Filosofia 2011-12. Programes breus

Filosofia Programes

Recull breu

Curs 2011-12. Xavier Serra www.iesilladerodes.cat

2

No és gens fàcil preveure com enfocar una assignatura concreta abans de conèixer els teus alumnes. Però sempre cal escriure en un paper de què va aquella matèria, quins seran els continguts, fixar uns criteris d’avaluació exigents, determinar els materials textuals, digitals, etc., que es faran servir... Després, la vida mateixa va perfilant alguns aspectes, però els professors hem de proposar unes línies de treball, i mirar de respectar-les.

1. La Filosofia no és una assignatura senzilla . Es cursa pròpiament a Batxillerat, tot i que a l’Institut on treballo actualment és present des del principi fins al final. El curs 2011-12 la seguiran casi 300 alumnes, entre 1r-3r-4t d’ESO i els dos cursos de Batxillerat.

2. Bàsicament, les assignatures són:

a) Història de la Filosofia , de 2n de Batxillerat (3 h. setmanals)

b) Filosofia i Ciutadania , de 1r de Batxillerat (2 h. setmanals)

c) Educació eticocívica , de 4t d’ESO (1 h. setmanal)

d) Educació per la Ciutadania i els Drets Humans , de 3r d’ESO (1 h. setmanal)

e) Filosofia per a joves , com a formulació concreta de la matèria “Alternativa a la religió”, a 1r d’ESO (2 h. setmanals).

3. De manera abreujada, i respectivament, les sigles emprades són: Filo2, Filo1, ETC, CDH i PYP.

4. Un dels punts fonamentals és l’avaluació . Confio que els criteris aquí proposats siguin adients, ni massa tous ni excessivament coactius. L’objectiu es que cada una de les noies i nois que cursen alguna d’aquestes assignatures apre nguin un mínim garantit i que, a la vegada, els alumnes que vulguin i puguin fer més, facin “efectivament” més . En aquest sentit, serà convenient consultar i fer servir l’àrea adequada del Campus virtual fàcilment accessible des de l’adreça http://xserra.net/cv. Està obert a tothom però caldrà autentificar-s’hi per a aportar-hi treballs i ser avaluat.

5. Es pot fer l’ús que cadascú vulgui d’aquest material, citant-ne la font si és oportú. D’entrada, assenyalo que :

a) possibles errors de transcripció, fàctics o d’estil, han de ser entesos com circumstancials;

b) el nivell d’exigència aquí proposat no suposa la impossibilitat de fer-hi revisions durant el curs.

6. Agrairé els vostres suggeriments.

Xavier Serra (facebook.com/xserrab)

Girona ciutat , 6 de setembre de 2011.

Història de la Filosofia (2n de Batxillerat) Filo2 - .......... Programa breu ........ / ........ / ... .....

• Des del 2010 s’aplica a 2n de Batxillerat el Decret 142/2008, de 15 de juliol. Allà es diu que “la història de la filosofia ha d'aprofundir en els conceptes i la dimensió històrica dels problemes ja analitzats el curs anterior, proporcionar a l'alumnat informació bàsica que li permeti contextualitzar les propostes teòriques dels pensadors, i completar la seva formació humanística per mitjà de l'estudi i l'anàlisi d'alguns dels textos més representatius de la filosofia de cada època”.

• Per tant, la filosofia del Batxillerat s’articula en dues fases o moments: a 1r s’han presentat els grans temes i problemes a què s’ha enfrontat la reflexió filosòfica de tots els temps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. A 2n es fa un recorregut històric per les solucions que, al respecte, han elaborat els corrents filosòfics, pensadors i pensadores, més significatius de la història de la filosofia. El currículum oficial es troba a xtec.cat/estudis .

• La informació completa i actualitzada es pot consultar al Campus virtual de la matèria, accessible des de www.iesilladerodes.cat . Alguns exàmens del curs anterior – tenint en compte que la distribució del temari s’actualitza cada any –poden ser consultats també des de issuu.com/xserra . En breu, l’anomenarem Filo2 .

