EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR · 2015. 12. 2. · EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR Carrer Ample,...

EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Carrer Ample, 11 - 08360 Canet de Mar - Barcelona - Tel. 93 794 39 40 - Fax 93 794 12 31 a/e: [email protected] - web: www.canetdemar.org

ACTA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

Caràcter: ordinari Data: 28 de juliol de 2005 Hora que comença: 20.30 hores Hora que acaba: 22.25 hores Lloc: sala de Plens de l’Ajuntament

PRESIDEIX

Joaquim Mas Rius, alcalde de la corporació

REGIDORS ASSISTENTS

Primera tinenta d’alcalde: Ibis Puig Valls Segon tinent d’alcalde: Òscar Figuerola Bernal Tercera tinenta d’alcalde: Sílvia Tamayo Mata Quarta tinenta d’alcalde: Caterina Forcano Isern Cinquè tinent d’alcalde: Rafel Dulsat Ortiz Antoni Isarn Flores Juan Fuentes Albareda Laureà Gregori Fraxedas Francesc Garcia Pujadas Anna Ardil Fabregà Pere Serra Colomer Joan Puigvert Cassà Maria Asunción Sánchez Salbañà Gabriel Raboso Vico Josep Alboquers Petitbó Francesc Martín Casares

ACTUA COM A SECRETARI

Marcel.lí Pons Duat, secretari de la corporació

ORDRE DEL DIA

1) Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió ordinària del Ple municipal de data

26 de maig de 2005 2) Assabentats 3) Verificació del text refós de la normativa del Pla parcial Can Salat Busquets 4) Verificació del text refós modificació puntual Normes subsidiàries àmbit

d’actuació UA5 5) Aprovació provisional modificació puntual de les Normes subsidiàries de

planejament – sistema d’equipaments públics – 6) Aprovació inicial modificació puntual precatàleg patrimoni cultural de les

Normes subsidiàries 7) Ratificació de l’acord de la Junta de govern Local de data 13 de juliol

d’interposició d’un recurs de reposició a l’aprovació definitiva del pla director costaner 1

1



8) Formulació d’al·legacions a l’aprovació inicial del pla director costaner 2 9) Acceptació de la subvenció de la Generalitat de Catalunya per a l’escola

bressol el Palauet 10) Ratificació de l’acord de la Junta de Govern Local de data 6 de juliol

d’aprovació de les dues festes locals any 2006 11) Creació del Consell Municipal de Medi Ambient 12) Canvi del representant municipal al Consorci per al tractament de residus sòlids

urbans 13) Aprovació de les tarifes de l’escola bressol el Palauet, per al curs 2005-2006 14) Aprovació del compte general any 2004 15) Examen i aprovació de l’expedient de modificació de crèdit 4/2005 16) Examen i aprovació de l’expedient de modificació de crèdit 1/2005, Ràdio

Canet de Mar 17) Aprovació de la modificació pla de sanejament 18) Aprovació préstec de finançament obres incloses al pla de sanejament 2000 –

2004 caixa de crèdit Diputació-Caixa de Catalunya. 19) Aprovació de la distribució del fons de cooperació local de Catalunya de l’any

2005 20) Ratificació de l’acord de la Junta de Govern Local de data 6 de juliol de

reconeixement extrajudicial de crèdits 21) Proposició d’ERC per tal que la bandera de Catalunya presideixi tot l’any la

façana municipal com a símbol de la nostra nació i en el marc del moviment, un país, una bandera

22) Aprovació de l’ús del programari lliure i el programari en català a l’Ajuntament i les administracions públiques

23) Assabentat sol·licitud regidors de la PIC 24) Precs i preguntes

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

1.- APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE MUNICIPAL DE DATA 26 DE MAIG DE 2005

Se sotmet a votació l’acta de la sessió ordinària del Ple municipal de data 26 de maig de 2005, la qual queda aprovada per setze vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas, Francesc Garcia Pujadas, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico, Josep Alboquers Petitbó i Francesc Martín Casares i una abstenció de la regidora Anna Ardil Fabregà, la qual no manifesta la seva voluntat de votar i, per tant, es comptabilitza com una abstenció.

2.- ASSABENTATS

El Ple es dóna per assabentat dels assumptes següents:

1) Decret 370/2005 de delegació d’atribucions

En primer lloc, el Ple s’assabenta de la resolució de l’Alcaldia mitjançant Decret número 370/2005 de 31 de maig, per la qual es determina que a partir del primer de

2



juny de 2005 l’Àrea de l’Alcaldia comptarà amb una nova funció política i administrativa en la matèria de participació ciutadana, funció que l’Alcaldia delega en favor del regidor no integrant de la Junta de Govern Local, el senyor Francesc Martín Casares.

2) Decret 494/2005 de nomenament de personal interí

Resolució de l’Alcaldia mitjançant Decret número 494/2005, de vuit de juliol, pel qual es nomena interinament per cobrir la plaça vacant temporal de Tècnic d’Administració General, adscrit a Urbanisme, la senyora Dolors Puig Gómez.

3) Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora número 214/2005

Dictamen de data 9 de juny de 2005 amb relació a una demanda de reclamació d’indemnització instada per la senyora CAC pels danys derivats d’una caiguda a la via pública. El dictamen desestima aquesta reclamació.

4) Sentència número 644/05 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Sentència de data 26 de maig de 2005, que fa referència a un recurs contenciós administratiu interposat per diverses persones amb relació a un accident ocorregut al senyor CAC que va caure a la riera i va morir. Es demanava una indemnització de 30 milions de pessetes i el Tribunal l’ha desestimada íntegrament.

5) Sentència número 124/2005 del Jutjat Contenciós Administratiu número

11

Sentència de data 9 de maig de 2005 que desestima íntegrament el recurs contenciós administratiu interposat per la senyora RLC, contra l’Ajuntament amb relació a unes actuacions de disciplina urbanística.

6) Sentència 140/2005 del Jutjat Contenciós Administratiu número 8

Sentència de data 31 de maig de 2005, que desestima el recurs interposat pel senyor RMV en nom de JMQ. Aquesta sentència fa referència a un acte de conducció temerària amb una motocicleta que va comportar la imposició d’una sanció de 600 euros. El Jutjat confirma la sanció.


Sentència de data 1 de juliol, que desestima un recurs contenciós administratiu que va interposar la senyora RVR, com a promotora i constructora d’unes obres efectuades al carrer Montseny, 4-6, contra una sanció que se li va imposar d’un import de 31.500 euros.


Sentència de data 1 de juliol, que desestima el mateix cas que la sentència anterior, però en aquest cas, la persona que va interposar el recurs va ser l’aparellador de la mateixa obra sancionada, a qui se li imposava una sanció de 3.000 euros.

3



9) Sentència 140/2005 del Jutjat contenciós Administratiu número 14

Sentència de data 1 de juliol, la qual estima el recurs contenciós administratiu interposar per Carlos Torrente Artero, Claudia Amat Grau i Javier Vidal Cervantes contra l’ordre de precinte d’un garatge, que considera que tot i que l’activitat no reunia totes les mesures correctores imposades, la seva absència no justificava el precinte.

3.- VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS DE LA NORMATIVA DEL PLA PARCIAL SECTOR U1 CAN SALAT BUSQUETS

Atès que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de data 9 de juny de 1993, va acordar aprovar definitivament el pla parcial d’ordenació Canet 2002, zona Can Salat Busquets, publicant-se l’esmentat acord en el DOGC núm. 1806 de data 8 d’octubre de 1993.

Atès que posteriorment s’han efectuat diverses modificacions de l’esmentat pla parcial.

Atès que la disposició transitòria quarta de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, disposa que les normes urbanístiques de les figures de planejament aprovades definitivament per l'Administració de la Generalitat entre l'entrada en vigor de la Llei 7/1985, del 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i la de la Llei 2/2002 que no hagin estat publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el Butlletí Oficial de la província corresponent, han d'ésser publicades amb motiu de llur modificació o de la tramitació d'instruments de planejament urbanístic derivat o de gestió urbanística. A aquest efecte, els expedients de modificació han d'incorporar el text refós complet de la normativa aplicable, que ha d'ésser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l'acord d'aprovació definitiva de la modificació. Aquesta exigència és aplicable també als expedients de modificació en tràmit que encara no hagin estat aprovats definitivament.

Atès que el Ple de la corporació, en sessió de data 31 de març de 2005, va acordar aprovar el text refós de les Normes Subsidiàries de Planejament de Canet de Mar, redactat per l’arquitecte Joaquim Ginesta Rei de data 17 de febrer de 2005, el qual ja ha estat tramès a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

Atès que l’al·ludida disposició transitòria quarta, en el seu apartat 3 declara que abans d’acordar l’aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic derivat i de gestió urbanística que estiguin en tràmit en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’han de publicar les normes urbanístiques de l’instrument de planejament que desenvolupin si no han estat publicades abans.

Atès que la Sra. Alba Farré Nàcher, tècnica municipal, ha elaborat un text refós de la normativa del pla parcial Can Salat Busquets, incorporant-hi totes i cadascuna de les modificacions efectuades des de la seva aprovació, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia d’Urbanisme, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

4



PRIMER.- Aprovar el text refós de la normativa del Pla Parcial de Can Salat Busquets de Canet de Mar, redactat per la Sra. Alba Farré Nàcher, tècnica municipal.

SEGON.- Disposar la remissió de tota la documentació a l’Administració de la Generalitat de Catalunya per tal que sigui verificat per l’òrgan que va aprovar definitivament l’expedient, el qual n’ha d’ordenar la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Pren la paraula la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, la senyora Ibis Puig Valls, la qual explica que el 9 de juny de l’any 1993 es va aprovar definitivament el Pla parcial de Can Salat Busquets. Posteriorment, hi va haver unes modificacions i segons diu la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 10/2004, les figures de planejament aprovades definitivament per la Generalitat i que no hagin estat publicades ho han de ser incorporant aquest text refós de la normativa del Pla parcial.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que quan un document va a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i aquesta Comissió el retorna a l’Ajuntament perquè hi ha alguna cosa que s’ha d’arranjar, cosa que ha de fer l’arquitecte municipal, un cop arranjat, es passa al Ple perquè ho verifiqui. En definitiva, el Ple fa bo l’informe d’un tècnic i és evident que el seu grup donarà suport a aquest informe tècnic. Votaran a favor, d’aquesta verificació i de totes les que vinguin.

4.- VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS MODIFICACIÓ PUNTUAL NNSS DE PLANEJAMENT DE LA UNITAT D’ACTUACIÓ UA-5

Atès que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessions de data 13 de febrer i 16 d’octubre de 1991 va aprovar definitivament i donar conformitat al text refós de les Normes Subsidiàries de Planejament de Canet de Mar, publicades en el D.O.G.C. 1549 de 31 de gener de 1992.

Atès que les esmentades Normes contemplen la zona on està ubicat el Càmping La Llave com a Unitat d’Actuació 5, amb uns paràmetres reguladors urbanístics determinats.

Atès que dins del documentació objecte d’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries es va delimitar una superfície total de 14.911 m2. i es va establir unes determinades cessions de vialitat, zona verda i equipaments, amb un coeficient d’edificabilitat neta aplicar sobre la superfície resultant de treure del total de l’àmbit, les àrees definides com a cessió.

Atès que durant el procés d’aprovació definitiva del contingut de les normes, es va introduir una modificació important, en ampliar-se la reserva per al desdoblament de la carretera N-II, augmentant significativament la cessió de vialitat, modificació expressada en els plànols del planejament però que no es van ajustar a la documentació escrita.

Atès que el senyor Roberto Palau Garrigues actuant en nom i representació de Diagonal Delta S.A. va presentar en data 14 de gener de 2005, una proposta de Modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament de Canet de Mar, per

5



tal de regularitzar la situació esmentada anteriorment i demanant es procedeixi a l’aprovació inicial de la modificació del sector.

Atès que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de data 18 de maig de 2005 va suspendre l’aprovació definitiva de la modificació puntual de les NNSS de planejament de la unitat d’actuació UA-5, de Canet de Mar fins que mitjançant un text refós s’incorporin les prescripcions següents:

1. Cal ajustar les alçades reguladores màximes d’acord amb els criteris

de l’article 34 de les normes urbanístiques, de les Normes Subsidiàries de planejament o bé comptabilitzar, a efectes d’edificabilitat, la planta sotacoberta.

2. Cal preveure normativament el deure de cessió del 10% de

l’aprofitament urbanístic del polígon, de conformitat amb l’article 43 i la disposició transitòria primera, apartat 1.c de la Llei 2/2002, de 14 de març d’urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, tot indicant que en el procés de reparcel.lació s’haurà de fixar l’emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament.

3. Cal completar la documentació amb una justificació de la superfície

d’equipaments del municipi que garanteixi que la reducció d’aquests sòls no comporta una pèrdua dels estàndards previstos per les Normes Subsidiàries de planejament.

Atès que l’entitat Diagonal Delta ha presentat en data 19 de juliol de 2005 el text refós incorporant totes i cadascuna de les prescripcions marcades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

Vist l’informe de l’arquitecte municipal de data 21 de juliol de 2005, el qual es transcriu a continuació:

“MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC A L’ÀMBIT DE LA UNITAT D’ACTUACIÓ 5 – LA LLAVE -.

Es presenta a aprovació una modificació de les Normes Subsidiàries en l’àmbit de la Unitat d’actuació 5 -La Llave-, situada en la banda oest del municipi, en la confluència de la carretera N-II i el carrer d’Anselm Clavé.

Les normes subsidiàries de Canet defineixen en sòl urbà un total de 11 Unitat d’actuació en sòl urbà. La majoria ja estan desenvolupades a data d’avui.

La que ens ocupa correspon a la zona que tradicionalment ocupava el Càmping la Llave on el planejament preveu una zona de creixement residencial, amb ordenació singular, clau 3a2, amb unes càrregues urbanístiques fixades en la cessió i urbanització de vialitat i zona verda i de cessió d’una superfície de sòl per a equipament.

L’aprofitament privat es concentra en una única peça de sòl sobre el que a partir dels paràmetres fixats en la clau 3d2, i a través d’un Estudi de detall es proposaria l’ordenació volumètrica concreta.

6



CONTINGUT DEL DOCUMENT PRESENTAT. El document aportat consta dels següents punts:

MEMÒRIA

1.- MEMÒRIA: 2.- ESTUDIS COMPLEMENTARIS. 3.- JUSTIFICACIÓ I CINVENIÈNCIA. 4.- CATÀLEG DE BENS A PROTEGIR 5.- DESCRICIÓ DE LA PROPOSTA. 6.- QUANTIFICACIONS GENERALS. 7.- PROPOSTA MODIFICACIÓ-AMPLIACIÓ ARICLES 38, 39 I 51. 8.- AVALUACIÓ MEDIAMBIENTAL. 9.- AVALUACIÓ ECONÒMICO FINANCERA. 10.- AGENDA D'ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. 11.- PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. 12.- PLÀNOLS.

PLÀNOLS

01 Emplaçament 1/1000

02 Planejament vigent 1/1000

03 Topogràfic 1/1000

04 Zonificació 1/1000

05 Ordenació volumètrica 1/1000

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA:

Justificació i descripció:

L’àmbit de la Unitat d’actuació UA-5 va ser definit en el document inicial de l’aprovació de les Normes subsidiàries de Canet de Mar. En dit document es va delimitar una superfície total de 14.911m2, es van establir unes determinades cessions de vialitat, zona verda i equipament i es va assignar un sostre total per a l’àmbit establint un coeficient d’edificabilitat neta a aplicar sobre la superfície resultant de detreure del total de l’àmbit les àrees definides com a cessió, Realitzant les operacions numèriques s’obtenia un sòl d’aprofitament privat de 6.1915 m2 i aplicant el coeficient establert de 1,2 s’obtenia un sostre total de 8.290 m2 st. La documentació gràfica inicial s’ajustava a aquestes superfícies.

En el document aprovat definitivament es va introduir una modificació important, es va ampliar la reserva per al desdoblament de la carretera N-II i es va passar, en la documentació gràfica, d’una cessió de vialitat de 4.531 m2 a una de 6.083 m2. Aquesta variació no es va ajustar en la documentació escrita i per tant no es va modificar la fitxa de la unitat. L’efecte resultant d’això es que si apliquem les cessió establertes en la fitxa (que no les superfícies corresponen a les grafiades en els plànols) resultaria una superfície de sòl privat molt inferior 5.362,85 m2, i aplicant el coeficient d’edificabilitat normatiu suposaria una considerable reducció en l’aprofitament resultant. Cosa que suposaria una important alteració entre els beneficis i les càrregues que el planificador proposava establir.

7



La finalitat del document és d’una banda reequilibrar aquest balanç entre beneficis i càrregues del planejament. Mantenint les superfícies de cessió que s’estableixen en les normes però possibilitant al promotor que materialitzi l’aprofitament que el planificador pretenia assignar a l’àmbit. Per poder equilibrar aquest compte el que es proposen les següents variacions :

• Es proposa ajustar la situació de la zona verda reduint l’amplada del vial anomenat

camí del molí de manera que l’edifici existent conegut com “l’antiga fàbrica de gas” es pugui mantenir i quedar incorporada com a edifici de servei en l’àmbit de la pròpia zona verda.

• Substituir la reserva de sòl de 800 m2 per a equipament que es determina en les normes per una cessió efectiva de 300 m2 de sostre edificats en planta baixa d’un dels edificis a construir pel promotor, concretament en el situat en la cantonada del carrer de les Drassanes del Pla amb el carrer d’Anselm Clavé. Que permeten a l’Ajuntament obtenir un local apte per a implantar alguna activitat municipal que, a data d’avui li resulta molt més atractiu que obtenir un sòl de 800 m2 sobre els que ha de construir. Per restablir la correspondència entre sòl de cessió i sostre edificat s’ha fixat a partir del criteris de permuta Sòl/sostre que en diferents actuacions similars s’han donat recentment en el terme de Canet ( permutes entre el 30 i el 40 %)

• Corregir l’aprofitament net de l’àmbit per tal de mantenir el coeficient d’aprofitament brut sobre el que es van establir les cessions.

• Modificar les condicions d’edificació pel que fa a alçades,... per permetre la implantació real de tot el sostre. Es important tenir en compte les alçades de les edificacions existents en els límits de l’àmbit. Sobre tot en el límit del l’alineació del carrer d’Anselm Clavé on un edifici de Pb+5 amb una mitgera al descobert destaca sobre el conjunt. Cal considerar també els important desnivell topogràfics que es donen entre les edificacions del carrer molí i la façana a carrer de les Drassanes del Pla.

La proposta presentada modifica la normativa en dos aspectes:

1. Es modifica la fitxa de la unitat establint les noves superfícies de cessió i

d’aprofitament privat 2. Es modifica la definició gràfica dels diferents àmbits i qualificacions fixades. 3. Es modifica la normativa d’aplicació per a la clau 3a(2) per a la zona de laUA-5, “La

Llave” establint unes noves condicions d’edificació i ordenació. Es modifiquen també els paràmetres generals de la clau 3 i 3a que també són d’aplicació i que serien incompatibles amb els específics proposat.

Els articles modificats són els següents

Art 38.

S’introdueix l’excepció de la de la clau 2a(2) la Llave pel que fa a alçada màxima i a edificabilitat neta de parcel·la.

Art. 39

Apartat 2

Punts 2) g, 2 h) i 2k) S’introdueix l’excepció de la de la clau 2a(2) la Llave pel que fa a alçada màxima i a edificabilitat neta de parcel·la.

Apartat 4

8



S’introdueix la subzona 3a (2) la Llave en que es relacionen els paràmetres específics a aplicar sobre la part amb aprofitament.

4.2. La subzona 3a(2) - La Llave es regularà mitjançant els paràmetres següents.

a) Es definirà un parcel·la única. b) L’edificabilitat neta serà de 8.298,00 m2

c) La volada màxima dels cossos sortint de les alineacions serà de 1,20 m. d) L’alçada de les edificacions al carrer seguirà les alçades que li corresponguin pel que fa al front dels carrers i alineacions d’aquests segons el plànol corresponent d’ordenació. e) El gàlib màxim serà de 16 m. de profunditat. f) L’espai sota coberta, serà ocupable sense que pugui formar un habitatge independent i des del qual s’hi podrà practicar obertures en el pla de la façana. Haurà de complir, com la resta de l’habitatge, amb les ordenances municipals reguladores de l’edificació com també amb les condicions mínimes d’habitabilitat. Aquest espai sota coberta no comptabilitzarà a efectes de sostre màxim. g) Els usos admesos als espais lliures són els relatius a jardins privats, piscines i esportiu. h) A la part de la parcel·la amb front a la zona verda, la meitat com a mínim de la planta baix estarà destinada a locals, mentre que la meitat situada a la part interior de la mateixa, es podrà destinar a habitatges. La densitat màxima d’habitatges o apartaments per parcel·la serà la resultant d’assignar com a mínim, un sostre edificat brut promig de 90 m2 per habitatge, incloent els elements o superfícies comunitàries com, escales d’accés als habitatges, caixes d’escala...

Art. 51

Es modifica la fitxa de la unitat d’actuació per adaptar-la a la nova proposta.

Art. Art. 51. Definició de l’objecte

La delimitació de Polígons i Unitats d’Actuació en Sòl Urbà, de conformitat amb el que disposa l’article 167 del Text Refós de es Disposicions Vigents a Catalunya en Matèria urbanística, té per objecte l’execució del planejament urbanístic, posant en pràctica les seves previsions, tant pel que fa a l’obtenció del sòl per a sistemes, a la reparcel·lació o compensació econòmica als propietaris i a l’edificació d’acord amb les normes urbanístiques corresponents per a cada gestió així com el sòl de cessió, es fixen a les fitxes següents:

UA5 (Fitxa)

El projecte d’urbanització de la Rda. Anselm Clavé, serà conjunt per a les Unitats d’Actuació UA5 i UA6. Per a la seva execució caldrà l’informe de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya i de la Junta d’Aigües.

Superfícies:

Total 14.911 m2

Vials 6.083 m2

Parcs i jardins 2.665 m2

Equipaments 300 m2ede sostre construït en planta baixa.

9



Pel que fa a l’ordenació de l’edificació la proposta volumètrica que es planteja fa innecessari tramitar posteriorment un Estudi de Detall (tal com preveien les normes) ja que queden ja establerts els volums i condicions del sostre resultant que el document proposa.

Es proposa una ordenació en U.

En el carrer Anselm Clavé, seguint l’alineació de d’edificació existent en el tram superior de carrer es proposa un volum edificat amb alçades decreixent, des d’un màxim de PB+6 fins a un mínim de pb+3. L’alçada de pb+6 es justifica des de la necessitat de no deixar al descobert la mitgera que actualment existeix en aquest punt i que, per la pròpia pendent del carrer li dona una presència relativament important en la imatge del nucli de Canet en el seu accés des de Sant Pol.

En el tram de façana al carrer Drassanes (carretera) la proposat planteja la continuïtat de l’edifici en Pb+3 en un primer tram i en Pb+2 en un segon tram. En aquest punt es proposa un tall de l’edificació per comunicar amb el jardí interior (privat)

El tercer braç de la U correspon al tram amb façana a la zona verda que es proposa amb un primer tram de PB+3, un segon de Pb+2 i un tram final, en el límit de l’àmbit mes proper als edificis construïts amb façana al carrer del molí de pb+1.

VALORACIÓ DEL DOCUMENT:

El document de la modificació puntual és suficientment explícit en la justificació i procedència de la modificació puntual i el contingut global del document és suficient per a la seva aprovació inicial. Entenc que la proposta significa possibilitar el desenvolupament urbanístic d’un àmbit que fins a la data que possiblement, com a conseqüència de les discordances de les pròpies normes que el regulaven, no s’havia desenvolupat. D’altra banda no suposa cap increment d’aprofitament pel promotor. Entenc que el canvi qualitatiu de la cessió de l’equipament en sostre construït en lloc de en sòl per a edificar és mol més favorable per l’Ajuntament en les condicions i necessitats actuals.

El fet d’incrementar considerablement les alçades de les edificacions respecte a les permeses actualment per les normes en l’àmbit cal considerar-lo correcte atenent a les preexistències topogràfiques i d’edificacions perimetrals.

Pel que fa a la zona verda proposada es valora favorablement el fet de desplaçar-ne el límit per tal d’incloure-hi l’edifici anomenat fàbrica del gas ja per la seves singulars característiques constructives, de situació física i ambientals s’entén adequat per tal de mantenir-se formant part d’una zona de parc urbà com a edifici de serveis o fins i tot per implantar-hi algun tipus d’activitat vinculada al propi parc.

En conseqüència, s’informa favorablement.

Canet de Mar, 13/10/2005 L'arquitecte municipal Ignasi de Moner i de Castellarnau”

Vist l’expedient administratiu de referència i tenint en compte allò que es disposa l’article 83 i següents, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia d’Urbanisme, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

10



PRIMER.- Aprovar el text refós de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Canet de Mar de l’àmbit de la Unitat d’Actuació UA-5 promogut per l’Ajuntament de Canet de Mar, a instància de l’entitat Diagonal Delta S.A. i redactada per l’arquitecte Miquel Palmero.

SEGON.- Trametre l’expedient administratiu i el projecte tècnic amb suport paper i informàtic a la Direcció General d’Urbanisme per a la seva aprovació definitiva.

