ESTUDIO EPIDEMIOLÓGICO DE LA SALUD BUCODENTAL DE LA POBLACIÓN MAYOR DE...

48
Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears ESTUDIO EPIDEMIOLÓGICO DE LA SALUD BUCODENTAL DE LA POBLACIÓN MAYOR DE 65 AÑOS DE LAS ILLES BALEARS: NECESIDADES DE PRÓTESIS

Transcript of ESTUDIO EPIDEMIOLÓGICO DE LA SALUD BUCODENTAL DE LA POBLACIÓN MAYOR DE...

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

ESTUDIO EPIDEMIOLÓGICO DE LA SALUD BUCODENTAL DE LA POBLACIÓN MAYOR

DE 65 AÑOS DE LAS ILLES BALEARS: NECESIDADES DE PRÓTESIS

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

AUTORES DIRECCIÓN ASISTENCIAL DE IB-SALUT Dr. Miguel Tomas Gelabert . Subdirector Asistencial de Atención Primaria y 061 de Ib-salut. DIRECCIÓN TÉCNICA Dr. Juan Carlos Llodra Calvo . Profesor Titular de Odontología Preventiva y Comunitaria . Universidad de Granada. COORDINACIÓN Dra. Guillermina Soler Folgado . Médico Estomatólogo de Atención Primaria de Mallorca. CALIBRACIÓN Dr. Juan Carlos Llodra Calvo . Profesor Titular de Odontología Preventiva y Comunitaria, Universidad de Granada. ANÁLISIS ESTADÍSTICO Sr. Manuel Bravo Pérez . Profesor Titular de Odontología Preventiva y Comunitaria. Universidad de Granada. INFORMATIZACIÓN DE DATOS Sr. Carlos Hernández Rodríguez. Becario Investigación . Universidad de Granada. ENCUESTADORES Dra. Paloma Caballero Requero . Médico Estomatólogo de Atención Primaria de Mallorca. Dr. Joan Corró Truyol . Médico Estomatólogo de Atención Primaria de Mallorca. Dr. Joan Genovart Ribot . Médico Estomatólogo de Atención Primaria de Mallorca. Dr. José Miguel Quintana Abraham . Médico Estomatólogo de Atención Primaria de Mallorca. Dra. Sonia Ramon Planells . Odontóloga de Atención Primaria de Ibiza. Dr. Joaquín Uson Guardiola . Médico Estomatólogo de Atención Primaria de Menorca. REGISTRADORES Sra. Alicia De Felipe Belarte. Higienista de Atención Primaria de Mallorca. Sra. Mª Jose Garcia Merchante , Higienista de Atención Primaria de Ibiza. Sra. Maria Orfila Sintes , Higienista de Atención Primaria de Menorca. Sra. Pilar Rigo Terrasa , Higienista de Atención Primaria de Mallorca. Sra. Cristina Salom Alcover , Higienista de Atención Primaria de Mallorca. Sra. Francisca Solivellas Canals , Higienista de Atención Primaria de Mallorca AGRADECIMIENTOS Gerencia de Atención Primaria de Mallorca. Gerencia del Área de Salud de Menorca. Gerencia del Área de Salud de Ibiza. Govern de les Illes Balears Conselleria de Presidencia i esports Dirección General de Servicios Sociales Residencias de la tercera edad.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

3

PRESENTACIÓN La O.M.S. afirma que «las encuestas poblacionales sobre la salud bucodental tienen por objetivo recoger los datos sobre salud bucodental y las necesidades de tratamiento y, subsiguientemente, monitorizar los cambios producidos tanto en los niveles como en los patrones de enfermedad dental, y deben realizarse con una periodicidad de cinco años». Durante el año 2006, el Servicio de Salud de las Illes Balears encargó un estudio epidemiológico sobre la salud oral de la población mayor de 65 años en nuestra comunidad autónoma, que nos permitirá actualizar esta información, situarla en el entorno sanitario respecto a otras comunidades autónomas, y que nos ha de servir como herramienta para identificar posibles estrategias de mejora en el abordaje de la atención dental de nuestras personas mayores. El objetivo específico de este estudio es conocer el estado de salud bucodental de la población mayor de 65 años de las Illes Balears, cuantificar sus necesidades de prótesis y proponer líneas de actuación programática en el campo de la salud oral de las personas mayores. En este sentido, este estudio nos permitirá también conocer la naturaleza y la cuantía de las necesidades de prótesis dentales en este grupo poblacional y los recursos necesarios para implantar el Programa de ayuda asistencial odontológica en la población mayor de 65 años de las Illes Balears.

Dr. Luis Alegre Director Asistencial del Ib-Salut

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

4

ÍNDICE

INTRODUCCIÓN ........................................................................ 5

JUSTIFICACIÓN ......................................................................... 6

OBJETIVOS ................................................................................... 6

MATERIAL Y MÉTODO .............................................................. 7 1. Áreas y población encuestada .................................................... 7 2. Cohorte de estudio ..................................................................... 7 3. Personal participante .................................................................. 8 4. Recogida de datos ...................................................................... 8 5. Análisis informático ..................................................................... 9 6. Análisis de concordancia ............................................................ 9

RESULTADOS ........................................................................... 10 1. Resultados de concordancia ..................................................... 10 2. Descriptiva general ................................................................... 10 3. Análisis del estado dental ......................................................... 10 4. Análisis de la situación en relación a las prótesis ..................... 13 5. Análisis de las necesidades de prótesis .................................... 14 6. Análisis del cuestionario de satisfacción ................................... 16

DISCUSIONES Y RECOMENDACIONES ............................................. 17

TAULES ....................................................................................... 19

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

INTRODUCCIÓN En 1993 se hizo el primer estudio epidemiológico de salud bucodental de los escolares de las Illes Balears. Recientemente (2005), se encargó un segundo estudio epidemiológico sobre los escolares. Hasta ahora, la información disponible se ha concentrado en la población infantil (de 7 a 15 años). La intención de las autoridades sanitarias es contemplar la inclusión de ciertas prestaciones sanitarias odontológicas para la población de personas mayores (de 65 años o más). Para ello, antes de poner en marcha de esta nueva política de prestaciones sanitarias se requiere disponer de información básica sobre el estado de salud oral y sobre las necesidades de tratamiento de este grupo poblacional. Desde este punto de vista hay que mencionar varios hechos importantes:

– No se tienen datos específicos sobre el estado de salud oral de este grupo de edad de las Illes Balears.

