FEBRER [2017] AGRO · AGROACTIVITAT 86 FEBRER 2017 Portada: ©xavierarnau Bimestral, 20.000...

AGRO AC

TIV

ITA

T

F E B R E R [ 2 0 1 7 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

86

DUN·CGE’17

��

��

��

��

��

��

AGROACTIVITAT 86FEBRER 2017

Portada: ©xavierarnauBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 17 de febrer de 2017

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 [email protected]

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Alfred Piñol, Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Perelló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Maria Rosa Serra i Òscar Tolsà

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a [email protected]

AGRO FEBRER 2017 SUMARI/3

EDITORIAL Pressupost

d’Agricultura

EN PORTADA 4 DUN 2017, assessorament agrari i App

7 Opinió Miquel Llordes (Sarral)

SECTORS 9 Sectorial: Lluís Grogués, vi

10 Opinió Ramon Armengol: el sector lleter

11 Fertilitzar tancant el cicle

12 Circumscripció econòmica a la fruita

Declarar els preus agroalimentaris

13 Pressupost per a les assegurances agràries

EMPRESA 14 Entrevista: Dolors Bassa, consellera de Treball

16 La dona a la cooperativa

18 Formació per a socis i treballadors

19 Opinió Jordi Vives: comerç internacional

COOPERATIVES 20 Cellers Domenys, Placa al Treball President Macià

21 Tasta Coop: Melmelada d’oli, Sant Isidre de les Borges Blanques

22 Reportatge: Vinícola del Priorat, centenari

24 Innovació: Safrà de les Garrigues

25 Premis CDO de l’oli

Rostada popular a Ceolpe

26 Notícies de cooperatives

28 Temps d’oci: Ruta entre oliveres mil·lenàries a Ulldecona

30 Gent i Territori: Pere Albà, Celler de Viticultors de Vilanova

SUMARI

A la Federació estem pendents de les possibles esmenes que podrien modificar el pressupost presentat pel Govern de la Generalitat i que actualment es troba en tràmit parlamentari.

Valorem el canvi de tendència, ja que sembla que enguany es produirà un increment del 14% en la dotació econòmica al Departament d’Agricultura. No obstant això, creiem que caldria incrementar més la partida destinada al sector, després de la retallada pressupostària que hem estat patint els últims anys en relació amb la resta de Conselleries.

I és que, tot i ser conscients de les dificultats pressupostàries a nivell de Govern, tenim el deure de fer una anàlisi rigorosa i objectiva de la dotació que es destina al cooperativisme agrari, perquè totes les partides són d’importància cabdal per al desenvolupament de l’activitat dels socis i especialment, de la nostra agroindústria.

En concret ens preocupen els ajuts a la intercooperació, que s’han reduït un 50% respecte de l’exercici anterior, i emplacem a la Conselleria d’Agricultura a fer l’esforç d’incrementar els recursos necessaris per dur a terme un nou Pla de competitivitat de les cooperatives agràries.

Més enllà, el suport al PDR i al Contracte Global d’Explotació, els ajuts a l’agroindústria, a la millora de la competitivitat, a la innovació, a l’impuls de circuits curts i dels productes amb distintius d’origen i qualitat, la incorporació de joves, les mesures agroambientals... Totes elles són mesures que hem de contemplar conjuntament, perquè no tenen sentit l’una sense l’altra si volem potenciar la riquesa del sector cooperatiu i d’un món rural dinàmic i divers.

Avui dia, els nostres productes estan presents a mercats nacionals i internacionals i la nostra qualitat es valora arreu del món. Però la funció de la cooperativa va molt més enllà de la producció i la comercialització; la cooperativa també ha esdevingut imprescindible per a una correcta organització del teixit econòmic i social del territori on es troba ubicada.

Per tot plegat, a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya som rigorosos, estrictes i efectius en la negociació de les línies que arriben al nostre sector.

RAMON SARROCAPresident FCAC

��

��

��

��

��

��

4/EN PORTADA AGRO FEBRER 2017

Rendibilitzar les explotacions

Coincidint amb la campanya de la DUN i el Con-tracte Global d’Explotació, la Federació de Cooperati-ves Agràries de Catalunya posa a disposició del sec-tor assessorament, formació i eines com el programa Indi·Coop, una nova aplicació de suport per optimit-zar les explotacions dels socis. Aquesta plataforma se

suma al programa Condi·Coop, que té com a objectiu facilitar l’aplicació de la condicionalitat i la seguretat laboral.Tot plegat, forma part del servei que presta la FCAC a les cooperatives agràries en l’àmbit de la DUN, el Contracte Global i el Sistema d’Assessorament Agrari.

AGRO FEBRER 2017 EN PORTADA/5

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya treballa donant suport als tèc-nics assessors de les cooperatives des de fa més d’una dècada. Fruit d’aquesta experiència en la tramitació de la Decla-ració Única Agrària (DUN), el Contracte Global d’Explotació (CGE) i el Sistema d’Assessorament Agrari, la Federació ha anat posant a l’abast de les cooperatives diferents eines de suport.En el cas de l’Assessorament Agrari, la Federació està reconeguda com a Entitat d’Assessorament a nivell integral, agrari i rural, fet que li permet donar servei a les cooperatives i prestar especial atenció a aquelles que no disposen de personal tècnic qualificat per complir amb els re-quisits legalment establerts.Entre altres iniciatives, la Federació ha creat aplicacions informàtiques com les plataformes Indi·Coop i Condi·Coop, adaptades específicament a les necessi-tats de les empreses cooperatives. A més de facilitar la gestió dels ajuts, aquests programes tenen l’objectiu d’optimitzar les produccions i contribuir a rendibilitzar les explotacions dels socis.

Indi·CoopLa plataforma Indi·Coop, que es comen-çarà a utilitzar aquesta campanya, està dissenyada per esdevenir una eina de treball indispensable per als tècnics de les cooperatives, ja que facilita el control dels indicadors econòmics de gestió de les explotacions agropecuàries.El programa permet introduir costos reals de cada explotació per unitat productiva, tipus d’explotació, recinte i varietat, en-tre altres. D’aquesta manera, l’aplicació informàtica permet, al tècnic de la coope-rativa, fer seguiment de costos de les di-ferents explotacions a càrrec seu segons les dades proporcionades pels socis.A més de proporcionar un resultat indivi-dualitzat, l’aplicació també fa una com-paració dels punts forts i febles de cada explotació en relació amb la mitjana de la cooperativa.

Condi·CoopEs tracta d’una aplicació informàtica per a l’aplicació i control de la condicionali-tat i la seguretat laboral, dissenyada per la Federació de Cooperatives l’any 2010 com a resposta a la normativa vigent.Condi·Coop és una plataforma perquè el tècnic de la cooperativa pugui fer segui-ment, en format electrònic, del compli-ment dels criteris de condicionalitat a les explotacions dels socis.A més, inclou un check-list relatiu al com-pliment de la seguretat laboral.

JACKF

6/EN PORTADA AGRO FEBRER 2017

Assessorament AgrariL’Assessorament Agrari es va crear per rendibilit-zar les explotacions prestant suport als productors a través dels tècnics de les cooperatives –que són els qui estan en contacte directe amb els socis i coneixen les explotacions agropecuàries.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-nya va ser reconeguda com a Entitat d’Assessora-ment Integral l’any 2007, de forma que pot prestar suport i servei a les cooperatives que no disposen de personal tècnic per dur a terme aquesta funció.El grup liderat per la Federació està format per una trentena de cooperatives, les que aglutinen un ma-jor volum d’operacions de tot el territori català.

Suport en la gestió del CGE

Amb el Contracte Global d’Explotació (CGE), els productors poden sol·licitar ajuts per a inversions productives lligades a les seves explotacions i també facilitar l’accés als joves que es vulguin in-corporar a l’activitat agrària. Dins d’aquest procediment, s’inclouen els ajuts per a incorporació de joves, els plans de millora per a la competitivitat de les explotacions, ajuts per a la mitigació del canvi climàtic i per a la diversificació de l’activitat. Donat que es tracta d’un tràmit inclòs en l’aplica-ció de la DUN però que suposa la realització d’un esforç addicional per part de les cooperatives, des de la Federació es dóna suport front qualsevol inci-dència que pugui sorgir en la tramitació d’aquests expedients.

