EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR · 2015. 11. 10. · EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR 2 Carrer...

EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

1

Carrer Ample, 11 – 08360 Canet de Mar – Barcelona – Tel. 93 794 39 40 – Fax 93 794 12 31 a/e: [email protected] - web: www.canetdemar.org

ACTA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

Caràcter: ordinari Data: 31 de març de 2005 Hora que comença: 20.30 hores Hora que acaba: 22.40 hores Lloc: sala de Plens de l’Ajuntament

(Part V)

Avís: aquesta acta ha estat retocada i se li han tret totes les dades de caràcter personal que contenen, per tal de donar compliment a la legislació de protecció de dades

ANNEX 6: INFRACCIONS DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’ORDENACIÓ DELS TRANSPORTS TERRESTRES (RD 1211/1990, de 28 de setembre)

Article Fet denunciat Multa màxima

Grav

198t Manca d’acompanyant en un servei de transport escolar urbà.

300,51

G

199c Realitzar un servei de transport escolar urbà amb una durada d’una hora o més.

46.000 PTA (276,47 )

G

199d Ocupar més de tres nens dos seients d’adult, en un servei de transport escolar urbà.

10.000 PTA (60,10 )

L

199d Ocupar el seient del costat del conductor en els vehicles de menys de 9 places o 12 reduïdes, en un servei de transport escolar urbà.

10.000 PTA (60,10 )

L

199o No tenir instal·lada una pantalla transparent de protecció, en un servei de transport escolar urbà.

20.000 PTA (120,20 )

G

199o En un servei de transport escolar urbà, no tenir instal·lada una porta de tancament i obertura automàtica amb un dispositiu fora de l’abast dels nens.

30.000 PTA (180,30 )

G


2


199o En un servei de transport escolar urbà, no tenir martell trencavidres.

10.000 PTA (60,10 )

L


3


199o En un servei de transport escolar urbà, no

portar els distintius del transport que realitza. 15.000 PTA (90,15

)

L

199o En un servei de transport escolar urbà, incomplir l’obertura màxima d’1/3 de les finestres.

10.000 PTA (60,10

)

L

Les infraccions de caràcter greu, en les quals es donin circumstàncies de perill a causa de la intensitat de trànsit, de les característiques i condicions de la via, de raons atmosfèriques i de visibilitat, de la concurrència al mateix temps de vehicles i altres usuaris, o de qualsevol altra circumstància que pugui constituir un risc afegit i concret en el mateix moment de produir-se la infracció, tindran caràcter d'infraccions molt greus, i la sanció podrà portar aparellada la proposta de suspensió del permís o llicència de conducció, d’un a tres mesos.”

De conformitat amb el que estableixen els articles 20, 22.2.d), 49 i 70.2 de la Llei de bases de règim local, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia de Seguretat ciutadana, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Antoni Isarn flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Aprovar inicialment l’ordenança municipal reguladora de la circulació, el text íntegre de la qual figura en document annex a aquesta proposta.

SEGON.- Sotmetre l’aprovació d’aquesta ordenança a informació pública i audiència als interessats per un termini de 30 dies, a efectes de reclamacions i suggeriments, mitjançant la inserció del corresponent edicte en el BOP, el DOGC, el Punt diari i el tauler d’anuncis d’aquesta corporació, transcorregut el qual sense haver-se presentat reclamació ni suggeriment, s’entendrà aprovada definitivament sense necessitat de nou acord.

TERCER.- Aprovada definitivament l’ordenança es publicarà íntegrament en el BOP i entrarà en vigor una vegada transcorreguts 15 dies a partir de la seva total publicació. Així mateix, s’inserirà l’anunci en el tauler de la corporació i en el DOGC, on s’anunciarà la referència al BOP en el qual s’hagués publicat íntegrament el text.


4


QUART.- Comunicar aquest acord a l’Administració de l’Estat i a la de la comunitat autònoma, dins del termini dels 15 dies següents a la seva aprovació definitiva.

Pren la paraula la senyora Ibis Puig Valls, tinenta d’alcalde de Seguretat Ciutadana, la qual explica que no entrarà en detalls de l’ordenança perquè no s’inventa res de nou. El que vol comentar és alguna novetat que s’hi recull. L’ordenança que hi havia en vigor va ser aprovada el 21 de setembre de l’any 1999 i, per tant, hi havia una necessitat d’actualitzar-la sobretot pel que fa als imports dels quadres de sancions. A principi de l’any 2004, la Diputació va elaborar un nou model d’aquest tipus d’ordenança, s’han consultat diferents poblacions del voltant que ja la tenien actualitzada, i a partir d’aquest treball s’ha fet una ordenança molt més àgil, còmoda i completa per a la seva aplicació. Alguna novetat que presenta és el quadre de sancions actualitzat i equiparat a altres poblacions, en el qual s’aplica el reglament general de circulació amb un descompte d’un 50 % en tots els imports de les multes, excepte en les molt greus que serà d’un 30 %, d’acord amb la llei i els diferents reglaments de trànsit. Està adequada a les modificacions actuals i properes que pugui establir el govern a través de les modificacions al reglament general de conductors, com per exemple el carnet per punts. S’han regulat molt millor temes com els sorolls, les llicències de guals, les velocitats, l’alcoholèmia, la immobilització i la retirada de vehicles, el transport escolar, el transport de mercaderies perilloses i altres temes. L’única finalitat és que sigui una eina més de regularització de les situacions per fer més fàcil la convivència entre els ciutadans i les ciutadanes.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que no sabia si es tractava d’una modificació de l’antiga ordenança aprovada l’any 1999 i ara la regidora ja ha aclarit que es tracta d’una ordenança tipus de la Diputació que molts pobles ja havien adoptat i que ara es fa a Canet. Considera que això té coses bones i dolentes. D’entrada ha de dir que no l’han pogut estudiar en profunditat perquè creu recordar que són més de 100 pàgines i és molt feixuga. Una ordenança de circulació hauria de servir per ajudar a la convivència entre tots, ja que la llibertat dels vianants acaba on comença la dels automobilistes o a l’inrevés. Amb això vol dir que cal escoltar els punts de vista de tothom i mirar de complaure a la majoria, cosa difícil, però que s’ha de fer. Una ordenança de circulació no ha de ser mai un instrument legislatiu per emparar un acte coercitiu, com pot ser posar multes. Aquest és un instrument que dóna a la guàrdia urbana una potestat molt gran que cal saber administrar. Quan una persona té poder, i aquesta ordenança suposa un poder, pot tenir la temptació d’administrar-lo guiant-se pel seu criteri personal d’acatament rigorós a la norma. Entén que les normes no són per complir-les al peu de la lletra, sinó que cal interpretar-les, saber trobar l’esperit. Cal recordar que l’única raó de l’existència de la guàrdia urbana és la de treballar per la seguretat i la convivència dels habitants de la vila. Així doncs, demana que se sigui curós amb unes normes que la PIC no ha pogut


5


treballar-les, entre altres coses perquè no se’ls ha demanat, i per això no hi poden votar a favor, perquè no hi han col·laborat i no han pogut entendre ben bé la filosofia d’aquesta normativa, però per no posar pals a les rodes no hi votaran en contra. És una abstenció que dóna a entendre que les normes de circulació s’han de seguir, però amb la recomanació que diguin a la guàrdia urbana que existeixen per treballar per a la convivència a Canet.

Pren la paraula la senyora Ibis Puig Valls, la qual explica que ha entès el consell que li ha donat recordant quin era el paper de la policia local. Creu que els comentaris del senyor Serra estan de més perquè suposar que l’equip de govern ha fet el contrari vol dir que fan la feina mal feta. Abans de tirar una feina endavant hi pensen i el cos de policia que té l’Ajuntament és un cos preparat, format i en el qual hi confien i que té una bona direcció si més no tècnica.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, el qual explica que no pretenia donar consells a ningú, només feia una demanda.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual aclareix al senyor Serra que el cos de la Policia local no té més poder que abans amb aquesta nova ordenança, sinó que tenen una eina molt més ordenada i actualitzada per fer la seva feina.

12.- RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L’ALCALDIA NÚMERO 821/2004, PEL QUE S’ATORGA AL SR. IGNASI DE MONER I DE CASTELLARNAU LA COMPATIBILITAT PER A L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ D’ARQUITECTE.

Atès que l’Alcaldia, en data 28 de desembre de 2004, va dictar la resolució que es transcriu a continuació:

“DECRET NÚM. 821/2004

Vista la instància presentada per l’arquitecte municipal on sol·licita li sigui atorgat el reconeixement per a l’exercici de l’activitat professional d’arquitecte dins del marc de la normativa d’incompatibilitats vigent

Vist l’informe emès pel secretari de la Corporació que es transcriu a continuació:

El règim d’incompatibilitats el personal al servei de l’administració local està regulat per la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i per la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques i les normes reglamentàries de desenvolupament, en especial el Reial decret 598/1985, de 30 d’abril.


6


Ambdues normatives estableixen que:

1.- Es pot reconèixer la compatibilitat per al desenvolupament d’activitats privades si només s’ocupa un sol lloc de treball en el sector públic en règim de jornada ordinària i si la suma de jornades de l’activitat pública principal i l’activitat privada no supera la jornada ordinària de l’Administració incrementada d’un 50%.

2.- No es pot autoritzar ni reconèixer compatibilitat al personal que ocupi els llocs de treball que comporten la percepció d’un complement específic pel factor d’incompatibilitat o per un concepte equiparable,

3.-El reconeixement de la compatibilitat no pot modificar la jornada de treball ni l’horari de l’interessat i resten automàticament sense efecte en cas de canvi de lloc en el sector públic o de modificació de les condicions del lloc de treball.

4.- La competència per a fer les declaracions de compatibilitat correspon al ple de la corporació.

Així mateix, s’informa que d’acord amb l’article 11 punts 5 i 6 del Reial decret 598/1985, de 30 d’abril, no es podrà reconèixer la compatibilitat pel dur a terme activitats privades a arquitectes, enginyers i altres titulats, respecte de les activitats que corresponguin a la titulació professional que posseeixin, la realització de les quals, estigui sotmesa a autorització llicència, permís, ajut financer o control de l’organisme en què estiguin destinats o adscrits ni quan puguin suposar coincidència horària, encara que sigui esporàdicament, amb la seva activitat en el sector públic.

Per tant, en els termes precedents, s’informa favorablement el reconeixement de la compatibilitat per a l’exercici de l’activitat professional d’arquitecte per compte de particulars, empreses i administracions al Sr. Ignasi de Moner i de Castellarnau.

Vista la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitat del personal al servei de les Administracions Públiques i normes reglamentàries de desenvolupament, en especial el Reial decret 598/1985, de 30 d’abril.

Vista la Llei 21/1987, de 27 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració pública de Catalunya.

Vistos els articles 329 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, que estableixen els límits a l’exercici d’activitats privades, límits, d’altra banda que com s’ha dit, queden acotats i subsumits en la sol·licitud de l’interessat, pel present RESOLC:


7


PRIMER.- Atorgar al senyor Ignasi de Moner i de Castellarnau, arquitecte municipal de Canet de Mar, el reconeixement per a l’exercici de la professió d’arquitecte, activitat privada que podrà realitzar tant per compte de particulars, com d’administracions, dins dels estrictes límits determinats per la normativa referenciada o la que en cada moment es trobi vigent, així com dels que es deriven de la pròpia sol·licitud de l’interessat.

SEGON.- Del present Decret se’n donarà compte al Ple de l’Ajuntament, per a la seva ratificació, en la propera sessió que celebri.

Ho mana i signa el senyor alcalde Joaquim Mas Rius, a la vila de Canet de Mar, a vint-i-vuit de desembre de dos mil quatre.”

Vist l’expedient administratiu de referència i tenint en compte la normativa de legal aplicació, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per unanimitat dels disset membres presents dels disset que conformen la corporació:

ÚNIC.- Ratificar el Decret de l’Alcaldia número 821/2004, de data 28 de desembre de 2004, pel qual s’ atorga al senyor Ignasi de Moner i de Castellarnau, arquitecte municipal de Canet de Mar, el reconeixement per a l’exercici de la professió d’arquitecte, activitat privada que podrà realitzar tant per compte de particulars, com d’administracions, dins dels estrictes límits determinats per la normativa referenciada o la que en cada moment es trobi vigent, així com dels que es deriven de la pròpia sol·licitud de l’interessat.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que aquest punt ja s’ha fet abans amb altres tècnics i només es tracta d’aprovar la compatibilitat de l’exercici lliure de la seva professió amb els requisits que marca la llei.

