Club de lectura

JUNY 2011

Fitxa de treball: Esmorzar al Tiffany’s

L’AUTOR

Truman Streckfus Persons va néixer a Nova Orleans el 30 de setembre de 1924. El seu pare el va abandonar des del seu naixement i la seva mare, de disset anys, el va deixar al càrrec d’uns familiars a Monroeville (Alabama) que es van ocupar d’ell fins que es va tornar a casar, el 1932, amb Joseph Capote, un cubà que l’adoptà i li donà afecte i una esmerada educació. Aquesta època d’infantesa quedà reflectida en la seva obra L’arpa de l’herba (1951). Durant l’època escolar, Truman destacà per la seva intel�ligència, malgrat la inadaptació als estudis convencionals. Als deu anys va guanyar el seu primer concurs literari amb una narració sobre un vell estrambòtic i solitari del seu poble. El 1941 comença a treballar a Nova York com a

corrector de The New Yorker i contacta amb els ambients artístics de la ciutat. Coneix Andy Warhol, amb qui estableix una bona amistat, i inicia una relació amorosa amb Newton Arvin, un professor de literatura que l’ajuda a depurar el seu estil literari. La seva primera novel�la, Altres veus, altres àmbits (1948), molt ben rebuda per part de la crítica, relata la cerca d’identitat d’un jove del sud. El seu encant personal, el seu humor brillant i àcid, li obren les portes de l’exclusiva societat novaiorquesa. Entre les seves amistats destaquen George Gerswin, Marlon Brando, Jacki Kennedy i Paul Bowles. Capote alterna els viatges arreu del món amb algun període d’aïllament dedicat a l’experimentació literària amb guions, articles, assaigs, contes. Esmorzar al Tiffany`s (1958), una novel�la curta on satiritza l’alta societat novaiorquesa, culmina aquesta fase. L’any 1959 és clau en la vida i l’obra del nostre autor, arran del seu interès per l’assassinat múltiple de la família Clutter a Halcomb (Arkansas), a on es va desplaçar per tal d’aplegar documentació per fer-ne una investigació periodística, que s’allargarà durant sis anys. Els resultats veuran la llum en forma de llibre, A sang freda (1966), amb el que inaugura un nou gènere narratiu, la no-ficció, basat en els fets reals i construït amb tècniques periodístiques.

Capote va aconseguir un gran èxit amb aquesta obra, portada al cinema el 1967 per Richard Brooks, però també va pagar un preu personal elevadíssim, a causa de l’estreta relació emocional que havia establert amb els assassins i els sentiment ambivalents que generava en ell la situació que es dilatava en el temps.

Aquest procés ha estat portat recentment al cinema en dos versions diferents, Truman Capote (2005), dirigida per Bennett Miller, basada en Capote, una biografía, de Gerald Clarke, on Seymour Hoffman, com a protagonista, va aconseguir l’Oscar com a millor actor. I un any més tard s’estrenà Infamous, titulada en castellà Historia de un crimen, dirigida per Douglas McGrath i protagonitzada per Toby Jones, Daniel Craig i Sandra Bullock, en el paper de l’escriptora Harper Lee.

Per tal d’oblidar els dilemes morals que representaven aquesta situació, Capote porta una vida social vertiginosa amb lo bo i millor de l’alta societat: grans festes amb empresaris, artistes, polítics, mentre s’endinsa paulatinament en l’alcohol i les drogues. Tot seguint el model de Marcel Proust, cronista de l’alta societat francesa, Capote escriu Pregàries ateses (1976 ) crònica de la societat que ell freqüenta. És l’inici del declivi de Capote, menyspreat ara pels que l’havien afalagat, en veure’s retratats des d’una perspectiva gens afavorida. L’última obra, Música per a camaleons, publicada el 1980, és

una mostra de les diverses facetes en les que va desenvolupar el seu art: contes, assaig, novel�la, reportatge. La depressió el va portar a un procés d’autodestrucció, fent-lo cada cop més dependent dels psicofàrmacs, que combinats amb l’alcohol van deteriorar la seva salut. Va morir per intoxicació el 25 d’agost de 1984 a Los Angeles.

