall vermell i moltesaltres espècies de colors vius. El grapissarés també molt ric en espècies, algunesde particulars com rajades i gatons. Enels fons de grapissar més profunds, onpasturen llagostes i cap-roigs, proliferade vegades l’herbacol, alga bruna exclusivade la Mediterrània.

QUÈ PODEM TROBARAL CORAL·LIGEN:

1 Gató, 37

2 Moret vermell, 48

3 Forcadella, 49 Forma grans bancs.

4 Corball, 51 Neda amb elegància.

5 Pagell, 53

6 Dèntol, 53 Depredador, s’alimenta de peixos i calamars.

7 Leucèmia, 70

8 Tunicat, Cystodytes dellechiajei, 72

9 Corall vermell, 112

10 Mà de mort, 112

11 Corall solitari groc, 115

12 Esponja incrustant vermella, 119

13 Esponja groga reticulada, 119

14 Esponja, Phorbas tenacior, 120

15 Alga roja, Lithothamnion corallioides, 135 Element principal del grapissar.

El corall vermell l’obser-vem a les cavitats iparts més fosques delcoral·ligen.

Foto

: Enr

ic B

alle

ster

os

1

2

3

6

45

7

9

10

11

13

12

15

14

8


19

els ambients

16 Clavellada, 39

17 Mòllera de roca, 42

18 Gall de Sant Pere, 43 Espectacular, viu només en fondària.

19 Mero, 50 Imposant, s’amaga en sentir-se amenaçat.

20 Sard soldat, 54

21 Pastanaga, 62

22 Rabosa de magranar, 64

23 Bunyol, 71

24 Estrella ataronjada, 75

25 Llamàntol, 89 En coral·lígens fangosos.

26 Cigala petita, 89 Surt a la nit del seu amagatall.

27 Cuc de closca, 96

28 Bonèl·lia, 97

29 Vaqueta suïssa, 104

30 Ostra d’ales, 107 S’aferra a les gorgònies.

31 Gorgònia taronja, 113

32 Gorgònia vermella, 113 En parets verticals amb corrent.

33 Pala de rem, 113

34 Esponja taronja lobulada, 119

35 Esponja, Axinella damicornis,119

36 Alga verda, Halimeda tuna, 125

37 Alga vermella, Lithophyllum stictaeforme, 125

Les comunitats que trobem a les entrades de les coves i túnelssubmarins mostren una gran afinitat amb les delcoral·ligen, sobretot en els indrets més foscoso que no reben la llum directa. En canvi, ales parts més internes de les coves, en unafoscor absoluta, l’aspecte és ben diferentdel coral·ligen ja que només unes poquesespècies estan adaptades a viure-hi i hiha molts espais de roca nua, la qual cosaés impensable en uncoral·ligen.

20

16

17

18

19

21

22

23

24 25

26

27

28

29

30

31

32

12

33

36

37

34

35


•Rorqual comú Balaenoptera physalus kÉs el segon vertebrat viu més gran, després de la balena blava (B.musculus), aquesta darrera de llom jaspiat i raríssima a la Mediterrània.Els exemplars mediterranis més grans mesuren 21 metres de llargada irecorren llargues distàncies. Molts d’ells migren a l’Atlàntic a la tardor itornen a entrar a la primavera. Quan migren poden fer-ho en grupsd’uns pocs exemplars. Arriben a viure 80 anys i les cries mesuren6 metres de llarg en néixer, entre novembre i gener.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

26

• Catxalot Physeter macrocephalus kEl depredador més gran del món s’alimenta de grans peixos i calamarsgegants. Pot mesurar fins a 20 metres de llargada. Fa apnees de fins a45 minuts i pot baixar a 1.500 metres de fondària. Forma bandades d’uno uns pocs mascles amb una vintena de femelles adultes i cries i animalsimmadurs. Els mascles que queden exclosos de les bandadesneden sols o en petits grups. És relativament comú a laMediterrània occidental però rar a la conca oriental.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0 300cm

MamífersAdaptats secundàriament a la vida marina, tenen respiració aèriamitjançant pulmons i tenen les extremitats adaptades al movimentdins l’aigua. La seva fisiologia també està adaptada al busseig. Elscetacis, grup que inclou les balenes i els dofins, passen la totalitatde la seva vida a l’aigua però els pinnípedes com el vell marí reposeni donen llum a terra ferma.

mamífers balena i catxalot

albiraments

La millor forma perveure cetacis és embar-car-se i navegar per altamar, ja que la majoria nos’atansa a la costa.


