Autors de Gènere negre que ens han visitat... 

 

• Maig de 2011, Qiu Xialong, amb motiu de la Trobada de Clubs de lectura de 

gènere negre de la Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver i la Biblioteca de Montbau 

Albert Pérez Baró. Es van comentar les obres: Seda roja i El caso Mao. Podeu 

veure algunes de les fotografies de la trobada.  

• Octubre de 2011, Petros Márkaris, amb motiu de la Trobada de Clubs de 

lectura de gènere negre. Es van comentar el llibres: L'accionista majoritari i 

Mort a Istambul.  

• Gener de 2012, Carlos Zanón. Es comenta el llibre Tarde, mal y nunca.  

• Febrer de 2012, Juan Miñana. Es comenta el llibre Hay luz en casa de Publio 

Fama (al Museu d'arqueologia de Catalunya)  

• Març de 2012, Teresa Solana. Es comenta l'obra Negres tempestes.  

• Abril de 2012, Lluc Oliveras. Es comenta el llibre Confesiones de un gángster de 

Barcelona, basat en la vida de Dani el Rojo, alias el Millonario, mítico 

delincuente de la Barcelona underground dels setantes i vuitantes.  

• Maig de 2012, Xavier B. Fernández. Es comenta el llibre El sonido de la noche.  

• Gener de 2013, José Sanclemente. Comentem l'obra Tienes que contarlo. 

Febrer de 2013, Carlos Zanón. Es comenta el llibre No llames a casa. 

Dins el club de gènere negre que organitzem a la biblioteca de Sant Antoni, hem tingut la sort, en algunes sessions, de comptar amb la presència de l’escriptor de la novel∙la que es comentava. I qui millor per parlar d’una obra que el seu autor?. Aquests són: 

 

 

Autors de gènere negre que ens han visitat...   

 

 

• Maig de 2011, Qiu Xiaolong, amb motiu de la Trobada de Clubs de lectura de gènere negre de la Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver i la Biblioteca de Montbau 

      Pérez Baró. Es van comentar les obres: Seda roja i El caso Mao  • Octubre de 2011, Petros Márkaris, amb motiu de la Trobada de Clubs de lectura de         gènere negre. Es van comentar el llibres: L'accionista majoritari i Mort a Istambul • Gener de 2012, Carlos Zanón. Es comenta el llibre Tarde, mal y nunca.    • Febrer de 2012, Juan Miñana. Es comenta el llibre Hay luz en casa de Publio Fama        al Museu d'arqueologia de Catalunya)    •  Març de 2012, Teresa Solana. Es comenta l'obra Negres tempestes.    • Maig de 2012, Xavier B. Fernández. Es comenta el llibre El sonido de la noche.    • Gener de 2013, José Sanclemente. Comentem l'obra Tienes que contarlo.  • Febrer de 2013, Carlos Zanón. Es comenta el llibre No llames a casa  • Abril de 2013, Andreu Martin. Es comenta Jesús en los infiernos  • Juny de 2013, Víctor del Arbol. Es comenta La tristeza del samurai  • Febrer de 2014, Matías Nespolo. Es comenta Siete formas de matar a un gato  

  

  

 

1

 QIU XIAOLONG  DADES BIOGRÀFIQUES  Qiu Xiaolong, escriptor de novel∙la policíaca, és autor de la sèrie de l’inspector Chen Cao.  Va  néixer  a  la  ciutat  de  Xangai  (Xina)  el  1953.  A  la  universitat  es  va  especialitzar  en literatura angloamericana. Va traduir al xinès, entre d’altres, les obres d’autors com Joyce, Faulkner i Conrad.  En  el  1966,  el  seu  pare  va  ser  una  de  les  moltes  víctimes  dels  guàrdies  rojos  que participaven en  la  revolució  cultural ordenada per Mao Zedong. Durant  aquest període tan cruel de  la història xinesa, Qui va haver de  romandre bona part del  temps  tancat a casa  per  culpa  d’una  bronquitis.  En  els  breus moments  en  que  sortia  al  carrer,  es  va dedicar a la pràctica de Tai Txi en el famós parc Bund de Xangai.  El 1988, viatja als Estats Units, gràcies a una beca de la Fundació Ford, per ampliar estudis a la Universitat de Washington, a St Louis, Missouri. Escull aquesta ciutat motivat pel seu entusiasme pel poeta TS Eliot, que va néixer allà.  L’any 1989, succeix la revolta de la plaça de Tiananmen en què milers d’estudiants xinenos es van manifestar exigint reformes democràtiques al règim comunista de Deng Xiaping. La resposta del govern no es va fer esperar. Va ordenar  la repressió militar dels congregats amb  el  trist  final  de  milers  de  morts,  ferits  i  exiliats.  Qiu  va  seguir  amb  atenció  els esdeveniments  i  es  va  dedicar  a  recaptar  diners  pels  estudiants  xinesos,  fet  que  va comportar  que  no  pogués  tornar  a  la  Xina  per  tal  d’evitar  represàlies.  Des  de  llavors resideix a Sant Louis on ensenya literatura a la universitat. Està casat amb Wang Lijun amb qui té una filla de nom Júlia. 

2

   RESSENYA DELS LLIBRES DE L’AUTOR   Qiu Xiaolong és l'autor de la premiada sèrie de l’ inspector Chen Cao que inclou els següents llibres traduïts al castellà:   Muerte de una heroina roja. Córdoba: Almuzara, 2006.  Xangai,  1990,  l’assassinat  de  la  jove  Guan  «Hong  Ying»,  una celebritat política  i estandart nacional, es converteix en un cas delicat  un  any  després  dels  esdeveniments  de  la  Plaça Tiananmen.  El  recent  ascendit  inspector  en  cap  Chen  Cao  es mostra poc convençut per la màscara de perfecció de la heroïna roja,  entregada  a  la  causa  del  partit  sense marits  ni  amants. Muerte  de  una  heroína  roja  és molt més  que  una  història  de detectius.  Plena  de  contrastos,  és  una  radiografia  subtil  de  la Xina de  la transició, captada a través d’una multitud d’històries particulars  i  una  apassionant  immersió  en  la  seva  història, cultura, tradició poètica  i gastronòmica. Una magnífica  iniciació a la Xina d’avui.    

Cuando el rojo es negro. Córdoba: Almuzara, 2009.       L’inspector Chen, de  la Policía de Xangai, està temporalment allunyat del Departament. Ara  treballa per a un home de negocis que pretén construir un gran complexe  residencial, una creació que aconsegueixi evocar el luxe i glamour dels anys 30. Però quan la novel∙lista Yin Lige, antiga membre de la Guàrdia Roja és assassinada al seu apartament després de publicar una obra molt crítica amb el règim  imperant, Chen haurà de tornar al servei actiu per col∙laborar amb el seu subaltern, el detectiu Yu,  i  detindre  al  culpable.  Aquest  és  un  cas  que  té  moltes implicacions polítiques. Qiu Xiaolong    torna a  crear una  trama apassionant, en la que revela amb intens dramatisme fins a quin 

punt el passat projecta la seva ombra en la vida qüotidiana de la societat xinesa.   

3

 El caso Mao. Barcelona: Tusquets, 2011. 

cara  no  s’ha  recuperat  de  la  notícia  que  la  seva  antiga 

a M  néta  d’una  actriu  que 

erjudicaria  la figura 

 

l caso de las dos ciudades. Córdoba: Almuzara, 2009. 

l caso de las dos ciudades és el quart títol de la nissaga que ha fet 

. Chen, que va ser 

Encompanya, Ling, s’ha casat, quan l’inspector en cap Chen Cao rep la trucada d’un ministre que l’insta a encarregar‐se, sense demora  i  personalment,  d’una  delicada  investigació relacionada  mb el president  ao. Les  autoritats  temen  que  Jiao,  lamantingué una «relació especial» amb Mao  i fou perseguida durant la Revolució Cultural, hagi heretat algun document que, si sortís a  la  llum, pde Mao,  «intocable»  encara després de dècades de  la  seva mort.  Jiao  acaba  de  deixar  una  feina  mal  pagada  com  a recepcionista,  s’ha  traslladat  a  un  luxós  habitatge  i  s’ha d’amistats  que  només  anhela  reviure  nostàlgicament  els 

costums  i  les modes de  la daurada Xangai precomunista. Chen haurà d’infiltrar‐se en el cercle,  recuperar el  comprometedor material –si existeix–  i evitar  l’escàndol, en un  cas trepidant  en  el  qual  es  barregen  la  força  dels mites,  la  corrupció  de  l’èlit  política  i  la història recent de la Xina.  

integrat  en  un  nou  cercle

  E Ecèlebre a Xiaolong, i un dels millors. En aquesta ocasió l’inspector Chen Cao, de  la  policía  de  Xangai,  ha  de  investigar  la  corrupció propiciada per  les recents reformes econòmiques, que arriba fins a  les  altes  instàncies del Partit Comunista.  L’anterior encarregat d’aquesta  tasca  va  ser  trobat  mort  en  un  prostíbul,  després d’ingerir una gran dosi d’una varietat de "viagra xinès". La recerca de Chen el portarà  fins els Estats Units  al  front d’una delegació d’escriptors  en  visita  d’intercanvi  cultural,  i  darrera  la  pista  de Xing Xing, un magnat que va fugir per evitar el seu processament . Chen  es  veurà  embolicat  en  el  seu  intent  de  preservar  la  seva honradesa professional sota els condicionaments d’un règim repressiu.La novel∙la de Xiaolong és també un feliç tribut a la poesia clàssica xinesa

 

poeta abans que policia, recita diversos poemes en resposta als esdeveniments que es van succeint.  El  resultat és  fascinant per  al  lector occidental, per  la  subtilesa de  la  filosofia oriental que hi ha darrera aquestes cites.    

