Fets i Autors (2014 - núm. 02)

2
Aquest any es commemora el centenari del naixement d’Octavio Paz (Mèxic D.F., 31 de març de 1914 - Coyoacán, Mèxic, 19 d’abril de 1998). Poeta i assagista mexicà, és considerat un dels grans escriptors de la literatura contemporània que millor ha sabut plasmar a les seves obres sentiments de tipus avantguardistes i surrealistes. Va descobrir els poetes europeus Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado durant la dècada del 1920, els quals van influenciar els seus escrits més primerencs. En un viatge a Espanya contacta amb intel·lectuals afins a la República espanyola com Pablo Neruda, Jorge Guillén i Luis Cernuda, entre d’altres. Contactes que li influencien fortament en la seva poètica. El 1944, amb una beca Guggenheim, passa un any a Estats Units. El 1945 entra en el Servei Exterior Mexicà i és enviat a París, Tòquio i Nova Delhi. Aquí serà nomenat ambaixador de Mèxic. Durant aquest període s'allunya del marxisme en entrar en contacte amb els poetes surrealistes i altres intel·lectuals europeus i hispanoamericans. Als disset anys publica els seus primers poemes en la revista Barandal (1931). Posteriorment dirigeix les revistes Taller (1939) i Hijo pródigo (1943). Després de publicar Luna Silvestre (1933) i el poemari dedicat a la guerra civil espanyola No passaran! (1936), edita també Raíz del hombre (1937), entre d’altres obres. A la dècada de 1950 publica quatre llibres fonamentals: Libertad bajo palabra (1949), El laberinto de la soledad (1950), retrat de la societat mexicana, L’any següent publica ¿Águila o sol? (1951), llibre de prosa d'influència surrealista, i El arco y la lira (1956). La seva obra, extensa i variada, es completa amb nombrosos poemaris i llibres assagístics, entre els quals cal citar Cuadrivio (1965), Ladera este (1968), Topoemas (1969), Mono gramático (1974), Sombras de obras (1983) i La llama doble (1993). En 1999 apareixen, pòstumament, Figuras i figuraciones i Memorias y palabras, epistolari entre Octavio Paz i Pere Gimferrer entre els anys 1966 i 1997. Dos cuerpos Dos cuerpos frente a frente son a veces dos olas y la noche es océano. Dos cuerpos frente a frente son a veces dos piedras y la noche desierto. Dos cuerpos frente a frente son a veces raíces en la noche enlazadas. Dos cuerpos frente a frente son a veces navajas y la noche relámpago. Dos cuerpos frente a frente son dos astros que caen en un cielo vacío. Silencio Así como del fondo de la música brota una nota que mientras vibra crece y se adelgaza hasta que en otra música enmudece, brota del fondo del silencio otro silencio, aguda torre, espada, y sube y crece y nos suspende y mientras sube caen recuerdos, esperanzas, las pequeñas mentiras y las grandes, y queremos gritar y en la garganta se desvanece el grito: desembocamos al silencio en donde los silencios enmudecen. Las masas humanas más peligrosas son aquellas en cuyas venas ha sido inyectado el veneno del miedo.... del miedo al cambio”. FETS I AUTORS 2014 març POEMES EL PERSONATGE - 1 -

description

Octavio Paz

Transcript of Fets i Autors (2014 - núm. 02)

Page 1: Fets i Autors (2014 - núm. 02)

Aquest any es commemora el centenari del naixementd’Octavio Paz (Mèxic D.F., 31 de març de 1914 - Coyoacán, Mèxic, 19 d’abril de 1998). Poeta i assagista mexicà, és considerat un dels grans escriptors de la literatura contemporània que millor ha sabut plasmar a les seves obres sentiments de tipus avantguardistes i surrealistes.

Va descobrir els poetes europeus Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado durant la dècada del 1920, els quals van influenciar els seus escrits més primerencs. En un viatge a Espanya contacta amb intel·lectuals afins a la República espanyola com PabloNeruda, Jorge Guillén i Luis Cernuda, entre d’altres. Contactes que li influencien fortament en la seva poètica.

El 1944, amb una beca Guggenheim, passa un any a Estats Units. El 1945 entra en el Servei Exterior Mexicà i és enviat a París, Tòquio i Nova Delhi. Aquí serà nomenat ambaixador de Mèxic. Durant aquest període s'allunya del marxisme en entrar en contacte amb els poetes surrealistes i altres intel·lectuals europeus i hispanoamericans.

Als disset anys publica els seus primers poemes en la revista Barandal (1931). Posteriorment dirigeix les revistes Taller(1939) i Hijo pródigo (1943).

Després de publicar Luna Silvestre (1933) i

el poemari dedicat a la guerra civil espanyola No passaran! (1936), edita també Raíz del hombre (1937), entre

d’altres obres. A la dècada de 1950 publica quatre llibres fonamentals: Libertad bajo palabra (1949), El laberintode la soledad (1950), retrat de la societat mexicana, L’any següent publica ¿Águila o sol? (1951), llibre de prosa d'influència surrealista, i El arco y la lira (1956).

