Fitxa 66 el tres de maig

FITXA 66: EL TRES DE MAIGJúlia López Valera

Basada en la presentació del professor Antonio Nuñez

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol El tres de maig de 1808

Autor Francisco de Goya (Fuendetodos, 1746-Bordeus, 1828)

Cronologia 1814

Tècnica Oli sobre tela

Mides 2,68 x 3,47m

Estil Neoclàssic-romàntic

Tema Històric- Al·legòric

Localització Museu del Prado (Madrid)


Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys després dels fets que representa.

2 de maig de 1808

3 de maig de 1808

A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya i van ocupar les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya es coneix com la guerra del Francès. Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que provocaren l’inici de la Guerra del Francès. El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va rebel·lar-se, en un aixecament popular espontani contra les tropes d’ocupació francesa.

Com a represàlia d’aquest aixecament, a la matinada del 3 maig es produí l'afusellament (a la Muntanya del Príncipe Pío) dels patriotes de Madrid, per part de l’exèrcit de Napoleó.

ÈPOCA


Francisco de Goya (1746-1828)

Carles III(1759-1788)

Carles IV(1789-1808)

Josep I(1808-1813)

Ferran VII(1808)(1814-1833)

La vida de Goya abarca des del regnat de Carles III fins al de Ferran VII.

La seva vida transcorre entre dues èpoques històriques: l’ Antic Règim i el Règim Liberal.

La Il·lustració, la Revolució Francesa (1789-1799), la invasió napoleònica (la Guerra del Francès 1808-1814), la Restauració amb Ferran VII, juntament amb el trienni liberal emmarcaren i influenciaran la seva vida i la seva obra.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR


Goya va néixer a Fuendetodos, un poble de Saragossa. Fins als 40 anys va pintar escenes costumistes. Posteriorment es convertirà en pintor oficial de la Cort (Carles III i Carles IV) i es convertirà en el retratista de l'aristocràcia espanyola. Va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. Més tard viatjà a Itàlia on va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques.

Quan retornà a Espanya va pintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa. Després es traslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu .

El 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí lesportes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment. Després de la guerra del francès fou pintor de cambra de Ferran VII. També ho havia estat de Josep Bonaparte.

Dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la sordesa que li va deixar una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de 1808.Liberal convençut amb la restauració absolutista de Ferran VII, decidí marxar d’Espanya i anà a Bordeus, (França) on va morir el 1828

BIOGRAFIA DE L’AUTOR


Cronològicament l’hem d’enquadrar en el neoclassicisme

Però ... Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat. Podríem dir que presenta un estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el seu propi estil i s’anticipa a estils posteriors.

D’altre banda pel tipus de pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, anuncia formalment aspectes propis del Impressionisme.

En suma, podem afirmar que Goya tant pels temes que tracta, com per l'ús del color o la pinzellada s’allunya de manera evident de l’estil vigent: el Neoclassicisme.

La seva obra tant pel tema com per la forma presenta aspectes precursors del romanticisme: visió subjectiva de la realitat, sens; triomf dels sentiments ... intensitat i força expressiva del color...

ESTIL


En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línea. Goya ressegueix les figures en negre, però defuig l’academicisme, cares i cossos estan deformats. (Fuig del model escultòric propi del neoclassicisme).

Gamma cromàticareduïda: Ocre, negreblanc, groc, vermell.

Colors càlids a la part esquerra i colors freds a la part dreta.

Pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, creant una mena d’atmosfera.

Destaca especialment el color blanc i groc tan de la camisa i el pantaló com del fanal.

DESCRIPCIÓ FORMAL


La llum és un element clau del quadre: L’únic focus lumínic està situat al terra davant l’escamot francès i il·lumina amb força el grup d’espanyols ajusticiats i deixa en penombra al grup de soldats.

La llum del fanal separa el dos grups (víctimes i soldats).

Il·lumina la figura amb els braços oberts de l’esquerra, convertint-la en el centre d’atenció.

El tenebrisme emprat per Goya, el contrast entre llums i ombres incrementen el dramatisme de l’escena

La resta de personatges es distribueixen al seu voltant

DESCRIPCIÓ FORMAL


La composició s’articula en dos grups: els de les víctimes (esquerra) i el dels soldats (dreta) que els estan afusellant. Clarament delimitats per la llum del fanal que il·lumina a les víctimes i deixa en penombra a l’escamot de soldats.