•Orca Orcinus orca kDepredador temible de fins a 10 metres de llargada, s’alimenta de tota

mena de preses, fins i tot de rorquals i altres grans cetacis.Extraordinàriament intel·ligent, ataca les seves preses en grup i amb

estratègies definides. No ataca mai l’home, amb qui esmostra pacífica i

confiada, tot i que robael peix capturat amb

qualsevol art de pesca. 0 1 2 5 10 25 50 100 200

500 1000 m

k•Balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris

Robusta i de cap petit, té el llomrecobert de cicatrius produïdesper d’altres exemplars. Sovint treuel cap fora de l’aigua mentre neda.És una excel·lent apneista;s’alimenta de cefalòpodes i peixosque pesca en fondària.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

27

orca i caps d’olla mamífers

0 300cm

•Cap d’olla gris Grampus griseus kCuriós, s’apropa als vaixells en moviment i els

acompanya. Gregari, forma bandades de 5 a 100exemplars i s’alimenta de cefalòpodes.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Cap d’olla kGlobicephala melas

Forma grups de desenes a centenarsd’individus, amb una complexaestructura social. S’alimentensobretot de calamars però també depeixos bentònics i pelàgics.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m


peixos taurons

36

• Tauró gris tjCarcharhinus plumbeus

D’hàbits costaners, s’aplega en alguns llocs de la costa turca, vora lesplatges, a finals de primavera. En general, és curiós però no agressiu.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

k•TintoreraPrionace glauca

De morro llarg i de color blavós, viu sempre en aigües obertes.S’alimenta de peixos i calamars. Tot i que no constitueix un perill perals bussejadors, pot ser agressiu i perillós per a l’home en elsnaufragis. Generalment solitari.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Porc marí Oxynotus centrina jtDe silueta inconfusible i mida petita, amb

un nedar pausat i tranquil, viu vora elfons, on s’alimenta

d’invertebrats.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

kj•Bocadolça

Hexanchus griseus

[Peix xovato] Propi de fondà-ria, on és relativamentcomú, es captura oca-

sionalment amb xar-xes de ròssec i es ven a

baix preu.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0 100cm

•Marraix Lamna nasus kSemblant al salroig i al tauró blanc, és

sovint més petit però de cos robust. Se’ndiferencia perquè té les dents amb

dues punxes laterals petites.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500

1000 m

els taurons

Actualment són rars a laMediterrània a causa dela sobrepesca; els tau-rons tenen una mal me-rescuda fama d’assas-sins. Depredadorscuriosos, només ataquenels humans molt excep-cionalment.


tj•Gatvaire Scyliorhinus stellaris

És més gros que el gató i amb menys taquesperò més grosses al dors. Molt afectat per la sobrepesca.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Quissona vera jSqualus acanthias

Les quissones presentenespines a les aletesdorsals. Moltvulnerable a la pescajuntament ambS. blainvillei.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Mussola vera jMustelus mustelus

Abans abundant, les poblacions hansofert una forta regressió per la sobrepesca.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

jk•Ca maríGaleorhinus galeus

De fins a 2 metres dellargada, es caracteritzaper la seva petita aleta dorsal posterior i per la forma de l’aletacaudal.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

370 30cm

•Moixina Galeus melastomus jEs caracteritza per les grans taques dorsals, els ulls grossos,la mida petita i l’hàbitat profund.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Mussola pintada Mustelus asterias jD’hàbitat i problemàtiquessemblants a la mussola, se’ndiferencia per les taquesblanques al dors.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Gató Scyliorhinus canicula tjEl més abundant i petit delstaurons litorals. Li pertanyenmolts dels ous de tauró que veiem.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

taurons petits peixos

ou de gatvaire


•Xerla ratllada tParapristipoma octolineatum

Espècie de distribució atlànticatropical, està present només a

les costes meridionals de laMediterrània occidental.

S’agrupa en petits bancs peròtot sovint es veuen individus solitaris.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

tc•Peix esquirol

Sargocentron rubrum

Es refugia solitari o en petitsgrups en zones fosques durant

el dia. Espècie provinent delmar Roig, ha colonitzat fins ara

la part més oriental de l’est dela Mediterrània, on abunda.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

peixos xavo, trompeter, moret vermell i altres

48

•Xavo Capros aper jt[Escanyavelles vermell] Propi d’aigües

profundes, on s’agrupa en bancs sobre elfons o a la columna d’aigua, té una boca

punxeguda, que s’allarga per capturar lespreses. És d’afinitats tropicals.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Trompeter Macroramphosus scolopax jkInconfusible pel musell llarg i una gran espina a

l’aleta dorsal, forma petits bancs en aigüesprofundes. Quan està a la columna d’aigua

agafa un color platejat.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Moret vermell Apogon imberbis t[Reiet] Habitual en les esquerdes i les petites

coves no gaire profundes durant el dia, surt denit. Els mascles coven els ous a la boca, quehan de mantenir oberta de tants que n’hi té.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0 6cm

