FESTA MAJOR DE BORDILS - Celrà.cat · França es van parar al davant de Can Cinto, però s’hi...

P I N T U R A

Leonardo Alejo

E N T R E V I S T E S

Manela Blázquez Francesc Camps

44 E S T I U 2 0 0 7

FESTA MAJORDE BORDILSFESTA MAJORDE BORDILS

T E L E F O N S A M À

B O R D I L SAjuntament 972 490003Consultòri Mèdic 972 491177Casal d’Avis 972 491191Escola 972 490115Farmàcia 972 490012Llar d’infants 972 490533Parròquia 972 490067Pavelló Municipal 972 490565Casal 972 490704

C E L R ÀAjuntament 972 492001Cultura 972 493026Serveis Socials 972 492224Piscines 972 493030Biblioteca 972 494141Escola de Dansa 972 492631Ràdio Celrà 972 493003Cap 972 492500Escola l’Aulet 972 492305Farmàcia 972 492018Jutjat de Pau 972 494052Llar d’Infants 972 492452Parròquia 972 492082IES 972 492405Centre Cívic 972 493060

E N C O M ÚAigües, Prodaisa 972 202078Autobusos:Estació de Girona 972 212319Sarfa 972 201796Bombers:Informació 972 240908Urgències 085Consell Comarcal del Gironès:Servei de Català 972 213262Consorci Ambulàncies 972 410010Electricitat:Casas (L’Aurora) 972 201792Enher:Avaries 900 770077Informació 900333330Escombraries 972 250387Gas Girona:Avaries 900 394041Informació 900 303132Hospital Josep Trueta 972 940200Mossos d’Esquadra 088Protecció Civil Girona 972 418655Renfe Informació Girona 972 207093Urgències 972 213262Urgències veterinàries 972 218668Telefònica:Atenció al client 1004Atenció tècnica (avaries) 1002Telèfons del Punt d’Acollida:Bordils 972 490874Celrà 972 494052

H O R A R I S D E L C A P D E C E L R À

UUnniittaatt dd’’AAtteenncciióó aa ll’’UUssuuaarrii.. De dilluns a divendres, 8 a 20 hores.Per demanar dia i hora pel metge i/o infermera, truqueu a SanitatRespon: telèfon 990022 111111 444444, les 24 hores dels 365 dies de l’ any.Per parlar amb els professionals del CAP Celrà, telèfon 972 49 25 00.

MMeeddiicciinnaa ddee ffaammíílliiaa.. DR. ARTEMI ROSSELL: dilluns, dimarts, di-jous i divendres al matí. Els dimecres a la tarda.DRA. Mª JESÚS GELADO: dilluns, dimecres i divendres al matí.Els dimarts i dijous a la tarda.DRA. ROSA ARCEGA: dilluns i divendres a la tarda. Els dimarts idijous mig matí i mitja tarda. Dimecres matí.

IInnffeerrmmeerriiaa.. SR. JÚLIO GIL: de dilluns a divendres al matí.SRA. MARTA QUIRCH: de dilluns a divendres, de mig matí a mit-ja tarda.

PPeeddiiaattrraa.. DRA. PILAR MARTÍN: dilluns, dimecres i divendres a latarda. Els dimarts i dijous al matí.

IInnffeerrmmeerraa ddee ppeeddiiaattrriiaa.. SRA. FINA ROMANS: dilluns, dimecres idivendres a la tarda. Els dimarts i dijous al matí.

TTrreebbaallllaaddoorraa SSoocciiaall.. SRA. IMMA MARTÍNEZ: dimecres i diven-dres al matí.

OOddoonnttoollooggiiaa.. DRA. AGNÈS MINISTRAL: dimarts a la tarda. Di-jous al matí.Auxiliar d’infermeria: SRA. ESTER MATAMALA: dimarts a la tar-da. Dijous al matí.

LLlleevvaaddoorraa.. SRA. ISABEL ZEGARRA: dilluns matí i tarda, dimecresal matí.

GGiinneeccòòlleegg.. DR. SANTIAGO SEGUÍ: dijous a la tarda.

OObbsstteettrríícciiaa.. DRA. MAR CADIÑANOS: dimecres al matí.

EExxttrraacccciioonnss ((AAnnààlliissiiss ddee ssaanngg)).. Dimarts i dijous de 8:15 a 9:15 delmatí.

AAtteenncciióó CCoonnttiinnuuaaddaa.. Per atendre les urgències o problemes de sa-lut que no poden esperar a ser atesos pel seu metge de família, pe-diatre o infermera:De dilluns a divendres: de 15h fins les 24h.Els dissabtes, diumenges i festius: de les 8 del matí fins les 24h.

PPeerr aa uunnaa uurrggèènncciiaa vviittaall,, ttrruuqquueeuu aall 006611

S E R V E I S S O C I A L S

EEdduuccaaddoorraa ssoocciiaall.. EVA BARTOMEUBordils: Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdiaCelrà: Dimecres, de 10 del matí a 1 del migdia.

TTrreebbaallllaaddoorr ssoocciiaall.. EDUARD BASTERBordils: 1er i 3er dimecres de cada mes, de 10 del matí a 12 del migdia.Celrà: Dimarts, de 10 del matí a 1 del migdia.

OOffiicciinnaa dd''aatteenncciióó aa llaa ggeenntt ggrraann..Atenció al públic, dimecres de 4 a 9 del vespre i divendres de 9 a 14 h.Psicòlogues: MARIA ROSA COROMINA i MERCÈ BADOSA

DDiinnaammiittzzaaddoorraa dd''AAtteenncciióó aa llaa GGeenntt GGrraannAtenció al públic: dilluns dimecres i divendres de 5 a 8 de la tarda.MERCÈ CANDO

Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon de l'ajunta-ment, el 972 49 20 01.

A la resta de poblacions, per concertar hora de visita cal trucar al972 49 22 24. També podeu demanar hora personalment o bé pertelèfon al vostre Ajuntament.

R E P O R T A T G E F E S T A M A J O R D E B O R D I L S

A I G U A B A R R E I G

E S P O R T S

E X P R E S S I O N S L E O N A R D O A L E J O

H I S T Ò R I A J U G A R A S A C O

E N T R E V I S T A M A N E L A B L A Z Q U E Z

E N T R E V I S T A F R A N C E S C C A M P S

E N T R E T E N I M E N T S

A G E N D A B O R D I L S

44 EE SS TT II UU 22 00 00 77

4-11

12-25

26-29

30-32

33-34

35-37

38-40

41-42

43

Edita: ASSOCIACIÓ CULTURAL LA LLERA.Ctra. de Juià 48 -17460- CELRÀTelèfons: 972 49 30 26 o 972 49 41 41

CONSELL DE REDACCIÓ:Jordi Barrera i Coll, Carme Congost i Escura, Xavier Jou i Viola,Jordina Torró i Ferrer i Montse Vila Gotarra.

DISSENY: Xavier FontanèINFOGRAFIA I IMPRESSIÓ: Gràfiques Palahí, S.L.DIPÒSIT LEGAL: GI-737-96

La Llera del Ter no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels ar-ticles signats.

Amb la col·laboració de:

M E D I A M B I E N T R I E R A D E P A L A G R E T

Ara que són dies de Festa Majorvoldríem fer memòria d’aquellstemps passats en què les coses erendiferents: quan els envelats erenfets amb veles, quan es baixava afesta en tartana de mules i quan ataula hi havia, com a menjaexquisida, guisat de menuts.

Els més grans de Bordils recorden haver sentit aparlar –cap d’ells no ho recorda directament–que abans al poble es feien dues festes majors, l’u-na al nucli antic i l’altra a la carretera, una situa-ció que era herència de temps passats en què la ri-valitat entre els dos sectors era ben viva. Però comque això no és manera de començar un escrit so-bre la Festa Major, encara que formi part de lahistòria, nosaltres ho deixarem de banda. Hem

Un repàs ala històriade les festesmajors deBordilsDELS ANYS 20 ALS ANYS 90

E S T I U 2 0 0 7

4


Les pubilles d'una antiga Festa Major de Bordils.

Ballada de sardanes a la plaça del poble.

volgut fer memòria a partir de principi de segle,i per fer-ho hem hagut de remoure arxius escritsi orals, aquests darrers de carn i ossos: els bordi-lencs i les bordilenques que ara són grans o moltgrans i llavors eren el jovent del poble, els que or-ganitzaven i gaudien la festa.

Per a aquest escrit hem disposat de la col·labora-ció impagable d’en Quim Congost, propietaridurant molts anys del bar Sipi; d’en Quim Font,memòria incombustible i col·laborador en l’or-ganització d’alguna de les festes; i de tres genera-cions de la família Sau, o sigui de Can Cinto de lacarretera: la Quimeta Sau (germana d’en Jacint),la Josefina Sau i la Isabel Sau (nétes d’en JosepSau i filles d’en Jacint) i la Lídia Grabulosa (fillade la Josefina). Volem agrair-los la paciència quehan tingut amb nosaltres i les hores que ens handedicat per fer plegats aquest esforç de memòriai posar dates i llocs als records.

La primera fita remarcable que trobem desprésde remenar tot el paperam que ens ha caigut a lesmans ha estat el document de constitució de laSociedad Recreativa Ateneo Bordilense, signatl’any 1927 davant notari. Aquesta entitat tenia laseva seu on ara hi ha el taller de fusteria, al costatdel bar Cinto, i es va crear amb l’objectiu se-güent: “crearse lazos de amistad más estrechosentre sus asociados a cuyo efecto organizará bai-les, conciertos y otros espectáculos decorosos du-rante los días de la fiesta mayor, días 24 y 25 deagosto y en otros días que previamente acuerde lasociedad como por ejemplo, la celebración debailes los domingos”.

És a dir, en realitat aquesta associació era una co-missió de festes. Se’n podia fer soci tothom quevolgués, sempre que fos veí de la localitat, i hi ha-via diferents categories de preus segons l’estat ci-vil de la persona –els solters pagaven més que els

E S T I U 2 0 0 7

5

El joc de trencar l'olla va ser un dels jocs de cucanya més populars de les festes majors.

casats–. L’entitat tampoc no tenia cap mania a l’-hora de determinar com s’hi havia d’anar guar-nit: “siempre procurando vestir con la máximalucidez según permita la situación económica”.

Vuit bordilencs van ser els impulsors d’aquestainiciativa, un dels quals era en Josep Sau. L’Ate-neo va durar bastants anys, i després de la guerrava continuar amb un altre nom. Durant aquestsanys la junta de l’Ateneo era mixta, és a dir, enformaven part gent de la carretera i gent del po-ble, i van ser els organitzadors de la festa durantmolts anys. La Festa Major es feia un any a la ca-rretera i un any al poble, sempre al voltant delsdos cafès: el de Cal Tet al poble, i el de Can Cin-to a la carretera. Els més grans recorden que lla-vors les sardanes es ballaven al mig de la carrete-ra, i quan venia un cotxe, que ja era estrany, s’ha-via d’aturar fins que s’acabava de ballar.

Cal Tet era en aquells moments una de les boti-gues més importants del poble. Estava al carrerAmple –ja se’n deia així– o carrer dels hostals.Era, com els establiments d’abans, un lloc poliva-lent: hi havia botiga, magatzem, al dalt un cafè itambé una sala que es feia servir de teatre i perballar. Durant una època s’hi havia fet ball cadadiumenge, i per la Festa Major es ballava allà a fo-ra. No hi havia cap plaça ni res, simplement esfeien els balls a prop de llocs on la gent poguésanar a fer el trago. Aquest era el criteri per triarels espais.

I per triar els dies de la festa el criteri era encaramés clar. Tal com queda recollit en el documentde creació de la societat Ateneo, els dies de la Fes-ta Major eren el 24 i el 25 d’agost. Sempre. La fes-ta durava dos dies, si queia entre setmana, o tres,si coincidia amb el cap de setmana, però mai noes canviaven els dies.

Durant la guerra no es va pas aturar l’activitat ala sala de ball. Evidentment en va quedar condi-cionada, però es van seguir fent balls. La Quime-ta recorda perfectament que es ballava, perquèdurant “la reculada”, com diu ella, el 1939, unacolla de soldats republicans que fugien cap aFrança es van parar al davant de Can Cinto, peròs’hi van quedar poca estona, ja que poc desprésvan arribar els avions i van bombardejar tot eldarrere del pati. Llavors ella era molt petita, peròdiu que mai no ho ha oblidat.

Anys 40

L’any 40 a Can Cinto, seu de l’Ateneo, s’hi va ferun cinema, que durant uns anys va gestionar enJacint Sau. A part de cinema, a vegades s’hi feiateatre, i també balls. I no va ser fins a l’any 1958que es va fer la famosa Pista Sau, encara a lamemòria de la major part dels bordilencs coml’espai tradicional de les festes majors.