4

Seda roja. Barcelona: Tusquets, 2010. 

n assassí en sèrie observa  i amenaça  les  joves de Shanghai. 

co

isado para Xangai. Córdoba: Almuzara, 2007. 

quest cop, Chen ha d’investigar la misteriosa desaparició 

Qiu 

 UEls seus crims han creat un gran enrenou a  la premsa  i entre els  ciutadans,  sobretot perquè  sovint  abandona els  cadàvers de  les seves víctimes enfundades en un vestit molt  llampant, vermell  i d’estil mandarí. Precisament quan el cas comença a cobrar dimensions alarmants, Chen Cao, l’inspector en cap del Departament de Policía de Xangai, està de permís: acaba de matricular‐se en un màster sobre literatura clàssica xinesa a la Universidad  de  Xangai.  Però  en  el moment  en  què  l’assassí ataca  directament  l’equip  d’investigadors  del  Departament, Chen  es  veu  obligat  a  tornar  a  la  feina  i  participar  en  la recerca. Mentre intenta atrapar l’assassí abans que apareguin brint que  l’arrel d’aquests  assassinats  es  remunta  al  tràgic  i noves  víctimes,  anirà des

tumultuós passat recent del país.       V Ade  la  ballarina  Wen  Liping,  un  cas  que  posa  en  relleu l’enorme  poder  de  las  Tríades  xineses.  La  vigorosa  trama policial propicia  la radiografía d’un país en plena mutació, a través  d’un  personatge  que  ja  està  a  les  antologies  del gènere: un amant de  la  literatura que resol enigmes mentre recita proverbis de Confuci  i moderna poesia  xinesa.  L’estil narratiu de Xiaolong ha fet ja les delicies de mils de lectors de tot  el món. Malgrat  la  seva  joventut  es  tracta  d’un  autor contrastat,  el  futur  del  qual  s’endevina  brillant.  També  és l'autor  de  dos  llibres  de  traduccions  de  poesies,  El  Tresor dels  xinesos  poemes  d'amor  (2003)  i  Evocació  de  T'ang (2007), i de la seva pròpia col∙lecció de poemes, Les línies alha venut més d'un milió de còpies dels seus llibres que s'han publicat en vint idiomes.  

 voltant de la Xina (2003). 

 

5

A causa del Doctor Zhivago. Barcelona: SD, 2011. 

l senyor Ma és  arrestat una tarda d’hivern de 1962, acusat de 

ió Cultural i mort Mao, el 

 crimen del lago. Barcelona: Tusquets, 2012. 

l cinquè títol de  la sèrie de novel∙les de  l’inspector en cap 

s  en  un  selecte 

 Etenir a la seva llibreria una novel∙la estrangera relacionada amb un doctor rus. És acusat de cometre actes contrarevolucionaris i condemnat a trenta anys de presó. Passats vint anys, acabada la RevolucSr Ma és alliberat.  Les autoritats  xineses promouen  l’activitat econòmica  privada,  però  on  podria  treballar  ell  després  de tants anys de presó?. Per a sorpresa de tothom, el nou negoci del Sr. Ma, tot i està allunyat dels llibres  la literatura, serà tot un èxit.  

El EChen Cao  , que en aquesta ocasió s’enfrontarà a un cas on s’evidencia el fràgil equilibri entre el creixement econòmic i  la contaminació ambiental a la Xina actual. Chen  és  convidat  a  passar  unes  vacancecomplexe  vocacional  i  sanitari  destinat  als  alts  càrrecs  del Partit,  on  casualment  coneix  una  enginyera  en  protecció mediambiental  que  treballa  per  a  l’empresa  química més gran de la ciutat. Per ella descobrirà que el llac, conegut per les  seves  aigües  cristal∙lines,  està  contaminat  per  residus tòxics que provenen de les fàbriques de la zona. L’assassinat del  director  de  l’empresa  on  treballa  Shanshan  farà  que Chen s’involucri en el cas.                 

6

            DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR                          A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA    

• El caso de las dos ciudades. Almuzara, 2009. N Qui 

• Cuando el rojo es negro. Almuzara, 2009. N Qui 

• Muerte de una heroína roja. Almuzara, 2006. N Qui 

• Seda roja. Tusquets, 2010. N Qui 

• Visado para Shanghai. Almuzara, 2007. N Qui 

• El caso Mao. Barcelona: Tusquets, 2011.  N Qui 

• A causa del Doctor Zhivago. Barcelona: SD, 2011.  N Qui 

• El crimen del lago. Barcelona: Tusquets, 2013.  N Qui 

    WEBGRAFIA   • Web oficial que posa a disposició dels usuaris informació biogràfica i literària       sobre l’autor • Wikipèdia posa a disposició dels usuaris una breu biografia de l’autor.  • Web de l’editorial Tusquets que edita alguns dels llibres de l’autor        • Web de l’editorial Almuzara que edita alguns llibres de l’autor.        • Entrevista a l’autor  • Trailer de la novela seda roja.    

7

  PETROS MÁRKARIS    DADES BIOGRÀFIQUES  

   

Petros Márkaris va néixer a Istanbul el 1937, de pare armeni i de mare grega. Va estudiar  Ciències econòmiques a Grècia, Turquia, Alemanya i Àustria.  Més tard es va especialitzar en la cultura alemanya i es va encarregar de la traducció d'autors com Goethe, Bertold  Brecht, Thomas Bernhard o Arthur Schnitzler.    Va començar la seva trajectòria professional com a escriptor el 1965 amb l’obra de teatre  La història d’Ali Retzo. Ha col∙laborat assíduament amb el guardonat cineasta grec Theo Angelopoulos (en el guió de les seves pel.lícules  La mirada d’Ulises (1995) i La eternidad y un día) i va ser durant algunes temporades el guionista de la serie televisiva Anatomia  d’un crim, un gran èxit televisiu a Grècia.            

8

   Seguint  la tradició d’altres narradors europeus que s’han dedicat al gènere negre, Petros Márkaris  presenta  en  les  seves  novel∙les  una  radiografia  de  la  societat  grega  actual.  El protagonista  és  un  veterà  inspector  de  la  policia  anomenat  Kostas  Kharitos,  que  va començar a treballar sota la Dictadura dels Coronels (1974‐76) i encara no s’ha adaptat a les  noves  idees  polítiques.  Kharitos  ja  té  una  certa  edat  i molta  experiència,  així  que intenta mantenir una perfil baix davant dels  seus  “nous  superiors”,  tot  i que en moltes ocasions no és possible.  El  crim  organitzat,  la  immigració  i  les  grans  corporacions  són  temes  recurrents  en  els llibres de Márkaris. La realitat de la ciutat d’Atenes és l’escenari on es mou amb agilitat el seu protagonista i on transcorren els crims que ell intenta resoldre. Després de desplaçar‐se, en la seva penúltima novel∙la a la seva ciutat nativa, Istambul, Márkaris torna amb Con el agua al cuello a l’Atenes actual, marcada per la crisi financera, l’atur, les retallades i les manifestacions.  El tinent Kharitos és el protagonista d’una serie de novel∙les policíaques com ara: Noticias de  la noche (1995), Defensa cerrada (1998), Suicidio perfecto (2003), El caso del teniente Jaritos  (Un  caso  del  comisario  Jaritos  y  otros  relatos  clandestinos)  (2005),  L’accionista principal (2006),  Mort a Istambul (2008) i Con el agua al cuello (2011), tots ells traduïts en diferents idiomes (alemany, italià, francès, anglès, turc, espanyol i català).  Entre la seva bibliografia es poden destacar també el llibre de contes Atenes, capital dels Balcans (2004) i la seva participació en nombroses publicacions col∙lectives de contes del gènere negre. Entre el 2008  i el 2009 va ser president del Centre Nacional del Llibre de Grècia (E.KE.BI).  Petros Márkaris ha visitat en nombroses ocasions Espanya per participar en  la Setmana Negra  de  Gijón  i  ha  impartit  cursos  sobre  el  gènere  negre  a  l’escola  d’estiu  de  la Universitat Complutense de Madrid.          

      

9

    

RESSENYA DELS LLIBRES DE L’AUTOR      Noticias de la noche. Barcelona : Tusquets, 2008  Poc  despreés  de  l’assassinat  d’un  matrimoni  d’immigrants albanesos,  un  home,  també  d’origen  albanès  confessa  que  és l’autor  del  crim. Aquest  cas,  en  aparença  tancat,  resulta molt més  sòrdid  i  complex  quan  una  periodista  especialitzada  en successos, Yana Karayorgui es  troba  també assassinada. Kostas Kharitos,  comissari  de  policia  atenenc  s’encarrega  de  la investigació que el durà al descobriment d’una trama de comerç clandestí,  molt  tèrbola,  on  es  juguen  interessos  econòmics d’importants organitzacions gregues i albaneses.      Defensa cerrada. Barcelona: Ediciones B, 2006   

 El ric empresari Dinos Kustas, personatge conegut al món de la nit  atenesa  i  propietari  d’un  restaurant  de  luxe  i  diferents clubs,  és  assassinat  una matinada.  Segons  els  primers  indicis sembla  que  ha  estat  víctima  d’una  venjança  de  la  màfia. Tanmateix,  pel  comissari  Kostas  Kharitos  sembla  que  hi  ha alguna  cosa  que  no  lliga:  quatre  trets  fets  gairebé  al  aire  no semblen  obra  d’un  professional.  Kharitos  s’endinsarà  en  el costat  més  sòrdid  de  la  Grecia  contemporània  mentre descobreix  un  fosc  entramat  de  blanqueig  de  diners  i corrupció.  La  segona  novel∙la  protagonitzada  per  Kostas Kharitos  recupera  la  figura  d’aquest  antiheroi  d’idees contundents i políticament incorrectes, i ofereix un retrat de la vida quotidiana d’Atenes, arrasada per la modernització. 

     

10

   

Suicidio perfecto. Barcelona: Ediciones B, 2004   Després  de  sobreviure  a  un  tret  en  acte  de  servei,  Kharitos arrossega  una  avorridíssima  existència  de  convalescent  lluny de  l’enrenou  policial.  Una  nit, mentre mira  les  notícies  a  la televisió, una escena  l’arranca de  la mediocre monotonia en què ha caigut: enmig d’una entrevista, un conegut empresari grec  treu una pistola  i  comet un  acte que deixa perplexos  a tots els televidents. Per què un home de negocis tan discret  i ben considerat realitza un acte tan espectacular?    