I. Continguts

Filosofia antiga (ss. VII aC –V dC) 1. El naixement de la filosofia a Grècia 2. La filosofia de l’època clàssica: Plató i

Aristòtil 3. Pensament hel·lenístic i grecoromà

Filosofia medieval i renaixentista (ss. V-XVI) 4. La filosofia a l’edat mitjana 5. Renaixement i revolució científica

Filosofia moderna (ss. XVII-XVIII) 6. Racionalisme i empirisme 7. Teories polítiques del s. XVII i la

Il·lustració del s. XVIII

8. Ètica, raó i progrés en Hume, Kant i Hegel

Filosofia contemporània (ss. XIX-XX) 9. El pensament en la revolució industrial. 10. L’irracionalisme: la sospita de la raó. 11. Existencialisme i raciovitalisme 12. La reflexió sobre el llenguatge, la ciència

i la societat en l’actualitat

Repàs general i anàlisi de textos • Plató • Descartes i Hume • Mill i Nietzsche

Aquestes Unitats didàctiques (UD) tenen correspondència amb els capítols del llibre de text i amb els autors previstos per a la Selectivitat . Són bàsiques les UD nn. 2 6, 8, 9 i 10, tot i que la visió històrica ha de ser completa i, per tant, cal assolir competència en pràcticament totes. El darrer bloc pretén un repàs immediat dels aspectes més rellevants com a preparació immediata pels exàmens finals i la Selectivitat.

II. Llibre de text, EVEA, llibreta i activitats

A. Albert et al. (2009): Història de la filosofia. Aravaca (Madrid): McGraw-Hill. ISBN: 978-84-481-7032-5. Varis autors (2010): Atena. Lectures de filosofia de Batxillerat 2010-2011: Barcelona: La Magrana.

• Si no s’indica el contrari, qualsevol treball convé lliurar-lo en format digital (en alguns casos pot demanar-se l’esborrany o notes de treball prèvies, fetes a mà), habitualment mitjançant el Campus virtual. Si es demana en paper, cal que els fulls dels comentaris o les activitats siguin necessàriament DIN A4 blancs .

• S’intentaran desenvolupar tots els capítols del programa. A més, formen part de l’avaluació: a) lectura dels textos de les PAU, seguint el ritme trimestral que s’assenyali; i b) participació activa en la Jornada de Filosofia de l’Alt Empordà.

2

III. Criteris d’avaluació

L’avaluació es basa en els exàmens trimestrals (80%), afegint-s’hi (20%) la qualificació de l’avaluació contínua (controls, comentaris de text, actitud envers el treball acadèmic, etc.), que pot ser una condició sine qua non per aprovar . No sempre serà possible la realització d’exàmens parcials (amb valoració proporcionada a la seva rellevància). Hi haurà un examen de recuperació després del 1r i després del 2n trimestre en horari diferent del de classe. Per aprovar l’assignatura cal haver superat cada trimestre separadament , i també la prova global final (que suposa una síntesi de tot el curs). Els treballs i intervencions dels alumnes seran qualificats habitualment amb lletres: A, B, C, D (de millor a pitjor). Els exàmens es qualifiquen numèricament sobre 10. Els exàmens es fixaran en començar el trimestre. S’haurà de ser estricte en les justificacions per absències, si no es realitzen en el moment previst. L’assignatura – per les seves característiques -és notablement acumulativa . En concret, els possibles parcials (o controls) no redueixen contingut respecte als exàmens trimestrals, ni aquests entre ells. Per això, tant a la prova del 3r trimestre com a la Prova global final entra – d’alguna manera - tota la història de la filosofia, ja que els coneixements del 1r i 2n trimestre es van afegint – en els aspectes més rellevants – als que cal demostrar en proves i tasques posteriors. Els exàmens trimestrals constaran de: a) algunes preguntes breus; b) una o dues qüestions més àmplies (temes breus); i c) un comentari de text. El valor de cada part anirà evolucionant durant el curs, augmentant el pes del comentari , que és el més característic de l’actual prova de Selectivitat. Activitats que poden ser avaluades : a) controls (de 10 minuts) amb 10 qüestions breus; b) comentaris de text; c) preguntes orals a l’inici de la classe (sobre temes exposats en sessions prèvies o la lectura anticipada del manual); d) altres activitats opcionals i la participació a classe. Durant el curs es poden recomanar lectures i enllaços d’Internet. Al Batxillerat es considera que ja s’han assolit les competències lingüístiques bàsiques. Per tant, greus errades en àrees de comprensió o d’expressió seran valorades negativament, ja que són una condició necessària per aprovar. Tal com s’indica en les Instruccions oficials del Departament, s'intentarà sempre lliurar a l'alumne/a els diferents exercicis realitzats (activitats, proves...), per tal que les pugui utilitzar com una eina més en l’aprenentatge. L’alumne/a ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri (que hagi contribuït a la seva avaluació continuada). El professor conserva el seu registre de qualificacions (que és sempre el vàlid, en cas d’eventuals divergències) i el material d’avaluació que no s’hagi lliurat a l’alumne/a. Lectures específiques per a les PAU Plató : República (llibres II, IV i VII, parcials) / Descartes : Meditacions metafísiques (parts I-II i V-VI) / Hume : Abstract del Tractat de la Naturalesa Humana; i Investigació sobre els principis de la moralitat (Apèndix 1: “Sobre el sentiment moral”) / Mill : a) Sobre la llibertat (secció IV) i b) Utilitarisme (seccions II i IV) / Nietzsche : Genealogia de la moral (1a part); i Veritat i mentida en sentit extramoral.