Els anys 40 l’orquestra Principal de Terrassa veniaa tocar a Bordils, tot el dia, per 900 pessetes. LaPrincipal de la Bisbal, que llavors ja era el millordel millor, costava 1.500 pessetes, i llogar l’envelat,2.500 pessetes. Ho hem trobat documentat en unspapers que guarda la Josefina i en els quals s’hi po-den trobar ingressos i despeses tan curiosos comun concepte de despeses del vint per cent, per“subsidio al combatiente [...] 640 pesetas”.

L’envelat d’aquells temps era realment un enve-lat, és a dir, un espai quadrat o rectangular cobertamb una vela que no era impermeable. Als cos-tats hi havia els palcos, i a terra un panyo, una te-la. Quan plovia i la gent hi ballava al damunt espodia sentir el xip-xap de l’aigua a sota de la mo-queta. I si havia plogut gaire es posaven un parell

E S T I U 2 0 0 7

6


Preparant el cremat durant el concert d'havaneres que es

celebrava a la pista Sau, durant la dècada dels anys 70.

de carros de boll a sobre de les basses, per eixu-gar-les, i llestos! El boll és la pellofa que queda delblat, un cop segat i després de batre’l. Durantaquells anys l’envelat es va parar a molts llocs di-ferents: al darrere de Can Cinto, darrere el Casaldel poble, en un lloc que en deien els Oms, al’hort d’en Mitjà o al mig de la plaça del poble.

D’aquestes festes, tothom en recorda el concert-vermut, que es feia al matí-migdia, abans d’anar adinar. Era un dels actes més populars i concorre-guts de la festa. Llavors es convidava la família aldinar de Festa Major, i aquest era un bon momentper fer gana fins a l’hora de la manduca, així quela gent anaven ajuntant taules i s’asseien en grupsgrossos, de fins a 20 o 30 persones, per prendre al-guna cosa. Els homes bevien vermut –a granel,per descomptat–, i les dones prenien una gasosa,que és el que hi havia llavors, o més endavant unacitrònia, xarop de fruita barrejat amb aigua.

I llavors, com deien abans, “A taula i al llit, al pri-mer crit”. Tothom cap a casa a dinar. A les casesde pagès miraven d’engreixar algun animal ambqualsevol cosa i se solia matar un xai grosset, de12 o 13 quilos net, per fer l’àpat festiu. El pollas-tre, ni somiar-lo; era una carn que es pagavamolt, i si algú en tenia els portava a vendre. A CanCinto, a l’hostal, feien també el dinar dels músics,i recorden que per la festa es menjava rostit o ve-della amb bolets, però el que tenia més requestaeren els guisats de menuts, és a dir els colls, lespuntes de les ales i les potes dels pollastres, elsànecs i les oques, guisats amb salsa. I de primer,sempre, per dinar i per sopar, hi havia una micade brou i verdura, per triar.Durant aquests anys encara organitzava la festa lacomissió mixta poble-carretera d’en Quim deCal Tet i els Sau.

Anys 50 i 60

No va ser fins a mitjan anys 50, després que l’en-velat ja s’havia muntat alguna vegada al darrere deCan Mitjà, en comptes de Cal Tet, que la festa esva començar a fer al davant del bar d’en QuimCongost, Can Sipi, al bell mig del poble, a la plaça.

E S T I U 2 0 0 7

7

Jocs infantils al carrer Ample. Les curses de sacs i els altresjocs es solien celebrar el darrer dia de la festa major.

Una imatge dels concerts que es celebraven a la pista Sau.

El famós joc del pal encerat. A la foto, la versió més mo-derna del joc, el fanal del mig de la plaça amb els dos po-llastres que s'havien d'agafar a la punta.

En Quim s’hi va passar tota una vida, al bar Sipi.Explica que aquest nom del bar, tan escatològic,de fet ve del seu sogre, que es deia Principi i perabreviar li van començar a dir Sipi, i així li vaquedar... D’aquests anys en conserva molt bonsrecords, i també la memòria d’haver-se fet unsfarts de treballar de campionat durant els dies dela festa, tota la família. Hi havia dies que els deCan Sipi feien només un àpat i a vegades eren les3 de la nit quan es podien entaular.

Ara sembla que no pugui ser, però en realitat lafesta s’acabava també a hores intempestives. Erencap a les 3 de la nit quan l’orquestra parava de to-car. Eren temps diferents: la festa no era de les au-toritats, sinó del poble, l’alcalde ni tan sols hi in-tervenia, i la gent, que no anaven gens sobrats dediners, pagaven per anar als balls i als espectacles.I llavors els diners que es feien amb la festa esdestinaven a muntar altres festes o a arranjar unaplaça, tal com es va fer un dels anys que van or-ganitzar la festa els de Can Sipi.

La comissió de festes d’en Quim Congost estavaformada per una colla de quatre o cinc matrimo-nis joves i va durar sis anys, o sigui que la van or-ganitzar tres vegades, i per tant els de la carreteratres vegades més.

Llavors hi va haver un impasse de dos anys en quèes van fer càrrec de la festa els del Casal, un grupde joves que integraven el grup de teatre Art Bor-dilenc i que tenien la seu al Casal, un antic ma-gatzem de vi que van llogar i on feien cinema i te-atre els diumenges, de franc o a preus molt po-pulars.

I a mitjan anys 60, pel que hem trobat probable-ment l’any 1968, va ser quan l’Ajuntament va fer-se càrrec de l’organització de la festa, amb col·la-boració amb la Pista Sau. La presentació del pro-grama del 65 fa servir aquestes paraules perexaltar l’esperit festiu d’aquells dies: “La Comi-sión de Fiestas no ha reparado en medios paraque la actual Fiesta Mayor sea digna continuado-ra del rancio abolengo de que disfruta y para queno desmerezca ni un ápice de la fama de que go-za en el ámbito comarcal [...]”.

A partir de l’any 1968, en els programes s’especi-ficava que l’organitzador de la festa era l’Ajunta-ment, i que els actes es feien repartits entre la Pis-ta Sau, la Plaza Nacional (o sigui l’actual plaça delpoble, a Can Sipi) i el Casal (on es feia el cinema).Les orquestres Janio Marti, Els Montgrins i l’A-moga van ser habituals durant aquells anys. Apartir del 69 van començar a sortir en el progra-ma els partits de “balonmano”, i això s’ha conser-vat fins al present.

Dels 70 en endavant

L’any 1970 van passar dos fets destacables: l’un,que durant la festa es va jugar un partit d’hand-bol internacional (concretament amb l’Stapa deLambach, d’Àustria), i l’altre, que la festa es va ferper primer cop uns dies que no tocava, els 21, 22i 23 d’agost. A partir d’aquell moment això va serbastant habitual. El 1971 va sortir el primeranunci publicitari dins el programa de la festa,només un i a la última plana: el del Banco de laPropiedad y Comercio, concretament de la sevasucursal a Celrà, a la carretera de Palamós, 53.

Exposicions i altre tipus d’activitats culturals,mostres de dibuix i de treballs manuals infantilsno surten als programes de la festa fins al 1972.Aquell any a Bordils hi tocaven La Principal de laBisbal i l’Orquestra Maravella, o sigui, com sem-pre, dues orquestres de primer nivell, seguintamb la tònica de qualitat que sempre ha marcatles programacions. Un any després, el 73, trobemper primera vegada una actuació específicamentjuvenil, i la discoteca Silver passa a formar partdels espais festius durant uns quants anys. L’ac-tuació estel·lar que va tenir l’honor d’obriraquesta nova etapa va ser la del “ídolo de la ju-ventud, Juan Erasmo Mochi”.

Llavors eren molt populars també els jocs i lescucanyes per a infants. En Josep Congost, germàd’en Quim, n’era un dels màxims impulsors, l’à-nima de la festa per als més menuts. S’organitza-ven jocs com els de trencar l’olla, afaitar globus,les curses de cintes amb bicicleta i, per als mésgrans, les estirades de corda i el joc del pal ence-

E S T I U 2 0 0 7

8


rat. El capítol dels jocs és tan ric que donaria perfer un altre article, però només a tall de mostradirem que aquest joc del pal encerat consistia aaconseguir remuntar un pal per agafar un parellde pollastres que s’hi lligaven al capdamunt. Enèpoques més modernes es feia al fanal de la plaça.

El 1975 és un any especialment important enaquest recorregut per totes les festes, ja que va co-mençar a organitzar la festa la Juventud Bordi-lense, o sigui el jovent, que aquell any van sortiral programa anunciats en castellà, no cal dir-ho.En aquests nous programes s’hi nota una certaintenció de reforçar el sentit més popular de lafesta, amb noves activitats i més protagonismedels anuncis publicitaris, almenys per la quanti-tat. No podem posar els noms de tots els que vanformar part d’aquesta entitat, però en represen-tació de tots ells podem dir que els tres primerspresidents del jovent de Bordils van ser en JosepFerrer, en Jordi Carreras i en Josep Puig.

L’any 1976 va sortir el primer programa de la fes-ta de Bordils escrit en català, que incloïa una breuressenya sobre la història del municipi i un escritd’opinió política. També va ser el primer any enquè es publicà l’estat de comptes complet d’in-gressos i despeses; va ser l’inici d’una època queva destacar per la seva transparència en aquestsentit.

El 79 s’estrenà a Bordils la pel·lícula La guerra dela galaxias, i l’any següent, el 1980, en sessió denit “clasificada S y rigurosamente para mayoresde 18 años”, arribà a Bordils la pel·lícula escàndolEl último tango en París.

Els anys 80 va continuar en la mateixa línia, i perdescomptat amb el jovent com a organitzadors.De fet això no ha canviat mai més, de maneraque aquesta entitat fa ara més de trenta anys quees fa càrrec de la festa. Durant tots aquests anys esva anar publicant rigorosament el balanç de lafesta, a vegades amb guanys, a vegades amb peti-tes pèrdues, però sense cap xifra remarcable. Po-dem dir només que la que va tenir majors ingres-sos va ser la de l’any 1980, justament una de lespoques festes en què va tocar l’orquestra La Prin-cipal de Bordils, i que va acabar amb un superà-

vit de 121.000 pessetes. I la que va tenir pèrduesmés grans va ser precisament la de l’any següent,el 1981, en la qual es van perdre 42.000 pessetes.Hem de dir, però, que en aquesta hi devia haveralgun moment d’una petita “crisi”, ja que l’any1981 el jovent preguntava, a través d’una enques-ta repartida amb el programa, si calia un replan-tejament, almenys en alguns punts de l’organit-zació. Sembla que es discutia si calia fer la festagratuïta per als forasters o si era millor que con-

E S T I U 2 0 0 7

9

Un grup de joves a l'envelat de l'any 1944, al costat decan Mitjà del carrer Ample.

Joc de trencar l'olla. A la foto hi surt en Josep Congost,conegut popularment com en Pitu de Ca l'Ànec, que vaser durant molt anys organitzador dels jocs i activitatspels infants.

E S T I U 2 0 0 7

10


En la imatge podeu veure alguns dels integrants actuals del Jovent de Bordils. Aquesta entitat fa més de trenta anys que se’n facàrrec de l’organització de la Festa Major del poble i d’altres actes com la cavalcada de reis o la festa petita.

tinués pagant tothom. L’any 1985 va ser el darrerque es va fer la festa a la Pista Sau; a partir del1986 ja es va fer a l’actual espai, a la Pista Vella.

La història dels anys 90 i endavant formaria partja de la nostra història més recent, i entre d’altrescoses ja no tenim més espai per explicar-la. Pot-ser l’any que ve ens hi atrevirem. I aprofitant l’a-vinentesa us demanem si us plau que si algú devosaltres ha detectat en aquest article alguna da-da errònia o si teniu alguna altra dada addicional

que us sembli que pot ser interessant, ens la feuarribar a la revista; ho podeu fer, si voleu, a travésdel vostre ajuntament. Potser la farem servir enun altre escrit.

Aquest article ha estat realitzat pel col·lectiu deredacció de la revista La Llera del Ter i va dedicatmolt especialment a totes les persones que hanfet i fan possible cada any la Festa Major, orga-nitzant-la, com a col·laboradors o simplementparticipant-t’hi.

Programes de la festa major d’altres anys.

E S T I U 2 0 0 7

11

Programaciófesta major de

Bordils 2007

L’objectiu principal de L’Animal a l’Esquena ésinstaurar vincles i connexions entre creadors, pen-sadors i públic de manera que el centre es puguiconvertir en un lloc compartit dins d’un marcd’investigació de la pràctica artística basada en elcos. L’Animal a l’Esquena vol reflectir la necessitatactual de la pràctica contemporània de les arts dedefinir un marc crític; un refugi temporal en elqual la diversitat sigui reconeguda i acceptada.

L’Animal a l’Esquena presentaSites of Imagination (Llocsd’Imaginació)

Sites of Imagination és un projecte internacio-nal dut a terme per cinc equips artístics de dife-rents àmbits (arts visuals, arts escèniques, ar-

quitectura i dramatúrgia) que han estat treba-llant conjuntament en la investigació sobre laciutat mediterrània i el procés i creació de dife-rents propostes artístiques entorn de la relaciócos/ciutat.