– Algunas comunidades autónomas (Andalucía en junio de 2002, Murcia en 2003, Extremadura y Castilla la Mancha en fechas más recientes) han incorporado programas de asistencia dental infantil —ya existentes en el País Vasco y en Navarra— pero tienen muy poca o nula experiencia en programas de ayuda de prestaciones a otros grupos de edad.

– Todos los estudios epidemiológicos hechos en el marco del estado coinciden en profundos cambios en la epidemiología de la caries en la población española durante la última década.

– La falta de datos de evaluación epidemiológica del grupo de personas mayores de 65 años, unida a la intención política de poner en marcha un programa de ayuda de prestación dental para este grupo poblacional, hace imprescindible un estudio epidemiológico con datos actualizados sobre las Illes Balears que permitan disponer de un mapa real de la situación actual.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

JUSTIFICACIÓN La Organización Mundial de la Salud (O.M.S.) afirma que «las encuestas poblacionales sobre la salud bucodental tienen por objetivo recoger los datos sobre la salud bucodental y sobre las necesidades de tratamiento y, subsiguientemente, monitorizar los cambios producidos tanto en los niveles como en los patrones de enfermedad dental y deben realizarse con una periodicidad de cinco años.» En este sentido, este estudio nos permitirá conocer:

– el estado de salud oral de la población mayor de 65 años de las Illes Balears;

– la naturaleza y la cuantía de las necesidades de prótesis dentales de este grupo poblacional;

– los recursos necesarios para implantar el programa de ayuda asistencial odontológica entre la población mayor de 65 años de las Illes Balears.

OBJETIVOS Por todo ello, consideramos muy importante iniciar el proceso de preparación de este estudio epidemiológico planteando los objetivos específicos siguientes:

1. Conocer el estado de salud bucodental de la población mayor de 65 años de las Illes Balears.

2. Cuantificar las necesidades de prótesis de la población mayor de 65 años de las Illes Balears.

3. Proponer líneas de actuación programática en el campo de la salud oral de las personas mayores.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

MATERIAL Y MÉTODOS 1. Áreas y población encuestada Este estudio se ha hecho siguiendo en todo momento las recomendaciones de la O.M.S., no solamente en cuanto al respeto metodológico absoluto al manual Oral health surveys: basic methods,1 sino también en cuanto a los controles metodológicos, que han efectuado el Dr. Denis Bourgeois, de la Universidad de Lyon y director científico de Salud Oral de la O.M.S., y el Dr. Juan Carlos Llodra Calvo, profesor titular de odontología preventiva y comunitaria de la Universidad de Granada. Esta supervisión ha tenido una relevancia especial en tres aspectos:

– la determinación de los puntos muestrales;

– la determinación de los tamaños muestrales;

– la planificación y la supervisión de la monitorización y la calibración de los encuestadores.

2. Cohorte de estudio Se ha examinado la cohorte de 65 años o más. Para captar a los sujetos se ha actuado de esta manera:

– Exploración en residencias públicas o privadas de personas mayores (el número de sujetos procedentes de estos centros no debe superar el 40% del total de la muestra en cada área de estudio).

– Exploración de los sujetos en centros de salud, en consultorios médicos: se entiende la captación de sujetos que acuden a una visita médica por cualquier motivo diferente a una patología bucodental.

En cuanto a la distribución y el tamaño de la muestra, se han considerado las variables siguientes:

– isla de residencia: Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera);

– sexo (mujer / hombre);

– nivel socioeconómico de los sujetos (profesión previa ejercida); El reparto muestral por islas ha sido el siguiente:

MALLORCA MENORCA IBIZA-

FORMENTERA TOTAL

Número de puntos muestrales 21 5 7 33

Número de sujetos* 630 150 210 990

* Número de sujetos en cada punto muestral: 30

1 WHO oral health surveys: basic methods (tercera edición). Ginebra: Organización Mundial de la Salud, 1987.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

3. Personal participante Para la preparación técnica del personal encuestador se han organizado unas jornadas de calibración de tres días de duración llevadas a cabo quince días antes de la recogida de los datos (octubre-noviembre de 2006). Un mes antes de estas jornadas los potenciales encuestadores han recibido un dossier que incluye la ficha de exploración, los criterios diagnósticos y las codificaciones que deben asignar. La metodología seguida en esta preparación de encuestadores ha sido la editada por la O.M.S.2 y, en resumen, se ha desarrollado según el calendario siguiente:

– Primer día: repaso teórico de la ficha de exploración; análisis pormenorizado de todos los códigos; fijación de criterios diagnósticos y terapéuticos; discusión en grupo; ejercicios simulados.

– Segundo y tercer días: exploración clínica en una situación real; cada encuestador ha explorado a quince sujetos; exploraciones cruzadas para el análisis de concordancia interobservador.

– Tercer día: reunión final; puesta en común de errores y dificultades detectados; selección final de los encuestadores según la concordancia interobservador (porcentaje de concordancia y Kappa).

