FIRA ÀPAT TARRAGONA...Cuiners del Baix Penedès 615 602 582 620 148 362 torclum.com MAR-TRET 937...

L´alimentació estrella de l´estiu

FIRA ÀPAT TARRAGONA11 - 13 de juny - Recinte Firal de Tarragona

ESTIUESTIU2021

PRODUCTES DE PROXIMITAT CATALANS

DIRIGIDA ALS PROFESSIONALS DE BOTIGUES, RESTAURANTS I HOTELS DE CATALUNYA

agricultura.gencat.cat/vendadeproximitat

MÉS FRESC

COMPRAACTIVA

EN PROFIT DE TOTS

FOMENTEN ELSNOSTRES SECTORS

ESCURCEMDISTÀNCIES

CONSUM LOCAL

SENSEINTERMEDIARIS

DIRECTEAL CONSUMIDOR

PRODUCTE LOCALCOMPRA RESPONSABLE

CONSUMEIX PRODUCTESDE PROXIMITAT.BUSCA’LS.

SÓN SANS, SÓN NOSTRES I SÓN SOSTENIBLES.

POSTER PRODUCTES BUSALS 310X436_160715.indd 1 16/07/15 11.21

SUMARI ESTIUACTUALITAT GASTRONÒMICA10 Tarragona, una terra gastronòmica

LA XULETA DE LA TEMPORADA14 L’alimentació estrella de l’estiu

DE FIRES16 Firà ÀPAT, la fira de la proximitat i la sostenibilitat.

ACTUALITAT GASTRONÒMICA18 David Solé: “Cada cop, la gent és més conscient dels beneficis que tenen els aliments de proximitat”

A DEBAT 20 El futur de l’alimentació, cap on anem?

RENOVAR-SE O MORIR22 La guia definitiva de les subvencions i els ajuts

ESTÀ DE MODA24 Els xefs que no pots deixar de seguir

JUNTS SOM MÉS FORTS26 APIAC, impulsa el teu negoci digitalment de forma gratuïta

DE RUTA GASTRONÒMICA28 Catalunya a través dels seus vins: descobrim les denominacions d’origen, els vins més ben valorats

DE LA TAULA A LA CUINA30 Reduir el consum de plàstic en un restaurants

Edita: Mireia Argente Continguts: Marc Riera Disseny: Souliman LaaboudiEl grup editorial no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles

PER PUBLICITAT TRUCAR AL 934181919 o escriure al mail [email protected]

agricultura.gencat.cat/vendadeproximitat

MÉS FRESC

COMPRAACTIVA

EN PROFIT DE TOTS

FOMENTEN ELSNOSTRES SECTORS

ESCURCEMDISTÀNCIES

CONSUM LOCAL

SENSEINTERMEDIARIS

DIRECTEAL CONSUMIDOR

PRODUCTE LOCALCOMPRA RESPONSABLE

CONSUMEIX PRODUCTESDE PROXIMITAT.BUSCA’LS.

SÓN SANS, SÓN NOSTRES I SÓN SOSTENIBLES.

POSTER PRODUCTES BUSALS 310X436_160715.indd 1 16/07/15 11.21

Estiu 2021, ara és el momentSembla que la fi de la pandèmia està a tocar. Cada cop hi ha més població vacu-nada i les restriccions es relaxen. Tot i que no podem abaixar la guàrdia, i hem de seguir respectant mesures com la mascareta i la distància social, sí que és hora ja de començar a tornar a la normalitat, a fer celebracions i esdeveniments.

CelebremPer això, aquesta edició, celebrem Fira ÀPAT Tarragona 2021. Després d’haver-la cancel·lat l’any passat a causa de la pandèmia, aquest any volem celebrar-la, per cele-brar l’estiu, celebrar els productes de proximitat i celebrar Tarragona.

Volem aprofitar que la pandèmia ha ajudat a impulsar el producte de proximitat, a comprar local i de barri i a ser més conscients amb el nostre entorn. Volem portar el producte de Tarragona i la província a tota Catalunya. Que la gent d’arreu del país en sigui conscient del meravellós producte que tenen, des de l’arròs del Delta, pas-sant pel vi del Priorat, l’oli de Terra Alta o el gall del Penedès, entre molts altres.

Què veurem a Àpats? Aquesta edició d’ÀPATS parlarem amb el padrí de Fira ÀPAT, David Solé, cap de cuina del restaurant el Barquet de Tarragona. Amb ell, discutirem sobre la impor-tància el producte de proximitat, sobre la seva trajectòria, com a cuiner i com a escriptor, i sobre la cuina catalana.

Per descomptat, tractarem les tendències en el món de la gastronomia que venen aquest estiu 2021, i en especial, podreu descobrir Tarragona i la seva cultura gas-tronòmica.Parlarem dels xefs que estan més de moda actualment i que és impres-cindible seguir-los com el xef i presentador de cuina, Jordi Cruz.

Perquè el vostre negoci no es quedi enrere, us presentem les subvencions i els ajuts imprescindibles i debatem quin és el futur de la gastronomia i cap a quina direcció tirar. Com sempre, buscarem les formes de ser més sostenibles en els negocis, en aquest cas parlant de com reduir el consum de plàstic als restaurants.

També presentarem una associació de productors que t’ajuda a impulsar el teu ne-goci digitalment i de forma gratuïta: APIAC. I per últim, anirem de ruta gastronò-mica per Catalunya a través dels seus vins més característics.

Benvinguts a Àpats!

ARTESÀ DEL TEMPS 600 236 176

CELLER LAURONA 977 831 712 cellerlaurona.com

GRAN ANYADA

937 777 117 607 167 742

www.nomesvinsicaves.com

AGRÍCOLA DEL CAMP SANTA BARBARA,

SCCL

977 718 069 977 719 387

grusco.cat/ca

Delsams Torrefacció Artesana de Cafès

973 450 829www.delsamscafes.com

CONCENTRATS PALLEJÀ

600 006 091www.

concentradospalleja.com

MONTSACER - AGRÍCOLA LA BISBAL

DE FALSET

977 819 034www.montsacer.com/es

ARTESANS DE L'ABEL - Garrortxa

937 573 950 648 666 389

www.artesansdelabel.com

BREBEL 659 114 780www.brebel.beer

CARVIRESA CELLERS 973 310 732 699 306 167

carviresa.com

TERRA I TAULA Unió de Productors i Cuiners del Baix

Penedès

615 602 582 620 148 362

torclum.com

MAR-TRET 937 773 180 667 512 589

mar-tret.com

AGUA KMZERO 931 126 671aguakmzero.com

MAS MONTSENY 680 662 215www.masmontseny.com

PIFARRÉ 1911 973 320 011v-pifarre.com

LICORS JANÉ 977 660 841 www.licorsjane.com

Directori de productors Fira ÀPAT Tarragona

ICG - HIOPOS - CASHDRO

615 237 746www.icgprojects.com

MELMELADES I FRUITES BLANCH

973 212 161 669 458 323

www.fruitablanch.com

BODEGUES VISENDRA639 338 892

www.bodeguesvisendra.com

OLI PERAFORT977 625 087

www.olisdeltarragones.cat

BON DRIA EMBOTITS 977 816 259www.bondria.com

CUINATS JOTRI 972 396 561cuinatsjotri.com

SENSE GLUTEN FREE 977 202 624 615022740

ELABORATS MONTESQUIU 938 550 542

URDET

973492183 679847931 682923151

www.urdet.com/

HORT DEL SILENCI - DE LA NATURA AL

PLAT

644 550 385www.hortdelsilenci.cat

OLIVA GREEN BEER - ERM OLI D'OLIVA DE

MUNTANYA

647 650 709olierm.com

Elixirs de Ponent "Licors amb Passió"