Les cooperatives, un referent de la DUN

Des de fa més d’una dècada, la Federació coor-dina i assessora un centenar de cooperatives en el procés de sol·licitud de la DUN. L’última cam-panya, les entitats adherides al Grup DUN de la Federació van tramitar 16.110 sol·licituds d’ajut, un 29% del total de Catalunya.La Declaració Única Agrària (DUN) consisteix en una declaració anual que han de presentar els ti-tulars d’explotacions agràries ubicades a Catalu-nya per poder accedir a ajuts, realitzar tràmits amb l’Administració, sol·licitar la qualificació com a ex-plotació agrària prioritària, modificar el SIGPAC, declarar els efectius productius de l’OPFH o comu-nicar l’adhesió al sistema de venda de proximitat, entre altres obligacions normatives.La DUN ha d’incloure tota la superfície agrària, fo-restal i improductiva, així com les dades de rama-deria que formin part de l’explotació. La gestió es duu des de les cooperatives –que tenen la consi-deració d’Entitats Col·laboradores fruit del conveni entre la Federació i el Departament d’Agricultura– o bé per part de la mateixa FCAC.•

AGRO FEBRER 2017 EN PORTADA/7

L’Assessorament Agrari ha estat i és una eina indispensable en el sector agrari per tal de donar suport tècnic, social i eco-nòmic a les explotacions agràries catalanes que, cada vega-da més, es troben en una situació d’adaptació a les polítiques europees que vetllen per la competitivitat dels mercats.La cooperativa Vinícola de Sarral forma part del Sistema d’Assessorament Agrari des de l’any 2009, quan va decidir fer un pas endavant recolzada i animada per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. És en aquesta línia on la professionalització del sector arriba a l’agricultor de forma directa a través dels tècnics de les entitats, oferint proximitat i analitzant les explotacions una per una en la mesura del que es requereix.Paral·lelament a les entitats d’assessorament, la Política Agrària Comunitària (PAC) s’ha anat desenvolupant fins avui dia oferint al sector un paquet d’ajudes vinculades a la De-claració Única (DUN) i als seus ajuts associats, com és el cas del Contracte Global d’Explotació (CGE) –els antics Plans de Millora–.En aquest vessant, el suport rebut des de Federació és clau per a l’organització, revisió i tramitació dels expedients gesti-onats pels mateixos tècnics de les entitats d’assessorament en la major part dels casos. Resultat d’aquesta combinació en surt l’alta eficiència dels expedients gestionats als agri-cultors catalans, essent el Grup DUN FCAC el que està tenint menys incidències any rere any a les tramitacions.Les eines que ajuden a tirar endavant les explotacions agràri-es fent-les més sostenibles, més competitives i més rentables són claus per al desenvolupament agrari català, i en aquest sentit s’està duent una bona tasca.És indispensable, doncs, l’existència de l’actual estructura, que parteix d’un teixit agrari consolidat amb suport tècnic i econòmic i està vinculada a una agrupació com Federació de Cooperatives, que alhora actua exercint l’assessorament als tècnics de les entitats assessores i fent d’enllaç i interlocució amb l’Administració pública.En aquest sentit, des de la Vinícola de Sarral volem agrair el suport donat per part de Federació al nostre equip tècnic i als nostres agricultors pels temes que envolten les nostres explotacions agràries, per la bona gestió, per la resolució, pel ventall de serveis derivats de formar part de la Federació i sobretot per l’equip humà que forma aquest gran grup.•

MIQUEL LLORDESTècnic de l’Entitat d’Assessorament AgrariVINÍCOLA DE SARRAL, SCCL

OPINIÓ

“BONA GESTIÓ,SERVEIS I

EQUIP HUMÀ”

Quina valoració fas de l’actual Pla de suport al vi?El Pla de suport estableix uns determinats paràmetres dins del marc normatiu del vi. És el cas d’inversions, ajuts a la reestructuració de la vinya, a comerci-alització... i aquestes mesures són destinatàries d’una dotació pressupostària.En general, les mesures són correctes encara que es podrien millorar, ja que en alguns casos resulten insuficients mentre que altres no s’utilitzen.Per exemple, pel que fa a la mesura de reestructuració a Catalunya ens man-tenim en la línia dels últims quinze anys i disposem del 7% del pressupost estatal. El mateix percentatge que aglutinem en la línia d’inversions, malgrat l’elevat nombre d’empreses en el nostre territori. En canvi, liderem la línia de promoció a tercers països, amb el 17% del total espanyol.

En concret per a les cooperatives vitivinícoles, és adequat?Sí, tot i que, com comentava, podríem treure’n més profit. Hi ha una línia es-pecífica per a promoció, prou interessant per entrar a mercats tercers. Les cooperatives també ens podem acollir a mesures per la innovació i a inversions de millora dels cellers. Són projectes per als quals és important comptar amb finançament. Potser el principal repte és gestionar aquests ajuts, molt tecnifi-cats i burocràtics. Això pot fer enrere sobretot als petits cellers i, per evitar-ho, a la Federació disposem de personal especialitzat en l’assessorament.

La línia d’inversions no ha tingut èxit a Catalunya...És cert. Es tracta d’una mesura adequada i important, tant per al sector com per a les cooperatives, però no ha estat massa utilitzada.Penso que el primer any ens va agafar una mica en fals i el segon any, ja era massa tard perquè la partida pressupostària s’havia hipotecat. Va morir d’èxit.La indústria catalana o no vam ser conscients de la importància d’aquesta mesura o no vam tenir la visió que sí que van tenir altres comunitats, com les dues Castelles que lideren aquests ajuts.

En el pròxim Pla de suport (2019-23), quins canvis s’haurien d’introduir?Amb la nostra experiència, sobretot en la línia d’inversions a cellers, trobem a faltar els 142 milions que es van destinar al pagament únic l’any 2014 i que ara ni tan sols sabem si tornen al sector.També s’haurien de potenciar línies rellevants per a viticultors i cooperatives, com la innovació i la promoció a països tercers, i donar un nou impuls a les inversions a cellers.En contrapartida, es podria discutir la mesura de destil·lació de subproductes, o no destinar-hi tants recursos en favor de les que considerem prioritàries.•

“Cal que funcioni tot l’engranatge en el món del vi. Que els productors puguem viure dignament de la nostra feina, la viticultura, i que els consumidors prenguin consciència de tota la vocació, esforç i professionalització que hi ha darrere d’una ampolla de vi”.

LLUÍS GROGUÉS VI FCAC

“El Pla de suport és necessari”

“Treballar pel món del vi”. Aquest és l’objectiu de Lluís Grogués (Tarragona, 1968), que té una explotació de vinya a Vila-rodona i és vicepresident del celler cooperatiu d’aquest municipi.

Molt vinculat amb el sector, és responsable de la branca del vi a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des del 2010. També presideix la Denominació d’Origen Tarragona, és membre del Consell Regulador del Cava i de la junta de la Interprofessional del Vi, a nivell estatal.

En l’àmbit més cooperatiu, forma part del consell rector de Ceolpe i és president de Castell d’Or.

AGRO FEBRER 2017 SECTORS/9

Durant aquest primer trimestre de l’any s’aprovarà el Pla d’actuació per a la millora de la situació del sector lacti a Catalunya que el Departament d’Agricultura va presentar a les acaballes de l’any passat. Té l’objectiu d’aportar instruments per millorar la sostenibilitat de les explotacions i l’eficiència de la indústria lletera.

En els últims mesos, per arribar a definir d’aquest Pla d’acció, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya hem participat en diversos grups de treball juntament amb l’Administració, les cooperatives, altres organitzacions del sector lleter i especialistes en els diferents àmbits d’actuació.

Els eixos de treball que proposa se centren a potenciar la indústria lletera de Catalunya, millorar l’eficiència del sector, comercialitzar i innovar, i fomentar el consum de llet.

Per assolir aquests reptes s’han concretat una quinzena d’actuacions, que inclouen des de l’assessorament tècnic i econòmic a les explotacions fins a millorar la relació amb les cadenes de distribució, apostar per la qualitat, diversificar la producció de llet, promoure el consum de llet a les escoles, fomentar la venda de proximitat i de llet crua i indicar l’origen de la llet en l’etiquetatge. Igualment, es proposa crear l’Institut Català de la Llet i un Panell d’avaluació sensorial de productes lactis.

En definitiva, es pretén valoritzar la llet i els seus derivats i projectar una indústria puntera, innovadora i amb una major capacitat exportadora.

