AUTORS MODERNISTES

• JOAN MARAGALL.• VÍCTOR CATALÀ. • SANTIAGO RUSIÑOL

COM SÓN ELS ARTISTES MODERNISTES?

• -Burgesos, iconoclastes, combatius, bohemis, ambiciosos i cultes, pintors (Ramon Casas), literats, arquitectes (Antoni Gaudí), músics (Enric Morera).

• -Són fills de la burgesia, rics amb hàbits refinats i estil. Volen trencar amb els designis professionals paterns (la botiga, la fàbrica) i seguir la vocació artística, perquè són amants de l´Ideal, enfront del materialisme social.

• -Introdueixen els autors teatrals Ibsen i Maeterlinck, el filòsof F.Nietzsche, el músic Richard Wagner .

• -Van vestits amb barret d´ales amples, vestit balder, cabells llargs i greixosos i pipa. Són joves, catalanistes, seriosos, els agrada fer esport, van a exposicions, estrenes, concerts, conferències, viatgen a París, llegeixen i escriuen en revistes catalanes, són esquerrans ( " de paraula", perquè respecten els valors catòlics), passegen en grup per les Rambles, organitzen homenatges i festes...

JOAN MARAGALL"(...) vaig acabar el Batxillerat i vaig començar a ésser infeliç. (...) Vaig ser bruscament arrencat de davant dels llibres i col·locat davant de la tauleta del treball en la indústria a què venia destinat, i posat, en cert modo, en la condició de poc més que un aprenent. El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l'estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia, al mateix temps que mos setze anys m'entregaven en cos i ànima a l'adoració, a la idolatria de quantes dones de bona presència passaven davant mos ulls i una espècie de misticisme per la Naturalesa s'anava filtrant dins meu”. (Joan Maragall Notes autobiogràfiques. A: Gabriel Maragall (1988). Joan Maragall: esbós biogràfic. Barcelona: Edicions 62)

BIOGRAFIA• Va néixer a Barcelona l’any 1860 en una família burgesa que tenia

un negoci tèxtil.• No es va voler incorporar a l’empresa i fer-se’n càrrec. El seu pare,

finalment, li va permetre estudiar la carrera de Dret.• La vida d’estudiant universitari li va permetre relacionar-se amb

els intel·lectuals del moment.• Va alternar les classes amb les conferències i les tertúlies, l’estudi

d’idiomes (alemany) i la lectura dels escriptors europeus de l’època.

• Maragall va iniciar la seva tasca periodística l’any 1890. Va col·laborar al Diario de Barcelona, i a les revistes modernistes l’Avenç i Pèl i Ploma. Són importants els seus articles d’opinió. Són articles crítics i compromesos amb la societat de l’època. I gràcies a les seves traduccions va donar a conèixer els autors europeus més importants del moment.

• Va morir a Barcelona l’any 1911.

LA TEORIA DE LA PARAULA VIVA DE JOAN MARAGALL

ÉS LA SEVA TEORIA POÈTICA. EL POETA HA D’ESPERAR EL MOMENT D’INSPIRACIÓ I ALESHORES

UNA VEU INTERIOR LI DICTARÀ ELS VERSOS DEL POEMA. LES PARAULES QUE SORGEIXEN AIXÍ SÓN AUTÈNTIQUES. UN COP ESCRIT EL POEMA AQUEST NO ES POT REVISAR PERQUÈ LA

COMPOSICIÓ PERDRIA L’ESPONTENEÏTAT. LES PARAULES S’HAN D’ESCRIURE TAL COM RAGEN. Més val que la paraula trenqui el motlle, que

nosaltres les paraules" deia Joan Maragall.

ELOGI DE LA PARAULA VIVA• Maragall va exposar la seva concepció sobre:– La creació poètica (Elogi de la paraula, 1903)– El concepte de l’art (Elogi de la poesia, 1907)

• La poesia per Maragall ha de tenir 3 condicions:

- Espontaneïtat- Puresa- sinceritat

• Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen la vida i la bellesa a través de la paraula que es converteix en poesia després de contemplar-la.

• Maragall proposa:- Les paraules vives dels grans poetes- La poesia popular com a suprema escola de poesia.

• I menysprea:- La poesia pensada després de grans reflexions.

CONCLUSIÓ

Teoria maragalliana: - La poesia és una forma de coneixement de la

vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi entendre la bellesa en el món.

- Aquesta emoció neix de la percepció del món a partir dels paisatges o escenes.

- La comunicació es farà traslladant les formes del món a les formes de la poesia.

LA SEVA POESIA• EN GENERAL LA SEVA POESIA VOL TRANSMETRE OPTIMISME.• FINS I TOT EN ELS POEMES ON HI APAREIX EL PATIMENT I

L’ANGOIXA, MARAGALL SAP PLASMAR-HI UNA ACTITUD VITALISTA I POSITIVA.

• EN ELS SEUS POEMES PARLA DEL PAISATGE, ELS COSTUMS I LES FESTES, ELS MITES I ELS HEROIS DE CATALUNYA.