El projecte el formen una xarxa de cinc organit-zacions a cinc països europeus i mediterranis, ca-dascun dels quals donarà suport a un equip ar-tístic: Alkántara (Lisboa), Bunker (Ljubljana),Carovana (Cagliari), L’Animal a l’Esquena(Celrà, Girona) i L’Officina (Marsella). Durantels darrers mesos cada equip ha estat treballanten l’elaboració i creació d’un projecte sobre el te-ma cos/ciutat en dues ciutats d’un país no euro-peu del Mediterrani: Beirut i Istanbul. Aquestprojecte té el suport del Programa de la UE Cul-tura 2000, l’European Cultural Foundation i l’A-ECI (Ministerio de Asuntos Exteriores).

12

L’animal a l’EsquenaLA CREACIÓ COM A PROFESSIÓ

13

L’equip artístic de L’Animal a l’Esquena està for-mat per Elena Albert, German Jáuregui, Ixiar Ro-zas i Idoia Zabaleta, amb la col·laboració de ToniCots i Moare Danza.

Calendari d’aquesta activitat:

• Del 4 al 23 de setembre: residència de tots elsequips de Sites of Imagination a Girona.

• Dia 5 de setembre: trobada de treball a L’Ani-mal a l’Esquena.

• A partir del dia 6: desenvolupament dels diver-sos processos de treball dels diferents equips alCentre Cultural La Mercè, en col·laboració ambel Centre de Formació Teatral El Galliner.

• Del 19 al 22: exposició, vídeos a la carta i troba-des al Centre Cultural La Mercè.

• Dies 20 i 21 de setembre: estrena internacionali presentacions dels cinc projectes artístics deSites of Imagination. De les 19 h a les 23 h alCentre Cultural La Mercè i a la capella de SantaLlúcia. Gratuït.

• Dia 22 de setembre: celebració anual a L’Animala l’Esquena. Per a més informació: 972 49 26 34/ [email protected].

• Del 23 setembre al 21 d’octubre: Gira de Sites ofImagination a Marsella, Lisboa, Cagliari i Ljubl-jana.

MACAPD - Màster en laPràctica de les ArtsContemporànies &Disseminació(www.ma-cap.net)

Inici: Primers d’octubre. L’Animal a l’Esquena– Fundació Universitat de Girona: Innovació iFormació

El Master in Contemporary Arts Practice & Dis-semination (MACAPD) és resultat de la col·labo-ració internacional en xarxa de cinc institucions:Dartington College of Arts (Regne Unit); L’Ani-mal a l’Esquena, Celrà – Universitat de Girona(Catalunya); Piet Zwart Institute-Willem de Ko-oning Academy, Rotterdam (Països Baixos); Vil-

nius Dailes Akademija, Vilnius (Lituània); iMASKA – Nova Gorica University (Eslovènia).

El MACAPD té una durada de 2 anys completsde dedicació (segons els acords de Bolonya: 120crèdits ECTS), i es caracteritza per emfatitzar ladocència i la investigació vinculades als àmbitsde l’escriptura, l’art visual, la performance, el te-atre, la coreografia i el comissariat. En aquest en-torn de col·laboració en xarxa, els estudiants po-dran posar a prova la pròpia pràctica per via dela seva confrontació amb d’altres perspectives imarcs crítics.El MACAPD proposa estudiar les estratègies in-terdisciplinàries que habiten, s’apropien i formenels contextos d’ordre cultural, polític i social.

Calendari de les properesactivitats del centre

TOMEU VERGESResidència: del 27 d’agost al 9 de setembre /Presentació pública: 8 de setembre a les 18 h aL’Animal a l’EsquenaTomeu Verges, coreògraf català resident a París,començarà una exploració sobre el tema de “l’i-diota”, com a possible relació amb el món i coma resposta a la violència que ens envolta. L’equipartístic estarà format per 4 o 5 intèrprets i crea-dors provinents de França.

MALPELOTaller “El silenci i la possibilitat d’imaginar”.Del 17 al 21 de setembre a L’Animal a l’EsquenaMalPelo proposa un apropament pràctic al mè-tode de treball que utilitza en la seva aproximacióal moviment, al fet creatiu, i a la idea de la pausa-silenci.

KÒNIC THTRResidència: del 27 de setembre al 7 d’octubre /Presentació pública: 6 d’octubre a les 18 h a L’A-nimal a l’EsquenaKònic thtr (Rosa Sánchez i Alain Baumann) tre-ballaran sobre el seu nou projecte escènicCherrybone, una creació de dansa contemporà-nia interactiva amb la qual inicien una nova línia

14

d’investigació al voltant del tema de l’alimenta-ció.

SCOTT DELAHUNTAResidència: del 12 al 25 d’octubre a L’Animal al’EsquenaScott deLahunta durà a terme un treball d’ inves-tigació en el qual vol desenvolupar una fase delseu projecte d’escriptura sobre cos i tecnologiesrelacionades amb la documentació, l’arxiu i lanotació coreogràfica, que té prevista la seva cul-minació el proper any.

ABSENT INTERFACESProjecte internacional en xarxa: Del 12 al 14d’octubre a L’Animal a l’EsquenaAbsent Interfaces és un projecte de recerca basaten la relació cos / tecnologies / arts escèniquesque es desenvoluparà fins al 2010.

SANTIAGO SEMPEREResidència: Del 22 al 28 d’octubre / Presentaciópública: 27 d’octubre a les 18 h a L’Animal al’Esquena

Després de treballar en el duo François et Léon ien la peça per a 23 intèrprets François et la forêt,inspirats en la figura de sant Francesc d’Assís,Santiago Sempere proposa construir una novaversió de la peça François et la forêt el 2008.Aquesta experiència, ja duta a terme en diferentsciutats de França, admet tot tipus de partici-pants.

Més informació:Per saber més de qualsevol d’aquests projectes,del màster o de les activitats, podeu adreçar-vos a:

L’Animal a l’Esquena / Cos, creació i pensa-mentLG Mas Espolla17460 Celrà, GironaCoordinació: Taína LópezA/e: [email protected] / [email protected]. 972 49 26 34www.lanimal.org

Aquest passat dissabte 16 de juny l’Associació deVoluntariat de Bordils va treure la botiga de ro-ba de segona mà al carrer. Durant tot el matí cu-riosos i compradors van poder visitar la parade-ta, situada a la plaça de l’església. Les vendes vananar força bé.

Gràcies a aquesta iniciativa i a la venda que es fasetmanalment a la botiga hem pogut contribuiramb 600 euros al projecte que es duu a terme al’escola de La Unión de Guatemala per tal d’a-conseguir un doble objectiu: assegurar que elsnens d’aquesta zona estiguin escolaritzats i so-bretot garantir que almenys faran un àpat diari,ja que els dies que assisteixen a classe se’ls dónadinar.

També hem col·laborat amb l’associació uru-guaiana El Paisito amb l’enviament de roba d’hi-vern per a les persones afectades per les inunda-cions en aquell país.

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat ambnosaltres per fer-ho possible.

GRUP DE VOLUNTARIAT DE BORDILS

El grup de voluntariat de Bordilstreu la botiga al carrer

15

Escola Les Falgueres

Comiat de les classes a l’escolaLes Falgueres

Alumnes i professors del CEIP Les Falgueres vancelebrar l’últim dia d’escola amb una festa del’aigua, molt divertida i apropiada per a aquestesdates, en què ja es comença a notar la calor. Per aaquesta remullada general es van posar tots elvestit de bany i van portar pistoles d’aigua, xe-ringues, vaporitzadors i d’altres estris per llençaraigua....

Després de la banyada, per acabar de celebrar elfinal del curs escolar, es va fer un esmorzar i finsi tot van menjar els primers gelats de l’estiu.

Aquest any hem fet la nostra primera festa de fide curs. Va ser el divendres 15 de juny, amb unsopar al pati de la nostra escola provisional.

Va venir un pallasso i va fer passar una bona es-tona a tots els nens i nenes.

Va ser un dia relaxat i tranquil de retrobada depares, mestres i alumnes i esperem poder-ho tor-nar a fer el curs vinent a l’escola nova Les Falgue-res.

Com que han començat les obres de l’escola no-va, entre tots vam decidir fer una caixa de desigs.A les classes cadascú va pensar-ne un i el va es-criure o dibuixar en un petit paper que vam po-sar dins d’una caixeta.

Després tots junts vam anar-la a portar a lesobres i la vam posar en els fonaments.Iniciem aquest projecte amb molta il·lusió i espe-rem que tot el que hem dipositat a la caixa es pu-gui complir.

Toni Vilchez, el creador i locutor a Ràdio Celràdel programa “Eclèctics”, és un històric d’aquestaemissora. Ja havia tingut programa propi en l’an-terior etapa de la ràdio i quan es va iniciar el pro-jecte novament els responsables de l’emissoravan voler comptar amb ell.

La paraula eclèctic vol dir “que escull de cada sis-tema allò que li sembla millor” o “que admet di-ferents gèneres, diferents opinions”, i això és pre-cisament el que vol aconseguir el programa,mostrar la diversitat, i dins d’aquesta, del bo, elmillor. “Eclèctics” toca molts estils diferents, un acada programa. Tants que ara, després de més de50 setmanes de música a través de les ones, es potdir que s’han repassat la majoria dels grans gène-res musicals, fent-ne una selecció acurada.

Cada programa és una sessió temàtica perfecta-ment pensada. Pot tractar sobre un estil musical(hip-hop o blues), sobre un tema (cançons quetracten de la soledat), o sobre un gènere (vocalis-tes, grups, etc.).

La idea és oferir a l’oient un filtratge ben fet detot l’excés de música que ens arriba i presentar-

ne de bona, nova i original, perquè cada progra-ma sigui un descobriment.

“Eclèctics” dura només una horeta, però no hi halloc per a la improvisació i això fa que representiuna autèntica feinada de preproducció, ja que to-ta la música que es posarà durant la sessió ha es-tat prèviament escoltada i seleccionada d’entremultitud de peces. I tampoc no hi ha lloc per lamúsica comercial més massiva. En això en Tonino fa concessions: ja se n’hi dedica suficient espaien altres emissores. Sí en canvi que és possible,confessa el locutor, trobar en els seus programesalguns temes poc coneguts d’artistes clàssics, és adir, temes inèdits o molt desconeguts dels Beatleso una cançó que no heu sentit mai d’UB 40, perexemple.

En Toni és un autèntic enamorat del funk delsanys 70 o final dels 80, quan aquesta música jacomençava a passar a disco, i li encanta, en gene-ral, la música negra. Diu que li agradaria que hipogués haver més comunicació amb el seu públicper poder rebre suggeriments, demandes i opi-nions sobre els programes.

A més de locutor, en Toni és un oient habitual deRàdio Celrà i diu que troba excel·lent la qualitatd’alguns programes de música, com per exemple“Celrà Ska” o d’altres espais de divulgació, com elde les “Maduretes amb gràcia”.

Ja ho saps, si encara no has escoltat mai aquestprograma, dóna’t una oportunitat i potser desco-breixes alguna cosa nova.

“Eclèctics” s’emet els dimarts alvespre, de dos quarts de 9 a dosquarts de 10.al 107.7 de la FM, Ràdio Celrà

16

“Eclèctics”ENCARA QUEDA MÚSICA PER DESCOBRIR

El Grup Vocal Season representaràCelrà en el Festival Internacional deTeatre Amateur de Girona

Un cop més el Grup Vocal Season ha complertles expectatives del seu públic. Després de l’è-xit aconseguit en les seves actuacions a Celrà(en quatre ocasions), Maçanet de la Selva,Anglès i Roses, el grup es prepara per portar elseu espectacle de teatre musical Tot és Jazz! a laciutat de Girona, dins la programació del Fes-tival Internacional de Teatre Amateur de Giro-na (FITAG), que se celebrarà entre el 28 d’a-gost i l’1 de setembre. Aquest any el FITAG haapostat per les companyies gironines (Arbú-cies, Llagostera, Palamós i Celrà), que com-partiran escenari amb grups de països comAlemanya, Bèlgica, Colòmbia, Eslovàquia, Ità-lia, Rússia, Síria i Turquia.

Pels que tenen ganes de tornar a veure l’especta-cle i pels que encara no l’han vist, la següent po-sada en escena està prevista per al dissabte 1 desetembre, a les 10 del vespre, al pati interior de laCasa de Cultura de Girona.

Així mateix, i a l’entrada ja del desè aniversaridel grup, aquest ha apostat per un tipus de re-pertori nou per a la majoria dels seus compo-nents. Aprofitant les ganes d’un grup de can-tants d’òpera de representar l’Elisir d’amore,de Donizetti, el Grup Vocal Season ha obertun nou camp d’aprenentatge i un nou repteper continuar treballant, i el dia 3 de juliol vanoferir l’obra en una actuació al teatre de la Ga-rriga.