Pren la paraula la senyora M. Assumpció Sánchez Salbanyà, regidora del grup municipal de la PIC, la qual explica que creuen que ja han quedat clares les limitacions i les facultats que s’atorga a l’arquitecte. En el mateix cos del dictamen s’especifiquen les lleis adients al cas, però tot i això els agradaria traduir-ho a l’idioma planer del carrer. Es tracta de donar la facilitats al fet que l’arquitecte municipal pugui exercir la seva professió en hores fora de l’horari laboral de l’Ajuntament i fora de les necessitats del municipi, treballant fora del municipi i per a persones que no siguin de Canet o que no tinguin interessos al poble, tant a títol personal com a través de societats. Si això és així, i consideren que per això se’ls proposa aquest tema, no tenen cap inconvenient a donar el seu vot favorable.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que és talment com explica la senyora Sánchez, que hi ha altres funcionaris de l’Ajuntament que també tenen aquesta compatibilitat i, fins i tot, recorda que quan el PIC estava a l’equip de


8


govern també tenien assessors que també tenien compatibilitats amb la seva professió.

13.- CREACIÓ D’UN REGISTRE MUNICIPAL D’ENTITATS VEÏNALS

El Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, en el seu títol VII, capítols de 226 a 236, regula l’estatut del veí, reconeixent a les associacions per a la defensa dels interessos generals i sectorials dels veïns, diversos drets, entre els que podem destacar el de rebre subvencions de l’ajuntament tant per les seves despeses generals com per a les activitats que duguin a terme, a fer ús de mitjans públics municipals, especialment locals i mitjans de comunicació, a participar en els Consells Sectorials, en els òrgans col·legiats de gestió desconcentrada i en els òrgans col·legiats dels dens de gestió descentralitzada de serveis municipals quan la seva participació estigui prevista en els reglaments o acords municipals pels que es regeixin.

Atès que l’article 236 del mateix Reial decret diu que els drets reconeguts a les associacions per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns només seran exercitables per aquelles que estiguin inscrites en el Registre Municipal d’Associacions Veïnals.

Atès que aquest registre té per objecte permetre a l’Ajuntament conèixer el nombre d’entitats existents en el municipi, les seves finalitats i la seva representativitat, a efectes de possibilitar una correcta política municipal de foment de l’associacionisme veïnal.

Atès que aquest registre municipal és independent del Registre General d’Associacions, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que ve regulat pel Decret 206/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament del Registre d’associacions, en el què també hauran d’estar inscrites.

Atès que podran obtenir la inscripció en l’esmentat registre totes aquelles entitats que tinguin per objecte la defensa, el foment o millora dels interessos generals o sectorials dels veïns del municipi, i en particular, les associacions de veïns d’un barri o districte, les de pares d’alumnes, les entitats culturals, esportives, recreatives, juvenils, sindicals, empresarials, professionals o qualsevol altre similar.

Atès que segons l’article 28 del Reglament Orgànic Municipal, l’Ajuntament reconeix com a associacions veïnals aquelles que, radicades en el terme municipal, són portadores d’interessos col·lectius de caràcter general o sectorial que afecten la població de Canet de Mar. Les associacions hauran d’inscriure’s amb tal caràcter en el registre municipal ad hoc d’entitats veïnals en el que consti el nom i domicili social de l’associació, les seves finalitats, els estatuts


9


amb data d’aprovació i registre en el seu cas; persones que ocupen els càrrecs directius i nombre de socis.

Vist l’expedient administratiu de referència i tenint en compte la normativa de legal aplicació, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Crear el Registre Municipal d’Associacions Veïnals de Canet de Mar, en el que hauran d’estar inscrites les entitats municipals que tinguin per objecte la defensa, foment o millora dels interessos generals o sectorials dels veïns del municipi i, en particular, les associacions de veïns, les de pares d’alumnes, les entitats culturals, esportives, recreatives, juvenils, sindicals, empresarials, professionals o qualsevol altre, amb independència de la inscripció al Registre General d’Associacions, d’acord amb allò que s’estableix l’art. 28 del ROM i els art. 232 a 236 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

SEGON.- Les inscripcions es realitzaran a petició de les associacions interessades, que hauran d’aportar les següents dades:

a) Estatuts de l’associació b) Número d’inscripció en el Registre General d’Associacions i en altres

registres públics. c) Nom de les persones que ocupen els càrrecs directius. d) Domicili social. e) Pressupost de l’any en curs. f) Programa d’activitats de l’any en curs g) Certificació del número de socis.

TERCER.- Instar a les entitats municipals per tal que formalitzin la seva inscripció en el Registre Municipal d’Associacions Veïnals, per tal que puguin gaudir dels drets reconeguts a les associacions per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns reconeguts al Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, tinent d’alcalde de Cultura, el qual explica que es crea un registre municipal que faci o uneixi els diferents registres que hi ha a les diferents àrees on hi ha entitats, sobretot les entitats esportives, culturals, associacions de veïns, de mares i pares. Aquestes entitats ja estan registrades, però d’una manera municipal, i amb la creació d’aquest


10


registre es pot tirar endavant l’objectiu de fomentar la participació ciutadana. Al principi que ell fos regidor es va donar la circumstància que encara no hi havia cap registre i hi havia entitats privades sense afany de lucre que volien demanar unes subvencions que no van poder sol·licitar, precisament per la manca d’aquest registre d’entitats. Així doncs, és un pas més al foment de la participació ciutadana i tenir totes les entitats en un registre municipal únic que, sens dubte, beneficiarà les entitats i la seva feina.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que, en principi, en el fet de crear un registre municipal d’entitats veïnals hi estan d’acord per una cosa fonamental i és que a l’article 30 del Reglament Orgànic Municipal (ROM) hi figura la creació d’aquest registre i, com tothom sap, el ROM es va fer entre tots els regidors. Ara bé, el que han vist és que aquest registre no és d’associacions veïnals, sinó que és de moltes altres associacions. De fet, es podria dir que és de tot el poble i això és el que no acaben d’entendre. Creuen que un registre municipal d’associacions veïnals de Canet creat tal com diu el ROM és correcte, però crear-lo de la manera que proposa l’equip de govern no hi estan d’acord i és per això que, tot i que la idea és bona, el desenvolupament que en fan no ho és i, per tant, el seu grup municipal s’abstindrà en aquest punt.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, el qual pregunta al senyor Serra quin és el problema en la creació d’aquest registre.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual explica que en l’article 30 del ROM diu que es podrà fer un registre d’associacions veïnals, en la qual cosa hi creuen. El que avui es proposa al Ple és un registre d’associacions de tot tipus i, per tant, no és un registre d’associacions veïnals. Si es vol fer un registre de totes les associacions s’hauria de dir d’una altra manera. Ho consideren coses diferents.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, el qual explica que en aquest cas el problema sí que és purament semàntic, ja que les associacions veïnals són aquelles que estan integrades pels veïns de la població i els veïns es poden associar bé per constituir una associació de veïns amb caràcter general o amb un caràcter concret, com poden ser les associacions de pares i mares, o poden ser entitats culturals, etc. Inicialment, ell també va patir aquesta confusió, però el que s’ha d’entendre és que hi caben els associacions del poble integrades pels veïns i les veïnes de Canet.

Pren la paraula el senyor Pere Serra, el qual comenta que és un problema d’interpretació. Possiblement si es canvia el nom, aquesta mala interpretació desapareixerà i hi votaran a favor.

14.- APROVACIÓ ACORDS SECTORIALS PER A LA POLICIA LOCAL I LA BRIGADA D’OBRES I SERVEIS PER A L’ANY 2005 PER INCORPORAR AL CONVENI COL·LECTIU I A L’ACORD DE CONDICIONS DE TREBALL


11


L’Ajuntament de Canet de Mar, en el Ple del passat dia 29 de desembre de 2003, va aprovar el Conveni Col·lectiu per al personal laboral i l’Acord de condicions de treball per als funcionaris, per el període comprès entre l’1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2007.

Atès que ha sorgit la necessitat de tractar sectorialment la problemàtica concreta i específica de la Policia local i certs aspectes relacionats amb la Brigada d’Obres i Serveis.

Atès que els representants de la Policia local i el regidor de Règim Intern, mitjançant reunió en data 25 de gener d’enguany, varen arribar als acords sectorials següents:

PRIMER.- Fitxar un augment de cent (100,00) euros bruts mensuals per les catorze pagues anuals, independentment de l’IPC estipulat als Pressupostos Generals de l’Estat, per a tot el personal de la Policia local que tingui la plaça en propietat.

SEGON.- Fitxar un augment del 15 % als diferents preus de les hores extraordinàries, independentment de l’IPC estipulat als Pressupostos Generals de l’Estat, per a tot el personal de la Policia Local que tingui la plaça en propietat.

TERCER.- Aquest augment serà amb caràcter retroactiu des del dia 1 de gener de 2005.

QUART.- No gaudiran d’aquest augment el següent personal:

a) El personal nomenat funcionari en pràctiques que resti a l’espera de

fer el Curs de Formació Bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. b) El personal nomenat funcionari en pràctiques que estigui realitzant

el Curs de Formació Bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya. c) El personal nomenat funcionari interí.

Atès que els dies 25 de gener d’enguany, es va mantenir una reunió amb el regidor de règim intern, arribant-se als acords següents:

PRIMER.- Retribuir els serveis nocturns efectuats pel personal de la Brigada d’Obres i Serveis regulats a l’article 10.1 del Conveni col·lectiu per al personal laboral de l’Ajuntament de Canet de Mar, en la quantitat equivalent al 10% del preu/hora del treballador/a afectat.

SEGON.- Fitxar l’import de les guàrdies de la Brigada d’Obres i Serveis regulades a l’article 10.2 del Conveni col.lectiu per al personal laboral de l’Ajuntament de Canet de Mar, en 192,32 euros/setmanals.


12


TERCER.- Fitxar l’import de les guàrdies del servei del Cementiri Municipal regulades a l’article 10.3 del Conveni col.lectiu per al personal laboral de l’Ajuntament de Canet de Mar, en 115,39 euros/setmanals.

Atès que aquests acords van ser ratificats pel Comitè d’empresa de l’Ajuntament , en sessió de data 15 de febrer de 2005, acordant sotmetre’ls a l’aprovació del Ple municipal per tal d’incorporar-los com un annex a l’Acord de condicions de treball del personal funcionari i al Conveni col·lectiu del personal laboral,

Atès que el complement específic està destinat a retribuir les condicions específiques d’alguns llocs de treball, en atenció a la seva especial dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, incompatibilitat, perillositat o penositat.

Atès que el personal de la Policia local que té la plaça en propietat, se li exigeix un grau de responsabilitat superior al personal interí, en pràctiques o que està realitzant el curs bàsic de l’Escola de Policia de Catalunya, es vol retribuir aquesta responsabilitat amb un diferencial en el complement específic en relació amb la resta de personal que no la té.

Vist el marc normatiu i l’àmbit d’actuació de les Administracions Públiques en el procés de presa de decisions en matèries que afecten les condicions de treball dels seus empleats i determinen la participació dels funcionaris públics en els termes previstos a la Llei 9/1987, de 12 de juny, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques i la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, tot fent ús de les facultats conferides, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Aprovar els acords sectorials per a la Policia local i la Brigada d’Obres i Serveis de l’Ajuntament, que consten en el cos del present acord i incorporar-los com un annex a “l’Acord de condicions de treball del personal funcionari” i al “Conveni col·lectiu del personal laboral” de l’Ajuntament de Canet de Mar, aprovats pel Ple municipal de data 29 de desembre de 2003.

SEGON.- Autoritzar les despeses derivades de l’efectivitat de l’acord anterior amb càrrec a les corresponents partides del vigent pressupost ordinari de l’ajuntament de Canet de Mar, per a l’any 2005, a través duna modificació del


13


catàleg de llocs de treball que assigni un vector al factor “perillositat” que durà per títol “ús d’armes de foc” i es remunerà amb les quantitats avantdites.

TERCER.- Facultar a l’alcalde per a l’execució de les previsions contingudes als acords sectorials.