Han participado cinco equipos de encuestadores. Cada equipo ha estado constituido por un explorador (odontólogo o estomatólogo) y un registrador (auxiliar o higienista dental). Los cinco equipos han sido distribuidos de la manera siguiente:

– tres equipos en Mallorca

– un equipo en Menorca

– un equipo en Ibiza y Formentera. Los equipos de exploración pertenecen al Servicio Balear de Salud por razones de índole técnica y por motivos logísticos. La selección previa de los equipos ha estado a cargo del Servicio de Salud de las Illes Balears. Cuatro de los equipos ya tenían experiencia reciente en este tipo de estudios, al haber colaborado en el estudio epidemiológico de los escolares hecho recientemente en las Illes Balears (2005). 4. Recogida de datos Los encuestadores han sido entrenados para que la recogida de los datos se haga en condiciones homogéneas de luz, posición de los sujetos explorados e instrumental utilizado. Los datos han sido registrados en el formulario OMS

2 WHO Calibration of examiners for oral health epidemiological surveys. Ginebra: Organización Mundial de la Salud, 1993.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

(anexo 1). Cada sujeto ha sido explorado mediante una sonda de caries curva y un espejo plano nº 5. 5. Análisis informático Todas las fichas han sido procesadas con un software específico de la O.M.S. para estudios epidemiológicos bucodentales. Se ha encargado la informati-zación a una persona con experiencia previa en la tabulación de datos epide-miológicos bucodentales, entrenada con el fin de minimizar los errores de tabulación. La Dirección Técnica del estudio ha hecho personalmente ochenta comprobaciones aleatorias con el fin de detectar errores. El propio software proporciona una serie de controles automatizados que imposibilitan la tabulación de códigos incongruentes que pudieran falsear los resultados y advierte inmediatamente del posible error para que se compruebe. 6. Análisis de concordancia Para el análisis de la concordancia y de reproducibilidad de los resultados se han seguido las recomendaciones del manual de la O.M.S Calibration of examiners for oral health epidemiological surveys. La concordancia interobservador se ha llevado a cabo durante las jornadas de calibración previas a la encuesta. Han participado los encuestadores poten-ciales y un observador de referencia con experiencia previa en encuestas epidemiológicas de salud oral con la metodología de la O.M.S. Este observador de referencia —calibrado previamente en la OMS— ha actuado como patrón oro. El análisis se ha llevado a cabo mediante el test de Kappa y los resultados finales han sido interpretados de acuerdo con la escala de Landis. El análisis se ha basado en dos variables: – estado dentario: sano versus no sano; – necesidad de tratamiento: contrastando «ninguna necesidad» versus

«necesidad de prótesis». Asimismo, la Dirección Técnica del estudio ha organizado una unidad permanente de atención inmediata a los encuestadores, disponible durante la fase de trabajo de campo, con la finalidad de resolver cualquier duda metodológica que pudiera aparecer en el transcurso de esta fase.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

RESULTADOS 1. Resultados de concordancia En la TABLA 1 se exponen los resultados relativos a la concordancia diagnóstica interobservador. Tal como se ha explicado en la sección «Material y métodos», se ha utilizado un encuestador de referencia (gold Standard). En relación al diagnóstico de caries, los porcentajes de concordancia simple oscilan entre el 87% y el 92% con índices de Kappa comprendidos entre 0,75 y 0,81. Los valores para el grado de concordancia en relación a las necesidades de prótesis se sitúan entre el 84% y el 88% (con índices de Kappa situados entre 0,69 y 0,79). Estos valores han de ser considerados como sustanciales según la escala de Landis.3 2. Descriptiva general En la TABLA 2 se muestran los datos descriptivos de la muestra, que incluyen el reparto de edad (de 65 a 74 años y ≥75 años), el sexo, el nivel socioeconómico (de acuerdo con la escala de profesión anterior de la persona encuestada) y la distribución por islas (Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera). De los 33 puntos muestrales utilizados en este estudio; 22 corresponden a centros de salud (66,6%) y 11 a residencias (33,3%). Como puede observarse, en total se ha explorado a 995 sujetos, repartidos homogéneamente según la variable del sexo (48,8% de hombres y 51,2% de mujeres). En cuanto al nivel socioeconómico, se observa un predominio claro de las profesiones manuales cualificadas (64,3%) y no cualificadas (21%). Finalmente, el 63,3% de los 995 sujetos de la muestra corresponde a Mallorca, el 15% a Menorca y el 21% a Ibiza-Formentera. 3. Análisis del estado dental:

1) Índice CAOD (caries, ausencia u obturación de dientes definitivos) para

el conjunto de la muestra:

En la TABLA 3 se expresan los valores del índice CAOD para el conjunto de la muestra (incluyendo a los desdentados totales). Se observa que el índice CAOD global es de 20,18 y que se sitúa entre 17,7 (para el grupo de 65 a 74 años) y 22,56 (para el grupo de ≥75 años). En ambos grupos el componente mayoritario del índice CAOD se corresponde con la fracción de dientes ausentes, lo cual representa globalmente el 88% del índice CAOD.

3 Landis JR, Koch GG. The measurement of observer agreement for categorical data. Biometrics 1977; 33:159-177.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

Gráfico 1. CAOD en el conjunto de la muestra

17,7

22,520,18

0

5

10

15

20

25

65-74 años 75 años o mas Global

OBT AUS CAR CAOD

2) Índice CAOD entre los sujetos dentados de la muestra:

En la TABLA 4 figuran los valores del índice CAOD entre los sujetos dentados de la muestra (se excluyen del análisis a los completamente desdentados). Este índice CAOD es del 16,46 y varía entre 15,3 (grupo de 65 a 74 años) y 18 (grupo de ≥75 años).

Gráfico 2. CAOD en los sujetos dentados de la muestra

15,3

1816,4

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

65-74 años 75 años o mas Global

OBT AUS CAR CAOD

3) Número de dientes presentes:

Si consideramos el conjunto de sujetos de la muestra, la media de dientes presentes es de 10,24 (sobre un máximo de 28 dientes, al haber excluido del análisis los terceros molares). El análisis específico de este promedio entre los sujetos dentados muestra que la media de dientes presentes es de 15,12 (sobre un máximo de 28 dientes).

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

4) Necesidades de tratamiento dental:

La TABLA 5 muestra las necesidades de tratamiento dental para el conjunto de la muestra. Observamos que estas necesidades son mínimas. El 0,01% de la muestra requiere una restauración dental simple (de una superficie), el 0,003% requiere una restauración compleja (de dos superficies o más) y el 0,03% requiere al menos una extracción dentaria.

5) Porcentaje de desdentados totales

La TABLA 6 aporta los datos relativos a la prevalencia de desdentados totales (sin ningún diente). El 32,2% de los sujetos son desdentados totales. El análisis por islas muestra que hay diferencias; resalta la menor prevalencia encontrada en Ibiza y Formentera (18,6%) comparada con la de Menorca (43%) y la de Mallorca (34%).