•Apogonichthyoides nigripinnis tcProvinent del mar Roig, és present només a laMediterrània més oriental. D’hàbits nocturns,

durant el dia viu amagat a petits forats. Elsmascles incuben els ous.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m


tc•Peix destral Pempheris vanicolensis

Es refugia en grans grups en cavitats iesquerdes durant el dia. Originari del mar Roig,ha colonitzat el sud-est de la Mediterrània, on abunda.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0 10cm

ht•Vaca serrana Serranus scriba

Peix d’aigüessuperficials,territorial com tots elsserrans, cada individu és alhoramascle i femella.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Castanyoleta Chromis chromis tk[Tuta] Es troba en bancs immensos o solitari.Els mascles defensen ferotgement els ous,situats en forats de les roques. Juvenilsde color blau elèctric.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Serrà Serranus cabrilla thDepredador molt voraç, a la partseptentrional és freqüent a partirde 3 metres però a la partmeridional no ho és fins als 20metres.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Forcadella Anthias anthias tForma bancs immensos en fons coral·lígens.Els mascles tenen la segona i tercera espinadorsal allargades.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

jt•Serrà de bou Serranus hepatus

[Músic] Més petit que els serrans i les vaquesserranes, viu principalment en fons sedimentarisprofunds, on s’associa a objectes durs comclosques, pedres, gorgònies, grans esponges i brossa(ampolles, plàstics).0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

49

castanyoles, forcadella i serrans peixos

Zu cristatusEstrany peix que viu ala columna d’aigua.S’observa molt ocasio-nalment.

CastanyolaBrama brama[Negret, saputa] Espèciegran, que arriba amesurar 80 cm, presenten fondària a la columnad’aigua, on capturagambes i altresdecàpodes nedadors.


k•Bonítol ratllatKatsuwonus pelamis

Es tracta d’unveloç depredador

pelàgic d’aigüescàlides, gregari i migrador. Es

caracteritza perquè té entre 3 i 5 líniesfosques longitudinals en el ventre. Viu vora la superfície i

s’aventura poc a les zones properes a la costa.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

k•Bacoreta Euthynnus alletteratus

És una espècie pelàgica tropicalmolt veloç, ambdibuixos foscos

irregulars en el dorsi punts foscos sota

les aletes pectorals.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

k•Bonítol Sarda sarda

És un veloç depredadorpelàgic que efectua llargues

migracions. Es reuneix en bancsque s’alimenten de sardines, seitons i

altres petits peixos pelàgics. És freqüent en aigüescostaneres però només s’acosta a la costa en caps i zones escarpades.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

peixos verats, bonítols i similars

•Bis kScomber japonicus

Difereix del verat per les línies dorsals menyscontrastades i el ventre amb taques grises.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Melva Auxis rochei kEs diferencia del bonítol per la

menor mida i extensió de les líniesfosques dorsals.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0 25cm

Sorell déntolPseudocaranx dentexEspècie subtropical costa-nera, de llavis molsuts,boca retràctil i aleta cau-dal groga.

•Verat Scomber scombrus kForma grans moles en aigües

obertes. S’alimenta deplàncton, –que filtra amb la boca oberta

durant la primavera–, i de peixos petits a l’estiu.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

58


SabreLepidopus caudatusLlarg depredador argen-tat de robustes dentsque viu a la columnad’aigua, en fondària.

kh•Espet Sphyraena viridensis

Forma bancs de molts individus en zones costaneres, on es concentrael peix, tant en caps com en cales, rarament en zones d’estuari.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

59

• Llampuga Coryphaena hippurus kÉs un veloç depredador pelàgic de distribució tropical. S’agregasota objectes flotants, característica que utilitzen elspescadors per agafar-les.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0 32cm

Peix espasaXiphias gladius[Emperador] D’espasallarga i aplanada i aletadorsal curta i rígida, ésobjecte de pesca inten-siva, que n’ha rarificatl’abundància.

tonyines i altres peixos

Marlí blancKajikia albidaPotent depredador pelà-gic més ample i d’espasamés llarga que el marlímediterrani (Tetrapturusbelone), molt escàs.

k•Tonyina d’ullsgrossosThunnus alalunga

[Bacora] D’hàbits i hàbitat semblants a la tonyina, se’n diferenciaperquè té les aletes pectorals extraordinàriament llargues i el cos mésalt. De carn molt apreciada, prefereix les aigües càlides.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Tonyina kThunnus thynnus

És un gros i imponent depredador pelàgic, molt veloç, propi d’aigües obertes, on s’agrega en bancs d’individusnombrosos que realitzen grans migracions. La Mediterrània és unazona de posta preferida per a aquesta espècie, la qual entra i surt perl’estret de Gibraltar, on és capturada ja des d’antic amb lesalmadraves. Els preus astronòmics que assoleix han portat l’espècie apatir una gran sobrepesca, la qual posa en perill la seva supervivència,tot i que abans era abundant.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m


th•Espatarc

Symphodus tinca

[Petarc] Moltslàbrids tenen

lliurees diferents per a mascles ifemelles. En el cas dels espatarcs els

mascles són més acolorits que les femelles iconstrueixen nius amb algues durant la primavera, on les femelles

ponen els ous i ells els protegeixen fins a la seva eclosió.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Fadrí Thalassoma pavo t[Envit] D’afinitats subtropicals,

està en expansió a la Mediterràniaseptentrional. Forma grups molt

nombrosos durant l’estiu, perreproduir-se.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Raor Xyrichtys novacula jPrefereix els fons sorrencs amb

algueró dispers. Territorials, cadamascle procura tenir un harem defemelles. Es cabussa a la sorra per

amagar-se.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

tjh• Juliola

Coris julis

[Donzella, guiula] Molt abundant enfons rocosos i alguers, s’enterren a la

sorra durant la nit. Els masclesmés grans tenen una lliurea

diferent.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

th•Saig

Symphodus ocellatus

[Roqueret] D’hàbitssemblants als espatarcs, tenen

diferents lliurees, però en toteselles hi ha un ocel més o menys

evident a la part posterior del’opercle. A l’octubre pot haver-hi

grans estols de juvenils.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

peixos juliola, fadrí, raor i tords

Femella d’espatarc, lleu-gerament més petita i decolors apagats.