Anotacions personals

3

Annex. Criteris generals per a l’avaluació de textos

Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques es poden fer de moltes maneres . Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures. En general, en la situació actual, resulta recomanable que:

a) no ocupin més de l’espai recomanat. Es valorarà també la qualitat formal de l’expressió i la presentació

b) quan sigui possible i raonable, s’elaborin i es lliurin en format digital (per la via que s’indiqui)

c) es defugi completament el plagi o la còpia (actitud que té resultats nefastos, ara i en el futur). Podrà demanar-se – si és el cas - l’esborrany previ, fet a mà, a tot o a part de l’alumnat.

d) s’analitzi acuradament la correcció dels textos que s’elaborin (cal indicar explícitament si s’ha fet ús del corrector de l’editor de textos digitals).

La qualificació es farà freqüentment amb lletres , que corresponen a un criteri qualitatiu “ample”, especificat en el quadre següent. Unes equivalències numèriques – només orientatives – són: A=9; B=6; C=3 i D=0. Els signes + ó – pugen o baixen un punt aquest valor aproximat.

Valoració global Riquesa lingüística Correcció ling üística

A Correspon perfectament a la tasca sol·licitada. És coherent, adequat i perfectament comprensible en una primera lectura.

Empra un ventall ample i variat d’estructures, vocabulari i connectors, de forma adequada al context.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació correctes, o quasi correctes.

B

És correspon a la tasca sol·licitada, però presenta certs problemes de coherència, adequació al registre i organització. Cal rellegir algun fragment una segona vegada per a què resulti entenedor.

Fa servir un ventall no massa ample d’estructures, vocabulari i connectors, tot i que és adequat.

Sintaxi, morfologia, ortografia i puntuació bastant correctes però amb alguns errors.

C No es correspon massa bé a la tasca demanada o al que s’esperava. Difícil de seguir; amb força problemes de coherència, adequació al registre i organització.

Repeteix estructura i fa palesa una pobresa de vocabulari. No fa servir pràcticament connectors o els empra malament. Utilització no adequada del lèxic.

Gran quantitat d’errors de tota mena (sintàctics, morfològics, ortogràfics i de puntuació).

D

No es correspon de cap de les maneres a la tasca proposada

© Xavier Serra ([email protected]), Revisat: 04/09/11

Filosofia i Ciutadania (1r de Batxillerat) Filo1 - .......... Programa breu ........ / ........ / ... .....

• Els estudis de Filosofia a Batxillerat s’han modificat d’acord amb el Decret 142/2008, de 15 de juliol. Com s’hi assenyala, “la matèria de filosofia i ciutadania es configura amb un doble plantejament: d'una banda , pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica; de l'altra , vol aprofundir en l'estudi, ja començat a l'etapa obligatòria, de la dimensió moral i ciutadana de l'ésser humà i les seves implicacions de caire social i polític”. El currículum oficial es troba a xtec.cat/estudis .