Gráfico 3. Prevalencia de desdentados totales (superior e inferior) en el conjunto de la muestra y por isla.

43,3

18,6

34,3 32,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

MENORCA EIV-FOR MALLORCA GLOBAL

DENTADOS DESDENTADOS

Analizando la prevalencia de desdentados según la variable del nivel socioeconómico (TABLA 7), no se encuentran diferencias significativas estadísticamente, aunque sí una tendencia a una prevalencia mayor en sectores más desfavorecidos socialmente.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

4. Análisis de la situación en relación a las próte sis En este estudio, el término prótesis se refiere exclusivamente al conjunto de aparatología removible (sea del material que sea), tanto parcial (dientes naturales y artificiales coexistiendo en la misma arcada) como completa (exclusivamente dientes artificiales en una arcada). – Arcada superior:

Como se puede observar en la TABLA 8, el 42,95% del conjunto de la muestra no lleva prótesis superior. El 19,51% de los sujetos lleva prótesis parcial y el 37,59% lleva prótesis completa en esta arcada.

Gráfico 4. Estado de situación en relación a las prótesis superiores en el conjunto de la muestra.

42,9

19,5

37,6

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

No lleva Lleva Pr Parcial Lleva Pr Completa

– Arcada inferior:

En la TABLA 9 se exponen los datos correspondientes a la arcada inferior. El 49,39% no lleva ninguna prótesis inferior, el 20,82% lleva prótesis parcial y el 29,80%, prótesis completa.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

Gráfico 5. Estado de situación en relación a las prótesis inferiores en el conjunto de la muestra.

49,4

20,8

29,8

0

10

20

30

40

50

No lleva Lleva Pr Parcial Lleva Pr Completa

5. Análisis de las necesidades de prótesis Se ha previsto la necesidad de prótesis (tanto parciales como completas) en cada arcada según los supuestos siguientes:

a) El paciente es desdentado completo y no lleva prótesis.

b) El paciente presenta un grado de pérdidas dentarias múltiples que le imposibilita una función masticatoria aceptable.

c) El paciente lleva prótesis parcial o completa, pero el estado de esta es funcionalmente inaceptable según los criterios clínicos establecidos (rotura de algún componente de la prótesis, desgaste de los dientes artificiales, movilidad excesiva de la prótesis, inestabilidad, etc.).

– Arcada superior:

Tal como se observa en la TABLA 10, en esta arcada el 41,6% de los sujetos no necesita ningún tipo de prótesis, el 21,6% necesita una prótesis parcial y el 36,8%, una prótesis completa.

– Arcada inferior:

La TABLA 11 refleja que el 47,5% de la muestra no requiere ninguna prótesis en la arcada inferior, el 24,2% requiere una prótesis parcial y el 28,2% necesita una prótesis completa.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

Gráfico 6. Necesidades de prótesis superiores e inferiores en el conjunto de la muestra.

41,6

21,6

36,8

47,5

24,228,2

05

101520253035404550

SUP INF

No necesita Necesita Pr Parcial Necesita Pr Completa

– Análisis específico de las necesidades de prótesis completas en ambas

arcadas:

En la TABLA 12 se especifican las causas que motivan la necesidad de prótesis completa, tanto en la arcada superior como en la inferior. Entre el 11% y el 19% de las personas encuestadas que necesitan prótesis completa son desdentadas totales que no llevan prótesis. Entre el 38% y el 45% de las necesidades corresponden a pacientes que, si bien en el momento de la exploración no son desdentados totales, deben ser considerados como desdentados funcionales dada la pésima situación de los dientes presentes remanentes. Finalmente, en torno al 43% de las necesidades corresponde a portadores de prótesis completa con un grado de satisfacción masticatoria inaceptable (por el estado de la prótesis).

– Análisis específico de las necesidades de prótesis parciales en ambas

arcadas:

En la TABLA 13 se especifican las causas que motivan la necesidad de una prótesis parcial, tanto en la arcada superior como en la inferior. Entre el 65% y el 70% de los que necesitarían una prótesis parcial corresponde a pacientes con zonas edéntulas pero que, sin embargo, no llevan prótesis parcial. El resto (entre el 30% y el 34%) corresponde a portadores de prótesis parcial con un grado de satisfacción masticatoria inaceptable (debido al estado de la prótesis).

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

6. Análisis del cuestionario de satisfacción A todos los sujetos de la muestra portadores de algún tipo de prótesis removible (parcial o completa) se les sometió a un breve cuestionario, que constaba de dos preguntas:

– «¿Le molesta o le duele la prótesis a la hora de comer?». Esta pregunta tenía como finalidad evaluar el grado de satisfacción masticatoria funcional de los portadores de prótesis.

– «¿Cómo se ve usted con la prótesis?». Esta pregunta tenía relación con el grado de satisfacción estética de los portadores de prótesis.

Para ambas preguntas se utilizó una escala visual analógica en que el valor 0 representaba la insatisfacción máxima (tanto masticatoria como estética) y el valor 5, la satisfacción máxima. – Grado de satisfacción masticatoria:

En la TABLA 14 se aportan las frecuencias para cada uno de los valores posibles de la escala analógica (valores de 0 a 5). Se observa que cerca del 28% de los portadores de prótesis afirman que están descontentos desde el punto de vista masticatorio funcional (valores comprendidos entre 0 y 2). El 12,96% afirma que su capacidad funcional es aceptable, y el 59% se siente perfectamente cómodo desde el punto de vista masticatorio. El valor medio para el grado de satisfacción masticatoria funcional se sitúa en 3,35 sobre 5 (6,7 sobre 10).

– Grado de satisfacción estética:

En la TABLA 15 se muestran los datos relativos al grado de satisfacción estética. Se observa que cerca del 29% de los portadores se sienten muy descontentos desde el punto de vista estético (valores comprendidos entre 0 y 2); el 13,5% se siente razonablemente bien y el 57,7% manifiesta tener una alta satisfacción estética. El valor medio para el grado de satisfacción estética se sitúa en 3,37 sobre 5 (6,74 sobre 10).