695 925 584www.elixirsdeponent.

com

LA GAETA977 438 050 - 667 933

324lagaeta.com/es/

CANALS & MUNNÉ VINS I CAVES

932509435(albert carcerany) -938910318

(canals i munné) 626764259 (ivan) -

(francesc) - 93 891 33 27 (Eduard)

www.canalsimunne.com

ROSES & GARRIGA BCN Neules Fetes a

Ma

606 119 007 www.neulesfetesama.

com

CAL SILETA

660509496 649674159

www.calsileta.com/es/inicio

CAN ROBERT 666 571 848canrobert.cat

FINCA LA MORILLA937 446 570 618 378 739

www.fincalamorilla.com

CASA SALIERI 937 714 653www.casasalieri.com

LICORS MOYÀ971 835 280 692 927 333moya.es/es

FORMATGE BAUMA 938 239 064

www.formatgebauma.com

NUTT-D'ELL 608967994

AIGUA PREMIUM LA PURA - VAL D'ARAN

973 648 088 618792591

agualapura.com

LLET NOSTRA 93 226 57 94www.lletnostra.cat

MASET 938 180 342 · ext. 99003 www.maset.com

LA CABANA D'ALCOVER ECOLÒGIC

973296188 629100270suim.eco

PRIORAT B&D LAB 606 282 575prioratlab.com

CATERRA - LA POBLA DE MASSALUCA

977 439 765www.caterra.es

MATÓ D'U

936976782 636074048

www.matoullastrell.com/es/portada

CELLER CAL PUCOLLA977628061 635122409

cellercalpucolla.com

THRIDAX877 990 599 627 414 833

www.hidrothridax.com

BIANQUETA629302053 605666050

bianqueta.com

FILL DE LA TERRA 626258626www.filldelaterra.cat

MONFERTRU675 162 374

www.tofonesmonfertru.com

FLOR DE GUIXA 679 694 010

TARONGETA INFORMÀTICA

680 158 578tarongeta.net

CONSELL COMARCAL RIBERA DE EBRA 977 401 851

DO Tarragona 659 301 763www.dotarragona.cat

CR DOP Siurana 977 331 937www.dopsiurana.cat

COVIDES 93 817 25 52www.covides.com

CELLERS UNIO 977 330 055www.cellersunio.com

AJUNTAMENT DE ROQUETES

977 501 511www.ayuntamiento.es

FEDERACIÓ D’EMPRESARIS PRODUCTORS DE VENDA DE

PROXIMITAT DE CATALUNYA

648 160 660vendadeproximitat.cat

GLASS CANNED WINES

610 256 856www.glasscannedwines.

com

comerç veícomerç humà Alimentació

Restauració

8 · www.fira-apat.cat/apats/

Emiliano Maroto és el Secretari General de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC). Aquesta entitat té coma principals objectius fomentar l’associacionisme, així gestionar i defensar els interessos generals del comerç català. També serveix com a canal per a la representació del comerç davant les institucions públiques i privades. En aquesta entrevista, Maroto explica a La Torre de Barcelona quina és la funció i estratègies que es duen a terme des de l’ Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, les preocupacions del sector i la importància de la transformació digital en els comerços.

1. Hola Emiliano, abans de res ens agradaria que ens parlessis una mica sobre l’ Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, de la qual ets Secretari General.Nosaltres som una entitat que des de fa quaranta anys representem els interessos de petits i mitjans comerços de Catalunya, actualment comptem amb unes 190 associacions de comerciants que representen uns 33.000 establiments a tota Catalunya. Tenim un dossier molt ampli destinat a ajudar als

comerços locals, amb un tracte personalitzat per tal de cobrir les necessitats de cadascun d’ells. Un exemple d’aquests serveis és el GEO màrqueting, que és un servei destinat a aquelles persones que volen obrir un negoci i on els nostres professionals juguen un paper fonamental, ja que son ells els qui estudien la zona on es vol obrir l’establiment per tal d’esbrinar la seva viabilitat.

2. Com us financeu? Quines subvencions rebeu?Som una entitat totalment independent econòmicament parlant, per la qual cosa la nostra subsistència no gira entorn de cap subvenció, ja que creiem que aquestes ajudes han d’anar destinades precisament als comerços locals que més ho necessiten ja que són aquests els que cada dia fan una a tasca important per a la societat. Tampoc tenim cap línia política definida, ja que a per a nosaltres, el més important son el associats de l’entitat i els professionals que treballen amb nosaltres.

3. Emiliano, com a Secretari General d’una entitat que representa i defèn els interessos del comerç local català, ens podria explicar

com han viscut els comerciants la crisi derivada per la Covid-19?Doncs hi hagut de tot. Cal destacar que l’ Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya és una entitat multisectorial i molts dels nostres associats realitzen una activitat essencial, per la qual cosa han pogut obrir les seves portes malgrat el perill de la malaltia. S’ha de reconèixer

que han fet una tasca admirable i en línies generals els hi ha anat força bé. D’altra banda, pel que fa a aquells associats que no realitzen una activitat essencial, aquests si que ho han passat malament econòmicament parlant, ja que les ajudes i les subvencions a les que s’han pogut acollir, ni de bon tros han servit per cobrir les pèrdues derivades del seu

Emiliano Maroto: perquè un negoci petit pugui vèncer, s’ha d’especialitzar

www.fira-apat.cat/apats/ · 9

tancament. Per desgracia, alguns d’ells s’han vist obligats a tancar de forma permanent.

4. Quins són els productes que des de l’entitat voleu impulsar?El nostre objectiu, a banda de donar suport als associats, es promoure productes de proximitat, també coneguts com a productes de quilòmetre zero o d’àmbit local. Precisament es per això que participem en diversos esdeveniments que sense cap mena de dubte son un bon aparador per als nostres associats. Un exemple del que acabo d’assenyalar seria Fira Àpat, la qual se celebrarà properament a Tarragona i posteriorment a Barcelona. 5. Si una cosa ens ha ensenyat la crisi derivada de la pandèmia és la importància de la digitalització i la necessitat que tenen els comerços d’adaptar-se a aquests canvis. Com ha estat aquest procés per

als vostres associats?Els comerços han aprés que en el món actual la digitalització és essencial i tenir presència a a Internet és imprescindible. De mica en mica ens estem espavilant. Per part nostre, des de l’entitat hem engegat dues plataformes de MarketPlace per tal de posar-nos a l’altura i que l’ampli ventall d’ofertes dels nostres associats sigui molt més visible. Tot i així hem de tenir en compte que no és un procés ràpid, és més aviat lent. Aquesta lentitud, en part, es deguda a aquest darrer any, el qual ha estat molt complicat econòmicament parlant. Precisament en aquest sentit estem esperant que es facin públiques totes les bases d’ajudes i subvencions destinades a ajudar als comerços en aquest procés de canvi.6. Això que comentes és molt important. Ara bé, que passa amb aquells negocis de barri que solen ser generacionals i on

el propietari, al mateix temps és el treballador i ja té una edat avançada? Com s’adapten aquestes persones a aquest canvi d’allò que és tradicional al digital?Doncs a partir de segons quina edat no podem parlar de transformació digital, ja que és un concepte difícil d’entendre. Tot i així s’ha de tenir en compte que aquestes persones que comentes són molt atrevides. En aquest sentit, des de l’entitat els ajudem i els assessorem.