• La informació completa i actualitzada es pot consultar al Campus virtual de la matèria, accessible des de www.iesilladerodes.cat . Alguns exàmens del curs anterior – tenint en compte que la distribució del temari s’actualitza cada any –poden ser consultats també des de issuu.com/xserra . En breu, l’anomenarem Filo1 .

I. Continguts

Introducció inicial 0. Què és filosofia? Què és filosofar?

I. El saber filosòfic 1. Els discursos humans i el saber

filosòfic 2. Els raonaments i la lògica 3. La ciència i el seu mètode 4. Coneixement i realitat 5. Qüestions metafísiques

II. L’ésser humà 6. L’ésser humà: evolució biològica i

cultural 7. El llenguatge i el simbolisme

8. La dimensió social de l’ésser humà 9. Concepcions filosòfiques de l’ésser

humà

III. L’acció humana 10. L’acció racional 11. L’acció moral

IV. La política 12. Origen i legitimitat del poder polític 13. Fonaments filosòfics de l’estat

democràtic 14. Gènesi històrica de la ciutadania 15. Aldea global i ciutadania digital


• Antoni Albert i altres (2008): Filosofia i ciutadania. 1r Batxillerat. Aravaca (Madrid): McGraw-Hill. ISBN: 978-84-481-6161-3. Ve amb un CD de l’alumne.


• Cal tenir els apunts ordenats a la llibreta (numerats amb la indicació Filo1-nn i amb data). El professor pot demanar –en certes circumstàncies - la llibreta , per a revisar-la o valorar-ne la qualitat.

• S’intentaran desenvolupar tots els capítols del programa. A més, formen part de l’avaluació: a) participació activa en les iniciatives relaciones amb la Filosofia (especialment dirigides a 2n de Batxillerat); b) eventual anàlisi de casos fílmics; c) la preparació i celebració del Dia d’Europa 2012, dedicat enguany a “l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions” (ec.europa.eu/social/ey2012.jsp).


L’avaluació es basa en els exàmens trimestrals (80%), afegint-s’hi (20%) la qualificació de l’avaluació contínua (controls, comentaris de text, actitud envers el treball acadèmic, etc.), que pot ser una condició sine qua non per aprovar .

2

Per la minsa dotació horària, no sempre serà possible la realització d’exàmens parcials (amb valoració proporcionada a la seva rellevància). Hi haurà un examen de recuperació després del 1r i després del 2n trimestre en horari diferent del de classe. Per aprovar l’assignatura cal haver superat cada trimestre separadament , i també la prova global final (que suposa una síntesi de tot el curs). Els treballs i intervencions dels alumnes seran qualificats habitualment amb lletres: A, B, C, D (de millor a pitjor). Els exàmens es qualifiquen numèricament sobre 10. Els exàmens es fixaran en començar el trimestre. S’haurà de ser estricte en les justificacions per absències, si no es realitzen en el moment previst. Els exàmens trimestrals constaran de: a) algunes preguntes breus; b) una o dues qüestions més àmplies (temes breus); i c) un comentari de text. El valor de cada part anirà evolucionant durant el curs, augmentant el pes del comentari , que és el més característic de l’actual prova de Selectivitat. Activitats que poden ser avaluades : a) controls (de 10 minuts) amb 10 qüestions breus; b) comentaris de text; c) preguntes orals a l’inici de la classe (sobre temes exposats en sessions prèvies o la lectura anticipada del manual); d) altres activitats opcionals i la participació a classe. Durant el curs es poden recomanar lectures i enllaços d’Internet. Al Batxillerat es considera que ja s’han assolit les competències lingüístiques bàsiques. Per tant, greus errades en àrees de comprensió o d’expressió seran valorades negativament, ja que són una condició necessària per aprovar. Tal com s’indica en les Instruccions oficials del Departament, s'intentarà sempre lliurar a l'alumne/a els diferents exercicis realitzats (activitats, proves...), per tal que les pugui utilitzar com una eina més en l’aprenentatge. L’alumne/a ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri (que hagi contribuït a la seva avaluació continuada). El professor conserva el seu registre de qualificacions (que és sempre el vàlid, en cas d’eventuals divergències) i el material d’avaluació que no s’hagi lliurat a l’alumne/a.