 Un Caso del comisario Jaritos y otros relatos clandestinos.  Barcelona : Ediciones B, 2006     Nou  relats,  nou  casos  policíacs  en  què  es  veuen  involucrats immigrants  albanesos,  de  països  de  l’Est  o  saharians,  en  què intervenen  assassinats,  sicaris,  vells  racistes  o  cambrers,  que  es desenvolupen  a Atenes,  en  els  prolegòmens  de  la  cita  olímpica  del 2004.  Històries  com  l’assassinat  de  tres  àrabs  als  voltants  de  les instal∙lacions olímpiques o el que comet un cambrer sudanès després de  guanyar  una  travessa, mostren  la  cara més  sòrdida  de  l’actual societat grega.    

El accionista mayoritario. Barcelona : Tusquets, 2008   Aquest  calorós  mes  de  juny,  Kostas  Kharitos  rep  una  terrible notícia: el vaixell en el que viatjava cap a l’illa de Creta la seva filla Katerina  i el  seu  xicot per passar  les  vacances, ha estat assaltat per un grup  terrorista. La vida de  tots els viatgers està en perill, però els terroristes no diuen res, ni de quina nacionalitat són, ni quines  són  les  seves  intencions.  Paral∙lelament,  a  Kharitos  li ordenen  investigar  l’assassinat  d’una  model  publicitària  que treballa per a  la televisió. Kharitos haurà de  lluitar en dos fronts, el món de la publicitat i el del terrorisme internacional, mentre la seva vida familiar està dramàticament afectada.                                              

11

Mort a Istanbul. Barcelona: Tusquets, 2009   Després del casament de  la seva  filla Katerina, el comissari Kostas Kharitos  decideix  agafar‐se  uns  dies  de  vaances  i  viatjar  amb Adriani, la seva temperamental dona, a Istanbul, ciutat estretament relacionada  amb  la  història  de  Grecia.  Així  doncs,  barrejat  amb centenars  de  turistes,  Kharitos  comença  a  admirar  esglèsies, mesquites  i  palaus  mentre  degusta  la  gastronomia  del  lloc  i discuteix, no només amb la seva dona sinó també amb els membres del grup amb el qual viatja. Kharitos hayrà de treballar colze a colze amb el comissari turc Murat,  

I anirà internant‐se en la petita comunitat que conformen els grecs que encara, després de l’èxode massiu que van protagonitzar el 1955, romanen a la ciutat.   

                                                                                                

Con el agua al cuello. Barcelona : Tusquets, 2011    Un  calorós  diumenge  d’estiu  del  2010,  el  comissari  Kostas  Kharitos gaudeix del casament de  la seva filla Katerina, aquesta vegada per  la esglèsia  i  amb  fanfarria  musical.  Al  dia  següent  l’informen  de l’assassinat  de  Nikitas  Zisimópulos,  antic  director  de  banc.  El més estrany d’aquest  cas  és que  la  víctima  ja  tenia poca  relació  amb  el món  de  les  finances  i  a més,  l’han  degollat  amb  una  arma  tallant, potser  una  espasa.  Aquest macabre  assassinat  coincideix  amb  una campanya contra els bancs, animant als ciutadans a que boicotegin a les entitats financeres i no paguin deutes ni hipoteques.    

  Pa, educació, llibertat. Barcelona : Tusquets, 2013   Una nova novel∙la ambientada en la crisi grega. Aquest cop les víctimes són protagonistes de velles  lluites contra  la dictadura que s’aprofiten del  seu pretès prestigi per  llaurar  cap  a  casa,  són  la  generació de  la Politècnica  que  quaranta  anys  després  viuen  ben  establerts.  Ara  ja estem  als  prinipis  del  retorn  a  la  vella  moneda,  les  dracmes,  amb l’abandonament  o  l’expulsió    de  l’euro  i  el  consegüent  daltabaix  de l’economia.

12

                             DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR                          A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA   • L'Accionista principal   Lleida: Pagès, 2007 N Mar  • Mort a Istanbul: [Kostas Kharitos]   Barcelona: Tusquets, 2009 N Mar  • El Accionista mayoritario   Barcelona: Tusquets, 2008 N Mar  • Un Caso del comisario Jaritos y otros relatos clandestinos  

   Barcelona: Ediciones B, 2006 N Mar  • Defensa cerrada   Barcelona [etc.]: Ediciones B, 2001 N Mar  •    Difesa a zona   Milano: Bompiani, 2002 NI Mar  •    Muerte en Estambul: [Kostas Jaritos] Barcelona: Tusquets, 2009 N Mar  •    Noticias de la noche   Barcelona: Ediciones B, 2006 N Mar  •    Suicidio perfecto   Barcelona [etc.]: Ediciones B, 2005 N Mar •    Pa, educació, llibertat  Barcelona : Tusquets, 2013       

WEBGRAFIA     ♦ Entrevista feta al diari El País en el 08.07.2001  ♦ Entrevista publicada al web La Gangsterera el 08.07.2001   ♦ Reportatge publicat al diari digital Informador el 18.07.2010  ♦ Reportatge publicat al diari digital El Sur el 14.07.2010  ♦ Entrevista al web Avion de Papel el 25.07.2011  

13

  CARLOS ZANÓN                                                               “No sé por qué, pero los náufragos                                                              siempre tenemos una caja de cartón bajo la cama,                                                              donde guardamos toda la lluvia caída,                                                              y las cartas que nunca nos atrevemos a enviar”                                                                   El sabor de tu boca borracha  DADES BIOGRÀFIQUES  Carlos Zanón va néixer a Barcelona l’1 de maig de 1966. És advocat però en l’actualitat diu dedicar a aquesta activitat un 20% del seu temps. Ell es defineix com a poeta, encara que és un autor polifacètic. El 1981 va publicar els  seus primers poemes  i des de  llavors ha continuat fent‐ho regularment.        

14

  Va  guanyar  el  primer  premi  al  Certamen  de  conte  Plaza  Janés  el  1986  amb  Gorda  i l’Accésit de poesia del mateix certamen amb Fuí una noche triste. El 1989 va publicar el llibre de poemes El sabor de tu boca borracha i el 1990 va ser finalista del Premi Nacional de Poesia de Irún amb el llibre En el parque de los osos. El 1996 publicà Ilusiones y sueños de 10.000 maletas i el 2001 En el parque de los osos. El 2004 va rebre el Premi Valencia de Poesia amb Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan. El 2010 publicà Tictac tictac i el 2012 edità l’Antologia poètica Yo vivía aquí (1989‐2012) a l’editorial Playas de Ákaba.  El 1991 va col∙laborar en dos peces teatrals Avorrit i Rosie en el muntatge de  “SI SI SI TI VI ZRI” a  càrrec de  Flux Teatre  i ha estat guionista de diversos  curts  i el 1996, amb Núria Villazán, de Erase una vez Juan Marsé per a la productora Alea.  És component  i  lletrista del grup musical “Alicia golpea”  i ha publicat    llibres de temàtica musical  Bee  Gees:  la  importancia  de  ser  un  grupo  pop  (Ed.  Júcar,  1998)  i  De  Ville:  El hombre  a  quien  Rosita  robó  el  televisor  (Ed. Milenio,  2003),  a més  del  relat  curt  Elvis Presley, Rey del Universo, amb el que va obtenir el  segon premi de narrativa Epson del 2001.  Ha fet de crític literari a la revista Ajoblanco i al diari Avui; articulista en la revista musical Ruta66 i també ha col∙laborat al Pais digital, El Periódico de Catalunya i El Cultural. Ha  col.laborat  amb  poemes  i  narracions  en  les  següents  publicacions:  Turia,  La  Poesia, Señor Hidalgo, Aullido, Última, Poiesis, Alora, Batarro, Àrea Poética, Arrabal i Abama.  El 2008  va publicar  la primera novel∙la, Nadie ama a un hombre bueno  i  l’any  següent Tarde, mal y nunca, la seva primera obra de gènere negre amb la que va guanyar el Premi Brigada 21 a la millor novel∙la negra de l’any i quedà finalista del Memorial Silverio Cañada de la Setmana Negra de Gijón. El 2012 ha publicat una altra novel∙la del gènere No llames a casa, per la que ha obtingut el premi de novel∙la de Valencia negra del 2013 i que aviat podrem  veure  a  la  gran  pantalla  de  la mà  del  director  Daniel  Calparsoro.  Totes  dues transcorren a Barcelona, però la ciutat que descriu Zanón no és la Barcelona dels turistes, és  un  lloc  marginal,  com  els  personatges  que  desenvolupen  la  trama,  envoltats  de drogues, alcohol i pobresa.    

15

 RESSENYA DE LES SEVES NOVEL∙LES    Nadie ama a un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008  

Martin, el protagonista de  la novel∙la, és una d’aquestes persones que  han  arribat  a  l’edat madura  havent  confós  l’eterna  joventut amb  l’infantilisme. Va de conquesta en conquesta sense adornar‐se  que en cada una d’elles fracassa una mica més. També té una filla, i una  “ex”,  i  una  feina,  però  la  vida  se  li’n  va  al  darrere  d’aquesta carnisseria  que  sempre  és  l’amor  (parafrasejant  a  Pavese,  com  fa l’autor). A  la seva vida hi ha diverses dones, cadascuna amb  la seva pròpia dosi de patiment a l’esquena.    

    Tarde , mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009  Aquesta és la història d’Epi. I del seu compare, Tanveer Hussein. I del germà d’Epi, Àlex, que sent veus  i veu el Sant Crist amagat a  bars  i  lavabos.  I  de  Tiffany  Brisette,  reina  exiliada  amb  les celles  tatuades.  I  també, encara que menys, del barri on estan tots atrapats. El primer cop que Epi decideix existir ho fa matant Tanveer. No volia escandalitzar el món ni cridar l’atenció. Ni tan sols  volia  ser  violent.  Només  volia  recuperar  la  dona  que s’escapolia de les seves mans. Estava segur que si matava a qui li havia  robat el  seu  amor, ella  tornaria  i  tot  tornaria  a  ser  com abans.  Mentre  Àlex  busca  el  seu  germà  pel  barri,  les  hores passen. La policia busca, no sap ben bé a qui ni perquè. De fet, tots els personatges corren uns rere els altres en aquesta novel∙la de ritme trepidant,  per arribar tard, malament, i no trobar mai el que buscaven.       