7. Quin seria un exemple de consell que des de l’entitat donaríeu a una persona com la descrita anteriorment?Doncs un consell seria que s’afiliessin a un dels nostres MarketPlace, ja que d’aquesta manera tindrien molta millor presència a Internet sense necessitat de crear-se una pàgina web pròpia.8. Com afronta el sector del comerç el futur?

Doncs si et sóc sincer, pel que he pogut observar l’afronten amb molta il·lusió i esperança. Han estat temps realment difícils, però el comerç té moltes ganes de fer coses i de seguir donar servei a la societat.

9. I ja per acabar, Emiliano, com s’ho fan o quin consell donaries a aquells petits i mitjans comerços que han de “lluitar” contra les gran superfícies?Ho diré clar, el secret perquè un negoci petit pugui vèncer, o més aviat conviure amb un gegant del comerç recau en la especialització. Aquesta és la millor arma que tenim, un comerç especialitzat i al servei de la societat.

Moltes gràcies pel teu temps, Emiliano.

www.abccat.cat

www.catalunyacomerc.com

Twitter: @CatComerc

Instagram: @catalunyacomerc

troba’ns a l’Stand C2! T’hi esperem

PROD

UCTENOU

Novetat

Tarragona, una terra gastronòmica


Si per alguna cosa destaca Catalunya, és per la seva gastronomia. En aquest cas, i referint-nos precisament en aquest punt, viatgem a Tarragona, indret on molt aviat se celebrarà Fira Àpat, concretament de l’11 al 13 de juny. Aquest esdeveniment agruparà professionals del sector de l’alimentació i es focalitzarà especialment en tot el relacionat amb l’alimentació sostenible i els productes de proximitat. Seguint en aquesta línia, repassem alguns pro-ductes que són característics de les terres tarragonines, i que segurament, d’un mode o un altre, estaran presents a la fira recentment anomenada.

Gall del PenedèsTarragona no seria Tarragona sense el Gall del Penedès. La història d’aquesta marca neix

el 1980, davant l’imminent risc que la raça de pollastre autòctona penedesenca es perdés es va decidir establir la Indicació Geogràfica Protegi-da (IGP) Gall del Penedès. Aquest animal es caracteritza per ser un aviram de color ne-gre de carn vermella i sucosa, consistent. És una espècie de creixement lent i no estabulat, amb accés permanent exterior i un mínim de 2 metres qua-drats per individu. S’alimenta amb gra i com a particularitat regional, és costum també donar-li pinyol de raïm, ja que la seva cria ha estat tradicio-nalment lligada a l’activitat vi-tícola primària de la comarca. El granet i la brisa del raïm li confereix el seu gust caracte-rístic a la carn, menys dolça i amb traces de fruit sec, a banda de baixar considerable-ment els percentatges de greix.


OliTarragona i oli sempre van agafats de la mà. Fins a tres de les cinc Denominacions d’Origen Protegides catalanes es troben en el seu territori i és, per tant, un dels productes més típics de Tarragona. Amb una tècnica provinent de la presència àrab a la Catalunya Nova, s’usen només mitjans d’extracció mecànics que garanteixen que no s’alterin les propietats organolèptiques de l’oli. Cadascuna d’elles té unes característiques marcades, unes varietats d’oliva definides i representen les tres zones orogràfiques de la província: Oli del Baix Ebre i Montsià, Oli de la Terra Alta i Oli de Siurana.

Una terra de professionalsSi per una altra cosa destaca Tarragona, és per ser una comarca on han nascut grans professionals de la gastronomia. Exemples d’aquests són: Joan Bosch (Can Bosch), Diego Campos (Rincón de Diego), Je-roni Castell (Les Moles), Vicent Guimerà (Antic Molí) i Fran López (Villa Retiro). Tots ells te-nen dues en comú, una Estrella Michelin i una camisa brodada amb el logotip de l’Associació

d’Hostaleria de Tarragona (AEHT) que els distingeix com a experts gastronòmics. Aquests cinc prestigiosos cuiners i el director de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cam-brils, Jordi Jardí, formen un de consell de savis de la cuina tarragonina. Aquesta associa-ció és la primera de la provín-cia de Tarragona que agrupa els empresaris dels sectors de l’hostaleria i la restauració. Es va crear als anys setanta del segle passat i actualment està representada per més de 500 hotels, bars i restaurants. El seu objectiu és l’enfortiment del sector turístic a tota la província. Per fer-ho, ofereix diversos avantatges i serveis als seus associats. Per exemple, fan de representants dels empre-saris davant l’Administració, altres organismes i sindicats. També actua com a portaveus i defensors dels interessos dels empresaris del sector a les comarques tarragonines.Tarragona no deixa de sorprendre, i no pots passar l’oportunitat de visitar-la- Deixa’t seduir pels seus encants gastronòmics i aprofita per visitar la Fira Àpat, que com hem dit, se celebrarà de l’11 al 13 de juny al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

EL VINO SÓLO SE DISFRUTA CON MODERACIÓN


www.canalsimunne.com

CANALS & MUNNÉ PRESENTADUES NOVETATS CAPACES D’ EMOCIONAR

¡! EL CELEBREM BRINDANT JUNTS ¡!

Recentment el celler CANALS & MUNNÉ de Sant Sadurní d'Anoia, coneguda per l'extraordinària qualitat dels seus caves, vins i licors, premiats en innombrables concursos nacionals e internacionals ha tret a mercat el nou cava PRIDE i el nou vi XAREL-LO VERMELL.Un cava i un vi perfectes per esmorzar, fer l'aperitiu, dinar, berenar, sopar o acompanyar qualsevol esdeveniment en qualsevol època de l'any.

ElEl cava PRIDE, un Brut Gran Reserva collita 2015 és per a gaudir-lo amb qui realment es vulgui, sense importar sexe. Desitja a qui vulguis. Estima la diversitat. Respecta't a tu mateix. Beu-te la vida. La nostra gratitud al col·lectiu LGTBI per fer-nos més lliures.

ElEl Vi XAREL-LO VERMELL. Collita 2019. Un vi molt emblemàtic de la DO. Penedès amb marcada personalitat i d'aromes intensos, que recupera una varietat ancestral molt oblidada. Un vi molt exclusiu i singular, diferent per a paladars exigents. Una aposta de CANALS & MUNNÉ per l'excel·lència i la cultura de el vi.