Des de la Federació de Cooperatives valorem positivament l’esforç realitzat en aquest projecte, que ha comptat amb gairebé una seixantena de participants, i estem convençuts que cal aprofitar aquest impuls per desenvolupar temes que les cooperatives agràries considerem prioritaris, com la definició d’un model d’explotació i de sector que sigui sostenible tant econòmicament com mediambientalment.

Hem d’apostar per una major vertebració del sector, volem promoure que s’incrementi el consum de llet i derivats lactis i millorar els processos industrials. Només sent més eficients aconseguirem més valor afegit que podrem repercutir al llarg de tots els agents de la cadena de valor.•

“El Pla d’actuació per a la millora del sector

lacti a Catalunya té l’objectiu de millorar

la sostenibilitat de les explotacions

i l’eficiència de la indústria làctia”

“Hem d’aprofitar aquest impuls per

desenvolupar temes prioritaris per a

les cooperatives lleteres, com la

definició d’un model d’explotació i de

sector sostenible”

OPINIÓ

Un sector lacticompetitiu i sostenible

RAMON ARMENGOL. LLET FCAC

10/SECTORS AGRO FEBRER 2017

Transcorreguts molts anys des de la publicació de la Directiva euro-pea, els objectius de prevenir i re-duir la contaminació de les aigües no s’han aconseguit. Els ramaders continuen sotmesos a una gran pressió i són assenyalats com a principals causants dels excessos en les aportacions nitrogenades, però el dubte sobre l’origen de l’ex-cés de nitrats persisteix.És per això que la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya entén que cal analitzar amb deteniment les mesures que s’han estat aplicant, i diferenciar les que no han suposat un canvi en la ges-tió real de la fertilització d’aquelles que sí que han estat eficients.Segons dades de l’IRTA, a Ca-talunya es generen 100 milions d’unitats de nitrogen orgànic, una quantitat que equival a les necessi-tats de la superfície de conreus ex-tensius del país. Tenint en compte que l’aplicació agrícola és el destí més racional per a les dejeccions, una bona gestió podria suposar un gran estalvi en fertilització mine-ral per a l’agricultor i també per al medi ambient.En aquest sentit, les cooperatives ramaderes fa anys que han apostat per treballar de manera sostenible i disposen de tècnics especialitzats en la gestió orgànica. L’objectiu és doble: trobar un destí als purins dels ramaders i aconseguir un es-

talvi en fertilitzants als agricultors.Aquesta “economia circular” encai-xa amb la gestió del nitrogen que fan les cooperatives, ja que dispo-sen de superfície agrícola, de ferti-litzants d’origen orgànic i de tècnics amb capacitat per gestionar acura-dament la fertilització segons les necessitats dels cultius.Ara bé, per implantar una bona gestió de manera generalitzada cal dotar-se de recursos que sens dubte han de provenir en part de l’Administració, però també de la implicació del mateix sector.

Ramon Armengol, responsable de ramaderia de la Federació, explica que “la imatge del sector agrícola i ramader està en joc i hem de fer les coses bé. Les cooperatives ens trobem en una posició privilegia-da i hem demostrat com la gestió conjunta realitzada sota un bon assessorament és l’única garan-tia per aconseguir una fertilització acurada”.•

Les cooperatives ramaderes fa anys que treballen de manera sostenible i disposen de tècnics especialitzats en la gestió orgànica


Tancar el cicle de fertilització

A Catalunya es generen 100 milions d’unitats de nitrogen orgànic, una quantitat que equival a les necessitats d’adob de la superfície de conreus extensius del país

12/SECTORS AGRO FEBRER 2017

Amb l’objectiu de millorar l’ordenació del sector i evitar les fluctu-acions del mercat, la Federació de Cooperatives Agràries de Ca-talunya dóna suport a la iniciativa del Departament d’Agricultura de crear una circumscripció econòmica catalana per a la fruita.La sol·licitud que la Conselleria ha presentat a Brussel·les inclou poma, pera, préssec i nectarina. El procés s’ha materialitzat mit-jançant l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, un con-junt de 44 organitzacions de productors que representen un 60% del total de fruita dolça.La creació de la circumscripció econòmica permetria millorar la comercialització i es podria regular el mercat per prevenir crisis de preus. En aquest sentit, es podria aprovar una extensió de norma de compliment obligat sobre les característiques del producte que va al mercat i també es podrien establir normes sobre informa-ció de la producció, comercialització, protecció del medi ambient, promoció i comunicació.•

Circumscripció econòmica de la fruita“La circumscripció

econòmica de la fruita serà una oportunitat

de dur a terme actuacions conjuntes

del sector, però també comportarà una

responsabilitat per als empresaris de la

fruita en la consecució dels objectius que

ens marquem”

ALBERT CAPDEVILAFRUITA I HORTA FCAC

En el marc del nou Pla estadís-tic de Catalunya, el Departament d’Agricultura ha apostat per poten-ciar la informació vinculada a l’Ob-servatori Agroalimentari de Preus de Catalunya. L’objectiu és dispo-sar d’informació estadística fiable sobre els preus i les operacions realitzades a Catalunya i, en defi-nitiva, augmentar la transparència del mercat.

El procés hauria d’estar en funci-onament a partir de la primavera, moment en què la Conselleria tin-drà a punt els formularis i l’aplicació informàtica que els operadors hau-ran d’emprar per declarar els preus.Per part de la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya, es vetllarà perquè les cooperatives agràries, com agents que partici-pen en la comercialització, tinguin

reconegudes les seves particulari-tats i es busqui un sistema eficaç que no suposi una càrrega admi-nistrativa.En una primera fase, s’han consi-derat d’interès estadístic les dades relatives a avellana, ametlla, frui-ta dolça i conill. Està previst que el projecte es vagi estenent pro-gressivament a la resta de sectors agroalimentaris.•

Declarar els preus agroalimentarisEl projecte s’aplicarà a ametlla, avellana, fruita dolça i conill

FCAC


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya està treballant perquè, dins la negociació dels nous pressupos-tos de l’Estat per 2017, es pugui ampliar la dotació que el Ministeri d’Agricultura destina a l’Entitat Estatal d’Assegu-rances (ENESA). Només així, es podria revertir la situació nefasta per al sector des de l’anunci de reduir 10 punts la subvenció a les línies agrícoles que van iniciar la contracta-ció de l’assegurança el passat 15 de novembre.Entre les línies afectades, la més preocupant a Catalunya és la de fruiters pel seu alt nivell d’implantació, que se situa en un 25% de la contractació. A Catalunya se subscriuen unes 3.500 pòlisses de fruita anuals, per a una superfície de 33.550 hectàrees i un capital assegurat de més de 400 milions d’euros. L’increment de les primes podria suposar un sobrecost als agricultors de gairebé 4 milions d’euros.Per intentar pal·liar aquesta davallada en la subvenció, el Departament d’Agricultura ha augmentat la dotació pres-supostària destinada a fomentar la contractació de l’asse-

gurança agrària afegint més d’un milió i mig d’euros a la previsió inicial, posant a disposició del sector un import global de 2.296.000 euros. Malgrat tot, no s’arribarà a compensar la retallada anunciada per ENESA.Per aquest motiu, la Federació de Cooperatives continua negociant amb el Ministeri i el responsable d’Asseguran-ces agràries, Josep Lluís Escuer, argumenta: “Les assegu-rances agràries són un instrument bàsic del sector davant possibles adversitats climàtiques i és imprescindible seguir fomentant la política de contractació. L’estalvi que genera un sistema d’assegurances sostenible i eficaç justifica àm-pliament la inversió pública”.“Una reducció de la subvenció només incentiva la perma-nència en el sistema dels assegurats amb més risc i en conseqüència, es dispara la sinistralitat, s’eleva el cost de les primes i es dificulta així l’entrada de nous assegu-rats que podrien compensar aquesta desviació”, conclou Escuer.•

Inadmissible sobrecost de 4 M€ per l’assegurança

“L’estalvi que genera un sistema d’assegurances sostenible i eficaç justifica àmpliament la inversió pública”

JOSEP LLUÍS ESCUERSUBMINISTRAMENTS FCAC

IGNASI22

La Fira Agrícola i Ramaderade les Comarques Gironines14a edició I 10, 11 i 12 de març

14/EMPRESA AGRO FEBRER 2017

“Fem una aposta més ambiciosa que mai pel foment

de l’economia cooperativa”

Mestra de català i llicenciada en Psicopedagogia, Dolors

Bassa (Torroella de Montgrí, 1960) ha exercit de professora

a diferents escoles.

La tasca docent l’ha compaginat amb l’àmbit

sindical, ocupant càrrecs de responsabilitat a la UGT. A

més, s’ha dedicat a la política municipal i ha estat activista en diferents associacions en

temes d’igualtat

També va ser membre del Consell Social de la

Universitat de Girona (2001-2013), membre del Consell

de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya

(2007-2013), membre del Consell de Direcció del Servei d’Ocupació de la Generalitat

de Catalunya (2006-2014) i membre del Consell Assessor

del Màster de Treball, Relacions laborals i Recursos Humans de la Universitat de

Girona (2012).

Q uins reptes creieu que té al davant el cooperativisme agrari català?

Les cooperatives agràries tenen llarga tradició a Catalunya, prop d’unes cin-quanta són centenàries. Al llarg de la seva història, les cooperatives s’han ca-racteritzat per donar resposta a les necessitats socials, econòmiques i cultu-rals generant ocupació estable i de qualitat, amb estructures no especulatives que les han fet més resilients i arrelades al territori.Els reptes del cooperativisme agrari, estan vinculats principalment a la valo-rització dels productes cooperatius, la comercialització i internacionalització i

AGRO FEBRER 2017 EMPRESA/15

la incorporació de joves com a socis de cooperatives per tal de garantir el relleu generacional. Així mateix també cal continuar treballant per la millora de la professionalització, sense dei-xar de banda els reptes vinculats a la globalització i la transformació digital, que obliguen a repensar i donar un nou enfocament als negocis, i de la qual el cooperativisme no es pot que-dar al marge.

Dels instruments per impulsar i fomentar les societats cooperatives vinculades a la Conselleria de Treball, quins són d’interès per al sector cooperatiu agrari?

El Departament de Treball, Afers So-cials i Famílies fa una aposta més ambiciosa que mai pel que fa al fo-ment de l’economia social i coope-rativa, mitjançant les línies tradici-onals de finançament i suport a la capitalització del sector i l’impuls del programa Aracoop amb activi-tats diverses de suport a la creació, creixement, internacionalització, in-novació col·laborativa, i formació di-rectiva, destinada a les cooperatives i empreses de l’economia social, i al cooperativisme agrari en particular, a través de la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya com a membre del Consell Assessor de l’Aracoop encarregat del seguiment del programa.Com a novetat d’enguany, i amb l’ob-jectiu de promocionar l’economia so-cial i cooperativa arreu del territori, es crea la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, on les organitzacions cooperatives i d’economia social treballen juntes per crear un espai i servei de referèn-cia. I l’impuls de 15 projectes singu-lars que desenvolupen oportunitats estratègiques, generadors d’ocupa-ció a través de creació de llocs de treball, on s’ha valorat especialment el sector primari, i de creació de coo-peratives i societats laborals.

Com es pot promoure una major incidència del cooperativisme agrari des de la Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa?

La participació i implicació del sector agrari amb la Direcció General és, en aquests moments, bastant signifi-cativa. Els programes de foment de l’economia social i cooperativa im-pulsats pel Departament, incorporen tant en la comunicació i difusió com en la captació de participants totes les branques i sectors d’activitat.A més, propiciat també per un aug-ment important del pressupost que es situa en 14 milions per l’any 2017, s’han impulsat els Ateneus Coopera-tius amb l’objectiu d’arribar arreu del territori i, conseqüentment, al coope-rativisme agrari.D’altra banda, hi ha els Projectes sin-

gulars generadors d’ocupació esta-ble i de qualitat que tenen una línia sectorial específica destinada al sec-tor agrari.

En l’àmbit concret de formació per a socis i treballadors, quins seran els criteris?

Estem treballant conjuntament amb el Consorci de la Formació Contínua la seva oferta de formació per l’àmbit de l’economia social, per adaptar-ho als diversos sectors, i per tant, tam-bé al sector agrari, sempre des de la vessant de la seva especificitat com a economia social i cooperativa. S’ofe-reixen plans de formació adreçats a treballadors de l’economia social que atenguin demandes formatives deri-vades de la seva naturalesa jurídica o de necessitats de caràcter transver-sal.En el marc del programa Aracoop també s’ofereix formació per a la mi-llora de les competències professio-nals dels socis de les cooperatives i, evidentment, també de les cooperati-ves agràries.

Per donar compliment al desplegament de la Llei de Cooperatives, quines normatives s’estan treballant en l’actualitat?

Actualment, es troba en tràmit intern del Departament l’elaboració de l’es-borrany de la modificació del Regla-ment que regula el Registre General de Cooperatives de Catalunya; així com s’està a l’espera de rebre pro-postes d’esmenes a la regulació ac-tual del Reglament del Consell Supe-rior de la Cooperació, tal com es va demanar als seus membres a la dar-rera reunió del Ple d’aquest Consell.

En quin punt es troba el procés d’informatització del Registre de Cooperatives?

El Departament aposta per endegar el procés de revisió del sistema in-formàtic que regula el Registre Ge-neral de Cooperatives, de manera que aquest any té previst fer actua-cions per aconseguir que es pugui implementar de forma progressiva la tramitació telemàtica en el Registre, impulsant, en primer lloc, la presen-tació telemàtica dels comptes anuals, els llibres socials i les actuacions de publicitat registral.•

ENTREVISTA

DOLORS BASSA

CONSELLERA DE TREBALL,

AFERS SOCIALS I FAMÍLIES


“Fa 16 anys que formo part del Consell Rector de

Coselva. Em vaig sentir molt orgullosa quan m’ho

van proposar, perquè és el que crec i defenso. Vinc de pagès i estimo el

territori, la seva gent, el món cooperatiu agrari... i em sento molt capaç de

ser útil des d’aquest àmbit i formar-ne part activa.

En el nostre sector manca més presència de la dona

per construir una equitat de gènere. Per això valorem el fet de poder comptar amb

la implicació de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que ho vetlla i és

impulsora d’igualtat i progrés agrari. Ens teniu al costat, i farem tot el que estigui al nostre abast per fer pinya i avançar junts potenciant el paper de la dona a les

cooperatives agràries”.

NURIA COCHSCOSELVA

Obrint nous caminsNomés un 4,2% de dones partici-pen en els consells rectors de les cooperatives i la presència en les assemblees generals no supera el 20%. En càrrecs de gerència, el li-deratge femení se situa en un 6%.

El paper de la dona en el coopera-tivisme agrari sovint es limita a una participació informal, irregular i pre-cària en el mercat laboral. El caràcter eminentment familiar d’aquest sector amaga, en moltes ocasions, el treball de les dones a les explotacions.A nivell de cooperativa, la situació és similar i només un 4,2% dels mem-bres de juntes rectores són dones. La presència en les assemblees ge-nerals no supera el 20% del total de socis, tot i que en els últims anys s’ha

produït un lleuger increment del 2,6% de sòcies. El nombre de dones presi-dentes o amb participació en consells rectors, en canvi, es manté constant i desequilibrat.En l’àmbit laboral, a Catalunya hi ha 13 dones gerents de cooperatives sobre un total de 214 cooperatives federades. No s’han apreciat canvis significatius ni en el nombre de dones en tasques directives ni en aquelles d’administració general.Per contribuir a revertir aquesta situ-ació i potenciar el talent de les dones en el sector, la Federació de Coopera-tives Agràries de Catalunya té l’objec-tiu de desenvolupar un pla d’actuació específic que fomentarà la visibilitat de la dona. El projecte compta amb el suport del Departament d’Agricultura.

“L’accés de la dona als àmbits laboral i representatiu del cooperativisme agrari ha estat tradicionalment complicat. Alguns motius són que la mateixa llei no afavoreix la seva incorporació amb la condició d’autònomes o que culturalment les dones acostumen a assumir majors càrregues familiars. Volem engegar un projecte per contribuir a canviar aquesta situació”.

XAVIER PIÉDESENVOLUPAMENT RURAL FCAC

EL PAPER DE LA DONA

A LES COOPERATIVES

4 presidentes

13 gerents

39 administració general


FCAC DESENVOLUPAMENT RURALViolant Fortuny | 932 292 018

Obrint nous caminsPrograma per la igualtat de gènere

Per posar en marxa la iniciativa, la Federació ha creat un grup impulsor que treballa en la identificació dels actius femenins a les cooperatives agràries catalanes: sòcies, presidentes i ge-rents. Posteriorment, s’acompanyarà les participants en el des-envolupament de competències i aptituds de lideratge perquè puguin ascendir a càrrecs de responsabilitat.En aquest sentit, es pretén sensibilitzar el col·lectiu i dinamit-zar-lo amb actuacions destinades a promoure l’accés de dones a les juntes i a fomentar la participació de les sòcies a la coope-rativa. Tot plegat conduirà a una major visualització.Per reforçar el projecte, un programa de formació donarà res-posta a les necessitats de formació d’aquestes dones. Els prin-cipals àmbits que es treballaran són l’emprenedoria agrària i la diversificació de l’activitat, així com la capacitació professional adequada a l’empresa cooperativa.•

NAUTILUZ56

“Des d’un punt de vista cooperatiu, la formació obligatòria que han de realitzar els socis permet tenir un punt de partida homogeni sobre el qual desenvolupar l’activitat productiva de la cooperativa.Tècnicament, els avantatges són encara millors. Primer perquè tenim agricultors formats en matèria de fitosanitaris, de gestió agronòmica, de sòls i d’una llarga llista d’inputs que afecten la producció agrària i d’altra banda, perquè com més preparació i coneixement tenen els nostres agricultors, millors han de ser els tècnics que els assessoren. En definitiva, disposem d’un duet preparat per als reptes que l’agricultura ens depara en un futur.El paper de Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya és important perquè, com a entitat que rep les necessitats de les cooperatives agràries, treballa per facilitar la tasca i promou el desenvolupament d’activitats formatives.El fet de poder finançar la formació no només redueix els costos, sinó que també s’entén com a eina de reconeixement de la bona tasca que realitzen els nostres pagesos”.

ÀNGEL SALVATL’AVELLANERA


FCAC FORMACIÓEsther Aguirre | 973 247 982

FCAC FORMACIÓMaria Rosa Serra | 973 247 982

Formació dels socis

com a eina de canvi

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya gestiona l’organització i posa a l’abast de les seves associades el finançament per fer cursos de formació a socis i treballadors, incidint especialment en la formació que agri-cultors i ramaders han de realitzar obligatòriament per normativa.La formació obligatòria té l’objectiu de proporcionar coneixements tècnics sobre producció agrària i inclou temàtiques tan diverses com manipulació d’aliments, de productes fitosanitaris i de productes biocides d’ús ramader, benestar animal o prevenció de riscos laborals, entre altres.•

La Federació ha signat un conveni amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per facilitar l’accés del sector a estudis universitaris oficials.Fruit d’aquest acord, els treballadors de les cooperatives fe-derades gaudiran d’un ajut econòmic del 10% quan es matri-culin en qualsevol dels ensenyaments propis de la UOC com els programes de màster, postgrau, especialització, de curta durada o bé cursos d’idiomes, entre d’altres.•

Universitat Oberta de Catalunya

UOC


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya hem assistit al “Simposi internacional pel desenvolupament d’agricultura de qualitat”, que es va fer a final de novembre a Beijing (Xina). L’acte l’organitzava “China Good Agri-products Development and Service Association”, organització no governa-mental que agrupa més de 3.000 entitats i empreses xineses vinculades al sector agrari.Un dels objectius principals del simposi era la creació de la “Unió Mundial d’Associacions del Sector Agroalimentari” (World Union of Agricultural Asso-ciations - WUAA) i per això, va comptar amb la intervenció del representant de la FAO a Xina i Corea, Dr. Vincent Martin, i del viceministre xinès d’agricul-tura, Sr. Qu Dongyu, entre d’altres.Com a entitats fundacionals de la WUUA, a més de l’entitat xinesa organit-zadora, ens hi sumem la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i altres associacions del Japó, Malàisia, Rússia, Nova Zelanda i Polònia. L’or-ganització està oberta a la incorporació de noves entitats d’arreu del món.El mandat fundacional de la WUUA és esdevenir motor del comerç multila-teral en el sector agroalimentari i promoure la cooperació internacional en la tecnologia, la informació, la innovació, la recerca i la formació. Així mateix, vol constituir-se en una plataforma efectiva de relació entre les diferents en-titats que en formin part com a estratègia per afavorir les relacions empresa-empresa.Assistir a aquesta trobada va ser una gran oportunitat per conèixer de prime-ra mà la realitat del sector agrari i de l’agroindústria en els diferents països participants. A més, l’interès de la FCAC per vincular-se al projecte de WUAA és doble.En primer lloc, com a eina a disposició de les cooperatives federades per fo-mentar i facilitar els intercanvis comercials amb la Xina i també amb els altres països representats a l’organització.Per una altra banda, la possibilitat d’interactuar –o bé directament o bé faci-litant l’accés a les empreses associades– amb altres entitats d’arreu del món participant en projectes d’innovació, transferència tecnològica i recerca en el sector agroalimentari.A la Federació, comptem amb un grup d’internacionalització obert a totes les cooperatives, treballem en projectes de recerca i innovació d’àmbit europeu, mantenim una fluida relació amb PRODECA –amb qui estem col·laborant per millorar els instruments de suport públic per obrir mercats exteriors a les co-operatives–, hem participat en projectes de cooperació al desenvolupament empresarial a països llatinoamericans i tenim contactes amb organitzacions de cooperatives d’arreu del món.En definitiva, el nostre projecte és seguir treballant per poder oferir eines a la internacionalització adaptades a les diferents realitats empresarials de les cooperatives federades.•

JORDI VIVESDIRECTOR FCAC

OPINIÓ

CONTACTESCOMERCIALS

A LA XINA

20/COOPERATIVES AGRO FEBRER 2017

Placa President Macià a Cellers Domenys

La cooperativa celebra el centenari en plena expansió

A les portes del centenari de la seva fundació, Cellers Domenys té una trajec-tòria ascendent i ha protagonitzat un important creixement l’última dècada.Precisament aquesta expansió de la cooperativa a les comarques de Tarra-gona junt amb la implantació de processos d’innovació, l’aposta per la tec-nologia i l’elaboració de vins i caves de qualitat ha portat el Govern de la Ge-neralitat a distingir Cellers Domenys amb la Placa al treball President Macià.En l’actualitat és una de les cooperatives més grans i sòlides del territori, fruit de la unió de 7 cooperatives catalanes dels municipis de Sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, la Bisbal del Penedès, Rocafort de Queralt, Blancafort, Rodonyà i Pira. Així doncs, té socis a les comarques del Baix Pe-nedès, la Conca de Barberà i l’Alt Camp i compta amb el reconeixement de 4 denominacions d’origen vitivinícoles (DO Cava, DO Penedès, DO Conca de Barberà, DO Catalunya) i de l’oleícola DO Siurana.

Per tal d’obtenir la màxima qualitat dels seus vins i caves, Cellers Domenys va dissenyar la plataforma Domenio Vitis, que l’any 2012 va rebre el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària. Aquesta eina permet actuar sobre les 2.200 hectàrees de ceps dels socis, garantint que la collita es fa en el punt òptim de maduració i amb el millor estat sanitari. La plataforma també optimitza l’entrada del raïm al celler evitant puntes de saturació i permet fer agrupacions segons la qualitat, l’edat de les vinyes i les varietats per zones.

Recentment, ha tret al mercat “Vi Dolç Domenio Trepat”, el primer dolç de Catalunya elaborat amb la varietat Trepat i que se suma a la trilogia “Dome-nio”: Trepat, Ull de Llebre i Sumoi. La gamma “Domenio” representa l’aposta de Cellers Domenys per vins de territori elaborats amb varietats històriques.•

“Cellers Domenys contribuïm a l’impuls de l’economia

catalana gràcies al compromís dels nostres 400

socis. La cooperativa té sis cellers en funcionament i

delegació a set municipis amb l’objectiu de poder oferir un millor servei a les persones

que vivim a territori”.

LLUÍS URGELLPresident

CELLER DOMENYS

L’acte va tenir lloc al Palau de la Generalitat.