El “camisa blanca” és el centre de la imatge,

Però, és el fanal que divideix clarament la composició en dues parts: il·luminant a les víctimes i deixant la resta en penombra.

L’aresta del fanal, a més a més, constitueix un eix vertical amb la torre del fons que remarca aquesta dualitat.

Intensament il·luminat contrasta amb tota la resta tant pel color com per l’actitud acaparant tota la nostra atenció.

DESCRIPCIÓ FORMAL


El quadre presenta una sensació d’espai profund tridimensional aconseguit principalment mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria (dissolució de les formes).

La inclusió del fanal, el qual amb unes arestes molt marcades configura en si mateix una realitat tridimensional manifesta.l’aplicació del clarobscur accentuant el volum de les formes.

La superposició dels diferents plans.

La gradació del tamany de les formes especialment visible en la filera de condemnats i l’edifici del fons.

Però que s’accentua per mitjà d’altres recursos com:

DESCRIPCIÓ FORMAL


També contribueix a accentuar la sensació d’espai profund que presenta el quadre la inclusió de dos diagonals trencant l’horitzontalitat dels fusells i l’horitzó.

Aquestes dues diagonals tot i que no configuren una perspectiva cònica, trenquen l’horitzontalitat de les línies dels fusells i de l'horitzó donant dinamisme, però també incrementant la sensació de profunditat.

La línia de l’horitzó situada alta converteix a l’espectador en un protagonista més de l’escena potenciant el realisme del tema representat.

DESCRIPCIÓ FORMAL


En la composició d’aquesta pintura la idea estructural més forta és el contrast:

Contrast entre llum i ombra.

Contrast entre víctimes i soldats.

Contrast entre la individualitat de les víctimes i la uniformitat dels soldats.

Contrast entre la verticalitat del “camisa blanca” i l’horitzontalitat dels fusells.

Per últim, els violents escorços en les figures dels morts en primer pla també contribueixen a incrementar la sensació de profunditat.

DESCRIPCIÓ FORMAL


El dinamisme de la composició accentua el dramatisme del tema.

Mitjançat l’ús de contrastos de llum: zones molt il·luminades i d’altres en penombra.

L’ús de contrastos de color.Colors càlids i colors freds.

Contrastos entre línies horitzontals i línies verticals.

Mitjançant la presència de dues diagonals molt marcades que trenquen l’horitzontalitat dels fusells i l'horitzó.

Contrast entre els cossos caiguts dels morts i els dels que estan a punt de ser executats.

DESCRIPCIÓ FORMAL


Un altre element que també contribueix a donar el dinamisme a aquesta pintura són les diferents actituds i emocions que davant la mort mostren les víctimes en contrast amb la uniformitat i absència d’emocions de l’escamot de soldats.

DESCRIPCIÓ FORMAL


Aquesta pintura mostra de manera dinàmica un moment instantani referencial de caràcter històric però també mostra una voluntat d’eternitat.

Al seu llenç Goya recull un moment instantani referencial de caràcter històric: L’afusellament per part de l’exèrcit napoleònic la matinada del 3 de maig de 1808 d’alguns dels espanyols que el dia anterior s’havien rebel·lat contra la invasió dels francesos.

I això ho fa d’una forma dinàmica al mostrar-nos dins de la mateixa pintura la temporalitat d’un fet que és succeeix en el temps.

Així podem veure tres moments: El que ha passat (Els morts ensangonats caiguts a terra) el que està passant (els que estan a punt de matar) i el que passarà (els que desesperant fent cua abans de morir). És a dir present, passat i futur d’un mateix fet.

DESCRIPCIÓ FORMAL


Però també presenta una voluntat d'eternitat al mostrar quelcom més allà del fet representat, el quadre és també un crit contra el horror, la irracionalitat i la crueltat de la guerra valors de caire universal i atemporal.

DESCRIPCIÓ FORMAL


El tres de Maig és un llenç que mostra els fets reals que van succeir a Madrid durant el primers dies de maig de 1808 i amb el quals s’inicia la Guerra del Francès.

Tema històric

Concretament el quadre mostra els afusellaments que les tropes franceses van fer la matinada del 3 de Maig de 1808 a la Muntanya del Principe Pio dels rebels que s’havien manifestat contra l’ocupació dels invasors el dia anterior.