Gráfico 7. Grado de satisfacción masticatoria y estética entre los portadores de prótesisparciales o completas (Escala 0= muy mal, 5= perfecto).

24,9 22,7

34,2 35

11,4511,9

4,26,069,9 13,1

13,512,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

MASTICAT ESTETICA

0 1 2 3 4 5

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

DISCUSIONES Y RECOMENDACIONES La primera consideración que debe hacerse es la falta de referencias de estudios de este tipo. En efecto, solamente están disponibles tres estudios, todos llevados a cabo en el ámbito del estado. De estos, solamente el estudio hecho por el Grupo Geriátrico Español de Salud Oral (2001)4 es comparable con este estudio al coincidir las edades de los sujetos. Los otros dos estudios, hechos por encargo del Consejo General de Odontólogos de España (en los años 20005 y 20056), se basan en el grupo de edad de 65 a 74 años. En los estudios epidemiológicos efectuados en la población de la tercera edad, limitar la edad máxima a los 74 años distorsiona los resultados, ya que varía mucho la situación oral según transcurre la edad de los sujetos. a) Discusión sobre el índice CAOD

Nuestro índice CAOD global de 20,18 es totalmente superponible al encontrado por el Grupo Español de Odontogeriatría (21,8). Nuestro valor sobrepasa al encontrado en los otros dos estudios de ámbito estatal. Sin embargo, si se observa el valor del CAOD en los sujetos de 65 a 74 años se aprecia que el CAOD de 17,7 es superponible a los valores hallados en España en el año 2000 (18,10) y en 2006 (16,8). El hecho de que la fracción de ausentes represente el 88% del total del índice coincide en los tres estudios señalados (entre el 82% y el 86% del índice). Asimismo, el promedio de dientes presentes es totalmente coincidente con los hallados en los estudios publicados sobre la población española.

b) Discusión sobre la prevalencia de desdentados totales

En el global de nuestra muestra, el 32% de los sujetos son desdentados totales (ambas arcadas). Esta cifra coincide con la aportada por el Grupo Español de Odontogeriatría (31,4%). Los valores publicados por los otros dos estudios —efectuados en el grupo de 65 a 74 años— son lógicamente inferiores (entre el 18% y el 24%). c) Discusión sobre la presencia de prótesis completas

En este estudio, entre el 30% y el 37% (arcada inferior y superior, respectivamente) es portador de prótesis completa. Teniendo en cuenta que este parámetro está relacionado directamente con la prevalencia de desdentados, se debe entender que solamente se pueda comparar con el

4 Spanish Geriatric Oral Health Research Group. Oral Health issues of Spanish adults aged 65 and over. Internacional Dental Journal, 2001; 51:228-234.

5 Llodra JC, Bravo M, Cortes J. Encuesta de salud oral en España (2000). RCOE, 2002, volumen monográfico, 19-63.

6 Encuesta Nacional de Salud Oral (2006). RCOE, 2007 (en prensa).

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

estudio del Grupo Español de Odontogeriatría (27%-28%). Se podría entender que la relación entre la necesidad y la demanda es más favorable para los sujetos de las Illes Balears con respecto al conjunto del estado. Las variables de tipo económico —entre otras— influyen obviamente en el mayor grado de asistencia protésica de las poblaciones.

d) Discusión sobre las necesidades de prótesis completas

En este estudio, el 36,8% de los sujetos necesitan una prótesis completa en la arcada superior y el 28,2% en la arcada inferior. En relación a las necesidades de tratamiento dental en general y de prótesis en particular, el grado de concordancia entre diferentes profesiones suele ser bajo. Sin embargo, es cierto que en el caso de las indicaciones de prótesis completas esta concordancia suele ser alta. Es interesante resaltar que alrededor del 14% de los sujetos desdentados no usan prótesis. Asimismo, cabe resaltar que aproximadamente el 40% de las necesidades de prótesis se originan como consecuencia de la aparición de desdentados funcionales, es decir, sujetos que presentan un estado dental muy deteriorado (con restos radiculares dentarios, dientes cariados insalvables, movilidad dentaria severa, etc.), cuyas únicas soluciones terapéuticas serían la extracción dentaria y la prótesis completa. Finalmente, el 43% de las necesidades de prótesis completas se originan en pacientes que llevan una prótesis cuyas características en el momento de la exploración la hacen inaceptable desde un punto de vista funcional masticatorio (porque presentan graves desperfectos —como una rotura— o porque han perdido la estabilidad en la boca). En este sentido, cabe resaltar que en España es muy habitual que el promedio de duración de las prótesis supere los 15 años. e) Discusión sobre el grado de satisfacción del portador de prótesis

El cuestionario sobre el grado de satisfacción masticatoria muestra que es alto (valores 4-5 sobre un máximo de 5) para el 60% de los portadores de prótesis completas. Los resultados referentes a la satisfacción estética son totalmente superponibles. Este dato, sin referencia comparativa en España, es de sumo interés y habla muy a favor de la calidad asistencial que reciben los pacientes necesitados de prótesis en las Illes Balears.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

TABLA 1. Análisis de concordancia.

Caries Necesidad de prótesis

completa Concordancia

simple (%) Kappa

Concordancia simple (%)

Kappa

Enc

uest

ador

1. Mallorca 92 0,80 88 0,76

2. Mallorca 90 0,79 85 0,69

3. Mallorca 89 0,76 84 0,70

4. Menorca 91 0,81 84 0,78

5. Ibiza- Formentera 87 0,75 87 0,79

TABLA 2. Distribución de los participantes en el estudio por grupos de edad, sexo, nivel socioeconómico e isla, sobre un total de 995 sujetos.

n %

Tod

os

995 100

Eda

d de 65 a 74 años 486 48,84

≥ 75 años 509 51,16

Sex

o hombre 458 46,03

mujer 537 53,97

Niv

el

soci

oeco

nóm

ico 1 21 2,15

2 27 27,7

3 95 9,75

4 626 64,27

5 205 21,04

desconocido* 21 2,11

Isla

Mallorca 630 63,31

Menorca 150 15,07

Ibiza-Formentera 215 21,60

* Para calcular el reparto por nivel socioeconómico han sido excluidos los del nivel desconocido (por lo que los porcentajes están expresados sobre un total de 974 sujetos)

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

TABLA 3. Número medio de dientes presentes e índice CAOD en el conjunto de la muestra, según el grupo de edad.