Pren la paraula la senyora Ibis Puig Valls, tinenta d’alcalde d’Urbanisme, la qual explica que les Normes subsidiàries en aquest àmbit van delimitar que hi havia una superfície de 14.911 metres en cessions de vialitat, equipaments i amb un coeficient d’edificabilitat neta. Durant el procés d’aprovació definitiva hi va haver una modificació important, perquè es va ampliar la reserva per al desdoblament de la N-II, la qual cosa va augmentar significativament la cessió de la vialitat. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, el 18 de maig de 2005, va suspendre l’aprovació de la modificació puntual i va demanar, mitjançant un text refós que s’incorporessin les prescripcions següents: ajustar les alçades reguladores a l’aprofitament al 10 % i completar la documentació amb una justificació de la superfície d’equipaments del municipi. El 19 de juliol d’enguany, l’empresa Diagonal presenta el text refós on hi incorpora aquestes prescripcions. Amb els informes corresponents, es proposa al Ple aprovar aquest text refós i enviar l’expedient a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor de la PIC, el qual explica que, com ja ha dit en el punt anterior, si es compleixen les normes i el promotor també hi està d’acord, el seu grup hi votarà a favor.

5.- APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIARIES DE PLANEJAMENT –SISTEMA D’EQUIPAMENTS PÚBLICS-

Atès que el 31 de gener de 1992, al DOGC número 1549 pàgina 687, es van publicar els acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 13 de febrer i 16 d’octubre de 1991, aprovant definitivament i donant conformitat al text refós de les Normes Subsidiàries de Planejament de Canet de Mar.

Atès que a les esmentades normes es relaciona una sèrie d’equipaments i zones verdes que no es troben incloses en cap sector que justifiqui un repartiment equitatiu de beneficis i càrregues i que caldria la seva regularització, el que justifica la present modificació puntual.

Atès que l’empresa Reverendo-Ginesta arquitectes associats SL ha redactat el document de Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament: “Modificació puntual sistema d’equipaments públics”.

Vist l’informe favorable conjunt del secretari i l’arquitecte municipals de data vint-i-un de març de 2005, el contingut del qual és el següent:

“Marcel·lí Pons i Duat i Ignasi de Moner i de Castellarnau, secretari i arquitecte municipals, respectivament, de l’Ajuntament de Canet de Mar, comarca del Maresme, amb relació a la proposta d’acord d’aprovació inicial de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de

11



planejament per a la redelimitació de les zones d’equipaments comunitaris, emeten el següent,

INFORME

Primer.- De l’anàlisi de la memòria i documentació tècnica redactada per l’empresa Reverendo-Ginesta associats, SL, es desprèn que es tracta de redelimitar la zona d’equipaments comunitaris del municipi de Canet de Mar.

Segon.- L’aprovació inicial fa entrar en joc la dinàmica de suspensió de llicències en els termes següents:

Article 70.- Suspensió potestativa de tramitacions i de llicències:

Els òrgans competents per a l’aprovació inicial de les figures del planejament urbanístic poden acordat, amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o la reforma, de suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autorització municipals connexes establertes per la legislació sectorial. L’acord de suspensió de tramitacions i de llicències a què es refereix l’apartat 1 s’ha de publicar en el butlletí corresponent, i s’ha de referir, en qualsevol cas, a àmbits identificats gràficament.

Article 71. Suspensió preceptiva de tramitacions i de llicències.

L’aprovació inicial dels instruments de planejament urbanístics obliga l’administració competent a acordar les mesures enunciades per l’article 70.1, en els àmbits en què les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic.

L’administració competent, a més del que disposa l’apartat 1, pot acordar les mesures enunciades per l’article 70.1 en el cas que es pretenguin assolir objectius urbanístics concrets, que han d’ésser explicitats i justificats.

Article 72. termini de suspensió de tramitacions i de llicències.

Els efectes de la suspensió de tramitació i de llicències per a àmbits determinats no poder durar més d’un any en el cas regulat per l’article 70, o de dos anys en cas d’acumulació dels supòsits regulats pels articles 70 i 71.

Un cop exhaurits els efectes de l’acord de suspensió, no se’n pot adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d’exhauriment dels efectes.

Article 83.

L’aprovació inicial i provisional de la modificació puntual correspon al Ple de la corporació i l’aprovació definitiva a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona; així es desprèn dels article 83.1 i 78.a) de la LUC. Entre l’aprovació inicial i la provisional el projecte s’ha de sotmetre a informació pública pel termini d’un mes. La informació pública s’ha de publicar al BOP, DOGC, un diari de més divulgació i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament. Cas de no presentar-se’n a la present modificació puntual s’entendrà automàticament elevada a provisional, circumstància que s’acreditarà amb la corresponent certificació del secretari de la corporació.

12



Tercer.- L’acord requereix el quòrum de la majoria absoluta legal, exigit a l’article 22.2.c) del a LBRL.

En l’aspecte tècnic el document proposa, a partir de la realitat existent a data d’avui i de l’estudi de les necessitats futures, una reflexió sobre les dotacions d’equipaments previstes en les NNSS en el moment de la seva aprovació, el resultat de la seva aplicació i de l’execució dels planejaments derivats que si delimitaven. De dita reflexió se’n conclou que un seguit de peces que les normes qualificaven com a equipaments, que no estaven vinculades a cap actuació urbanística concreta sinó que haurien d’obtenir-se per expropiació, no reuneixen, a data d’avui, condicions objectives per a continuar essent afectades. En alguns casos perquè ha desaparegut la causa que va provocar, al seu dia, la seva qualificació com a equipaments, en altres perquè les condicions físiques de la finca resulten totalment inadequades per a aquest ús, i en tots els casos perquè el cost d’expropiació que suposaria la seva obtenció resultaria totalment injustificat per cobrir una possible necessitat que a data d’avui es demostra coberta amb els emplaçaments l’Ajuntament disposa en l’actualitat.

En conseqüència es proposen la desafectació com a equipament i la seva qualificació com a sòls d’aprofitament privat amb les condicions urbanístiques dominants en la zona on s’ubiquen.

Aquesta variació de qualificació comporta, en compliment de l’especificament assenyalat en l’article 90 punt 2 de la Llei 10/2004, la necessitat de preveure una reserva de sòl per a zones verdes i espais lliures en la proporció legalment establerta i a tal efecte el document determina el canvi de qualificació per a la peça de sòl ocupada per l’antiga caserna de la Guàrdia civil passant-la d’equipament a Zona verda. Aquesta modificació és coherent amb la voluntat de l’Ajuntament d’anar alliberant la façana marítima.

El document justifica l’excedent de sòl per a equipament i el muntant d’inversió que suposaria el fet d’haver d’afrontar l’Ajuntament l’expropiació de les finques referides, que tot i que no són útils per a la finalitat que el planejament els atorga tampoc poden ésser, per part dels propietaris, rentabilitzades amb un altre ús.

Per tot l’exposat, s’informa favorablement l’aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament per a la redelimitació de la zona d’equipaments comunitaris de Canet de Mar. Canet de Mar, 23 de març de 2005 Ignasi de Moner i de Castellarnau Marcel·lí Pons i Daut Arquitecte municipal Secretari”

Atès que el Ple Municipal en sessió ordinària de data 31 de març de 2005, va prendre entre d’altres el següent acord:

“PRIMER.- Aprovar inicialment la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Canet de Mar per a la redelimitació de la zona d’equipaments comunitaris, redactat per l’empresa Reverendo- Ginesta arquitectes associats S.L.,

SEGON.- Suspendre la tramitació dels projectes de gestió urbanística i d’atorgament de llicències d’edificació durant el termini d’un any si bé quedarà sense efecte amb l’aprovació definitiva oer la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

13



TERCER.- Sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini d’un mes, mitjançant edicte que es publicarà al B.O.P., al D.O.G.C., al Diari Avui i al tauler d’anuncis de la casa consistorial, i deixar l’expedient a disposició de qualsevol que el vulgui examinar, per tal de deduir-ne al.legacions. Transcorregut el termini i en cas de no presentar-se cap al.legació, s’entendrà aprovat provisionalment sense necessitat de prendre cap altre acord.

QUART.- Una vegada aprovat provisionalment, disposar la remissió de tota la documentació tècnica i administrativa a la Direcció General d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva”.

Atès que l’expedient fou exposat a informació pública en el BOP número 88 de data 13 d’abril de 2005; en el DOGC número 4364 de 15 d’abril de 2005; en el Diari Avui, i en el tauler d’anuncis de la corporació sense que es presentés cap al·legació.

Atès que paral·lelament a la tramitació de l’expedient, aquesta corporació està tramitant una sèrie d’actuacions que comporten una modificació de la normativa que implica incorporar en aquest document la introducció de les variacions generades pel canvi de qualificació urbanística.

Atès que hi ha alguns projectes impulsats des de l’Ajuntament, com la construcció del nou CAP, la deixalleria municipal, la construcció d’un centre d’assistència i internament de pacients destinat a persones amb disminucions físiques, psíquiques o sensorials, i també una modificació a iniciativa particular de les Normes subsidiàries a l’àmbit de l’UA-5 “Càmping la Llave”. Tots aquests projectes requereixen l’adaptació puntual de les Normes per fer-los viables, ja sigui adaptant els usos, ajustant el límit, o fixant les condicions d’edificació segons el cas.

Atès que aquest document analitza les raons de l’estat de desenvolupament de les Normes subsidiàries, l’estat actual dels equipaments i les necessitats futures en funció de les expectatives de creixement del nombre d’habitants del municipi.

Atès que la finalitat i els objectius d4e la modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament “sistema d’equipaments públics” són:

- Reconsiderar el destí a sistema d’equipaments públics

d’aquelles finques de titularitat privada que ja no són necessàries per a cap dels usos públics inclosos en aquest sistema.

- Qualificar com a equipaments de caràcter públic els espais més adequats atenent a la millor utilització per part de la població d’aquests sòls, la viabilitat econòmica en l’adquisició dels terrenys i la seva aptitud per acollir el programa funcional d’edificis de caràcter públic.

- Establir les determinacions normatives sobre l’aprofitament del subsòl dels terrenys inclosos al sistema d’equipaments públics.

- Adaptar la documentació gràfica assignant els usos i delimitant l’espai necessari per a la deixalleria municipal, el nou CAP i per al centre d’assistència i internament de pacients destinat a persones amb disminucions físiques, psíquiques o sensorials.

14



- Fixar directament en la normativa les condicions d’edificació del nou CAP per així permetre l’obtenció de llicència sense la necessitat de la tramitació posterior d’un Pla especial.

Vista la documentació presentada per l’equip redactor Reverendo-Ginesta, arquitectes associats S.L. introduïnt totes i cadascuna de les modificacions contemplades a l’apartat anterior.

Vist l’informe emès per l’arquitecte municipal de data 21 de juliol de 2005, el contingut del qual es transcriu a continuació:

“MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC “ Sistema d’equipaments públics”

El Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar en sessió ordinària de data 31 de març de 2005 va prendre l’acord d’aprovació inicial del Document de Modificació de les NNSS “Sistemes d’equipaments públics”, Document redactat pels Arquitectes Reverendo-Ginesta per encàrrec de l’Ajuntament de Canet de Mar.

Els Objectius del document segons s’assenyala en l’informe de l’aprovació inicial són, en l’aspecte tècnic, a partir de la realitat existent a data d’avui i de l’estudi de les necessitats futures, una reflexió sobre les dotacions d’equipaments previstes en les NNSS en el moment de la seva aprovació, el resultat de la seva aplicació i de l’execució dels planejaments derivats que si delimitaven. De dita reflexió se’n conclou que un seguit de peces que les normes qualificaven com a equipaments, que no estan vinculades a cap actuació urbanística sinó que haurien d’obtenir-se per expropiació, no reuneixen, a data d’avui, condicions objectives per a continuar essent afectades. En alguns casos perquè ha desaparegut la causa que va provocar, al seu dia, la seva qualificació com a equipaments, en altres perquè per les condicions físiques de la finca resulten totalment inadequades per a aquest ús, i en tots els casos perquè el cost d’expropiació que suposaria la seva obtenció resultaria totalment injustificat per satisfer una possible necessitat que a data d’avui és demostra coberta amb els emplaçaments que l’Ajuntament disposa en l’actualitat.

En conseqüència la desafectació com a equipament i la seva qualificació com a sòls d’aprofitament privat amb les condicions dominants en la zona on s’ubiquen.

Aquesta variació de qualificació comporta, en compliment de l’específicament assenyalat en l’art. 90 punt 2 de la llei 10/2004, la necessitat de preveure una reserva de sòl per a zones verdes i espais lliures en la proporció legalment establerta i a tal efecte el document determina el canvi de qualificació per a la peça de sòl ocupada per l’antiga caserna de la Guardia civil passant-la d’equipament a Zona Verda. Aquest modificació és coherent amb la voluntat de l’Ajuntament d’anar alliberant la façana marítima.

El document justifica l’excedent de sòl per a equipament i el muntant d’inversió que suposaria el fet d’haver d’afrontar l’expropiació de les finques referides, que tot i no ser útils per a la finalitat que el planejament les hi va atorgar tampoc poden esser, per part dels propietaris, rentabilitzades amb un altre ús.

En el tràmit d’aprovació provisional s’ha considerat oportú incorporar al document les següents precisions:

- S’ha ajustat el límit entre l’àrea d’equipaments de l’escola Misericòrdia i la zona de Serveis Tècnics on s’ubica la Deixalleria municipal ajustant les qualificacions a la realitat topogràfica del terreny de la carretera N-II i el carrer d’Anselm Clavé.

15



- S’ha assignat l’ús d’equipament assistencial de caràcter privat a l’espai necessari per a construir l’edifici de la Fundació terra i Cel.

- S’ha adaptat l’ordenació de l’àmbit de la UA-5 “ càmping la Llave” en coherència amb el document de modificació puntual de dit àmbit en tràmit.

Cal assenyalar que durant el període d’informació pública no s’han presentat al·legacions

CONTINGUT DEL DOCUMENT. El document aportat consta dels següents punts:

MEMÒRIA

1.- MEMÒRIA: INTRODUCCIÓ

JUSTIFICACIÓ JURÍDICA

RESULTAT DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA

FINALITAT I OBJECTIUS

ÀMBIT

POBLACIÓ DE CANET I EXPECTATIVES DE CREIXEMENT

ANÀLISI DEL SECTOR DELS EQUIPAMENTS AL MUNICIPI DE CANET

ESTUDI ECONÒMIC

JUSTIFICACIÓ DE LA INICIATIVA L'OPORTUNITAT I LA CONVENIÈNCIA AMB EL INTERESSOS PÚBLICS I PRIVATS

DETERMINACIÓ DE LA VARIACIÓ DE SOSTRE RESIDENCIAL AMB MOTIU DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

MODIFICACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA

JUSTIFICACIÓ QUANTITATIVA

II.- NORMATIVA

III.- PLÀNOLS I. 1.1 ZONIFICACIÓ VIGENT ......................................................................................................................... 1/5 I. 1.2 ZONIFICACIÓ VIGENT............................................................................................................................ 1/5 N. 1.1 ZONIFICACIÓ MODIFICACIÓ................................................................................................................. 1/5 N. 1.2 ZONIFICACIÓ MODIFICACIÓ................................................................................................................. 1/5

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA:

La finalitat i les objectius de la modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament “sistema d’equipaments públics” són:

- Reconsiderar el destí a sistema d’equipaments públics d’aquelles finques de titularitat

privada que ja no són necessàries per a cap dels usos públics inclosos en aquest sistema.

- Qualificar com a equipaments de caràcter públic els espais més adequats atenent a la millor utilització per part de la població d’aquests sòls, la viabilitat econòmica en l’adquisició dels terrenys i la seva aptitud per acollir el programa funcional d’edificis de caràcter públic.

- Establir les determinacions normatives sobre l’aprofitament del subsòl dels terrenys inclosos al sistema d’equipaments públics.

16



- Adaptar la documentació gràfica assignant els usos i delimitant l’espai necessari per a la deixalleria municipal, el nou CAP i per al centre d’assistència i internament de pacients destinat a persones amb disminucions físiques, psíquiques o sensorials.

- Fixar directament en la normativa les condicions d’edificació del nou CAP per així permetre l’obtenció de llicència sense necessitat de la tramitació posteriors d’un nou cap.

Per tal de valorar i justificar-ho el document fa un anàlisi de la situació actual dels equipaments i de la seva relació amb les previsions inicials de les Normes Subsidiàries en el moment de la seva redacció.

La normativa d’aplicació es fixa en el document en quatre articles:

1.- Naturalesa i abast del Pla. 2.- Contingut 3.- Qualificació del sòl 4.- (nova redacció de l’article 14) Sistema d’equipaments i dotacions.

VALORACIÓ DEL DOCUMENT: El document de la modificació puntual és suficientment explícit en la seva justificació i procedència i el seu contingut global és suficient per a la seva aprovació provisional.

En conseqüència, s’informa favorablement.

Canet de Mar, a 21 de juliol de 2005 L'arquitecte municipal Ignasi de Moner i de Castellarnau”

Atenent allò que es disposa a l’article 83 de la Llei 2/2002 d’Urbanisme, de 14 de març, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia d’Urbanisme, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament –sistema d’equipaments públics- redactat per l’empresa Reverendo- Ginesta, arquitectes associats S.L., el qual incorpora totes les modificacions contemplades a la part dispositiva del present acord.

SEGON.- Disposar la remissió de tota la documentació administrativa, projecte tècnic i amb suport informàtic a la Direcció General d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

Pren la paraula la senyora Ibis Puig Valls, tinenta d’alcalde d’Urbanisme, la qual explica que en el Ple de 31 de març d’aquest any es va aprovar la modificació de les Normes subsidiàries per a la redelimitació de la zona dels equipaments comunitaris. Es va suspendre la tramitació dels projectes durant un any i s’ha exposat a informació pública durant un mes, durant el qual no hi ha hagut cap al·legació a l’expedient. De tota manera, l’Ajuntament, com que ha impulsat alguns projectes nous, com el CAP o la deixalleria, proposa al Ple l’aprovació d’aquesta modificació, per poder continuar amb aquests projectes.

17



6.- APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PUNTUAL PRECATÀLEG PATRIMONI CULTURAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES

Atès que el 31 de gener de 1992, al DOGC número 1549 pàgina 687, es van publicar els acords de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 13 de febrer i 16 d’octubre de 1991, aprovant definitivament i donant conformitat al text refós de les Normes Subsidiàries de Planejament de Canet de Mar.

Atès que mitjançant Decret de l’Alcaldia núm. 350 de data 5 de juliol de 2004, es va resoldre adjudicar a l’empresa Reverendo-Ginesta arquitectes associats, SL, el contracte de consultoria i assistència per a la redacció del catàleg del patrimoni històric i arquitectònic de Canet de Mar.

Atès que segons informe emès pel Sr. Joaquim Ginesta Rei, en data 22 d’octubre de 2004, la relació definitiva d’edificis i béns del catàleg elaborat per l’empresa Reverendo-Ginesta arquitectes associats, SL, difereix del precatàleg de les vigents normes subsidiàries de Canet de Mar amb noves incorporacions d’una banda, i amb la no consideració d’altres edificis que no s’ajusten íntegrament als valors mínims que, segons els criteris d’elaboració del Catàleg, han de tenir els edificis incorporats.

Atès que per a l’aprovació del projecte de catàleg és necessari procedir a la modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament en ser necessari modificar el precatàleg d’aquestes en el sentit d’excloure alguns dels edificis precatalogats.

Vist l’informe del secretari de la corporació de data 4 d’octubre de 2004, emès amb ocasió de l’acord de la junta de govern de data 6.10.04, de suspensió potestativa de llicències, el contingut del qual és el següent:

En Marcel·lí Pons i Duat, secretari de l’Ajuntament de Canet de Mar,

comarca del Maresme, en relació amb el projecte de catàleg del patrimoni arquitectònic del municipi elaborat per l’equip tècnic compost pels arquitectes Reverendo - Ginesta per encàrrec de l’Ajuntament, emet el següent

INFORME

Primer.- De conformitat amb l’article 59.1.d) de la Llei 2/2002, de 14 de

març, d’Urbanisme de Catalunya (LUC) els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen mitjançant el catàleg de béns a protegir. D’acord amb l’article 67.1.a) LUC es poden redactar plans especials urbanístics per a l’ordenació de recintes i conjunts artístics i per a la identificació i la regulació de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació. L’article 69 de la mateixa llei declara que, per aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals, l’Ajuntament ha d’incloure en un catàleg els béns que calgui protegir, el qual és part integrant de la documentació imperativa del pla corresponent. La Direcció General d’Urbanisme, que és qui haurà d’aprovar definitivament l’instrument, interpreta que el pla corresponent és el pla especial de l’article 67.1.a) LUC, al no disposar l’Ajuntament de Canet de Mar d’un programa d’actuació urbanística ni d’un planejament general revisat ni adaptat, que permeti l’aplicació plena de la LUC en els termes del seu article 59.1.d), incorporant el catàleg en el propi planejament general a través d’una modificació d’aquest.

18



Segon.- De conformitat amb l’article 76 LUC correspon formular els plans especials urbanístics als ens locals. L’aprovació inicial i l’aprovació provisional pertoca a l’Ajuntament de Canet de Mar (art. 83.1 LUC), essent, la primera, competència de l’Alcalde (art. 21.1.j. LRBRL) i, la segona, competència del Ple (art. 22.2.c. LRBRL), essent, en aquest darrer supòsit, suficient el quòrum de la majoria simple, ex art. 47.2.ll) LRBRL sensu contrario. L’acord d’aprovació inicial no es pot delegar en el Ple, però si en la Junta de Govern Local (art. 21.3 LRBRL), i l’acord d’aprovació definitiva no es pot delegar ni en l’Alcalde ni en la Junta de Govern Local (art. 22.4 LRBRL).

Tercer.- Un cop se n’ha acordat l’aprovació inicial s’ha de posar a

informació pública per un termini d’un mes. Els edictes de convocatòria de la informació pública s’han de trametre en el termini de 10 dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial (art. 83.4 LUC). La informació pública s’ha de publicar al BOP i en un dels diaris de major circulació de la província, per aplicació directa de l’article 3.1 del Reglament parcial de desplegament de la LUC, aprovat per Decret 287/2003, de 4 de novembre (RLUC) i supletòria dels articles 128.2, en relació amb els 138.2 i 147.3 del Reglament de Planejament Urbanístic (RPU).

Quart.- Simultàniament al tràmit d’informació pública s’ha de sol·licitar

un informe dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg (art. 83.5 LUC). Correspon als redactors de l’instrument i/o als serveis tècnics municipals definir quins són aquests organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, a la vista de l’abast material del mateix.

Cinquè.- De conformitat amb la disposició addicional primera de la Llei

9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC), els béns immobles que en el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics, passen a tenir, llevat que siguin BCIN, la consideració de BCIL i queden inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. En conseqüència, els monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals del projecte de catàleg que restessin ja inclosos en les Normes Subsidiàries del planejament de Canet de Mar (NNSS), al ser prèvies a l’al·ludida LPCC, els és d’aplicació la disposició addicional transcrita, que comporta que el present catàleg no pugui reduir la llista de BCIL de les NNSS sense modificar aquestes; en canvi, és possible augmentar-la, sempre ponderant el risc de les denominades vinculacions o limitacions singulars que, per imperatiu de l’article 43 LS/98 i en ordre a la conservació d’edificis, en el que excedeixi dels deures legalment establerts o que comportin una restricció de l’aprofitament urbanístic del sòl que no pugui ser objecte de distribució equitativa entre els interessats, conferiran dret a indemnització.

Sisè.- Cal dir, encara que de conformitat amb l’article 17 LPCC, la

catalogació de béns immobles s’efectua mitjançant llur declaració com a béns culturals d’interès local (BCIL). La competència correspon al ple de l’Ajuntament. La declaració s’ha de dur a terme amb la tramitació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural. D’aquesta norma se’n dedueix el següent:

19



a) com diu la memòria del projecte de catàleg, els BCIL no solament es poden catalogar en el marc de la LPCC sinó que també ho poden ser a través dels mecanismes de protecció que, com el present catàleg, es basen en la legislació urbanística.

b) la competència plenària exigida per la LPCC es veu en el nostre cas acomplerta en la mesura que serà el ple de l’ajuntament qui adoptarà l’acord d’aprovació provisional del pla especial.

c) es considera exigible, entre els informes preceptius i vinculants, el del tècnic en patrimoni cultural.

L’acord de declaració d’un BCIL ha d’ésser comunicat al Departament

de Cultura, perquè en faci la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Tota catalogació de béns immobles ha de contenir els jaciments arqueològics del terme municipal que han estat declarats espais de protecció arqueològica.

De conformitat amb l’article 39 LPCC, la declaració d’un immobles com

a BCIL comporta l’aplicació immediata del règim jurídic que aquesta llei estableix per als béns catalogats. Qualsevol norma addicional de protecció d’aquests béns s’ha d’establir mitjançant els instruments determinats per la legislació urbanística.

Setè.- La seva aprovació definitiva correspon a la Comissió Territorial

d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) al tractar-se d’una figura del planejament urbanístic derivat i no disposar l’Ajuntament d’un programa d’actuació urbanística (arts. 78.b. i 79.1. LUC).