• POESIES, DE 1895, SERÀ EL SEU PRIMER LLIBRE. • VISIONS I CANTS, PUBLICAT EL 1900, ÉS L’EXEMPLE D’UNS

POEMES AMB UNA LLENGUA ALLUNYADA DE LA RETÒRICA.• DURANT ELS ANYS FINALS DE LA SEVA VIDA, EL POETA

TORNARÀ A SER L’ARTISTA COMPROMÈS AMB LA SEVA SOCIETAT, I CRÍTIC AMB ELS FETS DE LA SETMANA TRÀGICA.

• LA SEVA ÚLTIMA OBRA SERÀ EL CANT ESPIRITUAL.

LA NOVEL·LA MODERNISTA. VÍCTOR CATALÀ

• Els problemes dels novel.listes modernistes són aquests:

no hi ha editorials, ni públic, ni llengua normativitzada, no tenen tradició (només Narcís Oller), no són professionals (viuen del periodisme, publiquen

narracions curtes als diaris), no tenen crítics que els aconsellin, com feien Yxart i Sardà

amb Oller, el seu tarannà és antisocial... Les conseqüències són que

només fan contes curts i cadascú té un estil individual. Les primeres novel.les (Solitud i Els Sots feréstecs) foren primer contes curts editats en revistes, que després es distribuïren en capítols breus i formaren novel.les, de capítols força autònoms. També solen escriure prosa poètica, sense capítols trabats.

• -La novel.la modernista és més descriptiva que narrativa (hi ha poca acció).

VÍCTOR CATALÀ-CATERINA ALBERT

BIOGRAFIA• Cateria Albert i Paradís va neixer 1869 i va morir el 1966.• Coneguda amb el sobrenom de Victor Català va participar en el moviment

del modernisme.• Inicià la seva carrera literaria molt jove, col·laborant en l'Almanach de

l'Esquella de la Torratxa, on hi publica els seus primers poemes.• Al 1898 és va presentar al Jocs Florals d'Olot amb el poema “Lo llibre nou”

i el monòleg “La infanticida”• Comença a utilitzar el pseudònim de Victor Català que és el nom d'un

personatge de “Calzer d'amargor”

• Al 1901 va publicar el seu primer llibre titulat “Lo cant del mesos” i un recull de monòlegs.

• Al 1902 fa un recull de Drames rurals, que són els contes més negres i punyents de la seva obra.

• Entre 1904 i 1905 treu a la llum la novela“Solitud” amb la qual obté gran reconeixement.

• Al 1926 publica la seva ultima novel·la tutulada “un film”

• A la postguerra treurà un recull de narracions en castellà i un recull de proses literaries

SOLITUD• Novel·la escrita per Víctor Català i

publicada en fulletons a la revista Joventut .

• És una novel·la modernista, moviment literari i artístic present a Catalunya.

• Les tensions entre l'individu i l'entorn constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat molt ben estructurada i treballada.

• L'autor situa el lector en la muntanya.

• Un dels trets característics d’aquesta novel·la és el llenguatge, viu i expressiu.

ARGUMENT• Autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat, de la Mila.• La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial, el seu

marit es un home gandul i amb poca personalitat.• La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional,

tenint relacions personals amb altres personatges, sobretot amb el Pastor. • Aquestes relacions marcades per la busca de l'amor i el desig de formar

part d'alguna cosa.• El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la

novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.

PERSONATGESMila:• És una noia jove, sana i ben dotada. • Viu a la muntanya. Al principi és molt insegura, s'ha casat amb en Maties per

no estar sola, no estava enamorada.Maties:• És molt covard, gandul i passa de tot. • La seva feblesa l'ha fet ajuntar amb l'Ànima i agafa molts dels seus defectes.Pastor:• Té 64 anys, físicament és petit. Té una vida interior molt intensa. • Recrea un món nou a través de les fàbules i li permeten viure la vida amb una

serietat diferent que les altres persones.• Ajuda a la Mila en qualsevol problema que tingui. • Persona dotada per dominar la paraula.

Anima:• Personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. No sap ni parlar. • Busca la realització del seu desig sexual.Baldiret:• Sempre va amb el pastor. • Sempre surt a la novel·la fent accions.Arnau:• Se sent atret per la Mila, semblava molt honrat i noble, però la Mila es

dóna compte de la incapacitat de l'Arnau per entendre que la mila vol llibertat.

DRAMES RURALS• Drames rurals, es una obra de Víctor Català publicada l’any 1902. • És un recull de dotze drames • formen part del ruralisme simbòlic • El tema central de l’obra és el matrimoni.• En primer lloc, Víctor Català analitza ens els tres primers drames els

problemes de marginació• En segon lloc, a partir de Daltabaix, l’autora relata les conseqüències

fatals que significa per al gènere femení adaptar-se a la vida conjugal• giren entorn a la figura de la dona que busca en el matrimoni un refugi,

sota la tutela masculina, per a no quedar marginada per la societat.

DRAMES RURALS• El primer drama, El Met de les Conques, • El Jaumet és rebutjat per tot el poble per ser bord i fill del• La seva mare, considerada bruixa, no rep cap mena d’auxili i mort pecat • Al quedar tot sol, el Met, només troba consol en la religió que descobreix

de la mà d’un predicador i decideix anar-se’n del poble per a fer penitència. Malauradament, caurà en una cova d’on no podrà sortir-ne mai més.