La seva obra, extensa i variada, es completa amb nombrosos poemaris i llibres assagístics, entre els quals cal citar Cuadrivio (1965), Ladera este (1968), Topoemas (1969), Mono gramático (1974), Sombras de obras (1983) i La llama doble(1993).

En 1999 apareixen, pòstumament, Figuras i figuraciones i Memorias y palabras, epistolari entre Octavio Paz i Pere Gimferrer entre els anys 1966 i 1997.

Dos cuerpos

Dos cuerpos frente a frente son a veces dos olas y la noche es océano.

Dos cuerpos frente a frente son a veces dos piedras y la noche desierto.

Dos cuerpos frente a frente son a veces raíces en la noche enlazadas.

Dos cuerpos frente a frente son a veces navajas y la noche relámpago.

Dos cuerpos frente a frente son dos astros que caen en un cielo vacío.

Silencio

Así como del fondo de la músicabrota una notaque mientras vibra crece y se adelgazahasta que en otra música enmudece,brota del fondo del silenciootro silencio, aguda torre, espada,y sube y crece y nos suspendey mientras sube caenrecuerdos, esperanzas,las pequeñas mentiras y las grandes,y queremos gritar y en la gargantase desvanece el grito:desembocamos al silencioen donde los silencios enmudecen.

“Las masas humanas más peligrosas son aquellas en cuyas venas ha sido inyectado el veneno del miedo....

del miedo al cambio”.

FETS I AUTORS

2014

març

POEMESEL PERSONATGE

- 1 -

Page 2: Fets i Autors (2014 - núm. 02)

Octavio Paz a les biblioteques de CornellàOBRESPOESIAÁrbol adentro. Seix Barral (1990)

[ http://bit.ly/1gVy1qq ]

Antología. Espasa Calpe (2006)

[ http://bit.ly/1ijkU62 ]

El fuego de cada día. Seix Barral (1998)

[ http://bit.ly/1miYvJT ]

Libertad bajo palabra : 1935-1957. Cátedra (2007)[ http://bit.ly/1geDg9R ]

Versiones y diversionesGalaxia Gutenberg [etc.] (2000)[ http://bit.ly/1geEBxr ]

Al núvol

NOVEL·LAEl mono gramático. Seix Barral

(1990) [ http://bit.ly/1kM1sQo ]

ASSAIGEl laberinto de la soledad. Fondo

de Cultura Económica (2001)[ http://bit.ly/NxeFjz ]

La llama doble : amor y erotismo.Seix Barral (1993)[ http://bit.ly/Nxfid7 ]

EPISTOLARISJardines errantes : cartas a J.C. Lambert. Seix Barral (2008)

[ http://bit.ly/PTQX3o ]

RECURSOSOctavio Paz a l’Institut CervantesBreu resum sobre la seva biografia, obres i premis.

[ http://bit.ly/NwuibK ]

Entrevista a Octavio PazSèrie de converses retransmeses per la Televisión Azteca.

[ http://bit.ly/1g0Gvjj ]

VÍDEOSBiografiaVídeo on es fa un recorregut per la seva

vida.[ http://bit.ly/1iH7Eck ]

Presentació de l’Any Octavio PazPrograma d’activitats que es portaran a

terme a Espanya, on diferents Institucions es sumen a la celebració del centenari.

[ http://bit.ly/1drP85K ]

Premi Nobel de Literatura[ http://bit.ly/1mj7Gu1 ]

Entre els premis més rellevants que ha rebut,

destaquem:

•Xavier Villaurrutia (Mèxic), 1957

•Premi del Festival de Poesia de Flandes, (Bèlgica),

1972

•Premi Jerusalén de Literatura (Israel), 1977

•Gran Àguila d’ Or (Festival Internacional del Libro),

1979

•Premi Miguel de Cervantes (Espanya), 1981

•Premi Internacional de Literatura Neustadt

Universitat d’ Oklahoma, (EUA), 1982

•Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany

(Alemanya) 1984

•Premi Internacional Alfonso Reyes (Mèxic), 1985

•Premi Internacional Menéndez Pelayo (Espanya),

1987

•Premi Alexis de Tocqueville (França), 1989

•Premi Nobel de Literatura (Suècia), 1990

•Premi Ollin Yolitztli (Mèxic), 1990

•Premi Príncep d’ Astúries de Comunicació i

Humanitats (Espanya), 1993

•Gran Creu de la Legió d’Honor (França), 1994

PER A INFANTSMi vida con la ola. Kókinos (2003)

[ http://bit.ly/1lSWqBm ]

SOBRE L’AUTORSHERIDAN, Guillermo.... El Filo del ideal : Octavio Paz en la guerra civil. Visor Libros (2008 )[ http://bit.ly/1eVM4fv ]

ULACIA, Manuel. El Árbol milenario : un recorrido por la obra de Octavio Paz. Galaxia Gutenberg : Círculo de Lectores (1999)

[ http://bit.ly/1iGQZp2 ]

VÍDEOOctavio Paz. Granvía Musical [etc.], (2005)[ http://bit.ly/1ijqGEN ]

Premis

- 2 -

2014

març