60 0 8cm

�

�

�

�

�

�

�


th•Tord porcellanaSymphodus mediterraneus

Més robust que altresespècies afins, es desplaçasovint en parelles per fons rocosos i d’alguer.Mascles amb nombroses línies i taques blaves al dors i al cap.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

tords peixos

61

•Gripau roquer Ctenolabrus rupestris tSense diferència de lliurea entre mascles ifemelles, és petit i solitari, i s’observasovint en llocs foscos.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Tamborer jthSymphodus cinereus

Poc acolorit i discretcomparat amb altres làbrids,habita llocs on es barreja lasorra, l’alguer i la roca.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Tord flassader thSymphodus doderleini

Sense diferència de lliurea entremascles i femelles, té una banda blancalateral molt característica. Solitari.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Tord de cua negra thSymphodus melanocercus

De lliurea diferent entre mascle ifemella, sovint l’observem netejantaltres peixos.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Tord becut htSymphodus rostratus

Ben caracteritzat pel seu llargmusell, s’amaga lentamentperò de manera efectiva.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Planxeta tSymphodus roissali

[Petarquet] Amb diferents lliurees,viu sempre en zones moltssuperficials, preferentment de roca.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0 6cm

Tord de cua negranetejant un espatarc

�

�


•Grívia thLabrus viridis

Depredador de colorvariable entre el verd i el

taronja, sempre pigallat, prefereix els alguers, ons’amaga entre les fulles per atacar les preses. Esdevé escàs en indrets

on es pesca.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

th•Tord negre Labrus merula

[Massot] De color que variaentre el verd, el marró clar i el

blau fosc (mascles), ésrobust. És un bon indicador

de la intensitat de pesca, jaque és molt vulnerable.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

th•Peix lloro Sparisoma cretense

De distribució meridional, masclesi femelles tenen lliurees diferents, i

la de la femella és més lluent. Ésl’únic representant mediterrani

d’un grup de peixos molt abundanti de gran importància en el tròpic.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

peixos tords, peix lloro i peixos conill

•Pastanaga Labrus mixtus tMascles amb moltes línies blaves i

femelles més discretes, amb taques blanques inegres al dors, és una espècie molt associada als

fons coral·lígens.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Peix conill tacat Siganus luridus thcInvasor del mar Roig, menja tant algues grans com

petites i té un impacte considerable en els indretson viu. Expandirà la seva àrea de distribució

afavorit pel canvi climàtic.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Peix conill llis Siganus rivulatus thcInvasor molt especialitzat a brostejar les petites

algues, amb la qual cosa desproveeix els fons detota coberta vegetal. Neda en bancs i és

semblant a les salpes, amb les quals es confon.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0 14cm62

�

�

�

�


•Rèmora kRemora remora

Amb una ventosacefàlica amb què es fixa agrans vertebrats marins, comtaurons, mantes i tortugues. Hiha d’altres espècies semblants.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Peix globus Lagocephalus sceleratus thcInvasor provinent del mar Roig, juntament amb d’altresespècies de la mateixa família, amb les quals es confon.Depredador potent, amb unamossegada poderosa. Laseva carn és molt tòxica.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Bot kMola mola

De mida imponent, és unpeix que viu a la columnad’aigua encara que tambépodem observar-lo vora elfons, on va sovint per ser“netejat” (desparasitat) perpetits peixos bentònics. El seucomportament enfront elsescafandristes és fugisser però de vegadeses deixa que s’hi acostin. Els dies de mar encalmatreposa a la superfície del mar, i llavors és fàcil de veure i capturar.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

surer, bot, peix globus i rèmora peixos

63

thc• Stephanolepis diaprosEspècie provinent del mar Roig,pertany a una família de peixosessencialment tropicals. Apareix en zonessuperficials, a la conca oriental.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

0 40cm

•Surer tBalistes capriscus

[Peix ballesta] Té la boca petitaperò robusta, amb dents moltfortes. Fa nius a la sorra. Espèciecuriosa i agressiva, sobretot quanprotegeix els ous.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Rèmora fixada en un tauró


tj•Gobi lleopard

Thorogobiusephippiatus

Bencaracteritzat per les taques fosques sobre un cos

lleument grisós, viu en coves i forats del coral·ligen.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

t•Rabosa morruda

Tripterygion tripteronotum

Mascles reproductorsvermells amb cap negre. Les

femelles no tenen cap taca negra a labase de l’aleta caudal. A poca fondària.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Gobi escatós tjThorogobius macrolepis