3

Annex. Criteris generals per a l’avaluació de textos Les composicions filosòfiques, comentaris de text o dissertacions sobre qüestions humanístiques es poden fer de moltes maneres . Algunes vegades són textos “dirigits” (cal respondre a algunes preguntes que es formulen), altres són redaccions més lliures. En general, en la situació actual, resulta recomanable que:










B







D



Educació eticocívica (4t d’ESO) ETC - .......... Programa breu ........ / ........ / ... .....

• Aquesta assignatura és una introducció a aspectes rellevants d’Ètica i de Filo sofia política . Anticipa també continguts de la Filosofia i Ciutadania de 1r de Batxillerat. El currículum oficial es troba a xtec.cat/estudis .

• La informació completa i actualitzada es pot consultar al Campus virtual de la matèria, accessible des de www.iesilladerodes.cat . Alguns exàmens del curs anterior – tenint en compte que la distribució del temari s’actualitza cada any –poden ser consultats també des de issuu.com/xserra .

• En breu, l’anomenarem ETC.

I. Continguts

I. Antropologia: dimensions ètiques dels humans UD 1. La condició moral de l’ésser humà UD 2. Jo decideixo UD 3. L’origen de les morals

II. Ètica i política: principals teories i sistemes UD 4. Què és bo? UD 5. Els drets humans com a teoria ètica UD 6. La política i els drets humans

III. Ètica aplicada: el dret, l’economia i la no di scriminació UD 7. El dret, l’ètica i la justícia UD 8. L’economia i els grans problemes mundials UD 9. La situació de la dona al món


• José Antonio Marina (orig. 2008): Educació eticocívica. Barcelona: Cruïlla. ISBN: 978-84-661-1995-5. Possiblement es disposarà també d’una llicència digital en castellà (SM).


• Cal tenir els apunts ordenats a la llibreta (numerats amb la indicació ETC-nn i amb data). El professor pot demanar –en certes circumstàncies - la llibreta , per a revisar-la o valorar-ne la qualitat.

• És possible que no es desenvolupin tots els capítols del programa. Això, com la incorporació d’altres activitats previstes - anàlisi de casos fílmics, relacions internacionals, activitats del Parlament o la celebració del Dia d’Europa 2012, dedicat enguany a “l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions” (ec.europa.eu/social/ey2012.jsp) -, s’indicarà a mida que avanci el curs .


• L’avaluació continuada inclou treballs i comentaris escrits, la participació a les classes, la revisió de les llibretes i tasques realitzades o presentades al campus virtual o altres EVEA. També està prevista la realització opcional d’estudis trimestrals (alguns d’ells en petit grup).

• El professor especificarà els aspectes teòrics, el coneixement dels quals suposaran els mínims per a superar ETC.

• Hi haurà un examen d’avaluació cada trimestre (i les corresponents recuperacions del 1r i 2n trimestres, en horari diferent del de classe) i també un examen final global per a tothom, que permetrà ajustar la qualificació de curs i – en els casos que sigui necessari –

2

suposa una última prova de recuperació . El contingut concret d’aquesta prova es determinarà en el 3r trimestre. Pot haver-hi també breus controls escrits.

• En principi, cada examen trimestral – os es valorarà l’estudi i la capacitat d’anàlisi, elaboració crítica i també d’expressió qualificada – constarà de:

a) algunes qüestions breus b) una o dues preguntes més àmplies (temes sintètics) c) un comentari de text.

• El percentatge del valor de cada part respecte a la nota d’examen anirà evolucionant durant el curs (augmentant-ne progressivament la importància del comentari de text i de les preguntes de comprensió de textos i casos ).

• Durant el curs es poden recomanar lectures de textos escrits o d’altres enllaços d’Internet. Les activitats complementàries s’inclouen també en l’avaluació.

• Pel que fa a la possibilitat de realitzar treballs, convé posar-se d’acord amb el professor abans de embarcar-s’hi.

• Per aprovar l’assignatura cal haver superat cada trimestre separadament , i també la prova global final (que suposa una síntesis de tot el curs).