Vuitè.- L’òrgan competent per a l‘aprovació inicial del pla especial, això

és, l’Alcalde o la Junta de Govern Local, pot acordar, amb la finalitat d’estudiar- ne la formació o reforma, de suspendre la tramitació dels plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial. L’acord de suspensió s’ha de publicar en el BOP i en un dels diaris de major difusió de la província, per aplicació supletòria de l’article 117.2 RPU. Conforme a l’article 6 RLUC, l’acord de suspensió ha d’explicitar els àmbits afectats i ha d’incorporar un plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de procediments, en el qual aquests es grafiaran a l’escala adequada i amb detall i claredat suficients. Els acords de suspensió han d’explicitar també l’abast de les llicències i tramitacions que suspenen.”

Vist l’informe emès pel secretari de la Corporació en data 22 d’octubre de 2004, emès amb ocasió de l’acord plenari de data 4 de novembre de 2004, pel qual es ratificà l’anterior acord de la junta de govern local de data 6.10.04, el contingut literal del qual és el següent:

En Marcel·lí Pons i Duat, secretari de l’Ajuntament de Canet de Mar,

comarca del Maresme, en relació amb el projecte de catàleg del patrimoni arquitectònic del municipi elaborat per l’equip tècnic compost pels arquitectes Reverendo - Ginesta per encàrrec de l’Ajuntament, emet el següent

20



INFORME

Primer.- En data 4 dels corrents hom emeté un primer informe en relació amb el projecte de catàleg del patrimoni arquitectònic del municipi, elaborat per l’equip tècnic compost pels arquitectes Reverendo - Ginesta per encàrrec de l’Ajuntament. Aquell informe es dóna per reproduït íntegrament.

Segon.- En data d’avui l’equip redactor ha presentat un nou informe en

relació amb el mateix projecte d’instrument, en el que manté la necessitat de descatalogar alguns dels edificis que figuren inclosos en el catàleg de les NNSS de planejament de Canet de Mar. En el moment present, doncs, l’anterior informe de secretaria s’ha d’interpretar en el sentit que l’aprovació de l’al·ludit projecte de catàleg pot comportar la modificació de les al·ludides NNSS, circumstància que, en aplicació dels articles 78 a) i 83 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme de Catalunya (LUC), faria aconsellable que l’acord d’aprovació inicial del referit instrument fos adoptat, en el seu cas, pel ple de l’Ajuntament, amb el quòrum de la majoria absoluta legal, ex arts. 22.2 c) i 47.2.ll) LRBRL.

Tercer.- D’acord amb el que s’ha dit fins ara, fora aconsellable que, als

efectes merament procedimentals, que el ple de l’Ajuntament, amb l’al·ludit quòrum de la majoria absoluta legal, ratifiqués la suspensió potestativa de llicències amb la finalitat d’estudiar la formació o la reforma de les figures de planejament en el seu cas corresponents. L’acord de suspensió hauria d’ésser adoptat en els mateixos termes en els que ho fou per la Junta de Govern Local en data 6.10.04. “

Atès que l’esmentada modificació consisteix en la descatalogació dels següents edificis: Can Catà, Can Beya, carrer de la Font, 9, carrer Lluís Domènech, 30-Can Baltasar, passeig de la Misericòrdia, 1-Can Bachs, passeig de la Misericòrdia, 12, font del passeig de la Misericòrdia, riera Buscarons, 68, riera Gavarra, 36, Can Muní, Can Pardal, passeig de la Misericòrdia 35-37-39, així com la integritat del carrer Ample i de la riera Sant Domènec, considerant que aquells edificis d’interès ja queden catalogats individualment en el nou catàleg.

Vist l’informe de Secretaria emès amb ocasió de la present aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament de Canet de Mar, que es transcriu a continuació:

“Primer.- De l’anàlisi de la memòria i documentació tècnica redactada

per l’equip REVERENDO-GINESTA ARQUITECTES ASSOCIATS, SL se’n desprèn que es tracta d’adaptar les normes subsidiàries al nou catàleg que es tramita simultàniament, per evitar contradiccions entre els dos instruments de planejament, des del moment que la relació definitiva de béns incorporats en el projecte de catàleg difereix del llistat del pre-catàleg de les normes subsidiàries, amb l’exclusió d’alguns edificis que, en nombre de 12, es pretenen descatalogar.

Segon.- L’aprovació inicial fa entrar en joc la dinàmica de suspensió de

llicències en els termes de l’article 70 de la LUC, segons el qual, els òrgans competents per a l’aprovació inicial de les figures del planejament urbanístic poden acordar, amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o la reforma, de suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de

21



gestió urbanística i d’urbanització complementaris, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial.

Val a dir que aquesta suspensió potestativa ja va ésser acordada per la junta de govern local de data 6.10.04 i ratificada pel ple de l’ajuntament en sessió de data 4.11.04, en els termes següents:

<<suspendre la tramitació dels plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió i d’urbanització complementaris, com també suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial en els àmbits afectats pel projecte de catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de Canet de Mar, excloent els àmbits, edificis o elements ja pre-catalogats per les normes subsidiàries de planejament i els de titularitat municipal>>

Tercer.- Per la seva part, l’article 71 LUC declara que l’aprovació inicial

dels instruments de planejament urbanístics obliga l’administració competent a acordar les mesures enunciades per l’article 70.1, en els àmbits en què les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic, i el 72 que els efectes de la suspensió de tramitació i de llicències per a àmbits determinats no poden durar més d’un any en el cas regulat per l’article 70, o de dos anys en cas d’acumulació dels supòsits regulats pels articles 70 i 71. Un cop exhaurits els efectes de l’acord de suspensió, no se’n pot adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d’exhauriment dels efectes. Entén el qui subscriu, doncs, que la suspensió automàtica de llicències es produirà en els àmbits dels 12 edificis que es pretenen descatalogar.

Quart.- L’aprovació inicial i provisional de la modificació puntual

correspon al Ple de la Corporació i l’aprovació definitiva a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona; així es desprèn dels articles 83.1 i 78.a) de la LUC. Entre l’aprovació inicial i la provisional el projecte s’ha de sotmetre a informació pública pel termini d’un mes. La informació pública s’ha de publicar al BOP, DOGC, un diari de més divulgació i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament. Cas de no presentar-se’n, la present aprovació inicial s’entendrà automàticament elevada a provisional, circumstància que s’acreditarà amb la corresponent certificació del secretari de la Corporació.

Cinquè.- L’acord requereix el quòrum de la majoria absoluta legal, exigit

a l’article 22.2.c) de la LBRL. En els termes al·ludits, s’informa favorablement l’aprovació inicial de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament quant al pre-catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de Canet de Mar”.

Atenent allò que es disposa a l’article 83 LUC, vist el projecte de catàleg del patrimoni arquitectònic i elements d’interès històric i artístic de Canet de Mar, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia d’Urbanisme, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Laureà Gregori

22



Fraxedas, Joan Fuentes Albareda i Francesc Martín Casares, i set vots en contra dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Aprovar inicialment la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Canet de Mar redactada per l’equip REVERENDO-GINESTA ARQUITECTES ASSOCIATS, SL i consistent en la modificació del pre-catàleg d’edificis i indrets considerats d’interès històric o arquitectònic.

SEGON.- Tenir per automàticament suspesa tramitació dels plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió i d’urbanització complementaris, com també l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en els àmbits dels 12 edificis que es pretenen descatalogar amb la present modificació puntual, excepte quan la llicència incorporés els elements de protecció inherents a l’actual règim urbanístic, amb el benentès que la suspensió no podrà durar més d’un any des de la data d’adopció de l’acord. Un cop exhaurits els efectes de l’acord de suspensió, no se’n podrà adoptar cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d’exhauriment dels efectes.

TERCER.- Sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini d’un mes, mitjançant edicte que es publicarà al BOP, al DOGC, al Diari el Punt i al tauler d’anuncis de la casa consistorial, i deixar els expedients a disposició de qualsevol que el vulgui examinar, per tal de deduir-ne al·legacions. Transcorregut el termini i en cas de no presentar-se cap al·legació, s’entendrà aprovat provisionalment sense necessitat de prendre cap altre acord. Simultàniament, sol·licitar informe al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a un tècnic en patrimoni cultural.

QUART.- Una vegada aprovat provisionalment, disposar la remissió de tota la documentació tècnica i administrativa a la Direcció General d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que l’Ajuntament ha tirat endavant definitivament el catàleg del patrimoni perquè a l’hora de donar llicències de construcció hi havia molts problemes quan es tractava de cases protegides, urbanísticament i patrimonialment parlant. La Junta de Govern ja va aprovar el precatàleg i amb aquesta proposta es porta a l’aprovació del Ple. En aquest precatàleg hi ha la descatalogació d’unes quantes finques, ja que s’ha vist que no tenien un valor prou significatiu per formar part del catàleg.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, portaveu del grup municipal d’ERC, el qual explica que només vol destacar que és un procés que es va endegar fa temps i que s’ha fet amb l’assessorament del Centre d’Estudis Canetencs i, per tant, s’ha comptat amb gent que té una especial sensibilitat per la protecció del patrimoni de Canet. En aquest procés s’ha intentat protegir la identitat de Canet, com també no s’ha

23



volgut sobrecarregar els particulars amb càrregues excessives o amb catalogacions massa puntuals.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual demana que es corregeixi un petit error que hi ha a l’expedient. Comenta que a la pàgina 8 posa que es modifiqui l’article 64, però realment és l’article 65 el que s’ha de modificar. És una petita confusió.

7.- RATIFICACIÓ DE L’ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 13 DE JULIOL D’INTERPOSICIÓ D’UN RECURS DE REPOSICIÓ A L’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA DIRECTOR COSTANER 1

Vist l’acord pres per la Junta de Govern Local de data 13 de juliol del 2005, el contingut del qual és el següent:

“2.- INTERPOSICIÓ RECURS DE REPOSICIÓ APROVACIÓ DEFINITIVA PLA DIRECTOR COSTANER

En data 27.5.04 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya acordà emetre informe favorable en relació amb l’informe dels serveis tècnics emès sobre les al·legacions formulades dintre del termini de consulta practicada sobre els objectius i propòsits generals de la iniciativa i en relació amb l’aprovació inicial del Pla director urbanístic del sistema costaner redactat per la Secretaria per a la Planificació Territorial.

En data 28.5.04 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya aprovà inicialment el pla director urbanístic del sistema costaner i la suspensió del planejament urbanístic derivat i l’atorgament de determinades llicències en SNU i en SUND, compresos en l’àmbit territorial del pla director.

En data 16.6.04 l’anterior aprovació inicial fou publicada en el DOGC núm. 4.155, exposant-se al públic l’instrument urbanístic pel termini d’un mes, que finalitzà el 16.7.04. En el mateix anunci s’indicava que, a continuació, també pel termini d’un mes, (el pla es sotmetrà) a informació dels ens locals compresos en el seu àmbit territorial, entre ells el municipi de Canet de Mar, tal com disposen l’article 81.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme (LUC), i l’article 3 del seu Reglament parcial, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre (RLUC).

Posteriorment, tanmateix, al coincidir parcialment el termini d’audiència amb el mes d’agost, aquest fou prorrogat fins el 23.9.04. Mitjançant Decret 547/2004, de 22 de setembre, d’aquesta Alcaldia, es formularen al·legacions, les quals, en l’aspecte procedimental i formal, es fonamentaren en un informe de Secretaria de data 10.8.04 el contingut del qual es transcriu a continuació:

Primer.- El pla director regula una única categoria de SNU, la denominada

costaner (article 8.1 de les seves normes urbanístiques –NNUU-). La categoria de SNU costaner es divideix en quatre subcategories (article 8.2 NNUU):

1. SNU costaner inclòs en el PEIN (SNU-PEIN). 2. SNU costaner 1 (clau NU-C1). 3. SNU costaner 2 (clau NU-C2). 4. SNU costaner 3 (clau NU-C3).

Segon.- El municipi de Canet de Mar no té cap sòl dins del seu TM qualificat de

SNU-C1 en el pla director, ni com a SNU-PEIN, tal com ha estat aprovat inicialment.

24



Tercer.- El SNU-C1 es caracteritza pel seu valor de connector entre els àmbits de litoral i terra endins; es subjecta al següent règim d’ús:

1. s’admeten els usos tradicionals (agrícoles, ramaders i silvícoles) que no exigeixin obres, instal·lacions o construccions.

2. es qualifiquen d’incompatibles la resta d’usos, obres, instal·lacions i

construccions potencialment admissibles en SNU per l’article 47 LUC.

Quart.- El municipi de Canet de Mar té sòls dins del seu TM qualificats de SNU- C2 en el pla director, tal com ha estat aprovat inicialment. El SNU-C2 es caracteritza pel fet de tractar-se del SNU més pròxim a la ribera del mar dintre de la franja de 500 metres; es subjecta al següent règim d’ús:

1. s’admeten els usos i construccions expressament previstes per

l’article 47 LUC (masies rurals; activitats d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural; construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica; estacions de carburants, construccions vinculades al manteniment d’obres públiques; càmpings i construccions de turisme rural).

2. aquestes construccions s’han d’executar amb materials, sistemes constructius i tipologies pròpies del SNU, tal com disposa l’article 51 de la mateixa llei.

3. tots els anteriors usos i construccions que exigeixin moviments de terra, desmuntatge explanació de terrenys, així com la instal·lació d’hivernacles i similars, s’han de sotmetre a la tramitació prevista per l’article 48 LUC, aixó és:

a. aprovació inicial del projecte per l’Ajuntament. b. aprovació definitiva per la CTUB.

Cinquè.- El municipi de Canet de Mar té sòls dins del seu TM qualificats de SNU-C3 en el pla director, tal com ha estat aprovat inicialment. El SNU-C3, enllà de la franja de 500 metres, recolza els SSNU C1 i C2 i es subjecta al mateix règim d’ús del SNU regulat per la LUC i per les NNSS de planejament de Canet de Mar. L’única diferència és que la iniciativa pera la transformació d’aquest SNU ja no correspon a l’Ajuntament de Canet de Mar.

Sisè.- De fet, a partir de l’aprovació del pla director urbanístic del sistema

costaner la transformació de la totalitat de les tipologies de SNU que crea el pla director costaner ja no correspon a l’Ajuntament de Canet de Mar per quant constitueixen SNU per raó de la incompatibilitat amb llur transformació, d’acord amb l’article 32.2 LUC.

Setè.- La presentació d’al·legacions al pla director costaner no deixa d’ésser

l’exercici d’una acció administrativa, la competència de la qual es diversifica entre l’Alcalde (art. 21.1.k. LRBRL) en matèries de la seva competència o delegades i, en cas d’urgència, en matèries de la competència del Ple, donant-ne compte en la primera sessió que celebri per a la seva ratificació; i el ple de l’Ajuntament (art.22.2.j. LRBRL) en matèries de competència plenària. En el present cas, al tractar-se d’un pla director urbanístic supramunicipal a les determinacions del qual s’haurà d’adaptar el nostre planejament general (art. 56.4 LUC), entén el qui subscriu que la competència plenària es derivaria de l’article 22.2.c) LRBRL. Si, abans del 23.9.04 les al·legacions les formula l’Alcalde mitjançant Decret, poden ulteriorment ésser sotmeses a la consideració del proper ple ordinari del 30.9.04 per a la seva ratificació si s’escau”.

En base a l’anterior informe, l’al·ludit Decret resolgué el següent:

25



Primer.- Formular al·legacions en temps i forma al pla director urbanístic del sistema costaner, en el sentit de considerar que les dues peces del TM de Canet de Mar, qualificades amb les claus NU-C2 i NU-C3, en realitat haurien d’ésser requalificades amb la clau NU-C1, tot atorgant a aquests sòls la màxima protecció que el pla director proporciona i, així, evitar que, excepte en la façana marítima on els àmbits urbans i urbanitzables d’ambdós municipis inevitablement ja connexionen, aquesta connexió no es pugui arribar a produir mai en la resta del límit de TM. Es tracta de preservar, amb la màxima protecció que a data d’avui és pot atorgar, els límits urbans dels termes municipals de manera que en cap cas es pugui produir un desenvolupament que porti a la desaparició física del límit administratiu.

Segon.- Aquesta Alcaldia és conscient que ambdues peces no tenen sortida

directa al mar, puix que, com s’acaba de dir, davant del front marítim existeixen sòls urbanitzables delimitats en el TM de Canet de Mar, i urbans en el limítrofe TM de Sant Pol de Mar que ja interconnexionen. Tanmateix, la present al·legació es formulada en la hipòtesi que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar la formularà en uns termes idèntics o molt similars, en el sentit que les seves dues peces, una minúscula de NU-C2 i l’altra més gran de NU-C3, seran també requalificades com a NU-C1, engrandint considerablement l’àmbit del SNU-C1 que ja reconeix l’acord d’aprovació inicial de l’al·ludit pla dins del TM de Sant Pol de Mar, amb nous terrenys dins d’aquest municipi i els altres del municipi veí de Canet de Mar.

Tercer.- Envoltada per dita zona qualificada amb la clau SNU-C1, mantindríem

amb les seves claus actuals, NU-C2 i NU-C3, la porció de terreny de superfície aproximada 99.757 m2. que es grafia en el plànol adjunt, per tractar-se de terrenys en els que existeix des de l’any 1998 la pretensió de construir-hi una activitat de càmping en SNU, en els termes de l’article 47.6.e) LUC. i que la seva inclusió en la clau SNU-C1 impossibilitaria.

Quart.- El present Decret caldrà que sigui ratificat pel ple de l’Ajuntament en una propera sessió que celebri.

Tanmateix, el document aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques en data 25 de maig de 2005 i publicat al DOGC número 4407, de 16.6.05, no recull el contingut de l’al·legació sinó que aquesta es desestima en l’informe tècnic corresponent, motivant-se la resolució en els termes següents:

Es desestima aquesta al·legació per ser terrenys no directament confrontats

amb la zona de costa i sense capacitat d’actuar com a connector d’espais lliures entre la costa i els espais interiors, tot i reconèixer els arguments de major protecció de l’Ajuntament de Canet de Mar que, en tot cas, l’Ajuntament podrà establir, si ho considera oportú, una major protecció als terrenys esmentats, dins l’àmbit de les seves competències.

Vist l’informe de l’arquitecte municipal que es transcriu íntegrament a continuació:

APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA DIRECTOR DEL SISTEMA COSTANER,

EN L’ÀMBIT DELS SÒLS NO URBANITZABLES I SÒLS URBANITZABLES NO DELIMITATS.

En relació amb el document aprovat definitivament, i com a Arquitecte

Municipal de l’Ajuntament de Canet informo:

L’Ajuntament de Canet va presentar una al·legació a l’Aprovació inicial del Pla en la que demanava:

“Modificar el Pla director en el sentit de qualificar amb la clau C1 les finques

afectades en el terme municipal de Canet de Mar amb la clau C2 i C3, tret de la finca

26



assenyalada en plànol que adjunten (mantenint la clau C2 i C3) en la qual es pretén instal·lar un càmping des de l’any 1998.”

El document aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres

Públiques amb data 25 de maig de 2005 no recull el contingut de l’al·legació sinó que aquesta es desestima en l’informe tècnic corresponent argumentant:

“Es desestima aquesta al·legació per ser terrenys no directament confrontats

amb la zona de costa i sense capacitat d’actuar com a connector d’espais lliures entre la costa i els espais interiors, tot i reconèixer els arguments de major protecció de l’Ajuntament de Canet de Mar que, en tot cas, l’Ajuntament podrà establir, si ho considera oportú, una major protecció als terrenys esmentats, dins l’àmbit de les seves competències”.

Aquesta argumentació pot considerar-se vàlida si només s’analitza el contingut

de l’anomenat Pla director 1, el “dels Sòls no Urbanitzables o Urbanitzable no Delimitat”, però si afegim el que s’assenyala en el document en tràmit com a Pla Costaner 2, “Dels Sòls Urbanitzables Delimitats sense Pla Parcial aprovat” aquest argument no es pot considerar vàlid. Entenc que el Pla costaner, o millor dit, Els Plans costaner ( 1 i 2) cal entendres com a un conjunt, i el seu resultat final ha de ser definit amb una voluntat d’unitat.

En el Pla costaner 2 es proposa la transformació de l’àmbit actualment delimitat

com a sòl urbanitzable Programat U-5 a, camping Globo Rojo, en sòl Costaner NU-C2.

L’oportunitat que per Canet representa el fet de poder garantir la connectivitat, en l’únic punt possible, a data d’avui, entre la línia de costa i els espai interiors tot mantenint la seva condició de sòls no urbanitzables i dotant-los de la màxima protecció legal possible no es pot desaprofitar.

L’Existència d’una activitat de camping en els terrenys qualificats a per les

actuals NNSS com a U5-a no resulta incompatible amb la seva transformació en sòl costaner NU-C1, en aplicació del que específicament s’assenyala en la disposició transitòria primera del Pla costaner 2 i en coherència amb el que es determina en la disposició Transitòria segona del Pla Costaner 1.

Entenem que tampoc ha de ser inconvenient per a aquesta qualificació la

reserva d’una part de superfície com a NU-C2 i NC-C3, tal com es demanava en l’al·legació, per a possibilitar la implantació d’un camping tal com es justificava en dit escrit.

Des de la posició de l’Ajuntament i amb coherència amb la proposta global del

Pla Costaner entenem ha de ser aquest, i no la pròpia normativa urbanística municipal qui doti d’un major grau de protecció els únics sòls lliures a data d’avui sembla.

Amb coherència amb aquesta argumentació i reiterant la voluntat manifestada

per l’Ajuntament de Canet en la seva al·legació de dotar amb la màxima protecció legalment prevista al l’únic tram de connexió entre la costa i els espais interiors considero convenient la presentació del corresponent recurs, en els mateixos termes de l’al·legació.

Vist l’informe de secretaria, que es transcriu íntegrament a continuació:

En Marcel·lí Pons i Duat, secretari de l’Ajuntament de Canet de Mar, comarca

del Maresme, en relació amb l’exercici d’accions administratives, en concret, la interposició d’un recurs de reposició davant del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, contra l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del sistema costaner, de data 25.5.05, publicada al DOGC núm. 4407, de data 16.6.05, emet el següent

INFORME

27



Primer.- El termini per a la interposició del recurs de reposició finalitza el 16.7.05. L’òrgan competent per a l’exercici de les accions administratives i judicials és el ple de l’Ajuntament en matèries de competència plenària, conforme estableix l’article 22.2.j) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), i és de l’Alcaldia, conforme estableix l’article 21.1.k) LRBRL, també en matèries de la seva competència, àdhuc quan les hagués delegat en un altre òrgan, i en cas d’urgència, en matèries de la competència del ple, en aquest supòsit donant-ne compte al màxim òrgan municipal, en la primera sessió que celebri, per a la seva ratificació. En el present cas, el qui subscriu s’inclina per la competència plenària -i la concurrent necessitat de ratificació de l’acord per aquest òrgan- a la vista, no solament de què la formulació d’al·legacions fou acordada pel ple, sinó també pel fet que l’al·ludit pla director subordina jeràrquicament els nostres instruments urbanístics d’ordenació integral del territori, la competència per a l’aprovació dels quals és plenària en tot cas.

Segon.- L’exercici d’accions administratives i judicials requereix dictamen del

secretari de la corporació, per establir-ho així l’article 170 del Reglament del Patrimoni dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 336/1988, de 17 d’octubre; l’article 54.3 del RDL 781/1986, de 18 d’abril pel que s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local i el 221.1 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per R.D. 2568/1986, de 28 de novembre. En el nostre cas, la defensa de drets cal que sigui circumscrita en la defensa de l’interès general, tal com aquest interès és ponderat pels poders públics municipals.

Tercer.- Si bé és cert que, de conformitat amb l’article 44.1 de la Llei 29/1998,

de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en els litigis entre Administracions públiques no cap interposar recurs en via administrativa, no és menys cert que aquest recurs s’ha ofert a l’Ajuntament en la notificació de la resolució administrativa que es vol combatre. D’altra banda, en la pràctica diària els recursos administratius entre Administracions Públiques són freqüents. Aquest és l’informe que emet el qui subscriu, a Canet de Mar, 13 de juliol de 2005.

Atès que, tal com posa de manifest l’arquitecte municipal en l’informe anteriorment transcrit, l’argumentació del conseller de Política Territorial i Obres Públiques només pot considerar-se vàlida si s’analitza el contingut de l’anomenat Pla director 1, el dels sòls no urbanitzable o urbanitzable no delimitat, però si afegim el que s’assenyala en el document en tràmit com a Pla Costaner 2, -“Dels Sòls Urbanitzables Delimitats sense Pla Parcial aprovat”- aquest argument no es pot considerar vàlid, puix que ambdós plans han d’ésser considerats en un conjunt i el seu resultat final ha de ser definit amb una voluntat d’unitat.

Atès que en el Pla costaner 2 es proposa la transformació de l’àmbit actualment delimitat com a sòl urbanitzable Programat U5-a, càmping Globo Rojo, en sòl Costaner NU-C2, i que és voluntat de l’Ajuntament presentar una al·legació també a aquell pla, en el sentit d’atorgar també la màxima protecció en aquest àmbit (NU-C1), tot i l’existència d’un càmping en explotació.