Amb taques entre brunes igroguenques sobre el cos i el cap, viu en aigües

profundes, sobretot en el límit entre grapissar i coral·ligen.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Rabosa groga tTripterygion delaisi

Els mascles reproductors sónd’un bonic color groc amb elcap negre, però les femelleses diferencien de les d’altres

espècies semblants perla taca negra a la base

de l’aleta caudal.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

peixos cabots i similars

68

•Bavosa falsa Clinitrachus argentatus tEs troba entre les algues superficials, on és difícil de

veure, tot i no ser rara. Segura del seu camuflatge,es pot agafar amb les mans.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Rabosa petita Tripterygion melanurum tPetit, amb cos vermell i cap amb taques fosques. Cal no confondre’l

amb la dormilega negra, amb qui comparteix hàbitat.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Odondebuenia balearica tjPetit gobi de color vermellós, amb bandes blavoses

verticals al cos. Desapercebut, viu en el grapissar.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Lesueurigobius friesiiHabita els fons molt pro-funds de fang i grapissar,amb altres espèciessemblants. Es caracte-ritza perquè té puntsgroguencs sobre el cos iles aletes.

Pomatoschistus micropsSobretot en aigües pro-peres a estuaris i badiesi en llacunes costaneres.Pertany a un gènere depetits gòbids molt nom-brosos en fons de sorra ifang, difícils de diferen-ciar.

0 3cm

�

�

�

�


•Palaia Citharus linguatula j[Rèmola] De boca i esquamesgrans, es reconeix pels puntsnegres a la base de les aletes dorsal ianal. És capturada freqüentment ambxarxes de ròssec.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

69

j•Rèmol Scophthalmus rhombus

Peix pla gran, moltample, amb lesprimeres espines de l’aletadorsal lliures, que fan comuna barba. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Llenguado Solea solea joA la Mediterrània hi ha diverses espècies dellenguados difícils de diferenciar. Tots ellssón presents en fons de sorra fina i fang,a una certa fondària, però també en lesaigües somes de llacunes, estuaris iports. El llenguado comú, aquírepresentat, és el més apreciat.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Bruixa de quatre taques jLepidorhombus boscii

[Capellà pla] Peix pla de mida mitjana i bocagran que es captura amb xarxes de ròssec. Labruixeta (L. whiffiagonis) és semblant peròsense taques a les aletes dorsals i anal.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Tacó Bothus podas j[Pedaç] El peix pla més visten immersió, s’enterra a lasorra però s’amaga un metreper darrere d’on s’hacabussat. 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Turbot Scophthalmus maximus[Rom, rèmol empetxi-nat, rèvola] Semblant alrèmol però amb l’aletadorsal contínua i tot ellmés ample. Comú a lespeixateries, provinentd’aqüicultura.

0 12cm

•Peluda vera Arnoglossus laterna jÉs una de les diverses peludes que viuen a laMediterrània. Totes elles tenen una gran capacitatmimètica i és difícil distingir-les del fons.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

plans peixos


•Escamarlà jNephrops norvegicus

Inconfusible, durant el dia viuen galeries que excava a la

sorra, d’on surt a l’alba i alcapvespre per cercar

aliment.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

crustacis gambes, llagostins i escamarlans

88 0 5cm

•Gamba vermella jAristeus antennatus

[Gamba rosada] Gastronòmicament moltapreciada, viu en els fons més profunds i es

pesca sobretot en canyons submarins, on fresa.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

j•Gambot Aristaeopsis edwardsiana

De mida molt gran i intens colorvermell, els segments articulats que

recobreixen l’abdomen tenen espines.En zones d’influència atlàntica.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Llagostí Melicertus kerathurus joA diferència de les gambes, habita zones

poc profundes, també llacunes. S’enterraa la sorra durant el dia i és actiu durant la

nit. Pot cultivar-se en granges.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Gambussí Pasiphaea sivado jCos translúcid amb tons vermellosos a la part

superior i inferior. Presa de maires i lluços.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Gamba roja jAristaeomorpha foliacea

[Xoriço] De color vermell viu, elcap té una prolongació anterior

(rostre) amb moltes dents.Poblacions en regressió.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Gamba blanca Parapenaeus longirostris j[Gamba llagostinera] De color clar i abdomen gruixut,

semblant al del llagostí, viu en fons fangosos profunds,amb altres gambes.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

bons comestibles

Gambes, llagostins, esca-marlans i llagostes, ensentit ampli, són la quintaessència de la gastrono-mia mediterrània. Degust intens i agradable alpaladar, assoleixen preusmolt elevats de venda.