EL VINO SÓLO SE DISFRUTA CON MODERACIÓN


La xuleta de la temporada, l’alimentació estrella de l’estiu

Quan arriba l’estiu canvien moltes coses en la nostra rutina diària. Una d’elles és l’alimentació, ja que durant aquesta estació, hi ha plats que triomfen molt en les nos-tres taules. El cos ens demana receptes fresques i lleugeres amb les quals combatre la calor, mantenir-nos hidra-tats i omplir l’estómac sense pesadesa. Les amanides, si bé les podem menjar durant tot l’any, s’alleugereixen, es tornen més refrescants i apareixen en els menús gairebé diàriament. Amb les

sopes fredes passa tres quarts del mateix. L’arribada de l’estiu dóna el tret de sortida a gaspatxos i altres, que s’aco-moden en les nostres taules fins ben entrat setembre. En aquest article, us explicarem alguns plats que de ben segur, seran tendència aquest estiu. Prepara els fogons.

Amanida de pasta, pollastre i d’arròsLes amanides de pasta estan delicioses i són perfectes

per a l’estiu, sobretot si les barregeu amb fruita, com per exemple una amanida de pasta amb maduixes i pipes, un altre ingredient que als nens els encantarà. L’amanida de pollastre és un clàssic sense cap dubte i es pot convertir en un perfecte plat únic, ja que combina tots els nutrients per a fer-la molt saludable. D’altra banda, una amanida d’arròs pot con-vertir-se en un deliciós plat únic, igual que succeeix amb l’amanida de pollastre. Cal destacar la importància dels hidrats de carboni que conté, base de l’energia que necessi-ten els nens.

SushiSegons fonts consultades, i sense cap raó aparent, d’ençà que va començar el confinament el consum de sushi s’ha disparat de forma alarmant. Per aquesta raó molts restaurants comen-cen a implementar aquest producte en els establiments com a producte estrella. És un plat típic d’origen ja-ponès basat en arròs amanit amb vinagre d’arròs, sucre i sal i combinat amb altres in-gredients com a peixos crus, mariscos o verdures. És un dels plats més reconeguts de la gastronomia japonesa i un dels més populars interna-cionalment. El sushi es pre-para generalment en racions petites, aproximadament de la grandària d’un mos, i pot adoptar diverses formes. Si se serveixen el peix i l’arròs enrotllats en una fulla d’alga.

Kelp, les algues estrellaFa molt de temps que es parla d’un nou plat que ha

estat tendència aquest 2021 i que ho seguirà essent du-rant l’estiu. Que és el Kelp? Segurament no et sona de res, però és molt saludable i deliciós, tot i que l’aspecte... Potser no agrada a tothom. Kelp és tipus d’alga, les quals han estat catalogades com l’aliment del futur, ja que són un producte sostenible i riques en nu-trients com minerals, calci i vitamines. A més ajuda a reduir l’absorció de greixos ingerits. Es comercialitza fresca, deshidratat i en pols, però una forma atractiva de menjar-ne és acompanyada amb els noodles. No porten farina ni midó, per la qual cosa són molt lleugers.

Alimentació de proximitatSi hi ha una família de pro-ductes que causaran furor aquest estiu, aquests són sense cap mena de dubte els productes de proximitat. Alimentació de casa que va del camp a la botiga i direc-tament a la bossa del client. Són aliments saludables, amb els quals es pot dur a terme pràcticament qualse-vol recepta. Si una cosa ens ha sobrat durant el confi-nament, ha estat temps. És precisament per això que la societat s’ha adonat de la diferència que hi ha entre els aliments processats i els de proximitat, essent aquests últims molt més sa-ludables. Et recordem que, si vols aprendre més sobre alimentació sostenible i de proximitat, els dies 11, 12 i 13 de juny es durà a terme la Fira Àpat a Barcelona, un esdeveniment on la proximi-tat està a l’abast de tothom.


La xuleta de la temporada, l’alimentació estrella de l’estiu


Fira ÀPAT se celebrarà a Barcelona del 16 al d’octubre a Bar-celona i del 11 al 13 de juny a Tarragona. Aquest esdeveniment és la fira professional dels aliments produïts a Catalunya, on els productors i elaboradors de productes catalans poden presentar cada any els seus productes a botigues, restaurants, hotels, vinote-ques, distribuïdors i consumidors finals. Fira ÀPAT és el present i el futur del sector de l’alimentació catalana. Amb diversos acords de col·laboració i una actitud de pro activitat perseguim un únic objectiu: Impulsar els productes catalans.

Fira ÀPAT aterra a TarragonaDesprés de 5 exitoses edicions de Fira ÀPAT a Barcelona, el 2021 la fira obre les portes a Tarragona. Per la seva història, cultura, art, estil, gent simpàtica, mar i sobretot per la seva meravellosa gastro-nomia i la gran varietat de productes que s’hi produeixen, Tarra-gona és una localització perfecta. Durant tres dies, els productors i elaboradors de productes agroalimentaris catalans podran presen-tar els seus productes i les seves novetats tant a professionals del sector (restaurants, botigues, hotels, vinoteques, distribuïdors…) com consumidors finals. Fira ÀPAT és el present i el futur del sector de l’alimentació catalana.

Si hi ha una cosa que realment destaca de Fira ÀPAT són les nom-broses activitats que s’hi duran a terme. Des de Showcookings fins a tallers de la mà de grans professionals de la gastronomia. Com a activitats principals també tindran lloc els tasts. La finalitat de totes aquestes activitats és que el públic gaudeixi i conegui els beneficis

dels productes de proximitat. També, i sense restar-hi importàn-cia, totes aquestes activitats ajudaran als productes a donar-se a conèixer per poder impulsar el seu negoci.

Les cinc raonsHi ha cinc raons principals per les quals has de venir a Fira ÀPAT 2021. Quines són? T’ho expliquen i enumerem:

1. Trobaràs els millors productes de proximitat presentats pels seus productors.

2. Podràs contactar amb els millors experts del sector i ajudar al teu negoci.

3. Es realitzen ponències i activitats a càrrec de grans professionals del sector.

4. És un punt d’atracció molt interessant per al sector de la restauració, amb la visita de grans xefs.

5. Gaudeix d’un dia amb família celebrant els productes catalans.

Col·laboradorsFira ÀPAT compta amb el suport de nombroses entitats que han dipositat la seva confiança en aquest esdeveniment. Entitats sense les quals, tot això no hagués estat possible. Algunes d’elles són: Ge-neralitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona, el Patronat de Turisme de Tarragona, l’Agrupament de Botiguers o l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, entre molts altres.

Arribats a aquest punt només ens queda donar-te la benvinguda a Fira ÀPAT, la fira de l’alimentació i la gastronomia catalana, on els productors i elaboradors d’aliments agroalimentaris catalans de qualitat presenten cada any els seus productes a professionals de l’alimentació.

