Giotto: Cappella degli scrovegni
59
Cappella degli Scrovegni o dell’Arena Cappella degli Scrovegni o dell’Arena
-
Upload
carme-aranda-monica-navarro -
Category
Education
-
view
3.982 -
download
4
Transcript of Giotto: Cappella degli scrovegni
Cappella degli Scrovegni o dell’ArenaCappella degli Scrovegni o dell’Arena
Documentació general
Títol: Cappella degli Scrivegni o dell’Arena.
Autor: Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Muguello, 1267 – Florència, 1337)
Cronologia: 1304-1306
Tècnica: fresc.
Mides: 900 m2
Estil: italogòtic.
Tema: religiós.
Localització: Pàdua (Itàlia)
Exterior de la Cappella degli Scrovegni
http://ca.wikipedia.org/wiki/Giotto_di_Bondone
Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Mugello, 1267 – Florència, 1337)
Vasari diu que Cimabue va descobrir Giotto, mentre aquest, que guardava ovelles, les anava dibuixant amb guix sobre les pedres. Giotto va ser arquitecte i pintor, i es considerat el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, perquè fou l’introductor dels ideals naturalistes que trencaren amb el rígid estil propi de l’art bizantí.
Tot i la seva importància com a pintor, la seva obra planteja problemes quan se li ha d’atribuir l’autoria. Malgrat això, els dos grans cicles murals que va pintar a la basílica de San Francesco d’Assís, i els que decoren la Cappella degli Scroveghi a Pàdua, han estat reconeguts universalment com a seus.
El 1334 fou nomenat arquitecte de Santa Maria dei Fiori, a Florència, i va començar el conegut Campanile, projecte alterat després de la seva mort.
Estàtua de Giotto a Florència, prop de la Galeria dels Uffizi.
Principals característiques de l’estil italogòtic:
-Es troba a mig camí entre el gòtic, ja decadent, i el prerenaixement. -Deixa de banda moltes normes del Trecento introduint innovacions tant en el tema com en la forma.-Es volen crear efectes espacials i es renuncia als fons daurats orientalitzants típics del gòtic italià. -S’introdueix el fons en forma de paisatges. -S’introdueix l’estudi anatòmic dels personatges, donant-los corporeïtat i volum. -Preocupació per la llum.-Es vol manifestar l’estat d'ànim dels personatges, a través de gestos i expressions. -Minuciositat en el tractament de vestidures i gestos.-Les figures perden l’estilització bizantina i guanyen naturalitat (Sant Francesc: retorn als valors de la natura). -S’humanitzen les escenes religioses. Anuncia l’humanisme.-Es mantenen elements de l’escola sienesa, com ulls ametllats i aurèoles de pan d’or.
Anàlisi formal
Els frescos decoren tot l’interior: murs i volta de canó.Paret dreta (Sud):Tres registres i un ampli sòcol.
6 pannells al nivell superior
6 pannells al sòcol
5 pannells separats per 6 finestres amb arc de mig punt
Paret esquerre (Nord):
Tres registres i sòcol dividits en 6 pannells separats per franges amples (simulen marbres de colors).
Al sòcol l’efecte marbre és als registres rectangulars.
Elements plàstics
Tot el conjunt està format per 37 escenes i dues arquitectures pintades.
Giotto va ser un dels precursors de l’estil italogòtic. Els colors són molt matisats, sembla pintat al pastel.
Algunes escenes estan mal conservades i altres han perdut els colors originals.
Els colors busquen l’harmonia i l’equilibri. El blau que hi predomina substitueix el daurat típic del gòtic.
Pinzellades i estil de tot el conjunt és força homogeni, tot i que segur hi participaren els seus deixebles, les directius les marcava el mestre.
La llum té un tractament acurat, busca un efecte espacial que doni sensació de perspectiva, encara insegura. Sol il·luminar tota la superfície suaument i crea petites ombres que donen volum a les imatges.