llamàntol, cigales i llagostes crustacis

th•Cigala petitaScyllarus arctus

[Llagosta lluïsa] S’amagadurant el dia en coves,sota pedres i en els rizomes d’alga,però es mostra activa a la nit.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Cigala gran Scyllarides latus t[Esclop] S’agrega durant la primavera alssostres de les coves situades a poca fondàriaper reproduir-se. Durant la resta de l’anyprobablement viu a més fondària. És activanomés de nit.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0 15cm 89

t•Llagosta salamenyaPalinurus mauritanicus

Semblant a la llagosta comuna, té uncolor més clar, la closca té dos líniesd’espines laterals conspícues, el primerparell de potes són semblants a la resta,i viu a més fondària. A les peixateries hiha també la llagosta verda africana(Panulirus regius), amb tons verdosos imorats.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Llamàntol Homarus gammarus jt[Llobregant] Tot ell molt característic,assoleix els 6 kg de pes. Viu en fonsde fang i roques, sobretot en el límit entreaquests dos. A les peixateries trobem sobretotel llamàntol americà (H. americanus).0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

t•LlagostaPalinurus elephas

Molt perseguida, les seves poblacions hanminvat molt a causa de la sobrepesca. Lallarga durada de la fase larvària –fins a cincmesos, que passa en el plàncton– provoca que elsnous individus incorporats a les poblacions puguinprovenir de llocs molt diferents. Es pescaprincipalment amb xarxes llagosteres i nanses.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m


t•Cranc felputDromia personata

[Cranc cigaler] Amb el costotalment pelut, es recobreix

d’esponges, raramenttunicats, que recull amb les

potes posteriors. Caminalentament i es pot observar

sobretot en covessubmergides.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

crustacis crancs

92

• Cranc reial Calappa granulata j[Pessic, plegamans, conyet] Pinces extraordinàriament

amples, amb les quals es protegeix. Viu en fons degrapissar, on és capturat per les xarxes. Molt apreciat per

fer brou i posar a l’arròs.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Cranc pelut Eriphia verrucosa itÉs exclusiu de molt poca fondària, a la

zona de rompent, on es refugia a lesesquerdes. Aquest cranc era apreciat per

fer brou i posar a l’arròs. Es bellugaràpidament.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Cranc rodó Ilia nucleus jh[Cranc cap de mort] Viu en fons de sediment

i alga, on s’enterra parcialment per caçar.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Cranc de les nacresNepinnotherespinnotheresViu dintre les nacres, ra-rament en tunicats, dequi és comensal. S’aven-tura a l’exterior però esrefugia ràpidament endetectar perill.

•Cranc vellutat tPilumnus hirtellus

Sembla un cranc pelut en miniatura.Abundantíssim a poca i mitjana

fondària, passa desapercebut per laseva mida petita.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

ht•Cranc de porcel·lana pelós

Porcellana platycheles

Ben característic per la seva pilositat,viu sempre a poca fondària, sota

pedres, forats o en rizomes d’alga.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

0 4cm


t•Bou

Cancer pagurus

Gran i carnós, viu en fonsrocosos i sedimentaris, i és d’hàbits

nocturns. Molt rar a la Mediterrània,tots els bous de les peixateries

provenen de l’Atlàntic europeu,on és molt abundant.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

j•Cranc voladorLiocarcinus depurator

Carronyaire de fonsfangosos i sorrencs,és pescat ambxarxes de ròssec.S’utilitza per fer brou.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Cranc de roca iPachygrapsus marmoratus

[Cranc sabater] És el cranc mésabundant sobre les roques just persobre d’allà on trenquen les ones.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

93

• Cranc verd Carcinus aestuarii jho[Cranc d’herba] Viu sobretot en zones d’estuari, entrel’algueró i sobre el fang.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

•Cranquet d’arrosec jMacropipus tuberculatus

[Cranc de sopa] Cap amb duesprolongacions laterals punxegudes. S’utilitza per fer brou.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

crancs crustacis

•Nècora Necora puber jtMolt apreciada com a marisc, moltes nècoresde les peixateries provenen de l’Atlàntic. A laMediterrània són més aviat escasses i viuen

sobretot en fons rocosos pocprofunds, amb

sedimentació abundant.0 1 2 5 10 25 50 100 1000 m

0 4cm

Cranc plaPercnon gibbesiEn expansió a la Medi-terrània provinent de l’Atlàntic, es refugia enesquerdes de les roques,a poca fondària.

Cranquet d’arenaPortumnus latipesPropi de platges sorren-ques, moltes poblacionss’han extingit a causad’activitats humanes.


mol·luscs escopinyes, cloïsses i similars

108 0 4cm

j•Escopinya punxenca

Acanthocardia aculeata

Valves amb costellesradials fortament

espinoses. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

•Lluenta jCallista chione

[Petxinot de sang]Closca molt lluenta,marronosa i bandejada.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

j•Escopinya verrucosaAcanthocardia tuberculata

Valves amb costellesradials, gruixudes, dures,sense espines.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

o•Escopinya de gallet

Cerastoderma glaucum

Closca amb costelles radialsestriades concèntricament.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

j•RossellonaChamelea gallina

Valves estriadesconcèntricament.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

•Cloïssa gran oVenerupis decussata

Closca amb fins relleusradials i concèntrics.Sifons llargament separats.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

jo•Cloïssa groguenca

Polititapes aureus

Valves amb finsrelleus concèntrics,

de color molt variable. 0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

•Cloïssa japonesa Venerupis philippinarum ocInvasora, es distingeix de la cloïssa gran per un major

relleu a la closca i per tenir els sifons llargament fusionats.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

t•Rocellaria dubiaViu dins la roca.Visibles només elsdos orificis per onintercanvia l’aigua.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

j•Cor de bouGlossus humanus

Closca amb formade cor si es veu

lateralment.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Escopinya gran jAcanthocardia echinata