• Els treballs i intervencions dels alumnes seran qualificats habitualment amb lletres: A, B, C, D (de millor a pitjor). Els exàmens es qualifiquen numèricament sobre 10.

• Errades greus en àrees de comprensió o expressió seran valorades negativament. L’alumne ha d’intentar superar les limitacions en a quests àmbits , amb l’ajuda del professor, el més aviat possible.

• Tal com s’indica en les Instruccions oficials del Departament, s'intentarà sempre lliurar a l'alumne/a els diferents exercicis realitzats (activitats, proves...), per tal que les pugui utilitzar com una eina més en l’aprenentatge. L’alumne/a ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri (que hagi contribuït a la seva avaluació continuada). El professor conserva el seu registre de qualificacions (que és sempre el vàlid, en cas d’eventuals divergències) i el material d’avaluació que no s’hagi lliurat a l’alumne/a.


3











B







D



Educació per a la ciutadania (3r d’ESO) CDH - .......... Programa breu ........ / ........ / ... .....

Aquesta assignatura – Educació per a la ciutadania i els drets humans - es proposa, com a principals objectius , que l’alumnat aprengui a:

a) comportar-se i actuar de manera autònoma b) conviure c) ser ciutadans en un món global

Pel que fa als continguts principals, s’articulen al voltant de: a) qüestions d’identitat, autoconeixement, dignitat, afectivitat, drets, etc. b) coneixement de la Declaració Universal del drets humans i d’altres documents relacionats

amb la convivència i els valors cívics c) anàlisi de les circumstàncies, causes, realitats que vinculen les persones d’arreu del món

i del nostre país. Anticipa alguns continguts de l’Educació eticocívica de 4t d’ESO i de la Filosofia i ciutadania de 1r de Batxillerat, però té interès per ella mateixa . La informació completa i actualitzada es pot consultar al Campus virtual de la matèria, accessible des de www.iesilladerodes.cat . Alguns exàmens del curs anterior – tenint en compte que la distribució del temari s’actualitza cada any –poden ser consultats també des de issuu.com/xserra . En breu, l’anomenarem CDH.

I. Continguts

I. Els fonaments de la ciutadania UD 1. Què és la ciutadania? (cercles concèntrics, interacció) UD 2. La resolució intel·ligent dels conflictes (justícia, ètica i dret) UD 3. La lluita per la felicitat (igualtat i altres valors ètics) UD 4. La dignitat i els drets humans (fonaments dels drets i deures) UD 5. Com ha de ser el bon ciutadà? (principis: responsabilitat, justícia i solidaritat)

II. La convivència UD 6. Qui sóc jo? (projecte personal de vida i adolescència) UD 7. La convivència amb l’entorn (relacions íntimes: amistat i família) UD 8. La convivència amb els altres ciutadans (veïnatge, feina, escola i cultures) UD 9. La democràcia (principis democràtics i participació ciutadana)


• José Antonio Marina (orig. 2007): Educació per la ciutadania i els drets humans. Barcelona: Cruïlla. ISBN: 978-84-661-1630-5. Possiblement es disposarà també d’una llicència digital en castellà (SM).


• Cal tenir els apunts ordenats a la llibreta (numerats amb la indicació CDH-nn i amb data). El professor pot demanar –en certes circumstàncies - la llibreta , per a revisar-la o valorar-ne la qualitat.

• És possible que no es desenvolupin tots els capítols del programa. Això, com la incorporació d’altres activitats previstes - anàlisi de casos fílmics, relacions internacionals, activitats del Parlament o la celebració del Dia d’Europa 2012, dedicat enguany a “l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions” (ec.europa.eu/social/ey2012.jsp) -, s’indicarà a mida que avanci el curs .


• L’avaluació continuada inclou treballs i comentaris escrits, la participació a les classes, la revisió de les llibretes i tasques realitzades o presentades al campus virtual o altres

2

EVEA. També està prevista la realització opcional d’estudis trimestrals (alguns d’ells en petit grup).

• El professor especificarà els aspectes teòrics, el coneixement dels quals suposaran els mínims per a superar CDH.