16

No llames a casa. Barcelona: RBA, 2012   

“No  val  la pena entrar en el  vell  i  suat debat de  si parlem o no d’una novel∙la negra. No hi ha  investigació, no hi ha detectius ni policies. No hi ha vampiresses ni homes seduïts. Hi ha la violència necessària  dels  perdedors,  dels  qui  no  tenen  res,  ni  tan  sols aspiracions. Si Goodis, si Thompson, si el millor Cain són novel∙la negra, No llames a casa, també. Perquè la música que acompanya la  seva  lectura  és  el  ressò  dels  grans  narradors,  dels  que  són capaços d’entregar‐nos una potent novel∙la amb material que en mans  d’algú  altre  seria  pura  vulgaritat.  És  una  brillant  novel∙la escrita a partir de materials de desballestament. És  una  novel∙la  que  passa  a  Barcelona  però  no  és  una  novel∙la local.  Les  timbes  de  cartes  d’aquesta  novel∙la  les  podria  signar 

Julián  Ibáñez,  però  també  podria  situar‐se  a  Dorchester    o  a  qualsevol  barri  de  Paris. Bruno, Raquel, Cristian, Merche, Gero  i Max  són personatges de Zanón, però  també de Masimo  Carlotto  o  Ken  Bruen.  Els  seus  afanys,  les misèries morals,  són  universals. No busquin que cap d’ells els generi empatia. No el trobaran. No importa. Seguirà llegint, amb lleugeres  sorpreses  fins  a  arribar  al  final. Un  final  inesperat  i  sorprenent. Un  final  gens habitual en la narrativa espanyola.  Aquesta és una novel∙la fàcil de llegir, però difícil d’oblidar. Paraula de llibreter.” Paco Camarasa     Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014  Francis,  Mr  Frankie  decideix  tornar  a  casa,  d’on  va  marxar perseguint un somni de  triomf  i rock’n roll que el va dur a  tocar amb  la  punta  dels  dits  una  fama  tòxica  i  efímera.  Ara,  Francis torna per deixar enrera  la misèria  i  les drogues. Però el seu barri són  runes  per  on  encara  transiten  el  seu  pare,  la  seva  mitja germana, la primera nòvia i algun antic amic. Ell vol començar de nou  i  fer  les  coses  ben  fetes.  El  problema  són  les  dreceres,  les cançons de tres minuts,  la  impossibilitat d’oblidar qui va ser  i qui volia  ser.  És  una  novel∙la  vibrant,  traspassada  de  la  poesia  dels perdedors,  que  retrata  una  Barcelona  poblada  de  personatges que busquen desesperadament una oportunitat que els permeti ser algú.   

           

17

              DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR                          A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA   Poesia  

• El Sabor de tu boca borracha. Barcelona : Nínfula, 1991.  P 834 Zan • Ilusiones y sueños de 10.000 maletas. Madrid : Libertarias/Prodhufi, 1996. P 834 Zan • En el parque de los osos. [Málaga] : Ayuntamiento de Málaga, Área de Cultura, 2001.       P 834 Zan • Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan . Madrid : Hiperión, 2004.  P 834 Zan •  Tictac tictac. Barcelona : Carena, 2010. P 834 Zan • Yo vivía aquí : 1989‐2012. [Viladecans] : Playa de Ákaba, 2012. P 834 Zan 

 Assaig  

• The Bee Gees : la importancia de ser un grupo pop. Madrid : Júcar, 1998.  78(Bee) Zan • Willy DeVille : el hombre a quien Rosita robó el televisor. Lleida : Milenio, 2003.  

             78(DeV) Zan  Novel∙les  

• Nadie ama un hombre bueno. Girona: Quadrivium, 2008. N Zan • Tarde, mal y nunca. Barcelona : Saymon, DL 2009. N Zan • No llames a casa. Barcelona : RBA, 2012.  N Zan • Yo fui Johnny Thunders. Barcelona: RBA, 2014.  N Zan 

WEBGRAFIA 

• Web de l’autor  • Entrevista a El Pais     

   

18

  JUAN MIÑANA   DADES BIOGRÀFIQUES  Va néixer a Barcelona el 1959.   Va  iniciar  la  seva carrera  literària molt  jove, el 1979  amb  la publicació de Vespre de  festa, escrit en  català, en prosa poètica.  El 1985  va obtenir el primer i tercer guardó en el premi de relats “Ciudad de San Sebastian”. Als  25  anys  va  escriure  la primera novel∙la,  en  clau  satírica,  La Claque, publicada  el 1986  per  l’editorial  Seix Barral,  però  no  va  ser  fins  el  1991  amb  la  publicació  de  El Jaquemart, que va obtenir el reconeixement de  la crítica  i el gran públic.   El 1992 va reunir els seus relats en el volum Última sopa de rabo de la tertulia España.   El 1996 va publicar  la segona novel∙la La playa de Pekin  i el 2009 Hay  luz en casa de Publio Fama. També ha publicat dues obres d’assaig: Noticias del mundo real (1999)  i El mono cansado: reflexiones sobre publicidad (2003). Col∙labora habitualment en premsa escrita i radio i ha fet crítiques de llibres de viatges.   RESSENYA DE LES SEVES NOVEL∙LES  

 La Claque. Barcelona: Seix Barral, 1986  Una  sàtira  sobre  una  escola  de  palmeros,  ambientada  en  la Barcelona  dels  anys  de  la  Exposició  Universal  de  1888.  Els personatges  de  la  novel∙la, massa  atordits  per  poder  distingir  la realitat de  les al∙lucinacions,  semblen viure una  il∙lusió de progrés similar a la de la Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992.  

 

19

   El Jaquemart. Barcelona: Seix Barral, 1991 

 na  ambiciosa  recreació  de  la  Barcelona  dels  s.XVIII, 

l

 playa de Pekin. Barcelona: Planeta, 1996 

na  història  contemporània,  amb  una  platja  en  primer 

ay luz en casa de Publio Fama. Barcelona: RBA, 2009 

 ublio Fama és un  jove humil que viu a  la Barcino romana. El 

 

 

Uprotagonitzada  per  un  rellotger  que  luita  contra  el  temps.  La pesta assola Barelona en els últims temps del regnat de Felip IV. Bonaventura  Deulocrega, mestre  en  arts  i medecina  arriba  a l’hospital de la Santa Creu disposat a treballar contra l’epidèmia. Allà coneix un personatge enigmàtic  i savi,  Juan de Ameno, un rellotger del rei que ha demanat asil a  les càmeres privades de l’hospital  per  concebir  el  que  serà  el  seu  darrer  projecte:  un jaquemart o autòmat de bronze per a la torre de la catedral.  

  La Uterme, una Barcelona tendre de barris durs  i un quadre del pintor Nonell de un paisatge sòrdid titulat La platja de Pekín. És  la descripció d’un barri oblidat de Barcelona, una platja prop de  l’actual Vila Olímpica on en el  segle passat es van instal∙lar  unes  quantes  famílies  xineses  que  havien  arribat dels  Estats  Units  per  construir  el  tren  entre  Barcelona  i Mataró.    H 

Pseu afany de coneixement el porta a assistir a   les classes dels patricis d’amagat,  i  la  seva  intel∙ligència  fa que aprengui més ràpidament  que  ningú.  Això  el  converteix  en  el  narrador  de notícies  de  la  ciutat.  L’arribada  d’un  legionari  amb  mala reputació  a  qui  lliuren unes  terres  inútils  i  gairebé menjades pel mar, fa agitar l’ordre social i inquieta la família patrícia que ostenta el poder  local, el que desemboca en un seguit d’actes turbulents dels que Publio serà alhora relator i protagonista.   

 

 

20

    

           DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR 

arrativa 

• La Claque

                        A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA     N  

. Barcelona: Seix Barral, 1986.  N Min • El Jaquemart. Barcelona: Seix Barral, 1991.  N Min • La playa de Pekín. Barcelona: Planeta, 1996.  N Min • Hay luz en casa de Publio Fama. Barcelona: RBA, 2009.  N Min • Última sopa de rabo de la tertulia España. Barcelona: Edhasa, 1992.  N Min 

 

ssaig 

• Noticias del mundo real

 A 

. Barcelona: Tusquets, 1999.  N Min  

EBGRAFIA 

• Pàgina a la wikipedia

      W 

 

RDL. Revista de libros. Revista on‐line especialitzada en literatura.n.33 •  

• rticles escrits per l’Autor  A  

  

        

21

                      

                                                   TERESA SOLANA 

DADES BIOGRÀFIQUES

                                    

 

eresa Solana va néixer a Barcelona l’any 1962. Llicenciada en Filosofia i traductora de 

  Tprofessió, es va donar a conèixer com a escriptora  l’any 2006, quan  la  seva primera novel∙la, Un crim  imperfecte, va assolir un  important èxit de crítica  i públic  i va rebre el premi Brigada 21 a  la millor novel∙la negra  catalana de  l’any.  Els dos personatges principals d’aquest llibre, la parella de bessons detectius Eduard i Borja, protagonitzen també  la seva següent novel∙la, Drecera al paradís, que es va publicar  l’any 2007  i va confirmar  Teresa  Solana  com  una  de  les  noves  veus més  innovadores  del  gènere policíac actual. La seva particular barreja d’humor, intriga i crítica social assoleix noves fites  amb Negres  Tempestes,  novel∙la  guanyadora  del Premi  Crims  de  Tinta 2010   primera  aventura  de  la  sotsinspectora  dels  Mossos  d’Esquadra  Norma Forester. També el 2010 va aparèixer el recull de contes  et casos de sang i fetge i una història d’amor I l’any passat va arribar a les llibreries L’hora zen, una nova investigació dels  bessons  Eduard  i  Borja,  que  aquest  cop  s’hauran  d’enfrontar  amb  una complexa trama relacionada amb el món de les teràpies alternatives.  

iS

 

  

22

    

RESSENYA DE LES SEVES OBRES 

Un crim imperfecte. Barcelona: Edicions 62, 2007.   

  seus 

 portat 

opeculiar.

recera al paradís. Barcelona: Edicions 62, 2007.  

arina  Dolç,  una  coneguda  escriptora  de  best‐sellers,  és 

e  la  societat  literària 

 