Valves amb costellesradials i espines

esquamoses àmplies.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

j•Escopinya gravadaVenus verrucosa

Closca grossa, robusta,amb àmplies costellesconcèntriques.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

j•Venus casina

Menys robusta quel’escopinya gravada.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Forats excavats per Rocellaria dubia a la roca que ens indi-quen la seva presència.


j•NavallóLutraria lutraria

Pot fer granspoblacions a lesplatges de sorra fina, sobretotsi són una mica fangoses.0 1 2 5 10 25 50 100 m

Corc maríTeredo navalis[Broma] Amb aspecte decuc, en un extrem té dospetites valves. Foradatota mena de fusta i des-trueix qualsevol cons-

trucció humanafeta amb aquest

material. És rar.

j•TellerinaDonax trunculus

És l’espècie de tellerina méscomuna. Viu en platges de sorrafina, vora el rompent.0 1 2 5 10 25 50 100 m

o•Cloïssa planaScrobicularia plana

Petxina blanca olleugerament grisosa,gran, viu enterrada alfang en zones d’estuari.0 1 2 5 10 25 50 100 m

•Ou Mactra stultorum joPetxina gran, blanca o amb bandes concèntriques i radialsbrunes, viu principalment en sorres fines poc profundes.0 1 2 5 10 25 50 100 m

•Fòlada Pholas dactylus jTé closques blanquinoses i allargades recorregudes percostelles. Forma galeries en fons de fang compacte.0 1 2 5 10 25 50 100 m

109

• Canyut joSolen marginatus

[Mànec] Petxina allargadai rectilínia, força ampla.Fa forats verticals alsediment, on viu.0 1 2 5 10 25 50 100 m

•Navalla Ensis ensis jEs caracteritza per la seva

forma corbada. Moltes de lesnavalles i canyuts que comprem

a marisqueries i peixateriesprovenen de l’Atlàntic, on són

més abundants.0 1 2 5 10 25 50 100 m

•Caravella jSolecurtus strigilatus

En fons de sorra fina i fang,davant de platges, maiabundant però comuna.0 1 2 5 10 25 50 100 m

Spisula subtruncataPetita petxina que formaabundants poblacions enfront de les platges,sobre sediments fins.Passa desapercebuda.

jo•Navalla rectaEnsis minor

Petxina allargada i rectilíniaornamentada a l’exteriorper bandes clares i fosques.Present als mercats.0 1 2 5 10 25 50 100 m

tellerines, navalles i altres mol·luscs

0 3cm


j•Anemone de sorra Condylactis aurantiaca

Gran anemone de fons sedimentaris poc profundsde tentacles grisosos i puntes violàcies. Refugi

preferit de diverses espècies de crancs i gambetes.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

•Ortiga verda Actinia cari tAnimal de color verdós amb línies concèntriques

fosques i tentacles curts i abundants que es retreuentotalment.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

ti•Tomàquet de mar Actinia equina

De color vermell intens, els nombrosostentacles es retreuen completament. Viu

sempre vora el nivell del mar, en zones tan exposadescom protegides. Urticant.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Aiptasia mutabilis tDe mida bastant gran i tentacles grisosos,

aparentment fràgils i jaspiats. Habitualmentes refugia en petites esquerdes de les roques.

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

114 0 10cm

Anemone de tubCerianthusmembranaceusTubs contràctils moltllargs, ancorats al sedi-ment, amb la part supe-rior culminada per mésde 100 tentacles de co-loració diversa. No de-fuig les aigüesportuàries.

Alicia mirabilisQuan està contretaforma masses papil·losescòniques de color violaci.Quan s’estén, el tub defins a 40 cm es mostrairregularment papil·lós,grisós, i la part apicalporta llargs tentacles re-cargolats.

jt•Anemone del bernat ermità

Calliactis parasitica

Pròpia, encara que no exclusiva, deles closques mortes de mol·luscs

ocupades per bernats ermitans.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Anemone gruixuda Cribrinopsis crassa tHabitualment sobre substrat rocós, té una coloració semblant a

l’anemone de sorra però els tentacles són més curts i gruixuts.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

t•Ortigues Anemonia viridis

[Ortiguetes, fideus] Molt abundantsen determinats indrets poc exposatsa les onades. Molt urticant, és, però,

una espècie comestible moltapreciada en determinades àrees, on

es menja fregida.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

cnidaris actínies


•Corall solitari groc tLeptopsammia pruvoti

Corall solitari calcificat de color groc intens,és especialment abundant en el coral·ligen ia l’entrada de les coves, sempre en situacionsde baixa lluminositat.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Balanophyllia regia tCorall solitari calcificat de color ataronjat i midarelativament petita, present entre les algues.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

115

Phyllangia americanamoucheziiForma colònies calcifica-des d’uns pocs pòlipsforça grans, amb tenta-cles molt vistents, trans-parents, jaspiats, pigallatsde blanc i parts apicals decolor blanc intens.