• Hi haurà un examen d’avaluació cada trimestre (i les corresponents recuperacions del 1r i 2n trimestres, en horari diferent del de classe) i també un examen final global per a tothom, que permetrà ajustar la qualificació de curs i – en els casos que sigui necessari – suposa una última prova de recuperació . El contingut concret d’aquesta prova es determinarà en el 3r trimestre. Pot haver-hi també breus controls escrits.

• En principi, cada examen trimestral – os es valorarà l’estudi i la capacitat d’anàlisi, elaboració crítica i també d’expressió qualificada – constarà de:

a) algunes qüestions breus b) una o dues preguntes més àmplies (temes sintètics) c) un comentari de text.

• El percentatge de cada part respecte a la nota d’examen anirà evolucionant durant el curs (augmentant-ne progressivament la importància del comentari de text i de les preguntes de comprensió de textos i casos ).

• Durant el curs es poden recomanar lectures de textos escrits o d’altres enllaços d’Internet. Les activitats complementàries s’inclouen també en l’avaluació.

• Pel que fa a la possibilitat de realitzar treballs, convé posar-se d’acord amb el professor abans de embarcar-s’hi.

• Per aprovar l’assignatura cal haver superat cada trimestre separadament , i també la prova global final (que suposa una síntesis de tot el curs).

• Els treballs i intervencions dels alumnes seran qualificats habitualment amb lletres: A, B, C, D (de millor a pitjor). Els exàmens es qualifiquen numèricament sobre 10.

• Errades greus en àrees de comprensió o expressió seran valorades negativament. L’alumne ha d’intentar superar les limitacions en aquests àm bits , amb l’ajuda del professor, el més aviat possible.

• Tal com s’indica en les Instruccions oficials del Departament, s'intentarà sempre lliurar a l'alumne/a els diferents exercicis realitzats (activitats, proves...), per tal que les pugui utilitzar com una eina més en l’aprenentatge. L’alumne/a ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri (que hagi contribuït a la seva avaluació continuada). El professor conserva el seu registre de qualificacions (que és sempre el vàlid, en cas d’eventuals divergències) i el material d’avaluació que no s’hagi lliurat a l’alumne/a.


3











B







D



Filosofia per a joves (1r d’ESO) PYP - .......... Programa breu ........ / ........ / ... .....

• Aquesta assignatura – de recent creació per al nostre Institut – ofereix una suau i progressiva aproximació a certs àmbits de la Filosofia : teoria del coneixement, antropologia, lògica... Té l’objectiu de millorar la capacitat d’argumentació, d’anàlisi, etc., de l’alumnat, a la vegada que facilita la introducció de conceptes útils en diferents matèries humanístiques i de l’àrea de la Filosofia , ja sigui a l’ESO (a l’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans o a l’Educació eticocívica), al Batxillerat o en un sentit interdisciplinari.

• És una matèria “oberta” en la que s’estudien temes “prefilosòfics” que no són objecte directe de treball en altres àrees. Els continguts estan fixats segons l’interès i l’adequació a l’edat de l’alumnat. Procediments : conceptualització, argumentació, escriptura, expressió, formulació de qüestions, lectura i percepció comprensives, etc.

• S’imparteix com matèria alternativa als ensenyaments de Religió. • La informació completa i actualitzada es pot consultar al Campus virtual de l’assignatura,

accessible des de www.iesilladerodes.cat . Alguns exàmens del curs anterior – tenint en compte que la distribució del temari s’actualitza cada any –poden ser consultats també des de issuu.com/xserra . En breu, l’anomenarem PYP (de “Philosophy for Young People”).

I. Continguts Aquests títols d’Unitats didàctiques són orientatius, presentats per ordre només alfabètic . Són ampliables i s’ordenaran i s’aniran tractant durant els tres trimestres.

a) Allò que sabem i allò que no sabem

b) Animals c) Art i bellesa d) Bonic o lleig e) Creure o pensar f) De veritat o de mentida g) El bé i el mal h) El coratge i la por i) El cos i la ment j) El jo k) El joc l) El temps m) Els nens i les nenes n) Els petits i els grans o) Festa p) Investigar

q) Justícia i injustícia r) La felicitat i la tristesa s) La guerra i la pau t) La meva llibertat i la dels

altres u) La natura i la

contaminació v) La violència i la no-

violència w) L'amor i l'amistat x) L'èxit i el fracàs y) Llenguatge z) Lògica aa) L'orgull i la vergonya bb) Manar i creure cc) Mentides dd) Misteri

ee) Mort ff) Paradoxes gg) Respecte i menyspreu hh) Riure i plorar ii) Sagrat jj) Sentiments kk) Sentits ll) Ser i aparentar mm) Soledat nn) Somnis oo) Veritat mental i veritat

real pp) Viatjar qq) Vida

rr) Altres...