Firà ÀPAT, la fira de la proximitat i la sostenibilitat

David Solé: “Cada cop, la gent és més conscient dels beneficis que tenen els aliments de proximitat”

David Solé i Torné (Tarrago-na 1967) Després d’estudiar a l’Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona i diplomar-se com a primer de la seva promoció, va dedi-car un temps a fer diferents estades professionals a restaurants i hotels d’arreu del món (Cuba, Mèxic, Suïssa...). L’any 1992 es posa a treballar al restaurant familiar convertint-se en la Tercera Generació de la Cuina Tradicional de Tarra-gona fins al dia d’avui. El 2007 obté el certificat pro-fessional de Sommelier per la U.R.V. de Tarragona. Al llarg de tot aquest temps ha escrit un llibre de relats de ficció i 12 llibres de cuina, un dels quals va guanyar el

premi com a millor llibre de Te del món, un altre al millor llibre monogràfic del món escrit en llengua catalana, un d’ells fet amb l’antropòleg Eudald Carbonell i un altre amb el fotògraf Pep Esco-da. Ha estat col·laborador habitual de Catalunya Ràdio, Tarragona Ràdio i ha fet programes per a Televisió de Catalunya, TVE, Canal Cocina, Televisió de Reus i altres televisions privades mexicanes. Ha escrit articles per a diferents mitjans de comunicació i n’ha assesso-rat d’altres com és el cas del New York Times. Així com diverses xerrades en centres educatius, “show cookings” per a diferents col·lectius a banda de combinar la feina

habitual amb la docència en l’àmbit culinari. En aquest número de revista Àpat el tenim amb nosaltres per respondre algunes preguntes sobre gastronomia i els seus projectes professionals.

1. Hola David, el restaurant El Barquet ja porta tres generacions en funcionament, el que sinònim que les coses s’estan fent bé. Explica’ns una mica com va començar aquesta aventura ara fa tres

generacions.Doncs tot va començar el 1954 quan la meva àvia va baixar d’un poblet de Lleida per fer un canvi d’aires en el seu dia a dia. Per buscar-se la vida va decidir obrir un Bar que per aquells temps només es dedicava a servir cafès. Quan la meva mare es va casar amb el meu pare (que era mariner i sabia cuinar peix d’una forma excepcional), en aquell Bar que només servien cafès s’hi van començar a fer tapes, les quals van tenir molt èxit en la Tarragona d’aquells anys. Molt més tard, el 1992 jo vaig passar per l’escola de restauració i vam agafar les rendes del negoci. Nosaltres


som la quarta generació que dirigim El Barquet i estem molt contents i satisfets amb la feina que estem fent nosaltres i la que s’ha fet al llarg d’aquests anys.

2. Si haguessis de definir els hàbits de consum alimentari de la societat d’avui dia com ho faries?La gent de Tarragona menja molt de peix i verdures, són els nostres productes estrella perquè tenim el mar a tocar i uns camps i horts que realment són espectacu-lars. Pel que fa a la carn...en mengem, si, però no massa. Podríem dir que els hàbits d’alimentació són com a la resta de Catalunya però amb alguns matisos.

3. Parlem una mica de proximitat. Creus que els aliments o l’alimentació de proximitat ha passat a un segon pla a Tarragona?Ni de bon tros, més aviat po-dríem dir que és tot el con-trari. Cada cop la gent està molt més conscienciada amb els beneficis que aporten els aliments de proximitat, no només pels petits negocis, als quals els costa subsistir, sinó també per la salut de les persones i pel medi ambient, ja que la proximitat és sinò-nim de sostenibilitat.

4. Sabem que tens un nou projecte entre mans anomenat ‘Cuintes’. Que és exactament?Cal recalcar que, jo, a banda

de cuiner també sóc escrip-tor, m’encanta escriure. De fet tinc diversos llibres pu-blicats que giren entorn de la gastronomia. A causa d’això vaig decidir fer un llibre diferent, ja que els llibres so-bre gastronomia estan molt explotats. En aquest moment va ser quan va néixer ‘Cuin-tes’, que va veure la llum el mes de novembre. ‘Cuintes’ és una narrativa que consta de 21 relats ficticis que giren al voltant d’un aliment en concret.

5. Va ser complicat fer realitat aquest projecte?Doncs mira, va, haver d’en-gegar un Crowdfunding i la plataforma ens demanava un total de 145 persones que participessin en ell. Les vam aconseguir i finalment el mes de novembre, aquest projecte es va convertir en una realitat.

6. Com està funcionant?Està funcionant molt bé. Del meu entorn més proper i de la gent que l’està llegint estan molt satisfets i el recomanen sense cap dubte. Una mostra d’aquest èxit el podem veure en el Sant Jordi d’enguany, una edició en la qual hem dut a terme moltes signatures.

7. Moltes gràcies, David. Des d’Àpats et desitgem que tot et segueixi anant sobre rodes i que mai s’apaguin els fogons de la teva cuina.Gràcies a vosaltres



El futur de l’alimentacióQuin és el futur de l’alimen-tació? Una pregunta de difí-cil resposta tenint en compte que ningú pot viatjar al futur per esbrinar-ho. Precisament per això és molt important fixar-nos en els hàbits de consum de la població en general i com ha canviat en els darrers mesos.

Abans que comences la pandèmia de la Covid-19, la gent anava amb presses a tot arreu i menjava qual-sevol cosa que es pogués escalfar en el microones. Tot això feia preveure un futur nefast en l’alimentació, on aspectes tan importants com la proximitat eren pràctica-ment inexistents.

Ara bé, tenint en compte l’època que ens ha tocat viure, amb una pandèmia pel mig i dies de confinament per fer-li front, aquest núvol tan negre que sobrevolava el futur de l’alimentació sembla que s’ha esfumat. Durant aquest da-rrer any, i amb la implemen-tació del teletreball la gent ha canviat molt els seus hàbits de consum i sembla que han tornat a engegar els fogons de casa seva. Ara es consu-meixen aliments molt més saludables i el comensal s’ha adonat que l’alimentació de proximitat, tot i ser una mica més cara, a curt termini apor-ta molts beneficis, no només per a la salut sinó també per a les petites empreses.

Si ens fixem en estadístiques recents, podrem observar com aquesta tendència in-crementa mes rere mes. Això indica que tot i l’aixecament de les restriccions, i en alguns casos, la tornada a l’oficina, no ha fet que les persones hagin fet un pas enrere pel que fa a l’alimenta-ció, i això

és un bon senyal.

Així doncs, podríem dir que el futur que ens espera en aquest sentit és bo, o millor dit, molt bo. De mica en mica, l’alimenta-ció sostenible i de proximitat anirà guanyant terreny.

Les botigues de barri i petits productors podran subsistir, el Medi Ambient ho agrairà i la nostra salut també. Seguim així.

MEDITERRÀNIAMENT

Carme RuscalledaCuina Estudi

Estre l la Damm en recomana e l consum responsable. 5 ,4º

No és només el nostre mitjà de vida.És la nostra manera de viure.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

x-2020 Anunci Parc a taula A4, revista Fira Apat.pdf 1 7/9/20 20:50


La guia definitiva de les subvencions i els ajutsAmb l’objectiu de donar su-port al sector de l’alimentació, la Generalitat de Catalunya ha impulsat un seguir d’aju-des a les quals el sector es pot acollir. En aquest article, t’enumerem alguna d’elles per tal d’ajudar-te a fer impulsar el teu negoci.

