flor de card Sant Llorenç des Cardassar * Octubre del 2003 * núm. 308

Juguetessonoresfabricadespelspropisal·lots

Xiulet de pinyol d'albercoc

Closca d'anouo tric-a-tric

Bufacanyes

Pinta amb paper de fumar

Flabiolde set canons

Carta

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Octubre del 2003.Número 308Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaGuillem SolerJoan SantandreuIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès Juguetes PortadaCiclisme 7Tal dia com avui 12Senyores i senyors 17

Nicolau/Simonet Demografia 3Ignasi Umbert Àngel Reigadas 4

Autopista 12Carta al Papa 20

Guillem Pont Imatges d'octubre 8El feixisme adormit 28

Pau Quina Malnoms 10Felip Forteza Felipades 10Antoni Sansó Sa Coma 11

Fent memòria 18Jaume Galmés Adéu a na Tonina 13

Medea 14Guillem Nadal 15Rilke 16

Pere Orpí Cap Vermell 16Joan Roig Tertúlia de cafè 19Isabel Muñoz Poesia 22Antònia Galmés S'ençà que el món 23Margalida Fiol Pàgina infantil 24Crom el Nòrdic Filosofia 26Xesc Umbert El temps 27Isabel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Editorial 2 (230)

La Unitat sanitària

Durant el mes d'octubre es va posar en marxa un sistemacentralitzat per demanar les hores de visita als metges de laUnitat sanitària, de manera que la persona que respon al telèfonja no és na Jerònia, com fins ara, sinó un equip de telefonistesde Ciutat -ens sembla- que porten tots els centres de salut deMallorca.

Amb aquesta mesura probablement s'hauran aconseguitalguns avantatges -no sabem quins, però volem creure que nohaurien canviat el servei si no pensassin que el millorarien-, peròindubtablement s'ha perdut el caire humà que tenia, sobretot decara a les persones majors. Abans, si a un li havia fuit del capl'hora de la visita o li sortia algun impediment, na Jerònia li deia sihi podia anar un poc més tard o si en aquell moment no hi haviagaire gent i li podien fer un buit. A més, com que ja coneixia dequin peu es calçava cada malalt, tot eren facilitats i ganes de so-lucionar problemes, cosa que no podran fer les telefonistes quese'n cuiden ara.

El Centre de dia

Com és sabut, tant l'Ajuntament de Sant Llorenç com lesinstitucions autonòmiques han invertit un bon grapat de dobbersen la construcció del Centre de dia de Sant Llorenç, ubicat onabans hi havia el local dels jubilats, que haurà de servir per aten-dre les necessitats de les persones malaltes que no es podenvaler per elles mateixes. L'edifici fa mesos que està acabat -toti que hi manquen alguns mobles-, però encara no se sap ambseguretat quan es podrà inaugurar, i això que hi havia candidatsque el volien abrir abans de les passades eleccions municipals.

Hi ha diversos rumors sobres les causes del retràs. Algunsl'atribueixen a la manca de pressupost, ja que -asseguren- elGovern ha tancat l'aixeta que abocava dobbers cap a Sant Llo-renç, per mor de les divergències ideològiques i pel fet de què elPartit Popular estigui a l'oposició; altres diuen que es tracta d'unproblema burocràtic, derivat de la lentitud dels organismes com-petents, que han passat les atribucions dels centres de dia d'unaconselleria a una altra; uns tercers, asseguren que les relacionsentre el batle i les representants del PSOE no són tan fluïdescom en l'anterior legislatura, cosa que repercuteix en les àreesde la seva competència; finalment, també n'hi ha que donen laculpa del retràs a què encara no s'ha decidit el model de gestió:si se n'ha de cuidar l'Ajuntament contractant un equip de gent osi ho han de donar a una empresa privada. Sigui com sigui, larealitat és que el Centre de dia segueix tancat i probablement hiha més d'un llorencí que l'ha de menester amb urgència.

Així i tot hi ha alguns aspectes que sembla que ja tenenclars: que el menjar només l'utilitzaran les persones que no espoden valer -si alguns jubilats volen dinar s'habilitarà un altreservei al seu local-, que els usuaris hauran de pagar una part delcost, i que difícilment s'inaugurarà abans de les festes de Nadal.

Demografia i societat 3 (231)

NAIXEMENTS

* El dia 6 de setembre va néixera Sant Llorenç na Marih Ikkene, filla d'enDukacha i n'El Bartoul. Salut.

* Dia 2 de setembre va néixer aSant Llorenç n'Houria El Hiri, filla d'ElArbi i na Mihouna. Enhorabona.

* El 15, també a Sant Llorenç, vanéixer n'Antoni Massot Rosselló, fill den'Antoni i n'Isabel. Enhorabona.

* Dia 22 de setembre va néixer aSant Llorenç en Francisco Ortiz Riera,fill d'en Saturnino i na Juana Maria. Lanostra enhorabona.

* El dia 17, a Sa Coma, va néixern'Azahara Rena Olmo, filla d'en VíctorManuel i n'Ana Reyes. Salut.

* El 23 va néixer a Son Carrió enMiquel Santandreu Lorenzo, fill d'enJulián i na Dolores. Enhorabona.

* Dia 10 de setembre, a Sant Llo-renç va néixer n'Inés Custodio Pellón,filla de n'Angel Tomàs i na Beatriz. Queel poguem veure casat, si convé.

* Dia 16 de setembre, en Wolf-gang i na Janeth Nesit tengueren un fillper devers Son Carrió i li posaren pernom Diego Joe.

* El 2 de setembre, a cala Millor,va néixer en Jan Pol Aguilera Kraus, fillde n'Antonio i na Marcela. Coratge.

* Dia 5 d'octubre va néixer a SantLlorenç en Xavier Izquierdo Brunet, filld'en Manuel i na Maria Antònia. Salut.

* El 17 d'octubre, a Sant Llorenç,va néixer en Miquel Àngel Soler Tortella,fill d'en Pere i na Maria. Enhorabona.

* Dia 15 d'octubre va néixer a SaComa na Maria del Carmen Cortés Var-gas, filla d'en Rafael i na Maria Isabel.La nostra enhorabona.

DEFUNCIONS

* Dia 27 de setembre va morir aCala Millor en Karl Heinz Günter Ertel,un alemany de 85 anys. Descansi enpau.

* Dia 1 d'octubre, a Son Carrió,va morir na Bàrbara Gelabert Caldentey,a l'edat de 85 anys. Al cel sia

* Dia 9 d'octubre va morir a CalaMillor n' Erwin Kunt Manfred Werner, denacionalitat alemanya. Tenia 69 anys.Descansi en pau.

* El dia 17d'octubre ens vadeixar n'AntòniaRosselló Llull, llo-rencina, la padrinad'en Jaume Gal-més, a l'edat de 87anys. Que poguempregar per ellamolts d'anys.

* Dia 14 desetembre ens vadeixar el llorencíJoan Miquel Blan-quer, d'es Forn,quan feia nomésuna setmana quehavia complit els88 anys. Que po-guem pregar perells molts d'anys.

NOCES

* El dia 16 d'agost es casaren aSant Llorenç en Francisco Javier Pozode los Reyes, de Càdis, i n'Alícia GonzálezLópez, natural de València. Enhorabona.

* El 30 d'agost dos manacorinsferen l'esclafit a Sant Llorenç: en MiquelEstelrich Lliteras i na Maria Fullana Gal-més. La nostra enhorabona.

* El 20 de setembre enMiquel Àngel Mas Riera, llorencí, es vacasar amb na Isabel Orell Terrón,ciutadana. Enhorabona.

* El 13 de setembre es casarenn'Antoni Pastor Fiol, de Manacor, i n'An-tònia Moreno Arenas, de Son Servera.

Bel Nicolau i Aina Simonet123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Ben fet& Toni Navarro

-catering-servei de festes a domicili

971 564357info@ben-fet.com www.ben-fet.com

Telèfons

Ajuntament 83 83 93 56 92 00

Policia municipal 609 63 79 60Policia nacional 55 00 44Cuàrdia Civil 062Emergències 112Ca s’Escaleta 56 95 49Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Hospital de Manacor 84 70 00Biblioteca 56 96 54Escola 56 94 83Bombers 085Urgències mèdiques 061Aigües Sant Llorenç 83 85 59Clavegueram 81 03 59S.M.O.E. 56 95 49Ca ses Monges 56 90 83Funerària 52 61 39GESA (oficines) 55 41 11GESA (avaries) 84 33 33Grua 55 03 44Hisenda 55 35 11Audòrium sa Màniga 58 73 73Parròquia 56 90 21Oficina Atur 55 20 81Telèfon de l’esperança 46 11 12

Àngel Reigadas és el nou rector-administrador- de la parròquia de SantLlorenç; a ell li ha tocat substituir donJoan Font, que fins fa poques setmanesocupava aquest càrrec i del que n'eratitular des de feia vint-i-un anys. N'Àngelja feia un cert temps que compaginavala seva tasca de vicari de l'església deS'Illot amb la de vicari a la nostra par-ròquia.

Àngel, abans de tot, enhora-bona per aquest nomenament; etdesitgem tota mena d'encerts enaquesta nova tasca que se t'ha en-comanat. Per començar, quan i onvares néixer?

Vaig nèixer a Santander, l'any1972. Quan tenia 8 anys els meus pareses traslladaren a Palma per motius labo-rals, i allà he viscut i estudiat. Vaig en-trar al Seminari de Palma després d'aca-bar COU, l'any 90, i vaig acabar els meusestudis de Teologia l'any 96.

Des de quan ets sacerdot? Ia quin llocs has estat abans de fer-te càrrec de la nostra parròquia?

Vaig rebre l'ordenació sacerdotalel dia 21 de juny de 1998, a la parròquiade Pollença. L'any 96 havia començat enaquesta parròquia el meu temps de pre-paració per l'ordenació, i després coma capellà, encara vaig estar tres anysmés. En total, cinc anys en aquest poble,per a mi tan entranyable i estimat, Po-llença, devora un rector extraordinari,com a persona i com a capellà, Mn. Ra-mon Lladó, que va ser vicari de SantLlorenç fa uns anys.

Sí, en Ramon Lladó va dir laseva primera misa a Sant Llorenç.Com ha estat l'experiència d'a-quests dos anys entre nosaltres:

la relació amb els feligresos lloren-cins, la col·laboració amb Joan Font,fins ara rector d'aquesta parròquia,el rector que més anys ha ocupatel càrrec? Com has viscut tot això?

Dia 27 d'abril de 2001, festa dela Mare de Déu de Montserrat, el bisbedon Teodor em va cridar per parlar-med'una proposta de canvi: es tractava detreballar en un projecte apassionant ialhora difícil i complicat: anar creant untreball en conjunt entre diferents parrò-quies veïnades en la comarca de Llevant.Durant aquests dos anys he treballat coma vicari en les de Sant Llorenç, Son Car-rió, Sa Coma, S'Illot, i amb una presèn-cia també a Cala Millor i Son Ser-vera. Això d'haver-te de mouretant, per diferents llocs, reconecque és un poc complicat i a estonesestressant, però també t'aportamolta riquesa, coneixes gent moltinteressant, fas més amics i etpossibilita una forma de viure elministeri sacerdotal més dinàmicai missionera. Només tenc paraulesd'agraïment per don Joan Font,per la seva ajuda per anar-me in-tegrant en la vida parroquial deSant Llorenç i per la seva acollidai comprensió. També agraesc moltel recolzament per part de la sevagermana Magdalena. Tot dos sónpersones excel·lents, d'una granqualitat espiritual i moral; crec queSant Llorenç ha tengut molta sortde tenir un rector com don Joan al llargd'aquests anys i que deixa el llistó bas-tant alt al seu successor.

El fet de ja dur quasi un anyentre nosaltres possiblement t'hagipermés fer-te una idea més clarade quines són les necessitats,materials i, naturalment, espiritu-als de la nostra parròquia i dels seusfeligresos. Quines són les teves il-lusions o propostes per a la nostraparròquia?