Pren la paraula el senyor Joan Fuentes Albareda, regidor delegat de Règim Intern, el qual explica que amb aquest acord es pretén consolidar la plantilla de la Policia Local. Una de les maneres perquè la policia cada cop funcioni millor és aconseguir una plantilla consolidada i que deixi de ser una escola de formació d’altres ajuntaments, ja que pràcticament cada any se’n van un parell d’agents, un cop s’han format a altres poblacions del voltant per una qüestió econòmica. Així doncs, es vol aconseguir que es quedin a Canet treballant a gust i més ben pagats que en altres municipis per fer la mateixa feina. Aquests acords s’han fet per als agents que ja tinguin la formació de l’escola de policia feta, els agents que estiguin en pràctiques, que estiguin a l’escola o que siguin interins no gaudiran d’aquests acords.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers Petitbó, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que a les empreses es treballa amb el fet que els convenis col·lectius donen una seguretat i una previsió perquè no hi hagi d’haver cap retoc durant el període per al qual es firmen. El regidor ha explicat molt bé que es fa perquè puguin treballar amb més ganes. Comenta que si no ho ha entès malament, el sou de cada policia ha pujat, per conveni, l’IPC i a més a més ara puja 100 euros lineals cada mes indefinidament. A més a més, les hores extres s’augmenten un 15 %. Quant a la brigada d’obres, per a l’horari nocturn tenen un plus equivalent al 10 % del seu preu hora. És a dir, tenint en compte el que es cobrava abans, 162,63 , i el que passen a cobrar ara, que és 192,32 , representa un augment d’un 18 %. El tercer punt també representa, per a les guàrdies del servei de cementiri, un augment del 18 %, ja que passen de costar 97 a 115 . Consideren que són uns tant per cent una mica elevats, però consideren que el regidor ja deu haver fet una bona negociació, i el seu grup està sempre d’acord amb el fet que el personal estigui motivat i perquè ho estigui ha d’estar ben pagat. Una altra observació que vol fer és que no sap si s’ha fet en el moment oportú, ja que el 2 de desembre passat es va aprovar un pla de sanejament i creu que avui ja passa per aprovació una revisió d’aquest pla, i aquests augments no són res més que una alteració d’aquest pla. Li fa l’efecte que aquest pla de sanejament no es posarà en pràctica si es continua així. Demana que se sigui curós amb aquest pla de sanejament. Per aquest motiu el seu vot serà d’abstenció.

Pren la paraula el senyor Joan Fuentes Albareda, el qual explica que aquest augment del 10 % per als vigilants d’instal·lacions esportives es fa per complir la llei, perquè és la llei qui diu que a partir de les 22.00 hores ja és horari nocturn i és una reivindicació que van fer aquests treballadors a la qual tenen tot el dret del món. Aquest augment també serveix per dignificar una mica més


14


aquesta feina, i pel que fa als augments de la Policia local, si es calcula què costa a l’Ajuntament la formació d’aquests agents cada any, perquè després se’n vagin a un altre ajuntament, es pot comprovar que surt a compte aquest augment, s’està fent un estalvi important de diners, a la vegada que es consolida una plantilla millor.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual demana la paraula per al·lusions. Explica que el pla de sanejament ja es tractarà en un dels punts següents i allà ja explicarà per què es modifica. Pel que fa a l’afirmació que un increment econòmic d’un conveni suposarà un augment d’impostos, creu que és una mica alarmista. Hi ha altres sistemes per pal·liar els increments de determinades partides, com pot ser compensar-los amb la rebaixa d’altres partides.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que el regidor de Règim Intern té potser més experiència en negociacions col·lectives per la seva feina que no pas per l’Ajuntament.

15.- SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A UNA ESCOLA TALLER

Vista la Resolució TRI/321/2005, de 15 de febrer, de convocatòria per a l’any 2005 per a la concessió de subvencions per al desenvolupament de programes d’escoles taller i cases d’oficis d’acord amb el que preveu l’Ordre TRE/220/2002, de 23 de maig, modificada per l’Ordre TIC/293/2003, de 26 de juny (codi de reserva Z22).

Atès que segons l’article 10 de l’Ordre TRE/220/2002, de 23 de maig, mitjançant una resolució del conseller de Treball i Indústria s’efectuarà la convocatòria per a la presentació de sol·licituds per a l’obtenció de les subvencions previstes en aquesta Ordre.

Atès que l’Estratègia Europea d’Ocupació i les noves directrius i recomanacions del Consell de la Unió Europea en l’àmbit de l’ocupació tenen com a finalitat assolir la plena ocupació, la millora de la qualitat i la productivitat dels llocs de treball, i el reforç de la cohesió i la inclusió social.

Vist el capítol 9 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

Vista la Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005.

Atesa que es considera necessari i convenient poder disposar d’una nova escola taller per a la nostra població, en benefici dels joves de Canet de Mar i de les poblacions dls voltants.


15


Vist el projecte redactat en què es detallen les actuacions que aquesta corporació municipal vol incloure dins la convocatòria per a la concessió de subvenció.

Vist l’expedient administratiu de referència i tenint en compte la normativa legal d’aplicació, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per unanimitat dels disset membres presents dels disset del nombre de dret que conformen la corporació:

ÚNIC.- Sol·licitar al Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya una subvenció per al desenvolupament del programa d’escola taller “Ruben Marsol (arquitecte)“, per import de 940.489,30 , a l’empara de la resolució TRI/321/2005, de 15 de febrer, de convocatòria per a l’any 2005 per a la concessió de subvencions per al desenvolupament de programes d’escoles taller i cases d’oficis d’acord amb el que preveu l’Ordre TRE/220/2002, de 23 de maig, modificada per l’Ordre TIC/293/2003, de 26 de juny (codi de reserva Z22).

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que l’escola taller actual acaba cap a la tardor i, per tant, se’n sol·licita una de nova que serà segurament l’última perquè els programes europeus dedicats a les escoles taller acaben l’any 2006. Les escoles taller que s’han fet fins ara han donat uns resultats positius i han permès a una colla de nois i noies de poder accedir a una formació i poder-se incorporar al món laboral amb unes altres garanties. El projecte d’aquesta nova escola taller és la rehabilitació de diversos espais urbans.

Pren la paraula la senyora M. Assumpció Sánchez Salbanyà, regidora del grup municipal de la PIC, la qual explica que es troben davant d’un punt que es pot aprovar per unanimitat. Sempre que s’han plantejat aquests temes a la PIC han donat el seu suport. Quan els membres de la PIC estaven al front del govern municipal l’escola taller que hi havia aleshores depenia del Consell Comarcal del Maresme, encara que donava feina a nois i noies de Canet. El consell va cridar a l’Ajuntament perquè se’n fes càrrec, ja que comportava una càrrega financera molt feixuga i l’equip de govern se’n va fer càrrec, tot i aquesta càrrega financera que representava, perquè s’entenia que l’escola taller era un actiu molt arrelat a la vila i que no es podia perdre. Es dóna i es donava feina i ensenyament a gent de Canet i consideren que aquestes és una de les tasques en què tot ajuntament s’ha d’involucrar. Tal i com han dit, si és bo per Canet és bo per a la PIC, faci qui ho faci i, per tant, el seu vot serà favorable, ja que creuen que és molt important que la certificació de sol·licitud al Departament de treball viatgi, almenys aquesta vegada, amb l’aprovació per unanimitat per part del Ple.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que quan es va traspassar l’escola taller del Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments no va ser per qüestions financeres, sinó que des del Consell Comarcal del Maresme s’entenia


16


que les escoles taller havien d’estar ubicades dins l’àmbit local, ja que se’n podia treure més profit.

16.- MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, ERC, PSC, PIC I NO ADSCRIT AL PLE EN FAVOR DE LA TITULACIÓ D’ENGINYERIA TÈXTIL

La Unió Europea ha iniciat un procés d’equiparació i homologació de les titulacions universitàries per tal de facilitar la mobilitat professional dels titulats de tots els centres universitaris de la UE. Aquest procés es denomina Espai Europeu de l’Educació Superior i és conegut com a procés de Bolònia i va iniciar-se el 1999.

En el marc de l’adequació dels estudis europeus al nou marc de l’Espai Europeu de l’Educació Superior, la reestructuració que l’actual mapa de titulacions planteja i, concretament, les conseqüències que tindrà sobre l’especialitat d’enginyer tèxtil i també sobre la nostra vila els grups municipals de CIU, ERC, PSC, PIC i regidor no adscrit de l’Ajuntament de Canet de Mar consideren:

PRIMER.- La vila de Canet és coneguda i reconeguda per la seva àmplia i dilatada tradició i activitat tèxtil i des de finals del s XIX per la seva especialització en els teixits de punt. La implantació d’aquesta indústria i l’aposta estratègica de la vila per la seva continuïtat és una peça clau en el desenvolupament i el benestar de la nostra gent i dels habitants de la nostra comarca. La puixança de la nostra indústria i la visió de futur dels representants del poble va fer possible la instal·lació de l’Escola de Teixits a Canet de Mar des del 1922. A través de diferents denominacions, ha format centenars de professionals tèxtils que, sens dubte, han contribuït al desenvolupament de la indústria tèxtil del gènere de punt i n’ha esdevingut el punt de referència tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i a Llatinoamèrica.

SEGON .- Que el sector tèxtil és, a l’actualitat, de gran importància en l’entramat productiu de Catalunya i de l’Estat espanyol, i és el més significatiu dels denominats sectors manufacturers tradicionals. Les xifres del 2003 corroboren la seva importància: la producció fou de 13.258 MEUR, gairebé el 9% del producte industrial espanyol. Durant el mateix any les seves exportacions es varen incrementar un 5% i hores d’ara hi ha 5.000 empreses que donen feina prop de 240.000 persones. No cal dir que per assolir aquestes xifres i volums ha calgut la participació de titulats superiors, és a dir, d’enginyers tècnics especialitzats en el sector tèxtil.

TERCER.- Entenem que la innovació ha de ser una de les apostes fonamentals de l’esmentat sector. La innovació li proporciona un valor afegit al producte tèxtil de casa nostra que, no cal dir, el diferenciarà en qualitat i alhora el farà competitiu davant dels articles d’altres països productors. Cal i és primordial que el sector tèxtil de Catalunya i de l’Estat espanyol sigui exigent, que compleixi i que contribueixi a fer complir els nivells de qualitat dels productes


17


comercialitzats i que cal seguir sent un dels més importants de la Unió Europea.

QUART.- Per tot això és imprescindible disposar de mà d’obra qualificada i també titulats superiors que dissenyin i millorin el desenvolupament dels processos industrials. La manca d’aquesta qualificació i d’enginyers tèxtils suposarà l’absència de personal tècnic qualificats que controli el procés de fabricació i comercialització de tèxtils a la UE, amb independència del lloc de producció. A més, si com és previsible, d’altres països de la UE opten a mantenir i potenciar aquesta titulació d’àmplia tradició en algun dels estats membres, la posició de l’Estat espanyol esdevindria molt desfavorable i, quant a Canet i tot el sector dels gèneres de punt, les conseqüències serien irreversiblement adverses.

Per tot això, els grups municipals de l’Ajuntament de Canet de Mar de forma consensuada aproven per unanimitat:

PRIMER.- Mostrar el suport incondicional a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar adscrita a la UPC i també a totes les mesures que s’adoptin per a l’obtenció dels objectius plantejats.

SEGON.- Instar les administracions públiques per tal que com volen les institucions afectades es realitzi un estudi detallat de la Titulació d’Enginyer Tèxtil, decidint-se la seva permanència en el futur mapa de titulacions universitàries.

TERCER.- Donar trasllat dels presents acords:

1.1. a ANECA Agencia Nacional de Evaluación de Calidad i al seu director

en Francisco Marcellan. 1.2. al Ministeri d’Educació i Ciència 1.3. al Consell de Coordinació Universitària 1.4. al DURSI (Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la

Informació) 1.5. a la Diputació de Barcelona.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, tinent d’alcalde de Cultura, el qual explica que per contextualitzar aquest punt s’ha d’explicar que fa uns anys els polítics europeus es van reunir a Bolònia i van decidir que els estudis superiors havien de ser homologables, que s’havien de poder mesurar d’una manera similar allà on es fessin. Això es coneix com a procés de Bolònia que s’ha d’implementar l’any 2010. Arran d’això s’estan revisant tots els plans d’estudi universitaris d’arreu d’Europa, alguns s’estan experimentant ja ara i d’altres es van implementant fins que al 2010 tots estaran en funcionament. Això ha volgut una revisió de tots els plans d’estudi de totes les carreres universitàries i en un primer moment, quan es va fer el llistat de titulacions, la