“El meu  germà Borja no es diu Borja. Es diu Pep. Elscognoms  tampoc  no  són Masdéu  Canals  Sáez  de  Astorga. Tots dos ens diem Martínez, per  la banda del pare,  i Estivill per la de la mare. És clar que ningú no n’està al corrent que som germans. Germans bessons, per més inri. Per no saber‐ho  ni  tant  sols  ho  sap  la  meva  dona”.  Tot  i  que  no s’assemblen en res l’Eduard i en Borja són bessons.  L’ Eduard és apocat, assenyat  i d’esquerres, però hauna  vida  massa  convencional  que  comença  a  passar‐li factura.  El  Borja  és  un  home  de  món,  somiatruites  i  de dretes,  que  sap  com  treure  profit  de  les  febleses  i  els assumptes  tèrbols dels  rics. Després de quinze anys de no ciar-se per muntar una agència d'assessorament ben

 

veure’s  decideixen ass

 D Massassinada  a  l'hotel  Ritz  de  Barcelona  en  les  mateixes circumstàncies que  la protagonista de  la novel∙la amb  la qual acaba de guanyar un important premi. Aquella mateixa nit els mossos s'afanyen a detenir el qui sembla el principal sospitós, l'Amadeu  Cabestany,  un  escriptor  torturat  i  frustrat  que  ha quedat  finalista,  però  que  només  compta  amb  un  curiós testimoni de càrrec: un traductor absent amb greus problemes de  consciència.  L'agent  de  l'Amadeu,  però,  està  resolta  a demostrar  la  innocència  del  seu  representat  i  per  això demanarà  ajut  al Borja  i  l'Eduard,  dos  germans  bessons  que han fet de la picaresca el seu ofici i que de tant en tant fan de detectius improvisats al servei de  les classes altes. Peixos fora de  l'aigua,  les  delicades  situacions  que  viuran  en  el  si  dbarcelonina  els  obligaran  a  desplegar  tot  el  seu  enginy  per  resoldre  un  cas  que paulatinament  es  va  complicant.  Despietada  i  divertida,  Drecera  al  paradís  és  una sàtira sobre el món literari. Com ja va fer a Un crim imperfecte, Teresa Solana combina l'humor i la novel∙la negra per dibuixar un retrat crític de la societat contemporània, en aquest cas amb els escriptors com a protagonistes  

23

     Negres tempestes. Barcelona: La Magrana, 2010.   

eresa Solana s’endinsa al passat anarquista de Barcelona amb 

  als t

rmació 

 

sergent Gabriel Alonso han d’investigar  l’assassinat d’un catedràtic d’Història 

et casos de sang i fetge i una història d’amor. Barcelona: Edicions 62, 2010.   

Amb el mateix to  lleuger  i proper de  les seves obres anteriors, el recull de contes Set 

ts segles de sang, una història d’amor és  l’últim cas que clou el  llibre, perquè com diu  la dita també es pot “morir d’amor”.

 Tla novel∙la negra com a coartada i, per primer cop, a través d’un personatge femení com a protagonista: la Norma Fosterer. Aquesta  novel∙la  rendeix  homenatge  als  anarquistes  ibrigadistes  internacionals que  arribaren  a Barcelona duran   la Guerra Civil,  ja que  l’autora va decidir parlar sobre  la Memòria Històrica quan el seu escrit va començar a tenir forma.   La  Norma  Fosterer  és  una  senyora  “peculiar”,  de  foantropològica  que  decideix  ser  investigadora  d’homicidis.  La seva  família  també és poc convencional, doncs el seu marit és un metge forense, té una filla okupa que en realitat és neboda mare és una hippy,  i  la seva àvia es va casar amb un brigadista 

anglès. Ella  i el 

del seu marit;  la seva

Contemporània, Francesc Parellada, que està vinculat a una coneguda família catalana. S’ocupen del cas, però  la  investigació amb prou  feines avança  fins que  relacionen  la mort de Parellada amb un homicidi succeït un parell de setmanes abans  i amb unes memòries en què es descriu el dur clima moral i material de la postguerra espanyola.    S

casos  de  sang  i  fetge  i  una  història  d’amor  presenta  un  recorregut  per  diferents èpoques  amb  uns  lladres  i  serenos molt  originals  i  divertits: des d’uns fantasmes, que atemorits per uns possibles crims, es converteixen  en  detectius  (La  importància  dels  vincles familiars) fins a un vampir que veu usurpada  la seva  identitat (El que compta és la intenció) o un homo sapiens que investiga el primer assassí en sèrie de la prehistòria. Els baixos fons del districte  vell  ‐fa  uns  anys  Barri  Xino  i  avui  el  Raval‐,  no  han canviat gaire des del segle XIX i el de les putes continua éssent l’ofici  més  antic  del  món,  però  elles,  assassines...  mai! (Districte Vè). També de perversos maltractadors  (Feina  feta no fa destorb) i d’inexperts enxufats n’hi ha hagut tota la vida i potser més dins del món de  l’art del segle XX  (Natura morta 41). Però  la  gran  incògnita és  saber que ens espera el  segle XXI, potser un assassí a  l’espai?  (Rosa d’abril)  I després de  tan

24

    a casa de les papallones. Barcelona: La Magrana, 2014‐01‐24                                      l  jardí  d’un  antic  casalot  ocupat  del  barri  barceloní  de  Vallcarca  ha  aparegut  el 

cadàver  d’una  noia.  La  sotsinspectora  dels  Mossos na  trucada  incòmoda 

perquè hi vagi de seguida. La investigació porta la Norma a 

  m  

’hora zen: un crim refinat. Barcelona: Edicions 62, 2011 

ls germans detectius Borja i Eduard es disposen a rebre al seu espatx d'opereta una clienta molt especial, Teresa Solana, que 

àpies alternatives ambientada a  la part alta de Barcelona. Però per 

a

ari en una operació de 

L  A

d’Esquadra  Norma  Forester  rep  u

submergir‐se en  l’entorn de  la víctima:  les empreses on va treballar, el marit,  la  seva  illor  amiga...  La  crisi, que  ho amara  tot,  ha  convertit  un món  quotidià  en  un  caldo  de cultiu de possibles delictes, on el bé  i el mal no es destrien del tot. Però el cas és més delicat del que sembla, i tenint‐hi una  filla  implicada,  la Norma  faria bé de no barrejar‐s’hi.  I mentrestant,  un  accident  a  l’aeroport  del  Prat  amb centenars  de morts  fa  que  no  pugui  comptar  amb  el  seu marit Octavi, que és metge  forense  i que  inesperadament es retroba una antiga amant que li complicarà la vida. 

      L

Edestà  escrivint  una  novel∙la  sobre  la  moda  de  les  ter

un  contratemps  inesperat  els  dos  germans  es  veuran embolicats en una conspiració d'espionatge  internacional que estarà  a  punt  de  costar‐los  la  vida.  Al  mateix  temps  que l'encàrrec  de  l'escriptora  els  obliga  a  freqüentar  un  exclusiu centre  de  meditació  anomenat  L'Hora  Zen  i    investigar l'enrevessat assassinat d'un metge homeòpata. Borja  i Eduard se  les  hauran  de  veure  amb  la  CIA,  amb  un  comissari  dels Mossos d'Esquadra que els  té  clissats  i  amb  la  seva mateixa  inaixò, per sobreviure a la crisi, el Borja ha decidit fer d'intermeditràfic d'antiguitats...     

competència.  I,  a  tot 

  

25

 

              

              OCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR 

                      A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA  

Un crim imperfecta

               D     • . Barcelona: Edicions 62, 2007.  N Sol  Un crimen imperfecto.•  Random House Mondadori, 2008.  N Sol  Drecera al pardís• . Barcelona: Edicions 62, 2007.  N Sol  Atajo al paraiso• . Barcelona: Grijalbo, 2008.  N Sol • Set casos de sang i fetge i una història d’amor. Barcelona: Edicions 62, 2010.  N Sol • L’hora zen: un crim refinat. Barcelona: Edicions 62, 2011.  N Sol • Negres tempestas. Barcelona: La Magrana, 2010.  N Sol 

EBGRAFIA 

Bloc de negraycriminal

      W  •  

Bloc de la biblioteca Ca n’Altamira a Cerdanyola del Vallès

        •    

Avanç editorial: Teresa Solana (comentari sobre la seva manera d’escriure i les 

       •

seves característiques literàries)  

     

     

26

   

 

 

                                                                 

DAD

 

  

                                     XAVIER B. FERNÁNDEZ     ES BIOGRÀFIQUES  

Va   a Barcelona, on resideix actualment i va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col∙laborat i col∙labora amb diversos mitjans 

ns. Ha treballat als diaris 4 Cantons i Diario de Terrassa i a les revistes Ajoblanco, Fotogramas  i Vivir en Barcelona entre d’altres. Va formar part del 

guionista de 

 

néixer

catalans i llatinoamerica

staff de la revista El nuevo cojo, una publicació de Nova York en llengua espanyola, des de quasi els seus inicis fins que es va deixar de publicar. Entre el 2006 i el 2009 va ser redactor en cap de  la  revista Comercio e  industria de  la Madera. També ha  treballat com a il∙lustrador, dibuixant de story boards, descarregador de camions… Com a escriptor de ficció es va iniciar amb relats curts a la revista Badosa. És autor de les novel∙les Kensington Gardens  (Premi Novela de Carretera, 2004), El  sonido de  la noche, Un trabajo nocturno (Premi Rio Manzanares de novela, 2010) i El amante de la mujer árbol (Premi Fernando Quiñones de novela, 2013). També ha estat diverses  sèries  de  dibuixos  animats  per  a  televisió  (Detective  Bogey,  El  patito  feo, Bandolero) i de dos curtmetratges (El Foro i Celebración) i ha escrit una obra de teatre en català (Diògenes i Epicuri al parc).      