Atès que no es pot desaprofitar l’oportunitat que per a Canet de Mar representa el fet de poder garantir la connectivitat, en l’únic punt possible, a data d’avui, entre la línia de costa i els espais interiors tot mantenint la seva condició de sòls no urbanitzables i dotant-los de la màxima protecció legal possible.

Atès que l’existència d’una activitat de càmping en els terrenys qualificats per les actuals NNSS com a U5-a no resulta incompatible amb la seva transformació en sòl costaner NU-C1, en aplicació del que específicament s’assenyala en la disposició transitòria primera del Pla costaner 2 i en coherència amb el que es determina en la disposició Transitòria segona del Pla Costaner 1.

28



Atès que tampoc no ha de ser inconvenient per a aquesta qualificació la reserva d’una part de superfície com a NU-C2 i NC-C3, tal com es demanava en l’al·legació, per a possibilitar la implantació d’un càmping, tal com es justificava en dit escrit.

Atès que, des de la posició de l’Ajuntament i amb coherència amb la proposta global del Pla Costaner, ha de ser aquest instrument i no la pròpia normativa urbanística municipal qui doti d’un major grau de protecció als únics sòls lliures a data d’avui. En coherència amb aquesta argumentació i reiterant la voluntat manifestada per l’Ajuntament de Canet de Mar en la seva al·legació d’atorgar la màxima protecció legalment prevista a l’únic tram de connexió entre la costa i els espais interiors.

Atès que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar deduí també una al·legació al pla director urbanístic del sistema costaner, en el sentit de classificar el sòl no urbanitzable de l’àmbit de la riera de Can Segarra, com a sòl no urbanitzable costaner C1 (UTR-C1).

Atès que per la seva condició d’espai situat en el límit entre els municipis de Sant Pol de Mar i Canet de Mar, seria coherent que la classificació fos la mateixa en els dos municipis.

En base als antecedents de referència i respecte del pla director del sistema costaner, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per unanimitat:

PRIMER.- Interposar recurs de reposició, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, contra la resolució (exp. 2003/008232/C) d’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del sistema costaner, segons el text elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial que incorpora la valoració de les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública i d’audiència dels ajuntaments afectats, en base a les argumentacions que s’esmenten en el cos d’aquest recurs.

SEGON.- Exhortar l’Ajuntament de Sant Pol de Mar que, en els termes que consideri més adients, dedueixi també recurs de reposició contra la mateixa resolució del conseller.

TERCER.- El present acord caldrà que sigui ratificat pel Ple de l’Ajuntament en una propera sessió que celebri.”

De conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set vots en contra dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

ÚNIC.- Ratificar l’acord de la Junta de Govern Local de data 13 de juliol de 2005 d’interposició d’un recurs de reposició a l’aprovació definitiva del pla director costaner 1.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que es van fer unes al·legacions per part de l’Ajuntament al Pla Director Costaner, que no han estat recollides amb l’esperit que haurien volgut i, per això, han considerat que calia insistir-hi. Així, doncs, juntament amb Sant Pol, es presenta aquest recurs de reposició.

29



Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, portaveu del grup municipal de la PIC, la qual explica que moltes persones podrien pensar que viure en un poble de la costa és un privilegi, la qual cosa és certa, però gestionar o administrar aquest tipus de poblacions també té inconvenients. En el cas de Canet, per exemple, qualsevol obra que es vulgui fer en una zona propera a la costa requereix obligatòriament el permís de diferents institucions, començant per RENFE, Carreteres, Costes de la Generalitat i Costes de Madrid. Totes aquestes institucions no sempre convergeixen en els seus interessos i en moltes ocasions divergeixen dels interessos de la població. Per això és bo que Canet pugui tenir aquest punt d’autonomia per poder gestionar-se. No obstant això, en el moment en què hi ha el canvi de govern a la Generalitat, el govern entrant decideix restringir encara més aquesta zona i inicia la tramitació del Pla Director Costaner. El que sorprèn és que després d’aquestes restriccions fetes per la Generalitat, el govern de l’Ajuntament decideixi que encara s’ha de restringir més aquest sector de la població. La Generalitat no els dóna la raó i l’equip de govern continua fent recursos. Per al seu grup aquesta actitud obeeix a un altre tipus d’interessos, dels quals no en parlarà, però evidentment hi votarà en contra.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que aquest pla director costaner ja ha estat aprovat definitivament, però tard, ja que ja s’ha fet prou desastres a la costa i per això l’equip de govern considera que cal augmentar el grau de protecció de la costa, perquè no hi ha cap altre interès que el general.

8.- FORMULACIÓ D’AL·LEGACIONS A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA DIRECTOR COSTANER 2

En data 6.6.05 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya resolgué assumir l’informe dels serveis tècnics emès en relació amb les al·legacions formulades pels ajuntaments en el termini de consulta practicada sobre els objectius i propòsits generals de la iniciativa de formulació del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (Pla Director Costaner 2).

En la mateixa data i resolució el conseller aprovà inicialment el Pla Director Costaner 2, que comprèn, dins del T.M. de Canet de Mar, el sector 18, U.5.a Càmping Globo Rojo.

En data 16.6.05 l’anterior aprovació inicial ha estat publicada en el DOGC núm. 4.407, exposant-se al públic l’instrument urbanístic pel termini d’un mes, que finalitzà el 16.7.06. En el mateix anunci s’indicava que, a continuació, també pel termini d’un mes, (el pla es sotmetrà) a informació dels ens locals compresos en el seu àmbit territorial, entre ells el municipi de Canet de Mar, tal com disposen l’article 81.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme (LUC), i l’article 3 del seu Reglament parcial, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre (RLUC).

Vist l’informe de l’arquitecte i del secretari municipals, que es transcriu íntegrament a continuació:

“APROVACIÓ INICIAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DELS ÀMBITS DEL SISTEMA COSTANER INTEGRATS PER SECTORS DE SÒL URBANITZABLE DELIMITAT SENSE PLA PARCIAL APROVAT.

30



Segons publica el DOGC del dia 16 de juny de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va resoldre aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic dels àmbits del Sistema Costaner integrats pel Sectors de Sòl urbanitzable delimitat sense planejament parcial aprovat (Pla Director Costaner 2).

En l’àmbit del terme municipal de Canet de Mar el Pla Director Costaner 2 actua sobre el Sector de planejament determinat per les NNSS vigent i definit com a U5-a Càmping Globo Rojo, amb una superfície de 3,13 hectàrees en la que es preveia un desenvolupament amb usos hotelers. Actualment sobre aquest àmbit s’hi troba ubicat un càmping en plena activitat.

El Pla Director Costaner 2, aprovat inicialment, proposa la seva desclassificació com a sòl urbanitzable i la seva classificació com a sòl No Urbanitzable Costaner, clau NU-C2.

L’Ajuntament de Canet de Mar ha manifestat reiteradament durant la tramitació del Pla Costaner per als sòls no urbanitzable i urbanitzable sense delimitació (Pla Director Costaner 1) la seva voluntat de donar als sòls inclosos en aquests àmbits, el màxim grau de protecció legal permès a data d’avui. Així, en el tràmit d’informació pública ulterior a l’aprovació inicial va presentar una al·legació, conjunta amb el municipi veí de Sant Pol de Mar, en la que demanaven per a als sòls inclosos el grau de protecció de la qualificació NU-C1. L’al·legació es fonamentava en què si per obtenir aquest màxim grau de protecció calia que el sistema de protecció comuniqués directament la línia de la costa amb l’interior, aquesta connexió es podia aconseguir perfectament a través del terme municipal de Sant Pol de Mar, on ja existien terrenys contigus que sí que tenien aquesta condició i eren classificats com a C1. Aquesta solució, d’altra banda, és freqüent, puix que el Pla Director Costaner 1 l’adopta moltes vegades en el decurs de tot el litoral català.

Incomprensiblement, l’anterior al·legació fou desestimada amb l’argumentació següent:

<<Es desestima aquesta al·legació per ser terrenys no directament confrontats amb la zona de costa i sense capacitat d’actuar com a connector d’espais lliures entre la costa i els espais interiors, tot i reconèixer els arguments de major protecció de l’Ajuntament de Canet de Mar que, en tot cas, l’Ajuntament podrà establir, si ho considera oportú, una major protecció als terrenys esmentats, dins l’àmbit de les seves competències>>.

Contra l’anterior desestimació l’Ajuntament de Canet de Mar –i ens consta que també el de Sant Pol de Mar- ha presentat un recurs de reposició a l’aprovació definitiva del Pla director Costaner 1, reiterant la voluntat de donar el màxim grau de protecció a la seva única possibilitat de preservar la línia de costa i el límit de sòl de desenvolupament en el propi terme municipal, i que aquesta protecció es doni a través del propi document que, amb aquest objectiu ha impulsat, redactat i aprovat el Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya.

Amb la tramitació del Pla Director Costaner 2 aquesta condició de connectar directament la costa amb l’interior es pot donar directament dins el propi terme municipal de Canet de Mar i, per tant, es reforça considerablement l’argument exposat en el tràmit de l’anterior Pla Director Costaner 1.

L’Ajuntament de Canet de Mar considera que aquesta és l’última oportunitat que disposa la vila per impedir que el seu territori sigui un continu edificat des dels seus límits amb els dos termes veïns d’Arenys de Mar i Sant Pol de Mar, seguint la línia de costa. Per això es important poder atorgar, en el marc dels plans directors del sistema costaner, el màxim grau de protecció als sòl que “encara“ és possible preservar.

31



Per tot això es considera convenient presentar una al·legació al Pla Director Costaner 2, aprovat inicialment, en el sentit de demanar la classificació com a Sòl NU-C1 de l’àmbit actualment classificat com a Sòl Urbanitzable U5-a, segons les NNSS vigents i que en l’al·ludida aprovació inicial rep un tractament inadequat, ja que qualifica el sòl com a NU- C2.

Aquesta és la darrera oportunitat de què disposa el municipi de Canet de Mar per tal de poder garantir la connectivitat, entre la línia de costa i els espais interiors, tot mantenint la seva condició de sòls no urbanitzables i dotant-los de la màxima protecció legal possible.

L’existència d’una activitat de càmping en els terrenys qualificats per les actuals NNSS com a U5-a no resulta incompatible amb la seva transformació en sòl costaner NU-C1, en aplicació del que específicament s’assenyala en la disposició transitòria primera del Pla costaner 2 i en coherència amb el que es determina en la disposició Transitòria segona del Pla Costaner 1. Canet de Mar, 18 de juliol de 2005. “

Atès que, d’acord amb l’informe precedent, el Pla Director Costaner 2 actua sobre el sector de planejament denominat per les NNSS vigents com a U5-a Càmping Globo Rojo, d’una superfície de 3,13 hectàrees en el que es preveia un desenvolupament amb usos hotelers. Actualment sobre dit àmbit s’hi troba ubicat un càmping en plena activitat.

Atès que el Pla Director Costaner 2, aprovat inicialment, proposa la seva desclassificació com a sòl urbanitzable i la seva classificació com a sòl no urbanitzable Costaner clau NU-C2, la qual es considera insuficient i que no s’adiu als termes de les formulades al Pla Director Costaner 1, ni amb els de recurs de reposició que aquest Ajuntament té interposat contra la seva aprovació definitiva.

Atès que l’Ajuntament de Canet de Mar ha manifestat reiteradament durant la tramitació del Pla Director Costaner 1 la seva voluntat de donar als sòls inclosos en el mateix el màxim grau de protecció legal permès a data d’avui, fins el punt d’haver arribat a formular una al·legació conjunta amb el municipi limítrof de Sant Pol de Mar, al·legació que, incomprensiblement, ha estat desestimada, amb una argumentació que sembla voler fer innecessari el Pla Director 1, a la vista dels mecanismes municipals de control del litoral que, segons es diu, són del tot suficients per protegir-lo, sense necessitat d’esmerçar temps i esforços en la redacció i aprovació d’un pla Director 1, la missió del qual es perfectament assumible amb un instrument d’ordenació integral del territori municipal, interpretació que, òbviament, no es comparteix des de l’Ajuntament.

Atès que l’Ajuntament de Canet de Mar ha presentat un recurs de reposició contra l’aprovació definitiva del Pla director Costaner 1, reiterant la voluntat de donar el màxim grau de protecció, que per això s’ha aprovat el pla director, a la seva única possibilitat de preservar la línia de costa, i que aquesta protecció es doni a través del propi document que, amb aquest objectiu, ha impulsat, redactat i aprovat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Atès que amb la tramitació d’aquest segon Pla Director aquesta condició de connectar directament la costa amb l’interior es pot donar directament dins del propi terme municipal de Canet de Mar i, per tant, es reforça considerablement l’argument exposat en el tràmit de l’anterior Pla Director Costaner 1 que, com s’ha dit, ja servava la interconnexió de las clau NU-C1 de tota la pastilla, pel T.M. de Sant Pol de Mar.

32



Atès que l’Ajuntament de Canet de Mar considera que aquesta és la darrera oportunitat de què disposa la vila per tal d’impedir que el seu territori sigui un continu edificat des dels seus límits amb els dos termes municipals veïns, Arenys de Mar i Sant Pol, seguint la línia de costa. Per això es important poder atorgar, en el marc dels plans directors del sistema costaner, el màxim grau de protecció als sòl que “encara“ és possible preservar.

Per tot l’exposat, i en base a l’anterior informe, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set en contra dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Formular al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Director Costaner 2 en el sentit de demanar la classificació com a Sòl NU-C1 de l’àmbit actualment classificat com a Sòl Urbanitzable U5-a, segons les NNSS vigents i que l’al·ludit pla director qualifica de NU-C2, entenem que incorrectament, bo i tenint present que aquesta és la darrera oportunitat del municipi de Canet de Mar per tal de garantir la connectivitat, en l’únic punt possible a data d’avui, entre la línia de costa i els espais interiors, tot mantenint la seva condició de sòls no urbanitzables i dotant-los de la màxima protecció legal possible.

SEGON.- Manifestar l’absolut convenciment que, si aquesta finalitat hagués estat assumible a través dels instruments generals d’ordenació integral del territori municipal, no hauria calgut l’aprovació del pla director, ni tan sols la qualificació que aquest efectua dels sòls del sector com a NU-C2. D’altra banda, l’existència d’una activitat de càmping en els terrenys de referència no resulta en absolut incompatible amb la seva transformació en sòl costaner NU-C1, en aplicació del que específicament s’assenyala en la disposició transitòria primera del Pla costaner 2 i en coherència amb el que es determina en la disposició Transitòria segona del Pla Costaner 1.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que l’Ajuntament intenta ampliar, igual que en el punt anterior, els límits de protecció que presenta aquest pla director costaner.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, portaveu del grup municipal d’ERC, el qual explica que, lligat amb el punt anterior, tal i com va intervenir en el ple del setembre del 2004, aquestes al·legacions pretenen preservar els terrenys que queden lliures entre Canet i Sant Pol de la pressió urbanística. El que es pretén, per a la qual cosa es van posar d’acord amb Sant Pol, és crear una franja sense urbanitzar que els separi i que preservi aquests pobles mediterranis, que són compactes i que no se sap on comença un i on acaba l’altre.

Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, portaveu del grup municipal de la PIC, la qual explica que continuen pensant el que ja ha dit en el punt anterior i, en conseqüència, hi votaran en contra.

33



9.- ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ PER A LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL

Atès que mitjançant Ordre del Departament d’Educació de data 3 de juliol de 2001, es va obrir convocatòria pública per a la concessió de subvencions per a la creació i consolidació de places escolars de primer cicle d’educació infantil en centres de titularitat municipal.

Atès que en basa a aquesta ordre es va sol·licitar la corresponent subvenció al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Atès que l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, de data 12 de març de 2002, va aprovar el finançament de les places d’educació preescolar de titularitat municipal per a diverses anualitats.

Vista la Resolució EDC/1483/2005, de 5 de maig, per la qual s’atorga a l’Ajuntament de Canet de Mar una subvenció per import de 126.500,00€ per a la minoració de les quotes del servei d’educació de la llar d’infants municipal, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia d’Educació i Infància, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents del disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- Acceptar la subvenció concedida mitjançant la resolució EDC/1483/2005 de la consellera d’Educació d’un import de 126.500,00€, destinada a la minoració de les quotes del servei d’educació de la llar d’infants municipal.

SEGON.- Facultar el senyor alcalde, Joaquim Mas i Rius, per signar els documents necessaris per al compliment de l’acord present.

Pren la paraula la senyora Sílvia Tamayo Mata, tinenta d’alcalde d’Educació i Infància, la qual explica que aquest punt aprova l’acceptació de la subvenció del Departament d’Educació per al funcionament del curs 2004-2005, el que s’acaba ara, del Palauet. L’import de la subvenció per nen era de 1.100 euros. Possiblement, aquesta aportació anirà en augment i més quan s’està en les línies de complir el mapa que la Generalitat ha marcat, tal i com està l’escola bressol de Canet.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, portaveu del grup municipal d’ERC, el qual explica que simplement vol destacar que aquest punt és el resultat d’una política valenta que es va iniciar a la legislatura anterior. Per una vegada Canet va per davant, és a dir, la Generalitat ha fet un mapa i Canet és, tant en termes absoluts com relatius, la població del Maresme que fa una atenció socioeducativa millor en la franja d’edat de zero a tres anys.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que de vegades es parla massa tècnicament i la gent no ho acaba d’entendre. Explica que el que s’està votant és acceptar els diners que correspon pagar a la Generalitat i, per tant, el seu grup no té cap inconvenient a votar-hi a favor.

34



10.- RATIFICACIÓ ACORD JUNTA DE GOVERN LOCAL, DE DETERMINACIÓ DE LES DUES FESTES LOCALS PER A L’ANY 2006

Atès que la Junta de Govern Local de data 6 de juliol de 2005, va prendre l’acord el contingut literal del qual es transcriu a continuació:

12.- DETERMINACIÓ DE LES DUES FESTES LOCALS PER A L’ANY 2006

Vista l’Ordre del conseller de Treball i Indústria TRI/234/2005, d’11 de maig, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat núm. 4394 de 30 de maig de 2005, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2006

Atès que l’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors indica que de les catorze festes laborals, dues seran locals i que per Decret de la Generalitat de Catalunya, s’estableix que les dues festes locals seran fixades per Ordre del conseller a proposta dels municipis respectius, de conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada de Règim Intern, s’acorda per unanimitat:

PRIMER.- Fixar pels dies 29 de juny (dijous) i 8 de setembre (divendres), les dues festes locals de Canet de Mar, per a l’any 2006.

SEGON.- Determinar que el present acord caldrà que sigui ratificat pel Ple de l’Ajuntament en la propera sessió que celebri.

Vist l’expedient administratiu de referència i tenint en compte la normativa de legal aplicació, de conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada de règim Intern, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

ÚNIC.- Ratificar l’acord de la Junta de Govern Local de data 6 de juliol de 2005, pel qual es fixen les dues festes locals en el municipi de Canet de Mar, per a l’any 2006.

11.- CREACIÓ DEL CONSELL SECTORIAL DE MEDI AMBIENT I APROVACIÓ DELS SEUS ESTATUTS

Atès que la creixent problemàtica mediambiental és cada vegada més present a la nostra societat, la qual cosa fa aconsellable la creació d’un consell municipal de medi ambient amb la finalitat d’integrar la participació ciutadana i de les associacions en aquest àmbit.

Atès que el Consell municipal de Medi Ambient de Canet de Mar és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu i sectorial, que es crea de conformitat amb allò que preveuen els articles 62 i 63 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que té com a finalitat l’assessorament, la informació, la col·laboració i la participació ciutadanes en la gestió i planificació de la política ambiental de Canet de Mar.

Vist l’informe emès en data 19 de juliol de 2005 pel Secretari de la Corporació el contingut literal del qual diu el següent:

“Marcel·lí Pons i Duat secretari de l’Ajuntament de Canet de Mar, en relació a la proposta de creació del Consell Municipal de Medi Ambient i vist l’esborrany d’estatuts, de conformitat

35



amb el que disposa l’article 179.1.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, emet el següent

Informe

L’article 11.2 del ROM regula la possibilitat que l’ajuntament disposi d’òrgans de participació sectorial amb la finalitat d’integrar la participació dels ciutadans i les seves associacions en els àmbits de què es tracti.

Aquesta és tota la regulació que conté el ROM respecte dels consells sectorials a fi i efecte de deixar oberta al màxim la potestat d’autoorganització, remetent als estatuts específics la regulació concreta en cada cas, en funció de l’àmbit de participació escollit. Es tracta d’una organització complementària i de participació ciutadana i, per tant, d’una organització no necessària.

La legislació del ROM cal que sigui complementada amb la dels articles 130 i 131 del ROF, segons els quals:

a) el Ple de la corporació pot acordar l’establiment de consells sectorials, la finalitat dels

quals serà canalitzar la participació dels ciutadans i de les seves associacions en els assumptes municipals.

b) els consells sectorials desenvoluparan exclusivament funcions d’informe i, en tot cas,

de proposta, amb relació a les iniciatives municipals relatives al sector d’activitat a què correspongui cada consell.

c) la composició, l’organització i l’àmbit d’actuació dels consells sectorials seran establerts

en l’acord plenari corresponent.

d) en tot cas, cada consell serà presidit per un membre de la corporació, nomenat i separat lliurement per l’alcalde o president, que actuarà com a enllaç entre la corporació i el consell.

e) l’àmbit territorial d’actuació dels consell sectorials pot coincidir amb el de les juntes de

districte, si és que n’hi ha. En aquest supòsit, la Presidència recaurà en un membre de la junta corresponent i la seva actuació d’informe i proposta estarà amb relació a l’àmbit d’actuació d’aquesta junta.

Pel que fa als estatuts del consell sectorial, cal esmentar que aquests tenen la naturalesa jurídica de norma reglamentària, si bé de la modalitat denominada normes d’autoorganització, per la qual cosa la present modificació s’haurà de tramitar conforme al procediment establert a l’article 49 del a Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local (LBRL):

a) Aprovació inicial pel ple de la corporació b) Informació pública amb audiència als interessats per 30 dies c) Resolució de reclamacions d) Aprovació definitiva pel ple de la corporació

En cas que no es presentés cap reclamació o suggeriment s’entendrà definitivament adoptat l’acord fins aleshores provisional. Una vegada aprovats definitivament els estatuts, caldrà que siguin publicats íntegrament i que se’n remeti còpia a l’Administració de l’Estat i a la de la Comunitat Autònoma. La remissió s’ha de fer prèviament a la publicació i s’ha de deixar transcórrer el termini de 15 dies hàbils a què es refereix l’article 65.2 de la LBRL. Si en aquest termini no es formula cap requeriment, la publicació ulterior ha de ser íntegra i en el BOP, amb el benentès que els estatuts no entren en vigor fins que no s’hagi publicat completament

36



el seu text conforme estableix l’article 70.2 de la LBRL i hagi transcorregut l’al·ludit termini de 15 dies (65.2 LBRL).

Aquesta proposta de creació d’un consell sectorial de medi ambient, de conformitat amb el que disposa l’article 114.3.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, requereix el quòrum de majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació i s’ajusta a dret.”

Vistos i trobats conformes els estatuts del Consell municipal de Medi Ambient de Canet de Mar, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia de Medi Ambient, s’acorda per unanimitat dels disset regidors dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- Aprovar la creació del Consell municipal de Medi Ambient de Canet de Mar, així com els estatuts pels quals es regirà, el text definitiu dels quals és el següent:

“ESTATUTS DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT DE CANET DE MAR

Capítol I. De la naturalesa, les finalitats i les funcions

Article 1. Naturalesa

El Consell Municipal de Medi Ambient de Canet de Mar (CMMA) és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu i sectorial, que es crea d’acord amb allò que preveuen els articles 62 i 63 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que té com a finalitat l’assessorament, la informació, la col·laboració i la participació ciutadanes en la gestió i la planificació de la política ambiental a Canet de Mar.

Article 2. Legislació per la qual es regeix

Aquest òrgan de participació es regeix per aquests estatuts, per la Llei 30/92, de 26 de novembre, reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, per la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i per la resta de legislació, comunitària, estatal o autonòmica, que resulti d’aplicació, així com pel Reglament orgànic municipal aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar en sessió de data 31 de juliol de 2003.

Article 3. Relació amb l'Ajuntament de Canet de Mar

1. El CMMA, en tot el que fa referència als aspectes que li són propis, es relacionarà amb l'àrea o servei de l’Ajuntament que tingui atribuïdes les competències en matèria de medi ambient, així com també amb aquells altres que tinguin relació amb àmbits ambientals.

2. El CMMA, com a únic òrgan sectorial de participació en el medi ambient a l'Ajuntament de Canet de Mar, podrà establir acords de reciprocitat i cooperació amb altres consells municipals del mateix Ajuntament o d’altres.

Article 4. Àmbit territorial i domicili

L'àmbit territorial del CMMA és el terme municipal de Canet de Mar. El seu domicili és, en tot moment, el mateix que el de l'àrea o servei de l'Ajuntament que tingui atribuïdes les competències en medi ambient.