18


titulació d’enginyeria tèxtil no hi apareixia. Hi apareixien les altres indústries madures, com la mecànica, l’electrònica, però la tèxtil no. Això va generar una reacció de les universitats i, finalment, s’hi va afegir. Aleshores, es va constituir un grup de treball integrat per totes les universitats que cursen aquests estudis, que a l’Estat espanyol són la Universitat Politècnica de Terrassa, al País Valencià la d’Alcoi, la de Salamanca i la de Canet de Mar. Aquestes universitats han elaborat les necessitats del nou pla d’estudis. A la reunió que es va celebrar a Béjar el mes de desembre, l’alcalde de la població va oferir fer una moció per donar suport a aquest treball conjunt de les quatre universitats i, lògicament, les universitats han demanat al seu Ajuntament que aprovi una moció. La moció d’aquí a Canet segueix la filosofia de la moció inicial de Béjar però, lògicament, adaptada al context de la població i la Universitat i al gènere de punt, que és l’especialitat del Maresme i de Canet. Considera que donar suport a l’escola universitària de Canet i l’especialitat tèxtil és quelcom que no poden fer altres poblacions. Recorda que Canet és una vila universitària des del 1922.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, el qual explica que és ben sabut que el sector tèxtil és un dels que està patint més el procés de globalització de l’economia mundial. La tendència a la deslocalització dels processos industrials s’està accelerant i acabarà amb la transformació total de les empreses tèxtils de Catalunya. Els centres de decisió, és a dir, el producte, la investigació i la innovació estaran ubicats en el país, mentre que la transformació es farà en països on el cost de la mà d’obra és molt més baix. Això suposarà la necessitat de potenciar les empreses del país amb tècnics especialitzats i qualificats que duguin a terme aquestes funcions intrínsecament tècniques i especialitzades. Creu que és un bon moment per intentar augmentar de nivell una titulació que, a més a més de potenciar el tèxtil a Catalunya pot fer que el prestigi que Canet havia assolit com a fabricant, el recuperi com a centre de formació de tècnics d’alt nivell.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que poc queda per dir després d’haver sentit les intervencions anteriors, entre altres coses perquè són persones molt involucrades en aquest tema, un és professor de l’escola i l’altre treballa en el tèxtil. En nom de la PIC, però, vol afegir quatre precisions. D’entrada vol dir que el sector tèxtil està molt arrelat a la vila de Canet, des de fa gairebé un segle, i al qual se li ha de tenir molt de respecte i no cal dir que passa per moments difícils. El món evoluciona constantment i aquesta evolució, segons els experts, porta al progrés, però és ben sabut que moltes vegades l’evolució i el progrés en el seu inexorable camí van deixant víctimes una darrere l’altra. El sector tèxtil n’és un clar exemple, ja que pateix una crisi molt important i a Canet es nota de manera extraordinària. De fet, a totes les cases de la vila hi trobaríem arrels tèxtils, vilatans que tenen o han tingut a veure amb el sector del tèxtil. És per això que aquesta moció toca Canet de molt de prop, ja que no


19


es tracta de donar un suport al reconeixement d’un títol, sinó segurament del títol de Canet. És, per tant, un problema tan de justícia com de sentiments, i per això estan d’acord amb aquesta moció.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que Canet ha de fer i, de fet, ja ho està fent fa temps, una pinya en defensa de l’Escola d’Enginyeria en Teixits de Punt. Tothom és conscient de les dificultats del sector tèxtil, però s’ha de lluitar per la supervivència de l’escola, la qual depèn de la Diputació, però que sempre ha tingut el suport de l’Ajuntament i tindrà sempre el suport de l’Ajuntament perquè pugui continuar funcionant.

17.- EXAMEN I APROVACIÓ DEL PRESSUPOST ORDINARI CONSOLIDAT I ÚNIC DE L’ANY 2005.

Donat compte del Pressupost General per a l’exercici de 2005, i elevat a aquesta corporació municipal pel senyor Alcalde President, en la forma prevista en l’article 168.4. del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la plantilla de personal que comprèn tots els llocs de treball reservats a funcionaris i personal laboral.

FONAMENTS:

1.- Allò que disposa la legislació específica de Règim Local, així com la legislació estatal de caràcter bàsic o complementari, en matèria pressupostària:

• Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local • RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei

Reguladora de les Hisendes Locals. • Real Decret 500/1990, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa el capítol

primer del títol sisè de la Llei 39/1988, en matèria de pressupostos. • Ordre de 20 de setembre de 1989, per la qual s'estableix l'estructura dels

pressupostos de les Entitats Locals. • Ordre de 17 de juliol de 1990, per la qual s'aprova l'Instrucció de

Comptabilitat per l'Administració Local. • Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària. • Lleis Anuals de Pressupostos de l'Estat, Llei 13/2000, de 28 de desembre,

de pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2001, així com la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d’Ordre Social i demés disposicions concordants.

• Llei 22/1993, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de reforma del règim jurídic de la funció pública i de la protecció de l'ocupació. (D.T. 4ª)

2.- L'expedient del Pressupost General de l'Ajuntament de Canet de Mar per l'exercici de 2005, conjuntament amb les Bases d'Execució del Pressupost, els Annexos i demés documentació complementaria segons determinen els articles


20


166 i 168 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

3.- Informe de la Comissió de Comptes.

4.- L'informe de la Secretaria i de la Intervenció Municipal de data març de 2005.

De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per unanimitat dels disset membres presents dels disset que conformen el nombre de dret de la corporació:

PRIMER.- Aprovar inicial l'expedient del Pressupost General Consolidat de l'Ajuntament de Canet de Mar per l'exercici de 2005, que inclou el pressupost de l’Ajuntament i de l’OA. Ràdio Canet, segons els estats que s'adjunten en annex resumits a nivell de capítols:

Ajuntament de

Canet OOAA Radio

Canet Ajustos de

Consolidació Pressupost

Total Capitol PRESSUPOST INGRESSOS 1 Impostos directes 3,778,778.38 € 0.00 € 0.00 € 3,778,778.38 € 2 Impostos indirectes 626,061.18 € 0.00 € 0.00 € 626,061.18 € 3 Taxes i altres ingressos 2,298,693.32 € 0.00 € 0.00 € 2,298,693.32 € 4 Transferències corrents 2,637,026.68 € 90,690.30 € 0.00 € 2,727,716.98 € 5 Ingressos patrimonials 127,402.42 € 180.30 € 0.00 € 127,582.72 € 6 Alienació d'inversions reals - € 0.00 € 0.00 € 0.00 €7 Transferències de capital 89,935.02 € 0.00 € 77,510.00 € 12,425.02 € 8 Variació de actius financers 18,030.36 € 0.00 € 0.00 € 18,030.36 € 9 Variació de passius financers - € 0.00 € 0.00 € 0.00 €

Total ingressos 9,575,927.36 € 90,870.60 € 77,510.00 € 9,589,287.96 €

Ajuntament de

Canet OOAA Radio

Canet Ajustos de

Consolidació Pressupost

Total PRESSUPOST DESPESES 1 Despeses de personal 4,449,185.95 € 45,023.78 € 0.00 € 4,494,209.73 € 2 Desp. Béns corrents i serveis 3,143,446.36 € 5,908.82 € 0.00 € 3,149,355.18 € 3 Despeses financers 238,414.56 € 80.00 € 0.00 € 238,494.56 € 4 Transferències corrents 722,880.95 € 38,358.00 € 77,510.00 € 683,728.95 € 6 Inversions reals - € 1,500.00 € 0.00 € 1,500.00 € 7 Transferències de capital 18,030.63 € 0.00 € 0.00 € 18,030.63 € 8 Actius financers 246,902.50 € 0.00 € 0.00 € 246,902.50 € 9 Passius financers 757,066.41 € 0.00 € 0.00 € 757,066.41 €

Total de despeses 9,575,927.36 € 90,870.60 € 77,510.00 € 9,589,287.96 €

SEGON.- Aprovar les Bases d'Execució del Pressupost General Consolidat de l'Entitat.

TERCER.- Aprovar la plantilla pressupostària per a l'any 2005 i les modificacions que s’inclouen en els termes següents en els annexos I –II:


21


Plantilla Anual de Personal. Any 2005

PLANTILLA ANUAL DEL PERSONAL DE L’AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

FUNCIONARIS Grup Places Vacants Escala de funcionaris d’habilitació nacional

SECRETARI INTERVENTOR TRESORER

A A A

1 1 1

- - 1

Escala d’Administració General


22


B.1 Subescala tècnica superior (TAG)

B.2 Subescala Administrativa

B.2.a Caps d’Àrea: - Central de compres - Estadística, sanitat i

ensenyament - Secretaria – Alcaldia

- Alcaldia- Secretaria - RRHH i Responsabilitat Patrimonial - Urbanisme - Adjunt àrea de tresoreria - Adjunt àrea d’intervenció - Servei d’aigües

B.2.b Administratius

B.3 Subescala auxiliar

B.3.a Encarregat de l’Àrea de Registre i Notificacions

B.3.b Auxiliar administratiu

B.4 Subescala subalterna

B.4.a Recepcionista

A

C

C

D

D

E

2

9

1

1

7

1

2

1

-

-

1

-


23


Subescala Administració especial

C.1 Subescala tècnica C.1.1 Tècnics superiors ARQUITECTE CAP DE RECURSOS HUMANS

C.1.2 Tècnics mitjos ARQUITECTE TÈCNIC TÈCNIC MEDI AMBIENT

C.1.3 Tècnics auxiliars AUXILIAR TÈCNIC DE BIBLIOTECA CAP INSPECCIÓ URBANÍSTICA ADMINISTRATIU SERVEI NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA AUX. ADM. SERVEI NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

C.2 Subescala Serveis Especials

C.2.1. Classe: Policia local

INSPECTOR CAPORAL AGENT

C.2.2. Classe: Personal d’oficis

Personal qualificat CAP BRIGADA OBRES I SERVEIS

Personal no qualificat

CONSERGE COL.LEGI NACIONAL

A A

B B

C C C

D

B D D

D

E

1 1

1 1

2 1 1

1

1 5 21

1

1

- 1

- 1

- - 1

-

- 2 5

-

-

TOTAL FUNCIONARIS 62

LABORALS D’ACTIVITAT CONTINUA Grup Places Vacants

Tècnics superiors

ENGINYER

A

1

1


24


TÈCNIC DE PROMOCIÓ ECONÒMICA TÈCNIC DE COMUNICACIÓ COORDINADOR DE L’ÀREA DE CULTURA, ARXIVER/A

A A A A

1 1 1 1

1 - 1 1

Tècnics mitjans COORDINADORA DE SERVEIS SOCIALS ASSISTENT SOCIAL EDUCADOR SOCIAL AODL MESTRA D’ADULTS INFORMADOR TURÍSTIC

B B B B B B

1 1 1 1 2 1

- - - 1 - 1

Tècnics auxiliars

MONITOR D’INFORMÀTICA ADMINISTRATIU DELINEANT

C C C

1 1 1

- - -

Auxiliars administratius

D

11

1

Personal d’oficis qualificat

OFICIAL PRIMERA ELECTRICISTA OFICIAL PRIMERA CONSTRUCCIÓ OFICIAL PRIMERA FORJA OFICIAL PRIMERA JARDINER OFICIAL PRIMERA PINTOR OFICIAL PRIMER FUSTERIA OFICIAL PRIMER VITRALL CONDUCTORS TREBALLADORES FAMILIARS

D D D D D D D D D

2 5 1 1 1 1 1 3 2

- 1 - - - - - - -

Personal d’oficis no qualificat OFICIAL SEGONA ELECTRICISTA OFICIAL SEGONA PALETA OFICIAL SEGONA FORJA OFICIAL SEGONA BRIGADA

E E E E

2 2 1 2

- - - 1


25


VIGILANT INSTAL·LACIONS ESPORTIVES VIGILANT PLAÇA MERCAT AJUDANT DE VIGILANT PLAÇA MERCAT OPERARI DEL SERVEI DEL CEMENTIRI PEÓ CONSTRUCCIÓ PEÓ FUSTERIA CONSERGES NOTIFICADOR OPERARIS DE LA BRIGADA D’OBRES I SERVEIS PEONS JARDINERIA (Servei Subrogat)

E E E E E E E E E E

6 1 1 1 1 1 2 1 6 3

1 - - - - - - - -

LABORALS D’ACTIVITAT TEMPORAL Grup Places Vacants Personal d’oficis no qualificat

AUXILIAR ADMINISTRATIU (3 mesos) OPERARIS DE NETEJA (durant 4 mesos)

D E

1 3

1 3

PLANTILLA ANUAL DEL PERSONAL DE L’ORGANISME AUTÒNOM DE RÀDIO CANET, PER A L’ANY 2005

LABORALS D’ACTIVITAT CONTINUADA Grup Places Vacants

DIRECTORA REDACTOR TÈCNIC DE SO

C D D

1 1 1

- - -

QUART.- Autoritzar en el cas d’ésser necessari la utilització de la via del crèdit durant l'exercici de 2005, per a completar el finançament de les obres d’inversió fins a un límit màxim que en el mateix s’estableix a l’empara del que disposa l’article 139 i 148 de la Llei 13/1996 de 30 de desembre, que modifiquen respectivament l’art. 52 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i l’art. 3.1r. K/ de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, cal entendre que l’operació de crèdit no estaran sotmeses a les normes de la LLCAP, quant a la preparació i adjudicació. La concertació amb una o altra entitat serà facultat discrecional de l’òrgan competent, que podrà fer-ho directament, sense cap més condicionament que el respecte als principis generals d’igualtat, no discriminació i bona administració i economia de mitjans. Així mateix s’autoritza respecte de les operacions de tresoreria que es puguin contractar


26


durant l’any 2005, d’acord amb les Bases d’Execució del pressupost, serà d’aplicació l’art. 3.1r. K/ de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, cal entendre que les operacions de tresoreria no estaran sotmeses a les normes de la LLCAP, quant a la preparació i adjudicació. La concertació amb una o altra entitat serà facultat discrecional de l’òrgan competent, que podrà fer-ho directament, sense cap més condicionament que el respecte als principis generals d’igualtat, no discriminació i bona administració i economia de mitjans.