La meva il.lusió és continuarcomptant amb el recolzament que elsfeligresos havien donat a don Joan i ala parròquia. Desitjaria que tots els grupsparroquials continuïn endavant amb elmateix entusiasme i empenta: catequis-

tes, cor parroquial, voluntaris per la ne-teja, confraries, consells parroquial id'economia. Respecte a obres materials,començam aquesta nova etapa senseel deute per obres a la rectoria vella,que ha estat pagat gràcies a l'esforç icol·laboració econòmica de moltespersones del poble; esper comptar ambla mateixa generositat dels llorencinsper les futures obres de manteniment irehabilitació que seran necessàries,donada la complexitat del patrimonieclesiàstic de Sant Llorenç. Respecte anous projectes pastorals, en concret peraquest curs, ens agradaria potenciar lesactivitats de temps lliure per a nins de

postcomunió, perquè no perdin el con-tacte amb la parròquia després d'haverfet la primera comunió i fins que arribael moment de la confirmació. Tambéviurem amb il·lusió la propera confirma-ció d'un grup de joves que s'han prepa-rat durant un any per aquest moment.Crec que l'atenció a la infància i a la jo-ventut serà una prioritat dels nostresplans de pastoral parroquial, sense des-cuidar altres camps, com l'acompanya-ment als malalts i la promoció dels laics,perquè puguin participar més en la vidaparroquial. Que la parròquia sigui unacasa oberta on tothom s'hi trobi a gust,com en família, on els conflictes quepoguessin sortir els superem sempre desde la comprensió, el diàleg, el perdó.

Entrevista 4 (232)

Angel Reigadas, nou rector de Sant Llorenç Ignasi Umbert

Durant els teus estudis alseminari, com visqueres les expec-tatives creades pel Vaticà II, i pos-teriorment, ja com a capellà, la de-cepció, per part de molts de catò-lics, de l'arraconament de moltes deles tesis triomfants del Concili, onla influència integrista, en aquestsdarrers anys, de l'Opus Dei, s'ha fetsentir amb tota la seva cruesa?

Jo vaig entrar al Seminari, l'any90 i el Concili va acabar l'any 1965, pertant ja no es vivia un ambient d'expec-tativa. El Concili es va anar implantantpoc a poc en l'Església i algunes de lesseves orientacions encara no han arrelatsuficientment, però cap d'elles ha estatarraconada, sinó que totes estan benvigents. Per lo que crec, molta gent vaposar en el concili, en el seu moment,unes expectatives que el concili no pre-tenia, o va voler atribuir al concili cosesque aquest no havia dit.

Creus que la involució quesembla està passant la nostra Es-glésia, principalment des de fa nouo deu anys, on els sectors més inte-gristes, aprofitant la malaltia delPapa Joan Pau II, encapçalats pelcardenal Ratzinger s'han fet, comdiríem, els amos del Vaticà? Nocreus que aquesta gent poden dur-la a un carreró sense sortida?

Per a mi és admirable l'exempledel Papa, que amb la seva ancianitat isituació de malaltia, dóna testimoni defe, d'entrega a la causa de l'Evangeli finsal límit de les seves forces. M'admira elseu esforç per potenciar una societat onhi hagi més valors humans i cristians,on hi hagi un fonament de pau i solida-ritat, una cultura de la vida, i el seu tre-ball a favor de l'ecumenisme. Desconecels assumptes de la política i organitzacióinterna del Vaticà.

Des de fa ja uns anys s'estàparlant de qui serà el nou papa. Pe-rò, així com va passant el temps,els papables s'estan fent vells -nopoden ser candidats si tenen mésde vuitanta anys-. Abans es parla-va del jesuïta Carlo Martini, carde-nal emèrit de Milà, un home moltpreparat i que sembla aterria elsector més integrista de l'Opus Dei.Actualment es parla del centrista

Dionigi Tettamanzi, antic cardenalde Gènova i ara successor de Marti-ni a Milà, com l'home més ben situatper èsser successor de Joan PauII. Ja has fet la teva quiniela, Àngel?

Sí, la meva aposta està decidida-ment dirigida a l'Esperit Sant: ell guial'Església i en el moment oportú sabràsuscitar el pastor que necessitam. L'any78 ningú no s'esperava que fos triat unpapa polac, no entrava a cap quiniela.En aquests moments hi ha més de centcardenals en edat per ser elegits, moltsd'ells procedents de països del Tercermón. Pot haver-hi moltes sorpreses.

Després d'aquest llarg reg-nat de Joan Pau II, creus que es fanecessari un canvi dins de les es-tructures de la nostra Església?Series partidari de convocar un nouConcili per posar-nos al dia i aturaraquesta encletxa que sembla quede cada dia és més ampla entrel'Església i la societat actual?

Sempre és necessari canviar, re-novar-se, estar atent a les necessitatsdels altres, és el que els cristians ano-menam conversió: un esforç constantper ser fidels a Jesús i al seu Evangeli.Des del Papa fins al darrer batiat estamcridats a viure en actitud constant deconversió, a no tenir por a renunciar almal, a la violència, a l'egoïsme, a l'amora les riqueses. Respecte a un nou Con-

cili, em semblaria molt bé que es duguésa terme, sempre és important reflexio-nar, pregar, i afrontar els reptes que lasocietat i les persones plantetgen a l'Es-glésia.

Si hem d'acceptar com a ve-ritats les profecies de sant Mala-quies, sembla que estam a prop delfinal de l'Església Católica. Una ve-gada elegit un nou Papa, ja nomésquedaran dos papes més de la llista.Creus que l'Església Catòlica estàpreparada per assumir aquestapossibilitat: la fi de l'Església Ca-tòlica i la destrucció de Roma?

Desconec les profecies d'aquesttal sant Malaquies; personalment nocrec que s'hagi de donar molt de crèdita aquest tipus de literatura apocalíptica.La meva espiritualitat està arrelada a laBíblia i allà sempre hi ha un missatged'esperança: la història humana i pertant també la història de l'Església estàen les bones mans de Déu. Ell conduiràtot cap al seu destí de plenitud. Jesúsva dir: "Estigau sempre alerta, perquèno sabeu ni el dia ni l'hora..."

Si haguessis de decidir entrel'Església dels pobres que predi-cava Jesús -Teologia de l'allibera-ció- i la de les riqueses que repre-senten molts dels cappares que vi-uen a tot luxe -Grup dels Mil·lenaris-a la gran Seu de l'Església Catòlica,Roma, per quina et decidiries?

Qualsevol pastor de l'Església hade donar sempre un exemple d'austeritati de sol·licitud per als altres, especial-ment els més necessitats. Si és ver quealgun pastor viu "a tot luxe", em semblaescandalós i mereix tota la reprobaciódels catòlics.

L'Església de Jesucrist és la casaoberta a tots, rics i pobres, on tothomaprèn el valor de la solidaritat, la germa-nor, el compartir, i descobreix que la vidapot tenir horitzons més profunds que lopurament material.

Què penses de tota aquestaescandalera que s'ha viscut enaquests darrers anys arreu delmón, però especialment a Nord-amèrica, sobre els abusos sexualsdel clero i que han estat portadade moltíssims mitjans de comuni-cació?

Entrevista 5 (233)

Entre tants de milers de capellansque hi ha en el món, sempre pot haverqualqú que falli, i que faci mal o actuïindegudament. Com qualsevol altre, sicomet un delicte ha de pagar la sevapena, després d'un judici just. Tambécrec que els mitjans de comunicació hanmagnificat els casos, lo qual em fa pen-sar en una probable campanya de des-prestigi de la institució catòlica.

No creus que si el celibat fosvoluntari s'evitarien molts d'a-quests escàndols?

El celibat té un gran valor com aestil de vida. És difícil viure-ho en unasocietat que sobrevalora el plaer sexuali l'actitud hedonista davant la vida. Elssacerdots catòlics necessiten el recolza-ment de les comunitats cristianes, ne-cessiten sentir-se valorats, animats, sos-tinguts, per poder viure amb alegria ifortalesa el seu celibat. El capellà no ésl'home solitari, necessita el calor humàde l'amistat, l'acollida, l'estimació de lagent que té a prop i dels seus companyspreveres.

Quin paper creus que ha detenir la dona dins l'organigrama del'Església Catòlica? Series partidarique poguessin ordenar-se?

Els laics, i per tant, també les do-nes, tenen un paper primordial dins l'Es-glésia. Han de tenir una presència activai de corresponsabilitat en tot moment ia tots els nivells. També s'ha de valorarl'extraordinària presència de les religio-ses en la comunitat cristiana: el seu tes-timoni i la seva entrega i activitat sónimprescindibles. És molt trist veure lamanca de vocacions a la vida religiosafemenina. No crec que sigui el momentoportú per a l'ordenació de dones.

Malgrat el que puguin dir lesprofecies de sant Malaquies, comveus el futur de la nostra Església?

Amb molta d'esperança i il·lusió:crec amb tot el meu cor en Jesucrist ien el seu Evangeli, i sé que qualsevolpersona pot trobar en Ell llum, consol ifortalesa per la seva vida, pot trobarresposta a les inquietuds més profundesdel seu cor i a les preguntes més fona-mentals sobre el sentit de la vida i de lamort. L'Església existeix per continuaroferint en el món aquest missatge dellum i esperança.

En els vi-nents mesos esnomenarà unnou bisbe, des-prés de la sob-tada mort delnostre benvol-gut Teodor, derecordada me-mòria. Què pre-feriries, un na-cional espa-nyolista, un nacionalista catala-nista o que, a la fi, ens enviassin unmallorquí que conegués el tarannàdel poble?

El que vull és un pastor preocupatper la seva gent, atent a les necessitatsde tots, sobretot dels més pobres de lasocietat mallorquina. Que sigui un homede pregària, enamorat del Senyor, capaçd'oblidar-se d'ell mateix per fer el bé itreballar per les comunitats cristianes,que ens orienti amb el seu ensenyamentperquè caminem per camins de fidelitata la Paraula de Déu, que sigui sempre ien tot testimoni de fe i entrega episco-pals, i que sigui un home dialogant icomprensiu.

I de la nostra petita comuni-tat, la comunitat llorencina, quème'n dius? Creus que es recuperaràaquella religiositat d'un temps, untemps no tan allunyat, o es limitaràa fer acte de presència als funeralsi a les festes principals de l'any, comel dia de la Mare de Déu Trobada,Pasqua, Nadal, Sant Llorenç, etc,com sembla que està fent enaquests darrers temps?

No se pot jutjar la fe de ningú pelgrau de participació en els actes públicsreligiosos: cada un, dins el seu cor, co-neix la profunditat de la seva relacióamb Déu. No hem de mirar enrera, cadaèpoca té uns condicionaments i circums-tàncies. El que no passarà mai és la ne-cessitat humana de trobar sentit a lavida i la intuïció de l'existència de Déu:això és el sentit religiós que cada serhumà pot experimentar. Quan una per-sona cerca respostes, i cerca Déu, pottenir la sort de trobar aquest Deú que lisurt a camí de moltes maneres. L'im-portant és sempre viure la vida amb ac-titud de recerca, fer-se preguntes, no

Entrevista 6 (234)

conformar-se amb lo superficial.Què esperes d'aquesta nova

etapa que ara comences, i que de-manaries als feligresos llorencins?

Afront amb molta il·lusió aquestaetapa. Reconec que tenc un poc de por,perquè mai no he estat rector i tenc pocaexperiència. Esper dels llorencins com-prensió, recolzament i amistat.

Supós que podríem seguirparlant de moltes coses sobre lanostra Església, que tots voldríemlo millor per ella, cadascú segons laidea que entengui; i com que suposoque qualque cosa ens haurem dei-xat dins el tinter, si vols afegir qual-que cosa més ara hi ets a temps,abans que tanquem l'edició i hàgimd'esperar la propera revista.