Edad n Media de dientes

presentes Obturados Ausentes Con caries CAOD

de 65 a 74 años 486 13,56 1,93 14,44 1,32 17,69

≥ 75 años 509 7,08 0,83 20,92 0,80 22,56

Todos 995 10,24 1,37 17,76 1,05 20,18

TABLA 4. Número medio de dientes presentes e índice CAOD en los sujetos dentados, según el grupo de edad.

Edad n Media de dientes

presentes Obturados Ausentes Con caries CAOD

de 65 a 74 años 396 16,64 2,37 11,36 1,62 15,35

≥ 75 años 278 12,96 1,53 15,04 1,47 18,04

Todos 674 15,12 2,02 12,88 1,56 16,46

TABLA 5. Necesidades de tratamiento dental en el conjunto de la muestra.

Obturaciones simples Obturaciones complejas Extracciones

% x % x % x

Todos (995)

0,01 0,016 0,003 0,009 16,78 0,67

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

TABLA 6. Prevalencia de desdentados totales (arcada superior y arcada inferior) distribuidos por islas.

Mallorca Menorca Ibiza-Formentera Total

desdentados totales

n 216 65 40 321

% 34,30 43,30 18,60 * 32,20

no desdentados n 414 85 175 674

% 65,70 56,70 81,40 67,80

* p< 0.001 Ibiza-Formentera presenta una menor prevalencia de desdentados totales con respecto a Mallorca y Menorca. TABLA 7. Prevalencia de desdentados distribuidos según el nivel socioeconómico.

Nivel socioeconómico

1 2 3 4 5 Sin

datos

desdentados totales

n 5 4 22 207 76 7

% 23,8 14,8 23,2 33,1 37,1 33,3

no desdentados n 16 23 73 419 129 14

% 76,2 85,2 76,8 66,9 62,9 66,7

Nota: no hay diferencia significativa estadísticamente entre el nivel socioeconómico y la prevalencia de desdentados totales (p= 0,06)

TABLA 8. Situación en relación a las prótesis superiores en el conjunto de la muestra.

Situación de la prótesis superior n %

No lleva prótesis 427 42,95

Lleva una prótesis parcial 194 19,51

Lleva una prótesis completa 374 37,59 TABLA 9. Situación en relación a las prótesis inferiores en el conjunto de la muestra.

Situación de la prótesis inferior n %

No lleva prótesis 491 49,39

Lleva una prótesis parcial 207 20,82

Lleva una prótesis completa 297 29,80

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

TABLA 10. Necesidad de prótesis superior en el conjunto de la muestra.

Necesidad de prótesis superior n %

No necesita prótesis 414 41,61

Necesita una prótesis parcial 215 21,61

Necesita una prótesis completa 366 36,78 TABLA 11. Necesidad de prótesis inferior en el conjunto de la muestra.

Necesidad de prótesis inferior n %

No necesita prótesis 473 47,54

Necesita una prótesis parcial 241 24,22

Necesita una prótesis completa 281 28,24 TABLA 12. Análisis específico de la necesidad de prótesis completas, tanto superiores como inferiores, y causas de la necesidad

Causa Prótesis completas

superiores Prótesis completas

inferiores

n

%

n

%

1. Pacientes desdentados totales y no llevan prótesis

42

11.47 53

18.86

2. Pacientes desdentados funcionales

167

45.62

106

37.72

3. Pacientes con una prótesis completa pero con un grado de satisfacción masticatoria desfavorable

157

42.89

122

43.4

Total

366

100

281

100

1. Pacientes que en el momento de la exploración, a pesar de ser desdentados totales, afirman que no llevan prótesis. 2. Pacientes que en el momento de la exploración, a pesar de no ser desdentados, presentan un estado dentario que les convierte en desdentados funcionales (dientes remanentes con caries insalvables, dientes con gran movilidad, presencia de restos radiculares, etc). 3. Pacientes desdentados y portadores de una prótesis completa pero con grandes dificultades derivadas de esta (movilidad de la prótesis, desajustes graves, roturas, bordes cortantes, inestabilidad de la prótesis, etc). En el cuestionario de satisfacción masticatoria están en niveles inferiores a 3.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

TABLA 13. Análisis específico de la necesidad de prótesis parciales, tanto superiores como inferiores, y causas de la necesidad.

Causa Prótesis parciales

superiores Prótesis parciales

inferiores

n

%

n

%

1. Pacientes desdentados parciales y no llevan prótesis

141

65.58 168

69.70

2. Pacientes con una prótesis parcial pero un con grado de satisfacción masticatoria desfavorable

74

34.4

73

30.29

Total 215 100 241 100

1. Pacientes que en el momento de la exploración presentan pérdidas dentales importantes que requieren una prótesis parcial pero afirman que no llevan prótesis.

2. Pacientes desdentados parciales y portadores de prótesis parcial pero con graves dificultades

derivadas de esta (movilidad de la prótesis, desajustes graves, roturas, bordes cortantes, ines- tabilidad de la prótesis, etc.). En el cuestionario de satisfacción masticatoria están en niveles inferiores a 3.

TABLA 14. Respuestas al cuestionario sobre el grado de satisfacción masticatoria (de entre los portadores de algún tipo de prótesis removible parcial o completa).

Grado de satisfacción masticatoria*

n** %

0 71 11,95

1 36 6,06

2 59 9,93

3 77 12,96

4 148 24,91

5 203 34,17

* Escala visual analógica: 0 = muy mal; 5 = perfecto. ** Sobre un total de 594 sujetos portadores de algún tipo de prótesis Media del grado de satisfacción masticatoria: 3,35 sobre 5.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

TABLA 15. Respuestas al cuestionario sobre el grado de satisfacción estética (de entre los portadores de algún tipo de prótesis removible parcial o completa).