CINQUÈ.- Exposar al públic els acords precedents de l'acte de l'aprovació inicial de l'expedient del pressupost de l'any 2005, pel termini reglamentari de 15 dies hàbils, en el Tauler d'Edictes de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, durant el qual els interessats podran examinar-lo i presentar les reclamacions davant el ple de la Corporació.

SISÈ.- L'expedient es considerarà definitivament aprovat, si durant el termini d'exposició al pública, no s'haguessin presentat reclamacions, de conformitat amb el que disposa l'article 169.1 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

SETÈ.- Trametre una còpia de l’expedient definitivament aprovat a l’Il·lm. Sr. Delegat d’Hisenda d’aquesta província, a la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb allò que disposa l’article 169.4 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que el projecte de pressupost que es presenta suma la quantitat global de 9.575.927,36 euros, i el pressupost consolidat amb l’Organisme Autònom de Ràdio Canet és 9.589.287,96 euros. Aquest pressupost es presenta al ple municipal després d’haver estat discutit àmpliament per part de l’equip de govern, analitzant cada partida amb la finalitat de complir al màxim possible les expectatives de cada regidoria. S’han especificat les despeses de les diferents àrees tenint en compte els ingressos propis que generen i els costos dels diferents programes que tenen. També s’han especificat àmpliament els costos i els rendiments de les diferents taxes que cobra l’Ajuntament per tal de tenir un coneixement més acurat dels costos i dels ingressos que fa. Cal especificar que els ingressos estan previstos d’una forma conscient i adequada a la realitat de la població. S’han previst els ingressos en impostos municipals i l’increment econòmic en construcció. Pel que fa a les despeses, en seguretat es produeix un increment d’un 7 % i representen un total sobre el pressupost d’un 9 %. En Medi Ambient es produeix un increment del 17 % que representa un 20 % de la totalitat del pressupost. Aquesta estructura determina la política municipal que entén que els serveis municipals i la seguretat són prioritaris per aquest exercici. Cal tenir present que els impostos municipals i les taxes es cobren per a unes finalitats determinades que cal fer. Si es manté una


27


estructura de poble obert a tothom amb les infraestructures correctes i es mantenen uns serveis dignes, els ciutadans estaran satisfets. Si hi ha seguretat i ordre, els ciutadans sens dubte agrairan l’eficàcia de l’Ajuntament a mantenir aquests serveis. Pel que fa als ingressos, es dedueix fàcilment que els més importants provenen dels impostos directes. En aquest exercici representen el 40 % del total. Cal especificar el caràcter plurianual de les inversions pressupostades en l’exercici 2004, que com que no es poden fer en un únic exercici econòmic, són traspassades automàticament al pròxim. És el cas de la urbanització del polígon industrial i la de la riera Buscarons. Quant a l’estalvi net previst per a l’exercici 2005, és d’1.003.968 euros, que representa un 10,50 % sobre els ingressos previstos. Creu que és un objectiu perfectament assolible, tenint en compte que l’estalvi net produït en l’exercici net 2004 ha estat 2.487.825 euros, que significa un 23,28 % sobre els ingressos. Per altra banda, l’endeutament previst és del 87 % sobre ingressos, percentatge que no supera el 110 % marcat per Llei. Després d’aquestes explicacions i donades les raons del contingut d’aquest pressupost, l’equip de govern espera el vot favorable dels membres d’aquest consistori perquè és un pressupost equilibrat, en el sentit que es mantenen els serveis amb una qualitat important. És evident que a tots els agradaria donar més serveis, però els impostos o les taxes no es poden incrementar més i és necessari mantenir-se en la realitat dels ingressos actuals sense crear dèficit i controlar al màxim les despeses ordinàries tant de personal com de serveis.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que es troben davant d’una de les coses més importants d’un exercici econòmic, el pressupost. D’entrada vol dir que si es comparen el pressupost de l’any passat amb el d’aquest any, considera que està molt millor el d’aquest any. També diu que no era massa difícil fer-lo millor que el de l’any anterior. S’ha millorat molt en els ràtios, els quals abans eren tots desfavorables i ara no, però s’ha de tenir en compte que no podien ser tots desfavorables perquè hi ha un pla de sanejament aprovat. L’informe de l’interventor només té un reparament que explica que s’ha infringit la norma dels sous dels empleats de l’Ajuntament. En línies generals s’ha millorat, però no tot el que s’havia de millorar. El pla de sanejament marca unes directrius i un pressupost per als anys 2005, 2006 i 2007 i en aquest exercici no s’ha acomplert, ja que en aquest mateix ple passa una modificació d’aquest pla. El primer pensament del seu grup era votar-hi en contra, però després van pensar a abstenir-se perquè entenien que en un Ajuntament que fa molts anys que s’està fent una despesa desenfrenada és molt difícil complir un pla de sanejament, i gairebé s’aconsegueix. L’única diferència important és l’augment de la recollida selectiva, això és el que fa passar el pressupost en aquests 50 milions de pessetes respecte el que marca el pla de sanejament. El que s’hauria hagut de fer era estrènyer-se el cinturó i retallar aquests 50 milions d’un altre lloc, però complir amb el pla de sanejament. Considera que això és molt difícil, veient com va l’Ajuntament de Canet i creu que s’ha fet un esforç molt gran. Per això hi votaran a favor amb la recomanació que a partir d’ara el pla de


28


sanejament se segueixi al peu de la lletra. Abans de passar a la votació, vol fer una petita matisació al senyor alcalde com a cap de personal. Ha vist un detall a les despeses, concretament a la partida dels càrrecs electes; aquesta partida l’any passat era de 172.000 euros i aquest any és de 183.000. Pregunta si s’apugen els sous o si entra algun regidor més dins de l’equip de govern.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que ni s’apugen els sous ni entra cap regidor més en aquest moment. Comenta que hi ha comptades les remuneracions per assistir als plens.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual explica que amb la quantitat que cobren els regidors de l’oposició per assistir als plens, encara que se’n fes un cada setmana no arribaria a representar ni un 10 % de l’augment.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que potser l’han augmentada d’una manera massa generosa.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual explica que al seu grup municipal no ha agradat que hagin tocat una partida que no tenia per què tocar-se.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que els membres del govern cobren el mateix i cobraran el mateix els quatre anys de la legislatura.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual pregunta si aquest augment, doncs, és perquè ha d’entrar algú nou a formar part del govern.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual comenta que no sap si això passarà i que aquest pressupost s’ha fet per cobrir possibles contingències. Si alguna vegada es produeix la situació que entri un nou regidor a l’equip de govern ja li notificaran.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori, el qual explica en referència a aquest increment del 2 %, l’apartat quatre de l’article que parla del personal diu: el que disposen apartats anteriors s’ha d’entendre sense perjudici de les adequacions retributives que amb caràcter singular i excepcional siguin imprescindibles per al contingut dels llocs de treball, per a la variació del nombre d’efectius assignats a cada programa o pel grau de consecució dels objectius fixats. Aquest article explica que ve a dir que es pot superar aquest 2 % si la situació d’un exercici amb l’altre és diferent i també si es produeix un motiu important que ho justifiqui, com pot ser aquest cas. L’informe d’Intervenció, com és la seva obligació, afirma que s’ha produït aquesta situació, sense entrar a valorar les causes que l’han produïda.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual explica que l’informe d’Intervenció fa un reparament sobre aquest assumpte en concret i acaba dient que es fiscalitza amb objecció suspensiva. No vol entrar-hi en detall, ja han anunciat que hi


29


votarien a favor, però sempre demanant a l’equip de govern que sigui l’últim cop que es desvien del pla de sanejament.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que hi ha la voluntat de complir el pla de sanejament i que la prova està en què hi ha hagut una millora respecte de l’exercici anterior i la previsió d’aquest exercici és que aquesta millora vagi continuant, perquè en el futur hi hagi una situació normal. Les coses no es poden canviar massa de pressa.

18.- EXTINCIÓ DEL CONTRACTE LABORAL DIRECTORA DEL MUSEU, PER CAUSES OBJECTIVES

A la fitxa descriptiva del lloc de treball de director/a del museu, estableix com a objectiu fonamental del lloc dirigir i coordinar els recursos humans i materials del museu d’acord amb les orientacions fixades per la corporació i per la legislació vigent, així com difondre, impulsar i investigar l’obra de l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner, el patrimoni modernista local i el context històric local.

Així mateix, assenyala com a funcions bàsiques del lloc de treball les següents:

1. Dirigir i coordinar els recursos humans i materials del museu 2. Dissenyar, programar, desenvolupar i/o supervisar les actuacions

que es realitzin al museu, tant a nivell de gestió museística com pedagògica.

3. Realitzar tasques de promoció i difusió externa del museu i de les activitats que s’hi realitzen.

4. Analitzar i avaluar els resultats obtinguts en les diverses activitats que des del museu es realitzin

5. Realitzar taques de documentació del fons propi del museu 6. Fer les tasques necessàries per registrar, inventariar i registrar

el fons bibliogràfic del museu 7. Realitzar les tasques relacionades amb el control comptable de les

despeses i ingressos del museu. 8. Coordinar les tasques realitzades en el servei de guiatge, tant

extern com intern. 9. I, en general, altres de caràcter similar que li siguin atribuïdes.

Atès que actualment s’ha produït una modificació en l’organigrama funcional de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar, de manera que les tasques de direcció i coordinació dels recursos humans, les de control pressupostari, les de disseny i programació d’actuacions de gestió museística així com les d’anàlisi i avaluació de resultats són assumides directament per la coordinació de l’àrea de Cultura.


30


Atès que l’arxivera municipal està gestionant la documentació del fons propi del museu i fent les tasques de registre i inventari del fons bibliogràfic del museu.

Atès que les tasques de difusió i promoció de les activitats que s’organitzen en el museu com del propi museu i la coordinació del servei de guiatge intern i extern es fan des de l’àrea de Turisme.

Atès que en data 13 de desembre de 2005 la Sra. Lourdes Figueras Borrull, va presentar la baixa per malaltia comuna, a l’Ajuntament de Canet de Mar, trobant-se actualment encara en situació d’incapacitat temporal, sense que pel correcte funcionament del museu hagi calgut contractat cap suplent, cosa que posa de manifest la manca de necessitat de la plaça de directora del museu.

Vist l’informe jurídic sobre l’amortització de la plaça laboral de la directora de la Casa Museu de Domènec i Muntaner ocupada per la senyora Lourdes Figueras Borrull, que es transcriu íntegrament:

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar, ha elaborat amb data 10 de març de 2005 una memòria explicativa que proposa la tramitació d’un expedient d’amortització de la plaça de director de la Casa Museu de Domènec i Muntaner de la plantilla de personal laboral ocupada per la senyora Lourdes Figueras Borrull. L’esmentada memòria, després de reflectir els antecedents contractuals de l’afectat aporta, a continuació, els següents motius per justificar la tramitació un expedient d’amortització: 1- Perquè s’ha produït una modificació en l’organigrama funcional de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar, de manera que les tasques de direcció i coordinació dels recursos humans, les de control pressupostari, les de disseny i programació d’actuacions de gestió museística així com les d’anàlisi i avaluació de resultats han estat assumides directament per la coordinació de l’àrea de Cultura. Perquè l’arxivera municipal està gestionant la documentació del fons propi del museu i fent les tasques de registre i inventari del fons bibliogràfic del museu. I perquè les tasques de difusió i promoció de les activitats que s’organitzen en el museu com del propi museu i la coordinació del servei de guiatge intern i extern es fan des de l’àrea de Turisme; 2- Perquè els anteriors canvis organitzatius han comportat la innecessarietat objectiva de mantenir la plaça de director del museu.

La finalitat del present dictamen és examinar des d’un punt de vista tècnic–jurídic la proposta de la Tinència d’Alcaldia de Cultura i Comunicació i la seva adequació a la legalitat, la qual cosa comporta la identificació de la norma aplicable, l’estudi sobre les causes que justificarien l’extinció del contracte de treball i, per últim, el procediment, si fos el cas, per procedir a extingir la relació laboral.


