Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena

FITXA 36: PROGRAMA DE LA CAPELLA SCROVEGNI O DE L’ARENAJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Cappella degli Scrovegni o dell’Arena

Autor Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Murgello, 1267-Florència, 1337)

Cronologia 1304-1306

Tècnica fresc

Mides 900 m2

Estil italogòtic

Tema religiós

Localització Pàdua (Itàlia)


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Al llibre Les vides dels més excel·lents,escultors i arquitectes, l’escriptor renaixentistaVasari diu que fou Cimabue qui va descobrirGIOTTO, mentre aquest, que guardavaaleshores un ramat d’ovelles, en dibuixava unaen una pedra. El cert és que Giotto, arquitectei sobretot pintor, està considerat el fundadorde la pintura italogòtica del Trecento, perquèva ser l’introductor dels ideals naturalistes quetrencaren amb l’estil rígid propi de l’art bizantí.

Malgrat la seva importància com a pintor,l’obra de Giotto planteja grans problemes al’hora d’atribuir-li’n l’autoria amb certesa. Noobstant això, els dos grans cicles murals dela seva producció, els frescos de la basílica deSan Francesco d’Assís i, sobretot, els quedecoren la Cappella degli Scrovegni odell’Arena de Pàdua, han estat els únicsreconeguts universalment com a seus. El1334 va ser nomenat arquitecte de lacatedral de Santa Maria dei Fiori de Florència,i va començar les obres del cèlebrecampanile, un projecte que va ser alteratdesprés de la mort de Giotto.

http://blocs.xtec.cat/gajenjo/2011/02/07/la-pintura-i-les-arts-del-color-al-gotic/


DESCRIPCIÓ FORMAL

Els frescos de la Cappella degli Scrovegni decoren tot l’interior de l’edifici i esdistribueixen al llarg de tots els seus murs i la volta de canó que el cobreix, on es potcontemplar un cel blau amb estrelles i una sèrie de medallons distribuïts en quatrefranges separades per arcs torals.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Des de la porta d’entrada, la paret que queda a la dreta de l’espectador (orientada al sud) presenta tres registres sobreposats i un ampli sòcol. Tant el nivell superior com el sòcol es divideixen en sis panells separats per àmplies franges divisòries; als altres dos registres intermedis hi ha només cinc panells distribuïts en mig de sis finestres allargades amb un arc de mig punt.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Al mur situat a l’esquerra de l’espectador (orientat al nord), els tres registres i el sòcoles divideixen en sis cassetons cadascun, separats també per franges amples. Aquestesfranges, a excepció del sòcol, estan pintades simulant marbre de colors. En el cas dels registres inferiors, aquest engany òptic s’inverteix, i es produeix alspanells rectangulars i no pas a les franges divisòries, on hi ha representacions figuratives.


DESCRIPCIÓ FORMAL

La porta de l’oratori també està decoradaal timpà i als muntants, on hi ha, a cadacostat, tres panells sobreposats i un sòcol.Tot plegat conforma un ric programapictòric de 37 escenes i dues arquitecturespintades al registre inferior dels muntantsde l’arc de l’oratori, que han estatinterpretades com a sepulcres del cor o“coretti” destinats a Enrico Scrovegni,mecenes de l’obra, i al seu pare, Reinaldo.Finalment, al mur de l’entrada hi ha un granfresc que cobreix tota la superfície del murper damunt de la porta. Algunes escenes no s’han conservat gaire id’altres han perdut els colors originals. Lespinzellades i l’estil d’aquest extens conjuntés força homogeni, perquè, encara queGiotto estigué ajudat pels seus deixebles,aquests seguiren fidelment les directrius delmestre.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Quant els aspectes formals, calassenyalar que en el conjunt dels frescos,Giotto no utilitza la perspectivajeràrquica, però conserva el costum gòticd’emprar pa d’or a les aurèoles.Igualment, cal assenyalar que en les duesarquitectures pintades, Giotto demostraun gran interès per la perspectiva.L’estudi anatòmic dels personatges ésacurat i el perfil del contorn, delimitatamb una línia, fa que les figures guanyinvolum. Aquest tractament de lavolumetria permet diferenciar ambnitidesa la figura del fons.

En totes les escenes del conjunt, la llumsol il·luminar suament tota la superfícies,i crea petites ombres que aportenprofunditat a la imatge. Els colors, senseestridències, cerquen l’equilibri il’harmonia cromàtica. El blau del cel, quehi predomina, substitueix l’habitualdaurat gòtic.


TEMÀTICA

El gruix del conjunt pictòric de la Cappella degli Scrovegni representa els principalsepisodis de la vida de Crist dividida en quatre grans cicles amb una clara finalitatcatequètica: els antecedents de la Nativitat, és a dir, les històries de sant Joaquim,santa Anna i la Verge Maria; el naixement i la infància de Jesús; la vida pública i elsmiracles; i la passió, mort i resurrecció. Totes aquestes escenes es basen en el NouTestament, en episodis dels textos apòcrifs del protoevangeli de sant Jaume i en laLegenda sanctorum de Iacobus de Voragine, escrita entre 1253 i 1270.