Grado de satisfacción estética* n** %

0 68 11,45

1 25 4,21

2 78 13,13

3 80 13,47

4 135 22,73

5 208 35,01

* Escala visual analógica: 0 = muy mal; 5 = perfecto. ** Sobre un total de 594 sujetos portadores de algún tipo de prótesis Media del grado de satisfacción estética: 3,37 sobre 5.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE LA SALUT BUCODENTAL DE LA POBLACIÓ MAJOR

DE 65 ANYS DE LES ILLES BALEARS:

NECESSITATS DE PRÒTESIS

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

AUTORS

DIRECCIÓ ASSISTENCIAL DE L’IB-SALUT Dr. Miquel Tomàs Gelabert . Sotsdirector Assistencial d’Atenció Primària i 061 de l’Ib-salut.

DIRECCIÓ TÈCNICA Dr. Juan Carlos Llodra Calvo . Professor Titular d’Odontología Preventiva y Comunitària. Universitat de Granada. COORDINACIÓ Dra. Guillermina Soler Folgado . Metgessa Estomatòloga d’Atenció Primària de Mallorca. CALIBRATGE Dr. Juan Carlos Llodra Calvo . Professor Titular d’Odontología Preventiva y Comunitària. Universitat de Granada. ANÀLISI ESTADÍSTICA Sr. Manuel Bravo Pérez . Professor Titular d’Odontología Preventiva y Comunitària. Universitat de Granada. INFORMATITZACIÓ DE DADES Sr. Carlos Hernández Rodríguez. Becari d’Investigació. Universitat de Granada ENQUESTADORS Dra. Paloma Caballero Requero . Metgessa Estomatòloga d’Atenció Primària de Mallorca. Dr. Joan Corró Truyol . Metge Estomatòleg d’Atenció Primària de Mallorca. Dr. Joan Genovart Ribot . Metge Estomatòleg d’Atenció Primària de Mallorca. Dr. José Miguel Quintana Abraham . Metge Estomatòleg d’Atenció Primària de Mallorca. Dra Sonia Ramon Planells . Odontòloga d’ Atenció Primària d’Eivissa. Dr. Joaquín Uson Guardiola . Metge Estomatòleg d’Atenció Primària de Menorca.

REGISTRADORS Sra. Alicia De Felipe Belarte . Higienista d’Atenció Primària de Mallorca. Sra Mª José Garcia Merchante. Higienista d’Atenció Primària d’Eivissa. Sra. Maria Orfila Sintes. Higienista d’ Atenció Primària de Menorca. Sra. Pilar Rigo Terrasa , Higienista d’Atenció Primària de Mallorca. Sra. Cristina Salom Alcover . Higienista d’Atenció Primària de Mallorca. Sra. Francisca Solivellas Canals . Higienista d’Atenció Primària de Mallorca AGRAÏMENTS Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Gerència de l’Àrea de Salut de Menorca. Gerència de l’Àrea de Salut d’Eivissa. Govern de les Illes Balears Conselleria de Presidència i esports Direcció General de Serveis Socials Residències de la tercera edat.

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

PRESENTACION

L’OMS afirma que «les enquestes poblacionals sobre la salut bucodental tenen com a objectiu recollir les dades sobre salut bucodental i les necessitats de tractament i, subsegüentment, monitorar els canvis produïts tant en els nivells com en els patrons de malaltia dental, i s’han de fe amb una periodicitat de cinc anys». Durant l’any 2006, el Servei de Salut de les Illes Balears va encarregar un estudi epidemiològic sobre la salut oral de la població major de 65 anys a la nostra comunitat autònoma, que ens permetrà actualitzar aquesta informació i situar-la en l’entorn sanitari respecte d’altres comunitats autònomes, i que ens ha de servir com a eina per identificar possibles estratègies de millora en l’abordatge de l’atenció dental de les nostres persones majors. L’objectiu específic d’aquest estudi és conèixer l’estat de salut bucodental de la població major de 65 anys de les Illes Balears, quantificar-ne les necessitats de pròtesi i proposar línies d’actuació programàtica en el camp de la salut oral de les persones majors. En aquest sentit, aquest estudi ens permetrà també conèixer la naturalesa i la quantia de les necessitats de pròtesis dentals en aquest grup poblacional i els recursos necessaris per implantar el Programa d’ajuda assistencial odontològica en la població major de 65 anys de les Illes Balears.

Dr. Luis Alegre Director Assistencial de l’Ib-Salut

Estudi epidemiològic de salut bucodental de la població major 65 anys de les Illes Balears

ÍNDEX

INTTRODUCCIÓ ........................................................................ 5

JUSTIFICACIÓ ............................................................................ 6

OBJECTIUS ................................................................................ 6

MATERIAL I MÈTODE ................................................................ 7 7. Àrees i població enquestada ....................................................... 7 8. Cohort d’estudi ........................................................................... 7 9. Personal participant .................................................................... 8 10. Recollida de dades ..................................................................... 8 11. Anàlisi informàtica ....................................................................... 8 12. Anàlisi de concordança ............................................................... 9

RESULTATS .............................................................................................. 10

7. Resultats de concordança ........................................................ 10 8. Descriptiva general ................................................................... 10 9. Anàlisi de l’estat dental ............................................................. 10 10. Anàlisi de la situació amb relació a les pròtesis ........................ 13 11. Anàlisi de les necessitats de pròtesis ........................................ 1 4 12. Anàlisi del qüestionari de satisfacció ......................................... 16

DISCUSSIONS I RECOMANACIONS ................................................... 17

TAULES ....................................................................................... 19

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

INTRODUCCIÓ El 1993 es va fer el primer estudi epidemiològic de salut bucodental dels escolars de les Illes Balears. Recentment (2005), es va encarregar un segon estudi epidemiològic sobre els escolars. Fins ara, la informació disponible s’ha concentrat en la població infantil (de 7 a 15 anys). La intenció de les autoritats sanitàries és incloure certes prestacions sanitàries odontològiques per a la població de persones majors (de 65 anys o més). Per a això, abans de posar en marxa aquesta nova política de prestacions sanitàries és necessari disposar d’informació bàsica sobre l’estat de salut oral i sobre les necessitats de tractament d’aquest grup poblacional. Des d’aquest punt de vista cal esmentar diversos fets importants:

– No es tenen dades específiques sobre l’estat de salut oral d’aquest grup d’edat de les Illes Balears.