27

RESSENYA DE LES SEVES OBRES 

 on Gardens. Madrid: Badosa, 2000 Kensingt

Kensington  Gardens  és  la  recreació  de  la  fantasia juvenil  per  excel∙lència:  no  ser  adult,  detenir  els rellotges  i  accedir  al  territori  atemporal  de l’adolescència  perenne,  de  la  trapelleria  quotidiana, de  l’aventura  inesgotable.  Mentre  observa  la  col∙lecció  de  discs  dels    Clash  i escolta el ac del  cocodril que  cada  cop és més  a   tic‐tprop,  Wendy,  una  ex  homeless  dels    carrers lond mora  la  hi   viure  amb inencs  reme stòria  que  vaPeter, el nen  rebel que es va negar a  créixer perquè tot adult ha matat un nen, almenys un, i ell no va voler ser  el  s u  prop   assassí.  e iRecorda  el  seu  pas  per  una  Terra  de  Mai  Més  on 

traficava amfetamines i va ser  embre distingit de la banda dels Nens Perduts, també mconeguts  com  els  Fills  de  Margaret  Thatcher.  I,  sobretot,  recorda  els  somnis  de joventut,  la  rebeldia  col∙lectiva unyada   el  “N ure”  q llí  la  ir  enc   en o  Fut ue  aco a  d’una generació els sobrevivents de la qual es  convertiren en allò que havien rebutjat. 

 El sonido de la noche. Madrid: Martinez Roca, 2010 

Eric "Dutch" Heinrichs va ser en un altre temps un prestigiós ianista de jazz. Havia tocat amb Charlie Parker i amb Miles 

  i  Billie Holiday. Però fa deu anys que no s’asseu a un piano i recorre 

cil ocultar‐ 

ura organitzativa. Per un  anys  ‘50  i, a més, Dutch primer local de Barcelona 

pDavis  i  s’havia  emborratxat  amb  Thelonious Monk

el món amagant‐se en sòrdids hotels  i treballant en vaixells mercants, fugint de Nick “Moby Nick” Pappalardo, el gànster que havia estat amic seu però que, per causa d’una ofensa, li va destrossar les mans i ha posat preu al seu cap. El 23 de novembre de 1959, un dia després que el president Eisenhower  aterri  a Madrid  per  reunir‐se  amb  el  general Franco  en  una  trobada  històrica,  Dutch  arriba  amb  un passaport fals a Barcelona, pensant que  li serà fàse i passar desapercebut en aquest petit país europeu empobprincipal de  la història on  la Màfia no  té encara una estructhome negre no és fàcil passar desapercebut a  l’Espanya delscomença a freqüentar el recent inaugurat club Jamborée, el on s’efectuen  interpretacions regulars de jazz  i allà coneix un jove pianista que es diu Tete  i  a  la  Cèlia,  una  dona  amb  un  passat  dramàtic  amb  qui  inicia  una  relació sentimental. Animat pel Tete, Dutch torna a fer de músic i intenta emprendre una nova vida però els esdeveniments el faran enfrontar‐se al passat del que fuig des de fa tant de temps.  

rit i apartat de la corrent

28

  Un trabajo nocturno. Madrid: Calambur, 2010 

 dres a la nit, a punt d’acabar la jornada 

laboral,  al  cap  de  seguretat  de  la  família Masferré,  Ulises  Requena,  ex  policia,  ex lcohòlic,  ex  marit  i  ex  pare,  el  seu  cap  li 

b   

m 

  ada  recentment amb el premi de novel∙la Fernando Quiñones serà publicada l’abril d’aquest any per Alianza. arra la història de Liberto, un home a qui els seus ideals de justícia i el seu compromís mb els més desfavorits portarà a  la marginació  i al més absolut desarrelament  i que 

 a 

a 

  

Un diven

aencarrega un treball personal: trobar el seu fill, que s’ha em olicat en assumptes poc clars. Ulises  accepta,  no tant  pel  seu  cap,  sino  pels precs de  la dona d’aquest. Ulises  viurà  la  seva personal odisea  viatjant  al  cor de  les  tenebres de  la  Barcelona  fosca  i  tèrbola  del  criorganitzat, el  tràfec de drogues,  la prostitució  i el joc il∙legal.  

estat guardon

  El amante de  la mujer árbol, que ha

Naper sobreviure a la rutina tediosa del geriàtric decideix escriure les seves memòries.  La seva història comença quan als setze anys abandona el niu familiar per a participarla  revolta minera a Asturies el 1934 que va  ser durament  sofocada per  l’exèrcit. Per aquest motiu és  condemnat a  la pressó modelo de Barcelona. Durant  la guerra  civil espanyola s’enrola a la columna de Durruti i ho acaba perdent tot i exilinant‐se. La sevhistòria  finalitza  al  cor  de  l’Amazonia,  on,  unit  a  la  causa  dels  indis  aborígens,  conerixerà  la  dona  arbre,  un  ésser  extraordinari  que malgrat  la  seva monstruositat exercirà sobre Liberto una total fascinació.               

29

  

          DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR                        A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA    

   

• El sonido de la noche. Madrid: Martinez Roca, 2010.  N Fer  • Un trabajo nocturno. Madrid: Calambur, 2010.  N Fer 

   

EBGRAFIA 

• Web de l’autor

 

     W 

 

• Capitul 1 de Kensington Garden

  

 

 

 

                 

30

 

DADES BIOGRÀFIQUES

JOSÉ SANCLEMENTE  

 

Va  éixer  a  Barcelona.  És  economista  i  expert  en mitjans  de  comunicació. Ha  estat upo Z i conseller d’Antena 3 TV, president de la Asociación de 

 promotor i fundador del diari ADN i conseller de la Casa Editorial El Tiempo de Bogotá. Actualment és president de Imagina Media i es dedica a 

nçuda  abans  d’hora  i  que  cal  lluitar  per mantenir  un  bon  nivell  en  la ualitat del periodisme. Pensa que hi haurà canvis importants en els propers anys dins 

interessos. 

n

conseller delegat del GrEditores de Diarios Españoles;

l’assessorament  d’empreses  periodístiques.  És  soci  de  Rocaeditorial  i  membre  del Comité assessor del Grup La Información; President de Diario de Prensa digital, i editor de eldiario.es. Viu a Alella (Barcelona) i passa temporades a Nova York.  Tienes que contarlo és la seva primera novel∙la.  En aquesta obra, escrita en forma de thriller policiac, Sanclemente  fa una radiografia de  l’actual panorama dels mitjans de comunicació.   A  l’actualitat, el sector està patint una crisi radical. El  febrer del 2012 es va tancar El Público    i el desembre del 2011, ADN. Sanclemente considera que  la patronal  s’està donant  per  veqels grans grups mediàtics. Possiblement es produiran aliances que potser avui no ens esperem. A més, alguns diaris no poden seguir existint perquè no hi ha prou mercat pels més de 170 que hi ha a l’actualitat. Cal  que  l’empresa  periodística  sigui  independent  per  tenir  credibilitat.  Avui  això  és difícil perquè  les empreses periodístiques estan molt endeutades  i sotmeses a molts 

31

   

 

RESSENYA DE LES SEVES OBRES 

 

 

e contarlo. Barcelona: Roca, 2012.   

En el marc de la crisi del periodisme, la mort d’un professional de  la  informació  posa  al  descobert  com  els  qui  detenten  el oder controlen les nostres vides a través de les xarxes socials. 

arez,  Krugman, 

vestigat per  l’inspector Julián Ortega, un policia enemic dels 

n

ei  decidida  que  acabaràKrugman. Treballarà enreestructuració de plan nim i on el director fa sforços inútils per recuperar els seus lectors mentre l’editor mostra molt poc interès 

n el context d’una crisi econòmica amb retallades en els serveis àsics  i entre constants protestes al carrer del personal sanitari er  la  privatització  dels  hospitals,  dels  funcionaris  de  justícia, 

l,  l’inspector  Julián rtega,  de  la  brigada  d’investigació  criminal  de  Barcelona, 

Tienes qu

p L’assassinat  del  periodista  Belarmino  Sucorresponsal  a  Nova  York  durant  uns  quants  anys,  i  el professional més influent del diari El Universal, que pertany al grup  de  comunicación  més  gran  del  Estat  espanyol,  és inmètodes que utilitza  la policia  científica.  L’inspector es veurà pressionat pel propietari del grup de comu icació i pel govern, que està a pocs mesos de les eleccions. 

lló, redactora de succesos de l’Universal, és una dona intuïtiva   arriscant  la  seva  vida  en  la  investigació  de  l’assassinat  de  aquest cas amb les limitacions que té un diari en crisi i en plena tilla, un ambient enrarit on regna el desà

 La periodista Leire Cast

epel diari.    No es lo que parece. Barcelona: Roca, 2013 

 Ebpeducació  i  cents  de  col∙lectius  en  generaOs’enfrontarà  a  l’assassinat  d’un  pretigiós  psiquiatra  mentre passava consulta a un dels principals banquers del país.  

    

32

 

                   DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR                          A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA    

 

    

 • Tienes que contarlo. Barcelona: Roca, 2012.  N San  • o es lo que pareceN . Barcelona: Roca, 2013.  N San   

WEBGRAFIA   

Bloc de l’autor

    

• .                

 e El Pais 25/5/2012 

• Entrevista                

 

     

 

    

 

    

   

33

  

                    

DAD

                                                          ANDREU MARTIN     ES BIOGRÀFIQUES    

Va   a Barcelona el 9 de maig de 1949. Llicenciat en Psicologia, encara que mai va t, es va iniciar com a escriptor a la Barcelona dels anys seixanta 

publicant  guions  de  còmics  per  a  l’editorial  Bruguera  i  des  de  llavors  no  ha  parat d’escriure. A  partir  de  1979  comença  a  ser més  conegut  per  les  seves  novel∙les  de gènere negre, la primera de les quals va ser Apren i calla (1979) i un any més tard, amb 

néixerexercir professionalmen

Prótesis va guanyar el Premi Círculo del Crimen. Aquesta va ser posteriorment portada a la pantalla per Vicente Aranda amb el títol Fanny Pelopaja (1984). Ja el 1987, amb una  considerable  collita de novel∙les negres per a adults,  col∙labora amb  Jaume  Rovira,  també  escriptor  de  còmics  i  junts  creen  al  detectiu  adolescent Flanagan, de qui  s’han publicat  fins ara dotze novel∙les. La primera de  la nissaga No demanis llobarro fora de temporada va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 1989. A partir del 2007 ha decrescut la seva producció infantil i juvenil i s’ha centrat més en narracions per a adults, sobre tot dins el gènere negre.  

34

Ha guanyat diversos premis d’importància. A més dels ja esmenats, ha rebut tres cops elPremi Hammet, que

  es  concedeix  cada  any durant  la  Setmana Negra de Gijón per  la 

 òtica Espera, ponte así (2001) ha 

stat guardonada amb el premi La Sonrisa Vertical. El 2011 va rebre de l’Ajuntament de 

U TROBAR                       A LES BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE 

• Ai, que em faig pipí!.