Sí, voldria felicitar la revista Florde Card pels seus interessants articles iaportacions a la vida cultural i social llo-rencina. Som lector habitual des de fados anys. M'agradaria molt que entre laparròquia i la revista hi pogués havermolt bona relació i col·laboració mútua.Per part meva m'oferesc a col·laborarsempre que ho desitgin. I agraesc el de-tall d'haver-me volgut entrevistar.

Aquesta ha estat la nostra con-versa amb el nou rector de la nostrapar-ròquia, Àngel Reigades. Un homeque sembla que no li manquen ganes,ni il·lusió per dedicar-se a fer feina peraltri, com deia el seu antecessor, donJoan Font. Per part nostra tan sols ensresta desitjar-li tota mena d'encerts alfront de la nostra parròquia. No cal dir-li que Flor de Card, roman a disposicióde la nostra Església i, naturalment,també a la seva. Gràcies Àngel per lateva amabilitat Que de la teva feina ensurti un bon fruit. Amen.

Que el ciclisme és un esport que pot esser practicat aqualsevol edat és un fet que poca gent s'atreviria a discutir.Quan els nins pràcticament encara no saben caminar ja recla-men un tricicle per començar a fer voltes per dins la casa, idesprés, gairebé sempre que fan festa el millor regal sol es-ser una bicicleta adaptada a l'altura de les seves cames.

Les fotografies d'aquesta plana en són una bona mos-tra: A la de l'esquerra tenim quatre nins, tots de cinc anys,que participaren a la cicleturistada que, al crit d'"A l'Infern enbicicleta!", es va celebrar per les festes de Sant Llorenç. Sónna Mercè de son Roca, en Xavier Bunyoler, en Pere Rafel

Llum i en Joan Pere Vaquer.A la de la dreta podem veure en Pere Galmés Riera,

Moliner, de 80 anys, en Llorenç Sansó Mesquida, Morey, tambéde 80,en Jaume Mas Vidal, Figuera, de 75, en Pere Soler Ge-labert, Ueu, de 66 i, assegut, n'Agustí Domenge Riutort, Ca-ragol, de 77 anys, que també participaren en la mateixa festai surten a voltejar dos o tres pics per setmana, sense fallar.

A tots ells els donam l'enhorabona per l'afecció quedemostren envers aquest esport i els encorajam perquè nodeixin de pedalejar, que cada pedalada són cent cavalls deforça per al seu cor.

Ciclisme 7 (235)

A l'Infern en bicicleta

Puig Major

Organitzada pel grup ciclista Trencagarrons, eldia 21 de setembre es va dur a terme la pujada alCap Cimal, la part més alta del Puig Major, a laqual hi participaren més de 400 ciclistes d'arreude Mallorca.

El Cap Cimal és la pujada més dura de Mallorca,comparable al Tourmalet i altres colls de renomdel Tour de França o la Volta a Espanya. Des d'Incas'ha de superar un desnivell de 1.300 metres i hiha trams que el rost arriba al 18%, apte nomésper gent més o manco entrenada.

La volta començava a Inca i seguia per Selva,Caimari, Moscari, Campanet, Pollença, Lluc, Escor-ca i el Puig Major; la tornada va esser directamentcap a Inca, amb un recorregut total de 110 km.

Del nostre poble hi anaren representants delsdos clubs que hi ha a la vila: la Unió Ciclista SantLlorenç i el Club Ciclista Marga Fullana. A la foto-grafia podem veure en Felip Forteza (dorsal 290),en Jaume Fullana i en Rafel Melis (dorsal 397),després d'haver coronat el cim.

Josep Cortès

Els ocells, sens dubte una de lesmancances més significatives de les"imatges del mes", és la referida alsocells, primer per manca de paciència idesconeixement i també perquè la cam-bra fotogràfica no dóna gaire més queper imatges de plantes i paisatges.

Amb tot i amb això val a dir queels ocells que vénen a passar al suauhivern en aquesta terra, a finalsd'octubre ja són aquí. La llentiscla -fruitde la mata- i l'olivó -fruit de l'ullastre-gairebé ja són a punt per alimentarestornells i tords. Cal recordar que laseva arribada no depèn del fred, commoltes vegades s'ha dit, sinó de leshores de claror del dia.

A finals d'octubre, a posta de sol

o abans de fosca, es poden observarles imatges multiformes dels esbartsd'estornells que van a colgar-se en elsarbres ciutadans. El desconeixementdels motius i circumstàncies convertei-xen el fet en una mena de misteri: comrellamps van a dormir en els carrers dela ciutat -llums, renous, cotxes...- sipoden dormir a qualsevol recer de lesmuntanyes o del pla?

La lluna d'octubre -juntamentamb la de gener- també té una signi-ficança especial, tradicionalment erapresa com a testimoni de juraments, ide lluna vella d'aquest mes se solia tallarla fusta dels arbres perquè no corqués.

Imatges d'octubre 8 (236)

Quan l'octubre va a la fi, tots els ocells d'hivern ja són aquí

També era uns dels mesos pre-ferits dels saurís, indicat per trobar ve-nes d'aigua i obrir pous.

En aquest més solen començarles pluges -normalment 8 o 9 dies-, "Ai,quan les boires pasturen per Calicant!".Per això els pagesos sembren les far-ratges, malgrat sigui en sec, tot es-perant la pluja que farà germinar lesllavoretes i treure els tendres i delicatsbrulls. La sembra de farratges i el nai-xement dels brulls és un dels espectaclespermanents que mostra el nostre pai-satge: clapes de color ocre, de terra re-

cent llaurada, s'alternen amb clapesd'un suau o més pintat verd, segons l'al-tura dels brins, i amb altres d'un cert togrisos d'ermàs.

I sobre aquestes clapes multico-lors els arbres: els ametlers que encaraconserven part de les fulles, les figueresvestides -algunes mostren el vermell in-terior de les figues tardanes obertes altemps- i els garrovers, alguns d'ells ata-peïts de garrovins que arribaran -o no,dependrà de múltiples circumstàncies-a ser les garroves de l'any que ve.

Si enfocam la vista en coses més

properes, enallò que podemtrobar passe-jant pels ca-mins, podremobservar i olo-rar les flors del'aritja, aquestaliana punxosaque tant s'enfilapels arbres coms'estèn sobreles parets i de laqual els page-sos en treien lesarrels per ferbollidisses, queprenien si es

volien baixar la tensió sanguínia. Sónflors d'un perfum fresc, profund, gairebémentolat i refrescant. Ben diferent del'imperceptible perfum de les flors del'altra liana, aquesta no punxosa, queés la vidalba.

Però sens dubte el perfum mésconegut i apreciat l'ofereixen les deli-cades i blavoses flors de romaní.

Curiosament l'atapeïda aritja quecobreix la paret de Llucamar partioneraamb el camí, també mostra alguns raïmsde fruit, bolletes negroses i madures,que resten de la florida d'octubre de l'anypassat.

A l'entorn de les cases de pagèsl'octubre no és un més singularment vi-tal, malgrat la posta dels caragols, elsanfibis, com els granots, cerquen recerentre els pedres; l'aviram, llevat d'al-guna lloca venturera, tampoc no mostragaire activitat reproductora. I les ovelles,que coneixen i s'anticipen al temps plu-jós, podriem dir que segueixen la sevarutina vital.

Ah!, per cert, ja heu tastat elsbunyols, enguany? Des de "les verges"(21 d'octubre, santa Úrsula i les onzemil verges -encara que hi ha teories queassenyalen que les onze mil eren en rea-litat una que tenia per nom Undecimille-) fins a les darreres matances (mes degener) és temps de bunyols.

Guillem Pont

Imatges d'octubre 9 (327)

D'aquí un parell de mesos sortiràal poble un llibre on es recolliran totsels malnoms de Sant Llorenç (esperono deixar-me'n cap) i perquè aquest lli-bre surti més complet voldria demanarla vostra col·laboració.

En el llibre, la meva intenció prin-cipal és posar el significat de cada mal-nom, però també, si pot ésser, voldriaposar la motivació de cada un d'ells. Enalguns casos és impossible saber-ho,perquè tenen més d'un segle de vida ija s'ha perdut el rastre de la seva moti-vació, però en d'altres sí que és possible,i amb la vostra ajuda m'agradaria poderposar-la. Per això a continuació us pre-sento una llista de malnoms, dels qualsno sé la motivació, i si algú de vostèsper casualitat ho sabés, agraïria quecridàs al número de telèfon: 680 74 1973 i me n'informàs. Aquests són elsmalnoms dels quals necessito informació(cal aclarir que aquesta no és la llistacompleta i definitiva dels malnoms, sinóque només representa una part del'extensa llista que publicaré en el llibre):

Cultura popular 10 (238)

Llibre dels malnoms de Sant Llorenç Pau Quina

Ametller/-eraBarracaBarratotBatetBatletBeió/-onaBlanc/-aBlanquet/-etaBoquet/-etaBovet/-etaBoscoBotóBou (de can)Bul·lo/-aBrunBusco/-aBusso/-aCaçadoraCadiretaCaixaCanyet/-eta

CapellínCapó/-onaCaragol/-olaCarbó/-onaCarboner/-eraCastell/-aCollColl (de can)Corem/-aCornetaCotà/-anaCovesCuixaDametaDonya (don)Doro/-aFai/-aFalcó/-onaFavaFigó/-onaFil

FitaFlor/-et/-etaGalianaGarranxo/-aGorrió/-onaGranot/-otaJaquesJoi/-aLlampLlagost/-aLlum/-aMarinetaMartet/-etaMena/-etaMendai/-aiaMigollo/-ollaMolinetMortillo/-illaNotaPa/-anaParreta

ParrinoPastaPasteraPeretó/-onaPetxinaPindanoPitxocaPunt/-aRaio/-aiaRandaRotxet/-etaSaletesSet solesSivillet/-etaSolaiesTenjó/-onaTorroTrucoTúrrio/-ia

AnònimDurant el mes d'octubre

hem rebut, pel sistema de passar-lo per davall la porta d'un col·la-borador, un escrit firmat per "LaConsciència", sense que hi figuràsel nom real de l'autor.

D'acord amb les normesde Flor de Card, no el publicamperquè no sabem qui n'és l'autor.Si vol que el publiquem, almanconosaltres hem de conèixer la sevaidentitat.

Felipadesblau, felip blau

Hi ha gent que viu a una ciutat invisible,plena d'utopies realitzables, idees bui-des i fets inexistents.

-Ets mecànic?-Sí-M'he quedat sense direcció-Idò vas perdut.

* * * * *Voldria donar un premi a la persona queés capaç de fer moure uns 400 milionsde rellotges en unes quantes hores.

* * * * *Si fos jove i ben plantat, i ti em mirassisamb dolçor i tendresa, jo no seria jo itu no series tu

* * * * *La memòria és la cotxeria on aparcamla vida

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Ultramilloragència de viatges del grup Atítol 999

Carrer del Sol, 19Cala Millor-Mallorca

971 585720

Ple de dia 21 de setembre de 1995El PSM s'interessa pel que ha

passat amb la bandera blava de Sa Co-ma. Des de l'equip de govern es contestaque els responsables de lliurar-la no hohan fet ni han donat cap explicació.

Comissió de Governde dia 6 de març de 1996

Vist l'escrit de la Demarcació deCostes, s'emet com cada any, un informesobre la sol·licitud d'ocupació temporalde la platja de Sa Coma formulada perRedo SA.

La Comissió de Govern informadesfavorablement sobre la sol·licitudesmentada, d'acord amb les conside-racions següents:

Primera. Com consta a la sol·li-citud de Redo SA, la cobertura d'aquestaestà en l'OM de 14 de febrer de 1990,per la qual es va revisar la concessióanterior de què era titular dita entitat,concretament la concedida per OM de17 de juny de 1987. Doncs bé, la citadaOrdre i per tant l'extensió de l'antigaconcessió ha estat recorreguda peraquest Ajuntament.

Segona. Cap aquí repetir els mo-tius que ja varen ser al·legats per im-pugnar la revisió i l'ampliació conse-güent de la concessió que ostentavaRedo SA. D'entre aquests s'ha d'al·ludira la il·legalitat de la revisió i de l'aplicacióa aquest supòsit de la disposició tran-sitòria catorzena, punt 7 del Reglament,i també a la inexistència d'obres decreació, regeneració o condicionamentde la platja.