Més informació

als webs www.grupvocalseason.com i www.fi-tag.cat

17

Enguany fa 7 anys que va néixer La Pioixa. Tot ique aquest ateneu de joves té una dilatada tra-jectòria, plena d’activitats, som conscients queno tothom dels pobles a qui s’adreça La Llera delTer ens coneix: alguns només n’han sentit a par-lar, però sense tenir una idea gaire clara de quèsom, qui som i què fem. Per això agraïm a La Lle-ra del Ter l’oportunitat que ens doneu per poder-ho explicar.

La Pioixa deu el seu naixement a un fet desgra-ciadament massa habitual en molts pobles: lamanca de locals per al jovent i gestionats pel jo-vent. A Bordils vam tenir la sort que el governmunicipal també ho va entendre així i va creureconvenient d’agrair a la històrica entitat del Jo-vent de Bordils tants anys d’esforços desinteres-sats al servei de la gent del poble.

I és que no podem oblidar que el Jovent de Bor-dils fa més de trenta anys que organitza tant la

Festa Major com la Nit de Reis o la Festa Petita,entre moltes altres activitats. Així, l’Ajuntamentva cedir al Jovent un dels locals que hi ha darre-re la Pista Vella del poble, inicialment per servircom a centre logístic

Però, tenint en compte la manca d’espais per alsjoves abans esmentada, es va considerar conve-nient combinar el vessant logístic del local ambun altre més de caire social per tal omplir un buiten les necessitats dels i de les joves del poble. Ai-xí va començar a caminar l’Ateneu Popular deJoves La Pioixa. Amb el temps el vessant d’ateneupopular de joves va anar agafant vida pròpia, finsa desembocar en la seva formalització com a en-titat diferenciada del Jovent de Bordils, però sen-se que hagi desaparegut la necessària simbiosientre uns i altres.

Avui podem dir que La Pioixa és un projecteconsolidat. Tant és així que el jovent de Bordils itambé d’altres pobles de la llera hi han fet capmés d’una vegada. I és que d’activitats n’hem fetun munt. Ens sentim orgullosos d’haver portat aBordils gent com el sindicalista Pep Riera, elcantautor Feliu Ventura, l’advocat Sebastià Sale-llas o el cantant Juanra, dels Kop, entre molts al-tres que han participat en els nostres debats,taules rodones, xerrades... i també en concerts,festes, projeccions de vídeo, sopars populars ipantalles gegants per al futbol. I és que som jo-ves i ens agrada divertir-nos, però no per aixòens resignem a ser simple carnassa consumido-ra. Volem ser crítics i alhora constructius amb larealitat que com a joves i catalans ens toca viure.Creiem que no només és factible, sinó que és ne-cessari, combinar l’aspecte lúdic amb el fomentde l’esperit crític, tan escàs avui dia. Per això LaPioixa, tal com avui la coneixem, té més vigènciaque mai.

No ens voldríem acomiadar sense donar les grà-cies a tots i totes els que ens heu ajudat aquestsset anys: al Jovent de Bordils, a l’Ajuntament de

18

Entitats: La Pioixa de Bordils

En un número anterior de la nostra revista parlà-vem de la tasca de la Plataforma El Tren Viu i deles seves reivindicacions per aconseguir, entremoltes altres coses, que els regionals s’aturessin al’estació de Bordils i que es posés en funciona-ment una xarxa ferroviària de rodalies per altram de Portbou a Blanes. Doncs bé, sembla queaquesta feina ja comença a recollir resultats, jaque els nous horaris de la companyia Renfe con-templen part d’aquesta reivindicació i ja hi ha 8trens que s’aturen a Bordils en una direcció i 8 enl’altre. Tot un guany!

Malgrat tot, la feina no està pas acabada i ara laPlataforma El Tren Viu es planteja endegar unacampanya de sensibilització per tal que les perso-nes facin ús del tren de forma regular, per anar ala feina, a comprar, al metge, a estudiar, a la plat-ja...

A banda d’aquesta campanya, la plataforma ElTren Viu té també un nou objectiu: retornar lavida a les estacions. En les fotografies que il·lus-tren aquest escrit podeu veure l’estat actual de

l’estació de Bordils, totalment degradada, amb elmobiliari públic rovellat i les marquesines perresguardar-se de la pluja i del sol destrossades. Apart, com a tantes altres estacions, no hi ha tam-poc ni taquilla ni màquina per vendre bitllets. Lareivindicació demanaria coses tan bàsiques comaconseguir una marquesina a ambdós costats dela via i una mica de lloc per seure mentre s’espe-ra el tren.

19

La Plataforma El Tren Viu haaconseguit doblar les aturades delsregionals a Bordils

Bordils, a tothom que ha treballat desinteressa-dament a La Pioixa amb totes les ganes del móni a tota la gent que ha vingut, ve i vindrà a aquestpetit racó tan acollidor i tan rebel del nostre po-ble.

Moltes gràcies.

Ser lliure no és poder fer el que un vol, sinó voler ferel que un pot.

J. P. SASTRE

Ateneu de Joves La Pioixa

Nota de La Llera del Ter: Quan surti aquestnúmero de la revista ja s’haurà celebrat el 7èaniversari de la creació d’aquest equipament,concretament el 14 de juliol, amb una festa i totun seguit d’activitats culturals i musicals. Desde la revista volem afegir-nos a aquesta cele-bració i desitjar a La Pioixa molta sort enaquest camí i per molts anys.

20

El comiat dels “llicenciats” deL’Aulet de Celrà

El trèvol és una planta que diuen que porta moltbona sort. La fotografia que podeu observar téaquesta forma, representa les tres classes de 6è itambé el desig que volem transmetre des de l’es-cola a tots els alumnes que inicien una nova eta-pa.

Molt bona sort per a tothom!!!

Festa de final de curs a L’Aulet

El passat 9 de juny es va celebrar la festa de fi decurs de L’Aulet. Com cada any, es va elaborar unprograma en el qual es convidava l’alumnat aparticipar en diferents activitats lúdiques.De 10 a 11 del matí hi va haver tallers: de collarets,braçalets, tenyir sal de colors, jocs de cucanya, ela-boració d’un esmorzar saludable, jocs d’aigua,percussions, fer imants de nevera, de marcs de fo-tos, de maquillatge... Seguidament, a les 11 es vaninaugurar les paradetes preparades pels alumnesde 5è i que tenen com a finalitat recollir diners peral viatge de fi de curs de 6è. Hi va haver moltaafluència de participants a totes, i tothom va po-der aconseguir algun dels premis previstos.

A quarts de dues es va començar a servir el dinar,que havien preparat al llarg del matí a la cuina laMaria i la Gemma. Després de dinar hi va haver unallarga sobretaula que els alumnes de 5è van aprofi-tar per repartir cafès. També es van atorgar els pre-mis al concurs de postres casolans, al qual s’havienpresentat més de quaranta delicioses receptes. Lacalor del dia va fer que l’alumnat de 6è tingués laclientela assegurada al llarg de la jornada.

Des de l’escola volem agrair la col·laboració detotes les persones (pares, mares, alumnes, fami-liars, mestres, cuineres, conserge...) que fan pos-sible que la festa sigui un èxit de participació.

Escola Aulet

21

Sortida als Aiguamolls del’EmpordàEl dia 19 d’abril tots els nens i nenes d’educació in-fantil de L’Aulet vam anar d’excursió als Aiguamolls.Vam aprendre moltes coses sobre els ocells i els vamobservar des de les casetes de guaita.

Sortida d’observaciónaturalistaA final de maig, per rebre el bon temps, els/lesalumnes de 2n de cicle inicial vàrem fer una sor-tida amb l’Enric Fàbregas a la bassa de Can Mar-turi. Primer l’Enric, de l’Associació Galanthus,ens va fer l’explicació a l’aula de tot el que faríem,i tot seguit vàrem anar a la bassa, on vàrem tro-bar diferents invertebrats i fins i tot peixos.

Sortida a GironaAquest mes de maig passat, coincidint amb l’ex-posició de flors de Girona, els alumnes de tercer iquart de L’Aulet vam fer una visita a la ciutat. Elsde tercer vam fer un recorregut per l’exposició ivam poder veure Girona plena de flors. Tambévam veure alguna de les cases que va fer en Ma-

só. Després vam fer un taller de flors a l’Hospitaldels Capellans per acabar de completar el treballque hem fet a l’escola amb la Dolors.Els alumnes de quart vam començar fent un estu-di d’alguns carrers molt importants de la ciutat. Acontinuació vam pujar a un dels miradors i vamcontemplar tot Girona, el pla de Salt i els voltants.Vam situar els punts cardinals i vam distingir lapart vella de la nova i cap on havia crescut la ciutat.

Seguidament vam visitar l’Hospital dels Cape-llans, que és on hi havia els treballs que havíemfet amb la Dolors de plàstica i que estaven dedi-cats a l’arquitecte Rafael Masó.

Sortida a la platjaEl divendres 8 de juny els nens i nenes de cicleinicial ens vam acomiadar del curs fent una sor-tida a la platja de la Fosca. Ens va agradar moltfer castells a la sorra, tombarelles i jugar a l’aigua!Per a alguns companys va ser la primera vegadaque es banyaven al mar i els va sorprendre moltque l’aigua fos salada. Al migdia vam dinar a so-ta d’una pineda.Ens ho vam passar tan bé que ja estem pensant atornar-hi el curs vinent.

22

Festa de final de curs a l’escolade Bordils

Un altre cop toca dir adéu a les classes fins al pro-per curs, pel setembre vinent, i gaudir de l’estiu.La festa de comiat de l’escola de Bordils es va ce-lebrar aquest passat 16 de juny.

Primer els alumnes que havien après malabarsens van fer una demostració i després els de la co-ral van cantar dues cançons de la Cantata. La no-vetat va ser que amb aquest concert la coral depares i mares de l’escola feia el seu debut.

A quarts de set va començar la fira. Aquest any hihavia dues parades noves que havien fet els paresde la Junta de l’AMPA, unes bitlles noves que te-

nien els de cinquè i la pista americana dels de P5.Cap a les nou vam anar a sopar a la pista vella i lafesta va acabar amb música i ball per als nens i elspares. Va ser un dia molt divertit!

ALUMNES DE CINQUÈ

Escola de Bordils

El Consell de l’Audiovisual deCatalunya premia l’escola deBordils

Els alumnes de tercer curs del centre d’educacióinfantil i primària de Bordils han rebut el segonpremi del concurs que convoca cada any el Con-sell de l’Audiovisual de Catalunya.

Durant el primer i el segon trimestre d’aquestcurs escolar els alumnes de tercer vam escriure ivam gravar un telenotícies en castellà.

El primer que vam fer va ser aprendre com fun-ciona la televisió. També vam aprendre a parlarmillor en castellà i a fer funcionar la càmera devídeo. L’equip d’edició va ajuntar les diferentsparts que havíem gravat i després hi vam posarmúsica i lletra.

Per aquest telenotícies, el CAC (Consell de l’Au-diovisual de Catalunya) ens va concedir el segonpremi del concurs que convoca per a escoles deprimària. El dilluns 11 de juny passat vam anar arecollir el premi.

ALUMNES DE 3R DEL CEIP BORDILS

23

Activitats de l’IES de Celrà

Mostra de teatre a BlanesUn any més, l’IES de Celrà ha participat en lamostra de teatre de Blanes, que enguany es va ce-lebrar els dies 25, 26 i 27 d’abril. Els alumnes dequart d’ESO, com a activitat d’un crèdit variable,van preparar el text i la posada en escena de l’o-bra Rave Celrà Sound’07. L’estrena de l’obra vaformar part dels actes de celebració de la diadade Sant Jordi. Com en edicions anteriors, el pa-per dels alumnes i del seu professor Josep M. Uyàva deixar en un excel·lent lloc el treball efectuat alllarg de l’any.

Portar els estudis a bon portL’allargament dels estudis obligatoris fins als set-ze anys provoca la desmotivació d’alguns alum-

nes, que tenen com a objectiu posar-se a treballartan aviat com puguin. Per això l’IES de Celrà haampliat el currículum de l’àrea de tecnologiaamb una experiència molt divertida i enriquido-ra per als alumnes: la construcció de dues bar-ques. L’afecció del seu professor, Bosco Plana, s’-ha estès a aquests alumnes a través d’un tallerque ha permès aprofundir en accions pràctiquesamb la fusta, com si fossin aprenents de l’ofici.

Els alumnes van anar a provar les barques a SantPere Pescador, per comprovar que el seu funcio-nament era l’òptim, i posteriorment aquesteshan estat venudes a preu de cost. La majoria delsalumnes que han participat en l’experiència con-tinuaran els seus estudis amb algun cicle de for-mació professional. Un any més, cal felicitar-seper l’èxit d’aquesta proposta.