ESMORZAR AL TIFFANY’S I EL CINEMA

Amb el títol Desayuno con diamantes es coneix l’adaptació cinematogràfica de Breakfast at Tiffany's. Dirigida per Blake Edwards l’any 1961, és una adaptació molt lliure de la novel�la de Capote, ja que altera determinades característiques dels personatges originals i el desenllaç. Destaca la meravallosa interpretació de Audrey Hepburn i George Peppard, així com la célebre banda sonora i la cançó Moon River, compostes per Hernry Mancini i guardonades amb dos premis Óscar.

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI

La trama es desenvolupa a la ciutat de Nova York. Assenyaleu quins espais de la ciutat apareixen.

La història se situa als anys cinquanta. A l’actualitat, com ha pogut afectar el pas del temps a la ciutat? Penseu que la imatge que se’ns presenta manté vigència?

La narració adopta la forma d’una evocació de records a partir de l’encontre

casual entre Joe Bell, propietari d’un bar a una cantonada de Lexington Avenue, i l’escriptor Paul Varjack. De quina manera aquests records ens donen una imatge de l’experiència viscuda amb la jove protagonista?

Analitzeu el pas del temps en la narració i les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials que se succeeixen en el temps.

Quin valor té l’el�lipsi narrativa en la presentació dels fets?

La Holly Golightly és un dels personatges femenins més atractius de la

novel�lística nord-americana. Valoreu-ne el perquè. Indiqueu els procediments de caracterització emprats per l’autor.

Comenteu l’evolució en les relacions del personatges protagonistes.

La novel�la presenta una galeria àmplia de personatges secundaris. Indiqueu-ne la funció.

Sens dubte, l’elecció del tipus de narrador és un dels encerts narratius. Feu-ne un comentari i compareu amb d’altres possibilitats.

Si heu vist l’adaptació cinematogràfica, feu-ne un comentari.

La joieria Tiffany, situada a la cinquena avinguda de Nova York, esdevé una metàfora per a la Holly. Indiqueu-ne els significats possibles i esmenteu d’altres llocs que podrien tenir el mateix valor.

CONTEMPORÀNIES DE CAPOTE

Carson McCullers (1917-1967)

Lula Carson Smith va néixer a Columbus (Georgia). Adopta el cognom del seu marit, Reeves McCullers, amb qui es casà el 1937. La seva primera novel�la,escrita quan tenia vint-i-tres anys, El cor és un caçador solitari (1940),fou aclamada per la crítica. Seguiren altres dues, Reflexos en un ull daurat (1941) i Franki Addams (1946). Totes tres van ser adaptades al cinema. Va escriure també narracions curtes, aplegades a La balada del cafè trist. Rellotge sense busques fou la seva última novel�la, publicada el 1961. Es relacionà amb alguns dels millors escriptors de la seva època, com ara els germans Mann, Klaus i Erika, i el marit d’aquesta, el poeta anglès W.H.Auden. Patí un atac cerebral

que la va deixar semiparalitzada. Va morir a Nova York a l’edat de cinquanta anys. Va sentir predilecció pels personatges solitaris i inadaptats, i la infància passada al Sud del país fou sempre una font d’inspiració

Harper Lee (1926) Fou amiga íntima de Truman Capote des de la infància, ja que va néixer a Monroeville (Alabama). És autora d’una única novel�la, Matar un rossinyol (1960), que obtingué el Premi Pulitzer. Basada en la pròpia vida en una petita ciutat del sud, el protagonista, Atticus Finch (pare de l’autora) advocat de professió, defensa un home negre acusat falsament de violar una dona blanca. Adaptada al cinema l’any 1962, va ser guardonada amb tres Oscar, un per Horton Foote pel guió, l’altre per la direcció artística i un tercer per a Gregory Peck per la seva interpretació de Atticus. Lee viu ha viscut sempre allunyada de la vida pública i no concedeix entrevistes