Tercera. L'Ajuntament consideranecessari instal·lar tres torres de vigilàn-cia amb socorristes a càrrec de l'explo-tador de les instal·lacions temporals.

Per això, és procedent informardesfavorablement sobre la sol·licitud,donada la falta de cobertura per a l'au-torització, per la il·legalitat de la citadaOrdre Ministerial, per la qual cosa ésprocedent igualment suspendre la con-cessió de l'autorització fins a la fermesade la resolució del recurs plantejat peraquest Ajuntament.

Ple de dia 7 de març de 1996El PSM sol·licita una reunió per

parlar sobre el plet de la platja de SaComa i sobre les raons de la tardançade la sentència després de sis anys.

No hi ha resposta.

Comissió de Governde dia 1 d'abril de 1996

La comissió es dona per assaben-tada de l'autorització per a l'ocupacióde béns de domini públic marítimo-ter-restre per a l'explotació dels serveis detemporada per a 1996 de la platja deSa Coma i acorda renunciar a las ins-tal·lacions, ja que no són totes les sol-licitades sinó exclusivament deu ve-lomars, 1 TDV i tres torres de vigilància;l'Ajuntament en el seu projecte presen-tat, feia constar expressament que elcost material i de personal de les torresde vigilància haurien de ser a càrrec del'autoritzat per explotar les instal·lacionstemporals, que en el cas de Sa Comaés Redo SA.

Ple de dia 18 d'abril de 1996El PSM manifesta que és con-

venient recuperar la bandera blava pera la platja de Sa Coma i revisar les ins-tal·lacions, comprovant-les amb el pro-jecte autoritzat, a fi de denunciar a laDemarcació de Costes els incompli-ments.

Des de l'equip de govern es res-pon que el zelador de Costes té cura decontrolar les instal·lacions temporals ique s'ha omplert i presentat el qüestio-nari de la bandera blava com l'any pas-sat, encara que tal vegada aquesta feinacorrespondria al concessionari.

Ple de dia 6 de juny de 1996El PSM demana informació sobre

la seguretat de la platja de Sa Coma.El batle informa que després

d'unes converses amb Redo SA s'haarribat a un acord perquè s'instal·lindues torretes i dos socorristes a la platjaa càrrec del concessionari.

13 de juny de 1996La premsa informa que la Co-

munitat Europea ha denegat la banderablava a l'Ajuntament de Sant Llorenç pera la platja de Sa Coma, argumentantque allà no es disposa de la suficientseguretat.

17 d'agost de 1996La premsa informa que diferents

cadenes hoteleres mallorquines man-tenen converses amb Sa Nostra persol·licitar informació sobre la possiblevenda del complex turístic Royal Me-diterráneo de Sa Coma. Aquest complexvalorat amb uns 10.000 milions depessetes forma part de la cadena hote-lera Royaltur, propietat del touroperadorNekermann i Inmobiliaria Alcázar, queté la majoria absoluta del complex deSa Coma amb unes 2.000 places i queal senyor Moll li agradava qualificar comla joia de Royaltur.

Per al PSM són les primeres no-tícies fiables de que el senyor Moll, altretemps el senyor tot poderós de Sa Coma,ja no té el control del seu imperi.

Història d'una injustícia 11 (239)

L'explotació de la platja de Sa Coma (XVII)

Antoni SansóEx-regidor del'Ajuntament

de Sant Llorenç

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Joieria Femeniasllistes de noces i objectes de regal

Rector Pasqual, 8 - Sant Llorenç

Tal dia com avui

ARA FA 85 ANYS* Que va començar la major epi-

dèmia de grip que ha patit el nostre po-ble, en la qual moriren set persones.

ARA FA 80 ANYS* Que Joan Antoni Femenias va

esser elegit batle.

ARA FA 75 SANYS* Que Jaume Santandreu, es rec-

tor Teco, va fer construir les escalonadesde la capella de la mare de Déu.

ARA FA 60 ANYS* Que la Caixa de Pensions va

inaugurar l'oficina de Sant Llorenç.

ARA FA 55 ANYS* Que s'aprovà la parcel·lació de

ca n'Amer, a S'Illot.

ARA FA 30 ANYS* Que el torrent de ses Planes es

va desbordar provocant una gran inun-dació en el poble.

* Que, de la mà del Club Card,començaren les primeres classes de ca-talà en el poble.

Josep Cortès

ProperesProperesProperesProperesProperes

vetladesvetladesvetladesvetladesvetlades

-28.11.2003

Joana Maria Palou

(directora del Mu-

seu de Mallorca),

parlarà sobre "Els

museus, avui".

-30.01.2004

Maria Duran (advocada). Encara no

està concretat el tema.

Els interessats poden apuntar-se

a na Isabel Nicolau, al telèfon 971

838045

El Parlament europeu ha comen-çat a editar en català una publicació in-formativa que, fins aquí, es feia nomésen les llengües oficials de la Unió Euro-pea. Ara la tenim en l'única llengua nooficial de la Unió: la nostra.

No cal que us ponderi la impor-tància d'aquesta reeixida, que en deuhaver emprenyat més d'un.

Si us hi subscriviu, la rebreu gra-

tuïtament. Jo us ho suggeriria perquèés una passa envant en els reconeixe-ments dels nostres drets.

Si fem les coses ben fetes, enshi adherim i ho fem córrer, segur quesuperarem el nombre de subscripcionsen espanyol. I que no seria guapo, això?

L'adreça és aquesta:http://www.europarl.eu.int/press/main/mailing_reg.cfm

Parlament europeu

Diversos 12 (240)

ADÉU A NA TONINA

Primavera de l'hivernA la meva padrina (quan encara vivia)

Temps de tardor,temps de dolçori somriures.

La primavera floreixa l'inrevésen tu, tèbia estació,que amb un estiu de Sant Miquelens duus de dret cap a l'hivern,lluny de la plenitud solarcap a una freda renaixença.

Temps de tardor,temps de dolçori somriures.

París, setembre 2003

SEMBLANÇA PÒSTUMADE LA MEVA PADRINA

Un fotofor davant la seva foto ola llum portant la llum a la llum, ella que,de naixement, pagava el nom de Lluenta.Acomplert el seu cicle terrestre, la mevaestrella ha retornat a la seva constel·la-ció d'origen, des d'on segueix escam-pant la llum amb les mans plenes, comviva ja ho feia des de l'estat de gràciaen què s'havia instal·lat naturalment. Laseva fe no coneixia el dubte, el seuamor ignorava la desconfiança, tot erapur i cristal·lí en ella, com la claredatque distil·laven els seus ulls color de per-la, com el sol damunt els ametlers i elscirerers florits, o damunt les figueres

carregades de fruitaque tant estimava. Elseu riure era pled'esclat, la seva carabrillava, ella era ju-bilatòria, com lesveus aèries de les so-pranos a la MissaMajor de Mozart.Tot m'ho havia en-

senyat: la llengua, laNatura, Déu, la Ver-ge, els homes i lesdones; es reconeixiaen mi com jo em re-coneixia en ella; vi-

bràvem plegats, ens enteníem.Lluminosa, beatífica, lírica

sabia com encantar i sadollar elsmeus somnis de poeta (o poieta,com deia ella, basant-se en l'eti-mologia grega póiessis, quasi res,ja que els miracles existeixen, elsmiracles com la meva padrinaexisteixen). Seus eren el cel i laterra, la seva mirada els sabia lle-gir. La seva vida era plàcida, il'encantaven de la mateixa ma-nera la gent pel carrer i els arbresa foravila, aquests dos universosen constant mutació. Què dir dela seva lucidesa i de la seva ob-servació, per a l'expressió de lesquals sempre trobava la paraula

i les frases justes, adesiara adornadesamb un proverbi o una glosa. Perquèposseïa l'eloqüència sense sebre-ho("Era un espejo de la docta ignorancia",Jesús Imirizaldu, que també l'estimà i aqui ella estimà, dixit, i també: "Na Lluentaera y estaba, y el ser y el estar eranuna misma luz"), i en veure que jo noentenia qualque paraula, trobava totd'una un sinònim, com un professor d'i-diomes, just que, en veure'm protestar,em mirava amb uns ulls entremaliatsque volien dir: -Vols que la torni a dir,eh? Com m'agradava sentir-me petit de-vora seu, tornar a ser una criatura alseu davant, ja que ella, en plegar-se laparàbola dels anys, ho tornava a ser!

Fa a penes un mes i mig que en-cara compartia tot això amb ella, i vetaquí que avui la Mort ha tallat el pontque m'hi duia.

Casa desolada,casa endolada,gàbia sense ocell,tron sense reina.

La forma humana ja no hi és, peròens en queda la Llum.

Ciutat de les Llums, 17 d'octubre 2003

Descansau en pau, padrineta, isapigueu allà dalt que, mentre sigui aquíbaix, vos estaré agraït per tant d'amor,d'alegria i d'ensenyaments.

Lira d'or 13 (241)

Edició especialTardor 2003 textos: Jaume Galmés

Molí de ca don Toni: sa padrina i jo mos hiaturàvem, sovint, en fer el Camí del Purgatori

Mar

ia S

anta

ndre

u

J.G

.

Mag

dale

na R

iera

Sinopsi. El text era el de Sènecaen la fluïda traducció de Florence Du-pont. Exiliats, Medea i Jasó han arribata Corint. El rei Creó mana a Jasó casar-se amb la seva filla Creüsa i repudiarl'estrangera. Ella que, amb els seuscrims i la seva bruixeria, ha salvat lavida del seu espòs, la d'Orfeu, o lad'Hèrcules entre d'altres reis i herois, iels ha ajudat a conquerir la toisó d'or,trama venjar-se. Els seus fills, quematarà més tard, ofereixen de part sevaa la futura esposa una túnica i un ramcarregats de male-ficis: la promesa, sonpare i el palauperiran entre lesflames. Jasó, queprimer vol acabaramb ella, al finals'humilia: "Mata'm,dona horrible." Latragèdia acabaamb el carro delSol, ancestre de lafamília de Medea,estirat per duesserps, enduent-se-la en l'aire.

Sèneca s'a-propia de la tra-gèdia grega senseesmotxar-ne ni labrutalitat ni l'horrorde l'acció i del vo-cabulari, sense lacapa de civilitatamb què Racine lavelà.

L'escenificació.Graziella Delerm haoptat pel ritme delscontrasts per a la posada en escenad'aquesta tragèdia que, com la clàssica,és representada amb instruments, chorsi dansa. Així, la part teatral adopta unto neutre, una línia contínua amb poquesdicontinuïtats (els actors no s'escridas-sen, ni es toquen ni es miren), mentreque, per la seva banda, la part musicalés completament vigorosa, entusiasta,vibrant. Contrast accentuat fins al punt

Lira d'or 14 (142)

que l'acció pròpiament dita ens ve do-nada per la part cantada. En efecte, elchor (un quartet vocal que, a l'hora dela corodidascàlia es veu augmentat pelsactors) és el motor de l'obra: gràcies ales seves fluctuacions coreogràfiques,austeres i dinàmiques alhora, sovint jo-ioses (els preparatius per al casori deCreüsa i Jasó, la travessia dels argo-nautes), l'escenari s'umpl de vida ir-rompent enmig de la desolació de laprincesa repudiada i traïda, represen-tada per una actriu i per una soprano,que actuen ja sigui per separat, ja sigui

entreteixides. En el primer cas, el per-sonatge saünya ira continguda, és uncontínuum de venjança; va lleugera-ment vestida amb un mantell immensenrotllant-se i sobre el ròssec del quals'escampen les flors de l'himeneu o mo-ren els nins assassinats, mentre que lacantant fa gala d'un domini de la veu id'un fraseig impecables.