Estudi anatòmic de models reals: corporeïtat de les figures. El contorn està ben delimitat amb una línia. Les figures es diferencien amb nitidesa del fons.
La resurrecció de Llàtzer
Giotto no utilitza la perspectiva jeràrquica, és a dir, els personatges principals tenen les mesures naturals, i són pintats igual que els secundaris.
Sí que conserva el que era propi del gòtic d’utilitzar pa d’or a les aurèoles.
Té gran interès per la perspectiva, per crear espais reals, tant exteriors com interiors.
Expressions i gestos revelen l’estat d'ànim dels personatges.
Crist davant Caifàs
Les dues arquitectures pintades al registre inferior dels muntats de l’arc de l’oratori, que han estat interpretades com a sepulcres del cor o “coretti” destinats a Enrico Scrovegni, mecenes de l’obra, i al seu pare, Reginaldo.
A la volta de canó hi trobem un cel blau ple d’estrelles i una sèrie de medallons, distribuïts en 4 franges separades per arcs torals o de reforçament.
Vista de la porta d’entrada, amb els fresc del Judici Final.
Cobreix tota la superficie del mur per damunt de la porta.
Aquest es divideix en registres, els àngels a la part del cel, als dos costats de la finestra, Crist al centre, amb els apòstols als costats, i els escollits i els condemnats a la part de baix.
Font: Web Galleryof Art
Interpretació
Contingut i significació
Distribució de les escenes amb les parets desplegades. 4 grans cicles de la vida de Crist:
a) Antecedents de la nativitat: - Escenes de la vida de Sant Joaquim - Escenes de la vida de la Verge.b) Naixement i infància de Jesús.c) Vida pública i miracles de Jesús.d) Passió, mort i resurrecció de Jesús.
A la franja inferior hi ha enfrontades:
e) Les 7 virtutsf) Els 7 vicis.
bc
d
efaa
A l’arc de l’oratori hi ha les escenes que tenen un significat unitari vinculat amb l’acceptació de Jesús com a Fill de Déu.
Es complementen amb els dos cassetons d’arquitectura pintada a la part inferior.
13. Déu mana anunciar als homes la vinguda del seu Fill (Anunciació).
14. L’arcàngel Gabriel enviat a Maria.
15. Maria rebent el missatge de Déu.
16. La Visitació de la Verge a Santa Isabel (l’acceptació).
28. La traïció de Judes (el rebuig).Mur sud
Mur nord
1. Escenes de la vida de Joaquim.
Rebuig del sacrifici de Joaquim, perquè no havia tingut descendència.
2. Escenes de la vida de Joaquim.
Joaquim entre els pastors després de ser rebutjat el seu sacrifici.
3. Escenes de la vida de Joaquim.
L’àngel anuncia a Santa Anna que tindrà una filla, Maria.
4. Escenes de la vida de Joaquim.
Joaquim oferint un sacrifici, en ple camp, quan un àngel li diu que el seu sacrifici ha estat acceptat.
5. Escenes de la vida de Joaquim.
El somni de Joaquim, en el qual un àngel li anuncia la seva imminent paternitat, mentre dos pastors l’observen.
6. Escenes de la vida de Joaquim
Trobada a la Porta Daurada, de Jerusalem, de Joaquim i Anna, els pares de la Verge.
7. Escenes de la vida de la Verge.
El naixement de Maria. La casa és la mateixa de l’anunciació a Anna. Aquesta rep la seva filla de la mainadera.Les figures i mobles són molt grans pel reduït espai. Veiem aquest des de l’exterior. Als peus de llit hi ha una segona escena amb la Verge.
8. Escenes de la vida de la Verge.
La presentació de la Verge al temple. Aquest és el mateix en que va ser expulsat Joaquim, però vist des de l’altre costat.