• L’alumnat rebrà un dossier trimestral imprès i enquadernat, que convé conservar de manera adient i curosa, ja que serà el principal material d’estudi i treball . Estarà disponible a Internet per als alumnes que necessitin completar-ne la col·lecció, refer alguna fitxa, o per a consulta de famílies i altres docents.

• Cada full ha de quedar identificat amb la data en que s’ha començat a treballar. Es pretén que cada tema o activitat es realitzi en una o dues classes .

• El diari de classe es individual i original. S’haurà de fer a casa (si algun dia quedés temps, es podria deixar un estoneta a classe). Ha de recollir què s’hi ha fet a classe, què hi ha après o pensat cadascú i què ha estat el millor . Si l’alumne vol, pot prendre

2

algunes anotacions per recordar-se’n millor. Cada classe començarà amb la lectura pública d’un o dos diaris de la sessió anterior, dels quals ressaltarem allò més original.

• Periòdicament cal lliurar el dossier al professor. Cada cop que s’obtingui una A o un B s’alliberen aquelles pàgines que així ja queden qualificades. Es responsabilitat de l’alumne dur la llibreta al dia.

• Si no s’indica el contrari, qualsevol treball convé lliurar-lo en format digital , habitualment mitjançant el Campus virtual. Si es demana en paper, cal que els fulls dels comentaris o les activitats siguin necessàriament DIN A4.


L’avaluació continuada individual es farà a partir de: a) la revisió de la llibreta personal (amb el “diari de classe” i els apunts o activitats escrites

obligatòries) i altres treballs escrits. Hi ha una pàgina de seguiment a l’inici de la llibreta b) la correcta intervenció i participació a les classes i l’actitud amb què es treballa c) la possible realització d’estudis d’ampliació (alguns d’ells, potser en petit grup).

També es practicarà l’autoavaluació, tant individual com de grup. El professor farà les seves anotacions segons el treball d’aula, la qualitat dels diaris personals, etc. A més, cada 10 fitxes, hi haurà un examen de control . Per a aprovar un trimestre caldrà:

a) tenir la llibreta aprovada (és a dir amb qualificacions d’A o B) b) haver realitzat i superat amb un mínim de 7/10 tots els controls previstos pel trimestre que

correspongui (es realitzen individualment, amb l’ajuda de la pròpia llibreta) c) tenir aprovat l’apartat de participació a classe

Per aprovar el curs cal haver superat cada trimestre separadament. Pot haver-hi també una prova global final . En el cas que calgui recuperar un trimestre, el dia previst, en horari diferent del de classe, caldrà simultàniament:

a) tenir la llibreta/dossier al dia b) superar una prova

Els treballs i intervencions dels alumnes seran qualificats habitualment amb lletres: A, B, C, D (de millor a pitjor). Els exàmens es qualifiquen numèricament sobre 10. Errades greus en àrees de comprensió o expressió seran valorades negativament. L’alumne ha d’intentar superar les limitacions en aquests àmbit s, amb l’ajuda del professor, el més aviat possible. Tal com s’indica en les Instruccions oficials del Departament, s'intentarà sempre lliurar a l'alumne/a els diferents exercicis realitzats (activitats, proves...), per tal que les pugui utilitzar com una eina més en l’aprenentatge. L’alumne/a ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri (que hagi contribuït a la seva avaluació continuada). El professor conserva el seu registre de qualificacions (que és sempre el vàlid, en cas d’eventuals divergències) i el material d’avaluació que no s’hagi lliurat a l’alumne/a.


3











B







D



Filosofia 2011-12. Programes breus

Documents

Transcript of Filosofia 2011-12. Programes breus