Creó mena l'esmentat to neutre

Una Medea a Montreuil, França

fins als límits de l'irritació en el seu intentde desfer-se de Medea, molt sòbria,molt concentrada durant tota l'obra. Jasóes mostra més eficaç a l'hora de deam-bular amb els ulls desorbitats que quanha de dir el text. La dida té un momentàlgid en la tirada on descriu els nefastsencanteris que prepara la fetillera enca-vorcada. El missatger esglaia amb la se-va aparició i el seu caminar fantasmalsornats amb un bal-buceig llastimer i in-comprensible. El text, del qual els ac-tors no són sinó els intermediaris, ar-riba amb tota nitidesa als espectadors.

En esdevenir, però,cantat, això s'inver-teix, ja que és elpúblic que activa-ment va cap al canten moviment, atretcom pel de les sire-nes.

La música.Composta per Ser-gio Ortega per a l'o-casió, no poguéveure com quedavala música acopladaa l'obra, ja que mal-auradament el com-positor xilè moria aParís just abans del'estrena. Sophie, laseva dona, va haverde ser substituïdaper Anne Rodier enel paper de sopranodel quartet vocal,forma que el músichavia triat per re-presentar el chortràgic. Com IannisXenakis (Oresteia),

Ortega demostra aquí que coneixia latragèdia. Tots els instruments, llevat deltrombó, són de percussió, i amb la so-prano solista i la formació vocal duen elpes de l'acció. És una música escènicaque romandrà, perquè reté de la tragè-dia allò que aquesta té de més atem-poral, sense fer arqueologia musical irestituint-li tota la intensitat i tot eldramatisme originaris.

D'un mapamundi quasi real a unageografia imaginada però totalmentfísica, matèrica, tangible. Lupa gegant imetafòrica: amplia el punt de partida iel d'arribada (entremig, uns sis anysdels quals poc sé, allunyament de l'obradegut en primer lloc als viatges de l'ar-tista i, posteriorment, a la meva instal-lació a París). Acabam de graduar... jaho tenim! Pedrera de S'Homonet, alcostat de la cova talaiòtica del mateixnom. Màquines que ja no fan renou,cantons que romanen sense extreure.A punta de fosc. Càmeres de televisiódalt del barranc; dedins, en Guillem enplena performance. Mulla una llargacorda dins un poal de benzina. Torna aagafar la corda, l'escampa ràpidamenti sinuosa com una serp condemnada alfoc. I així serà. Sota els nostres ulls esdesenvolupa aquest solo de dansa sibil-lina, i a velocitat vertiginosa el món, laterra, els continents, qualque illa, tornena ser creats. Creats i cremats. Crematsen tant que creats. Les ombres ja s'hanassolat del tot damunt el món. El móndesolat flameja i fumeja. El canal deSuez, l'últim a desaparèixer. Salt cro-nològic. Avui. Em qued contemplant Illa,2-6-03, cinc parells de 195 x 100. Alsegon començant per la dreta, l'Illa,relleu terrós, vista des de tot tipus dedistància. "Consider que les coses espoden dir amb molts pocs colors", diu.

I també:" Terra enel sentit més mate-rial, visceral i orgà-

nic del terme". Iaixí és aquestaexposició, on totés de terra, totexcepte les es-cultures i La plujanegra que "s'ins-tal.la" i que ame-naça cernint-sedamunt aquestmón nou creat,amb geologiesque, en fer eclo-sió, han sorprès elpropi creador.Amb una novetattècnica potsermés premeditada:tatxonets comtanques parcel-lant-se a si matei-xes, o boscs geo-mètrics d'arbresdecapitats. Des-truir és construirfatídicament. Unafràgil piragua, em-però, esquiva mà-gicament la cai-guda de gototesferestes, i blan-ques illes s'isolensostingudes perfonaments de

Lira d'or 15 (243)

La terra de Guillem NadalCrònica d'una exposició actual amb qualque record

bronze, com caeres per recollir la melencara possible. El contrast es clou,harmònic.

1Avui vespre el meu cor facantar àngels que se'n recorden...Una veu, quasi meva,temptada per tant silenci,

puja i decideixno retornar pus;intrèpida i tendra,amb què va ajuntar-se?

2Llàntia vespral, assossegada confident,el cor no m'és per tu desvelat;(un potser s'hi perdria;) però el seu pendíssud està suaument il.luminat.

També ets tu, oh llàntia d'estudiant,que vol que el lector adesiaras'aturi, astorat, i es distreguidel seu llibre, mirant-te.

(I la teva senzillesa suprimeix un Àngel.)

3Tranquil, si de cop i respostal'Àngel tria la teva taula:esborra a poc a poc les quatre ruesde les tovalles sota el pa.

Oferiràs el teu pobre menjarperquè ell al seu torn el tastii s'endugui cap als llavis pursun simple tassó de cada dia.

8El nostre penúltim motseria un mot de misèria,però davant la consciència-mareel darrer de tots serà bell.

Perquè caldrà resumirtots els esforços d'un desigque cap gust d'amargorno sabria contenir.

12Així com un vidre de Venèciasap en néixer el grisi la claredat indecisaque l'enamorarà,

Lira d'or 16 (244)

Traducció d'alguns dels "vergers", poemes francesos de Rilke

les teves mans tendressomiaren per endavantser la lenta balançadels nostres moments massa plens.

28LA DEESSA

Al buit migdia en repòsquantes de vegades passa,sense deixar a la terrassael menor indici d'un cos.

Mes si la natura la sent,l'hàbit d'allò que és invisibledóna una claredat terribleal seu dolç contorn aparent.

(Traduccions dedicades a Francesc Cubells, que un dia, enfrancès i de memòria, em digué el Verger número 3)

El Cap Vermell

Llençols d'aram baix del capçal de rocad'entranya troglodítica.

Les onesporten alens de tarda barquejada.

El misteri sagrat es torna pedraconcreta i casolana, com de clastra:escultures de calç, penons d'ivori,espectres de gegants i Nureddunes,naufragis blaus com a la mar d'Ulisses...

Més fort que la maror, l'arxiu rocóstiny de ponent perpetu les onades.

Aixeca't, poble meu, com la peanyade l'altiu Cap Vermell. Conta rondallesa l'embat xalocós, enfila auroresamb calitges de sal mediterrània.

Entre el demà i l'ahir, marca ta petjade poble solidari que s'estimaones enllà del vent i la tempestai avança sobre el mar vers les estrelles.

Pere Orpí FerrerL'Esperança, 1990

Senyores i senyors 17 (245)

II

la realització dels deures delprograma

la complexitat dels estudisdels dirigents

l'augment constant, en quan-titat i extensió, de la nostraactivitat

l'estructura actual de l'orga-nització

el nou model de l'activitat del'organització

el desenvolupament continude distintes formes d'activitat

la garantia constant, la nos-tra activitat d'informació i depropaganda

el reforçament i desenvolu-pament de les estructures

la consulta amb els nombro-sos militants

l'inici de l'acció general deformacidó de les actituds

III

ens obliga a l'anàlisi

compleix un rol essencial enla formació

garanteix la participació d'ungrup important en la forma-ció

exigeix la precisió i la deter-minació

ajuda a la preparació i a larealització

compleix deures importantsen la determinació

implica el procés de res-tructuració i de modernització

facilita la creació

obstaculitza l'apreciació de laimportància

ofereix un assaig interessantde verificació

I

Senyores i senyors,

D'altra banda,

Així mateix,

Així i tot, no oblidem que

De la mateixa manera

La pràctica de la vida quoti-diana prova que

No cal argumentar el pès i lasignificació d'aquests proble-mes, ja que

Les experiències riques i di-verses

L'afany d'organització, peròsobretot

Els principis superiors ideolò-gics, així com

IV

de les condicions financeresi administratives existents

de les directrius de desenvo-lupament per al futur

de les actituds desl membresde les organitzacions enversels seus deures

del sistema de participaciógeneral

de les noves proposicions

de les directrius educativesen el sentit del progrés

del sistema de formació enels quadres que corresponguia les necessitats

de les condicions de les acti-vitats apropiades

del model de desenvolupa-ment

de les formes d'acció

El gran periòdic governamentalde la capital de Polònia "Zycie Wars-zawy", incomprensiblement, va publicarel Codi universal del discurs político-burocràtic que reproduïm a continua-ció, elaborat pels estudiants universitarisper satiritzar el farragós llenguatge ofi-cial d'aquell país.

El sistema d'utilització és moltsimple: es comença per la primera ca-sella de la columna I, després es passaa qualsevol altra casella de la columna

II, després a la III i després a la IV,seguint per qualsevol casella de la pri-mera columna i continuant així, de co-lumna en columna, sense importar encap moment l'ordre que se segueixi.

Aquests sistema, d'acord amb lafórmula matemàtica de les combina-cions, proporciona deu mil possibilitatsdiferents, el que suposa, parlant avelocitat normal, un discurs fluït de mésde quaranta hores.

I si durant aquest temps tenimen compte l'elevada possibilitat de quèno hi hagi cap assistent que resisteixiel discurs, bé perquè se n'hagi anat acaseva, bé perquè ja dormi com untronc, podem tornar començar la roda icontinuar parlant setmanes i setmanesi setmanes sense parar.

No voldria que us pensàssiu quees tracta d'una broma per omplir unapàgina de la revista, ben al contrari. Si

us hi fixau bé veureu que tots els políticsutilitzen aquest sistema quan es diri-geixen als seus possibles votants i, pelque es veu, no els va malament del tot.

Perquè el més important no és eltemps que podem fer durar el discurs,circumstància que no dubtam que té moltde mèrit, sinó que durant tot aquesttemps no es diu res! Les frases que con-formen el parlament són totalment bui-des de contingut, tal com solen fer elspolítics, i no comprometen a res, de ma-nera que mai no se'ls pot demanar res-ponsabilitats sobre el que han dit, en elcas altament improbable que qualcú elsescolti amb atenció.

Vet-aquí, idò, el Codi universal deldiscurs político-burocràtic, per si teniuaspiracions us interessa començar apracticar.

Josep Cortès

Antoni Sansó

1991

El 23 de gener, TVE-2 emet elprimer capítol de la sèrie de dibuixosper adults "Els Simpson", de gran èxitals EEUU.

El 5 de febrer, a Madrid, el Mi-nisteri de Cultura, concedeix el preminacional de dansa a Cristina Hoyos.

El 25 de febrer, Bulgària, Polò-nia, Romania, Txecoslovàquia, Hongriai l'URSS liquiden l'estructura militar delpacte de Varsòvia.

El 28 de febrer, finalitza la guer-ra del Golf Pèrsic amb la derrota iraquia-na.

El 13 de març, a Nova York, l'e-ditor nord-americà Walter Annenbergdóna al Museu Metropolitan part de laseva col·lecció de pintura, valorada amb100.000 milions de pessetes.

El 14 de març, a Londres, i des-prés de setze anys de presó, una novasentència reconeix l'error judicial de lacondemna a cadena perpetua dels "sisde Birmingham", condemnats el 1975per un doble atemptat del IRA.

El 16 d'abril, mor a Londres, eldirector cinematogràfic anglès DavidLean.

El 29 d'abril, a Nova York, elConsell de Seguretat de les Nacions Uni-des aprova la convocatòria d'un referèn-dum d'autodeterminació en el Sàharaoccidental, que haurà de celebrar-seabans d'un any.

El 2 de maig, a Sevilla, amb unconcert de l'Orquestra Simfònica deSevilla dirigida per Vjekoslav Sutej,s'inaugura el teatre de la Maestranza.

El 30 de maig, la revista cien-tífica "Nature" publica una carta delnord-americà Robert Gallo, del NationalCancer Institute, on accepta que el fran-

cès Luc Montagnier, de l'Institut Pasteurde París es va anticipar en els estudissobre el virus del sida.

El 5 de juny, el Senat rebutjauna proposició de llei presentada pelCDS per abolir la pena de mort del CodiPenal Militar.

El 5 de juliol, Terra Lliure anun-cia que s'abstindrà de recórrer a la vio-lència per assolir la independència deCatalunya.