37



Article 5. Objecte

El CMMA té com a objectiu servir com a òrgan consultiu d’assessorament de l’Ajuntament de Canet de Mar, així com a instrument de participació i implicació de les persones, les entitats i les associacions en la gestió municipal del medi ambient i en la millora de la qualitat de vida, sota principis de desenvolupament sostenible.

Article 6. Finalitats

a) Esdevenir un referent social per a la participació ambiental al municipi.

b) Afavorir que la política ambiental de l’Ajuntament s’adeqüi als interessos dels ciutadans i les ciutadanes.

c) Conèixer i debatre els temes que siguin proposats al Consell dintre del seu àmbit de competències, i en particular tots els continguts o relacionats amb l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Canet de Mar.

d) Proposar iniciatives a l’Ajuntament sobre debats, actuacions i campanyes innovadores encaminades a l’ús racional i eficient dels recursos naturals, així com la conservació, la protecció i la millora de la qualitat ambiental.

e) Aportar elements per a la fixació de prioritats pressupostàries i d’actuació sectorials, i assessorar la política mediambiental de l’Ajuntament.

f) Assolir el màxim suport per a les accions municipals implicant els agents socials i econòmics.

g) Promoure i difondre les campanyes o les activitats d’educació ambiental d’iniciativa municipal, per tal d’incrementar la sensibilització de la ciutadania sobre el seu dret a gaudir d’un medi ambient adequat i el seu deure de conservar-ho.

h) Impulsar la coordinació i la col·laboració entre les diferents entitats i institucions, públiques o privades que, dintre de la ciutat, tinguin alguna cosa a veure amb el medi ambient.

i) Exercir el seguiment i el control de l’execució dels programes mediambientals, de competència municipal o d’altres organismes.

j) Emetre informes en matèria ambiental a iniciativa pròpia o de l’Ajuntament.

Article 7. Atribucions

1. El CMMA és un òrgan de caràcter consultiu i d’assessorament i, per tant, podrà elevar recomanacions i propostes sobre totes aquelles iniciatives municipals que afectin al medi ambient, però en cap cas no podrà substituir ni assumir competències pròpies dels òrgans municipals.

2. Per tant, les atribucions seran:

a) Emetre informes, no vinculants, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de l’Ajuntament,

sobre assumptes de competència municipal que incideixin en el seu àmbit d’actuació i sobre projectes ambientals que es plantegin al municipi, públics o privats.

38



b) Exercir el dret a la iniciativa davant de l’Ajuntament de Canet de Mar, formulant propostes adreçades a l’adopció de mesures municipals relatives al seu àmbit d’actuació.

c) Proposar a la Presidència l’ampliació del nombre de membres del Consell. d) Acordar la creació de comissions de treball per al tractament de temes concrets. e) Els membres del Consell exerciran les seves funcions amb total independència

de criteri i en interès general del municipi. La seva participació serà de caràcter voluntari i no comportarà cap compensació econòmica.

Capítol II. De la Composició i Funcionament

Article 8. Òrgans del CMMA.

1. Els òrgans del CMMA són els següents:

a) El president o la presidenta. b) El Plenari. c) La Comissió Permanent.

2. Poden complementar l’organització del Consell les Comissions Sectorials, també

anomenades de Comissions de treball o d’estudi, informe o consulta.

Article 9. Composició del plenari.

1. El plenari del CMMA estarà format per:

a) El president o la presidenta, que recau en el Regidor o Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Canet de Mar.

b) Un representant de cadascun dels partits polítics amb representació al

consistori.

c) Un representant de cadascun dels partits polítics sense representació al consistori.

d) Un representant de cadascuna de les entitats socials, ambientals, cíviques,

culturals, etc., que mostri el seu interès, ho sol·liciti formalment i tingui la seva seu al municipi de Canet de Mar, o la seva activitat hi estigui lligada.

e) Un representant de cadascuna de les Associacions de Veïns de Canet de Mar,

que estiguin inscrites en el registre d’entitats veïnals.

f) Un representant de cadascun dels sectors econòmics rellevants del municipi que ho sol·licitin expressament: comerç, serveis, restauració-turisme, construcció-promoció, agricultura, etc.

g) Deu persones, majors d’edat, del padró municipal de Canet de Mar que, a títol

individual, ho sol·licitin. En cas que ho sol·licitin més de 10 persones, serà el plenari qui decidirà quines persones formaran part del Consell.

h) El Ple està obert a qualsevol altre persona, resident o no. No obstant aquestes

persones no gaudiran de vot, però si de veu.

Article 10. Comissió Permanent

39



1. Per tal de fer més operatiu el Consell, es podrà constituir una comissió permanent, l’objecte de la qual serà assessorar la presidència i preparar els assumptes que composin l’ordre del dia dels plenaris. Ni la comissió permanent ni les sectorials no aixecaran actes de llurs reunions si bé, en aquest darrer cas, les comissions sectorials podran emetre informes a la consideració del plenari.

Article 11. El/la secretari/tària – Coordinador/a

Actuarà de secretari/tària del CMMA un membre nomenat pel propi Consell o un treballador de l’Ajuntament.

Article 12. Organització i funcionament del plenari.

1. Les persones, entitats, associacions o partits polítics que vulguin participar al CMMA n’hauran de notificar la seva voluntat a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament. Una vegada aprovats aquests estatuts s’obrirà un termini de 2 mesos per tal que se’n faci difusió, i que les entitats, les associacions, les persones particulars i possibles membres del CMMA en general, estiguin informades del naixement del CMMA i puguin notificar la voluntat de participar-hi.

2. El plenari CMMA es reunirà en sessió ordinària dos cops l’any.

3. El plenari del CMMA es reunirà a més, de manera extraordinària, per convocatòria del President, quan aquest ho consideri oportú o a sol·licitud raonada d’una tercera part dels seus components.

4. La convocatòria de les reunions del plenari del CMMA seran cursades pel president amb una antelació mínima de dos dies hàbils.

5. La convocatòria haurà d’expressar el dia, l’hora, el lloc i l’ordre del dia dels assumptes a tractar i anirà acompanyada de l’esborrany de l’acta de la reunió anterior. La convocatòria es notificarà a tots els membres del CMMA. La sessió començarà amb l’aprovació d’aquestes actes i acabarà amb un torn obert de precs i preguntes. A les sessions extraordinàries no hi haurà cap d’aquests dos punts a l’ordre del dia.

6. En cas que un membre del CMMA no assisteixi a tres reunions seguides sense justificació, es considerarà que no hi ha interès per formar-ne part i es deixarà de trametre la informació pertinent.

7. En el cas que la iniciativa per celebrar la sessió extraordinària no procedeixi del President del CMMA, els sol·licitants acompanyaran la seva petició d’un escrit raonant els temes a tractar i els motius de la urgència, així com, si s’escau, la possibilitat de convidar a la sessió algun compareixent que pugui ajudar a la correcta informació dels membres del CMMA, amb veu però sense vot. El President haurà de signar la convocatòria extraordinària abans de set dies naturals següents a la recepció de l’escrit i la sessió haurà de celebrar-se abans de set dies naturals desprès de la convocatòria.

8. El plenari del CMMA quedarà constituït vàlidament sempre que compareguin el President o la persona que legalment el substitueixi i almenys la meitat del total dels seus membres. Si no s’arriba al quòrum avantdit el plenari s’entendrà convocat per a mitja hora més tard, sense necessitat de quòrum especial en segona convocatòria.

Article 13. Les comissions sectorials o de treball.

40



1. Les comissions sectorials o de treball són comissions d’estudi, informe o consulta. Aquestes seran creades pel Plenari i podran tenir caràcter permanent o especial. Correspon a aquestes comissions l’estudi i el debat de temes específics.

2. El nombre i composició de les comissions de treball seran establerts per acord del plenari, a proposta de la presidència. Aquestes comissions estaran integrades per membre del Consell, altres entitats, ciutadans i ciutadanes involucrats i/o especialistes en els diferents temes objecte d’estudi.

3. Les comissions sectorials presentaran el resultat del seu estudi i informes a la Comissió Permanent, en cas que existeixi, la qual informarà oportunament el Plenari del Consell, en cas contrari informarà directament al Plenari.

4. Les comissions sectorials es reuniran les vegades que es cregui oportú.

5. Cada comissió sectorial escollirà entre els seus membres un president, que serà qui convocarà verbalment les sessions de cada comissió.

6. Les comissions sectorials podran constituir, també, subcomissions de treball, la funció de les qual serà vehicular les funcions pròpies en les àrees concretes per a les quals es constitueixin.

Article 14. El procediment de convocatòria i funcionament de les subcomissions de treball serà el mateix que el de les comissions sectorials.

Article 15. Com a forma de treball s’ha de procurar el consens. En cas de no haver-hi, s’han de votar i adoptar tots els acords mitjançant votació ordinària i per majoria simple dels vots i en cas d’empat decideix el vot de qualitat de la presidència. Atesa la naturalesa i funcions del CMMA i el caràcter consultiu dels informes, aquests reflectiran les diferents postures dels seus components, amb expressió numèrica del recolzament que tingui cadascuna d’elles.

Article 16. El secretari del CMMA recollirà els acords presos en el si del plenari en una acta, que s’ha d’aprovar a la reunió següent i serà inclosa en el llibre d’actes corresponent.

Article 17. Els informes que emanin del plenari del CMMA seran tramesos a l’Ajuntament a través del seu President.

Article 18. Les despeses de funcionament del CMMA es cobriran a càrrec a la partida de medi ambient que correspongui.

Article 19. La dissolució del CMMA requerirà acord del ple de l’ajuntament, acord que haurà d’ésser notificat a tots els seus membres per escrit.

Article 20. En tot allò no previst en aquests estatuts correspon al President del CMMA adoptar la decisió que consideri més adient d’acord amb els criteris generals que inspiren la creació d’aquest Consell, informant al Plenari en la següent sessió per a la seva ratificació i, si s’escau, proposant la corresponent modificació de la normativa.”

SEGON.- Sotmetre a informació pública el text dels estatuts pel termini de 30 dies, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions i reclamacions, mitjançant inserció dels anuncis corresponents al Butlletí oficial de la província, al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, al Diari El Punt i al tauler d’edictes de l’Ajuntament. El termini d’informació pública començarà a comptar des del dia de la publicació al BOP.

41



TERCER.- Concedir audiència a les entitats de la Vila, a l’efecte de presentació d’al·legacions i reclamacions, mitjançant la notificació dels presents acords i la tramesa d’una còpia del text íntegre dels estatuts. El termini de l’audiència serà de 30 dies a comptar des del següent a la data de recepció de la notificació.

QUART.- Disposar que, si no s’hi formula cap al·legació ni reclamació durant el termini d’informació pública i d’audiència als interessats, els estatuts que ara s’aproven inicialment, quedaran aprovats definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior i es procedirà directament a la publicació.

Pren la paraula la senyora Sílvia Tamayo Mata, tinenta d’alcalde de Medi Ambient, la qual explica que es planteja la creació del Consell Municipal de Medi Ambient. Des d’un principi, ha estat un objectiu prioritari de la Regidoria de Medi ambient la participació ciutadana i el consens en les decisions que es prenien. Per això, era un dels objectius principals la creació d’aquest Consell. Fa uns mesos ja van començar les reunions amb representants de diferents entitats, partits polítics i associacions veïnals per començar a elaborar els estatuts que avui es porten a la seva aprovació. En les primeres trobades es va començar a dissenyar com i quines eren els competència que s’havien d’atribuir al Consell. Es van presentar unes estatuts elaborats pel tècnic de Medi Ambient perquè tothom hi pogués fer les seves aportacions i el resultat és la proposta que avui es pretén aprovar. També van començar les trobades de la primera comissió de treball, que ha estat la de seguiment de la recollida selectiva. Hi ha diferents punts que voldria remarcar. Un és que tots els partits polítics, amb representació municipal o no, hi estan representats, ja que pensen que la problemàtica mediambiental els afecta a tots, independentment del color polític de cada un, encara que amb diferents punts de vista i per això mateix totes les aportacions han de ser benvingudes. El plenari del consell està obert a tothom, residents o no a Canet, encara que sense vot, però sí amb veu. Això vol dir que a títol individual, qualsevol ciutadà pot participar-hi. La principal eina com a forma de treball és el consens i té caràcter consultiu i d’assessorament, la qual cosa vol dir que la seva principal atribució és elevar recomanacions i propostes a la Regidoria i que les seves finalitats han de ser esdevenir un referent social per a la participació ambiental al municipi, afavorir que la política ambiental de l’Ajuntament s’adeqüi als interessos dels ciutadans i les ciutadanes, proposar iniciatives a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament i aportar elements per poder ajudar a fixar les prioritats pressupostàries i d’actuació a la vegada que assessorar la política mediambiental de l’Ajuntament.

Pren la paraula el senyor Francesc Martín Casares, regidor delegat de Participació ciutadana, el qual explica que en l’àmbit de la participació ciutadana és important la creació de lConsell Municipal de Medi Ambient i l’aporvació dels seus estatuts, que van ser esemenat i aprovats amb entitats i ciutadans i ciutadanes prèviament en una assemblea. Alguns dels objectius que es fixen en aquests estauts són, per exemple, servir com a òrgan consultiu d’assessorament de l’Ajuntament, així com d’instrument de participació i implicació de les persones, les entitats i les associacions en la gestió municipal del medi ambient, i en la millora de la qualitat de vida sota principis de desenvolupament sostenible. Acaba la seva intervenció dient que s’està treballant en la mateixa línia per configurar el Consell Municipal Escolar, juntament amb les AMPES i el cojunt de les escoles del poble, la qual cosa comportarà la potenciació de la participació ciutadana a tots els nivells. Aquesta és l’aposta de l’equip de govern, potenciar al màxim la participació que, a la pràctica vol dir, més democràcia.

42



Pren la paraula la senyora M. Assumpció Sánchez Salbanyà, regidora del grup municipal de la PIC, la qual explica que fa pocs dies va arribar a les seves mans l’esborrany provisional dels estatuts del Consell i ara tenen el definitiu i, tot i que han passat molt pocs dies entre un document i l’altre, hi ha algunes esmenes, sobretot pel que fa a les comissions sectorials o de treball, on no hi tenen res a dir. Ara bé, abans d’emetre el seu vot, demana a la senyora Tamayo que els aclareixi un parell de punts. En l’article 9, apartat b), article que fa referència a la composició del plenari, posa que aquest plenari estarà format per un representant de cadascun dels partits polítics amb representació al consistori. Un cop estudiat aquest article, demana que s’hi afegeixi que també hi haurà un representant de cada grup municipal o dels regidors no adscrits, en representació al consistori. També creuen que en la composició del plenari també hi hauria d’haver la figura del tècnic de Medi Ambient, amb veu i sense vot. Per últim, l’article 10 parla de la comissió permanent però no parla de la seva composició.

Pren la paraula la senyora Sílvia Tamayo Mata, la qual explica que pel que fa a la primera petició creu que no hi haurà cap problema a afegir el que demana la senyora Sánchez; en segon lloc, el tècnic de Medi Ambient consta dins del Consell com a secretari, i, per útlim, explica que la composició de la comissió permanent es decidirà dins del plenari i, evidentment, estarà formada per membres del plenari.

Pren la paruala la senyora M. Assumpció Sánchez Salbanya, la qual explica que el seu vot serà a favor.

12.- CANVI DEL REPRESENTANT MUNICIPAL AL CONSORCI PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS

Atès que el Ple de l’Ajuntament, en data 10 de juliol de 2003, va prendre l’acord de designar com a representants del municipi de Canet de Mar en el Consorci per al tractament de residus sòlids urbans els regidors la senyora Sílvia Tamayo Mata, com a titulat, i el senyor Rafel Dulsat Ortiz, com a suplent.

Atès que per motius d’organització consistorial la senyora Sílvia Tamayo Mata ha de deixar aquesta representació municipal, i convé designar un representant que la substitueixi en aquesta tasca, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Designar el senyor Francesc Martín Casares representant municipal en el consorci per al tractament de residus sòlids urbans en substitució de la senyora Sílvia Tamayo Mata.

SEGON.- Facultar l’alcalde president per tal de poder delegar puntualment en qualsevol regidor o funcionari l’anterior representació, en cas d’absència del seu titular.

43



TERCER.- Comunicar aquest acord al Consorci per al tractament de residus sòlids urbans i a la persona designada, per al seu coneixement i efectes.

Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, portaveu del grup municipal de la PIC, la qual explica que si el senyor alcalde considera que el senyor Francesc Martín Casares és un expert en residus, el seu grup no hi té cap inconvenient i, per tant, s’abstindran.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que no hi ha cap regidor que sigui expert en res perquè els regidors són membres de la societat civil i no se’ls demana que siguin experts en res i, com molt bé ha dit la senyora Ardil, la delegació de competències és una potestat de l’Alcaldia.

13.- ACORD DE MODIFICACIÓ DE LA TAXA FISCAL N. 37 PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DE SERVEIS A L’ESCOLA BRESSOL.

Atesa la necessitat de procedir a la modificació del quadro de tarifes de l’article 6è. de l’ordenança fiscal número 37 del preu públic per la prestació de serveis a l’escola pública Bressol en vers al curs 2055-2006.

Atès que el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals estableix en els seus articles 15 a 19 el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances fiscals reguladores dels tributs locals.

Atès que en el cas d’imposició de nous tributs, les Ordenances fiscals hauran d’aprovar-se simultàniament a l’adopció dels respectius acords d’imposició. Quant es modifiquen les Ordenances fiscals, els acords de modificació hauran de contenir la nova redacció de les normes afectades.

Així mateix la Disposició addicional quarta, apartat 3, de la nova Llei General Tributària, i l’article 12 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals possibiliten que les entitats locals adoptin l’aplicació de la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cada Entitat, previsió aquesta que justifica la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada, amb les modificacions que s’escaiguin, una Ordenança General redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Vista la memòria de l’Alcaldia, els informes de Secretaria i la Intervenció, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de l’ordenança fiscal número 37 del preu públic per la prestació de serveis a l’escola pública Bressol, el seu article 6è, quedant amb el redactat següent:

6.1 La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents:

Servei d’escola bressol Mensualitat per nen al mes 118,99€

44



Mensualitat per dos germans o bessons 178,49€ Mensualitat per tres germans o trigèmins 237,98€ Mensualitat família nombrosa 107.09€

Servei de permanències 1h extra al dia (mensual) 31,95€ ½ h extra al dia (mensual) 15,98€ Quota hora extra esporàdica 3,20€

Servei de menjador Preu per dia (inclou berenar) 5,65€ Preu per dia, menjar triturat 6,55€ Berenar normal 0,55€ Suplement berenar triturat 0,45€

SEGON.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, així com el text complet de les Ordenances fiscals modificades durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la província. Durant el període d’exposició pública de les Ordenances, els qui tinguin un interès directe, en els termes previstos a l’article 18 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.

TERCER.- Trametre al Departament de Governació de la Generalitat, els acords de modificació d’Ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals, un cop s’hagin aprovat definitivament, de conformitat amb allò que preveu l’article 2.) del Decret 94/1995, de 21 de febrer, d’assignació de funcions en matèria d’hisendes locals als Departaments de Governació i d’Economia i Finances.

Pren la paraula la senyora Sílvia Tamayo Mata, tinenta d’alcalde d’Educació i Infància, la qual explica que aquests són els preus públics del curs 2005-2006. Destaca que els serveis de l’escola no canvien i els serveis de permanència i els de menjador pugen el que puja l’IPC,. En un principi, no tenien previst aprovar els preus de menjador perquè encara no havia sortit el Decret de la Generalitat que els regula; finalment, s’han pogut introduir perquè el decret es va publicar fa un parell de dies. Per acabar, explica que per continuar la línia d’oferir un millor servei, aquest curs, possiblement a principi de curs, el Palauet tindrà cuina pròpia.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que el seu grup sempre és conseqüent amb el que diu i, per tant, el seu vot serà favorable, ja que sempre han dit que si es manté el mateix preu, o com a molt la pujada de preus és deguda a l’increment de l’IPC i els preus estan dins de la Llei, no tenen cap inconvenient a fer-ho així.

45



14.- APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ CORRESPONENT A L’EXERCICI 2004

Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2004 es van sotmetre a informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual va emetre el seu dictamen previ aprovador en data 1 de juny de 2005. Exposat el Compte General, al públic, en el Butlletí Oficial de la Província núm. 135 de data 7 de juny de 2005, pel període reglamentari i, no se’n varen formular reclamacions, al·legacions ni observacions.

Com que s’han complert totes les tramitacions legals que determinen els articles 208 al 212 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, de conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER. Aprovar definitivament els estats i comptes anuals corresponents als pressupostos de l’Ajuntament de Canet de Mar i de l’OA Ràdio Canet de l’exercici 2004, integrats pels següents estats bàsics i també respecte de la a documentació complementària integrada pels justificants dels estats i comptes anuals i pels annexos següents:

A) Respecte al Pressupost de despeses:

1- Exercici en curs: Ajuntament de Canet OA Ràdio Canet Pressupost inicial de despeses: Modificacions de despeses: Pressupost definitiu de despeses: Obligacions reconegudes: Pagaments realitzats: Pagaments líquids: Obligacions pendents de pagament:

11.353.415,15 € 9.935.604,59 €

21.289.019,74 € 13.470.084,10 € 10.760.776,79 € 10.751.852,00 €

2.718.232,10 €

89.145,10 € 5.384,08 €

94.529,18 € 80.005,13 € 77.573,13 € 77.573,13 €

2.432,00 €

2- Exercicis tancats: Ajuntament de Canet OA Ràdio Canet Obligacions reconegudes netes Pagaments ordenats Pagaments realitzats Ordres de pagament pendents

2.129.029,10 € 2.739.245,05 € 2.312.095,64 €

427.149,41 €

2.262,62 € 2.262,62 € 1.903,48 €

359,14 €

B) Respecte al Pressupost d’ingressos:

1- Exercici en curs: Ajuntament de Canet OA Ràdio Canet Pressupost inicial d'ingressos: Modificacions d'ingressos: Pressupost definitiu d'ingressos: Drets reconeguts: Ingressos realitzats: Devolució ingressos: Recaptació líquida Drets pendents de cobrament:

11.353.415,15 € 13.963.662,64 € 25.317.077,79 € 12.483.739,45 € 11.915.045,05 €

359.560,59 € 11.555.484,46 €

928.254,99 €

89.145,10 € 5.384,08 €

94.529,18 € 82.851,42 € 78.941,40 €

63,11 € 78.878,29 € 3.973,13 €

46



2- Exercicis tancats: Ajuntament de Canet OA Ràdio Canet Drets reconeguts totals Drets recaptats Baixes per insolvència Drets pendents de cobrament

2.909.630,30 € 1.122.554,17 €

45.726,36 € 1.741.349,77 €

6.713,82 € - € - €

6.713,82 €

C) Resultat pressupostari de l’exercici: Ajuntament de Canet OA Ràdio Canet + Drets reconeguts nets............................... - Obligacions reconegudes netes...........

12.483.739,45 € 13.470.084,10 €

82.851,42 € 80.005,13 €

RESULTARI PRESSUPOSTARI - Desviacions positives de finançament + Desviacions negatives de finançament + Desp.finan. Romanents Líq.de tresoreria + Resultat d'operacions comercials

- 986.344,65 € 560.209,68 €

1.286.749,16 € - € - €

2.846,29 €

5.384,08 €

RESULTARI PRESSUPOSTARI AJUSTAT: - 259.805,17 € 8.230,37 €

D) Romanents de crèdit: Respecte de l’Ajuntament de Canet de Mar, el total de romanents de crèdit ascendeix a un total de 813.816,74€. Incorporació obligatòria (art.163.3 TRLRHL): 813.816,73€. Incorporació voluntària (art. 163.1 TRLRHL): Cap, al tenir R.Tr. Negatiu. Respecte de l’OOAA Ràdio Canet s’obté una romanent de crèdit per import de 6.309,73€ que és d’incorporació voluntària.