Asociación  Internacional de Escritores Policíacos; el 1992 va guanyar el premi alemanyDeutsche Krimi Preis. Fins i tot la seva única novel∙la ereBarcelona el premi Pepe Carvalho, en reconeixement a la qualitat de tota la seva obra. Acaba  de  rebre  el  Premi  de  Novel∙la  Ciutat  d’Alzira  2014  per  Les  escopinades  dels escarabats  (Bromera) que  retrata  la Barcelona de  la  crisi des del  gènere negre  i  s’ha publicat en plena celebració del festival BCNegra.                             DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODE

  

 Barcelona : Barcanova, 1994.  I** Mar 

• Alfagann és Flanagan. Barcelona : Columna, 1997.  JN Mar 

• Amb els morts no s'hi juga. Barcelona : Columna, 2004.  N Mar 

• L'Amic Malaspina. Barcelona : Columna, 1995.  JN Mar 

• Els Amos del paradís. Barcelona : Edebé, 2005.  JN Mar 

• Au, emboliquem la troca!. Barcelona : Edebé, 2006.  JN Mar 

• Barcelona connection. Barcelona : La Magrana, 1996.  N Mar 

• Barcelona tràgica. Barcelona: Ediciones B, 2009.  N Mar 

r.• Bellíssimes persones : no t'apropis a l'assassí, et podria sedui  Barcelona : 

Barcanova, 2000.  N Mar 

• El Blues de la ciutat inversemblant. Barcelona : Edebé, 2009.  N Mar 

• El Blues de la setmana més negra. Barcelona : Edebé, 2007.  N Mar 

• rtal. El Blues del detectiu immo Barcelona : Edebé, 2006.  N Mar 

• El Bruixot No. Barcelona : Barcanova, 1994.  I** Mar 

• Cabaret Pompeya. Barcelona : Edicions 62, 2011.  N Mar 

• Els Caçadors de pumes. Barcelona : Columna, 1996.  I*** Mar 

• Califòrnia Barbie. Barcelona : Edebé, 2012.  JN Mar 

• El Carter truca mil vegades. Barcelona : La Magrana, 2003.  JN Mar 

• Cero a la izquierda. Madrid : Anaya, 1997.  JN Mar 

• Chats. Alzira : Algar, 2008.  JN Mar 

35

• Cicatrius de 1714. Alzira : Bromera, 2013.  JN Mar 

• El Com del crim. Barcelona : Columna, 2011.  N Mar 

• Com escric : les regles del joc. Badalona : Ara Llibres, 2012.  80.8 Mar 

• Com vam caçar el monstre de Frankenstein. Barcelona : Columna, 2001.  I** Mar 

• Com vam caçar l'Home del Sac. Barcelona : Columna, 2000.  I** Mar 

• Com vam caçar l'home‐llop. Barcelona : Columna, 2000.  I** Mar 

• Com vam caçar la Cosa del Pantà. Barcelona : Columna, 2001.  I** Mar 

• Con los muertos no se juega. Argentina : Umbriel, 2005.  N Mar 

• Cop a la Virreina. Barcelona : Rosa dels vents, 2004.  N Mar 

• Corpus delicti. Barcelona : Planeta, 2002.  N Mar 

• Crims d'aprenent. Barcelona : Timun Mas, 1987.  N Mar 

• De tot cor. Alzira : Bromera, 2008.  N Mar 

• Deixeu‐me en pau. Barcelona : Columna, 1986.  N Mar 

• El Día menos pensado. Barcelona : Verticales de bolsillo, 2008.  N Mar 

• El Diablo en el juego de rol. Zaragoza : Edelvives, 2002.  JN Mar 

• El Diari vermell del Flanagan. Barcelona : Columna, 2007.  JN Mar 

• Drac de paper. Barcelona : La Magrana, 1992.  JN Mar 

• Em diuen Tres Catorze. Barcelona : Cruïlla, 2005.  JN Mar 

• Emma es "encantadora". Barcelona : Glénat España, 2006‐2008.  IC Mar 

• El Eslabón de cristal. Madrid : Anaya, 2010.  I*** Mar 

• Espera, ponte así. Madrid : Tusquets, 2005.  N Mar 

• Flanagan 007. Madrid : Anaya, 2003.  JN Mar 

• Flanagan Blues Band. Barcelona : Columna, 2002.  JN Mar 

• Flanagan de luxe. Barcelona : Columna, 2005.  JN Mar 

• Flanagan Flashback. Barcelona : Columna, 2009.  JN Mar 

• El Gos del senyor Gris Marengo. Barcelona : Barcanova, 1994.  I** Mar 

• Gregorio Miedo y Medio. Madrid : Espasa Calpe, 2003.  I*** Mar 

• La Guerra dels minúsculs. Barcelona : Cruïlla, 2001.  I*** Mar 

• Hat Trick. Barcelona : Edebé, 2008.  N Mar 

• Història de mort. Barcelona : Alrevés, 2012.  N Mar 

• L'Home que tenia raor. Barcelona : Edicions 62, 1997.  N Mar 

36

• Ideas de bombero. Barcelona : Edebé, 2005.  JN Mar 

• Impunidad. Barcelona : Planeta, 2005.  N Mar 

• Infern forestal. Barcelona : Molino, 1986. I*** Mar 

• Jesús a l'infern. Barcelona : La Magrana, 1990.  N Mar 

• Jesús en los infiernos. Bilbao : Flamma, 2011.  N Mar 

• Jo tampoc em dic Flanagan. Barcelona : Columna, 2006.  JN Mar 

• Joc de claus. Barcelona : Columna, 2004.  N Mar 

• Jutge i part. Barcelona : Columna, 1996.  N Mar 

• El Llibre de llum. Barcelona : Columna, 1995.  I** Mar 

• La Mare invisible. Barcelona : Barcanova, 1991.  I** Mar 

• La Monja que va perdre el cap. Barcelona : Columna, 2005.  N Mar 

• Muertos de miedo. Madrid : Espasa Calpe, 2001.  I*** Mar 

• El Nen que era molt home. Barcelona : Barcanova, 1992.  I** Mar 

• El Nen que sempre deia sí. Barcelona : Barcanova, 1991.  I** Mar 

• No demanis llobarro fora de temporada. Barcelona : Columna, 2004.  JN Mar 

• No te'n rentis les mans, Flanagan. Barcelona : La Magrana, 1996.  JN Mar 

• Només Flanagan. Barcelona : Columna, 2007.  JN Mar 

• Piel de policía. Barcelona : Roca, 2006.  N Mar 

• Pops en un garatge. Barcelona : Columna, 1995.  JN Mar 

• Prótesis. Barcelona : La Otra Orilla, 2007.  N Mar 

• Si cal matar, matem. Barcelona : Columna, 2007.  N Mar 

• Societat negra. Barcelona : La Magrana, 2013.  N Mar 

• El Sueño eterno. Barcelona : Glénat, 2005.  C Mar 

• El Tercer de tres. Barcelona : Cruïlla, 2000.  JN Mar 

• Tots els detectius es diuen Flanagan. Barcelona : La Magrana, 1996.  JN Mar 

• Tres Pi erra. Barcelona : Cruïlla, 1999.  JN Mar 

• Tres Pi erre que erre. Madrid : SM, 2000.  JN Mar 

• Vampiro a mi pesar. Madrid : Anaya, 1999.  JN Mar 

• Els Vampirs no creuen en Flanagans. Barcelona : Columna, 2007.  JN Mar 

• El Vell que jugava a matar indis. Barcelona : Cruïlla, 2000.  JN Mar 

• El Vendedor de humo. Madrid : Anaya, 2011.  I*** Mar 

37

• Veritats a mitges. Barcelona : Empúries, 2000.  JN Mar 

• El Viejo que jugaba a matar indios. Madrid : SM, 1996.  JN Mar 

• Visto y no visto. Madrid : Espasa, 2002.  I*** Mar 

• Wendy ataca. Alzira : Algar, 2009.  JN Mar 

• Xats. Barcelona : Columna, 2005.  JN Mar 

• Yo tampoco me llamo Flanagan. Madrid : Anaya, 2006.  JN Mar 

• Zero a l'esquerra. Barcelona : La Magrana, 2005.  JN Mar 

 

   

EBGRAFIA 

• Web de l’autor

   W  

 

 a wikipedia 

• Pàgina  

ó d’escriptors en llengua catalana  

• Web de l’associaci   

• Blog de l’escriptor  

• Presentació de la darrera novel∙la: Els escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua  

                

38

                    

                VÍCTOR DEL ÁRBOL                                           

ADES BIOGRÀFIQUES

  D  

ascut a Barcelona el 1968, és  llicenciat en història per  la Universitat Autònoma de arcelona.  Després  d’abandonar  el  seminari  va  treballar  com  a mosso  d’esquadra urant  vint  anys,  entre  el  1992  i  el  2012.  També  col∙laborà  durant  dos  anys  al 

alunya sense barreres (Ràdio Estel. ONCE). l 2006 va guanyar el Premi Tiflos de novel∙la amb   El peso de  los muertos  i va quedar 

 

pea, atorgat per  la 

 NBdprograma radiofònic CatEfinalista del VII Premi Fernando Lara el 2008 amb El abismo de los sueños (no publicada).El  2011  va  publicar  La  tristeza  del  samurai,  que  ha  estat  un  èxit  nacional  i internacional, s’ha traduït a una desena de  llengües  i ha rebut diversos premis, entre ells Le Prix du polar Européen 2012 a  la millor novel∙la negra europublicació francesa Le Point, al Festival de Novel∙la Negra de Lyon, a l’abril del 2013 le Prix QuercyNoir i el juny del mateix any el premi Tormo Negro. Aquest any ha publicat Respirar por la herida. “Soy el hijo mayor de una familia numerosa. Mis padres  llegaron a Barcelona cuando todavía no era una ciudad olímpica ni posmoderna. Mi padre fue boxeador, legionario y  mil  cosas  más.  Mi  madre  es  una  mujer  menuda,  silenciosa  y  de  una  increíble inteligencia emotiva. Ella nos  impuso  ir cada día a  la biblioteca del barrio, para poder trabajar por las tardes limpiando. A  los  14  años  quise  ser misionero,  gracias  a  un  sacerdote  de  barrio,  el  Pare  Adell. Gracias  a  él  ingresé  en  el  seminario  diocesano  de Nuestra  Señora  de Montealegre, durante los que son, sin duda, los mejores años de mi vida: de compañeros, de   