Ajuts per al foment de la millora de la competiti-vitat de les cooperatives i altres entitats associatives agràriesEl Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació ha considerat conve-nient establir ajuts plurianuals incentivadors del foment de la millora de la competitivitat de les cooperatives i altres entitats associatives agràries mitjançant la concentració i la intercooperació, com a factor d’incentivació que contribueixi a incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives agroali-mentàries, potenciar les zones rurals i facilitar-ne el desenvo-lupament, amb l’adopció de mesures de modernització, de gestió empresarial i de comer-cialització que n’augmentin la competitivitat. Aquests ajuts auxilien processos d’integra-ció cooperativa, serveis de consultoria externa, parti-cipació en fires comercials, inversions relacionades amb la transformació i la comercia-lització de productes agrícoles i contractació de personal qualificat.

Ajuts associats al contrac-te global d’explotacióDes de l’any 2007, el contrac-te global d’explotació (CGE) és el model adoptat a Catalun-ya per gestionar els ajuts en el marc de desenvolupament rural a través del Fons Eu-ropeu Agrícola de Desenvo-lupament Rural (FEADER) de la Unió Europea i de les administracions públiques adreçats a les persones titulars

de les explotacions agràries per fomentar les activitats respectuoses envers el medi i promoure models específics d’activitat agrària. D’acord amb la política agrorural i el Programa de desenvolupa-ment rural (PDR), els ajuts associats al CGE tenen com a objectiu incentivar el desenvo-lupament d’un projecte global integrador de les funcions productives, econòmiques, mediambientals i socials de l’agricultura, amb la finalitat de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible.

Subvencions destinades a l’obtenció d’avals de la So-ciedad Anónima Estatal de Caución Agraria S.M.E. (SAECA) per a titulars d’explotacions agràriesLa maquinària agrícola cons-titueix un mitjà de producció fonamental en les explota-cions agrícoles. L’agricultura moderna i competitiva va unida a la selecció de l’equip mecànic més apropiat, reduint

els costos de producció, i incrementant la productivitat de la mà d’obra ocupada en l’agricultura, repercutint en la millora del seu nivell de vida i les condicions de seguretat en el treball. Així mateix, la utilització de màquines dotades de les tecnologies més noves, aconsegueix que es produeixin reduccions molt importants de combustible i d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i altres gasos i partícules contaminants també sotmesos a objectius de reducció, sent per tant, més respectuoses i sostenibles amb el medi ambient. De la mateixa manera, com és el cas de la sembra directa, s’acon-segueix una important fixació de carboni en el sòl, afavorint la millora de la seva estructura i l’efecte embornal que també contribueix en la lluita contra el canvi climàtic. Segons diversos estudis, el parc de maquinària agrícola està enve-llit. Per a tractar de solucionar aquest problema, s’han dut a terme diferents plans de sub-vencions directes, com l’actual

Pla RENOVE, o el Pla d’Im-puls al Medi Ambient (PIMA Terra) anterior, que han contribuït a modernitzar-ho. Mitjançant aquest reial decret s’amplien les vies de finança-ment a la disposició del sector i les fórmules per a incorpo-rar a l’activitat agrària noves màquines agràries que aug-mentin la sostenibilitat de les explotacions. En conseqüèn-cia el Govern de la Nació ha considerat oportú establir una línia d’ajudes consistents en subvencions per a l’obtenció d’avals de la Societat Anòni-ma Estatal de Caució Agrària (SAECA) per titulars d’ex-plotacions agràries dedicades a la producció primària, o per empreses que desenvolupin la prestació de serveis agraris, a fi de facilitar l’accés a liqui-ditat, que impedeixi que la falta d’accés al crèdit sigui un fre a la renovació del parc de maquinària.

Ajuts a productors agraris per compensar la pèrdua d’ingressos derivadaNombroses explotacions del sector de l’oví-cabrum han suportat pèrdues de fins al 40% arran de la crisi sanitària de la Covid19 i en el cas del sector de l’oli d’oliva verge i de la formatgeria artesanal ha arribat al 50%. A més, en els mesos d’abril, maig i juny, comencen les campanyes de recol·lecció dels productes agrícoles, la majoria dels quals són frescos, i per als quals serà difícil trobar sortida, atès que el canal de comercialitza-ció a l’hostaleria i la restaura-ció (en endavant, HORECA) suposa una gran font de consum d’aquests productes. Aquestes pèrdues podrien ser inassumibles per bona part dels autònoms i les pimes agroalimentàries. Per a més informació dels ajuts i subvencions dirigir-se al web del DARP.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

x-2020 Anunci Parc a taula A4, revista Fira Apat.pdf 1 7/9/20 20:50

La sostenibilitat no es basa en deixar de consumir, sinó en consumir millor. Aprofitar els recursos per aconseguir resultats espectaculars amb molt poc. Descobreix com una aigua de qualitat pot canviar la teva vida, la del teu negoci i la del planeta. www.empordaigua.com

Li diransostenibilitatperquè sostéel món?


Has de seguirEls professionals de la gastro-nomia, com qualsevol altra per-sona, també disposen de xarxes socials on donar a conèixer no només les seves creacions, sinó també el seu dia a dia. Alguns d’ells tenen un ampli ventall de seguidors que superen inclús a alguns famosos de Hollywood o als influencers del moment. En aquest article, et presentem els tres xefs que causen més furor a les xarxes socials.

Albert AdriàEl germà menor de Ferran Adrià va començar en el món de l’hostaleria tirant una mà en les cuines del Bulli i avui dia dirigeix “el Barri”, sis restau-rants a la ciutat de Barcelona. Ha estat reconegut com una de les 13 persones més influents del món de la gastronomia i l’alimentació per la revista TIME i amb el Premi Nacio-nal al Millor Cap de Cuina. Albert ha demostrat ser un

brillant cuiner que trenca amb l’estructura clàssica dels plats. En els entrants i les postres es produeix una veritable revolu-ció en la qual té molt a veure la simbiosi entre el món dolç i el món salat; en els segons plats es trenca la jerarquia produc-te-guarnició-salsa. En les seves xarxes la descontextualització, la ironia i l’espectacle sempre responen a una reflexió gas-tronòmica sense ser superficials en les formes. Albert sembla haver creat un llenguatge propi cada vegada més codificat, que en algunes ocasions esta-bleix relacions amb el món i el llenguatge de l’art. L’ex-cel·lència portada pel cap alt.

Ferrán AdriàFerran Adrià és sense cap dubte el cuiner més influent del planeta. Ningú s’atreveix a dis-cutir que és el Xef més creatiu i revolucionari que ha existit mai. El seu restaurant El Bulli

ha estat nomenat 5 vegades el millor restaurant del món i en ell es van sembrar totes les ba-ses del que avui dia diem cuina d’avantguarda, va ser el primer a realitzar una cuina científica i de tècnica molt avançada. Sota la seva mirada van aprendre els millors cuiners, que es van acostar a ell per a xopar-se de novetats, del que es feia en el Bulli i que gràcies a això avui dia són considerats els millors Xefs del món. Ferran, a banda de fer una magnífica tascar en les xarxes ha creat un nou concepte de cuina, sent el re-ferent d’una nova generació de seguidors que han triomfat en el món de la gastronomia grà-cies a haver treballat en el Bulli.