El 15 d'agost, a Nova York, elcantant Paul Simon, amb un recital gra-tuït, reuneix 750.000 persones en elCentral Park.

El 19 d'agost, a Moscou, el copd'estat de les forces involucionistes pera destituir Gorbatxov i liquidar la "peres-troika" fracassa gràcies a la resistènciapopular.

El 21 d'agost, les repúbliquesbàltiques d'Estònia i Letònia es pro-clamen independents.

El 28 de setembre, mor a San-ta Mònica, Califòrnia, el trompeta de

Fent memòria 30 anys 18 (246)

jazz nord-americà Miles Davis.El 24 d'octubre, a Chicago, el

cineasta Vicente Aranda és guardonatamb el premi al millor director del Fes-tival Internacional de Cinema de Chi-cago per la seva pel·lícula "Amantes".

El 10 de novembre, mor a Bar-celona, l'escriptora Montserrat Roig.

El 14 de novembre, el Congrésespanyol aprova la controvertida Llei deseguretat ciutadana, coneguda com aLlei Corcuera.

El 12 de desembre, l'alcalde deBarcelona, Pascual Maragall és nomenatpresident del Consell de Municipis i Re-gions d'Europa.

1991 A LES ILLES BALEARS

* Mor el filòleg i editor Francescde Borja Moll.

* L'arxipèlag de Cabrera es de-clarat Parc Nacional i territori de reservaintegral.

* El Parlament Balear aprova unaproposta de reforma de l'Estatut d'Au-tonomia.

* Les eleccions autonòmiquesdonen la victòria a la coalició del PP iUnió Mallorquina.

* La població era de 709.146persones amb un cens electoral de565.397.

* L'esperança de vida de les do-nes era de 79,1 anys i dels homes de72,2.

* Davant els dubtes sobre l'auten-ticitat de les obres exposades, és clau-surada per l'Ajuntament de Palma l'ex-posició "Col·lecció Moré", al PalauSolleric.

Jaumet: Bon vespre a tothom.Avui començaré amb una paraulada: unbon dia un me demanava, com punyetesés que mos costa tant ser feliços?S'explicació és ben senzilla: naixem i totd'una mos fan plorar; es primer any te-nim tan poc interès per ses coses queel passam dormint, menjant i plorant;quan a la fi comença a interessar-moslo que mos envolta, només sentim: éscaca això, no ho toquis; però això té unpas, perquè quan ja t'hi has avesat teafiquen dins un quarto gran amb un ca-ramull d'atlots tan desorientats com tu illavors és ver que comencen ses obliga-cions. Arriba s'adolescència i tot són dub-tes: què faré en ser gran? Qui m'estima-rà? Amb qui me casaré? Seré feliç enes matrimoni? En una paraula, veus pro-blemes i muntanyes pertot arreu. Peròes grossos arriben quan ja ets gran: quesi sa teva ex vol més dobbers, que si saparenta actual, com serà sa futura, aixòsi no tens es problema de ses tres enes mateix temps. Llavors tens ets im-posts i penses molts de pics: mira quehaver de pagar an aquests ineptes quemos comanden, sense veure beneficisper cap lloc. I per què hem de ser fe-liços? Vos imaginau una societat on totel món fos feliç? El món s'aturaria, ningútendria necessitat de descobrir novescoses, i si sa gent no té noves cosesperquè lluitar el món s'atura; a més, safelicitat no la troben perquè mos preo-cupem massa de cercar-la.

Julià: Idò jo, com que veig quesa cosa va per lo social, voldria tocarun tema una mica perillós: estic moltd'acord amb sa diferència de sou entreuns professionals i uns altres, però quanmos jubilam, per molt important que unhagi estat, no deixa de ser un jubilatigual que es darrer mot des Credo. Sí,tots es raonaments que em pogueu ferjo ja els he discutits. Sí, ells paguen mésa sa Seguretat Social, però no deixende guanyar, alguns, fins a deu vegadesmés que noltros fent feina. Sí, tambéells a sa seva joventut se romperen sesbanyes estudiant, i noltros on érem? Oestàvem darrera una mata que la mospelàvem? Perquè almanco jo -i a voltrostambé vos hi record- estava fent feinade sol a sol per ajudar sa família i derebot an es país. No volen globalització?Idò per què no comencen amb aquestes

petites coses a globalitzar?Ramon: Jo també marejaré un

poc sa perdiu: me pensava que sa nos-tra tertúlia era entre noltros, però vosrecordau, a principi d'estiu, de sa mevaqueixa de sa Setmana del Turista? Undia d'aquests, un hoteler me va agafarper explicar-me es perquè des retrocésque hem tengut amb aquesta festa: saprimera excusa que va posar és sa desa carretera, a lo que li vaig contestar:no se tallen carreteres molt més impor-tants i per més estona, com per exempleuna volta ciclista? Sa segona, va ser sapoca disponibilitat de sa gent a col·la-borar, a lo que li vaig contestar: no seràperquè voltros ho heu professionalitatmassa tot? Després me digué que avuifer una carrossa ben feta costava dedues-centes mil pessetes per amunt. Araarribam a sa realitat, però li vaig recor-dar que gràcies an es turistes ell estavaaixí com està, igual que molts de noltros,per això creia que seria millor que entretots féssim aquesta setmana, procurantde cada any fer-la millor.

Xesc: Bono, jo mesclaré un pocsa política. Sa Ministra, Pilar del Caudi-llo -cony, en què estaria pensant jo!- Pilardel Castillo, aconsellada p'es seu Kefe,Joseph Maria, que no Sant Josep i Maria,a la vegada aquest, pressionat per l'O-pus, maldament ell defensi sa impossi-bilitat de canviar sa Constitució, mos re-sulta que mos posa s'obligatorietat d'es-tudiar religió, però no qualsevol religió,sinó sa catòlica, apostòlica i romana,quan sa nostra Carta Magna a sa religiónomés la posa com una assignatura op-cional. Jo, com que estic dispost a donarcanya, ara vos ne contaré una altra: diues senyor Assnar, "gràcies a mi i an esPP, Espanya ha sortit des racó d'Europa".No senyor Pepet, Espanya ha sortit desracó d'Europa gràcies a sa democràcia,an es senyor Suárez, an es senyor FelipeGonzález i, com que no li vull llevar mè-rits, a vostè, però mentres es grossosd'Europa com Schröder, Chirac i Blair sereunien per parlar d'Iraq, vostè complintes mandat d'en Bush s'entrevistava amben Gadafi, sempre més perillós amb as-sumptes de terrorisme que n'Ibarretxe,a qui vostè no vol veure ni en pintura.

Julià: Jo, sa veritat, me creia quesa trama de Madrid era assumpto demaletins o de permissos de construcció

impossibles d'arreglar, o coses encaramés fraudulentes. Però no, després deveure es PP amb sa sensibilitat que elcaracteritza com impedeix que es d'es-querres molestin vint-i-sis persones peranar a declarar a sa comissió especialdes Parlament madrileny, o com es FiscalGeneral de s'Estat, Jesús Cardenal -elnom ho diu tot- destitueix en Villarejoperquè tenia intenció de molestar sameitat de sa gent des PP de Madrid quanells tenen clar quin seria es resultat des'investigació. I si se té en compte sapresència de Ramón de Tejada en estema des tránsfugues a sa votació a saPresidència de sa Comunitat de Madridi ara una vegada més se repeteix a LaCaixa també en transfuguisme i Ramonde Tejada, un arriba a sa conclusió desmagnetisme d'aquest senyor. En es PPdiven: "necessitam dos trànsfugues; Ra-mon, fes-t'hi topadís, els mires an etsulls i els te fas teus. De dobbers o favors,res de res, que noltros som molt legals".

Tomeu: Bono, com que s'as-sumpto ha anat per aquí m'agradariaxerrar de s'AVE, de n'Esperança Aguirre,des negocis de na Pilar de Castilla i esseu marit, ses autopistes de Mallorca,es parcs naturals i es nous responsablesi de moltes més coses, pero ja veig quehaurà de ser per sa propera tertúlia. Do-narem pas an en Mariano.

Mariano: Jo vos contaré una his-tòria de dos amics. Un diu a s'altre: "A-quest pic vaig en sèrio, he decidit ama-grir-me un grapat de quilos. No sabriescap gimnàs o penya futbolística per ferun poc d'esport ?". S'altre li contesta:"Es millor esport és es sexe". "Homo,com a teràpia ho sabia, ara com es-port...". "Mira -diu s'altre-, ventatges dessexe com esport: No has de comprarequipatge, no hi ha àrbitre que t'empre-nyi durant es partit, no hi ha entrenadornito o cridador, es pre-encalentimentja és excitant, es temps des partit ningúte crida ni t'insulta per posar sa mà aquío allà ni t'empeny per posar es contrarid'esquena, es jugadors decideixen si hiha d'haver pròrroga o si es partit s'had'acabar abans d'hora, per jugar podeuésser dos o més, i en es cas de no trobarningú pots jugar tu tot sol. Què, coneixesres millor per practicar s'esport?."

Joan Roig

Tertúlia de cafè 19 (247)

El passat dia 16 vàreu comme-morar el vint-i-cinc aniversari de la vos-tra elecció com a cap visible de la nostraEsglésia. De llavors ençà moltes coseshan canviat; el teló d'acer ha caigut imolta part de culpa que fos així la teniuVós, Sant Pare. El terrorisme ha aug-mentat considerablement; les diferèn-cies entre pobres i rics són molt mésamples ara que llavors i la SIDA estàminvant perillosament la població del'anomenat tercer món, davant la mira-da inalterable dels països rics i la vostrainsensibilitat i ferma oposició a la utilit-zació del preservatiu per minvar aquestproblema. Nord-amèrica, ambBush al front, s'haconvertit en elguardià de lesessències mésràncies del capi-talisme més sal-vatge a cops debombes, patroci-ni de cops d'estati mesures pre-ventives i antici-patòries, consis-tents en matar elgos abans quecomenci a lladrar.Avui tenim méspaïsos arrassats -Afganistan, Iraq-,i el deute del ter-cer món als països rics ha augmentatconsiderablement. Les guerres, malgratla vostra lluita per la pau, han augmentati països tan catòlics (!?) com Espanyahan fet cas omís de les vostres cridesen contra de la invasió d'Iraq.

Heu recorregut milers i milers dequilòmetres i us heu envoltat de milionsde catòlics -fans?- per exposar-los lesvostres idees sobre l'avortament, l'euta-nàsia, la sexualitat, l'ús del preservatiu,la moral i tantes coses tan benvolgudesper Vós, Sant Pare. Però l'avortamentaugmenta, cada dia hi ha més païsosque legislen a favor de l'eutanàsia, lesfàbriques de preservatius aconseguei-xen cada any majors beneficis i les

lesbianes i els homosexuals cada ve-gada surten més de l'armari. En fi, SantPare, em sembla que tots aquests banysde multituds que heu pres no hauranservit per gran cosa, sinó que hauràestat per arreplegar fons per mantenirel quantiós patrimoni de la nostra Es-glésia. No ho sé, Sant Pare, no ho sé.

Per altra banda, l'Església Ca-tòlica, malgrat aquests milers de quilò-metres recorreguts per Vós, ha estatincapaç d'aturar la pèrdua continuadade militància activa. Les vostres paraulesen contra de la guerra entraren encontradicció amb la postura de l'Església

contra l'ús del preservatiu com a mesurade lluita contra la SIDA. En qüestionsde moral s'ha retornat a les mateixesposicions d'abans del Concili de Trent iles propostes del Vaticà II, en molts d'as-pectes, han quedat com a simples decla-racions d'intencions. Ara tenim un Vaticàdominant pel més ranci i dretà de la nos-tra l'Església i Vós, que us heu passatuna tercera part del vostre pontificatmolt minvat de salut, havent de fer unesforç sobrehumà per aguantar un ritmede vida, difícil per una persona jove isana, ves que ha de fer una persona dela vostra edat, poca cosa heu pogut ferper evitar-ho, perquè els que us hanenvoltat fins ara us han anat col·locant

un vel davant els ulls perquè no us ado-néssiu d'aquesta realitat. Durant aquestsvint-i-cinc anys el Sant Ofici -llegiu laInquisició- no ha fet cremar ningú, comen el temps de Galileu o Savonarola,però als teòlegs dissidents se'ls ha tapatla boca -Hans Küng, Leonardo Boff, JuanJosé Tamayo, etc.- i per por que hi ha-gués una desbandada de militància al'Amèrica llatina es va demonitzar laTeologia de l'Alliberament, acusant-la decomunista, després que hagués fet ungran esforç per assumir la realitat d'a-quests països i de l'explotació que sofrieni sofreixen, encara, les seves gents.

