Fitxa 44 David de Donatello

11
FITXA 44: DAVID de DONATELLO Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

description

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

Transcript of Fitxa 44 David de Donatello

Page 1: Fitxa 44 David de Donatello

FITXA 44: DAVID de DONATELLOJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Page 2: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol David

Autor Donatello (Florència, 1386-1466)

Cronologia 1444-1446

Tipologia Escultura exempta

Material bronze

Mides 1,58 m (alt).

Estil renaixentista

Tema Bíblic.

Localització Museu Nazionale del Bargello (Florència)

Page 3: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’ AUTOR

Donato di Niccolè di Betto Bardi, anomenat DONATELLO, va ser l’escultor més famós del segle XV europeu. El seu aprenentatge es va produir sota les ordres de GHIBERTI, a Florència, però el seu estil va ser molt diferent de l’estil del seu mestre. Va fer obres importants per a la catedral de Florència –segurament amb BRUNELLESCHI- i després va marxar cap a Roma (1430 i 1432), on va quedar molt impressionat pels models de l’antiguitat clàssica.ç Entre el 1443 i el 1453 DONATELLO va viure a Pàdua, on va anar per fer-hi treballs importants, i l’any 1454 va tornar a Florència.

Page 4: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

En aquesta figura de bronze, DONATELLO representa un jove nu, dret amb els cabells llargs, amb barret, i calçat amb unes botes fins al genoll. A la mà esquerra porta la pedra amb la qual ha estabornit el seu enemic i aguanta amb la mà dreta l’espasa amb què li ha tallat el cap. La cama dreta suporta fermament tot el pes del cos tens, mentre que l’esquerra descansa sobre el cap de Goliat, l’aladid dels filisteus.

Page 5: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La nuesa permet apreciar amb més claredat el modelatge suau del cos i el joc de corbes compositives que dibuixen una anatomia perfecta.

Per aconseguir-ho, DONATELLO va establir una hàbil composició de volums a partir d’un contrapposto, que recrea la famosa corba praxiteliana. Així, manté dret el tors alhora que eleva el maluc dret i flexiona l’altra cama.

La sinuositat dels contorns delicats es veu reforçada per la perfecció anatòmica de la musculatura, que alhora dóna ambigüitat a la sexualitat del personatge. Aquesta actitud gràcil de repòs és corresposta magníficament pel rostre, que transmet una sensació de serenitat gràcies a les proporcions molt estudiades de les faccions.

Page 6: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

El rostre transmet serenitat, les faccions estant molt estudiades en les seves proporcions.

El barret de palla està adornat amb fulles d’heura. Per sota surten els rínxols del seu cabell.

La inclinació del cap accentua la naturalitat.

Conjuga patetisme gòtic (emoció) amb classicisme, que li dóna una tensió nova en l’ època.

Una restauració recent a mostrat una capa d’or que cobreix el cabell iles fulles del barret.

Page 7: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

David era fill de Jessé, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus setgermans, dedicats a pasturar ramats. Com es relata al llibre de Samuel, els esdeveniments s'inicien quan el seu pare l'envià cap on estava acampat l'exèrcit israelià per poder tenir notícies dels seus germans grans. En arribar al campament, David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, està desafiant en combat individual a qualsevol enemic; per descomptat, davant aquell guerrer cap israelita gosava enfrontar-s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va resar una pregària a Déu i demanà permís al rei Saül per enfrontar-se al gegant. Va exposar al rei les seves habilitats i que quan un lleó i un ós havien atacat el seu ramat ell havia sigut capaç de matar-los amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar permís.

TEMÀTICA

Page 8: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

TEMÀTICA

Així doncs, David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura però, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la mà com a única arma. Goliat se'n va riure de David perquè era molt jove, ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va col·locar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va llançar el projectil contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra; llavors, David va anar ràpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i li va tallar el cap.

Page 9: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

TEMÀTICA

També s’ha interpretat com la victòria de Jesús sobre Satanàs, és a dir, del bé sobre el mal.

L’elm amb visera i ales de Goliat també s’ha interpretat com una al·lusió a les agressives Milà i Nàpols, que en aquella època amenaçaven Florència, i aquesta la representa el jove David, que du el barret típic de palla dels pagesos florentins.

Una altra interpretació consideren que el jove no és el rei David sinó el déu Mercuri amb el cap del gegant Argos.

No hi ha unanimitat en la lectura iconogràfica d’aquesta escultura.

Page 10: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

TEMÀTICA

No hi ha cap document sobre el motiu de la realització de l’obra, però se la relaciona amb els Mèdici pel seu emplaçament original, al centre del pati del seu palau. La tradició diu que fa al·lusió a la resistència política i militar de Florència sota els Mèdici.

Page 11: Fitxa 44 David de Donatello

Júlia López Valera

MODELS I INFLUÈNCIES

Tot i ser un tema bíblic, Donatello s’inspirà en els models de l’escultura grega clàssica. Això es veu en el cos nu, en la composició (corba praxiteliana i contrapposto) i en la suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions. Donatello recuperà la idea del cànon de bellesa humana com a tema escultòric i donà un nou impuls a l’escultura amb els seus retrats.

Es creu que és el primer nu fos en bronze des de l’Antiguitat clàssica.

També va alliberar l’escultura del marc arquitectònic. Fou el primer en inaugurar els nous cànons de bellesa renaixentista i recuperar la perfecció del cos humà.

Els escultors del segle XV estudiaven el cos i observaven els models que posaven per a ells.

Praxíteles: Apol·lo Sauròcton (s. IV aC)