Jordi CruzJordi Cruz va néixer a Manresa el 29 de juny de 1978. Es va formar com a cuiner a l’Es-cola Superior d’Hostaleria de Manresa. Quan tenia catorze

anys va començar a treballar en el restaurant Estany Clar, entre Serchs i Berga, on va rebre la seva primera estrella Michelin el novembre de 2004, convertint-se als seus 26 anys en el xef més jove d’Espanya i en el segon del món a rebre aquesta distinció. El desembre de 2007 va deixar l’Estany Clar i va passar a ser gerent i cap de cuina del restaurant L’Angle de l’hotel Món Sant Benet (Sant Fructuós de Bages). El novem-bre de 2008 aquest establiment va guanyar també la seva primera estrella Michelin. El maig de 2010 es va incorporar a l’equip directiu d’ABaC Res-taurant & Hotel. L’ABaC va obtenir la seva tercera estrella Michelin el 22 de novembre de 2019, xifra que actualment tan sols posseeixen onze restau-rants en tota Espanya. És un gran apassionat de les xarxes socials, les té totes, i les defineix com “el nou periodisme”.

La sostenibilitat no es basa en deixar de consumir, sinó en consumir millor. Aprofitar els recursos per aconseguir resultats espectaculars amb molt poc. Descobreix com una aigua de qualitat pot canviar la teva vida, la del teu negoci i la del planeta. www.empordaigua.com

Li diransostenibilitatperquè sostéel món?


Junts som més forts: APIAC, impulsa el teu negoci digitalment de forma gratuïta

L’Associació de productors Impulsors dels Aliments Catalans (APIAC) és una associació que s’ha creat amb l’objectiu principal d’impulsar els negocis dels seus associats a partir d’accions focalitzades plenament en el màrqueting digital.

Tasques

1. Impulsar els negocis dels associats.

2. Millorar les vendes dels associats.

3. Millorar la producció de productes de proximitat a Catalunya.

4. Aconseguir major soste-nibilitat del territori.

5. Mantenir productes au-tòctons catalans per ga-rantir el present i el futur de les zones productives

6. Influenciar en la dinamit-zació del territori

7. Promoure, promocionar i donar a conèixer els pro-ductes amb el distintiu de “venda de proximitat” re-gulat pel Decret 24/2013, del 8 de gener.

ConfiançaActualment ja són uns quants els productors que han decidit confiar en APIAC, alguns d’ells són els següents:Mas Buret: La quarta generació d’apicultors de l’empresa familiar Oliva Codina amb producció pròpia de mel, envasat i comercialització. En l’actua-litat cuiden al voltant de 300 arnes situades en diferents zones de les co-marques del Penedès, l’Anoia, el Bages i la Cerdanya.Canals & Munné: Canals & Munné és una empresa petita i familiar dedicada a l’elaboració de vins i caves de qualitat mitjana i alta des de 1915, quan Josep Canals Capellades, besavi de l’actual Enòleg Òscar Canals, va iniciar l’acti-

vitat. L’escut de la casa simbolitza els canals d’aigua que porten cava i les torres, formant la unió de la marca, junt amb les fulles i el raïm de la vinya.

Torclum: Una petita empresa familiar de la Bisbal del Penedès (Tarragona) que porta generacions, dedicada al cultiu de l’olivera. Actualment controlen tot el procés productiu, des del cultiu fins a la venda al consumidor final, per oferir el millor oli d’oliva verge extra (oove) ecològic de la nostra terra.

Petit Pla: Els hi agrada fer créixer els seus productes i fer-te’ls arribar.Situats en el terme de Palafolls, provín-cia de Barcelona. És un poble que es troba a l’interior, delimitat pel riu Tor-dera i de fons s’observa la muntanya del Montseny, en la comarca del Maresme.

L’Agrària de Torelló: Els hi agrada fer créixer els seus productes i fer-te’ls arribar.Situats en el terme de Palafolls, província de Barcelona. És un poble que es troba a l’interior, delimitat per el riu Tordera i de fons s’observa la muntanya del Montseny, en la comarca del Maresme.

Plana de Vic: L’any 1966, un grup de ramaders d’Osona va celebrar l’as-semblea d’iniciació de la Cooperativa Agrària Comarcal Plana de Vic amb l’objectiu de crear un organisme que defensés millor els seus interessos i coordinés els pagesos, tot intentant bus-car solucions als problemes econòmics i d’organització que els afectaven.

Fundació CEO del Maresme: La Fundació CEO del Maresme és el Cen-tre Especial de Treball de la Fundació el Maresme. La nostra finalitat és la creació i el manteniment de llocs de treball per a persones amb discapaci-tat intel·lectual en tota la comarca del Maresme.

Can Gel: Dedicats a la producció de llet des de 1910, actualment a Can Gel tenim 250 vaques frisones, de les quals 120 són productives, és a dir, estan donant llet i la resta estan en altres mo-ments del seu cicle vital.Per poder formar part d’APIAC l’únic que s’ha de fer és emplenar el formula-ri de la pàgina web de l’associació. El cost és gratuït.


www.apiac.cat

L’Associació de Productors Impulsors dels Aliments

Catalans vol impulsar els productors associats a

partir d’accions focalitzades en el

màrqueting digital.

“La venda de proximitat està regulada i permet identificar

els pagesos catalans que venen ells mateixos els

seus productes al públic, segons el Decret

24/2013”

Catalunya és una terra de vins per excel·lència, d’això no pot haver-hi cap dubte. Les terres catala-nes disposen de diverses denominacions d’origen, cadascuna d’elles amb les seves particularitats que les distingeix les unes de les altres. Actualment, la Denominació d’Origen garanteix no només l’origen geogràfic, sinó també la qualitat d’un vi, i que el vi està elaborat a partir d’unes determinades varietats, i amb pràctiques vitícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament. Per poder qualificar-se amb el nom de la Denominació d’Origen, el vi ha passat per estrictes controls analítics i de degustació per part d’experts que en garanteixen la qualitat. Cal recalcar que el vi representa el tercer sector més im-portant de la indústria agroalimentària catalana amb uns ingressos d’explotació que superen els 1.100 milions d’euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d’euros anuals.

Catalunya ocupa el primer lloc de vendes, amb un total del 23% respecte al total de vendes del conjunt de l’Estat espanyol. Pel que fa al comerç exterior, Catalunya exporta més de 490 milions d’ampolles de vi i de cava a més de 140 països, sobretot d’Euro-pa, Amèrica i Àsia. Dit això, passem a esmentar les diferents Denominacions d’Origen del vi català, que són onze en total.

De ruta gastronomia:Catalunya a través dels seus vins


DO AlellaAlella disposa d’un clima plenament mediterrani a la part que voreja la platja conviu amb un microclima més continental a la banda interior. La serra-lada Litoral frena els vents i condensa la humitat del mar. Aquesta petita zona ha proveït històricament de vi el mercat de Barcelona, i durant segles ha presidit les taules dels benestants barcelonins. Els vins blancs són els més característics d’Alella, secs o dolços, elaborats amb una suma de varietats diferents. Són lleugers, perfumats i cristal·lins. Destaca la pansa blanca, sovint matisada amb chardonnay o sauvignon blanc. Els rosats són frescos, aromàtics i lleugers. S’elaboren amb garnatxa, també amb pansa rosada i merlot. Els vins negres són fruitats i suaus, i s’elaboren amb cabernet sauvig-non, ull de llebre i merlot.