TEMÀTICA

Situat l’espectador a l’entrada, la lectura iconogràfica comença per la dreta i de dalta baix, i fa la volta a la capella. La franja superior del mur sud s’inicia amb els sis panellsde la història de sant Joaquim, pare de Maria, i continua al mur oposat amb sispassatges de la vida de la Mare de Déu, des del seu naixement fins el casament ambJosep.


TEMÀTICA

El cicle marià es tanca amb l’episodi de l’Anunciació, una escena dividida als dospanells superiors (l’arcàngel Gabriel a l’esquerra i Maria a la dreta) i el timpà de l’arcde l’oratori (Déu envia a Maria l'arcàngel Gabriel).

El cicle del naixement i la infància de Jesús es distribueix en sis escenes quecomencen amb la Visitació i acaben amb la matança dels Innocents. Aquest grup defrescos ocupen un panell de l’arc de l’oratori i la franja intermèdia del mur sud. Lanarració continua a la mateixa alçada al mur oposat amb un altres sis episodis de lavida pública de Jesús, des de la discussió amb els doctor de la Llei fins a l’expulsió delsmercaders del temple.


TEMÀTICA

El cicle de la passió, mort i resurrecció de Crist s’inicia amb el panell esquerra de l’arcde l’oratori, on es representa la traïció de Judes. Posteriorment, apareixen onzeescenes que omplen la franja inferior dels murs: cinc al mur sud amb la Santa Cena, ellavatori, el petó de Judes, la presentació davant Caifàs i la flagel·lació; i sis al murnord, amb la pujada al calvari, la crucifixió, els plors per Crist mort, la Resurrecció,l’Ascensió i la Pentecosta.

Cada compartiment esta emmarcat per unes franges pintades amb ornamentaciófloral i geomètrica i petites composicions lobulades amb escenes de l’Antic Testament.

Cal advertir que les escenes situades en l’arc de l’oratori, que es complementen ambdos cassetons d’arquitectura pintada a la part inferior, tenen un significat unitarivinculat a l’acceptació de Jesús com a Fill de Déu.


TEMÀTICA

Déu mana anunciar als homes lavinguda del seu Fill (Anunciació);uns el reconeixen (Visitació)“Quan Elisabet va sentir lasalutació de Maria, l’infant lisaltà dins del ventre i Elisabetquedà plana de l’Esperit Sant; iva exclamar amb veu forta:Beneïda tu entre les dones ibeneït el fruit del teu ventre!”Lluc (1, 41-42); d’altres, però, eltraeixen (Traïció de Judes)“Llavors, un dels dotze, JudesIscariot anà a trobar els granssacerdots i els digué: Què emvoleu donar i jo us el posaré a lesmans? Ells li assignaren trentasicles. I des d’aleshores buscavauna avinentesa per a lliurar-lo”.Mateu (26, 14-16).


TEMÀTICA

En la franja inferior dels murs hi ha enfrontades les set Virtuts (mur dret) amb els setVicis (mur esquerra): prudència-niciesa; fortalesa-inconstància: temprança-ira; justícia-injustícia; fe-idolatria; caritat-enveja; esperança-desesperança:


TEMÀTICA

Sobre la porta d’entrada a la capella hi ha un gran fresc que ocupa tot el mur amb larepresentació del Judici Final estructurada al voltant de la figura central de Crist coma jutge dins d’una màndorla circular rodejada d'àngels. Al seu costat, els dotzeapòstols, acompanyats de corts d'àngels.

A la part inferior separats per unagran creu, els escollits, a la dreta, i elscondemnats, a l’esquerra. Destaca larepresentació a la part dreta d’EnricoScrovegni fent donació de la cappellaScrovegni a la Mare de Déu.Probablement, però la generosadonació d’Enrico que permeté laconstrucció de la capella era alhora ungest d’expiació del pecat de la usura,que havia estat la font de la fortunaaconseguida per Reginaldo Scrovegni,el seu pare.


TEMÀTICA

El programa iconogràfic es completa amb els medallons on hi ha les imatges de Crits, laMare de Déu i alguns profetes i sants que decoren la volta de canó de la nau.


MODELS I INFLUÈNCIES

Molts trets de l’obra de Giotto, com, per exemple,els ulls ametllats dels personatges, mostrenl’herència de l’estil bizantí de Cimabue, elmestratge del qual també és evident en lasolemnitat escènica de la composició i en la rigidesai la simetria formals que la caracteritzen. Seguinttambé l’escola pictòrica sienesa, va mantenir l’úsdel pa d’or en les aurèoles dels sants.

No obstant això, influït per les noves teoriesfranciscanes de valoració de la natura, Giotto vaimpulsar un nou estil, anomenat avui italogòtic,que va establir les bases de l’art renaixentista. Vasubstituir el fons daurat per paisatges iarquitectures que evidenciaven la seva voluntatde crear nous efectes espacials, va donar alspersonatges una major corporeïtat –que és fruitde l’estudi anatòmic- i es va preocupar, alhora, derepresentar-ne els estats d’ànim mitjançant elgest i l’expressió.

Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena

Education

Transcript of Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena