LA NARRATIVA DE SALVADOR ESPRIU

Esther AlcarazJudith CervellóPaula SainzArnau Sans

1 HS1

Introducció Analitzarem la narrativa d’Espriu des del

1934 al 1969, inspirada en la mitologia.

Els seus temes principals són la relació amb Deú, elegies del món perdut i una visió impressionista.

La guerra civil influeix a la seva obra, donant una visió pessimista del món.

Anàlisi dels conte “Tereseta-que baixava-les-escales”

Llorenç Villalonga diu que reflecteix perfectament l’època de desolació quan els joves viatjaven a Cuba.

El títol és simbòlic perquè ens adonem que és una situació concreta.

L’obra es distribueix en 5 capítols que relaten la vida sencera de Tereseta.

Anàlisi dels contes: “Tereseta-que baixava-les-escales

Té narrador intern amb coneixement parcial dels fets. És un monòleg.

Tenia un dialecte molt personal i amb paraules dels gitanos catalans.

Es centra en la Teresa, que evoluciona

però ho sabrem tot de la família.

Anàlisi dels conte “Tereseta-que baixava-les-escales

Espriu narra l’amor de Teresa per un ‘gavatx’, finalment frustrat.

El capità Vallalta deixa el mar per la mort de la seva filla Júlia.

El final deixa fronts oberts, ja que Teresa encara estima al francès, mentre Vicenç Pastor vol casar-se amb ella.

<<Alter Ego>> d’Espriu: <<El meu amic Salom>>

En aquest conte Espriu inventa un alter ego, camuflant-se com un personatge a les narracions. Pot reflectir la seva ideologia en la veu del narrador a través de la ironia.

Salom acabarà sent la veu narradora de molts contes.

Salom va néixer a Lavínia, una ciutat de Konilòsia.

Espriu fa una dura crítica a la societat civil de l’època a través dels seus contes.

Salom apareix com un frustat reformista que parla massa dels seus defectes endèmics.

Salom narrador testimoni a <<Teoria de Crisant>>

Baptista Mestres és un home de molts oficis. Vivia de la renda fins que va perdre el seu patrimoni. Va inventar un mètode per fer-se ric a costa de la gent: feia creure a la gent que serien els millors si pensaven amb puresa.

Aquest conte té un argument senzill però dificultat en el joc lingüístic. Es ridiculitza als personatges.

En aquest conte, Salom té totes les veus dels personatges.

El nivell de coneixement sobre els fets que té és el d’un testimoni presencial que sap moltes coses.

Interpretem com si fos una tragèdia: <<Tòpic>> (1935) En aquest conte Espriu pensa en un amic seu, Joan Rogés

i Valls, Eleuteri al conte, que va morir dessagnat al treball.

El conte mostra un una sèrie d’esdeveniments per portar-nos a pensar en la tragèdia grega: Primer la mort d’un jove i una mare desolada; després un veí coreuta; l’amo de la fàbrica amb una doble moral hipòcrita, és el personatge que actua com destí fatal de Eleuteri. I per últim el títol, Tòpic, una paraula grega que designa allò massa sabut, un lloc comú.

Trompel·li, un dels personatges d’Espriu més característic, fa un judici crític molt dur que el narrador accepta ja que la mort de l’obrer i l’amo explorador és un tòpic, literàriament, no rendible.

Interpreta com si fos un sainet:

<Conversió i mort de Quim Federal>- Té l’estructura dialogada d’una peça teatral- A les antípodes de <Tòpic> se situa aquest relat, <faula popular i edificant>.- Dona la visió del món obrer, pero en aquest cas

se centra en la figura d’aquets Quim Federal, un federalista.

La trama es senzilla, en Federal és a les portes de la port i la Rossenda, que es veu desemparada si se li mor el company.

Vol casar-s’hi per arreglar papers de viduïtat. Quim es converteixi per casar-se amb la

Rossenda, organitza l’aparició del delegat de Déu.

Segons Jesucrist que haurà de ser representat pel sabater de la botiga de sota, home creient i treballador com el seu sant patró Pancraç.

L’única dificultat que presenta aquest conte és la llengua que practica un gran virtuosisme sintàctic i lèxic. Hi apareixen moltes paraules del caló i un gran nombre de locucions populars i d’altres que són genuïnament espriuanes però que han esdevingut populars.

Locucions i verbs sinónims de <morir-se>: no em tocaran les mateixes de demà, fer el sardina...

Construccions espriuanes, delegat Patopí: Va pel ram del negre, rondes la multiplicació del deu per sis, estovar el matalás...

Una faula moral: <En Panets passeja el cap> (1935)

Si això és olimpisme, és facil, és deia Panets, i es va lliurar, dintre les polzades adquirides, a la passió de sentir i de comprendre amb plenitud.

El que es diu narrador omniscient, que interpreta el que el personatge.

Amadeu Panets és un pobre infeliç, segurament un home acomplexat per la seva baixa estatura, que un dia , induït per Efrem Pedagog, decideix ser <olímpic>, és dir vol sentir i comprendre amb plenitud, vol ser un veritable intel·lectual i poeta com ho havia estat el gran Goethe. El mestre Efrem Pedagog l’anima a ser olimpic i en Panets cada vegada estira més el coll. Al final Panets serà ridiculitzat per la gent, que aqui fa el paper que en el conte de l’emperador era reservat a la inocència de la nena que proclamava la nuesa de l’emperador, i Efrem Pedagog li girarà la cara. A la nostra societat, ven més una imatge que una veritat. Potser el conte d’Espriu ens vol fer veure com algunes persones es creen una imatge pública falsa i tanmateix aconsegueixen que tothom se la cregui i els l’aplaudeixi. Tard o d’hora, la veritat s’imposa.

Una faula intertextual: <El país moribund>

Espriu veu com el tarannà polític cada vegada és més alarmant.

No presgia res de bo. Un govern on dominen el centre i la dreta feixite amb un Cambó, president de la Lliga, que hi mantenia contactes ambiguament amistosos.

El grotesc, una mena d’autoprotecció alhora que una reflexió distant dels greus problemes que amenacen el país.

L’esperit nacionalista que havia inspirat els partits catalans havia degenerat, amb el retorn de Cambó, en discursos demagògics que ja ningú no es creia, però amb els quals disfressaven uns interessos purament electorals.

El país s’estava morint, era qüestió d’hores. Espriu, que havia conegut l’escriptor mallorquí

Llorenç Villalonga, autor de la novel·la, la poetesa Aina Cohen, com a representant d’aquesta literatura insulta, esquilfida i laudatòria del tradicionisme més carrincló.

El fet que faci actuar i parlar en un relat seu el personatge de Villalonga, provinent a més d’una novel·la que fou vituperada i llançaa al mar pels sector procatalanistes de Mallorca.

És un indicador de com estava d’acord amb la crítica que Villalonga havia fet d’un cert tipus de literatura de poca volada.

<<TRES SORORES>>: LA GUERRA COM A AFER CIVIL

Al·ludeix a unes

parentes per línia materna

Transcripció literal d’un fet

real

Escrita en la immediata postguerra

Data possible

seria el 1938 ja que

descriu els bombardeigs com a rutina

diaria

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Estableix paral·lelismes

amb la revolució francesa

Les germanes Ginebreda Amèlia i Elpída, les recorda amb una

tendresa irònica Descriu les penúries que vivien i la la crueltat

que mostraven els veins amb elles. La ruta que segueixen les protagonistes no

està limitada a una ruta realista.

Els noms Aurora/ Sol/ Llanterna segueixen una gradació lumínica que correspon a: infància, joventut i vellessa.

El seu món es divideix en:

La llum d’un passat feliç i de benestar econòmic

Un present tètric i fosc acompanyat d’una indefensa

vellesa a les portes de la

guerra

Una paràbola irònica: <<Sota la fredor parada d’aquests ulls>>

Explica moltes

anècdotes de la seva vida

Hi fa valoracions

morals

Ironitza sobre la

humanitatSotmesos a la mirada freda i immòbil

d’un Déu hostil, silenciòs, que no mostra simpatia cap als fidels

Narrador en tercera persona,

omniscient

Introdueix aspectres

autobiogràfics

Personatge: Esmeragde Càndid Arabia actua de portaveu de les conviccions personals de l’autor.

Alfons Maria de Ligorio Genisans, era el notari d’Espriu. A l’obra apareix amb una grotesca deformació literària.

Aquest conte va ser encàrrec per a una col·lecció de relats sobre Els set pecats capitals dedicat a Victor Català.

El pecat de l’avarícia

<< Tarot per a alguna titella del teatre d’Alfaranja>>: El vell Salomo i la llengua

El nom de la narració és deu a que va rebre un encàrrec del grup de la revista Tarot.

Joc de cartes Barret

El nom d’Alfranja l’extreu del polígraf andalusí del SXV Abenaljatib que es referia a Catalunya.

El tarot està relacionat amb la mística jueva, les vint-i-dues cartes són les 22 lletres de l’alfabet hereu

Característiques:

Identificació entre: l’autor i Salom, que és el seu alter ego.

Salom ha envellit, com el mateix autor. El que el preocupa a Salom és el

redreçament dels país i el català No es troba cap respota a les innombrables

preguntes que s’ha fet sobre la vida i els homes.

Darrera de la mort espera el no-res, no hi ha cap paradís ni cap infern.

Ens deixa el dubte de saber en quina persona real es podia haver inspirat. Una hipòtesi és que es refereix a la Melera.

Era la dona de confiança de la mare de Salvador Espriu

Darrera de la mort espera el no-res, no hi ha cap paradís ni cap infern.

La mort:

a) Personificada sota el nom de Prudentil·la Closa

b) Difunts que havia vist a la casa pairal d’Arenys de Mar

Mitjançant Prudentil·la ens transmet que el naixement i la mort van molt lligats.