AGRO FEBRER 2017 COOPERATIVES/21

Avui us presentem la deliciosa melmelada “Terrall de Sant Isidre” que la cooperativa de les Borges Blanques ha creat a partir del seu producte estrella: l’oli d’oliva verge extra. Destaca pel seu agrada-ble gust dolç combinat amb el característic gust afruitat dels olis de la zona Garrigues.El seu sabor és únic, capaç d’enaltir cada plat de la manera més sorprenent. És ideal per gaudir amb pa torrat i amb tot tipus de formatges, patés, salses de carn o peix i amanides. També és una bona aliada de les postres, complement dels iogurts o com a cobertura de pastissos i bescuits.El seu principal ingredient és l’oli d’oliva, producte per excel·lència en la dieta mediterrània que li aporta un gran valor nutricional com a suc de fruita 100% natural i té un important poder antioxidant.

Punts de Venta

La podeu trobar a l’Agrobotiga (Carrer de l’Ensenyança, 6 de Les Borges Blanques), a la cooperativa (Av. Jaume Segarra, s/n) o, per Internet, a www.terrall.es.•

Melmelada d’oli d’oliva “Terrall de sant isidre”

“A la Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques cuidem al màxim

les matèries primeres, la producció, la transformació i la comercialització dels

aliments. Els nostres productes arriben al consumidor directament del camp, sense

intermediaris, amb segells de qualitat, naturals i respectuosos amb el medi

ambient, saludables i amb un preu just.Treballem sota uns valors arrelats que

defineixen la nostra filosofia de vida, pergenerar riquesa al mateix temps que

evitem la desertització i l’abandó del camp tot oferint productes de

proximitat al consumidor”.ROSER VILA

DIRECTORA-GERENT

Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques i Secció de Crèdit, SCCL

Les Borges Blanques I Garrigueswww.terrall.es

compromís amb la terra


Vinícola del Priorat neix per agrupar

la producció d’oli d’oliva i de vi de les cooperatives

de la comarca

eunits per canviar impressions sobre la necessitat de formar un sindicat agrícola

vinícola en aquest poble, que espe-rant molt modestament pogués algun dia, vistes les bones intencions dels governs actuals (...), ser el lloc de sal-vació dels interessos dels habitants de Gratallops”.Així comença la història del Sindi-cat Agrícola Vinícola de Gratallops a principi de 1917. Posteriorment, s’hi afegirien d’altres pobles com la Vilella Baixa, el Lloar i la Vilella Alta.

Cent anys després, Vinícola del Prio-rat segueix l’estela d’aquells pagesos valents que van creure en la seva ter-ra, en els seus pobles i en el seu futur.Arrels profundes

Passada la plaga de la fil·loxera, la comarca del Priorat va quedar greu-ment ferida. La majoria de vinyes van ser arrancades, i gairebé dues terceres parts de la població es va

veure obligada a emigrar. En aquest context va aparèixer el moviment co-operativista, aglutinador de l’aposta d’aquelles persones que decidiren quedar-se a la terra on havien nascut.Aquesta decisió, i el posterior esforç i treball, van fer que aquestes soci-etats cooperatives esdevinguessin el centre econòmic dels pobles agru-pant l’elaboració i comercialització dels principals cultius de la zona: vi, oli i fruits secs. Al mateix temps, van començar a estructurar una oferta de serveis que d’altra manera difícilment haurien existit, com són les coopera-tives de consum, les seccions de crè-dit o les societats culturals.

Cooperar per encarar el futur

A partir de l’últim quart del segle pas-sat i vista la necessitat imperiosa de renovació de la maquinària, es va in-tentar agrupar la producció d’oli d’oli-va i de vi de les cooperatives del Prio-rat històric. Aquí és on neix, l’any 1972, la Cooperativa Vinícola del Priorat.Aquest procés va culminar amb la construcció del Molí Nou a la Vile-lla Alta i del nou Celler a Gratallops. Amb les instal·lacions renovades i aprofitant els nous aires que arriba-ven al Priorat, les cooperatives que segueixen creient en el projecte van arribar a l’acord de fusió l’any 2007, convertint Vinícola del Priorat en la cooperativa hereva de tots aquests anys d’història.

“RGratallops I Prioratwww.vinicoladelpriorat.com

Vinícoladel Priorat:cent anys de

compromís

És l’única cooperativa de la DOQ Priorat que gestiona íntegrament

el procés de producció, elaboració i comercialització del vi


L’aposta per la professionalització i la qualitat dels productes es con-verteix en l’objectiu principal del conjunt de la cooperativa. Avui dia, Vinícola del Priorat és l’única coo-perativa de la DOQ Priorat que ges-tiona íntegrament el procés de pro-ducció, elaboració i comercialització del vi.A partir d’unes 240 hectàrees de vinya dels socis, s’elaboren unes 320.000 ampolles de vi emparades dins la Denominació d’Origen Quali-ficada Priorat. Majoritàriament s’ex-porten a més de 25 països de tot el món.El cultiu de 320 hectàrees d’olivera dóna una producció d’oli d’oliva ver-ge extra emparat en la Denominació d’Origen Protegida Siurana.

Aposta per la diversificació

“Des de fa cent anys, la base de Vi-nícola del Priorat són i seran sempre les pageses i els pagesos dels nos-tres pobles que garanteixen el futur”, explica Ramon Grau, president de la cooperativa.Per aquest motiu, Vinícola del Priorat ha engegat una secció de conreu de terres encarada a revertir la pèrdua de terres productives dels socis que ja no les poden treballar.També la secció de crèdit segueix donant un servei més que neces-sari a les oficines dels pobles on té presència Vinícola del Priorat,

prestant atenció directa als socis.L’enoturisme i la venda directa són apostes importants i de futur. Les agrobotigues de Gratallops i la Vilella Baixa, la gestió de l’Hostal Elvira i la creació d’una oferta estable de visi-tes per descobrir el món del vi i de l’oli són les principals línies en aquest àmbit.

Compromís amb el nostre entorn

El compromís amb el territori és indis-sociable de Vinícola del Priorat, que col·labora amb escoles, amb ajunta-ments i amb la comarca. Participa en projectes com la candidatura a pa-trimoni mundial de la humanitat per la UNESCO del paisatge agrícola de muntanya mediterrània.

“Per tota aquesta història que ens avala i ens omple d’orgull, aquest any comencem una època de cele-bracions per compartir amb totes les persones protagonistes el centenari de la nostra cooperativa”, conclou Ramon Grau.•

La secció de conreu de terres, la secció de crèdit,

l’enoturisme i la venda directa sóntambé apostes

importants i de futur

140 socis productors

4 municipis amb delegació

240 hectàrees de vinya

320 hectàrees d’olivera

320.000 ampolles de vi anuals

VINÍCOLA DEL PRIORAT


La cooperativa Safrà de les Garrigues participa en la posada en marxa d’una plantació experimental per millorar la productivitat i la qualitat del conreu

En els darrers anys, el cultiu del sa-frà està agafant embranzida. Es tracta d’una interessant iniciativa de diversifi-cació en terrenys de secà, on majoritàri-ament hi ha plantacions d’olivera, fruits secs i cereals.Enric Dalmau, un dels impulsors de la cooperativa, explica que “l’objectiu ini-cial de Safrà de les Garrigues era esten-dre el conreu d’un producte que té un bon preu en el mercat, que ens aporta valor afegit i que ens permet propiciar

l a cohesió social cre-ant llocs de treball. Un

cop assolit, ara ens plantegem millo-rar-ne la producció”.

Amb aquest ob-jectiu, la cooperativa

participa en la posada e n marxa d’una plantació

experimental que compta amb la tutela del Departa-

ment d’Agricultura, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroali-

mentàries (IRTA) i l’Escola Agrària de les Borges Blanques. Durant els

pròxims quatre anys, s’avaluarà l’efecte de diferents pràctiques agronòmiques per millorar el volum de producció i la qualitat del producte.En aquesta parcel·la experimental, es posen a prova diferents densitats de cultiu, estratègies per al control de les malalties, maneig de fertilitzants i mit-jans per obtenir una floració esglaonada que faciliti els treballs de recol·lecció.Igualment, s’estan reproduint bulbs au-tòctons procedents de 14 pobles de Catalunya per tal de recuperar la pro-ducció de safrà autòcton.•

www.safracat.cat

INNOVACIÓ

Creixement sostenible del safrà

La iniciativa de recuperació del conreu del safrà s’inicià el 2007 amb la constitució de la cooperativa “Safrà de les Garrigues”. En l’actualitat, compta amb més de 60 socis i la collita se situa en uns 12 quilos de safrà anuals.Es tracta d’un conreu molt poc mecanitzat i especialitzat, que requereix una important quantitat de mà d’obra. De forma curosa, aconsegueix un producte local de qualitat al mateix temps que es con-tribueix a fixar persones al territori.El preu del safrà s’ha més que doblat els darrers deu anys i hi ha un mercat internacional obert i interessat en el pro-ducte.