9. Escenes de la vida de la Verge.
Els pretendents de Maria porten les barres al temple, al summe sacerdot. El portador d’aquella que floreixi es casarà amb la Verge. Josep és el de l’esquerra.
10. Escenes de la vida de la Verge.
La pregària dels pretendents. Aquest resen davant l’altar esperant el miracle.
11. Escenes de la vida de la Verge.
El casament de Maria i Josep. L’arquitectura torna a ser el temple. El summe sacerdot sosté la mà de la Verge cap a Josep.
12. Escenes de la vida de la Verge.
La processó nupcial. Maria marxa al davant de les seves companyes i és rebuda amb música a la seva nova casa. De la finestra una fulla de palmera simbolitza la imminent vinguda del Salvador.
13. Déu envia a Gabriel a la Verge. Aquest està assegut en un tro, i pintat sobre fusta. Als dos costats de la lluneta hi trobem l’àngel i la verge, i unes arquitectures pintades separen la part celestial de la terrenal.
14. L’Anunciació: l’àngel Gabriel enviat per Déu.
15. L’Anunciació: la Verge rebent el missatge.
16. La Visitació de la Verge a Isabel, mare de San Joan.
Les dues dones es troben quan estaven embarassades.
“Quan Isabel va sentir la salutació de Maria, l’infant li saltà dins del ventre i Isabel quedà plena de l’Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta: Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre!” Lluc (1, 41-41)
17. Escenes de la vida de Jesús.
La Nativitat de Jesús.
18. Escenes de la vida de Jesús.
L’Adoració dels Mags. Els tres reis donen els seus regals al Nen i l’observen amb devoció. Només el portador del camell sembla més interessat en l’animal que en l’escena principal.
19. Escenes de la vida de Jesús.
La presentació de Jesús al temple. El nen vol fugir del sacerdot que el sosté i tornar amb la seva mare. El temple és el mateix representat pel Giotto en altres escenes.
20. Escenes de la vida de Jesús
La fugida a Egipte.
21. Escenes de la vida de Jesús
La matança dels innocents. Les mares criden. El rei Herodes apareix al balcó. Al terra un munt de nens mots...
22. Escenes de la vida de Jesús.
Jesús entre els doctors del temple. Aquest, assegut al mig amb un túnica vermella, sembla mantenir una discussió, com indica la postura dels seus braços. Els arcs del fons semblen ressonar les seves paraules. Els pares, amoïnats, observen el fet a l’esquerra.
23. Escenes de la vida de Jesús.
El Baptisme de Crist.
Malgrat l’alta qualitat dels detalls, l’aigua està representada de forma irracional, influït encara pels convencionalismes medievals.
24. Escenes de la vida de Jesús.
Les noces de Cana.
25. Escenes de la vida de Jesús.
La resurrecció de Llàtzer. L’actitud d’autoritat i fermesa de Crist contrasta amb la sorpresa dels observadors i deixebles. La figura de Llàtzer destaca entre la resta.
26. Escenes de la vida de Jesús.
Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.
27. Escenes de la vida de Jesús.
L’expulsió dels mercaders del temple. Els sacerdots murmuren entre ells. Els últims mercaders marxen i uns nens busquen refugi en els deixebles. Els animals salten lliures. Els gest de Crist és violent i ferm.
28. Escenes de la vida de Jesús.
Els sacerdots i fariseus convencen a Judes de trair a Jesús. Aquest és representat amb un dimoni negre al darrere i aguantant una bossa d’or a les mans.
“Lavors, un dels dotze, Judes Iscariot anà a trobar els grans sacerdots i els digué: Què em voleu donar, i jo us el posaré a les mans? Els li donaren 30 monedes d’or. I des d’aleshores buscava una avinentesa per a lliurar-lo” Mateu (26, 14-16)
29. Escenes de la vida de Jesús.
L’Últim Sopar.