Polycyathus muelleraeColònies calcificades pla-nes de nombrosos pòlipsben individualitzats, decolor variable. En sostres irepises, a poca fondària.

Corynactis viridisSense esquelet dur, colo-nial o individual, de dis-tribució molt irregular.Coloració molt variable,amb les parts apicalsdels tentacles en formade bola. No defuig lesinstal·lacions portuàries.

0 2cm

•Corall estrellat Astroides calycularis tGrosses colònies molt calcificades decolor groc intens, present sobretot a lapart meridional de la Mediterràniaoccidental, sobretot vora la superfície,en llocs exposats.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

•Madrèpora solitària tBalanophyllia europaea

Calcificat, de color marronósproporcionat per microalguessimbionts. En zones benil·luminades.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

• Caryophyllia inornata tSolitària o en grups, calcificada,

de color blanc o rosat, ambtentacles transparents pigallats de

blanc, sobretot a l’àpex.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

t•Madrèpora mediterrània

Cladocora caespitosa

Colònies calcificadeshemiesfèriques de molts pòlips,

de color marronós, provocatper les microalgues simbionts.

En algunes zones potconstituir aglomeracions

considerables.0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

madrèpores i similars cnidaris


VerrucariaamphibiaForma recobrimentsnegres persistents, méso menys extensos, enzones allunyades del’aigua, sobretot enorientació nord.

122 0 10cm

hjo•AlgueróCymodocea nodosa Es caracteritza pels rizomesrosats amb cicatrius

anulars i pels àpexs de lesfulles finament dentats.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

hjc•Halophila stipulacea

Espècie invasora provinentdel mar Roig. Conca oriental.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

Líquens

fanerògames i líquens

ho• Zostera noltii Fulles molt primes, defins a 1,5 mmd’amplada; sobretot enbadies i estuaris.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

•Alga Posidonia oceanica htj[Altina] Exclusiva de la Mediterrània. La planta es

compon de feixos de fulles de fins a 1 metre de llarg,uns rizomes entortolligats que formen la mata –la qualcreix en alçada al llarg del temps (segles)– i unes arrelsgruixudes poc desenvolupades. Les flors apareixen a la

tardor i els fruits (maig) suren i es coneixen amb elnom d’olives de mar.

0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

Fanerògames: plantes amb florEls ancestres de les fanerògames marines han evolucionat a terraferma i per això es reprodueixen mitjançant flors que es converteixenen fruits. Aquesta és la principal característica que les diferenciade la resta d’organismes fotosintètics marins. Reben el nom d’algapels pescadors i poden formar alguers extensos sobre fons sedi-mentaris i també alguna espècie sobre roques.

ho•Alga de mar Zostera marina

Present bàsicament en llacunes ibadies litorals, els rizomes són

llisos i no formen mata. Florsdisposades dins d’una bràctea

amb forma de fulla.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m


1230 5cm

• Cladophora pellucida tCaracteritzada per una cèl·lula basal molt llarga.Sobretot en llocs exposats poc il·luminats.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Cladophora prolifera tDe color verd fosc, la cèl·lula basalestà recoberta per rizoides originatsen les cèl·lules situades a sobre seu.Prefereix llocs calms.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

Ulva compressaLàmines verdes allarga-des amb forma de sac.Hi ha d’altres espèciessemblants, sobretot enllocs rics en nutrients.

Enciamde marUlva rigidaLàmines ver-des lobulades,planes, irregulars, ambbase gruixuda, propi dellocs rics en nutrients. Hiha altres espècies sem-blants.

• Cladophora vagabunda toiMasses filamentoses llargues iramificades que trobem en bassesi en badies i llacunes litorals.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Chaetomorpha aerea tFilaments no ramificats, ambaspecte d’un cabell més o menysrígid, viu fixada a les roques litorals,sobretot en llocs poc exposats.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

• Chaetomorpha linum oFilaments no ramificats,entortolligats, no fixats alsubstrat, propis de badies illacunes litorals.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

i• Chaetomorpha mediterranea Filaments fins no ramificats, moltentortolligats, sobre roques litorals.0 1 2 5 10 25 50 100 500 m

Algues verdes, brunes i rogesLes algues no existeixen des d’un punt de vista evolutiu ja queno tenen cap ancestre comú. Els organismes que desglossem acontinuació comparteixen tres característiques comunes: lescèl·lules tenen un nucli diferenciat, utilitzen la llum per créixer(i, per tant, tenen clorofil·la) i mai produeixen flors ni fruits.Dominen en molts dels paisatges submarins i litorals que hi haen les zones ben il·luminades i, per tant, són omnipresents enmolts dels ambients marins més assequibles per l’home.

verdes

roges

Ulva fasciataLàmines verdes lobula-des, planes, irregulars,submergides, raramentfora de l’aigua, sobretoten llocs rics en nutrients.

verdes algues

brunes


Fauna i flora de la mar Mediterrània

Documents

Transcript of Fauna i flora de la mar Mediterrània