IES de Celrà

24

Dues estudiants de l’IES deCelrà, premiades per laUniversitat de Vic

El proppassat dia 6 de juny dues alumnes de 2nde batxillerat, Anna Presas Quintana i MartaSuárez Carrión, van rebre un premi atorgat per laUniversitat de Vic pel treball de recerca presentata la novena edició dels premis universitaris alsmillors treballs de recerca d’estudiants de batxi-llerat d’aquesta universitat, en l’apartat PremiNarcís Feliu de la Penya, en l’àmbit de les ciènciessocials i humanitats.

L’Anna Presas hi va presentar el treball DomumCelerani. Estudi toponímic i de les inscripcions deles llindes de les cases i masies de Celrà. És un tre-ball que té com a principal objectiu recuperaruna part de la memòria històrica del poble, jaque amb els actuals canvis del municipi s’estàperdent.El treball consta de dues parts: la primera és unrecull de noms toponímics pairals de les cases imasies de les diferents zones del poble, amb l’ob-

jectiu principal de conèixer els seus orígens, i lasegona, una compilació de les inscripcions de lesllindes de les cases i masies també del poble, apartir de les quals l’autora ha anat creant hipòte-sis sobre la informació que ens mostraven.La Marta Suárez va presentar el treball Transcrip-ció d’un manuscrit de 1808. Aquest treball, com elseu títol indica, consisteix en la transcripció d’unmanuscrit de 1808, en una versió diplomàtica i enuna versió al català actual. És una mena de diarion l’autor, de la Cellera de Ter, explica les anadesi vingudes de l’exèrcit francès –de Barcelona a Gi-rona, de Vic a Girona per diferents rutes, de Fi-gueres a Girona, etc.–, els moviments dels some-tents, les vicissituds de la guerra, amb epicentre alseu poble. S’hi analitzen diferents aspectes rela-cionats amb el dietari, com l’autor, el manuscrit,la toponímia, l’onomàstica, etc.

Més informacióProperament, en la secció d’història de la re-vista La Llera del Ter us oferirem un resum iun fragment d’aquests dos treballs premiats.

Any rere any a L’Aulet es planifiquen activitatsdestinades a engrescar i motivar els/les alum-nes, i per això, quan s’acosta Sant Jordi, s’ini-cien els preparatius de la celebració dels JocsFlorals de l’escola. Una de les activitats que esrepeteix cada any és la visita d’un/a escriptor/ao d’un/a il·lustrador/a. Enguany vam rebre lavisita de Xavier Fontané, pare de dues alumnesde l’escola, il·lustrador, dissenyador gràfic i pu-blicista de professió. Va venir quatre matins ivam poder veure com treballa, com utilitzal’ordinador per crear dibuixos i fer cartells icom els pinta utilitzant els programes informà-tics de què disposa.

Per a l’alumnat del cicle d’educació infantil,Fontané va dibuixar un drac que posterior-ment es va utilitzar com a portada d’un treball.El treball era d’endevinalles de diferents in-drets del poble, i els nens i nenes se’l van poderendur a casa, convertit en un llibre, per SantJordi.

Des de l’escola L’Aulet li volem agrair la seva par-ticipació i la paciència amb la qual va atendre lesdemandes dels nostres alumnes.

Concurs Picalletres

Els alumnes de l’institut van cloure el curs, abansde realitzar el crèdit de síntesi, amb un concursde Picalletres, reproducció del programa quel’any passat s’emetia per TV3 els dissabtes i en elqual van participar els alumnes de tercer d’ESO.Al llarg del matí del dimecres dia 6 de juny, elsalumnes de cada curs competien fins a triar unguanyador o guanyadora. Els guanyadors van re-bre un diploma del concurs i l’institut els ha ob-sequiat amb un xec per anar a comprar materiala la llibreria Abacus de Girona.

Visita de Xavier Fontané a L’Aulet

25

El passats dies 2 i 3 de juny la UCE Celrà va anara fer un torneig de futbol amb tres equips (fins a13 anys, benjamins i els que els francesos endeien els poussins, els més menuts), juntamentamb acompanyants i familiars a terres franceses,concretament a la població de Canet de Rosselló.Com sempre en aquests casos el de menys van serels resultats, però cal dir que es van poder veuremolts bons partits i s’ha de destacar el tercer llocdels nens de fins a 13 anys...

En aquest torneig van participar més de 600 nensi 42 equips vinguts en representació de Catalun-ya, equips com el Breda, Balaguer, Terrassa, etc., ila resta de França.També cal fer esment del magnífic tracte tant anivell humà com organitzatiu que vàrem rebredels dirigents del club organitzador. Van ser dosdies atapeïts de partits, plens de nervis i emo-cions, però sobretot de companyonia i esportivi-tat, uns valors que des de la UCE creiem que hande prevaler sempre per sobre dels resultats i quevolem transmetre a tots aquells que volen portarla samarreta del nostre club.

Ja han començat les obres del nou camp de fut-bol de gespa artificial, que estan previstes que fi-nalitzin abans de començar la propera tempora-da 2007-2008, al mes de setembre.

La UCE Celrà té com a objectiu potenciar el fut-bol a tots els nivells i defensar valors com l’es-portivitat i l’amistat dels seus integrants. I per aaquesta propera temporada està previst crear unweb que haurà de ser la nostra finestra a l’exte-rior per fer difusió de tots aquests valors quehem esmentat. Esperem poder-lo presentar moltaviat.

Per acabar, hem de dir que la UCE Celrà actual-ment té més de 150 jugadors, que abasten totesles edats, des dels 5 anys fins als 18 anys, i unequip femení de futbol. Amb l’ànim de continuarcreixent, aquest any tenim previst tornar a parti-cipar a la competició amb un equip sènior mas-culí a la Tercera Regional Gironina, format engran part per gent de Celrà.

E S T I U 2 0 0 7

26

E S P O R T S

FutbolTORNEIG DE FUTBOL A CANET ROSSELLÓ

Recull de la premsa francesa sobre el torneig. S’hi podenveure jugadors del nostre club.

E S T I U 2 0 0 7

27

Nice Sport RESUM D’ACTIVITATS I CALENDARI PER ALS PROPERS MESOS

Èxit de participació a la cursaescolar de BTT

Setanta ciclistes –el nostre rècord fins al mo-ment– van participar en la festa de la BTT queenguany se celebrava a Celrà. El circuit, perfecta-ment segat i senyalitzat, no presentava cap difi-cultat tècnica. Els ciclistes locals van ser elsautèntics protagonistes de la matinal i ocuparenel noranta per cent de les places del podi. Desd’aquí els felicitem a tots.

Finalitzada la cursa de BTT i els entrenaments, icoincidint amb els darrers dies del curs escolar,vam celebrar el final de temporada amb una fes-ta per a mares, pares, atletes i ciclistes.

Excursió en BTT als Àngels

Aquesta és una sortida per a ciclistes veterans. Elcamí s’inicia en direcció a Juià pel Mas Espolla i,passant pel cementiri, s’enllaça amb la pista am-pla que surt de Sant Martí Vell. Llavors cal supe-rar la forta pujada pel camí lateral a la pista i ambesforç i alguna marejada arribem al santuari.Després del merescut descans es fa la baixadapassant per la pista de Juià, pel trencall del dipò-sit d’aigua, prop del castell de Palagret, i fins aCelrà. Tot plegat un recorregut de dues horetesper cremar els àpats de festa major.

Secció duatló / triatló

Començada la temporada, els atletes del club esmarquen diferents objectius, la majoria per rea-litzar algun triatló de distància esprint (750 me-tres nedar – 20 Km en bicicleta – 5 Km córrer) odistància olímpica (1.500 metres nedar – 40 Kmen bicicleta – 10 Km córrer), i alguns més ambi-

ciosos per participar en algun triatló de distànciaB (2.000 metres nedar – 80 Km en bicicleta – 20Km córrer) o fins i tot per participar en un Iron-man, o “home de ferro”, (3.800 metres nedar –180 Km en bicicleta – 42,195 km córrer).

Calendari d’activitats per a latemporada vinent (2007-2008)

Iniciarem els entrenaments durant la setmanadel 17 de setembre.Es faran entrenaments d’atletisme-cros des delmes de setembre i fins al març, a l’escola L’Aulet,de les 5 de la tarda fins a dos quarts de 7.I ciclisme-BTT els mesos de març, abril i maig, ala mateixa hora.

Sobre les activitats que hi ha programades, ja usn’anirem informant.

Imatge de l’excursió familiar a Sant Miquel en bicicletaCada any, el primer dilluns de maig una colla de celra-nencs i celranenques conquerim el castell de Sant Mi-quel, coincidint amb els dies de Festa Major al nostre po-ble.Tothom va al seu ritme, seguint el recorregut senyalitzatamb cintes. Un cop a dalt es descansa, s’esmorza, es fa lafoto de grup i avall que fa baixada!

E S T I U 2 0 0 7

28

E S P O R T S

“Som a l’any 2007 del segle XXI. Tot l’handbol ca-talà està dominat pels clubs grans com FC Barcelo-na o BM Granollers… Tot? No!!!! Un poblet delnord habitat per gironins indomables rebutja unavegada i una altra, amb un gran joc, l’intent de do-mini. Els partits, doncs, no són gens planers per alsjugadors d’aquests i d’altres equips catalans…”Així podria començar i així comença la històriad’aquesta passada temporada al Handbol Bordils.Com cada any i des d’en fa 37, la Gran Sardinadaclou oficialment la temporada. Queden lluny elMemorial Aliu, els partits de preparació, les pri-meres fases de Lliga Catalana… Que en són, debons, aquests bordilencs! El Torneig de Nadal,amb alguns dels millors equips catalans i espan-yols al llogarret del pave… Aquest any sense fred,amb frankfurts, cervesa i tertúlia al bar…La Quina al Casal, amb cantada surrealista:“Trèmo-oooools!!!!”. I a l’horitzó, el Top-6 Juvenil. Pavelló degom a gom, “poció màgica”, “1961, neix…” i tercersde Catalunya! Amb una extraordinària victòria finaldavant el poderós “romà” FC Barcelona.Mentrestant, els equips de Lliga Catalana i 2a Cata-lana van fent el seu camí sense angoixes i es quedena tocar d’una millor classificació… Potser l’any vi-nent! La fase d’ascens sènior a 1a Catalana de vòleies juga també al llogarret bordilenc, i l’equip femeníaconsegueix l’ascens. Oé oé oé oé… oooéé...! No en tenen prou amb això, i l’equip cadet juga elTop-6 Cadet de la Roca amb un molt bon sisè lloc fi-nal al campionat català. Que n’eren, de bons, aquestsbarcelonins! Ep! I l’equip cadet de vòlei femení juga lafinal de segona catalana, i l’equip infantil d’handbolper un gol no es classifica entre els vuit millors equipsde Catalunya… Però per als nois juvenils ara co-mença la gran aventura: el desplaçament al sectord’Eibar per enfrontar-se a tres equips juvenils declubs,“con un juego excelente”, segons Sportmania.

Però Paucàmpix i Spídix encara volen anar méslluny: volen conquistar Hispània! Bojos! Vuitequips, dos sectors finals, i un d’aquests el conce-deixen a Bordils… No saben què fan, aquests es-panyols!BM Antequera, BM Leganés i Ademar León. Ufff!Els millors equips de l’Estat! Però vindran al nos-tre pavelló, amb la nostra gent… Més poció màgi-ca! Sopar d’equip, entrenar, més vídeos, xerra-des… Quin respecte que fan, aquests noms! Peròno tenen cap por: Joancòmix, Marsàlix, Gonzálix,Pràtix, Marccòmbix, Cabezónix, Alexdílmix, Vila-devàllix, Gerardpràtix, Oriolcirèrix, Masònix,Marcpòuix, Xaviercarrèrix, Ereñuix, Canyiguerà-lix, Xicureixàquix... La més gran fita de l’handboljuvenil gironí s’aconsegueix! Entre els quatre mi-llors equips espanyols, enmig del deliri d’un pave-lló embogit pel resultat i exaltat per l’emoció...“1961: neix el club que porto al cor...”. Que en son,de bons, aquests bordilencs! Mentre una llàgrima,o dues, cauen dels ulls.Ja només queda un últim pas... però quin pas!: demés de 1.000 quilòmetres fins a arribar a Còrdo-va i la seva “Feria de las flores”. Però ara ja no fapor ningú: Agustinos, Cajasur, Ademar… Eldruida els dóna l’última lliçó, l’última tassa depoció i… tercers d’Espanya! Després d’una apas-sionant semifinal perduda a la pròrroga davantAgustinos i de guanyar l’endemà l’Ademar deLleó; després d’un viatge de catorze hores i mi-lions d’il·lusions; després de cantar un cop i unaltre “1961, neix el club que porto al cor, blanc iverd són els colors, club de handbol Bordiiiiils!”,els 1.000 de tornada es fan en un no res; l’autocarvola mentre travessa la Hispània...I s’esvaeix una altra temporada. Però aviat n’enceta-rem una de nova, amb nou president, noves il·lu-sions i… més pocióóóóóóó!!!!