30. Escenes de la vida de Jesús.
Jesús renta els peus als seus deixebles en el mateix escenari de l’Últim Sopar. Pere es tira la roba amunt amb una mà, i l’altra la porta al cap, com no creient el que Jesús li exposa.
31. Escenes de la vida de Jesús.
El prendiment de Crist i el petó de Judes. Pere talla una orella a un soldat. És de nit, com mostren les torxes enceses. La multitud omple la pintura. Al centre, Judes envolta amb el seu mantell Jesús, que se’l mira amb dignitat. La mirada del traïdor és plena de malícia.
32. Escenes de la vida de Jesús.
Crist davant Caifàs.Aquest, assegut, es trenca les vestidures en senyal de ràbia i enuig. Crist és presentat de cara, i sembla haver perdut tota la seva força anterior. L’habitació sembla fosca, amb només una finestra mig oberta i una torxa il·luminant-la.
33. Escenes de la vida de Jesús.
Les burles a Jesús. Aquest apareix feble, envoltat per un mantell “reial” i escarnit per tothom.
34. Escenes de la vida de Jesús.
Camí del Calvari. Jesús apareix sol a la dreta de la pintura. Dues figures al seu davant donen sensació d’avançar, amb la multitud que segueix darrere, i acaben de passar la Porta Daurada de la ciutat. Maria és aturada per algú a l’esquerra de l’obra.
35. Escenes de la vida de Jesús.
La Crucifixió. La Verge cau defallida. La Magdalena està als peus de Jesús, amb el mantell caigut. A la dreta els soldats es barallen per la túnica de Crist. Al cel una munió d’àngels vola al voltant de la creu.
36. Escenes de la vida de Jesús.
La lamentació per la mort de Crist.
37. Escenes de la vida de Jesús.
La Resurrecció (Noli me tangere).
38. Escenes de la vida de Jesús.
L’Ascensió.
39. Escenes de la vida de Jesús.
La Pentecosta. L’escena es desenvolupa en un espai que correspon al gòtic contemporani al Giotto.
Cada escena esta emmarcada per franges pintades amb ornamentació floral i geomètrica, i petites composicions lobulades amb escenes de Antic Testament o d’animals.
Les 7 virtuts
PrudènciaFortalesa Temprança
Justícia
FeCaritat Esperança
Els 7 vicis
Enveja
Ira
Desesperació Infidelitat Injustícia
Inconstància
Bogeria
El Judici Final
Ocupa tot el mur de la porta d’entrada. Al centre hi ha la figura de Crist en Magestat, en una mandorla i voltat d’àngels. A cada costat seu els 12 apòstols, i per damunt una gran multitud d’àngels.
A baix, separats per una gran creu, els escollits a la dreta de Crist i els condemnats a la seva esquerra.
Sota la creu el donant, Enrico Scrovegni, fent donació de la capella a les tres Maries.
Detalls dels escollits, acompanyats al Paradís pels àngels. Crist els observa.
Els condemnats, dominats per la figura de Satanàs al centre.
La generosa donació la degué fer Enrico per expiar el pecat d’usura comés pel seu pare, Reginaldo Scrivegni, i que havia estat l'origen de la seva fortuna.
La capella representada reprodueix en petit la forma real de l’edifici.
Models i influències
Giotto té característiques de l’estil bizantí del seu mestre Cimabue, que també li serví de model en les composicions solemnes i la rigidesa i simetria formals. Usà pa d’or en les aurèoles dels sants, com era típic del gòtic sienès.
Les noves teories franciscanes de valoració de la natura van fer que fos el principal artífex de l’estil conegut com a italogòtic, que fonamentà les bases del Renaixement. Els fons daurats donaren pas als paisatges i les arquitectures, volent crear nous efectes espacials. Els personatges adquiriren major corporeïtat, resultat de l’estudi de l’anatomia, i va voler reproduir els estats d’ànim mitjançant el gest i l’expressió.
Cimabue, Madonna en Magestat, 1285