31


La figura de l’extinció del contracte de treball per causes objectives està prevista a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors; el seu paràgraf c) estableix que el contracte de treball podrà extingir-se: Quan hi hagi la necessitat objectivament acreditada d’amortitzar llocs de treball per alguna de les causes previstes a l’article 51.1 d’aquest Llei i en nombre inferior a l’establert en el propi article. A tal efecte, l’empresari acreditarà la decisió extintiva en causes econòmiques negatives o en causes tècniques organitzatives o de producció, per superar les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l’empresa, ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat o per exigències de la demanda, a través d’una millor organització de recursos.

La norma distingeix, doncs, entre causes econòmiques negatives i causes tècniques organitzatives o de producció. Pel que fa a les causes econòmiques negatives, es qüestionable la seva concurrència a l’àmbit de les administracions públiques en la mesura que la rendibilitat econòmica i el binomi pèrdues-guanys no són paràmetres que hagin de guiar l’activitat administrativa, i per la dificultat d’aplicar conceptes com “competitivitat o exigències de la demanda” a una organització com és la municipal que no es regeix pels criteris competitius del mercat. Pel que fa a les causes tècniques, organitzatives o de producció, res impedeix la seva aplicació a les administracions públiques si la seva finalitat és millorar el funcionament i l’organització dels recursos.

En el present cas, la memòria aporta com a causa fonamental per justificar l’amortització del lloc de treball i la correlativa extinció del contracte el la reorganització funcional de l’organigrama de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar que fa innecessari el manteniment del lloc de treball que ocupa la senyora Lourdes Figueras Borrull. Aquest procés de canvi en l’assumpció de les tasques destinades inicialment a la directora del museu, és tant evident que no ha estat necessari cobrir el lloc de treball de l’afectada durant el període d’incapacitat temporal en què va troba.

Així doncs, l’Ajuntament de Canet de Mar pot amortitzar el contracte de treball de la senyora Lourdes Figuera Borrull al donar-se el supòsit previst al paràgraf c) de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors atès la concurrència de causes tècniques i organitzatives derivades de la reorganització funcional de l’organigrama de l’Àrea de Cultura i evitar d’aquesta manera el desajust actualment existent entre els mitjans humans i materials disponibles i les seves necessitats, amb la finalitat última d’afavorir una millor organització dels recursos, sempre limitats, i destinar-los a les activitats i serveis que amb caràcter prestacional l’Ajuntament consideri oportunes.


32


Per altra banda, el procediment relatiu a l’extinció del contracte per causes objectives està previst a l’article 53 de l’Estatut dels Treballadors. L’adopció de l’acord d’acomiadament exigeix l’observància dels següents requisits: a) La comunicació escrita al treballador amb expressió de la causa, b) La posada a disposició del treballador, de manera simultània al lliurament de la comunicació d’acomiadament d’una indemnització de vint dies per any de serveis amb prorrateig per mesos dels períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de dotze mensualitats i c) La concessió d’un termini de preavís de trenta dies, si bé aquest requisit pot ser substituït mitjançant el seu pagament també de manera simultània a l’abonament de la indemnització.

Amb caràcter previ a l’extinció del contracte de treball, l’Ajuntament de Canet de Mar ha d’amortitzar i suprimir de la plantilla municipal la plaça de director/a de la Casa Museu de Domènec i Muntaner que ocupa la senyora Lourdes Figueras Borrull així com de la Relació de Llocs de Treball, de conformitat amb els articles 25 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, que aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals. Per últim, la decisió d’amortitzar i suprimir la plaça de la Plantilla i el lloc de treball correspon al Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar segons disposa l’article 52 del decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i del règim local de Catalunya, mentre que la decisió d’acomiadament objectiu correspon a l’alcalde 52.1. i) del mateix text legal, sense perjudici que es doni compte al Ple en la primera sessió que aquell convoqui.

CONCLUSIONS.

1a. L’Ajuntament de Canet de Mar pot amortitzar el contracte de treball de la senyora Lourdes Figueras Borrull per la via de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors al concórrer causes tècniques, organitzatives i de producció que deriven del procés de reorganització de l’organigrama funcional de l’Àrea de Cultura.

2a. Aquesta decisió s’haurà d’instrumentar a través d’un acomiadament objectiu amb compliment dels requisits establerts a l’article 53 de l’Estatut dels Treballadors: comunicació escrita amb expressió de la causa; posada a disposició d’una indemnització de vint dies per any treballat: el pagament simultani de trenta dies en concepte de preavís juntament amb el pagament de la liquidació final de parts proporcionals.

3a. Amb caràcter previ a l’acomiadament, el Ple de l’Ajuntament haurà d’acordar l’amortització i supressió de la plaça i lloc de treball.


33


Atès que l’Ajuntament de Canet de Mar, ha cregut oportú tramitar l’expedient d’amortització de la plaça de directora del museu, ocupada per la Sra. Lourdes Figueras Borrull, per les raons abans esmentades, a través de l’expedient de modificació de la plantilla de personal laboral aprovada pel Ple de l’Ajuntament.

Vist l’expedient administratiu de referència i tenint en compte la normativa legal d’aplicació, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, una abstenció del senyor Francesc Garcia Pujadas, per trobar- se absent de la sala en el moment de la votació i sis vots en contra dels regidors Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Declarar extingit el contracte laboral de treball subscrit per aquest Ajuntament amb la Sra. Lourdes Figueras Borrull, per via de l’article 52.c de l’Estatut dels Treballadors, al concórrer causes tècniques, organitzatives i de producció que deriven del procés de reorganització de l’organigrama funcional de l’Àrea de Cultura.

SEGON.- Notificar aquest acord a la interessada, comunicant-li que té a la seva disposició a la Intervenció municipal la indemnització corresponent a vint dies per any de serveis amb prorrateig per mesos dels períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de dotze mensualitats, el pagament dels trenta dies de preavís preceptiu segons l’article 53 i la liquidació final de parts proporcionals.

Pren la paraula el senyor Joan Fuentes Albareda, regidor delegat de Règim Interior, el qual explica que, com queda reflectit en el document que s’ha fet arribar a tots els regidors, des de les regidories de Cultura i de Turisme es té molt clar quina mena de turisme cultural es vol. Després d’un temps sense la figura de la directora del museu i de veure com ha funcionat amb la nova reorganització que s’ha fet tant des de Cultura com des de Turisme, ha quedat clarament constatat que aquesta plaça es pot extingir i és el que es proposa.

Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, portaveu del grup municipal de la PIC, la qual explica que malgrat que l’exposició del punt l’ha feta el regidor de Règim Interior, la proposta va signada pel senyor alcalde i si li permeten, ella es dirigirà al regidor de Cultura que tothom sap que, donada la majoria que hi ha a l’equip de govern, el senyor Òscar Figuerola és amo i senyor dins de la seva Àrea de Cultura. Explica que la directora del museu, la senyora Lourdes Figueras, desenvolupa la seva relació laboral amb l’Ajuntament des de l’època del senyor Josep Rovira com a alcalde, i pel que va poder veure com a regidora de Cultura, aquesta senyora ha estat l’autèntica ànima i artífex de la creació


34


del Museu Domènech i Montaner a Canet. Aquesta senyora, quan la PIC va entrar a governar, ja era directora del museu i va continuar complint amb eficiència la seva tasca i recorda que li deuen la promoció de l’any Domènech i Montaner i la creació de l’Associació d’Amics Domènech i Montaner, entre altres coses. L’any 2001, quan el senyor Òscar Figuerola entra com a regidor de Cultura de l’Ajuntament, aquesta senyora passa a treballar amb el regidor. Des d’aleshores no tenen constància de cap incoació d’expedient disciplinari contra aquesta treballadora, ni tan sols que se li hagi fet cap amonestació. Per tant, suposa que aquesta persona ha estat complint amb la seva feina com feia fins llavors. Ara bé, aquesta persona està de baixa laboral des de fa tres mesos i el senyor Òscar Figuerola decideix fer-la fora, aplicant, com fa ERC, una política laboral temerària, amb l’argument que, després de quatre anys com a regidor de Cultura, ara s’ha adonat que realment pot prescindir dels serveis d’aquesta persona i que no és necessària. El fet és que estan preocupats, pel fet que el senyor Òscar Figuerola, regidor d’ERC, que hauria de ser un defensor dels treballadors, sigui capaç de maltractar d’aquesta manera a una treballadora de l’Ajuntament que ha estat complint amb les seves obligacions, i pel fet que no se n’hagi adonat fins ara, quatre anys després d’ocupar el càrrec de regidor de Cultura. Tenen constància que no s’ha perdut cap festa, especialment els concerts nocturns, però entenen que com a regidor de Cultura té altres obligacions i si ha trigat quatre anys a adonar-se, ara que aquesta persona porta tres mesos sense treballar, que aquest lloc de treball no és necessari, el que realment està fent el regidor és arrossegar el consistori a un plet amb aquesta treballadora. Per tant, entenen que si cal amortitzar alguna plaça no és la de la directora del Museu, sinó la del mateix regidor, ja que ha demostrat que com a regidor de Cultura deixa molt a desitjar. El seu grup votarà en contra d’aquest punt.

Pren la paraula el senyor Fuentes, el qual explica que la proposta està signada pel senyor alcalde perquè ell ha estat de baixa per malaltia i no ho ha pogut signar. També comenta que òbviament no es tracta d’una rescissió de contracte per motius disciplinaris sinó que, com ja s’ha dit, és una amortització del lloc de treball.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, tinent d’alcalde de Cultura, per al·lusions, el qual explica que si el grup municipal de la PIC no sap què s’ha fet en cultura aquests quatre anys deu ser perquè són poc pel poble. El cicle de festa popular forma part del desenvolupament cultural de la població. És el que se’n diu patrimoni intangible. L’Àrea de Cultura ha desenvolupat, no els últims quatre anys, sinó que fa molts anys que està desenvolupant una tasca i que en uns moments determinats es potencia una àrea i en uns altres moments se’n potencia una altra. A banda dels comentaris personals i subjectius de la senyora Anna Ardil, l’amortització d’aquest lloc de treball, lògicament, ha estat una decisió consensuada, delicada, desagradable, difícil, dolorosa, però amb el mateix objectiu que es prenen les decisions que fan referència a totes les àrees, que en aquest cas concret és poder millorar el projecte de difusió del patrimoni,


35


ara tangible, de Canet de Mar. Ha estat una decisió feta i pensant en el bé de Canet, des del punt de vista cultural, en el bé de la difusió patrimonial i també en el bé del Museu.

19.- APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA DE SANEJAMENT ECONOMIC-FINANCER DE L’AJUNTAMENT DE CANET DE MAR. ANUALITATS 2004-2007.

Atès que en data 2 de desembre de 2004 va aprovar-se el pla de sanejament de l’Ajuntament de Canet de Mar durant el període de 2004-2007.

Atès que els imports dels capítols d’ingressos i despeses difereixen de l’acord adoptat en data 2 de desembre de 2004.

Atès de conformitat amb l’article 22.1 de la LGEP s’estableix la obligatorietat de corregir situacions de desequilibri economicfinancer al indicar que les entitats locals que no hagin aconseguit l’objectiu de estabilitat pressupostària previst a l’article 19 de la mateixa llei vindran obligades a elaborar en el termini de tres mesos següents a l’aprovació o liquidació del pressupost en situació de desequilibri d’un pla econòmic financer a mitjà termini per la correcció del desequilibri produït, essent aquest pla aprovat per part del ple de la corporació.

De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per setze vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Laureà Gregori Fraxedas, Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico, Josep Alboquers Petitbó i Francesc Martín Casares, i una abstenció del regidor Joan Fuentes Albareda per trobar- se absent de la sala en el moment de la votació:

PRIMER.- Aprovar la modificació del pla de sanejament econòmic-financer de l’Ajuntament de Canet de Mar segons els annexos I_II respecte dels model PR_0 i PR_3 que s’acompanya, a fi de donar compliment al que disposa l’article 22.1 de la Llei de Estabilitat Pressupostaria.

SEGON.- Donar trasllat del Pla de sanejament que implica un escenari de consolidació pressupostària a 3 anys a la Direcció General de Política Financera (Departament d’Economia i Finances) per la seva aprovació a l’empara del que disposa l’Ordre de 2 de juny de 2003.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que entre el pressupost de l’exercici 2005 i el pla de sanejament aprovat s’ha produït unes diferències tant en ingressos com en despeses i això fa que s’hagi de modificar aquest pla de sanejament i adoptar-lo al pressupost.