AJUNTAMENT DE REUS

Premis CDO al millor verge extra

El Centre Oleícola del Penedès (Ceol-pe) i la Cooperativa Agrícola Catala-na de Godall han obtingut els premis CDO al millor oli d’oliva verge extra de la campanya 2016 en les categories de fruita madur i fruitat verd amarg, respectivament.A més, s’han lliurat tres accèssits a les cooperatives Agrícola de Cabacés (millor oli fruitat verd amarg), Agrícola

de la Palma d’Ebre (fruitat verd dolç) i Agrícola de la Serra d’Almos (fruitat madur).Enguany, van optar als guardons un total de 22 almàsseres de Tarragona i les Terres de l’Ebre.Des de fa deu anys, el Centre de Des-envolupament de l’Oli (CDO) reconeix els millors olis d’oliva verge extra que s’elaboren al territori amb l’objectiu

de premiar l’esforç realitzat pels pro-ductors i les cooperatives i de reva-lorar els olis d’oliva de major qualitat organolèptica.Per això, el CDO –que és gestio-nat per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus– compra am-polles dels olis guardonats i en fa difusió a través d’obsequis promo-cionals.•


www.ceolpe.com I www.olidegodall.es I www.coopcabaces.com I www.cooplapalma.cat I www.serradalmos.com

Rostada popular a Ceolpe

El Centre Oleícola del Penedès, Ceolpe, ha obert les seves instal·lacions de Llorenç del Penedès per a la rostada popular que celebra anualment.Més de 500 persones van participar de l’acte festiu, en el marc del qual es va presentar l’oli novell de la campanya i es va poder visitar un dels molins d’oli més moderns tecnològicament.Ceolpe va ser fundat l’any 1988 per set cooperatives (Albinyana, Arboç, Ba-nyeres, Bellvei, Calafell, Llorenç del Penedès i El Vendrell), i actualment comp-ta amb una quinzena de cooperatives associades.•

www.ceolpe.com


facturació RÈCORD D’UNIÓUnió Corporació Alimentària ha assolit una facturació de 71 milions d’euros l’últim exercici. Aquesta xifra és extraordinàriament positiva perquè suposa un rècord de l’entitat, tot i produir-se en el context d’un any amb collites irregulars.L’èxit d’Unió radica en els processos de concentració i en l’aposta per productes saludables i innovadors, mediterranis i de qualitat, amb una bona acollida en mercats internacionals com els Estats Units i Europa.Entre els projectes de la cooperativa de Reus, s’inclou la recuperació d’explotacions abandonades per fer-les rendibles de nou, com a mostra del compromís amb el territori i el sector agrícola. En l’actualitat, ja s’han recuperat fins a 250 hectàrees.

www.unio.coop

EXPLOSIÓ DE colorLa Cooperativa de Garriguella estrena nova imatge de la gamma “Dinarells” amb una etiqueta més moderna, divertida i dinàmica, que potencia la joventut del vi que conté i representa grans de raïm flotant sobre una copa de vi.

Acollida a la Denominació d’Origen Empordà, aquests vins són els més comercials del celler cooperatiu. Són ideals per gaudir amb amics, entre rialles, a qualsevol moment del dia i totes les estacions de l’any.

Els nous “Dinarells” blanc i rosat ja es poden adquirir a l’Agrobotiga de la Cooperativa i a la botiga on-line, mentre que el negre es posarà a la venda pròximament.

www.cooperativagarriguella.com

AGROBOTIGA DE L’ESPLUGA CALBALa Cooperativa Espluguenca ha inaugurat agrobotiga i ha restaurat el molí d’oli a la comarca de les Garrigues.Els productes destacats del nou punt de venda són l’oli d’oliva verge extra “Spelunca”, de la varietat arbequina, i els vins i cava d’elaboració pròpia i acollits a les denominacions d’origen Costers del Segre i Cava.Fundada el 1957, la cooperativa de l’Espluga Calba està formada per uns 160 socis.

www.olisdesplugacalba.com

MILLOR MEL DE ROMANÍ I DE BOSCMel Muria ha tancat l’any amb el Premi a la Millor Mel de Romaní i de Bosc en el 2n Concurs de mels monoflorals del Congrés Nacional d’Apicultura celebrat a Granada.Aquest guardó se suma a altres reconeixements a la qualitat del producte rebuts al llarg del 2016, com el Premi al Millor Producte Bio de l’Estat espanyol atorgat a la nova gamma de mels ecològiques amb sabors “Bio Muria”.A més d’elaborar productes de qualitat, Mel Muria té un Centre d’Interpretació per fer difusió de la tradició i la cultura apícola al mateix temps que aposta per la projecció internacional de la cooperativa.

www.melmuria.com

COOPERATIVA ESPLUGUENCA

UNIÓ COPORACIÓ ALIMENTÀRIA


Agermanament DE CALÇOTS I BOTILLOLa IGP Calçot de Valls ha protagonitzat un agermanament gastronòmic amb la IGP Botillo del Bierzo amb l’objectiu de promoure el coneixement i el consum d’aquest producte tan característic també a fora de Catalunya.El promotor de la iniciativa és Xavier Cuadras, català establert a Lleó, on organitza calçotades i que ha apostat per substituir la carn a la brasa per botillo, el tradicional “cocido” de la zona lleonesa del Bierzo.Dins la IGP Calçot de Valls, hi ha tres cooperatives agrícoles comercialitzadores: les de Valls, Cambrils i Alcover, que en l’actualitat estan treballant en un projecte d’innovació per promoure la qualitat i millorar la selecció del manat.

www.coopvalls.comwww.coopcambrils.com.

ESCENARI DE videodansaLes instal·lacions de la cooperativa Vinícola de Sarral són l’escenari de la peça de videodansa “Nigra”, finalista en l’Utah Dance Film Festival.Dirigida per la vallenca Marta Arjona i interpretada per la ballarina Mei Casabona juntament amb Saüc Bonet, la producció narra una visió de present, passat i futur a través de la dansa i el moviment.La peça, que es va estrenar a la Festa del Vi Novell 2016 de Sarral, també ha estat Official Selection Muestra Internacional de Videodanza Mujer Siembra (Argentina) i finalista al Rollout Dance Film Festival (Macao).

www.cava-portell.com

VINT TARDORS JUNTS“Llàgrimes de tardor”, la proposta de la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot per vestir de llarg els vins locals, ha complert vint anys.L’elaboració per primera vegada d’aquest negre de criança, l’any 1995, va representar un salt importantíssim en la cultura vitivinícola de la cooperativa i la projecció dels seus vins, així com en el reconeixement de la Denominació d’Origen Terra Alta.El primer tast vertical commemoratiu del vintè aniversari de “Llàgrimes de tardor” el van protagonitzar els presidents de diferents moments històrics del celler: Joaquín E. Aguiló, José B. Roselló i Francisco Martí.

www.santjosepwines.com

AGRÀRIA I SC SANT JOSEP SCCL

MARÍA ARJONA ©DANSPXL

vi DEL MES PER VIF ALEMANYA

Celler Capçanes ha començat l’any amb la consideració del “Mas Collet 2014” com a Vi del Mes per VIF Alemanya, gran portal de venda i divulgació de vins. Per presentar el Mas Collet VIF ho fa mitjançant un vídeo creatiu i original.Segons en David Raccah influent bloguer de vins Kosher al món, Peraj Ha’abib 2014 i Peraj Ha’abib 2009 estan entre els millors vins del 2016.Fa uns mesos, Celler Capçanes també havia estat distingit en el tast de vins ecològics celebrats a Alemanya pel Selection Das Genussmagazin, que va concedir la medalla d’or i quatre estrelles al “Mas Tortó Eco 2014”. “Vall del Calàs 2014” i “Les Taules 2015” van quedar posicionats amb medalla d’argent i tres estrelles.

www.cellercapcanes.com


Ulldecona,un passeig per la històriaTE

MPS

D’O

CI

Situada a la comarca tarragonina del Montsià, la més meridi-onal de Catalunya, Ulldecona és una vila que sorprèn per la quantitat de coses que s’hi poden fer.