Aquesta obra fa parella amb una altre “el dos de maig de 1808” també conegut com “La càrrega dels mamelucs”. Junts constitueixen un encàrrec que el govern de la Regència de les Corts de Cadis van fer a Goya al 1814.

TEMA


No sabem si Goya en va ser testimoni directe però és fidel a la realitat dels fets. Diferents elements accentuen el realisme dels fets representats tant del lloc com dels personatges.

L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des de la qual es possible veure la caserna militar del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual apareix dibuixada al fons de la composició.

La inclusió en la escena d’ una dona, la qual cosa també dóna versemblança als fets, donat que les dones també s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió.

La inclusió també d’un frare en referència a la participació d’alguns eclesiàstics en la revolta i en al·lusió directa a que aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego i Davila.

TEMA


Aquest quadre és un crit universal contra el horror, la irracionalitat i crueltat de la guerra.

Goya presenta els fets amb una gran expressivitat perquè l’interessa més mostrar un sentiment, un punt de vista personal que no pas realitzar un document dels fets.

Goya presenta un nou concepte de la pintura històrica, allunyant-se de la visió heroica tradicional i substituint-la per la crítica d’ una realitat: la guerra, que genera patiment humà..

Goya ressalta el patiment de les víctimes. Els militars francesos són màquines de matar, estan despersonalitzats, no tenen cara. Per contra, les víctimes estan individualitzats, tots viuen el moment segons la seva personalitat. Al·legòricament la zona il·luminada seria el bé, i el mal la foscor.

SIGNIFICAT


La posició dels braços en creu de la figura central representaria iconogràficament la figura de Crist, la de l’heroi, el màrtir, l'innocent.

L’obra presenta diferents elements simbòlics i al·legòrics que reforcen el seu significat

Per alguns autors els colors groc i blanc (símbols heràldics del Papa) hi simbolitzarien l'església.El fanal situat als peus dels soldats il·luminant a les víctimes – veritables protagonistes del quadre- Ha estat vist segons els autors:

Atribut reforçat, tant pels estigmes que apareixen en les mans, com pel color blanc de la camisa (innocència).

- bé com una metàfora de la presència de Déu.

- bé com un símbol de la il·lustració.

SIGNIFICAT


El tres de Maig transcendeix la plasmació d’un fet concret per convertir-se en un símbol del pacifisme i l’antibel·licisme de la humanitat.

Amb aquesta pintura Goya va dotar de valor universal un episodi particular.

SIGNIFICAT


Funció decorativa o commemorativa

No se sap amb seguretat la funció que van tenir aquests quadres. Algunes hipòtesis suggereixen que podrien haver tingut una funció decorativa en un arc de triomf efímer construït en honor de Ferran VII, amb motiu del seu retorn a Espanya, o bé, es podrien haver exposat amb motiu de la celebració commemorativa del 2 de maig.

El que sí que és evident, és que els quadres no van agradar i es guardaren al fons del Museu del Prado, però no s'exhibien.

No va ser fins unes dècades després, un cop el Romanticisme i l'Impressionisme, es van desenvolupar que aquestes pintures van obtenir reconeixement i fama mundial.

FUNCIÓ


Dos són les figures principals en les que Goya s’inspira per elaborar el seu propi estil: Velázquez i Rembrandt

De Velázquez rep la perspectiva aèria, la utilització de la llum i la llibertat de la pinzellada.

De Rembrandt rep laperfecció del joc de clarobscur, la voluntat realista, naturalista, quel’apartà de l'idealisme neoclàssic i també el gust pels autoretrats.

MODELS I INFLUÈNCIES


Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors tals com:

El Romanticisme: l’ús violent del color i el moviment i el protagonisme que dóna al poble, a la heroïcitat col·lectiva.

L’Impressionisme: El traç lliure, l’abandó de l’academicisme, les seves pinzellades soltes i els contrastos cromàtics.

L’Expressionisme: Per la utilització de l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments i per la deformació de la realitat per manifestar l’interior.

El Cubisme: Manifesta en la deformació geomatitzant dels soldats.



Des d’un punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va influir en obres com:

L’execució de Maximilià Manet (1867).

La “Matança de Corea de Pablo Picasso (1951).


Fitxa 66 el tres de maig

Education

Transcript of Fitxa 66 el tres de maig