Handbol Bordils06-07: quinatemporada!Handbol Bordilswww.handbolbordils.com

Seguint amb el nostre programa en comú, elClub Atlètic Bordils i el Centre Excursionista deCelrà hem organitzat dues marxes populars, l’1de maig a Bordils i el 27 de maig a Celrà, ambunes matinals concorregudes i amb una meteo-rologia que les va respectar.

També hem pogut gaudir d’un parell de sortidesben diferents. El 13 de maig vam anar a les Cin-gleres de Bertí, indret del Vallès Oriental que for-ma part de la Serralada Prelitoral Catalana i queinclou paratges molt diferenciats: uns de més as-pres, fruit dels devastadors focs de l’estiu del1994, i uns altres d’una boscúria salvatge, coml’anomenat Sot del Bac. En aquests indrets s’ins-

pirà la novel·la Els sots feréstecs, de Raimon Case-lles, escrita el 1910.

L’altra es va fer el passat 10 de juny. Amb sortidamatinera d’Ulldeter i arribada al pont de Daió(Queralbs), vam recórrer les gorges del Freser.Vam poder gaudir d’una lliçó magistral de botà-nica, ja que el recorregut anava dels pedregososvessants del coll de la Marrana als boscos espes-sos que abriguen les colossals gorges per sota dels1.700 m, passant pels molsosos prats alpins que,atapeïts de flors, estaven preciosos. Algú va com-parar el paisatge de les gorges amb el parc nacio-nal de Yosemite. Tot i que més xic, penso que noli faltava raó.

E S T I U 2 0 0 7

29

CAB + CEC = Anar fent

P I N T U R A L E O N A R D O A L E J O

30

Leonardo AlejoVa començar a pintar perquè voliafer el quadre més maco del món. Esva haver de fer gran, créixer com ahome i com a pintor per entendreque potser passaria tota la vidaperseguint aquest objectiu i queaquesta seria la seva sort.

No sabem quants anys té i ni falta que fa, perquèLeonardo Alejo és un esperit jove i ¿quina im-portància tenen els anys en aquest cas, si ni tansols serveixen per comptar els anys que fa que esdedica a pintar? Fa tota la vida. Tota. Ara es dedi-ca professionalment a la pintura, però malgrat totno ha deixat mai la seva primera feina, la que fades que tenia 14 anys. Es considera afortunat per-què des de sempre ha tingut una feina que li dei-xava les tardes lliures per pintar i va ser així comes va poder dedicar a la pintura, sense la pressióde pintar per obligació: “Això m’ha permès serbastant autèntic amb la meva obra”, diu. I afe-geix: “A mida que et vas fent gran t’adones queels ideals ja no depenen només de tu, sinó tam-bé de factors socials i externs, i acabes una micacremat de tot. Per això mateix els ideals que calmantenir són els d’un mateix, creure en tu ma-teix i sobretot no deixar mai de tenir somnis”.Leonardo recorda bé la Girona grisa de quan erapetit i també la dificultat d’accedir a qualsevolforma d’expressió visual en aquells temps. El méssemblant a l’art que va veure mentre va ser menuteren aquells calendaris que regalava La Caixa enels quals hi havia unes gitanes pintades, amb uncistell o un càntir. Diu que l’enlluernaven i que

s’inflava de copiar-les en els seus quaderns. Quanva poder accedir a la biblioteca de la Casa de Cul-tura va ser un gran luxe, perquè allà hi havia lli-bres de pintors clàssics i passava hores i hores mi-rant els quadres dels grans mestres.

“A la Rambla hi havia la sala municipal d’expo-sicions i allà vaig descobrir l’Isidre Vicens, laMontserrat Llonch i molts d’altres. En fi, la gentd’aquella època que eren un patrimoni de Giro-na”. Però aquests eren ja artistes de veritat, gentd’una altra generació, més grans que Alejo i jaconsagrats. En definitiva, gent amb la qual ell nohauria pensat mai poder-se relacionar: “Jo erad’una família molt humil, els meus pares erende fora, el meu pare era paleta i la meva marefeia de minyona”. Però va passar l’impossible,perquè aquesta paraula no existeix per a un ho-me que corre darrere els seus somnis...“Em vaig atrevir a buscar la Montserrat Llonch,que sabia que tenia una botiga a Girona, i li vaigdemanar que em donés classes”. Va ser amb ella

que va començar a practicar, fent apunts del na-tural. En aquell moment a Girona només hi ha-via l’Escola de Belles Arts, però Alejo confessaque mai no li va captar l’atenció, encara que pot-ser li hauria servit molt. Es veu que a la pintora liva caure en gràcia aquell jovenet tan impetuós i liva ensenyar tot el que sabia.I és que la pintura, segons Leonardo, és una filoso-fia de vida, i del que més s’aprèn és del mateix pro-cés d’aprenentatge. “Llavors ja havia vist que pot-ser no faria el millor quadre del món, però sabiaque aquell aprenentatge em seria vàlid almenysper posar en evidència tots els meus defectes”.Ara ja fa uns anys que Leonardo Alejo es podriaguanyar la vida amb la seva pintura, però malgrattot no ha volgut deixar la seva altra feina. Diu queno té cap sentit deslliurar-se d’un amo per posar-seen mans d’un altre: “Em guanyo bé la vida, o siguique ara podria enviar la feina en orris, però lla-vors automàticament dependria de la pintura. Ihauria de fer renúncies que no vull fer. Vull pro-curar no matar aquell somni. I vull poder ensen-

31

yar tots els meus defectes a través de la pintura. Nohaver de fer una obra que agradi als altres per po-der-la vendre i que no tingui res a veure amb mi”.“Voler explicar en paraules l’obra d’un artista ésmolt ingrat, perquè ¿com es pot explicar un qua-dre? Si representa una realitat i està ben fet, ja laveus, i si no, un quadre és un cúmul de sensacionsabocades a la tela que l’espectador ha de poder ex-perimentar a través dels ulls i emocionar-se”.

Els seus quadres estan fets amb una amalgama detècniques i materials que enriqueixen la tela i lavan tornant orgànica. Alguns semblen objectesmés que no pas quadres. Aquesta barreja de tèc-niques i materials és bastant habitual en la pintu-ra contemporània, però en alguns quadres de Le-onardo hi trobem un altre element addicional,molt menys comú, i és que també hi ha una ba-rreja d’estils. Un mateix quadre pot contenir lainterpretació realista d’una figura i una insinua-ció de cubisme en un altre element. O pot serabstracte i contenir un retrat perfectament aca-bat entremig de les pinzellades més ocultes.

Són realment peces úniques. Com també és únicaquest pintor que desarma amb la seva senzillesa,un home que després de pintar durant tota unavida ensenya encara la seva obra amb el mateixtemor que se li suposaria a un principiant. Alejono ensenya els quadres amb la superioritat quesolem trobar en altres artistes. Ho fa amb el con-venciment que hi ha la possibilitat que la sevaobra no agradi. Hi ha res més valent que això?

Lucien Freud, el pintor llegenda amb l’obra méscara en vida, no demostra mai cap interès per lesobres que ha realitzat, però en canvi es preocupaextremadament per saber on s’exposen, on viuenels seus quadres. Es veu que això li ve d’una vega-da que va veure un quadre seu en una casa on totera horrorós. Alejo no en té ni idea d’on són les se-ves obres, estan repartides arreu del món perquè jafa anys que la seva pintura recorre els circuits in-ternacionals en mans de marxants i galeristes.Leonardo Alejo és un home senzill i la seva pin-tura rica i complexa, o millor dit, la seva obra,perquè també ha tocat l’escultura, com la portade casa seva, la portalada que podeu veure a lesfotos, una de les més precioses de tot el poble deBordils. Leonardo ha fet paisatge i art figuratiu idesprés la seva obra se’n va anar cap al cubisme.“Agafo una tela i la començo a embrutar... i alprincipi no sé què passarà ni que sortirà”, aixíexplica ell el seu mètode de treball.

Tot torna a semblar molt senzill. Tot menys el seuobjectiu: “Amb cada quadre que faig vull ena-morar la meva dona. I després de 29 anys junts,cada vegada és més difícil poder-la sorpren-dre”.

Leonardo és el nen que volia fer el quadre mésmaco del món, el jove que volia fer el quadre mésgran de tots, l’home que vol enamorar amb la se-va pintura...Qualsevol d’ells i tots. Millor, perquè tampoc sa-bríem quin triar...

32

P I N T U R A L E O N A R D O A L E J O

Entrevista amb en Joan Català, veí de Celrà,de 72 anys

–A Celrà i als pobles del voltant tothom coneixel saco...–Tu diràs! Hi jugàvem molt. A la plaça de Baix, ala paret de l’església, hi havia un remolinat quearribava fins a una bona alçada per jugar-hi. Elgreu que em va saber el dia que el van treure, nofa gaire, quan van arranjar la teulada... Aquell diavaig plorar.

–Encara hi ha el passamà de ferro.–Sí? Encara hi és? Era la marca de baix. La pilotaera bona sempre que anés per sobre. Si la “feiescantar”, el soroll deia que havies fet ratlla. Per daltno, no hi havia límit, la podies fer anar tan altacom en fossis capaç. I lluny també. Els que en sa-bíem i teníem bona mà la fèiem arribar més llunyde mitja plaça, fins a tocar de can Pere Font, queara en diuen can Banyeres. La plaça era tancadaper aquella banda. Hi havia can Trampansa, albell mig del que ara és l’avinguda Catalunya, iquedava un carreró amb la paret de can PereFont.

–Però hi havia un emmosaiat, tinc entès.–Sí, i tant! S’hi va fer expressament per poder-hijugar, però la pilota podia botar allà on volgues-sis: tota la plaça era bona. La picardia era fer-laanar arranada a la paret de cal Duc i així l’altreno la podia tornar, tret que fos esquerrà, coml’Ezcuren.

–Ezcuren o Ariezcuren? –En José Ariezcuren. Va venir a Celrà amb unbatalló de brigadistes bascos. S’estaven a canCors. Eren policia d’en Franco. I dos d’ells esvan casar amb mosses de Celrà i s’hi van que-dar. L’Ariezcuren era un home molt alt i gros.Molt ben plantat. I era esquerrà, el puta. El mi-llor. Li agradava molt jugar amb el meu pareperquè el feia suar. Jo anava a veure’ls. Era unmarrec. Ell me’n va ensenyar, de jugar a saco.Agafava un mocador de fer farcells i em lligavala mà dreta. I així vaig aprendre de jugar ambl’esquerra. Anava bé per les pilotes massa ajus-tades a la paret de cal Duc. Jo també els hi heensenyat al meus néts, a xutar amb la cama es-querra. Va molt bé saber fer anar dues mans odues cames.

E S T I U 2 0 0 7

33


Jugar a sacoABANS S’HI JUGAVA A CELRÀ I AMOLTS POBLES VEÏNS

E S T I U 2 0 0 7

34


–I així doncs, això de “L’has fotut a la paret decal Duc”...? –Aquí a Celrà ho fem servir per dir que n’has dito n’has fet una de grossa.

–Hi havia gaires normes?–Hi jugàvem de totes les maneres: per parelles,trios o inclús tres parelles. Depenent dels queérem, fèiem l’equip més gros. Sovint jugàvemtres: en Joan Poch a davant, i en Dimas Cervià ijo al darrere; ell a la dreta i un xic més avançat, ijo a l’esquerra. El que sacava cridava fort “Saaaa-aco!” per avisar, i qui perdia la bola o no la podiatornar feia guanyar el tanto a l’altre. La pilota ha-via de fer un bot a la paret, un bot a terra i tor-nem-hi. A l’esquerra de la paret de l’església hihavia la paret cantonera, i si rebotava allà tambéera bona. Just a l’angle entre les dues parets hi ha-via “el frare”, una mica de bony rodó que feien lesdues parets. Si “tocaves frare”, l’altre mai sabiacap on sortiria rebotada. Hi havia especialistes a“tocar frare”.

–L’hi van fer expressament, el frare?–Jo diria que sí! Encara hi deu ser...

–Sí, encara se’n veu clarament la marca a laparet de l’església. I amb quina pilota hi jugà-veu?–Nosaltres sempre hi vam jugar amb pilotes quefèiem nosaltres mateixos. El pare me’n va ensen-yar. Mira, agafàvem una ànima de suro o fustaben petita i després hi fèiem un lligat de cordill,després hi embolicàvem tira de goma depneumàtic de camió –això és el que dóna el bot ala pilota–, i finalment hi cosíem a sobre duesplantilles de cuiro en forma de vuit. S’ha de cosirben tibant amb una agulla saquera, i que el sargitquedi net per no fer mal a la mà del que juga. Toti així, acabàvem amb la mà ben botida. Encaraque hi havia qui mig acompanyava la pilota, mésque no pas picar-la. Però s’havia de fer sense quees notés. L’Ariezcuren, el puta, ho sabia fer i latornava tan lluny com volia.