DO Conca de BarberàAquesta comarca, envoltada de muntanyes i travessada pel riu Francolí, gaudeix d’un micro-clima mediterrani amb influèn-cia continental que provoca diferències de temperatura entre el dia i la nit. Els sòls estan formats per l’acció erosiva del riu Geografia i clima s’alien a la Conca de Barberà per dotar-la d’òptimes condicions per al conreu de la vinya. De la Conca de Barberà procedeix un dels vins blancs més prestigiosos, elaborat amb chardonnay. Les varietats macabeu i parellada donen vins consistents i lleugers. Pel que fa als negres, elaborats amb garnatxa negra, ull de lle-bre i trepat, són sedosos i suaus.

DO PrioratEl prestigi del Priorat és reco-negut amb la màxima menció de qualitat: la denominació d’origen qualificada. La climato-logia és brusca i extrema, amb oscil·lacions tèrmiques molt acusades entre el dia i la nit. La geografia d’aquesta zona d’an-tiga tradició vinícola és espec-tacular, amb feixes i costers de pendents tan pronunciats que cal construir-hi terrasses per al conreu de la vinya. Els sòls estan formats per pissarres que reben el nom de llicorelles. Sòl i clima provoquen uns rendiments de raïm molt baixos i doten els vins d’aquesta zona d’una persona-

litat molt singular. Els Priorat són sobretot negres, elaborats amb carinyena, garnatxa negra i peluda, i, en menor mesura, cabernet sauvignon, merlot i syrah. Presenten una graduació molt elevada, d’aromes molt complexes, carnosos i rotunds. Elegants i originals, gaudeixen de molt bona acollida. Els vins blancs elaborats amb garnatxa blanca, macabeu i Pedro Ximé-nez, els rosats de garnatxa negra i els generosos i rancis comple-ten la producció del Priorat.

DO MontsantDO MontsantLa Denominació d’Origen Montsant es defineix com una Denominació d’Origen nova, moderna i activa. El clima és mediterrani amb trets conti-nentals. Les precipitacions són escasses i hi ha oscil·lacions acusades de temperatura, tot i que el sud és més càlid. Pel que fa als sòls, a grans trets, podem trobar-ne de tres tipus diferents, tot i que dins de cada grup hi ha molta diversitat. En la perifèria de la DO tenim sòls compactes, de caràcter calcari, on predo-minen els còdols i els llims de les terrasses fluvials i els sòls ferralítics rogencs. En la zona de Falset, hi trobem sorres gra-nítiques, fèrtils però amb poca capacitat de retenció d’aigua. En algunes zones de Cornude-lla i Falset, tenim les pissarres silíciques, que s’anomenen “llicorelles”, són sòls pobres en matèria orgànica i pedregosos. Els ceps tenen un rendiment baix, una característica que defineix els vins d’aquesta zona, i que els fa molt preuats. Els vins negres, els més importants en quantitat, s’elaboren amb carinyena, garnatxa negra i ull de llebre sobretot, i també, per fer cupatges, amb cabernet sau-vignon, garnatxa peluda, merlot, monestrell, picapoll negra i syrah. Són vins de guarda. Els blancs s’elaboren preferentment amb garnatxa blanca i macabeu, i en menor mesura amb char-donnay, moscatell, parellada i pansal. També s’hi poden trobar rosats i licorosos.A aquesta llista de denomina-cions de DO, s’hi afegirien tam-bé les següents: DO Empordà, DO Penedès, DO Terra Alta, DO Catalunya, DO Costers del Segre, DO Tarragona i DO Pla de Bages.

De ruta gastronomia:Catalunya a través dels seus vins



A hores d’ara no cal dir ni re-cordar que el consum de plàstic al món és un greu problema que requereix solucions imme-diates i d’urgència. Podríem dir que és cert que de mica en mica, a les cases, el consum d’aquest material que sempre acaba al mar ha disminuït, és una bona notícia. Tot i això, en els bars i restaurants el consum de plàstic segueix essent molt elevat. En aquest article, us pre-sentem un seguit de solucions per al vostre negoci, i fer que aquest sigui molt més original i també respectuós amb l’entorn. Petits gestos que a curt termini poden canviar el món que co-neixem avui dia, amb un 80% dels plàstics al fons del mar i on l’únic culpable és l’ésser humà, en un de molt més saludable,

no només per a nosaltres sinó per a totes les espècies.

El primer pas per a començar amb aquest procés de millo-ra serà canviar les ampolles d’aigua de plàstic de tota la vida, per diferents alternatives com a gerres o ampolles de cristall. Sí, ja sabem que aquest canvi pot suposar un augment de despeses o una disminució d’ingressos, però és un petit esforç per a aconseguir reduir el consum de plàstic. Un altre detall al qual se li pot aplicar un canvi, és a l’ús de palletes.

Només als Estats Units, s’uti-litzen al voltant de 500 milions de palletes al dia, la qual cosa suposa una gran quantitat de plàstic malgastat per a un

sol ús. La solució passa per directament esborrar-les del teu negoci o utilitzant un altre tipus de palletes fetes amb materials biodegradables com el blat de moro o el bambú. Si encara tens el menú o la carta en un suport plàstic tingues en comp-te que existeixen altres que a banda de ser més originals són més respectuosos amb l’entorn, com per exemple: paper, fusta, cartó, pissarra, i una infinitat d’opcions més modernes i més sostenibles. Pels restaurants o bars que ofereixen menjar o be-gudes com a cafè per a portar; un senzill canvi seria canviar els envasos i utensilis de plàstic per altres fets amb materials biodegradables. Una altra idea és, com ja fan en alguns països, oferir descomptes a persones

que porten el seu propi envàs des de casa. Ara passarem a fer referència als petits envasos de plàstic per a ingredients additius, com poden ser el què-txup o la maionesa. Aquestes porcions d’ingredients solen ser realment petites pel que segu-rament el comensal demanarà més d’una bossa, la qual cosa comporta estar malgastant bos-setes de plàstic per cada client que passi per al nostre local. La solució més intel·ligent i més ecològica seria comprar aquests ingredients en formats més grans, preferiblement en pots de cristall. D’aquesta manera el client no haurà de demanar més d’un envàs i a més el nego-ci contribuirà a cuidar del medi ambient.

Reduir el consum de plàstic en un restaurant.

Com fer-ho?

PA

TRIMONI MUNDIAL

• WO

RLD

HERITAGE • PATRIMOIN

E M

ON

DIA

L •

Conjunt arqueològic de Tarragonainscrit en la Llista del Patrimoni Mundial el 2000

Organitzacióde les Nacions Unides

per a l’Educació, la Ciència i la Cultura

FIRA ÀPAT TARRAGONA...Cuiners del Baix Penedès 615 602 582 620 148 362 torclum.com MAR-TRET 937...

Documents

Transcript of FIRA ÀPAT TARRAGONA...Cuiners del Baix Penedès 615 602 582 620 148 362 torclum.com MAR-TRET 937...