E) Romanent de tresoreria: El romanent de tresoreria, segons l’estat financer que figura a continuació:

Ajuntament de Canet OA Ràdio Canet (a) + DEUTORS PENDENTS COBRAMENT FINAL D'EXERCICI De pressupostos d'ingressos. Exercici corrents De pressupostos d'ingressos. Exercicis tancats D'operacions comercials D'altres operacions no pressupostàries - Saldos de dubtós cobrament - Ingressos realitzats pedents d'aplicació definitiva

(b) - CREDITORS PENDENTS PAGAMENT FINAL D'EXERCICI De pressupost de despeses. Exercici en curs De pressupost de despeses. Pressupostos tancats De pressupost d'ingressos D'operacions comercials D'altres operacions no pressupostàries - Pagaments realitzats pendents d'aplicació definitiva (c) + FONS LÍQUIDS DE TRESORERIA FINALS D'EXERCICI

1.588.252,53 € 928.254,99 €

1.741.349,77 € - €

169.039,35 € 1.153.800,73 €

96.590,85 €

7.006.414,70 € 2.718.232,10 € 1.142.388,51 €

88.661,24 € - €

3.057.132,85 € - €

1.582.387,27 €

7.802,76 € 3.973,13 € 6.713,82 €

- €

2.884,19 €

- €

7.753,50 € 2.432,00 €

359,14 € - € - €

4.962,36 € - €

6.260,47 € (d) ROMANENT LÍQUID DE TRESORERIA (a-b+c): - 3.835.774,90 € 6.309,73 € (e) - R.TRESORERIA AMB FINAN. AFECTAT 813.816,74 € - € (f) ROMAN.TRESORERIA DESPESES GENERALS (d-e) - 4.649.591,64 € 6.309,73 €

- De conformitat amb els articles 191.2 de la RDL 02/2004, de 5

de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora

47



de les Hisendes Locals, i article 101.1 del RD 500/1990, de 20 d’abril, pel que es desenvolupa el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1998, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, així com la regla 341.1. de l’Ordre de 17 de juliol de 1990, per la qual s’aprova l’Instrucció de Comptabilitat per l’Administració Local, es preveu que per quantificar el romanent de tresoreria s’han de deduir els drets pendents de cobrament que es considerin de difícil o impossible recaptació. El pendent de cobrament s’ha minorat, en concepte de dubtós cobrament en 1.153.800,73 € respecte de l’Ajuntament de Canet de Mar i per import de 2.884,19€ respecte de l’OA Ràdio Canet de Mar. Per la determinació d’aquesta quantia s’ha tingut en compte l’antiguitat dels deutes, el seu import, la naturalesa dels recursos, i els percentatges de recaptació tant en executiva com en voluntària. En qualsevol cas això no implicaria l’anul·lació del dret reconegut ni produirà la seva baixa. Els percentatges que s’han aplicat són els criteris mínims suggerits per la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Ajuntament Canet de Mar OA Ràdio Canet de Mar

Exercici antiguitat

Pendents de cobrament liquidació

(*) Percentatge de morositat

Import de dubtós

cobrament

Pendents de cobrament liquidació

(*) Percentatge de morositat

Import de dubtós

cobrament

Exercici 1999 i anteriors 253.187,47 € 100,00% 253.187,47 € - € 100,00% - € Exercici 2000 204.937,00 € 100,00% 204.937,00 € - € 100,00% - € Exercici 2001 630.213,77 € 80,00% 504.171,02 € - € 80,00% - € Exercici 2002 188.563,04 € 40,00% 75.425,22 € 6.713,82 € 40,00% 2.685,53 € Exercici 2003 464.448,49 € 15,00% 69.667,27 € - € 15,00% - €

Total exercicis tancats 1.741.349,77 € 1.107.387,98 € 6.713,82 € 2.685,53 € Exercici 2004 928.254,99 € 5,00% 46.412,75 € 3.973,13 € 5,00% 198,66 €

TOTAL PROVISIÓ 2.669.604,76 € 1.153.800,73 € 10.686,95 € 2.884,19 €

S’han considerat com a ingressos afectats a l’empara del que disposa l’article 163.3 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en les següents obres resultants del programa informàtic:

G/I Aplicació Obra Projecte Import G 10-111-64007 Catàleg edificis 2004 2 INVER 31 21.027,12€ G 10-111-64008 Projecte façana litoral 2004 2 INVER 32 54.091,08€ G 10-111-68700 Obres Conveni DPTOP Odeon 2004 2 INVER 35 204.493,50€ G 20-121-62500 Mobiliari I estris Adm. Gral. 2003 2 INVER 13 4.411,68€ G 20-121-62507 Mobiliari Adm. Gral. 2004 2004 2 INVER 24 11.321,79€ G 20-121-62600 Equips processos informació 2003 2 INVER 24 99,66€ G 20-121-62604 Equips processos informació. 04 2004 2 INVER 26 11.127,09€ G 30-222-62302 Generador elèctric policia local 2004 2 INVER 16 16.010,12€ G 30-222-62600 Equips procés informació Ad.Gral. 2004 2 INVER 25 8.832,15€ G 30-222-63310 Senyalització viària 2004 2 INVER 30 5.209,74€ G 30-432-61011 Urbanitz. UA-7 Polígon industrial.2004 2004 2 INVER 2 822.101,61€ G 30-432-61011 Urbanitz. UA-7 Polígon industrial.2003 2003 2 INVER 1 2.186.280,93€ G 30-432-61011 Urbanitz. UA-7 Polígon industrial.2003 2003 2 INVER 1 474.655,70€ G 30-432-62000 Enderroc el Corral 2003 2 INVER 33 672,42€ G 30-432-62000 Enderroc el Corral 2003 2 INVER 33 380,38€

48



G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G

30-432-62208 30-432-62212 30432-64003 30-432-64009 30-432-64010 30-511-60100 30-511-61003 30-511-61007 30-511-61047 30-511-61019 30-511-61101 30-511-61101 30-511-63301 30-511-68000 30-611-61018 40-422-62205 40-451-62206 40-451-62207 40-452-62301 40-521-62500 50-222-62400 50-222-62503 50-422-62213 50-422-62214 50-442-62200 60-622-62605 70-452-62210 70-452-62215 70-452-62506 90-443-62303 90-511-61013 90-511-61020 90-511-61021 90511-61023 90-511-61102 90-511-62402 90-511-62500 90-511-63302

Manteniment edificis municipals Teatre Odeon Redacció projectes obres.2003 Aixecaments topogràfics 2004 Redacció projectes obres.2004 Inversions infraestructura.2002 Urba. Doctor Manresa Urb. R.S. Domenèc. Puosc 2001.2ªfase Arrenjament clavegueram. Enjardinament Can Salat Busquest Inver. Infrastructura. Parcs Jardins Inver. Infrastructura. Parcs Jardins Enllumenat Darcel.2003 Quotes urbanístiques. D. Manresa Urb. Riera Buscarons i Gavarra.2003 Escola Bressol. 3ªfase. 2003 Goteres biblioteca Obres cultura Adequació envelat Plafons informatius i marcador Material transport policia local Mobiliari policia local Obres centres ensenyament. 2004 Escola bressol. 4ª fase. 2004 Obres millora serveis tècnics 2002 Mobiliari informàtica. P. Econòmica 04 Obres instal·lacions esportives.2002 Obres instal·lacions esportives.2004 Mobiliari esportius Màquina servei cementiri Quotes urb. UA6 Pares Missioners Urb. Rda. Doctor Manresa Urbanització Riera Buscarons 2004 Arranjament carrers 2004 Parcs I jardins 2004 Vehicles transports serveis Material brigada obres.2004 Enllumenat Darcel 2004

2003 2 INVER 8 2003 2 INVER 32 2003 2 INVER 27 2004 2 INVER 33 2004 2 INVER 34 2002 2 INVER 41 2002 2 INVER 4 2002 2 INVER 32 2003 2 INVER 4 2003 2 INVER 31 2002 2 INVER 5 2002 2 INVER 5 2003 2 INVER 25 2003 2 INVER 30 2003 2 INVER 5 2003 2 INVER 9 2004 2 INVER 9 2004 2 INVER 10 2003 2 INVER 35 2004 2 INVER 22 2002 2 INVER 15 2003 2 INVER 17 2004 2 INVER 12 2004 2 INVER 14 2004 2 INVER 8 2004 2 INVER 27 2002 2 INVER 11 2004 2 INVER 15 2004 2 INVER 23 2004 2 INVER 17 2004 2 INVER 3 2004 2 INVER 4 2004 2 INVER 5 2004 2 INVER 6 2004 2 INVER 7 2004 2 INVER 19 2004 2 INVER 21 2004 2 INVER 29

403,69€ 97.074,73€

3.092,40€ 5.741,32€

10.142,52€ 115.446,08€ 13.089,77€

1.103,32€ 16.588,70€ 50.305,49€ 22.275,88€

9.180,09€ 1.104,19€

34.598,29€ 115.284,31€

7.197,94€ 36.060,72€

363,47€ 2.299,16€

11.220,14€ 3.022,68€

480,98€ 39.295,38€ 16.784,66€ 33.964,65€

7.067,39€ 289,04€

39.843,58€ 945,64€

11.035,42€ 81.970,00€

116.000,00€ 525.172,79€ 51.081,97€ 45.957,27€

5.217,19€ 1.652,78€

37.680,87€ I 39801 Enjardinament UA9 Canet Park SA 2004 2 INVER 7 19,943.72€ I 39900 Quotes urb. Polígon industrial. 2003 2003 2 INVER 1 2,186,280.93€ I 39900 Quotes urb. Polígon industrial. 2004 2004 2 INVER 2 739,891.45€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 33 5,741.32€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 23 645.64€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 22 11,220.14€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 24 11,321.79€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 21 1,652.78€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 15 39,843.58€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 14 16,784.66€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 10 363.47€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 8 33,964.65€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 7 26,013.55€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 6 51,081.97€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 5 193,342.25€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 19 5,217.19€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 12 39,295.38€

49



I 61000 Alienació de patrimoni 2003 2 INVER 33 0.30€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 16 16,010.12€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 9 36,060.72€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 4 116,000.00€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 2 82,210.16€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 34 10,142.52€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 31 21,027.12€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 30 5,209.74€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 29 37,680.87€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 27 7,064.39€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 26 11,127.09€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 25 8,832.15€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 17 11,035.42€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 3 81,970.00€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 32 54,091.08€ I 61000 Alienació de patrimoni 2004 2 INVER 35 204,493.50€ I 75504 Subv. PUOSC 04 Riera Buscarons 2004 2 INVER 5 184,298.49€ I 75505 Sub. Departament Comerç . Riera Buscarons 2004 2 INVER 5 55,382.81€ I 75509 Subv. Incasòl Enjardinament Can Salat 2003 2 INVER 31 50,305.49€ I 76105 Subv. DIBA Teatre Odeón 2003 2 INVER 32 97,074.73€ I 79001 Subv. FEDER. Riera Buscarons i Gavarra 2004 2 INVER 5 92,149.24€ I 87002 Aplicació finançament afectat crèdits 813,816.73€ I 91702 Préstecs llarg termini obres inversió 2002 2 INVER 5 9,180.09€ I 91702 Préstecs llarg termini obres inversió 2003 2 INVER 33 380.08€ I 91702 Préstecs llarg termini obres inversió 2003 2 INVER 35 2,299.16€

SEGON.- Rendir els esmentats comptes de la corporació, esdevinguts com a resultat de l’exercici econòmic 2004 a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que determinen els articles esmentats en la seva part expositiva.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que el compte general és el reflex de l’estat de salut econòmic, financer i patrimonial d’una entitat. En aquest cas, del compte de l’Ajuntament vol remarcar que aquest balanç té uns aspectes positius i uns altres de negatius. En primer lloc, vol remarcar l’endeutament. L’any 2003 estava en un 62,14 % del passiu total, i l’any 2004 en un 44,24 %. Això vol dir que hi ha hagut una rebaixa de l’endeutament del 17,9 %. Un altre aspecte positiu és l’increment que hi ha hagut en el patrimoni, passant de 4,5 milions d’euros a 7,6 milions d’euros, la qual cosa vol dir que l’Ajuntament té més solidesa. Per altra banda, es pot assenyalar que la partida de deutors ha disminuït, la qual cosa marca un eficiència més gran en el cobrament. Un altre aspecte positiu és l’increment que hi ha hagut a la tresoreria i l’increment de resultats en 1.804.000 euros, quan al 2003 només havia estat de 45.000 euros. Com a aspectes negatius destaca que s’ha produït una disminució del fons de maniobra, de capacitat per fer front als deutes. La solució per aquest punt és passar deute de curt a llarg termini.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers Petitbó, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que va estar a les reunions de la comissió de comptes i considera que l’Ajuntament és un malalt molt feble, però confia que amb la gestió del senyor regidor d’Hisenda millorarà el seu estat i, per tant, el seu grup no té cap inconvenient a votar a favor en aquest punt, tot i els punts desfavorables que hi han trobat.

50



15.- EXAMEN I APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE SUPLEMENT DE CRÈDIT I CRÈDIT EXTRAORDINARI 4/2005

Per poder atendre el pagament de les obligacions que es detallen a continuació, per a les quals no hi ha consignació en el pressupost ordinari actual, es necessita tramitar l’oportú expedient conjunt de suplement de crèdit i crèdit extraordinari a finançar-se per mitjà de majors ingressos i transferències entre partides de despeses que com annex I es detallen.

Considerant que s’han emès informes favorables pel secretari i interventor.

D’acord amb els articles 180 i 162 del TRLRHL que estableixen que es pot generar crèdit en els estats de despeses dels pressupostos, en la forma que reglamentàriament s’estableixi, els ingressos de naturalesa no tributària.

Vistes les Bases d’Execució del pressupost de l’any 2005 aprovat per el Ple de l’Ajuntament en sessió de data 17 de febrer de 2005 i tenint en compte allò que disposa l’article 177 del RDL 02/2005, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

De conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Aprovar l’esmentat expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari número 4/2005, a finançar-se mitjançant majors ingressos sobre el previstos i transferències entre partides del pressupost de despeses, en conceptes del pressupost vigent i que es tramiti d’acord amb les Bases d’Execució del Pressupost. Mantenint-se l’equilibri del pressupost, tal com exigeix l’article 16.2 del RD 500/1990, de 20 d’abril segons detall de l’annex I.

SEGON.- Que l’expedient de modificació de crèdits núm. 4/2005 que s’aprova sigui exposat al públic per un termini de quinze dies hàbils, previ anunci en el Butlletí Oficial de la Província i al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament, durant el qual els interessats podran examinar-lo i presentar reclamacions davant del Ple, en compliment del que disposen els articles 177.2 en relació amb l’article 169.1 del RDL 02/2005, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i l’article 38.2 en relació amb l’article 20.1 del RD 500/1990, de 20 d’abril.

TERCER.- En cas de no presentar-se reclamacions, es mantindrà l’acord, en cas contrari, el Ple disposarà del termini d’un mes, comptat des de la finalització del període d’exposició pública, per resoldre-les.

QUART.- Aquest expedient una vegada aprovar en ferm, es deurà d’introduir en la comptabilitat de l’Ajuntament de Canet de Mar amb els ajustaments derivats de l’esmentat expedient, sense perjudici de les modificacions en les codificacions de les

51



partides a conseqüència de coincidències amb partides existents i variacions de la codificació orgànica.

CINQUÈ.- Restant el Pressupost General vigent, any 2005, resumit per capítols com segueix amb les incorporacions que s’han assenyalat en el punt primer:

Cap. Denominació Pressupost

Inicial Modificacions

Exercici Modificació 4/2005 Pressupost

Definitiu Ingressos Augment Disminució 1 Impostos directes 2 Impostos indirectes 3 Taxes i altres ingressos 4 Transferències corrents 5 Ingressos patrimonials 6 Alienació d'inversions reals 7 Transferències de capital 8 Variació actius financers 9 Passius financers

3.778.778,38 626.061,18

2.298.693,32 2.637.026,68

127.402,42 0,00

89.935,0218.030,36

0,00

2.946.116,10

1.139.746,55 479.210,76 813.816,73

4.661.450,97

77.026,03

78.740,60 57.012,43

173.144,49

3.855.804,41 626.061,18

5.323.550,02 2.694.039,11

127.402,42 1.139.746,55

742.290,27 831.847,09

4.661.450,97 Total d'ingressos € 9.575.927,36 10.040.341,11 385.923,55 0,00 20.002.192,02

Despeses 1 Despeses de personal 2 Despeses de béns corrents 3 Despeses financeres 4 Transferències corrents 6 Inversions reals 7 Transferències de capital 8 Actius financers 9 Passius financers

4.449.185,95 3.143.446,36

238.414,56 722.880,95

0,0018.030,63

246.902,50 757.066,41

5.390.749,47

276.453,50

261.000,55

63.674,44

87.856,06

4.449.185,95 3.419.899,86

174.740,12 722.880,95

5.563.893,96 18.030,63

246.902,50 757.066,41

Total de despeses € 9.575.927,36 5.390.749,47 537.454,05 151.530,50 15.352.600,38

Diferència 0,00 -4.649.591,64 -4.649.591,64

52



Partida Concepte Pressupost inicial

Augments

Pressupost definitiu

Suplements de crèdit 22100-431-90 Subministrament llum elèctrica 192.200,00 € 35.000,00 € 227.200,00 € 22700-422-50 Treballs neteja CEIP Misericordia 60.606,00 € 20.000,00 € 80.606,00 € 21200-622-60 Edificis i altres constr. Plaça Mercat 11.407,35 € 5.700,00 € 17.107,35 € 21200-121-20 Edificis i altres constr. Administració Gral. 9.988,80 € 23.000,00 € 32.988,80 € 21200-222-30 Edificis i altres constr. Policia local 3.848,00 € 12.000,00 € 15.848,00 € 22603-121-20 Serveis jurídics 20.000,00 € 53.800,00 € 73.800,00 € 22609-622-60 Cursos per aturats 1,00 € 5.999,00 € 6.000,00 € 22701-222-30 Servei de grua 15.873,00 € 17.500,00 € 33.373,00 € 22707-442-50 Neteja viària i recollida deixalles CESPA 1.033.412,48 € 82.151,17 € 1.115.563,65 € 22714-442-50 Manteniment parcs i jardins Tahler 341.702,85 € 21.303,33 € 363.006,18 € 62206-451-40 Reparació casa museu Domènech Montaner 36.060,72 € 173.144,49 € 209.205,21 € 62213-422-50 Obres centres ensenyament. 39.295,38 € 60.000,00 € 99.295,38 € 62215-452-70 Instal·lacions esportives 39.843,58 € 5.700,00 € 45.543,58 € 62604-121-20 Equips informació. Ad. General 11.127,09 € 3.000,00 € 14.127,09 €

Subtotal 518.297,99 € Crèdit extraordinari 62500-451-40 Geganters. Any 2005 0,00 € 7.395,00 € 7.395,00 € 62304-222-30 Equipaments policia local 0,00 € 11.761,06 € 11.761,06 €

Subtotal 19.156,06 € Total 537.454,05 €

ANNEX I

Finançament

Partida

Concepte Pressupost inicial Augments Pressupost definitiu

A.- Majors ingressos sobre els previstos 11201 IBI Urbana 2.387.725,11 € 77.026,03 € 2.464.751,14 € 32105 Platges 1,00 € 10.616,68 € 10.617,68 € 32202 Aprofitament Amena 21.000,00 € 39.187,20 € 60.187,20 € 39102 Sancions administratives 6.000,00 € 19.026,05 € 25.026,05 € 39904 Altres ingressos 12.000,00 € 9.910,67 € 21.910,67 € 45503 Fons Cooperació de Catalunya 43.076,43 € 51.013,43 € 94.089,86 € 45506 Subvenció cursos aturats 1,00 € 5.999,00 € 6.000,00 € 76108 Subvenció DIBA. Coberta casa museu 0,00 € 173.144,49 € 173.144,49 €

Subtotal 385.923,55 € Pressupost inicial Disminució Pressupost

definitiu B.- Baixes partides de despeses 31000-011-20 Interessos préstecs 178.414,56 € 63.674,44 € 114.740,12 € 61011-432-30 Urbanització UA7 Polígon Industrial 3.483.038,24 € 73.095,00 € 3.409.943,24 € 62302-222-30 Generador elèctric policia local 16.010,12 € 352,38 € 15.657,74 € 62400-222-50 Material transport policia local 3.022,68 € 3.022,68 € 0,00 €62503-222-50 Mobiliari policia local 480,98 € 480,98 € 0,00 €62507-121-20 Mobiliari administració general 11.321,79 € 3.000,00 € 8.321,79 € 62600-222-30 Equips processos informació. Policia local 8.832,15 € 6.705,82 € 2.126,33 € 63310-222-30 Senyalització viària 5.209,74 € 1.199,20 € 4.010,54 €

Subtotal 151.530,50 € TOTAL DESPESES 537.454,05 € TOTAL INGRESSOS 537.454,05 € Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que aquesta modificació representa un increment del pressupost de 537.000 euros, un 3,5 %. En despesa corrent es produeix un increment per desviació entre el previst i el real dels nous contractes de neteja i recollida de deixalles. En segon lloc, es recull també una desviació en consum elèctric. En tercer lloc, es recull la necessitat d’incloure les factures per serveis jurídics corresponent a despeses ocasionades pels contenciosos que l’Ajuntament ha hagut de patir, sobretot pels afers de Caprabo i el senyor Celaya. En quart lloc, s’ha inclòs al pressupost el servei de grua. Pel que fa a inversions, s’afegeix una reparació de la Casa museu Domènech i Montaner, millores en la instal·lació elèctrica de l’escola Misericòrdia, millores en les instal·lacions esportives, concretament al camp de futbol, i unes adquisicions d’equipaments informàtics. Aquest increment de despeses i d’inversions es compensen, d’una part

53



amb majors ingressos, per exemple, pel que fa a la Casa museu, en la seva totalitat es finança amb una subvenció, es produeix un increment en la recepció de fons de cooperació de Catalunya i es produeix un increment per altres ingressos per recaptació de tributs. Per altra banda, s’ha compensat amb una baixa per despeses, hi ha hagut una desviació positiva en el cost de la urbanització del sector UA7 i en interessos de préstecs.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que el seu grup sempre ha dit que les modificacions s’han de jutjar pel contingut i no per les paraules. Algunes partides són coherents i d’altres consideren que es podrien haver solucionat d’una altra manera. Demana als regidors de Serveis i de Medi Ambient que expliquin per què hi ha un augment d’un 70 % en la partida pressupostària del servei de neteja. També pregunta per què hi ha un augment de 17.500 euros en la partida del servei de grua i demana que respongui el responsable de l’Àrea de Seguretat Ciutadana. Per últim, també demana que expliquin per què per als geganters, per als quals no hi havia res pressupostat, ara tenen una partida amb 7.300 euros.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, el qual explica que després de fer el pressupost de neteja s’ha hagut d’adequar el contracte a la nova realitat, tant de neteja com d’escombraries i aquests contractes, amb la nova situació que té el municipi han produït una desviació.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual explica que aquesta argumentació no els és suficient, ja que els augments són molt significatiu i per això demana que el regidor responsable de l’Àrea expliqui per què.

Pren la paraula el senyor Gregori, el qual explica que el servei de neteja es pot recollir de dues maneres diferents en el pressupost; es pot recollir com a neteja en general o per edificis en concret. Primer en el pressupost es va calcular d’una manera i ara s’ha fet de l’altra i això ha produït que el pressupost inicial d’algunes partides sigui poc adient.

Pren la paraula el senyor interventor, el qual explica que l’augment de la partida del servei de grua ve donat perquè el pressupost del 2005 es va fer en funció de les consignacions de l’any 2004 per complir el pla de sanejament, que era increment zero. En formalitzar-se un nou contracte amb el servei de grua d’Arenys s’ha hagut d’imposar l’import del nou contracte.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual demana una breu explicació d’aquest nou contracte del servei de grua.

Pren la paraula la senyora Ibis Puig Valls, tinenta d’alcalde de Seguretat Ciutadana, la qual explica que pensa que al Ple es ve a dir la intenció de vot dels temes que prèviament s’han anat a consultar a l’Ajuntament. Espera que el senyor Serra haurà anat a l’Ajuntament a consultar i a agafar tota la informació que li calia per venir al Ple. El que és evident és que ara, sense la presència del tècnic competent en la matèria, la informació completa no se li pot donar. De tota manera, si vol, a partir de demà pot demanar cita i se li explicarà tot amb detall.

54



Pren la paraula el senyor Gregori, el qual explica que l’increment de 7.300 euros destinats als geganters és producte d’un conveni que es va signar l’any passat que s’ha reflectit ara en el pressupost.

Pren la paraula el senyor Serra, el qual explica que, després d’aquests aclariments, no acaben de veure clara aquesta modificació, però com que no són gent de posar pals a les rodes, el seu grup s’abstindrà, abstenció que té el sentit d’anar en compte i de vigilar la salut del malalt.

16.- EXAMEN I APROVACIÓ DE L’EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDIT 1/2005. OA RÀDIO CANET DE MAR.

Per poder atendre el pagament de les obligacions que es detallen a continuació, per a les quals la consignació és insuficient en el pressupost ordinari actual, es necessita tramitar l’oportú expedient conjunt de suplement de crèdit a finançar-se per mitjà de transferències entre partides de despeses que com annex I es detallen.

Considerant que s’han emès informes favorables pel secretari i interventor.

D’acord amb els articles 180 i 162 del TRLRHL que estableixen que es pot generar crèdit en els estats de despeses dels pressupostos, en la forma que reglamentàriament s’estableixi, els ingressos de naturalesa no tributària.

Vistes les Bases d’Execució del pressupost de l’any 2005 aprovat per el Ple de l’Ajuntament en sessió de data 26 de maig de 2005 i tenint en compte allò que disposa l’article 177 del RDL 02/2005, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- Aprovar l’esmentat expedient de suplement de crèdit número 1/2005 de l’OA. Ràdio Canet de Mar, a finançar-se mitjançant transferències entre partides del pressupost de despeses, en conceptes del pressupost vigent i que es tramiti d’acord amb les Bases d’Execució del Pressupost. Mantenint-se l’equilibri del pressupost, tal com exigeix l’article 16.2 del RD 500/1990, de 20 d’abril segons detall de l’annex I.

SEGON.- Que l’expedient de modificació de crèdits núm. 1/2005 que s’aprova sigui exposat al públic per un termini de quinze dies hàbils, previ anunci en el Butlletí Oficial de la Província i al Tauler d’Edictes de l’Ajuntament, durant el qual els interessats podran examinar-lo i presentar reclamacions davant del Ple, en compliment del que disposen els articles 177.2 en relació amb l’article 169.1 del RDL 02/2005, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i l’article 38.2 en relació amb l’article 20.1 del RD 500/1990, de 20 d’abril.