–La generació de darrere vostre m’han explicatque hi jugaven amb pilotes Gorila.–Segurament. Però llavors la cosa va anar amenys i es va anar perdent.

–Sí, pel que sembla va esdevenir un joc de mai-nada que es jugava igualment a la plaça sortintd’escola.–Qui més qui menys, aquí al poble tothom hi hajugat, de gran o de menut, o hi ha vist jugar els al-tres.

–Ja vàreu veure la resposta que ha tingut el par-tidet de “vermut i saco” que vam celebrar per laFesta Major. Va venir molt de jovent amb ganesde tastar la pilota.–Has de pensar que abans se’n feien unes parti-des molt maques, normalment el diumenge almatí després de la missa, a la plaça. En Xicu Fle-quer i algun dels mossos que tenia es llevaven aaquella hora per venir a jugar. La gent s’hi atura-ven a badar o ens venien a veure. I qui perdia pa-gava l’aperitiu a Can Xuclara. Sovint anàvem ajugar a fora, als pobles dels voltants, a la Pera, aFlaçà, a Bordils, o fins a Girona. Hi havia moltaafició. Cada poble ja tenia la seva pista per jugar-hi. Quedàvem i hi anàvem amb bicicleta.

Aquesta primavera plujosa del 2007, amb en PepCamps, en Jordi Reyner i en Magno Maneu, hemengrescat en Joan Català. Ens ha fet unes quantespilotes de cuiro per jugar a saco, ens ha explicatmoltes coses i ens ha ensenyat a jugar-hi. També enDimas Cervià ens n’ha fet cinc cèntims. Després dela Festa Major ens hem trobat un parell o tres devegades per fer una partida i així anar aprenent afer servir tant la mà dreta com la mà esquerra.

Qui vulgui engrescar-s’hi, els partits són els di-mecres (no pas tots) de 9 a 10 del vespre, al fron-tó de les piscines. Qui sap si algun dia podremtornar a jugar a la plaça...

En Joan també està content amb nosaltres i diuque n’hem après força. Si el veiéssiu...! Encara ensfa córrer amb alguna voleia. “Si tingués 20 anysmenys us reptaria a jugar tres contra mi!”, fanfa-rroneja.

Joan, tots voldríem tenir 20 anys menys per có-rrer més, però amb la mateixa saviesa i experièn-cia d’ara.

EDUARD BAULIDA I ESTADELLA

La Cabanya, juliol 2007

E S T I U 2 0 0 7


Entrevistaa ManelaBlázquezALCALDESSA DE BORDILS

Manela Blázquez és la novaalcaldessa de Bordils. El “Grupindependent de Bordils”, unacandidatura de personesindependents adscrita al PSC, vaser la llista més votada a Bordils enaquestes darreres eleccions. Enaquesta edició de la Llera volemaprofitar l’oportunitatd’entrevistar-la, ara que tot justs’acaba d’estrenar com a alcaldessade l’Ajuntament amb il·lusió,compromís i molts projectes periniciar.

Comencem per fer una mica de valoració del re-sultat de les eleccions.

El dia 27 de maig la nostra llista va ser la més vo-tada i, per tant, la nostra candidatura va ser laguanyadora de les eleccions municipals. Vàrem

35

E S T I U 2 0 0 7

36

doblar el nombre de regidors en relació ambl’anterior legislatura la qual cosa significa que lagent del poble ens va veure com la millor garan-tia de governabilitat. El fet de no disposar demajoria absoluta van comportar que l’endemàmateix comencessin les primeres converses ambla resta de grups que havien obtingut represen-tació municipal. En un principi ens vam plante-jar la possibilitat de governar amb minoria peròtambé, i tal com havíem manifestat durant lacampanya, vam obrir les portes a tots els altresgrups perquè enteníem que un govern d’unitatresponia a totes les diversitats del poble. Final-ment, per coincidències de programa i per afi-nitats ideològiques, vàrem veure que el perfilque més s’ajustava a la idea de poble que nosal-tres teníem era el que representava el grup de“Gent per Bordils”. Les coincidències i les prio-ritats polítiques van comportar que fos ambaquest grup amb qui es materialitzés un pactede governabilitat, un pacte que ha estat detallatper escrit i que inclou els compromisos, les dis-tribucions de les diferents àrees i les propostesconcretes que es volen prioritzar i executar enaquesta legislatura. Properament aquest docu-ment es podrà consultar al web de l’Ajuntamentde Bordils.

Em pot explicar què recull aquest pacte i comhan quedat repartides les competències a l’A-juntament?Aquest pacte de govern inclou l’acord sobre elspunts programàtics que prioritzarem i desenvo-luparem en aquests propers 4 anys, la nova orga-nització municipal i la distribució de les diferentsàrees de gestió, que és com anomenem nosaltresles regidories.La distribució s’ha elaborat tenint en compte elsconeixements, formació i experiència personal iprofessional de cadascun dels regidors i regidoresi els resultats són els següents: Jo mateixa sóc res-ponsable de l’alcaldia, i l’àrea d’urbanisme, habi-tatge i serveis. L’àrea de Cultura, Esports i Coo-peració està adscrita a Salvador Carreras, cap dellista de “Gent per Bordils” i primer tinent d’al-calde. Medi Ambient i sostenibilitat està gestio-nada per Albert Martí, número dos del “Grup In-dependent de Bordils” i segon tinent d’alcalde.Economia, Hisenda i Planificació és responsabi-litat de Tarsici Balló, número dos de “Gent perBordils”. L’àrea d’Educació, Salut, Gent Gran,Serveis Socials i Igualtat, la gestiona la Irene Pa-nella. L’àrea de Joventut, Noves Tecnologies i Co-municació és a càrrec de Xavier Casademont.

Com es va decidir que vostè seria la cap de llis-ta?Jo mateixa vaig presentar la meva proposta. LaMónica Geronès, la nostra cap de llista en les an-teriors eleccions, per qüestions professionals, varenunciar a repetir, va ser llavors quan vaig pro-posar a la resta de membres del grup la meva dis-ponibilitat per encapçalar la candidatura. De fet,en les anteriors eleccions aquesta ja va ser unapossibilitat però en aquells moments jo estavaembarassada i no va ser viable.

Estàveu preparats per anar a l’oposició si ha-gués estat el cas?Nosaltres estàvem preparats per governar, aquestera el nostre desig, però aquest mateix fet com-porta obligatòriament la necessitat de ser cons-cient i estar preparat per fer d’oposició.Feia temps que ens preparàvem, feia temps quetreballàvem la possibilitat d’un canvi de govern,que estudiàvem alternatives a alguns projectesque no compartíem però això no vol dir que no


E S T I U 2 0 0 7

37

fóssim conscients i que manifestem molt respec-te per l’oposició. Nosaltres hi hem estat durant 4anys, hem treballat pel poble des d’aquest lloc,hem fet una oposició creativa i constructiva. Defet, com ja he explicat, fixa’t si valorem el paperde l’oposició que els hem ofert l’oportunitat deformar part del govern perquè entenem que totesles opinions són necessàries. El grup de CiU sapque pot entrar a formar part del govern quan hodesitgi tot i que de moment ha decidit mantenir-se i treballar des de l’oposició i nosaltres respec-tem la seva decisió.

El canvi és bo?El canvi és molt positiu, i era necessari. A Bordilsfeia 20 anys que hi havia el mateix alcalde, i du-rant aquest temps les coses han canviat moltís-sim, i aquesta evolució havia de veure’s reflectida,també, en l’àmbit municipal. Era necessària unarenovació, noves maneres de gestionar, nous en-focaments, noves prioritats...

El fet que jo, una dona, sigui l’alcaldessa és unamanifestació d’aquesta evolució i d’aquest canvi.Les dones cada vegada tenim accés a més llocs deresponsabilitat i és imprescindible que aquestarealitat arribi a les administracions locals perquèpermet aprofitar els talents de tothom, homes idones.

Malgrat tot he de dir que l’alcalde sortint, AlbertSerrats, s’ha posat a disposició nostra i ens haajudat en moltes de les tasques que jo personal-ment li he demanat.

Ens pot definir com és el seu equip de govern?El grup de regidors i regidores de l’equip de go-vern el conformem gent de diferents d’àmbits,persones amb criteri i preparació generalista i es-pecífica, som gent implicada amb el poble i co-neixedora d’aquest, crec que farem una molt bo-na feina.En Salvador Carreras és un home de poble queaporta sempre una mirada interna i necessària.L’Albert Martí és una persona de pagès amb ungran coneixement del territori i del medi.En Tarsici Balló és l’home dels números, en ell re-cau l’elaboració i execució del pressupost.

La Irene té 30 anys, tres fills, és professora d’edu-cació secundària i una persona molt comprome-sa amb les persones

En Xavier, que és el més jove del grup, és una per-sona molt vinculada al jovent, és membre de laPioixa, una persona molt respectada en tot el seuàmbit i coneixedora de la realitat i necessitatsd’aquest col·lectiu. Confiem molt en la seva tascaperquè ha adquirit el compromís de recuperar laconfiança i la complicitat del jovent i incentivar-los a intervenir i participar en el govern del po-ble.

En l’acte públic de presentació del programaelectoral, la Mònica Geronès, anterior cap dellista del grup, va definir la nova candidata com“una persona decidida, amb les idees clares, ho-nesta i molt compromesa”, una definició que etcomplaure... Encara que sigui difícil parlar d’u-na mateixa, expliqui’ns quatre coses més devostè mateixa....

Soc advocada, tinc 41 anys, els vaig fer el dia deles eleccions i per tant el resultat va ser un regalque dubto que oblidi mai. Sóc de Bordils, casadai tinc dos fills, de 6 i 3 anys i mig. Tinc despatxpropi a Girona i ja fa molts anys que treballo enel món de l’advocacia. Em fa molta il·lusió serl’alcaldessa del meu poble, on he nascut, on haviscut i ha mort el meu pare i on viuran els meusfills.

Digui’m dos o tres punts del programa, molt re-sumits, que siguin la clau de la seva política.Sobretot volem fer política per les persones o si-gui incidir en aquells projectes i actuacionsadreçades a la gent i a la millora del seu benestari qualitat de vida. Creiem que aquest és un delspunts que requereix més i major intervenció.Però a la vegada també hi ha grans projectes so-bre el territori que revertiran en les persones ique són també prioritaris per nosaltres: la resolu-ció del problema dels nitrats que fan que l’aiguadel poble no sigui potable; la solució de les inun-dacions, la rehabilitació del nucli antic, qüestionsmedi ambientals i de cura del paisatge, la millorade les instal·lacions ja existents etc....

Entrevistaa FrancescCampsALCALDE DE CELRÀ

Francesc Camps, al capdavantd’Entesa per Celrà, ha estat escollitalcalde per segona vegada, en uneseleccions que han estat moltdisputades. Quatre dels sis grupsque es presentaven a l’Ajuntamenthan obtingut representació.L’Entesa es disposa ara a enfrontarla tasca de govern, de moment enminoria, esperant trobar companysde treball en els que fins ara hanestat els seus competidors polítics.

–Fem primer de tot una breu valoració dels re-sultats de les eleccions? –És difícil de dir, però crec que la diferència bàsicaentre aquestes eleccions i les anteriors ha estat laproliferació de llistes municipals. El fet que es pre-sentessin 6 candidatures ha estat un canvi significa-tiu, ja que fins ara mai no n’hi havia hagut tantes.Sobre els grups que han obtingut representació al’Ajuntament, crec que el més significatiu ha estat ladavallada de CiU, la pèrdua de la majoria absolutaper part de l’Entesa, el ressorgiment d’ERC a l’Ajun-tament i la nova presència de la CUP. Penso que to-tes aquestes opcions reflecteixen la pluralitat que hiha en el poble, que fins ara havia quedat amagada

E S T I U 2 0 0 7

38


E S T I U 2 0 0 7

39

sota el paraigua de l’Entesa, i per tant ho veig comun procés natural que reflecteix la realitat social.

–Estàveu preparats per fer d’oposició si s’ha-gués produït el cas?–En un procés electoral pot passar de tot. El nos-tre màxim objectiu és fer coses per Celrà, i aixòno és només un projecte de govern sinó que hi had’intervenir també l’oposició.Els membres de l’Entesa ens presentem a les elec-cions amb tota la humilitat, i si resulta que som elsmés votats doncs és una satisfacció haver encertat elprojecte que els ciutadans creuen que és el més ne-cessari per Celrà. I a partir d’aquí, a treballar... Peròsi no hagués estat així ens hauríem d’haver posat atreballar des de l’oposició, primer perquè s’hi podenfer moltes coses i també perquè hi ha d’haver unaresponsabilitat cap a tota aquella gent que ha votatuna opció, sigui la més o la menys votada. El poblees fa entre tots; no el fa, ni molt menys, l’equip degovern, ni tan sols l’Ajuntament, sinó tots els ciuta-dans que hi estan representats a través dels regidors.