Durant a-quests vint-i-cincanys heu demos-trat una certa pre-dilecció per les na-cions amb governsde dretes -qui norecorda aquellaimatge vostra do-nant la SagradaForma al DictadorAugusto Pinochet-front al de governsd'esquerres -us re-cordeu de la re-nyada pública quedonàreu al minis-tre de cultura delgovern sandinistade Nicaragua, Er-nesto Cardenal-

pobre home, quin empegueïment, allà,davant tothom, li féreu passar, SantPare. Però no tot ha estat dolent, tambéheu fet moltes coses bones i si hi ha unaspecte a destacar de la vostra tascadurant aquests vint-i-cinc anys, possi-blement sigui l'aspecte social. El vostrepapat, sens dubte, s'ha preocupat moltpels temes socials: explotació de ladona, el món del treballador, el de lainfància, en especial la del tercer món,etc. Tampoc no cal oblidar que durantaquests vint-i-cinc anys ens heu fet co-nèixer més persones amb mèrits -a ve-gades això és un dir- per ésser santsque amb els darrers 500 anys; no de-bades alguns d'aquests nous sants que

Església 20 (248)

Carta a Joan Pau IIen el seu XXV aniversari al front de l'Església Catòlica

heu fet han estat propiciats per gent queté fama de doblerers o que foren sim-plement víctimes de les empentes de lahistòria, una història que no estava mas-sa d'acord amb la nostra Església.

Certament, el món ha canviatmolt des d'aquell, ja llunyà, 16 d'octubrede 1978. Hem vist guerres, invasions,epidèmies, augment de la pobresa i laglobalització del món, un món que deseguir així ben prest haurà perdut laseva identitat. Sí, és ver, el món ja noés el que era, vint-i-cinc anys són molts,són molts més que els altres darrers milnou-cents cinquanta per la nostra Es-glésia. Vós heu fet molta feina, quasitanta com tots els vostres predecessorsjunts per evitar tot això, però semblaque no ho heu aconseguit, si bé cal espe-rar a veure si la llavor que heu sembratdóna profit.

Però a pesar de tot aquest esforçque heu fet, les esglésies, de cada diaestan més buides i sectes d'arreu delmón s'apoderen dels anhels de moltsde catòlics que no troben resposta a lesseves demandes dintre la nostra Esglé-sia. Ens deixareu una església endarre-rida, fora de lloc, amb molts d'assumptespendents -celibat, ordenació de la dona,control de la natalitat, etc.-. El timonerque agafi el comandament de la barcade Pere haurà de ser valent perquè nos'anegui del tot. Però, no cal perdrel'esperança, Sant Pare, els camins deDéu, com bé Vós sabeu, són inescruta-bles i hem d'esperar que l'Esperit Santno en faci una de les seves i ens porticom a successor vostre un Papa delsegle XII en vers d'un del segle XXI. Ladarrera ordenació de nous cardenalsque féreu dies passats sembla que vaésser una manera de fermar el futur dela nostra Església. Franco també creiaque ho havia deixat tot atado y bienatado. El que passà és que s'oblidà defer-hi nuus al fermall i al cap de poctemps tot l'embocall es va desfer. Es-perem que Vós també us oblideu defermar els nuus i vertaderament l'elec-ció del vostre successor sia així com cal,i que l'Esperit Sant il·lumini els cardenalsa l'hora d'elegir-lo, i no siguin els podersfàctics que us envolten a Vós i al col·legicardenalici -podeu llegir Opus Dei, Le-gionaris de Crist, Comunió i Alliberació,

Comunitat deSant Egidi o elscurialistes delsMil·lenaris- afa-mats de poder, ino precisamentespiritual, sinómés bé terrenal.Els feligresos hoagraïrien. Espe-rem que així sia.

Cord ia lsfelicitacions idò,Sant Pare, peraquests vint-i-cinc anys al frontde la nostra Es-glésia, la institu-ció més antiga imés influent delmón en aquestsdarrers quasidos mil anys, ique a l'hora depresentar-vosdavant el PareCelestial per pas-sar comptes si-gueu ben rebut.

Ben cor-dialment i amb lavostra benedic-ció.

Ignasi Umbert

Església 21 (249)

FUNERÀRIA BALEAR SLEls ofereix els millors serveis en:* Baüls (gran varietat de models)* Cotxe fúnebre propi* Floristeria (corones, centres, rams, etc.)

Per avisos i preavisosCarr er de Santa Margalida, 80 - Ar tà971 836888 629 780891

Els atendrem les 24 hores del dia, laborals i festius

NA GALATEA DEL SEGLE XXI

Al mes de febrer, Josef Schu-meier i el seu amor, la inseparable Ga-latea, varen volar a París. El compositorestrenava Crepuscle en el teatre del'Òpera, obra que reflectia la llum quela nimfa va donar a la seva vida.

L'èxit i l'ovació foren rotunds, tantper a l'artista com per a la musa.

Acabat l'hivern, quan a la vall da-núbia la primavera es mostrava en totel seu esplendor, amb la rosada del ma-tí brillaven amb la nitidesa del diamantles flors de maragdes, de robís, desafirs, de topazis...

Na Galatea i J. Schumeier s'ab-sentaren, cadascú per motius diferentsi a llocs distints. Schumeier vola a Lon-don city; na Galatea nadà cap a l'illa deCreta.

Fatalitat

De l 'aeroport deVienasurts, Schumeier,més a Heathrow noarribaràs.El boeing 703s'estavellavacontra les Ardenes.Cap supervivent.Globa, el teatre deSakespeare,no obriria les sevesportes.Hamlet, a la qualposa músical'artista,sense escenificacióquedaria.Les notes musicals,

mortes,dins l'èter, per a sempre,suraran.La musa que celebrava amb totesles nereides el dos mil aniversaride la unció de Nereuscom a Senyor dels mars,la festa va deixar.Amb la velocitat del vent,a l'indret del sinistreva comparèixer.Les despulles del seu amat,incinerades en arqueta d'argent cromat,en un lloc amagaf¡al fons de la Mediterrània oriental,tirant a l'illa de Creta,amb molta d'estima va depositar.

Tristesa d'amor

De Galatea el corva deixar de palpitar.Gèlida..., freda... tornà.

En vas d'alabastreles muses l'hi servien,aplegant les gotes de suorque el seu rostre banyaven.

La lluna nova,blanca i pàl·lida, eixugava,-al clarobscur de la nit-l'ambre llagrimósque pels monts corria.

Temps per a la poesia 22 (250)

Els amors de Galatea (continuació) Isabel María Muñoz Carrión

1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567123456789012345678901234567890121234567890123456789012345671234567890123456789012345678901212345678901234567890123456712345678901234567890123456789012123456789012345678901234567

Dolça i greusonava l'arpa moguda pel vent.

La mar, amb tristor,d'una en una, treia les notesa l'armònica i al flabiol.

Els quatre elementsconstitutius de la vida:la terra, el foc, l'aire i l' aiguaes varen ressentir.

Les flors s'emmusteïren.Del seu trinar callaren els ocells.De les estrelles el resplendorva apagar llurs centelleig.Dessustada, la terra es va quartonar.El foc en cendra es reduí.L'au Fènix, calcinada,mai no va renéixer.

Les aigües detingueren el curs.Les lleis naturals es contravingueren.I la natura sencerava quedar endormissada.Com endormissada va quedarper a sempre Galatea.La seva existència com a Musaen boca dels poetes de tots elstemps perdurarà;pero jamai l'amor s'ensenyoriràdins el seu ser.

Amor nascut.Amor viscut,... perdut.Foc extingit.

Concluït

CANÇÓ DE LES POMES

Un dia em determiníd'anar-me'n per sa murada,costa a través sa muntanya,a modo de passetgí.Vaig seguir es regueróper on s'aigo se n'anavai vaig veure s'hortolanaqui rentava un gonelló.I del modo d'anar ella,vaig fer que era s'hortolana:amb so dengue d'endianai curteta de gonella.Prompte li vaig demanarde quina fruita tenia,i ella em va donar es bon dia:Si voleu , poreu triar.Hortolana, hortolana,da'm una poma de s'hort.No n'hi ha cap de maçana,totes són de llenyam fort.Una pomera hi ha aquíque se tira de la banda,i fa pometes de randa,dolces que no tenen fi.D'una altra casta n'hi haque són pomes marineres:aqueixes són les primeresque Déu va principiar.D'una altra casta n'hi haque se diuen de la nou.Aqueixes van a un sou;si en voleu, poreu triar.D'una altra casta n'hi hase diuen de la randeta.Aqueixes van a pesseta;si en voleu, vos ne puc dar.D'una altra casta n'hi ha,se diuen pomes del suro;aquestes ja van a duro,i d'elles poreu triar.D'una altra casta n'hi ha,

D'ençà que el món és món 23 (251)

Si a l'octubre plou, el rovelló mou Antònia Galmés

se diuen de cor gelat:enmig tenen un foratde com es corc hi va entrar.D'una altra casta n'hi ha,se diuen pomes del ciri,blanques com a flor de lliri;d'aqueixes poreu triar.D'una alta casta n'hi ha,se diuen pomes del misto;enmig tenen un Sant Cristo,lo poreu anar a adorar.D'una altra casta n'hi ha,que se diuen de la nau.Si en voleu, heu de tornar,que s'hortolà té sa clau.D'una altra casta n'hi ha,se diuen de Sant Juan,i es majoral les estojaper com es senyors vendran.D'aqueixes ja en menjaria,i no em caben d'agradar.

Voleu que us ho diga clar?De s'hortolana en voldria!Hortolana, hortolana,cuidau bé aquest pomeral,no hi hagi cap animalque us engan a fer-hi tala.

Què mana, què mana,que mana, què vols?Maria Manyana,un plat de bunyols.

Es sol ja se pondarrera una rocai es majoral nostroque fa sa bajoca.I si ell la fa,també la faré,ni cap olivetaque no coiré.

Dalt una punta de guyaun ball hi varen armar:dos-centes colles ballaven,tres mil miraven ballar.

Na Pepeta ha fet bunyols,los ha frits dins sa pelleta.El diantre de Pepeta,que les fa petits i bons!

Set senaies de codonysvaig dur a recodonyar.De set recodonyadures,set senaies vaig tornar.

Noltros venim a coires sementer d'ets Olorsque s'oli el fa molt hermóss'oliva ran d'es camí.

(Del Cançoner popular)

Ingredients150 g de sobrassada, 800 gd'esclata-sangs, dos gransd'all tallats ben petits, unacullerada de julivert tallatben petit, un rajolí d'oli d'o-liva,una cullerada de galletad'Inca picada, sal.

PreparacióNetejau els esclata-sangs.Tallau els peus dels esclata-sangs a bocins ben petits.Disposau els esclata-sangsdamunt una llauna amb là-mines mirant cap a dalt.Posau un bocí de sobrassadadamunt cada esclata-sang.Assaonau-los amb una micade sal. Mesclau els peus ca-polats amb l'all, la galleta iel julivert. Escampau lamescla damunt els esclata-sangs. Regau-ho tot ambuna mica d'oli d'oliva. Coeuels esclata-sangs al fornencalentit a 200ºC, durantdeu minuts. Serviu els es-clata-sangs ben calents, una vegada cuits.