TERCER.- En cas de no presentar-se reclamacions, es mantindrà l’acord, en cas contrari, el Ple disposarà del termini d’un mes, comptat des de la finalització del període d’exposició pública, per resoldre-les.

55



QUART.- Aquest expedient una vegada aprovar en ferm, es deurà d’introduir en la comptabilitat de l’Ajuntament de Canet de Mar amb els ajustaments derivats de l’esmentat expedient, sense perjudici de les modificacions en les codificacions de les partides a conseqüència de coincidències amb partides existents i variacions de la codificació orgànica.

CINQUÈ.- Restant el Pressupost General vigent, any 2005, resumit per capítols com segueix amb les incorporacions que s’han assenyalat en el punt primer:

Cap. Denominació Pressupost

Inicial Modificacions

Exercici Modificació 1/2005 Pressupost

Definitiu Ingressos Augment Disminució 1 Impostos directes 2 Impostos indirectes 3 Taxes i altres ingressos 4 Transferències corrents 5 Ingressos patrimonials 6 Alienació d'inversions reals 7 Transferències de capital 8 Variació actius financers 9 Passius financers

0,000,000,00

90.690,30180,30

0,000,000,000,00

0,000,000,00

90.690,30180,30

0,000,000,000,00

Total d'ingressos € 90.870,60 0,00 0,00 0,00 90.870,60 Despeses

1 Despeses de personal 2 Despeses de béns corrents 3 Despeses financeres 4 Transferències corrents 6 Inversions reals 7 Transferències de capital 8 Actius financers 9 Passius financers

45.023,785.908,82

80,0038.358,00

1.500,000,000,000,00

5.000,00

2.500,00

7.500,00

45.023,7810.908,82

80,0030.858,00

4.000,000,000,000,00

Total de despeses € 90.870,60 0,00 7.500,00 7.500,00 90.870,60

Annex I:

Les partides del Pressupost de despeses de l’OA Ràdio Canet de Mar a les quals afecta l’expedient són les següents:

56



ANNEX I Partida Concepte Pressupost

inicial

Augments Pressupost definitiu

Suplements de crèdit 22600-121-20 Despeses diverses 2.535,02 € 5.000,00 € 7.535,02 € 62600-121-10 Equips informàtics 1.000,00 € 2.500,00 € 3.500,00 € Subtotal 7.500,00 € Total 7.500,00 €

Finançament

Partida

Concepte Pressupost

inicial

Augments Pressupost definitiu

A.- Majors ingressos sobre els previstos. Subtotal 0,00 € Pressupost

inicial

Disminució Pressupost definitiu

B.- Baixes partides de despeses 10-121-48900 Transferències corrents 38.358,00 € 7.500,00 € 45.858,00 €

Subtotal 7.500,00 € TOTAL 7.500,00 €

TOTAL DESPESES 0,00 € 7.500,00 €

TOTAL INGRESSOS 0,00 € 7.500,00 € Diferència 0,00 € 0,00 €

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que el pressupost total no canvia, només es produeix l’assignació de més recursos a unes partides de despesa corrent i inversions que es compensen amb la reducció de la partida de transferències corrents.

Pren la paraula el senyor Pere Serra colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que el seu vot serà favorable.

17.- APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA DE SANEJAMENT ECONOMIC- FINANCER DE L’AJUNTAMENT DE CANET DE MAR. ANUALITATS 2004-2007

Atès que en data 2 de desembre de 2004 va aprovar-se inicialment el pla de sanejament de l’Ajuntament de Canet de Mar durant el període de 2004-2007.

Ateses les modificacions del pla com a conseqüència de l’aprovació del pressupost de l’any 2005 i de les modificacions de crèdit número 1/2005 relativa a la incorporació obligatòria del romanent positiu de tresoreria afectat a obres d’inversió en la liquidació de l’exercici 2004 per un import de 813.816,73€ (art. 182.3r. del TRLRHL) més la resta de finançament extern; resultant-ne un import total de 5.390.749,47€ en el capítol 6è d’obres; i la modificació de crèdit 2/2005 relativa a la incorporació del romanent tresoreria negatiu de l’exercici 2004 per un import total de 4.649.591,64€.

Atesa la modificació de crèdit 4/2005 i en compliment del que determina l’article 193.2 del RD 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el TRLRHL.

57



Atès de conformitat amb l’article 22.1 de la LGEP s’estableix la obligatorietat de corregir situacions de desequilibri economicfinancer al indicar que les entitats locals que no hagin aconseguit l’objectiu de estabilitat pressupostària previst a l’article 19 de la mateixa llei vindran obligades a elaborar en el termini de tres mesos següents a l’aprovació o liquidació del pressupost en situació de desequilibri d’un pla econòmic financer a mitjà termini per la correcció del desequilibri produït, essent aquest pla aprovat per part del ple de la corporació.

De conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

PRIMER.- Aprovar la modificació del pla de sanejament econòmicfinancer de l’Ajuntament de Canet de Mar segons els annexos I_II respecte dels model PR_0 i PR_3 que s’acompanya, a fi de donar compliment al que disposa l’article 22.1 de la Llei de Estabilitat Pressupostaria com a conseqüència de la MC 4 de l’any 2005.

SEGON.- Donar trasllat del Pla de sanejament que implica un escenari de consolidació pressupostària a 3 anys a la Direcció General de Política Financera (Departament d’Economia i Finances) per la seva aprovació a l’empara del que disposa l’Ordre de 2 de juny de 2003.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que com a conseqüència de la modificació de crèdit anteriorment aprovada, el pla de sanejament s’ha d’adaptar al nou pressupost. L’evolució del pla de sanejament inicial a l’actual és positiva. Es poden analitzar quatre indicadors positius de l’evolució del pla inicial fins a l’actual quant al ràtio del superàvit o el dèficit financer. En primer lloc, en les previsions efectuades pel pla de sanejament a desembre del 2004, es contemplava per a l’exercici 2005 un superàvit d’1.004.000 euros. L’actual pla de sanejament és més realista i contempla un superàvit de 160.000 euros. En segon lloc, remarca l’estalvi corrent, del 1.104.000 euros d’estalvi corrent previst en l’any 2004, es preveu passar a 937.979 euros, resultant del producte dels ingressos corrents, menys contribucions especials, menys despeses corrents. En l’estalvi corrent, després d’amortitzacions, s’observa una millora significativa; dels 37.933 euros previstos, s’ha arribat a l’import de 176.913 euros, la qual cosa suposa un increment significatiu de l’estalvi net amb un guany d’uns 138.980 euros. Finalment, vol parlar de la capacitat de retorn d’un deute viu per crèdits a llarg termini. També es produeix una millora que passa del 12,66 % al 15,11 %. Cal recordar que aquest ràtio ha d’estar sempre situat per damunt del 7 %.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que el seu grup entén que aquesta modificació del pla de sanejament és motiu de la modificació de crèdits anterior, votada en el punt 15 i, com que en aquesta modificació s’han abstingut, en aquest punt també s’abstindran.

58



18.- APROVACIÓ DEL PRÉSTEC AMB EL PROGRAMA DE CRÈDIT LOCAL-DIBA- PEL FINANÇAMENT DE LES OBRES D’INVERSIÓ.

Atesa la sol·licitud de préstec efectuada per part de l’Ajuntament de Canet de Mar dins del programa de CRÈDIT LOCAL de l’Excma. Diputació de Barcelona a concertar amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya per finançar despeses d’inversió del pressupost de l’exercici 2005 per un import de 708.938 EUR.

Atesa la necessitat de procedir a acceptar la formalització de l’operació de préstec sol·licitada i de la corresponent minuta de préstec.

De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- APROVAR I ACCEPTAR el préstec a formalitzar-se amb el Programa de Crèdit Local –DIBA- amb l’entitat bancària Caixa de Catalunya, per al finançament de les obres incloses en pressupost de l’any 2005, per un import total de 708.938 EUR, amb les següents condicions:

- Import: 708.938 EUR. - Finalitats préstec: Obres d’inversió pressupost 2005. - Tipus d’interès i marge: Euribor trimestral + 0,10% (revisió trimestral) - Termini total: 10 anys que inclou 2 de carència - Termini d’amortització: Trimestral - Comissió d’obertura: 0,10% - Comissió d’estudi: 0,00%

SEGON.- APROVAR I ACCEPTAR la minuta del préstec tramés per part de l’Excma. Diputació de Barcelona que s’acompanya en l’annex del present acord.

TERCER.- Donar trasllat d’aquest acord al servei de programació de l’Àrea de Règim Interior, Hisenda i Planificació de l’Excma. Diputació de Barcelona als efectes oportuns.

QUART.- Comunicar aquest acord a la Direcció General de Política Financera del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 28 de juny de 1999.

CINQUÈ.- Facultar al senyor Joaquim Mas i Rius, Alcalde de l’Ajuntament de Canet de Mar per a la formalització de l’operació de préstec.

SISÈ.- Ratificar els acords precedents per part del Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar en la primera sessió ordinari que celebri.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que en el pla de sanejament es contempla l’entrada de recursos provinents del finançament extern d’entitats financeres. Aquesta proposició és una realització parcial de les inversions que estaven previstes per un total d’1.600.000 euros.

59



Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que el seu grup votarà a favor d’aquest punt perquè en el seu moment, quan es va presentar ja es van mostrar d’acord amb el que s’havia de fer.

19.- APROVACIÓ DE LA DESTINACIÓ DE LA PRESTACIÓ SUPRAMUNICIPAL DE SERVEIS INTEGRADA EN EL FONS DE COOPERACIÓ LOCAL DE CATALUNYA DE L’ANY 2005

Atès que els ajuntaments, mitjançant acord de Ple, han de distribuir percentualment la seva assignació del concepte de prestació supramunicial de serveis entre els ens supramunicipals legalment constituïts i, si és el cas, al Registre d’ens locals de Catalunya, poden fer-se l’assignació a favor de les mancomunitats i comunitats de municipis, en les que participen, i el Consell Comarcal corresponent, com també a favor dels consorcis en els que participin.

Atès que l’acord del Ple podrà determinar a quines actuacions concretes hauran de destinar els ens supramunicipals als que es fa l’assignació, els recursos que la Generalitat els transferirà per aquest concepte.

Atès que la decisió municipal s’ha de comunicar abans del 30 d’octubre de 2005 a la Direcció General d’Administració Local la qual gestionarà les transferències d’acord amb la distribució que hagin efectuat els ajuntaments.

De conformitat amb la proposta de l’Alcaldia, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- Aprovar la destinació del capítol per a la prestació supramunicipal de serveis corresponent a l’Ajuntament de Canet de Mar per import de 10.335,51€ a l’ens supramunicipal del Consell Comarcal de Maresme, dins de l’actuació del Servei de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes del Maresme.

SEGON.- Comunicar el present acord a la Direcció General d’Administració Local als efectes oportuns.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que ja fa tres anys que es destinen aquests diners al Servei de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes del Maresme i aquest any continuen aportant-hi fons per poder solucionar els problemes.

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que aquests diners vénen de la subvenció que l’Ajuntament rep de la Generalitat, part dels quals ha d’anar destinada a una sèrie d’actuacions de manera obligatòria i una és aquesta prestació. El seu grup hi votarà a favor.

20.- RATIFICACIÓ DE L’ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 6 DE JULIOL DE RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS

Vist l’acord pres per la Junta de Govern Local de data 6 de juliol del 2005, el contingut del qual és el següent:

60



“8.- APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS PER ACTES DE CONVERSIÓ ADMINISTRATIVA

Ateses les factures presentades per part de Vila-Salvanya-Martí, M.José Blanchar Garcia, Josep M. Castejon Arqued i Marta Dirban Piera per import global de 57.507,02€ que figuren en l’expedient que es tramita en relació al reconeixement extrajudicial de crèdits a efectuar a l’empara de l’article 60.2 del RD 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, LRHL, per l’abono de factures.

Atesa la normativa general sobre contractació administrativa recollida en el RDL 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la LCPA, com en les Bases d’Execució del Pressupost de l’any 2005, circumstància per la qual en el seu moment procedimental els contractes per als serveis prestats tindran de qualificar-se subjectes al procediment negociat i no com de menors i, haver seguit els tràmits previstos en el RDL 2/2000, Text Refós de la LCPA, així com la previst, en matèria de fiscalització i de comptabilitat, regulats en el RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la LRHL.

Vist l’informe de la Intervenció general, que compta amb la conformitat de Secretaria, i que es transcriu a continuació:

“INFORME DE LA INTERVENCIÓ GENERAL SOBRE RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS PER ACTES DE CONVERSIÓ ADMINISTRATIVA

Vista la relació de factures sense consignació pressupostaria data 6 de juliol de 2005 per import total de 57.507,02€ i que figura en l’expedient que es tramita en relació al reconeixement extrajudicial de crèdits a efectuar a l’empara de l’article 60.2 del RD 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, LRHL, per l’abono de factures que a continuació es detallen en l’annex I.

Atès que les esmentades factures en determinats casos superen individualment les xifres que s’estableixen per als contractes menors, tant en la normativa general sobre contractació administrativa recollida en el RDL 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la LCPA, com en les Bases d’Execució del Pressupost de l’any 2005, circumstància per la qual en el seu moment procedimental els contractes pels serveis prestats no podran qualificar-se com de menors sinó de procediment negociat i, haver de seguir els tràmits previstos en el RDL 2/2000, Text Refós de la LCPA, així com la previst, en matèria de fiscalització i de comptabilitat, regulats en el RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Per tot això i a la vista dels antecedents anteriors,

Jo, Josep Barberà i Boix, llicenciat en dret, llicenciat en ciències polítiques i de l’administració, interventor general de d’aquesta administració, en aplicació de l’article 214 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, de l’article 4.1.a.) del RD 1174/1987, de 18/09, per el qual s’aprova el règim jurídic dels Funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional,

INFORMA,

Primer.- Que no li consta als serveis dependents d’aquesta Intervenció General i així es manifesta per l’Òrgan gestor, que s’hagués incoat en el seu moment l’expedient de contractació pels serveis que s’indiquen i que s’acredita, i que foren prestats i que són objecte del present Informe, amb les formalitats que per a ells preveu el RDL 2/2000, de 16 de juny, del Text Refós de la LCPA.

Que tampoc li consta als serveis dependents d’aquesta Intervenció General que s’hagués efectuat, en el moment procedimental oportú, acte d’interventor de fiscalització formal de la despesa sobre document comptable “AD” o “ADO”, conforme preveuen les Bases d’Execució del Pressupost General de l’any 2005 per desenvolupament del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, els quals determinen que els esmentats expedients no estaven subjectes a la fiscalització crítica o prèvia regulada en els articles 214 del RDL 02/2004.

61



Es manifesta per l’anterior, que no es el moment procedimental oportú per a procedir a la fiscalització formal de la despesa que conté l’expedient que s’informa, tenint-se d’emetre exclusivament informe sobre aquells elements que conformant un possible acte administratiu i en aplicació de la normativa invocada, són de la seva competència.

Segon.- Que consultada al base de dades que suporta el sistema comptable a càrrec d’aquesta Intervenció i tenint en compte que no es pot determinar l’existència o no de crèdit en el moment de la realització o prestació dels serveis continguts en les factures indicades, per no figurar en l’expedient que es tramita la data de tal execució o realització, es manifesta la inexistència de crèdit adequat i suficient a data 6 de juliol de 2005 considerant l’estat de despeses del pressupost. Es manifesta addicionalment que no s’hagués pogut comptabilitzar-se per vinculació jurídica de crèdits, en aplicació de les Bases d’Execució del Pressupost de l’esmentat any, la despesa derivada d’una possible tramitació regular de l’expedient de contractació administrativa.

Tercer.- Que els compromisos de despesa que se’n deriva de les actuacions anteriors no poden entendre’s incloses en l’article 176.2.b) del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i en l’article 26.2.b) del RD 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, LRHL.

Quart.- Que tindria de procedir, previ informe no vinculant de la Secretaria General en la seva qualitat d’Assessor Jurídic, al reconeixement extrajudicial de crèdits prèvia conversió administrativa de les actuacions a efectuar per l’Òrgan administratiu corresponent (el Ple de l’Ajuntament en base a l’article 60.2 del RD 500/1990, de 20 d’abril) i que, en el seu cas procedir de tal forma, sobre l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost corrent de l’any 2005, segons s’acredita mitjançant el document de Retenció de Crèdit (RC) expedit per la Central de Compres, per haver-se dotat del corresponent expedient de Modificació de Crèdits.

Cinquè.- El present informe constarà i formarà part de l’Informe que sobre la liquidació del pressupost del present exercici tindrà emetre la Intervenció General en aplicació de l’article 191 del RDL 02/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i s’incorporarà addicionalment, a l’expedient sobre el Compte General que té de formar i redactar aquesta Intervenció General en aplicació de l’article 212.2 del Reial Decret abans esmentat.

Sisè.- Que no obstant lo anterior, la Resolució administrativa tindrà de subjectar-se a l’exigència de responsabilitats a que es refereix el RD 429/1993, de 26 de març, per el qual s’aprova el Reglament de Procediments de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. L’esmentada exigència de responsabilitat pot ésser prèvia, simultània, o posterior a la Resolució administrativa que s’adopti.

De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per unanimitat:

PRIMER.- APROVAR el reconeixement extrajudicial de crèdits prèvia conversió administrativa respecte de les factures que figuren a l’annex I, per l’import total de 57.507,02€ corresponents a l’any 2005.

SEGON.- AUTORITZAR amb caràcter provisional les despeses abans esmentades amb càrrec a les partides corresponents del pressupost de l’exercici de 2005 amb la prèvia aprovació de la modificació de crèdit 4/2005.

TERCER.- RATIFICAR el present acord per part del Ple de l’Ajuntament de Canet de Mar a l’empara de la normativa legal vigent (art. 172 a 182 TRLRHL; i l’ article 60.2 del RD 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei 39/1988, LRHL)

QUART.- Aquest expedient una vegada aprovar en ferm, es deurà d’introduir en la comptabilitat de l’Ajuntament de Canet de Mar amb els ajustaments derivats de l’esmentat expedient, sense perjudici de les modificacions en les codificacions de les partides a conseqüència de coincidències amb partides existents i variacions de la codificació orgànica.”

62



De conformitat amb la proposta de la Regidoria delegada d’Hisenda, s’acorda per deu vots a favor dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Òscar Figuerola Bernal, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Rafel Dulsat Ortiz, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas i Francesc Martín Casares, i set abstencions dels regidors Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra colomer, Joan Puigvert Cassà, M. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó:

ÚNIC.- Ratificar l’acord de la Junta de Govern Local de data 6 de juliol de 2005 d’aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits per actes de conversió administrativa.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, regidor delegat d’Hisenda, el qual explica que, si bé en el pressupost de cada exercici s’ha de preveure, per prudència, una partida per a despeses en serveis jurídics en defensa de l’Ajuntament, per fer front a possibles contenciosos que comporta la gestió normal d’un consistori, en aquest exercici s’ha hagut de fer front a unes despeses ocasionades per contenciosos que han sobrepassat la prudència pressupostària i han suposat un perjudici econòmic per a l’Ajuntament, malgrat haver guanyat els contenciosos. Es proposa aprovar el reconeixement d’aquestes despeses ocasionades, sobretot, pels casos Caprabo i el senyor Celaya, amb càrrec als pressupostos de l’exercici 2005.

21.- PROPOSICIÓ D’ERC PER TAL QUE LA BANDERA DE CATALUNYA PRESIDEIXI TOT L’ANY LA FAÇANA MUNICIPAL COM A SÍMBOL DE LA NOSTRA NACIÓ I EN EL MARC DEL MOVIMENT, UN PAÍS, UNA BANDERA

La Campanya “Un País, Una Bandera” és una crida a tots els ajuntaments dels Països Catalans perquè només es posi al pal del balcó dels ajuntaments la bandera catalana. Aquesta iniciativa la segueixen gran part dels ajuntaments pròxims a la nostra vila I de la resta del Principat.

Catalunya al llarg de la seva història mil·lenària s’ha anat construint amb l’esforç I les aportacions de generacions de catalans I de gent vingudes d’altres terres que han arrelat I s’ha sumat a aquest projecte col·lectiu.

Per això pregonem que totes les nacions del món tenen el dret d’utilitzar els seus símbols lliurement i, per això, el grup municipal d’ERC proposa l’adopció al Ple de Canet de Mar dels acords següents.

El Ple acorda rebutjar aquesta proposició d’ERC per quinze vots en contra dels regidors Joaquim Mas i Rius, Ibis Puig Valls, Sílvia Tamayo Mata, Cati Forcano Isern, Antoni Isarn Flores, Joan Fuentes Albareda, Laureà Gregori Fraxedas, Francesc Martín Casares, Francesc Garcia Pujadas, Anna Ardil Fabregà, Pere Serra Colomer, Joan Puigvert Cassà, m. Assumpció Sánchez Salbanyà, Gabriel Raboso Vico i Josep Alboquers Petitbó, i dos vots a favor dels regidors Òscar Figuerola Bernal i Rafel Dulsat Ortiz. La part dispositiva de l’aludida proposició d’ERC és la que es transcriu a continuació:

PRIMER.- La bandera catalana sigui l’única que onegi al balcó de l’Ajuntament durant tot l’any.

63



SEGON.- La bandera de la vila sigui penjada juntament amb la bandera catalana tant per la Festa Major com per la festa petita.

Des del municipalisme volem contribuir a la cohesió social que és la base del progrés, I per això ens mostrem decidits a fomentar l’ús I l’estima de la llengua I la cultura catalana I, per tant, també la defensa dels nostres símbols. És per això que animem a la resta de grups municipals de l’Ajuntament que se sumin a la iniciativa.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, portaveu del grup municipal d’ERC, el qual explica que amb la finalitat, tal com diu la moció, que des del municipalisme contribueixin a la cohesió social, que és la base del progrés i per això es mostren decidits a fomentar l’ús i l’estima de la llengua, la cultura i, per tant, la defensa dels símbols catalans, animen la resta dels grups a sumar-se a aquesta iniciativa. En aquest sentit, només vol fer referència a tres elements, als drets, a la gent i a la llei. En primer lloc, aquesta qüestió no és ni una qüestió identitària ni simbòlica en els termes de menyspreu que de vegades se solen escoltar, per aquells que, no s’ha d’oblidar, han imposat els seus símbols. Si realment es creu que és una qüestió secundària, ningú no ha de témer aquesta proposta que, per al seu grup sí que és essencial, perquè entenen que és un dret al qual no es pot renunciar. És el dret a la prevalència dels seus símbols. En segon lloc, comenta que tots s’haurien de fixar en què fa la gent, ja que l’Ajuntament ha d’apropar-se al poble; explica amb un exemple com es manifesta el poble, com va celebrar la gent l’última lliga del Barça. La gent, quan celebra, ho fa emprant els símbols que l’identifiquen i tothom sap quins símbols es van utilitzar en aquesta celebració. I, en tercer lloc, fa referència a Martin Luther King, el qual va dir que una llei és injusta quan és imposada sobre una minoria i no obliga a la majoria. Cal fer com fa el poble i per això si una llei no s’ajusta a les accions del poble, no és el poble qui ha de canviar, sinó que s’ha de canviar la llei, perquè aquesta ha de servir al poble i no ha de ser al revés. I això és el que justifica, i ha justificat, històricament la desobediència civil que ha servit per canviar algunes lleis, com per exemple, la del servei militar obligatori. En conclusió, proposen una cosa molt senzilla que actualment es fa a poblacions emblemàtiques com Palamós o Vilanova i la Geltrú, o a pobles de l’entorn de Canet com Arenys de Munt o Arenys de Mar, que n’han estat capdavanters. Explica que assumiran el resultat que hi hagi avui, com assumiran el resultat que hi hagi d’aquí a cinc anys. Anima a la resta de grups a sumar-se a aquesta iniciativa perquè l’any 2014 s’acosta i esperen que en aquesta data la situació política sigui molt diferent.

Pren la paraula el senyor Francesc Martín Casares, regidor no adscrit a cap grup municipal, el qual explica que la teoria política diu que una nació es configura amb elements que la fan diferent d’altres nacions. Per a ell, la identitat més genuïna de Catalunya és la lingüística. Hi ha altres elements que formen part del fet nacional de Catalunya, però cap d’ells és imprescindible per configurar la nació. El seu concepte de nació respon a la tradició del catalanisme popular. El federalisme és la proposta més coherent, ja que permet sumar, i no dividir, a les classes populars catalanes i superar l’esquema d’enfrontament nacionalista en una articulació flexible d’un estat. També vol dir que el federalisme està estretament lligat a la tradició del moviment obrer i d’idees com el socialisme i republicanisme, tots conceptes molt arrelats al seu pensament polític. Per tant, la seva proposta seria que onegés la bandera de la república, juntament amb la bandera catalana i la de la vila. Com que això no és

64



possible, no té més remei que acceptar el que diuen la Constitució i l’Estatut i, per tant, no votarà a favor d’aquesta proposta.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, portaveu del grup municipal de CiU, el qual explica que s’està vivint uns moments, al seu entendre, claus per al futur de Catalunya. Els representants al Parlament estan intentant arribar a un acord per a l’elaboració del nou estatut d’autonomia de Catalunya que, fins i tot, pot arribar a modificar la Constitució espanyola. Aquest nou estatut ha de millorar les condicions socials, culturals i econòmiques dels catalans i s’ha de convèncer en tot això els espanyols i quan els hagin convençut posaran la bandera de Catalunya a la façana municipal.