–Ens pot explicar una mica com va anar el pro-cés per intentar arribar a pactes i per què s’hatriat governar en minoria?–La inestabilitat en el govern és el pitjor que hipot haver en un ajuntament, perquè desestabilit-za l’Administració local i dificulta molt tirar en-davant els projectes per al poble. I per a mi l’es-tabilitat es basa fonamentalment en dues coses:tenir un projecte polític clar i tenir confiança enles persones amb les quals s’haurà de treballar, ésa dir amb els regidors. I atès que hi ha moltespersones noves a l’Ajuntament, en el nostre grup,i sobretot en els altres, ens va semblar que el mésprudent seria formar ara un govern en minoria iveure-les venir. A més, alguns dels grups ja ensvan manifestar la seva voluntat de fer d’oposiciói crec que també és una postura respectable.Un cop ens hàgim posat a treballar tots i ensanem agafant confiança, veurem si som capaçosentre tots de fer que els projectes tirin endavant.En principi ens sembla que això serà possible, jaque tots tres grups ens han manifestat la seva in-tenció de fer oposició constructiva.O sigui que de moment es faran pactes puntuals, imés endavant veurem si és possible consensuarprogrames o actuacions concretes amb algun dels

grups, i fins i tot pactar-hi. No ho descartem. El quesí que tenim clar és que si Entesa per Celrà no foscapaç en aquests mesos de donar estabilitat al go-vern i de tirar endavant els projectes, jo mateix de-manaria a l’oposició que s’unissin, que presentessinuna moció de censura i que governessin, perquèpenso que l’estabilitat és bàsica per a un poble, in-dependentment de qui governi. Sobretot perquè lafalta d’entesa repercutiria molt negativament en elpoble, i nosaltres, que ens l’estimem, pensem que ésl’últim que ha de passar. A l’Ajuntament hi ha d’-haver per sobre de tot sentit comú: es poden tenirdiscrepàncies polítiques però cal mantenir sempreel respecte per l’altre i assegurar que la prioritat ésel poble i no pas les disputes polítiques.

–Darrerament hi ha hagut una pujada impor-tant de les llistes d’independents a molts po-bles, siguin llistes vinculades a partits polítics ono. S’acabaran els partits?–Els partits no s’acabaran perquè el sistema elec-toral està muntat per reproduir una maquinàriaque cada vegada ens costa més diners públics,que afavoreix els partits polítics i que dificultaque sorgeixin altres alternatives.Pel sol fet de presentar-se al 50% de municipis dela província, els partits polítics reben unes quan-titats de diners molt importants i tenen totes lestrameses de publicitat gratuïtes. A vegades per aun partit polític un municipi no tindria cap in-terès si no fos perquè els ajuda a sumar vots peraccedir a instàncies com diputacions, consells co-marcals, etc., organismes que per a mi haurien dedesaparèixer, perquè és on els partits posen nonomés la gent més ben preparada que tenen, sinótambé la gent a la qual estan pagant favors.

–Com hauria de ser el sistema electoral perquèfos més just?–Hi hauria d’haver una reflexió social urgent res-pecte al tema de les eleccions. Per començar, en elsmunicipis menors de 10.000 habitants s’hauria defer l’elecció directa de les persones, és a dir, amb llis-tes obertes. En un poble, tots ens coneixem, i si enuna llista un pogués triar la persona que li mereixconfiança, directament, hi hauria una depuraciómolt més ràpida i clara de la gent vàlida per gestio-nar el bé comú. A part, això acabaria amb un fet quees dóna darrerament quan hi ha proliferació de llis-

tes, aquests pactes totalment absurds entre partitsque no tenen res a veure entre ells, i que fan que alfinal un ja no sàpiga ben bé on ha anat el seu vot.Això que ens passa aquí ja fa anys que va passar aFrança. Ara allà la llista més votada té automàtica-ment la meitat dels regidors, i per tant es creenajuntaments molt estables. I per altra banda el queprovoca aquest sistema és que es facin pactes abansde les eleccions, pactes sobre el programa, amb vo-luntat d’unir esforços, no només de manar... Crecque és una bona solució per a municipis de més de10.000 habitants, on l’elecció directa no té tant desentit perquè la gent no es coneix tant.

–Si hagués de triar només una de les propostesdel seu programa per als quatre propers anys,quina seria?–Hem presentat un programa amb un componentsocial considerable. Pensem que és important per aaquests anys la construcció d’un nou casal d’avis, uncentre de dia, oferir als joves un espai autogestionat

i també tirar endavant la construcció de la nova es-cola bressol i de la nova escola Les Falgueres. Igual-ment són importants la variant de la carretera de Pa-lamós i el pont del carrer Germans Sàbat, obres quetenen un gran component social, ja que suposenuna millora directa de la qualitat de vida de les per-sones, que en definitiva és la nostra prioritat.

–Cinc regidors són pocs per assumir la gestiód’un Ajuntament com el de Celrà?–No tenen per què ser insuficients. És a dir, el quehem de tenir clar és que a l’Ajuntament la part ad-ministrativa i la de gestió quotidiana han de funcio-nar soles. Els regidors s’hauran de dedicar a planifi-car, a pensar en el futur i a decidir sobre les diferentspropostes que els plantegin els tècnics. Han de tenirfuncions de comandament i de direcció sobre la se-va àrea. I amb un funcionament estructurat i dividitper àrees, tal com ja el tenim ara, es pot fer la feinacorrectament amb només cinc regidors i els seus co-rresponents caps d’àrea.

E S T I U 2 0 0 7

40


Resultats electorals

Eleccions maig 2003 Vots % RegidorsCIU 433 51’67 % 5GIPM-PM 223 26’61 % 2GPB-ERC-AM 164 19’57 % 2Eleccions maig 2007GIPM-PM 280 37’84 % 4CIU 257 34’73 % 3GPB-ERC-AM 145 19’59 % 2PP 18 2’43 %

BORDILS

Eleccions maig 2003 Vots % RegidorsCIU 110 55’84 % 4CPJ 87 44’16 % 3Eleccions maig 2007CPJ-PM 112 51’85 % 4CIU 101 46’76 % 3

JUIÀ

Eleccions maig 2003 Vots % RegidorsCIU 265 72’01 % 7Eleccions maig 2007ESQUERRA-AM 284 54’51 % 4CIU 226 43’38 % 3

CERVIÀ DE TER

Eleccions maig 2003 Vots % RegidorsEC 1.034 68’84 % 8CIU 417 27’76 % 3

Eleccions maig 2007EC 669 37’93 % 5I Celrà-AM 485 27’49 % 4CIU 216 12’24 % 1CUP 210 11’90 % 1ICV-EUIA-EPM 102 5’78PP 23 1’30

CELRÀ

Eleccions maig 2003 Vots % RegidorsCIU 4ISMV-AM 1

Eleccions maig 2007ISMV-AM 69 51’49 % 4CIU 54 40’30 % 1PM 23 17’16

SANT MARTÍ VELL

Eleccions maig 2003 Vots % RegidorsCSJ 199 45’54 % 3CIU 166 37’99 % 3PSC-PM 61 13’96 % 1

Eleccions maig 2007CSJ 160 43’36 % 3CIU 138 37’40 % 3IPSJD-PM 63 17’07 % 1

SANT JORDI DESVALLS

Eleccions maig 2003 Vots % RegidorsCIU 362 68’43 % 5PSC-PM 134 25’33 % 2

Eleccions maig 2007CIU 236 42’45 % 3PDF 156 25’33 % 2ESQUERRA-AM 73 13’13 % 1PSC-PM 63 11’33 % 1

FLAÇÀ

E S T I U 2 0 0 7

41

L’objectiu d’aquest projecte és recuperar la natu-ralitat dels petits retalls de bosc de ribera de lariera de Palagret, a partir de l’eliminació d’algunsarbres originaris d’altres països i amb la replan-tada de les espècies autòctones pròpies d’aquestsambients. Alhora, es pretén sensibilitzar la po-blació local, per tal que aquests ambients siguinpercebuts com el que són, espais rics i interes-sants del nostre patrimoni natural.

A banda dels valors naturals que representen(flora i fauna), aquests bosquets que resseguei-xen la riera actuen com un veritable passadís,que facilita als animals l’accés des de les Gavarresa la plana del riu Ter. La conservació d’aquest es-

pai és una aposta de futur, tenint en compte queel poble de Celrà creixerà urbanísticament envol-tant aquest espai.

L’entorn de Palagret ha estat percebut en les da-rreres dècades com un espai poc interessant: peruna banda es van ocupar en bona part zones d’a-quests ambients per emplaçar-hi l’abocador dedeixalles, situat a l’entorn de Riart, actiu fins alfinal dels 80; per l’altra, algunes intervencions ala llera, amb la construcció d’esculleres, han anatempitjorant els bosquetons que el ressegueixen.Malauradament actualment no és gens rar tro-bar-hi abocaments incontrolats de runes i de res-tes de jardineria.


Millora de l’entorn de lariera de Palagret (I)

foto 1

E S T I U 2 0 0 7

42

Palagret, una riera intermitentamb molt d’interès natural

Aquest petit afluent del Ter, conegut a Bordilscom el Torrent, és un curs que tot i que única-ment porta aigua de forma esporàdica, i als nos-tres ulls no té l’encant dels rius permanents, ésun entorn natural força interessant. Evidentmentno destaca per les espècies que viuen a l’aigua, toti que aprofitant les revingudes hi trobem peixos,com el barb de muntanya, que remunten el riufins a la capçalera. Per contra, sí que són espe-cialment interessants els bosquetons de riberaque el ressegueixen. Aquests estan preparats peraguantar la gran sequera dels mesos d’estiu, i al-

hora són capaços d’aguantar l’embat de l’aiguaen les grans crescudes de la primavera o tardor.Aquests bosquets estan representats per retallsamb freixes, sargues, tamarius i alocs. (foto 1)

L’aloc (Vitex agnus-castus)

És un arbust caducifoli normalment d’una alçàriacompresa entre els 1 i 3 metres, i rarament atenyels 6; pot arribar a viure més d’una centúria. Escaracteritza per tenir les fulles aromàtiques, ambun llarg pecíol i palmades; les flors, d’un blau li-lós, es reuneixen en espigues llargues i estretes,molt flairoses i vistoses a l’estiu; el fruit és petit,esfèric i de color negre o rogenc. En els ambientsnaturals, tot i que produeixen gran quantitat defruit, difícilment es troben nous individus nascutsde llavor. Generalment es perpetuen en amurgo-nar-se les branques que toquen al terra. (foto 2)

Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se lihan trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfun-cions hormonals femenines –estimula la produc-ció i sortida de la llet materna i produeix una mi-llora en la majoria de dones amb síndrome pre-menstrual (SPM)–, la infertilitat i en la malaltia deParkinson. Popularment s’ha usat per les seves pro-pietats anafrodisíaques, com indica el seu nom enllatí. També s’ha emprat per al tractament de l’ac-ne juvenil, per a malalties circulatòries i del cor.Tradicionalment havia estat usat per la pagesia perconsolidar les motes de terra, així com per fer estrisde vímet, aspres i per foragitar els polls del bestiar.

El fruit és comestible i s’ha emprat com a condi-ment per a aliments; el seu sabor és lleugeramentpicant i amargant, i per aquesta raó es conegutlocalment com pebre bord.

Més informacióTrobareu més informació sobre l’aloc a:http://www.botanical-online.com/medici-nalssauzgatillocatala.htmhttp://www.wikipedia.org/wiki/alochttp://herbarivirtual.uib.es/cat-med/espe-cie/4427.htmlwww.projectealocs.org


foto 2

E S T I U 2 0 0 7

43

E N T R E T E N I M E N T S C O N È I X E R E L S N O S T R E S M U N I C I P Í S

SOLUCIÓ AL’ENTRETENIMENTANTERIOR:

En el número 43 de la revista us demanà-vem si sabíeu on estaven emplaçades duesxemeneies.Aquesta vegada no hem rebut cap respostacorrecta.

Les solucions a l’entreteniment són:• La xemeneia de Bordils és la d’una casa

particular situada davant mateix de l’A-juntament.

• La xemeneia de Celrà és la de la Fàbrica.Concretament la que encara hi ha a so-bre del Centre Cívic.

Portal de Bordils

Volem saber si podeu ubicar aquests dos portals.

Portal de Celrà

Ajuntament de Celrà

Amb la col·laboració de:

FESTA MAJOR DE BORDILS - Celrà.cat · França es van parar al davant de Can Cinto, però s’hi...

Documents

Transcript of FESTA MAJOR DE BORDILS - Celrà.cat · França es van parar al davant de Can Cinto, però s’hi...