36


El que sí que s’ha de significar és que el romanent de Tresoreria no canvia i l’estalvi corrent després d’amortització és sensiblement superior. Això vol dir que la modificació millora el pla que es va aprovar el mes de desembre.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que pràcticament està tot dit, ja que és la continuació del punt d’aprovació del pressupost. Hi ha un pla de sanejament que va imposar la Generalitat per la mala conducta econòmica de l’Ajuntament de Canet i es va aprovar i es va tirar endavant. Ara es modifica, però en principi el 2006 i el 2007 no es modificarà. El seu grup creu en el pla de sanejament, entre altres coses perquè és obligatori, creuen en el seu compliment. Ja ha dit en un punt anterior que perdonen la petita falta que hi ha hagut aquest any i confien en què no hi sigui en els propers exercicis. Per tant, el vot del seu grup serà a favor, amb l’esperança que no s’hagi de tocar més.


37


20.- APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS PER ACTES DE CONVERSIÓ ADMINISTRATIVA

Vist el Decret de l’Alcaldia de data 31.12.2004 i que figura en l’expedient que es tramita en relació al reconeixement extrajudicial de crèdits a efectuar a l’empara de l’article 60.2 del RD 500/1990, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, LRHL, per l’abono de factures que a continuació es detallen en l’annex I.

Atès que les esmentades factures no superen individualment les xifres que s’estableixen per als contractes menors, tant en la normativa general sobre contractació administrativa recollida en el RDL 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la LCPA, com en les Bases d’Execució del Pressupost de l’any 2004, circumstància per la qual en el seu moment procedimental els contractes per les obres i serveis prestats tindran de qualificar-se com de menors i haver seguit els tràmits previstos en el RDL 2/2000, Text Refós de la LCPA, així com la previst, en matèria de fiscalització i de comptabilitat, regulats en el RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Vistos els informes de Secretaria i la Intervenció, de conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’hisenda, s’acorda per unanimitat dels disset membres presents dels disset que conformen el nombre de dret de la corporació:

PRIMER.- APROVAR el reconeixement extrajudicial de crèdits prèvia conversió administrativa respecte de les factures que figuren a l’annex I, per l’import total de 313.419,32 corresponents a l’any 2004 i exercicis anteriors corresponents a l’Ajuntament i la factura per import de 43,52 del proveïdor “Caixa de Pensions” de l’OA Ràdio Canet.

SEGON.- AUTORITZAR les despeses amb càrrec a les partides corresponents dels pressupostos de l’Ajuntament i de l’OA Ràdio Canet de l’exercici de 2005, pròrroga de l’exercici 2004.

TERCER.- Aquest expedient una vegada aprovar en ferm, es deurà d’introduir en la comptabilitat de l’Ajuntament i de l’OA Ràdio Canet amb els ajustaments derivats de l’esmentat expedient, sense perjudici de les modificacions en les codificacions de les partides a conseqüència de coincidències amb partides existents i variacions de la codificació orgànica.

ANNEX:

PARTIDA

PROVEIDOR-CONCEPTE DATA FACT.

IMPORT


38


20-611-31000 Interessos bancàris any 2004 Des. 04 32.218,83 30-222-22104 Paco García. Uniformes 22/10/2004 2.941,32 50-442-22707 Cespa SA. Recollida desembre 20/12/2004 69.740,51 90-443-21200 Talher. Subministr. Planta Cementiri 30/11/2004 1.138,73 50-442-22714 talher. Jard. Novembre i desembre Nov.Des.04 23.338,20 40-451-48901 UNED. Resta 4tr. 04 30/12/2004 2.299,81 90-431-22100 Fecsa Endesa. Subministr. Llum 30/12/2004 30.824,66 90-511-22104 Würth. Subm. Calçat brigada 26/11/2004 1.972,29 20-121-22603 Vilà i Salbanya. Honoraris recurs J.Vidal 19/11/2004 5.452,22 50-422-48913 Autocars Balmont.SL. Subv. Transport 23/11/2004 2.135,71 20-314-16001 Seg. Social. Octubre/novembre. Laborals 71.441,40 20-314-16000 Seg. Social. Octubre/novembre. Funcioaris 66.568,56 20-314-16001 Seg. Social. Octubre/novembre. Corporació 3.347,08 Total 313.419,32

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que si bé en l’informe que acompanya els pressupostos de l’exercici 2005, sobre l’estat d’execució del pressupost de l’exercici 2004, en la seva totalitat quant a despeses, en béns corrents i serveis les obligacions reconegudes no superen el pressupost aprovat en 320.000 euros, en unes determinades partides sí que s’ha produït desviació negativa, és a dir que s’ha superat la previsió. L’import total d’aquesta desviació negativa és de 313.419 euros, que estan detallats a l’annex. Això vol dir que s’ha produït un superàvit total de 7.000 euros. En aquest punt es proposa que aquest import de desviació negativa es carregui a les partides corresponents a l’exercici 2005.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers Petitbó, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que té entès que aquest punt feia referència a aquelles factures que s’han de pagar i que per alguna raó no s’ha pagat durant l’exercici 2004.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, el qual explica que no és ben bé això, sinó que són partides que han esgotat la seva consignació pressupostària. S’ha de tenir en compte que en el pressupost total s’ha produït una desviació positiva i en partides concretes no, però com que les partides no es poden compensar les unes amb les altres, la solució és consignar-ho amb el pressupost de l’exercici 2005.

Pren la paraula el senyor Alboquers, el qual explica que el seu grup hi votarà a favor, ja que és un fet ben normal.

21.- BAIXA DEL SALDO CREDITOR AMB L’AJUNTAMENT DE CALELLA AMB MOTIU DE L’ANUL·LACIÓ PARCIAL DE LES LIQUIDACIONS DELS EXERCICIS 1993-1994 EN CONCEPTE DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA EN ALTA.


39


Vista la notificació efectuada per part de l’Ajuntament de Calella en data 16-02- 2005 en vers a l’anul·lació parcial de les liquidacions practicades per l’esmentat ajuntament en concepte de subministrament d’aigua en alta del període comprès entre les dades del 30-01-1993 i el 18-07-1994.

Obligacions reconegudes en la relació de obligacions procedents d’exercicis anteriors que resta com a pendent de pagament segons detall adjunt:

Any 1992........... 27.306,25 Any 1993........... 211.938,12 Any 1994........... 177.229,22 TOTAL............... 416.473,59

Considerant que l’Ajuntament de Canet de Mar va defensar unes diferències importants entre els consums facturats per l’Ajuntament de Calella i els cabdals d’aigua que arribaven als dipòsits municipals de Canet, essent aquests els consums reals equivalents a 2.045.192 m3. que corresponen a la quantia de 233.225,23 en lloc dels 416.473,59 facturats inicialment.

Atès que l’Ajuntament de Calella ha pres l’acord de l’anul·lació parcial les liquidacions practicades quedant el deute en els imports i terminis de pagament següents:

Data

inicial Data final

Import mensual

Total

30/11/2004 31/12/2004 4.507,59 18.030,36 01/01/2002 31/12/2005 4.207,08 50.484,96 01/01/2006 31/12/2006 6.010,13 72.121,56 01/01/2007 30/11/2007 7.715,70 84.872,70 01/12/2007 31/12/2007 7.715,65 7.715,65 TOTAL 233.225,23

A l’empara del que disposa la Regla 128 i ss. de l’Ordre de 17 de juliol de 1990, pel qual s’aprova la Instrucció de Comptabilitat per l’Administració Local.


PRIMER.- Prendre en coneixement els nous imports del deute amb l’Ajuntament de Calella en concepte de subministrament d’aigua en alta del període comprès entre les dades del 30-01-1993 i el 18-07-1994 amb un import total de 233.225,23 . degut a les diferències entre els consums facturats per


40


l’Ajuntament de Calella i els cabdals d’aigua que arribaven als dipòsits municipals de Canet, essent els consums reals l’equivalent a 2.045.192 m3.

SEGON.- Donar de baixa en la comptabilitat municipal les obligacions detallades en la part dispositiva del present acord en base a les rectificacions de les liquidacions efectuades per part de l’Ajuntament de Calella. Servint el present expedient com a document comptable justificatiu de les corresponents anotacions comptables. L’objectiu final és ajustar la comptabilitat municipal a la realitat de les obligacions pendents de pagament i contribuir, així, a donar una imatge fidel de la situació financera de l’Ajuntament.

TERCER.- Manifestar l’agraïment de la corporació municipal a l’Excm. Sr. Alcalde de Calella per les gestions realitzades en vers a corregir l’errada en les liquidacions dels anys 1993-1994 entre els consums facturats de subministrament d’aigua en alta i el consums gaudits efectivament per part del municipi de Canet de Mar.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, el qual explica que l’Ajuntament de Calella ha acceptat la postura de l’Ajuntament de Canet quant a la diferència que hi havia en la seva reclamació i l’acceptació de l’Ajuntament de Canet. Com que s’anul·len parcialment les liquidacions per part de l’Ajuntament de Calella, suposa una rebaixa de l’endeutament de 183.218 euros i, conseqüentment, és un resultat positiu en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici 2005.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que el conflicte del deute de l’aigua de Calella ja ve de fa molt de temps. Concretament, es va prendre l’acord de pagar uns rebuts de l’aigua dels anys 1992, 1993 i 1994, però hi havia unes diferències de criteri en les valoracions. Ell, com a regidor d’Hisenda, va patir aquest problema l’any 2000. Es necessitava, aquell any, un estudi molt aprofundit per part dels tècnics, ja que era un problema sobre cabals d’aigua de difícil meritació. Sembla que ara s’ha portat a terme, però no saben si ha guanyat l’Ajuntament de Calella, el de Canet o, possiblement ni l’un ni l’altre, sinó que ha guanyat la justícia. El seu grup no hi ha participat i no saben si es podia fer millor, però sigui com sigui, el seu grup està d’acord amb la cultura del compliment, de pagar els deutes. Volen creure que les persones que han intervingut en aquest acord ho han fet amb criteri i amb bona voluntat i és per això que el seu grup hi votarà a favor.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que feia molts anys que s’arrossegava aquest problema, des que es va instal·lar la canonada d’aigua des de Calella fins a Canet. Evidentment, Canet ha de mantenir unes bones relacions amb tots els pobles del voltant i, per tant, calia una negociació amb l’Ajuntament de Calella per arribar a una possible solució. El senyor Serra deia que no sabia qui n’havia sortit beneficiat, i si es té en compte que l’Ajuntament


41


de Canet tenia comptabilitzats 70 milions de deute i en pagarà 35, queda molt clar qui n’ha sortit beneficiat. Evidentment, s’ha d’agrair a Calella la seva predisposició.

22.- ACORD DE MODIFICACIÓ DE LA TAXA FISCAL N. 9 PER L’OCUPACIÓ DE TERRENYS D’ÚS PÚBLIC AMB MERCADERIES, MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ I D’ALTRES INSTAL·LACIONS ANÀLOGUES.

Atesa la necessitat de procedir a la modificació de l’apartat tercer relatiu a la tarifa segona en concepte de tancament de la circulació a la via pública corresponent a la taxa fiscal número 9 per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques, puntals, estíntols, bastides i d’altres instal·lacions anàlogues.

Atès que el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

En el cas d’imposició de nous tributs, les ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. En concret, l’article 16.1 del text legal esmentat determina que els acords de modificació de les Ordenances hauran de contenir com a mínim la determinació dels elements tributaris, el règim de declaració i d’ingrés, així com les dates d’aprovació i d’inici de la seva aplicació.

En el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar- se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. Quant es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades.

Així mateix la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les entitats locals adoptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Verificat que, en relació a les taxes per prestació de serveis públics o realització d’activitats administratives de competència local, que s’imposen o es modifiquen, l’import de la recaptació estimada no excedeix, en el seu conjunt,


42


del cost previsible del servei o activitat que es prestarà, conforme al que preveu l’article 24.2 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de Secretaria i la Intervenció, de conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per unanimitat dels disset membres presents dels disset que conformen el nombre de dret de la corporació:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’ordenança Fiscal número 9 per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció i d’altres anàlogues, en el seu article 6è, apartat tercer de la tarifa segona de tancament de la circulació a la via pública, quedant amb el redactat següent:

“Art. 6è. Quota tributària. Tarifa 2a. Tancament de la circulació a la via pública. Apartat 3er. Reserva d’espai públic d’estacionament, per metre lineal i dia: 0,50 ; per metre lineal i dia. Sense llicència: 2,00 metre lineal i dia”.

SEGON.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la província. Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe, en els termes previstos a l’article 18 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.

TERCER.- Trametre al Departament de Governació de la Generalitat, els acords de modificació d’Ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals, un cop s’hagin aprovat definitivament, de conformitat amb allò que preveu l’article 2.) del Decret 94/1995, de 21 de febrer, d’assignació de funcions en matèria d’hisendes locals als Departaments de Governació i d’Economia i Finances.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que es proposa aquesta modificació perquè s’ha comprovat, d’una manera efectiva, que la quota tributària no està en consonància amb el fet impositiu. Per aquest motiu es proposa rebaixar la quota de dos euros per metre quadrat i dia a 0,50 euros, si bé es mantenen els dos euros si no s’ha obtingut prèviament la llicència.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers Petitbó, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que aquest punt es mereixeria un aplaudiment, ja


43


que, per primera vegada hi ha una rebaixa en una taxa. En aquest punt es tracta de rebaixar l’impost d’ocupació de la via pública per contenidors d’obres i, per tant, només es pot dir que està molt bé i que el seu grup hi votarà a favor.