Pren la paraula la senyora Sílvia Tamayo Mata, portaveu del grup municipal del PSC, la qual explica que el seu grup no donarà suport a aquesta moció perquè és contrària a l’article 4 de la Constitució que estableix que els símbols de les comunitats autònomes s’utilitzaran juntament amb la bandera espanyola. Sí que creuen que la bandera d’Espanya s’ha de treure del balcó en dies tan significatius com la Festa Major, la festa petita, la diada, el dia de Sant Jordi, entre d’altres, però treure-la tot l’any consideren que és anticonstitucional. Com deia el regidor Òscar Figuerola, la llei ha de canviar, però no està a les seves mans canviar-la, ja que la llei que s’ha de canviar és la Constitució.

Pren la paraula el senyor Josep Alboquers Petitbó, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que el seu grup, per definir-se clarament, vol preguntar què diu la llei sobre les banderes.

Pren la paraula el senyor secretari, el qual explica que la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, estableix que quan els ajuntaments o les diputacions utilitzin les seves banderes ho faran junt amb la bandera espanyola.

Pren la paraula el senyor Alboquers, el qual pregunta si penjar només la bandera catalana està fora de la llei.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que, si més no, la legislació no ho recull d’aquesta manera.

Pren la paraula el senyor Alboquers, el qual explica que votar a favor d’aquesta moció, doncs, va en contra de la llei i li estranya que un grup que forma part del govern de l’Ajuntament digui que quan al poble no li agrada una llei deixa de complir-la. El seu grup, junt amb dos més, està governant la Generalitat i està donant suport pressupostari, entre altres coses, al govern de Madrid. Aleshores comenta que com pot ser que un regidor d’aquest grup els digui que la millor forma de canviar una llei que no agrada és no complir-la. Li sembla que hauria estat molt més elegant que el seu partit, a nivell de Catalunya hagués proposat que tots els ajuntaments haguessin fet una campanya per canviar aquesta llei. Considera que no complir una llei per obligar a canviar-la no és la manera adequada de fer-ho. El dia que es proposi que entre tots els ajuntaments s’ha de votar el canvi d’aquesta llei perquè la bandera del poble estigui sola o en el lloc d’honor, el seu grup hi votarà a favor. En aquest moment hi votaran en contra.

65



Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, el qual comenta que la reacció ha esta desproporcionada, ja que aquesta campanya té suport actualment de més de 180 ajuntaments, governats no només per ERC, sinó per altres grups, com per exemple Palamós, Arenys de Munt, Calella o Santa Susanna. El que estava intentant dir és que només amb accions eixides de la societat civil, del poble, i d’aquell que està més a prop del poble, es pot aconseguir canviar una llei. Ha fet una crida a sumar-se a una campanya que va començar fa dotze anys, que durant la legislatura anterior va significar la creació de la taula de regidors i regidores independentistes en la qual no només hi havia gent del seu partit.

22.- MOCIÓ SOBRE L’ÚS DEL PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI EN CATALÀ A L’AJUNTAMENT I A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan revolucionant molts aspectes de la societat i esdevenen un espai fonamental per a la innovació i la transformació en moltes àrees del coneixement i el treball. Aquest fet s’explicita també en les administracions públiques locals i supramunicipals, on els ordinadors i les aplicacions informàtiques són cada dia més habituals i s’han tornat imprescindibles en la gestió pública, provocant o contribuint també a la transformació dels processos de treball i gestió.

D’altra banda, com a conseqüència d’aquesta entrada en la societat de la informació, i la dependència que això genera envers les noves tecnologies i les aplicacions informàtiques, hem vist com en les últimes dècades han sorgit diverses empreses d’arreu del món que desenvolupen i venen programari de llicència propietària –cada vegada més en mans de grans multinacionals. Aquest programari, però, està subjecte a diverses limitacions: en primer lloc, cal comprar-lo i pagar-ne la llicència, molt sovint a un elevat cost econòmic; en segon lloc, són productes que poques vegades incorporen el català en les seves traduccions, la qual cosa representa, com a mínim, una manca de respecte i sensibilitat envers la nostra llengua; en tercer lloc, hom està subjecte a les possibles limitacions tècniques d'aquests programes i a les que la seva llicència imposa (amb les consegüents possibles incompatibilitats entre programes elaborats per empreses diferents, així com a la manca d’accés al seu codi font); i en quart lloc, hom resta en certa manera lligat a l'empresa que el desenvolupa, ja sigui pel que fa al manteniment, a les actualitzacions dels programes, als complements que necessiten o ofereixen, etc.

D’altra banda, com a contrapunt d’aquest programari de llicència propietària, el fenomen d’Internet ha facilitat el desenvolupament del programari lliure o de codi obert. Aquest programari està disponible en forma de codi font obert i, per tant, permet explícitament fer modificacions a aquest codi font per a adaptar-lo a qualsevol necessitat. Es tracta d’un programari que dóna als seus usuaris la llibertat d'executar- lo amb qualsevol propòsit, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, millorar-lo constantment i fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se'n pugi beneficiar. Alhora, no exclou necessàriament l'ús de programari de llicència propietària, el qual es pot continuar usant paral·lelament si així es vol, complementant-lo efectivament. És per tant, un programari que no està subjecte a les limitacions pròpies del programari de llicència propietària, donat què la seva llicència lliure ho permet explícitament. D’altra banda, el programari lliure comporta de manera implícita i explícita un seguit d’altres avantatges:

66



a) Possibilita un major respecte cap al català i les llengües minoritàries, com ho demostra el fet que existeixen més línies de codi d’aplicacions lliures traduïdes al català i a altres llengües minoritàries que en les aplicacions propietàries.

b) Suposa un notable estalvi econòmic, tant per l’adquisició de programari com de

maquinari informàtic, ja que no hi ha cost de llicència i, per tant, són programes gratuïts o d’un cost notablement inferior al programari de llicència propietat.

c) Garanteix la independència respecte del proveïdor, gràcies a la disponibilitat

del codi font i a no restar supeditat a les condicions del mercat.

d) Garanteix uns estàndards oberts per a l’intercanvi d’informació, independentment de l’aplicació que es faci servir, funcionant sobre diverses plataformes i sistemes operatius.

e) Es sotmeten a l’escrutini públic els processos de revisió i millora, garantint una

major fiabilitat en els processos de correcció d’errors i desenvolupament.

f) Garanteix l’auditoria, la verificació i la modificació dels programes, garantint alhora una major fiabilitat en la privacitat i la seguretat de dades personals.

g) Fonamenta la cooperació i la transparència i garanteix tot un seguit de llibertats

als seus usuaris.

h) Fomenta la inversió pública en innovació tecnològica i el desenvolupament local i del país.

i) Compta amb una major estabilitat quant a la seva continuïtat, donat el seu

caràcter marcadament obert.

Per tot això, de conformitat amb la proposta de la Tinència de l’Alcaldia de Comunicació, s’acorda per unanimitat dels disset regidors presents dels disset que conformen el nombre de dret del Ple municipal:

PRIMER.- Reconèixer els avantatges econòmics, tecnològics, socioeconòmics i culturals del programari lliure, accentuant el fet que representa una millora pel que fa a la presència del català, la seguretat, l’estalvi econòmic i el desenvolupament en el sector informàtic.

SEGON.- Promoure gradualment la utilització de programari i d’aplicacions lliures traduïts al català (navegadors, paquets ofimàtics, etc.) en els sistemes informàtics que encara funcionin amb sistemes operatius propietaris de l’Ajuntament de Canet de Mar.

TERCER.- Promoure la utilització de sistemes operatius lliures que tinguin distribucions en català en els equips informàtics de l’Ajuntament de Canet de Mar, incorporant-los progressivament als sistemes operatius propietaris dels actuals equips, amb la voluntat de substituir finalment aquests sistemes operatius propietaris.

67



QUART.- Fomentar l’ús del programari i els sistemes operatius lliures i del programari en català entre els ciutadans i les ciutadanes de Canet de Mar a través de cursos formatius i tallers, facilitant informació sobre els seus avantatges i distribuint aquestes aplicacions a través dels mitjans que disposi l’Ajuntament.

CINQUÈ.- Que les aplicacions destinades a l’ús municipal que adquireixi o desenvolupi l’Ajuntament tinguin llicència de programari lliure amb traduccions al català, en tots els casos que sigui possible.

SISÈ.- Que els serveis i les aplicacions municipals que s’ofereixin a través del sistema web siguin accessibles a través de les darreres versions de navegadors lliures amb traduccions al català i utilitzin programari lliure, en la mesura del possible.

SETÈ.- Sol·licitar a les administracions supramunicipals de Catalunya que les aplicacions destinades a l’ús municipal que desenvolupin o adquireixin tinguin llicència de programari lliure amb traducció al català, en tots els casos que sigui possible; i que els serveis i les aplicacions per a ús municipal que s’ofereixin a través del sistema web es desenvolupin a través del programari lliure i en català i siguin accessibles mitjançant les darreres versions de navegadors lliures.

VUITÈ.- Adherir-se a la campanya sobre l'ús del programari lliure a l'administració pública promoguda per l’entitat Softcatalà.

[http://www.softcatala.org/admpub/manifest.htm]

NOVÈ.- Traslladar aquesta moció i els seus acords per tal de cercar l’adhesió a la iniciativa als organismes següents: Softcatalà, GILUG (Girona Linux Users Group), els Ajuntaments de la comarca del Maresme, el Consell Comarcal del Maresme, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, el consorci Localret, la Diputació de Barcelona, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

Pren la paraula el senyor Òscar Figuerola Bernal, tinent d’alcalde de Cultura i Comunicació, el qual explica que té relació amb l’aposta seriosa que s’ha fet per situar- se bé a la societat de la informació. El fet de promoure l’ús del programari lliure no és una iniciativa local, sinó que el Govern de la Generalitat també hi està apostant fort i un organisme com la Diputació de Barcelona ja ha comunicat que donen 3.300 euros per, justament, promoure el coneixement d’aquest tipus de programari i del fet que s’utilitzi de forma lliure. Les llicències que es compren quan es compra un ordinador tenen algunes limitacions, de les quals en destacarà quatre: primer que s’han de pagar i, per tant, tenen un cost elevat; segon, que normalment no incorporen l’opció del català, la qual cosa significa una manca de respecte; tercer, tenen limitacions tècniques, i quart, lliguen molt a les qüestions de manteniment. En canvi, els avantatges que suposa l’ús del programari lliure és el respecte a les llengües minoritàries, l’estalvi econòmic, el fet que es garanteixi l’intercanvi d’informació, el foment de la cooperació i la inversió pública i la innovació tecnològica. Això és, d’alguna manera, la conseqüència del fet que durant aquest curs acadèmic que s’ha acabat ja s’han fet dos cursos d’introducció al Linux, s’està muntant a la intranet municipal per iniciativa de la societat civil, i per tant, d’alguna manera s’està integrant a

68



la societat una quantitat de gent jove que ja no es comunica amb els canals tradicionals als quals estan tots acostumats.

Pren la paraula el senyor Francesc Martín Casares, regidor no adscrit a cap grup municipal, el qual explica que abans ja ha dit que tot el que possibilita una major consideració cap al català, i també la potenciació del seu ús a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, és de vital importància per al reconeixement de la llengua catalana. Per altra banda, la possibilitat d’un estalvi econòmic, tant per l’adquisició de programes com de maquinària informàtica, ja que no hi ha cost de llicència, fa que voti a favor d’aquesta moció.

Pren la paraula el senyor Laureà Gregori Fraxedas, portaveu del grup municipal de CiU, el qual explica que els vehicles de comunicació de la societat estan evolucionant i canviant molt ràpidament, el llenguatge oral està sent substituït per la comunicació electrònica a través de la informàtica. Són, doncs, els llenguatges dins dels entorns informàtics qui prenen protagonisme en el món de la comunicació, tant en l’àmbit del treball com en el del lleure. Una manera de fer més forta una llengua és l’ús d’aquesta dins les tècniques informàtiques.

Pren la paraula la senyora M. Assumpció Sánchez Salbanyà, regidora del grup municipal de la PIC, la qual explica que tot i que és un manifest antic, de l’any 2002, el contingut continua essent actual, i hi votaran a favor. Només vol aclarir que s’haurà de ser molt curós en temes de seguretat i privacitat, ja que el fet, precisament, que el programari sigui lliure i tothom hi pugui accedir, pot comportar greus problemes que, suposa, que l’Administració ha de tenir controlats.

23.- ASSABENTAT SOL·LICITUD REGIDORS DE LA PIC

El Ple municipal es dóna per assabentat de la instància que van presentar els regidors de la PIC al registre municipal en data 25 de juliol de 2005, la qual es transcriu a continuació:

“A l’atenció del Sr. alcalde de l’Ajuntament de Canet de Mar Els sotasignats, tots ells regidors electes de l’Ajuntament de Canet de Mar, per la Plataforma Independent de Canet (PIC) tal i com vam assabentar en aquest Ajuntament, el passat dia 12 de juliol de 2005, en relació a la sol·licitud de dissolució del PIC feta al Departament de Partits Polítics del Ministeri de l’Interior a Madrid el passat dia 17 de juny de 2005.

Sol·liciten

1. Revocar la petició, número de registre 2005/3921 feta a aquest Ajuntament el passat dia 20 de juliol

2. Formar part del Grup Mixt de l’Ajuntament de Canet de Mar 3. Que aquesta petició sigui inclosa en l’ordre del dia del Ple que tindrà

lloc el proper dia 28 de juliol.

Signen: Francesc Garcia Pujadas M. Asunción Sànchez Salvanyà 38 756 040 M 77 105 123 S

Anna Ardil Fabregà Gabriel Raboso Vico 77 607 364 M 77 105 794 L

69



Pere Serra Colomer Josep Alboquers Petitbó 40 237 548 Z 39 266 365 Y

Joan Puigvert Cassà 38 702 846 X

Canet de Mar, 22 de juliol de 2005”

La petició a la qual fan referència per a la seva revocació, es transcriu a continuació:

“A l’atenció del Sr. alcalde de l’Ajuntament de Canet de Mar (amb còpia per al Sr. secretari de la corporació municipal)

Els sotasignats, tots ells regidors electes d’aquest Ajuntament de Canet de Mar, per la candidatura de la PIC (Plataforma Independent de Canet), degut a la dissolució del partit polític esmentat

Sol·liciten El pas al grup de regidors no adscrits, d’acord amb el que estableix el ROM (Reglament Orgànic Municipal).

I que figuri com a assabentat en l’ordre del ple ordinari que s’ha de celebrar el proper dia 28 de juliol d’enguany.

Signat: Francesc Garcia Pujadas M. Asunción Sànchez Salvanyà 38 756 040 M 77 105 123 S

Anna Ardil Fabregà Gabriel Raboso Vico 77 607 364 M 77 105 794 L

Pere Serra Colomer Josep Alboquers Petitbó 40 237 548 Z 39 266 365 Y

Joan Puigvert Cassà 38 702 846 X

Canet de Mar, 20 de juliol de 2005”

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del grup municipal de la PIC, el qual explica que la Plataforma Independent de Canet és un grup polític format oficialment i legalment. Fa un temps, l’assemblea d’aquesta formació va decidir dissoldre-la perquè els membres de la PIC han estat admesos a una formació política diferent, com és Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i un dels passos que s’havia de fer, a part de demanar la dissolució com a partit polític, era fer aquest assabentat al Ple de l’Ajuntament. Figuren dues sol·licituds a causa d’un malentès, ja que l’article 50 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, que parla sobre aquest tema sembla que tingui una doble interpretació. Els serveis jurídics de l’Ajuntament n’ha fet una interpretació, els serveis jurídics de CDC n’han fet una altra i, per això hi ha dos escrits diferents.

70



24.- PRECS I PREGUNTES

1.- Felicitació al personal de la Biblioteca

Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, portaveu del recent extingit grup municipal de la PIC, la qual demana al senyor Òscar Figuerola que de part del seu grup municipal transmeti la seva felicitació al personal de la biblioteca que, amb professionalitat i dedicació, demostra que és una de les institucions que més bé funciona de l’Ajuntament.

2.- Elogi a l’aparcament gratuït de La Carbonella

Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, la qual explica que també és digne d’elogi que l’Ajuntament hagi obtingut un espai gran per condicionar-lo com a aparcament gratuït, especialment si es troba en el nucli urbà i en una zona propera al mercat. Ara bé, la lletra petita del conveni que han firmat per a la cessió d’aquests terrenys determina que aquesta cessió es limita a un únic any, fins a l’1 de juny de 2006, tot i que es pot prorrogar si l’aparcament de la riera Gavarra no està acabat, sempre que hi hagués comú acord exprés entre les dues parts. Per tant, aquesta pròrroga queda molt suspesa en l’aire. A més a més, aquest conveni també determina que l’Ajuntament de Canet de Mar es plantejarà, en el termini de la present cessió, la modificació puntual de les qualificacions urbanístiques a l’antiga zona industrial clau 5 i als àmbits adjacents, entre ells la finca annexa anomenada La Carbonella, per tal d’adequar-les a les noves tendències. Pregunta per què s’hi va incloure aquest punt. Demana si l’Ajuntament té la intenció de requalificar aquella zona a canvi que el propietari cedeixi aquest espai durant un any com a aparcament públic i gratuït. Demana que siguin curosos, perquè el benefici que n’obtingui sigui just i equitatiu. També demana quin ha estat el cost de les obres que s’hi han fet per pujar el nivell del terreny i fer les entrades i les sortides a l’aparcament, perquè és obvi que la finca ha quedat perfecte per poder-hi edificar, cosa que abans no era així.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que aquest aparcament gratuït ha sorgit d’uns convenis i uns compromisos que s’han fet amb la propietat. És cert que hi havia un conveni firmat amb el propietari d’aquests terrenys per part del senyor Rovira amb el qual s’hi feia una planificació urbanística que avui dia és obsoleta i, per tant, és evident que s’ha de sotmetre a revisió. Fer aquesta revisió és l’únic compromís que ha adquirit l’Ajuntament respecte del propietari dels terrenys. Les obres de condicionament de l’aparcament han costat 4.000 euros.

3.- Més controls de soroll de les motos

Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, la qual explica que a l’estiu, quan fa calor i la gent té les finestres obertes, el soroll de les motos és molt molest i demana a l’equip de govern que la Policia Local porti a terme els controls de soroll i que s’asseguri que les motos s’arrangen o, si cal, que es retirin i que es guardin.

71



Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que aquests controls es van fent periòdicament, no cada dia, però molt sovint. Malgrat tot, el problema de les motos és un problema de civisme que costarà molt de trobar-hi una solució.

4.- Autorització a l’empresa Maher per poder anar en direcció contrària al carrer Quirze Planet

Pren la paraula la senyora Anna Ardil Fabregà, la qual pregunta si l’empresa Maher, que exerceix una activitat industrial de transport de passatgers, ubicada al carrer Verge del Roser, té autorització de la corporació per saltar-se sistemàticament l’obligatorietat de circulació del carrer Quirze Planet. És un tema prou conegut per a tots els veïns, fins al punt que un veí del carrer Sant Josep va fer una fotografia del cas i ho va posar en coneixement del cap de la Policia, però encara continua passant el mateix. Per això pregunta si està autoritzat a passar en direcció contrària.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que si la senyora Ardil té una prova fefaent que els vehicles d’aquesta empresa fan aquesta irregularitat, ja sap que es pot dirigir a la Policia Local, la qual farà les accions que cregui més oportunes.

5.- Zones de càrrega i descàrrega de la riera Buscarons

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, regidor del recentment extingit grup municipal de la PIC, el qual demana que les zones de càrrega i descàrrega de la riera Buscarons es puguin fer servir d’aparcament per als cotxes quan no sigui horari de càrrega i descàrrega.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que el senyor Serra també va participar en la comissió de mobilitat per a la riera Buscarons, en la qual es va arribar a l’ acord de fer-hi zones de càrrega i descàrrega sense possibilitat d’aparcament. Sempre es pot modificar, però el que està clar és que s’ha de ser rigorós des del començament, ja que després encara serà més difícil que la gent compleixi les normes.

6.- Flexibilitat amb les multes a la riera Buscarons durant un període d’adaptació

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, el qual explica que el divendres 22 de juliol a les set de la tarda es va obrir la riera Buscarons al trànsit i l’endemà ja hi havia dos policies que multaven els cotxes que s’havien aparcat a les zones de càrrega i descàrrega. Evidentment, tenien raó de fer-ho, però demana que se sigui més flexible i que, almenys, els primers temps no es multi, sinó que s’avisi i prou, ja que costa adaptar-se als nous canvis.

7.- Passos per sobre de la via del tren que s’han de tancar

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, el qual explica que fa temps es va parlar del tancament d’un pas que hi havia per anar a la platja a l’antiga caserna de la Guàrdia civil; aquest pas es va tancar perquè era perillós i així s’havia de fer. Però si

72



aquest era perillós, també ho eren d’altres, com per exemple el que hi ha a la benzinera, que no es van tancar en aquell moment. Després d’unes quantes queixes dels veïns, a la fi es va tancar amb dues tanques i una cinta policial. Avui, però, ja tornava a estar obert, algú ho havia trencat. Comenta que és una manca de civisme de la societat i veient això, demana a l’equip de govern que li expliqui per què es va trigar tant a tancar aquest pas i demana que accelerin els tràmits per poder construir més passos subterranis i fer la tanca més consistent perquè la manca de civisme que hi ha a Canet no la malmeti.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual explica que el pas que hi havia a la Guàrdia civil era exclusiu d’aquest cos de seguretat, quan encara estaven a la caserna, per dur a terme els seus serveis de vigilància a la xarxa ferroviària. El pas del qual ha parlat el senyor Serra, evidentment també s’ha de solucionar, però li recorda que Canet al llarg de la via té cinc o sis passos més que també s’han de tancar. RENFE ha fet ara ja, a instàncies de l’Ajuntament, un projecte que va entrar a l’Ajuntament el dia 8 de juny per fer un perímetre de tancament de tota la línia fèrria. Aquest projecte s’ha informat favorablement per part dels tècnics municipals i aviat la companyia el durà a terme.

8.- Canvi de cartell al carrer de la Mercè

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, el qual explica que d’ençà que la riera Sant Domènec és de vianants, els veïns que tenen un aparcament en aquesta zona, per arribar-hi entren pel carrer de la Mercè, giren pel carrer de la Caldeta i per sortir, surten per la riera Sant Domènec, directament a la carretera N II. Ara bé, en el carrer de la Mercè hi ha un senyal de trànsit que prohibeix el pas als vehicles, excepte als serveis i als taxis. Demana que canviïn aquest senyal per un que hi afegeixi que també hi poden passar els veïns, ja que de cara a les assegurances dels cotxes no estaran fent cap il·legalitat, si mai tenen algun problema en aquesta zona.

Pren la paraula el senyor alcalde, el qual comenta que recull el suggeriment.

9.- Precs del ple de maig

Pren la paraula el senyor Pere Serra Colomer, el qual demana a l’equip de govern que contestin els precs i les preguntes que van fer en el ple del mes de maig, ja que encara no ho han fet.

Pren la paraula el senyor Antoni Isarn Flores, regidor delegat d’Esports, el qual explica que contestarà les preguntes que li va fer la regidora del grup municipal de la PIC, la senyora M. Assumpció Sánchez Salbanyà, el darrer ple, ple al qual no va poder assistir a causa de la feina. Explica que pel que fa a les cadires que hi havia fora del pavelló, la regidora haurà pogut comprovar que ja no hi són. En aquells moments hi eren perquè no s’havia trobat un lloc adequat per posar-les fins ara. Explica que no hi van trobar mai rates i del fet que un nen s’hi fes mal, a ell, com a regidor responsable de l’Àrea, no en té cap constància. Pel que fa a les lones de la pista d’hoquei, també estaven allà pendents que els treballadors de CESPA les passessin a recollir, ja que són unes lones que no es poden llençar al primer lloc que es trobi. Feia dies que estaven avisats i no venien, però finalment ja les han anat a recollir. Quant a la pregunta del torneig d’handbol que se celebra per pasqua, sí que és cert que l’organitza el club handbol Calella, però el nom d’aquest torneig és Torneig d’Handbol

73



Costa del Maresme i ja fa un grapat d’anys que s’està organitzant en diferents poblacions i una d’aquestes és Canet. Per últim, pel que fa al lloguer del pavelló a un grup de gent d’Arenys, li comenta que no suposa hores extres del vigilant, ja que és l’horari que ha de complir.

I essent les 22.25 hores s’aixeca la sessió del Ple de tot el que jo com a secretari certifico.

El secretari L’alcalde

Marcel.lí Pons i Duat Joaquim Mas Rius

74

EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR · 2015. 12. 2. · EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR Carrer Ample,...

Documents

Transcript of EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR · 2015. 12. 2. · EXCM. AJUNTAMENT DE CANET DE MAR Carrer Ample,...