DRAMES RURALS• El segon drama, Idil·li xorc.• personatges marginats per la misèria econòmica i moral. Són un grup de

captaires inconscients• el Tit i la Laia que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es

troben. El capellà de primer moment no els vol casar però després canvia d’opinió per a no ocasionar un escàndol públic. El poble se n’assabenta i, seguint les tradicions, després de la boda els apedreguen amb tal brutalitat que acaben amb la vida del Tit.

DRAMES RURALS• A Parricidi veiem com una relació sexual fora del matrimoni desencadena

l’assassinat de la dona. • El Pau,l’amant de la Lena, pres d’un atac de gelosia decideix matar-la. • Un seguit de circumstàncies faran que la gent del poble inculpi el marit de

la Lena, el Felet.

• la Doloretes de Daltabaix que, sola i desemparada, va a formar part d’una família que l’humilia i l’explota.

• El personatge de l’àvia Pastora serveix per a anunciar el què passarà a través de les seves profecies. La Bel d’Agonia es veu obligada a confessar al seu marit Minguet a les portes de la mort que l’hereu és fill del metge

DRAMES RURALS• La dona no deixa de ser víctima ni a la vellesa com ho demostren les

narracions de Lavella i Nochebuena perquè a pagès, un vell xacrós que consum i no produeix és un censal.

• El recull es tanca amb L’Enveja, única narració que tracta de l’amor, als deu anys de matrimoni encara s’estimaven amb igual voluntat. Però aquesta vida idíl·lica que tenen els protagonistes es veu truncada per la societat que veu en l’absència de fills una tara.

• Drames rurals ens exposa la lluita contínua que té l’ésser humà contra dues forces immenses: la societat i la natura

EL TEATRE MODERNISTA. SANTIAGO RUSIÑOL

EL TEATRE

El teatre català del període modernista es va renovar moltíssim gràcies a la influència del teatre europeu del moment, especialment el que es feia a París.

Molts dels dramaturgs catalans opten per l’art per l’art. Totes les arts han d’intervenir en l’espectacle teatral. Els decorats, la música, la il·luminació, els efectes especials...han de tenir la mateixa importància que les paraules i els gestos.

SANTIAGO RUSIÑOL. BIOGRAFIA Va néixer a Barcelona l’any 1861. La seva família eren uns pròspers fabricants de teixit. Els pares van morir molt joves i Santiago anà a viure amb el seu avi

patern. L’avi el va educar perquè s’encarregués del negoci familiar. Però Rusiñol volia pintar i aquest fet el va enfrontar amb el seu avi. L’artista s’enfronta amb la societat.

El 1889 es va casar, però el matrimoni no va funcionar i tot i el naixement d’una filla, Rusiñol se’n va anar a París. És en aquesta època on es converteix en un artista bohemi: viu al marge de les normes i fins i tot consumeix drogues.

Durant les seves estades a Catalunya organitzà les Festes Modernistes de Sitges i freqüentava la cerveseria Els Quatre Gats.

Feia exposicions de pintura i escrivia. Durant els últims anys de la seva vida va viure retirat perquè la seva salut

era precària. Va morir l’any 1931 a Aranjuez.

És una comèdia que s’estrenà el 1917. Exemplifica els costums i els valors de la classe

burgesa. En aquesta obra la burgesia està representada per una

família de comerciants de Barcelona (el senyor Esteve), que durant quatre generacions han aconseguit ampliar el negoci familiar. Però en Ramonet no vol continuar amb el negoci. S’estima més ser escultor. Aquest fet provoca una gran crisi familiar perquè en Ramonet trenca la tradició familiar seguida per pares i fills durant anys.

L’auca del senyor Esteve• L'auca del senyor Esteve és una novel·la publicada el 1907,

de la qual es fa una versió escènica. Obra modernista, es el resultat de la fusió del quadre de costums del s. XIX i de l'auca.Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona.

• S'estructuren en tres parts: • La primera descriu el naixement, la infantesa,

l'aprenentatge i el casament de l'Estevet. • La segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i

és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci

• La tercera part és la reconciliació entre l'artista i la classe social a la qual pertany.

Tema• L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la

societat, problemàtica que visqué el mateix autor. El missatge de Rusiñol és molt clar: el reconeixement recíproc. D'una banda, l'artista (Ramon) ha d'agrair el suport econòmic de la classe social; de l'altra, el reconeixement crític i conscient de la burgesia (senyor Esteve) d'estar mancada d'una dimensió espiritual, però també d'haver sabut crear les condicions materials per les quals pot florir l'Art professionalment.

• Rusiñol ha sabut esquematitzar i essencialitzar la funció històrica d'una classe social, la burgesia, en el seu moment més àlgid. Un exemple es la figura del senyor Esteve personatge que encarna: seny, mesura, ordre, honradesa, puntualitat, perseverància... és el símbol de la classe a la qual pertany, la burgesia catalana, de la mateixa manera que Ramonet esdevé símbol de l'artista modernista.