39

  estudios, de vivencias.  Interno,  lejos de  casa, donde otros veían prisión yo encontré libertad. Me enamoré de una chica, y a los dieciocho años le pregunté a Dios si podría aceptar a un sacerdote  incapaz de respetar el celibato. Esa misma pregunta se  la hice al rector del  Seminario, Monseñor  Prats,  y  la  respuesta  fue  que  no,  así  que  abandoné mis estudios y me puse a buscar  trabajo. Un día vi a un policía Nacional en  la calle. Una madre  estaba  abofeteando  salvajemente  a  su  hijo  pequeño.  El  policía  se  bajó  del patrulla, detuvo a la madre y se sentó en la acera con el niño. Parece ridículo, pero eso me  hizo  pensar.  Quise  ser  policía,  o  algo  por  el  estilo.  Me  gradué  como  Mosso d'Esquadra en el 92, el año mágico de Barcelona... ¿quién podía dejar de soñar con un futuro mejor? La Escuela, la escolta en el domicilio de Pujol, El Palau de la Generalitat, la  Protección  de  Menores,  mil  destinos  que  han  ido  dejando  un  cierto  poso  de desengaño, pero ¿sabe? aún me acuerdo de ese policía nacional, y gracias a él  sigo creyendo en mi trabajo al margen de  ideologías o políticas que cambian cada cuatro años.”        RESSENYA DELS LLIBRES DE L’AUTOR 

l peso de los muertos. Madrid : Castalia, 2006  E Novembre  1945:  Nahum  Márquez  va  a  morir  al  patíbul. Novembre 1975: Lucía  torna a Barcelona des de  l’exili amb  les cendres  del  seu  pare  i  amb  els  fantasmes  que  la  esclavitzen. Franco agonitza, i amb ell una Espanya que encarna el comissari Ulisses,  disposat  a  una  darrera  batalla  amb  la  seva    pròpia decrepitud,  a mans  d’una  Espanya  emergent,  la  de Gilda  i  els seus  amics que  no  li  deuen  res  al  passat    tret  de  potser,  una pàtina de  romanticisme.  La  trobada entre  Lucía  i el  comissari, temuda però  inevitable, enfrontarà dos mons, el dels   vius  i el dels  morts que viuen a les seves espatlles.  El peso de los muertos és una història sobre la memòria i sobre la manera en que construïm el passat segons ens convè. L’autor, Víctor  del  Árbol,  ha  obtingut  per  aquesta  obra  el  VIII  Premio Tiflos de novel∙la.  

 

 

 

 

40

41

a tristeza del samurai. Barcelona : Alrevés, 2011  

Extremadura  1941  /  Barcelona  1981 Dues trames que transcorren   de forma paral∙lela; una a Extremadura  l’any 1941;  l’altra a Barcelona el 1981. Un crim  comès  durant  la  postguerra  espanyola  té 

s generacions de  la  família Alcalá  i en  aquells  que  s’han  creuat  en  les  seves  vides  durant 

ys.  seg

 e  

r   ∙l

npares i els nets els dels avis.   Respirar por la herida. Barcel 

personatges de la novel∙la d’aquest autor, que lluny de transitar  pel  camí  fàcil  del  seu  relatiu  èxit,  obtingut sobretot  a  França,  torna  a  fer  una  proposta  poc 

rama narratiu actual. Una estructura clàssica  de  narració,  combinant  les  diferents  històries 

a e

ola mort d’un ésser estimat, de sArgelia i la guerra d’alliberació,clandestins de xinesos, pel∙lículde  grup,  amb  la  fascinació veritablement monstres?. Les f

L

conseqüències en  tre

quaranta  an Complots,  restos,  assassinats, tortures,  violència  masclista,  són  alguns  ingredients d’aquesta novel∙la. Amb un estil descriptiu però no per això  lent,  l’autor va narrant ls fets  i de mica en mica es van  encreuant  els  personatges  de  les  dues  trames, mentre  es  va  introduint  en  la  psicologia  de  cadascun d’ells.    El  esultat és  una magnífica  novel a  d’intriga  i investigació,  de  sentiments  i  rancúnies,  d’amor  i  odi, d’ambició  i  dolor,  d’hipocresia  i  sobretot  de  culpa,  una eració en generació, on els fills  hereten els delictes dels  

ona : Alrevés, 2013  

“L’atzar  és  també  una  forma  de  justícia”,  diu  un  dels 

lacra que es transmet de ge

habitual en el pano

creuades  d’uns  personatges  que  sabem  com  són  pel que  fan,  però  sobre  les  que  l’autor  o  es  resisteix  a explicar‐nos les històries que els han dut fins aquí. Han tingut oportunitat de recórrer un altre camí, i potser hi hagi  la  possibilitat  de  reiniciar.  ¿Podri   haver  stat d’una  altra  manera,  pot  haver‐hi  un  altre  futur?. Novel∙la dura, però on hi ha també  lleialtat  i principis. Els de les clavegueres, però, al cap i a la fi, principis. No és el Mal qui  transita aquesta novel∙la, però  les  seves pàgines són plenes de maldat  i desesperança. Es parla ral dels poderosos, del dolor obsessiu però vivificant de upervivència; és a dir, de viure sense seguir vivint.   un besavi nazi de sang jueva, música i tradicions, tallers es úniques i sexe pagat; pinzellades de color en el retrat dels  monstres  que  habiten  entre  nosaltres.  ¿Són erides supuren sempre. No es tanquen fins que el lector 

tanca el llibre”.  Paco Camarasa  

de perversions, de la doble m

                           DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR 

                     A LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA 

• El peso de los muertos.

 

 

 Madrid: Castalia, 2006.  N Arb 

La tristeza del samurai. Barcelona: Alrevés, 20• 11.  N Arb 

• Respirar por la herida. Barcelona:  Alrevés, 2013 

 

 

 

EBGRAFIA

 

 

 

W  

• Web de l’autor

 

 

• Blog de l’autor 

acions de l’autor al blog periodista digital el 05/05/2006• Declar  

• Web de l’editorial Alrevés. Sinopsi de Respirar por la herida 

ta Prótesis. Abril del 2013• Entrevista. Revis  

E. 5/2/2013• Entrevista a RTV  

  

   

 

 

     

42

     

                                                                                                              Matías Néspolo 

                         

 DADES BIOGRÀFIQUES   

 Matías  Néspolo  va  néixer  a  Buenos  Aires  el  1975  i  es  va  llicenciar  en  Lletres  a  la 

s. A principis del 2001, uns mesos abans de la crisi financera viatjar a Barcelona i s’hi va quedar. 

s  dedica,  sobretot,  al  periodisme  cultural,  encara  que  també  fa  altres  activitats  al oltant de l’escriptura (treballs editorials, classes d’escriptura,...). a col∙laborat en diverses revistes literàries: Lateral, Letras Libres, Letra Internacional, 

erses  antologies  i  el 

e matar a un  gato, ha estat un  èxit de  la 

ESSENYA DE l’OBRA DE L’AUTOR 

Universitat de Buenos Airei política del seu país va EvHQué  leer,  etc.  Ha  coordinat  el  suplement  cultural  Tendències  de  El  Mundo  de Catalunya. Actualment col∙labora amb aquesta publicació  i  fa  crítiques  literàries a  la revista Quimera i El Periódico de Cataluña. El  2005  va  publicar  el  seu  primer  llibre  de  poemes,  Antologia  seca  de  Green  Hills (Emboscal).  També  ha  publicat  contes  que  han  aparegut  en  div2008 va participar en el polèmic volum d’assaig Odio Barcelona (Melusina). També  ha  editat,  amb  la  seva  germana,  Jimena  Néspolo,  l’antologia  La  erótica  del relato. Escritores de la nueva literatura argentina (Adriana Hidalgo). La  seva primera novel∙la,  Siete maneras dcrítica. 

    R

43

  Siete maneras de matar a un gato. Barcelona : Los Libros del Lince, DL 2009 

ria  material  i oral  dels  habitants  d’una  barriada  del  sud  de uenos  Aires,  La  Zavaleta,  un  dels  llocs  més 

La  primera  frase  de  la  novel∙la  és  el  seu  títol: 

gat

perque  de  vegades  resulta  difícil 

                      DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR                       A LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA   

• Siete maneras de matar a un gato

És  la  crònica  cruenta  de  la  misèmBperillosos de la capital argentina.  

“Hay siete  formas de matar a un gato”...”pero a la hora de  la  verdad  solo hay dos maneras, por las buenas o a la brava”, diu El Chueco,i segueix la descripció detallada de com es desnuca un    i es prepara per ser menjat. “Fa una setmana que no menjo carn” diu.  Amb aquest  inici  l’autor ens  situa en un univers de violència extrema, on les víctimes no són gats, sinó  persones,  moltes  d’elles  adolescents,  com els dos protagonistes, el Gringo  i el seu colega El Chueco, que roben  i maten a canvi de quasi res, nens que es droguen, adults que viuen del tràfic i la prostitució i policies corruptes. El  ritme  de  la  novel∙la  és  ràpid,  trepidant,  la  tenrealista  que  s’ha  inclòs  un  glosari  de  termes compendre l’argot dels personatges. 

 

sió  és  constant  i  el  llenguatge  tan 

 

  

. Barcelona : Los Libros del Lince, DL 2009.  N Nes • Seven ways to kill a cat. London : Vintage Books, 2011.  NE• Set

 Nes  te modi di ammazzare un gatto. Roma : Socrates, 2012.  NI Nes • Sep  façons de tuer un chatt . Paris : Magnier, 2012.  NF Nes  

 

 

44

WEBGRAFIA

Entrevista amb l’autor. Abril 2012

•  

• Crítiques de la novel∙la a El Cultural 

 

Article a la revista Prótesis •  

                  Dossier elaborat el febrer del 2014 

     

 

   

      

45