A tocar de la Serra del Montsià i la de Godall, és el lloc ideal per practicar esports de muntanya i sobretot, per retrocedir en el temps. La població té un gran patrimoni historicoartístic, com el Castell Medieval de l’any 1180, que aporta una valuosa infor-mació sobre l’evolució d’una zona clau en el control del territori per la seva situació estratègica. Si us hi apropeu, no deixeu de pujar a la Torre de l’Homenatge on gaudireu d’unes impressio-nants vistes.També us recomanem un tomb pel Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, un dels conjunts més importants de la península Ibèrica d’Art Rupestre Llevantí. Algunes de les seves pintures, considerades Patrimoni Mundial per la Unesco, tenen més de 8.000 anys.Sens dubte, també l’oli d’oliva és un dels elements clau de la zona. A Ulldecona, s’hi troba la concentració més gran coneguda d’oliveres mil·lenàries del món: 1.335 exemplars, un autèntic mar d’oliveres.La Finca de l’Arion, amb uns 400 exemplars inventariats, cons-titueix una de les mostres més autèntiques de com l’agricultura tradicional mil·lenària ha superat el pas del temps. En el seu re-cinte, es pot visitar el Museu Natural Oliveres Mil·lenàries i con-templar fins a 35 exemplars d’autèntiques escultures vivents amb formes recargolades fruit del pas del temps.La Farga d’Arion corona el recorregut. Es tracta de l’autèntica joia d’Ulldecona, una olivera de 1.701 anys que ha estat datada oficialment com la més antiga del món i que fou plantada l’any 314 durant el regnat de l’emperador Constantí I el Gran. Per la seva grandària i estat de conservació, la Farga de l’Arion esdevé un monument viu.

TASTAR L’ESSÈNCIA DEL TEMPSEl principal fruit de l’olivera és l’oli d’oliva verge extra, un regal de la natura que els agricultors, de la mà de la cooperativa Acomont, elaboren amb una alta qualitat.“1000 Tardors”, l’oli de les oliveres mil·lenàries, té l’objectiu de transmetre aquest procés humà i sobretot el pas del temps. És un producte exclusiu, que s’extrau de petites olives anomenades Farga i només se’n fan 300 litres anuals.Es tracta d’un verge extra ideal per degustar en cru i per a mo-ments especials. Afruitat amb notes d’herba acabada de tallar i matisos d’ametlló i nous verdes, aquest oli té un gust equilibrat entre picant i dolç i amb un lleuger amargant.

TURISME D’ULLDECONA

TURISME D’ULLDECONA

GASTRONOMIA

“L’Antic Molí”Cuina creativa i d’autor amb estrella Michelinwww.anticmoli.comCtra. La Sénia, Km 10 (Ulldecona)977 570 893

“Les Moles”Cuina de proximitat, tècnica i diversió amb estrella Michelinwww.lesmoles.comCtra. La Sénia, Km 2 (Ulldecona)977 573 224

“El Caçador”Cuina compromesa amb els sabors del territoriwww.restaurantecazador.comC/ Major, 50 (Els Valentins)977 713 029

“L’Era”Un racó on degustar cuina tradicional amb tocs innovadorswww.restaurantlera.netC/ Major, 2C (Els Valentins) 977 570 669

VISITES GUIADES

A les oliveres mil·lenàries, castell i pintures rupestres.Preu: 10 eurosHoraris: tots el dissabtes de l’any / De l’11 de juny al 15 de setembre: dijous i divendres.No cal reservar. Sortida a les 10h des de l’Oficina de Turisme d’Ulldecona.www.turismeulldecona.com619 770 869

ACOMONTAgrupació de Cooperatives d’Oli del Montsiàwww.acomont.com977 720 456


TAULA LA SÈNIA

GASTRONOMIA AMB OLI MIL·LENARIPer completar la jornada, us proposem alguns restaurants que elaboren plats ex-clusivament preparats amb oli mil·lenari certificat, menús tradicionals amb olis va-rietals, degustacions i altres experiències que de ben segur que no oblidareu.•

TUR

ISM

E D

’ULL

DE

CO

NA


“Fill de Vilano-va i fill de gent d’agri-cultura”. Amb aquestes paraules, plenes d’orgull pagès, es presenta Pere Albà (Vilanova i la Geltrú, 1928). Després de tota una vida dedicada al sector vitivinícola i al co-operativisme agrari, la Generalitat de Cata-lunya li ha concedit recentment la Medalla al treball President Macià. “És un reconeixement que compartei-xo amb tota la gent que m’ha fet costat aquests anys, des dels primers presidents de la cooperativa als joves que s’han anat sumant al projecte”.

De la seva incorporació al camp, en té bons records. “Vaig començar a anar a llaurar les ter-res amb el cavall quan tenia 14 anys i, poc temps després, vaig ingressar a l’escola agrà-ria de Quinto de Ebro amb les joventuts rurals. Va ser una formació molt profitosa i vaig fer amistat amb companys de tota Espanya que, després, hem anat coincidint”.

L’any 1962, un grup de famílies va fundar el Ce-ller de Viticultors de Vila-nova. “El meu pare va ser un dels fundadors, però ben aviat em va cedir la repre-sentació i l’any 1965 ja em vaig incorporar a la junta”.

Pere Albà ha presidit el Celler de Viticultors de Vilanova els últims 32 anys. D’aquesta llarga etapa, no li agrada destacar cap projecte concret sinó que prefereix parlar de “la col·laboració de la gent” i afirma que, sobretot, el satisfà “el jovent de la comarca que continua al sector agrari. Tenen una gran preparació per donar rendiment i un producte de qualitat. Em sento orgullós d’aquesta generació que entoma el rumb del futur”.

“El món del vi i el cava va creixent. Quan vaig entrar de president a la cooperativa, érem uns 80 productors. Ara, a Vilanova, viuen de l’agricultura unes quatre o cinc famílies, però cullen més raïm del que collíem entre tots nosaltres. Crec que ens hem sabut adaptar als nous

temps, ens hem obert a la comarca i

hem fet aliances estra-tègiques”.

A més de presidir el Celler de Viticultors, Pere Albà va ser

un dels fundadors del sindicat agrari Associació de Viticultors del Penedès, pre-

sident de la cooperativa de segon grau Cevipe i vice-president del Consell Regulador del Cava. Així mateix, va ser vicepresident de la Caixa Rural Penedès-Garraf a Vilanova i la Geltrú i va participar en la Cambra de Comerç.

En el desenvolupament de tota aques-ta activitat representativa del sector, el fil conductor ha estat la passió per la

feina de pagès. “Encara vaig cada dia a la finca: un dia esporgo un arbre, un altre podo ceps... i tinc la sort que un fill, en Pere, continua el patrimoni de la família. Aquesta vida em dóna alegria i satis-facció”.

Des de l’experiència que li donen els seus 88 anys, recorda que “quan era

jove, un familiar em va dir que no és el mateix fer el que saps, que saber què fas. Això se’m va quedar gravat i amb el temps em vaig adonar que fèiem moltes coses sense tenir prou coneixement. Per això, des de l’ADV vam treballar per canviar-ho. Vam fer molt assessora-ment i ens va donar bon resultat”. En aquest sentit, afir-ma que “un dels canvis més importants que vam intro-duir a la cooperativa va ser la modernització del sistema d’elaboració per incorporar les exigències dels mercats internacionals. Avui dia, ens valoren per la qualitat i la sanitat, i això ens facilita l’exportació de vins i caves a l’estranger”.

Amb convicció i sense perdre un bri d’entusiasme, Pere Albà conclou: “Estimo el nostre celler i, des que es va obrir la bodega, hi he vingut cada dia. Em quedo amb totes les experiències que he pogut viure aquests anys”.•

“És bàsic saber

què fas”PERE ALBÀ

Celler de Viticultors de Vilanova

GENT&TERRITORI

JORDI BEDMAR

FEBRER [2017] AGRO · AGROACTIVITAT 86 FEBRER 2017 Portada: ©xavierarnau Bimestral, 20.000...

Documents

Transcript of FEBRER [2017] AGRO · AGROACTIVITAT 86 FEBRER 2017 Portada: ©xavierarnau Bimestral, 20.000...