23.- RATIFICACIÓ DE L’APROVACIÓ DE LA RENOVACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE TRESORERIA AMB L’ENTITAT BANCÀRIA BBVA

Vist l’acord pres per la Junta de Govern Local, en sessió de data 23 de febrer de 2005, el qual es transcriu a continuació:

“16.- APROVACIÓ RENOVACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE TRESORERIA AMB L’ENTITAT BANCÀRIA BBVA

D’acord amb l’article 51 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, per atendre necessitats transitòries de tresoreria es pot concertar una operació de crèdit a curt termini.

Donat que, en relació amb l’operació de tresoreria projectada, s’ha fet l’oportuna adaptació i previsió a les Bases d’Execució del Pressupost, segons l’article 52 ap.1 del TRLLRHL és d’aplicació l’art. 3.1r. K/ de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i, per tant, l’operació de crèdit no està sotmesa a les normes de la TRLCAP quant a la preparació i adjudicació. La concertació amb una o altra entitat és facultat discrecional de l’òrgan competent, en aquest cas el Ple de l’Ajuntament, que podrà fer-ho directament, sense cap més condicionament que el respecte als principis generals d’igualtat, no discriminació i bona administració i economia de mitjans.

Atès que l’import acumulat de les operacions de crèdit a curt termini vigents, inclosa la nova operació, té un import total de 1.779.100 (BSCH 361.000 , Caixa Catalunya 661.000 , BSCH 692.000 , BBVA 65.000 ) el qual representa el 21,13% i, per tant supera el 15% dels recursos liquidats en l’exercici anterior d’acord amb l’article 52 del RDL 02/2004, de 5 de març, TRLLRHL.

Vist l’informe de l’Interventor, relatiu a la procedència, condicions i legalitat de l’operació a concertar.

Atès tot l’anterior, de conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per unanimitat:

PRIMER.- APROVAR una operació de crèdit, en la modalitat de préstec a curt termini, amb la entitat bancària Banco de Bilbao Vizcaya Argentaria, per un import 65.000 que s’ha de cancel·lar en un termini màxim de 12 mesos (màxim d’un any).


44


SEGON.- Aprovar el projecte de contracte amb l’entitat financera BBVA, el qual s’adjunta a aquest acord com a part integrant del mateix, amb les condicions financeres següents: Crèdit màxim autoritzat: 65.000 . Termini: 1 any. Tipus d’interès i marge: Euribor 3 mesos + 0,10%. Sense comissions.

TERCER.- El pagament de les obligacions derivades d’aquesta operació de crèdit a curt termini resta garantit específicament amb la recaptació de tributs de l’OAGT.

QUART.- Comunicar aquest acord a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 3 de l’Ordre de 28 de juny de 1999.

CINQUÈ.- Facultar a l’Alcalde per a la formalització de l’operació de préstec, en el projecte de contracte aprovat en el segon punt, amb l’entitat financera BBVA.

SISÉ.- Ratificar el present acord per part del Ple de l’Ajuntament en la primera sessió ordinària que celebri.

De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

ÚNIC.- Ratificar el l’acord pres per la Junta de Govern Local en sessió de data 23 de febrer de 2005, d’aprovació de renovació d’una operació de tresoreria amb l’entitat bancària BBVA.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que aquesta pòlissa permet regularitzar els fluxos de caixa de manera que s’utilitzaran quan n’hi hagi necessitat, quan les entrades siguin superiors a les sortides. S’ha d’entendre que els ingressos són irregulars, que hi ha períodes de recaptació i períodes que no ho són, però, en canvi, les despeses solen ser molt més regulars.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers Petitbó, regidor del grup municipal de la PIC, el qual pregunta si aquesta pòlissa sempre està a punt per poder-ne disposar. Pregunta si encara no s’ha cobrat la parcel·la que l’Ajuntament es va vendre del polígon, que valia més d’un milió d’euros. El seu grup creia que amb aquests diners la corporació podria respirar una mica tranquil·la durant un temps.


45


Pren la paraula el senyor Laureà Gregori, el qual explica que encara que s’hagi cobrat, aquest import correspon a inversions i no es pot utilitzar per finançar despesa corrent.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers, el qual explica que a la pràctica empresarial això es fa per no allargar-se en el temps. Aquest és el típic cas d’una persona que té una pòlissa i que mai no la pot pagar. Comenta que si el vot de la seva formació fos decisiu, no podria ser negatiu, ja que si hi votessin en contra, s’hauria de demanar igualment, però tampoc hi estan a favor, per tant s’abstindran.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que la parcel·la del polígon industrial està venuda i cobrada, però el fruit de l’alienació de patrimoni no pot anar a despesa corrent, s’ha d’invertir. La Llei no permet cobrir despesa corrent amb uns ingressos que provenen d’inversions.

24.- RATIFICACIÓ DE LA FORMALITZACIÓ D’UN PRÉSTEC ANTICIPI AMB EL BBVA RESPECTE DE LES SUBVENCIONS DEL PUOSC I FEDER AMB DESTINACIÓ A LA URBANITZACIÓ DE LA RIERA BUSCARONS

Vist l’acord pres per la Junta de Govern Local, en sessió de data 2 de febrer de 2005, el qual es transcriu a continuació:

“7.- FORMALITZACIÓ D’UN PRÉSTEC ANTICIPI AMB EL BBVA RESPECTE DE LES SUBVENCIONS DEL PUOSC I FEDER AMB DESTINACIÓ A LA URBANITZACIÓ DE LA RIERA BUSCARONS

Vist que per part de l’Ajuntament de Canet de Mar s’està executant l’obra de la Riera Buscarons dins del pressupost prorrogat de l’any 2004.

Atès que una part del finançament procedeix de les subvencions del PUOSC per un import de 200.000 i una altra part amb la subvenció dels Fondos FEDER per import de 100.000 .

Vista la tardança en el pagament de les respectives subvencions una vegada justificades.

Vistos els informes de l’interventor i del secretari, relatius a la procedència, condicions i legalitat de les operacions a concertar.

Atesa la competència conforme als articles 52 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i l’article 47.2. de la LRBRL.

Atès tot l’anterior, de conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per unanimitat:


46


PRIMER.- Concertar una operació de crèdit, en la modalitat de préstec a curt termini, a 3 anys, amb l’entitat bancària BBVA amb NIF A48265169 per un import de 300.000 , com a préstec anticipi de les subvencions PUOSC i FEDER amb destinació a l’obra “Urbanització de la Riera Buscarons” de Canet de Mar.

SEGON.- Aprovar la minuta de contracte amb l’entitat BBVA, la qual s’adjunta a aquest acord com a part integrant del mateix, amb les condicions financeres següents: - Import: 300.000 . -Finalitat del préstec: Anticipi subvencions PUOSC i FEDER de l’obra de la Riera Buscarons. - Tipus d’interès i marge: Euribor a 90 dies + 0,20%. Liquidació trimestral - Termini total: 36 mesos. Termini d’amortització: Amortització al final de l’operació i amb amortitzacions parcials al rebre les subvencions anticipades. - Comissió d’obertura: 0,05% - Comissió d’estudi: Sense. –Comissió amortització avançada o cancel·lació: Sense.- Corretatge: Sense. Garantia: Amb domiciliació de les subvencions anticipades, un cop cobrades es cancel·larà anticipadament per l’import proporcional del anticipi. - Formalització: Intervenció del Secretari de l’Ajuntament com a Fedatari.

TERCER.- El pagament de les obligacions derivades d’aquesta operació de crèdit resta garantit específicament per la domiciliació irrevocable de les subvencions del PUOSC i FEDER, així com del PMTE i Fons Català.

QUART.- Sol·licitar l’autorització preceptiva de l’operació de crèdit a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el Decret 94/1995 i l’Ordre de 28 de juny de 1999.

CINQUÈ.- Facultar al senyor alcalde, Joaquim Mas i Rius, per a la formalització de l’operació de préstec, en el projecte de contracte aprovat en el segon punt dels presents acords.

SISÈ.- Ratificar el present en el proper Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar que es celebri.”


ÚNIC.- Ratificar el l’acord pres per la Junta de Govern Local en sessió de data 2 de febrer de 2005, d’aprovació de formalització d’un préstec anticipi amb l’entitat bancària BBVA respecte del PUOSC i el FEDER amb destinació a la urbanització de la riera Buscarons.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que en aquest punt es proposa l’aprovació de la formalització


47


d’un préstec amb la finalitat de finançar el període de temps que suposa el pagament de les certificacions d’obra de la urbanització de la riera Buscarons, mentre no es faci efectiu l’ingrés de les subvencions del PUOSC i del FEDER.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers Petitbó, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que aquest punt s’entén molt bé, ja que és un préstec pont fins que arribin els diners de les subvencions demanades. El vot del seu grup municipal serà a favor.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que no se pot esperar a rebre una subvenció, ja que quan l’empresa acaba les obres vol cobrar la feina feta.

25.- PRECS I PREGUNTES

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual demana que siguin concrets i concisos en les seves preguntes i evitar, així, entrar en dialèctiques innecessàries.

1.- Petició de tenir cura de la web de l’Ajuntament de Canet de Mar

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual demana que tinguin molta cura amb la web de l’Ajuntament de Canet de Mar. Explica que en un dels enllaços d’aquesta web, amb l’associació ADAK, dóna accés a una pàgina escrita en àrab.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que ja esbrinaran què passa. La finalitat de la web de l’Ajuntament és donar informació i, a més a més, que es pugui fer servir per fer determinades operacions administratives per facilitar els procediments.

2.- Petició amb relació al tsunami

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que d’ençà de la desgràcia ocorreguda arran del tsunami, a Canet hi ha unes entitats que, sota el lema Canet en acció, estan coordinant l’ajut que els canetencs poden fer. Sap que els efectes de la primera onada no es poden esborrar, però sí que es poden frenar els efectes de la segona, l’onada de les malalties i de la fam, problemes que si no s’hi fa res porten a una mort lenta. Per això cal actuar i la manera més ràpida i directa és donar diners perquè puguin refer la seva economia i puguin solucionar en part la seva mala situació. Explica que ell no és ningú per demanar res, ja que hi ha una plataforma creada per a aquesta finalitat i amb molt de criteri i encert, el portaveu d’aquesta associació fa uns dos mesos, per Ràdio Canet va posar com a fita assolir la xifra de 60.000 euros per enviar a les víctimes del tsunami. Per això, demana la col·laboració econòmica de l’Ajuntament i consideren que aquesta col·laboració podria ser un 10 % del famós 0,7 % que es reclama que es destini al tercer món, és a dir, un 0,07 %, que és molt poc, però que creu que és


48


just. S’està parlant d’uns 6.000 euros. Creu que l’Ajuntament té el deure de donar exemple de solidaritat i espera que aporti al més aviat possible aquesta quantitat.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que la primera aportació que es va fer en aquest compte va ser la de l’Ajuntament.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual explica que no discuteix que l’Ajuntament fos el primer a aportar diners a aquest compte, sinó que l’únic que demana és que elevi la quantitat de l’aportació que recorda que és de 3.000 euros. L’únic que demana és que doblin aquesta aportació.

3.- Petició de canviar d’advocats

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que aquest prec ja va intentar fer-lo en l’últim ple, però el senyor alcalde no el va deixar acabar. En l’últim Ple va explicar que últimament es perdien tots els casos judicials, a la qual cosa el senyor alcalde ha contestat per escrit que no era veritat. Continua explicant que ell es referia als quatre assabentats que va trobar en les últimes actes de Ple que feien referència a judicis perduts per l’Ajuntament. El prec que li fa és que es canviï d’advocats, ja que n’hi ha de més barats i millors.


49


Pren la paraula el senyor alcalde, el qual convida al senyor Serra que parli amb el secretari de l’Ajuntament, ja que potser li podrà explicar tots els casos judicials que té l’Ajuntament i quins es guanyen i quins es perden. Considera que si l’Ajuntament perd algun cas no creu que sigui culpa dels advocats.

I essent les 22.40 hores s’aixeca la sessió del Ple de tot el que jo com a secretari certifico.

El secretari L’alcalde

Marcel.lí Pons i Duat Joaquim Mas Rius

EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR · 2015. 11. 10. · EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR 2 Carrer...

Documents

Transcript of EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR · 2015. 11. 10. · EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR 2 Carrer...