ESCLATA-SANGS AL FORN AMB SOBRASSADA

Del plat a la boca ningú s'equivoca

Pàgina infantil 24 (252)

Margalida Fiol

Publicitat 25 (253)

AUDITÒRIU

M SA M

ÀNIGA

No cal dir que el sexe és un delsmajors motius de censura per a totesles edats, especialment per als infants,que són massa joves per poder-lo sentirde cap manera, o per als vells, als quija se'ls ha passat l'edat. Potser s'estàmés en contra del plaer i del desig se-xual, és a dir, de l"'eroticisme". Especial-ment d'aquell desig espontàniamentmostrat als altres), que de les malesconseqüències que pugui tenir en la sa-lut. El sexe, si es pren rutinàriament comuna droga i se'n fa cura que no donimala impressió social, se n'hi van lescrítiques que rep "per raons naturals".

També la mort és un aspecte moltmanipulat per la societat. No vull donar-ne molts detalls, però sí remarcar quela mort ("una part natural de la vida",com diria la mare de Forrest Gump) éstractada com a tabú, i algunes interes-sants reflexions que se'n podrien fer(que podrien augmentar i ajudar adefinir el sentiment de viure, i no neces-sàriament fer venir ànsies suïcides),queden esborrades. (Al respecte, quivulgui veure algunes reflexions mevessobre el tema, pot llegir "el sentimentde viure" en la web1).

D'altra banda, segons Fromm (iaquí coincidiria amb el filòsof-historia-dor Foucault), la psicologia sí que per-met investigar allò més profund, psicolò-gicament, de l'home, però ho utilitza peruna manipulació amb finalitats socials.En aquest sentit, assenyala Fromm,l'home no se sent tan predisposat a llui-tar contra les opinions dels altres comcontra la ciència. Freud, més que animara crear una societat on els individus pu-guin arribar al seu ple desenvolupament,arriba a considerar la societat i els de-sitjos del subconscient com a molt méspoderosos que les actituds individuals, ique allò que hom pot fer és agenollar-se i obeir-los. Un no arriba a superarl'inconscient, ni tan sols sota cap tipusde norma o costum, sinó que se'n reco-neix la seva superioritat sobre l'home(aleshores, en aquest aspecte, costa deveure en Freud un vertader reformadorde la societat, al contrari de Nietzsche).

El relativisme, que esdevé un leit-motiv de molts joves ("'tot és relatiu")

és també criticat per Fromm. Segons elrelativisme (almenys segons el més ra-dical), qualsevol afirmació és un assum-pte individual, una questió de gusts. Elrelativisme, d'aquesta manera, més queajudar a superar la mentida del dog-matisme, anul·la qualsevol opinió ètica(o la minimitza) i arriba a un dogmatis-me escèptic, en el que, com es podriadir "l'únic que és veritat és que no hi haveritat". En realitat, però (i aquest ésun punt que afegeixo jo, no és deFromm), sovint el relativisme és un mit-jà per arribar a una finalitat hedonista("tot és relatiu excepte el plaer, és a dir,la nostra forma d'entendre el plaer").Vull assenyalar breument que pocs ar-ribarien a la conclusió, pròpia de l'escep-ticisme antic, que el relativisme és unmitjà per obtenir la tranquil·litat, peròfora d'aquesta tranquil·litat serena totés mentida (o "probable"), inclús el gustper les normes socials, l'amistat, l'alco-hol, etc. O sigui, per als escèptics el pla-er no pot transformar-se en un dogma,però sí per als relativistes moderns).

L 'home modern, per una banda(i, com es diu, "unes quantes excepcionsconfirmen la norma" i "tota explicacióno és més que un motllo ideal, quasires és universal"), adopta una actitudcínica i bastant irrespectuosa davant lesnormes socials, especialment les mésconservadores, però sobretot amb lesminoritàires: davant les majoritàries imés poderoses, potser teòricament a-dopta un rol crític, però en la pràcticaagafa una conducta acceptívola i con-formista, i fins d'admiració. Potser sí quela societat moderna és més crítica, peròen bona part en un segon pla, a mésque el relativisme, lluny d'augmentar elsentit crític, el fa dependre del plaer il'aconsella evitar certes actituds, alhoraque redueix (una bona part, no pastotes) les opinions a un pla individual imerament subjectiu.

El solipsisme2, doncs, és la presóde l'individu modern, on roman mentrela societat li fa fer (per dir-ho així) tre-balls forçats. Una forma d'escapar alsolipsisme és esforçar-se per mostrarla pròpia individualitat i espontaneïtat i,encara, proclamar-la públicament: l'es-

pontaneïtat cap als plaers de la natura,cap als deures de l'home, cap un sen-timent de confraternitat forta (i no devoluntarietat semisimpàtica i poca-solta), cap a un voler viure en comptesd'una resignació cap a la melangia. Unaltre sistema, segons Fromm, d'escapar,tant en el sentit individual com en el col-lectiu, de la situació comuna de solipsis-me, és amb el treball; no com a treballforçat per aconseguir l'autosuficiènciaeconòmica, sinó com una forma de soli-daritzar-se davant el món, d'ésser útil ide trobar un sentit a la vida (com diriael sabater Carotenuto, mencionat perLuciano deCrescenzo, "'si un no se senta gust amb la seva feina, a la llarga,haurà de demanar reducció d'horari!").Així, doncs, prenent un rol actiu (i nohedonista-passiu-pessimista-nihilista),l'home pot sentir com la vida té una ori-entació i com, amb paraules i amb fets,lluita amb decència.

Així, doncs, l'home, davant lagegantesca maquinària de la civilitzacióde la qual en forma part, ha de pendreuna decisió per a seguir endavant, doncsla forma de vida lliberal no és gratuïtani es defensa a sí mateixa. Qui vulguicanviar de societat, que comenci per es-devenir un ciutadà responsable. Si volsser una bona peça d'un mal engranatge,comença per la teva actitud individual,ja et dediquis o no a escriure teoriesideològiques o especulatives.

Dedicat a Arublac-Artur: "Centelles,menys fatxe, més CUP!".

Filosofia 26 (254)

La por a la llibertat: la democràcia (IV) Crom el Nòrdic

(1) http//www.cromelnordic.org/Total/el_sentiment_de_viure.htm(2) "Solipsisme. FILOSOFIA. Doctrina se-gons la qual l'única cosa existent és la prò-pia consciència i els seus continguts, i a-questa manca de tota possibilitat de trans-cendir el seu àmbit. Representa una radica-lització de l'idealisme subjectivista o el sub-jectivisme portat a la últimes conseqüèn-cies". En el text agafo el significat de so-lipsisme en la seva conseqüència ètica. As-senyalo breument que, per Descartes, elsolipsisme és el resultat primer del seu"penso, per tant existeixo", però despréstracta de superar-lo (si l'únic que existísfos el jo i la consciència, no es podriademostrar l'existència de Déu.

El temps d'octubre 27 (255)

Fins es moment actual tenim una tardor de lo més moderada: tenim saó, sa temperaturaés sa normal i, de moment, no hem estat afectats per cap esdeveniment de gran enverga-dura toquem fusta). Tot i que es perill encara no ha passat del tot, de cada vegada és mésllunyana sa por de què una gota freda faci qualque barbaritat. Es fet de què s'aigo de lamar arribàs a temperatures rècord no ha fet que congriassin grans cúmuls, com se co-mentava ara fa dos mesos, i és que en sa producció de sa pluja són necessaris unsquants elements i en ses quantitats adequades. Sa relativa absència d'aire fred a s'alturaòptima ha fet que ses tempestes de setembre i octubre es veiessin bastant minvades.

Sa pluja en es nostro terme(fins a les 14.00 des 31.10.03

De cada dia va prenint més forçal'opinió que la situació que estem vivintactualment és lògica i natural. Es respiraun cert aire de normalitat que s'esténpertot arreu. En són testimoni els articlesde premsa, les converses d'aquell quedina a la taula de veïnat, i sobre tot elsfets. Sí, la prova més contundent és,potser, una lectura desapassionada delsfets.

A quina situació fem referència?Idò en aquesta on la gent de poder l'e-xerceix descaradament, al seu aire,sense contemplacions, nimiraments, ni prejudicis,ni remordiments, nicomple-xes... és a dir, deforma "natural".

Els autodenomi-nats "progres" havienpensat que amb unsquants anys de socialismeen el poder central, i unafornada de votacions a lacomunitat haurien rentatel panyo, idò no. Tot aixòsolament ha servit pertapar o emmascarar larealitat: la força dels po-ders fàctics, la pervivènciasoterrada de la força delsdoblers (en el cas dels nous rics) o lesinfluències de les famílies (grups)tradicionals, de sempre.

Altres, pobrissons, havien pensatque la ciència tenia força de veritat. Queel coneixement anava avançant a poc apoc, però amb pas ferm i segur. Idò no,l'única veritat és la meva, la que somcapaç de crear segons les meves conve-niències.

Talment com quan érem atlots onn'hi havia de tan i tan mentiders ques'arribaven a creure les mentides ques'inventaven i les donaven categoria decertesa.

Per això em va agradar el qualifi-catiu de "feixisme adormit" que JoelJoan, l'actor que en aquest cas exerciade persona, l'altre dia denunciava apor-

tant un munt de trepitjades il·legals a lallengua que va mamar. De fet a ell elfoteren fora d'un restaurant per no volerparlar en castellà.

Nosaltres, aquí, en aquests fetsni els denunciem. Consideram que són"normals": qui no ha anat a un restau-rant on solament parlaven alemany? Aqui no li han fet repetir (fins que hacanviat de llengua) vàries vegades lacomanda?

Però no posem tantes talladesdins el brou, avui no toca el tema de la

llengua, toca el tema del renaixementdel feixisme.

Quins són alguns dels fets queens porten a les evidents conclusions?Anem de gros a petit i solament de ca-sos que han sortit a la premsa darre-rament.

No ens van fer creure a tots quela guerra del "No a la Guerra" es feiaperquè un tan Sadam tenia "armas dedestrucción masiva"? Mentida podrida!O que la "guerra preventiva" es fa perprocurar la pau? (A no ser que diguempau als guanys dels meus familiars iamics...).

No manipula la televisió la veritaten funció de les necessitats del podercentral? (Paradigmàtica la traducció deles paraules de Zapatero que sobre la"manca de seguretat" van fer els perio-

distes de les notícies "de la Primera").No és un "acoso i derribo" el que

intenta fer el govern amb el que elegí elpoble basc? Però baixem, baixem...

Perquè s'ha hagut de justificar(amb entrevistes a altres diaris i de for-ma burda i no gaire elegant) el gover-nador civil, davant la publicació del Dia-rio de Mallorca on s'evidenciaven la par-cialitat de les sancions. (Sintetitzant moltla informació es podria dir que els d'es-querres paguen multes i els de dretesno tenen ni denúncies).

Qui pot entendre la befa querepresenta ser funcionari oresponsable de l'empresaque cuida dels parcs al lídermitiner i pamfletari dels anti-parc? Però baixem encaramés...

Qui no té algun veïnat quesofreix les conseqüènciesd'un descarat mobbing labo-ral per engreixar els beneficisde la companyia hotelera?(No pots seguir el ritme? Idòuna coça pel cul o pressió finsque te'n vas a porgar fum).

Cada vegada que en par-lam, amb un o altre, surtenenfilalls de fets que et portena la mateixa conclusió: el que

aparentment s'havia anat guanyat desde l'any 75 ençà -a nivell de llibertats,de conquestes socials, de coherènciaintel·lectual, de respecte a la pluralitat...-se n'ha anat a n'orri en un tres i no res.(O potser mai no s'havia guanyat dedebò).

Els poders, els fàctics, no amollenmai.

Perquè la premsa madrilenya haorejat, ara, després de les eleccions, lescomissions milmilionàries cobrades perHerrero de Miñón, que se situa a l'alaesquerra del partit de dretes? Tot estàcontrolat. O ho sembla.

Quina collonada! Alguns havíempensat que la justícia havia de ser, era,podia ser, justa.

Guillem Pont

El feixisme adormit

Opinió 28 (256)