– Algunes comunitats autònomes (Andalusia el juny de 2002, Múrcia el 2003, Extremadura i Castella-la Manxa en dates més recents) han incorporat programes d’assistència dental infantil —ja existents al País Basc i a Navarra— però tenen molt poca o nul·la experiència en programes d’ajuda de prestacions a altres grups d’edat.

– Tots els estudis epidemiològics fets en el marc de l’estat coincideixen en profunds canvis en l’epidemiologia de la càries a la població espanyola durant la darrera dècada.

– La falta de dades d’avaluació epidemiològica del grup de persones majors de 65 anys, unida a la intenció política de posar en marxa un programa d’ajuda de prestació dental per a aquest grup poblacional, fa imprescindible un estudi epidemiològic amb dades actualitzades sobre les Illes Balears que permetin disposar d’un mapa real de la situació actual.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

30

JUSTIFICACIÓ L’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que «les enquestes poblacionals sobre la salut bucodental tenen com a objectiu recollir les dades sobre la salut bucodental i sobre les necessitats de tractament i, subsegüentment, monitorar els canvis produïts tant en els nivells com en els patrons de malaltia dental i s’han de fer amb una periodicitat de cinc anys.» En aquest sentit, aquest estudi ens permetrà conèixer:

– l’estat de salut oral de la població major de 65 anys de les Illes Balears;

– la naturalesa i la quantia de les necessitats de pròtesis dentals d’aquest grup poblacional;

– els recursos necessaris per implantar el programa d’ajuda assistencial odontològica entre la població major de 65 anys de les Illes Balears.

OBJECTIUS Per tot això, consideram molt important iniciar el procés de preparació d’aquest estudi epidemiològic plantejant els objectius específics següents:

4. Conèixer l’estat de salut bucodental de la població major de 65 anys de les Illes Balears.

5. Quantificar les necessitats de pròtesis de la població major de 65 anys de les Illes Balears.

6. Proposar línies d’actuació programàtica en el camp de la salut oral de les persones majors.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

31

MATERIAL I MÈTODE 7. Àrees i població enquestada Aquest estudi s’ha fet seguint sempre les recomanacions de l’OMS, no només pel que fa al respecte metodològic absolut al manual Oral health surveys: basic methods,7 sinó també amb relació als controls metodològics, que han efectuat el Dr. Denis Bourgeois, de la Universitat de Lió i director científic de Salut Oral de l’OMS, i el Dr. Juan Carlos Llodra Calvo, professor titular d’odontologia preventiva i comunitària de la Universitat de Granada. Aquesta supervisió ha tengut una rellevància especial en tres aspectes:

– la determinació dels punts mostrals;

– la determinació de les mides mostrals;

– la planificació i la supervisió del monitoratge i el calibratge dels enquestadors.

8. Cohort d’estudi S’ha examinat la cohort de 65 anys o més. Per captar els subjectes s’ha actuat d’aquesta manera:

– Exploració a residències públiques o privades de persones majors (el nombre de subjectes procedents d’aquests centres no ha de superar el 40% del total de la mostra a cada àrea d’estudi).

– Exploració dels subjectes a centres de salut, a consultoris mèdics: s’entén la captació de subjectes que acudeixen a una visita mèdica per qualsevol motiu diferent a una patologia bucodental.

Quant a la distribució i a la mida de la mostra, s’han considerat les variables següents:

– illa de residència: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera);

– sexe (dona / home);

– nivell socioeconòmic dels subjectes (professió prèvia exercida); El repartiment mostral per illes ha estat el següent:

MALLORCAMenorca Eivissa-

Formentera TOTAL

Nombre de punts mostrals 21 5 7 33

Nombre de subjectes* 630 150 210 990

* Nombre de subjectes en cada punt mostral: 30

7 WHO oral health surveys: basic methods (tercera edició). Ginebra: Organització Mundial de la Salut, 1987.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

32

9. Personal participant Per a la preparació tècnica del personal enquestador s’han organitzat unes jornades de calibratge de tres dies de durada duites a terme quinze dies abans de la recollida de les dades (octubre-novembre de 2006). Un mes abans d’aquestes jornades els potencials enquestadors han rebut un dossier que inclou la fitxa d’exploració, els criteris diagnòstics i les codificacions que han d’assignar. La metodologia seguida en aquesta preparació d’enquestadors ha estat l’editada per l’OMS8 i, en resum, s’ha desenvolupat segons el calendari següent:

– Primer dia: repàs teòric de la fitxa d’exploració; anàlisi detallada de tots els codis; fixació de criteris diagnòstics i terapèutics; discussió en grup; exercicis simulats.

– Segon i tercer dies: exploració clínica en una situació real; cada enquestador ha explorat quinze subjectes; exploracions creuades per a l’anàlisi de concordança interobservador.

– Tercer dia: reunió final; posada en comú d’errors i de dificultats detectats; selecció final dels enquestadors segons la concordança interobservador (percentatge de concordança i Kappa).

Han participat cinc equips d’enquestadors. Cada equip ha estat constituït per un explorador (odontòleg o estomatòleg) i un registrador (auxiliar o higienista dental). Els cinc equips han estat distribuïts de la manera següent:

– tres equips a Mallorca

– un equip a Menorca

– un equip a Eivissa i Formentera. Els equips d’exploració pertanyen a l’Ib-Salut per raons d’índole tècnica i per motius logístics. La selecció prèvia dels equips ha estat a càrrec del Servei de Salut de les Illes Balears. Quatre dels equips ja tenien experiència recent en aquest tipus d’estudis, en haver col·laborat en l’estudi epidemiològic dels escolars fet recentment a les Illes Balears (2005). 10. Recollida de dades Els enquestadors han estat entrenats perquè la recollida de les dades es faci en condicions homogènies de llum, posició dels subjectes explorats i instrumental utilitzat. Les dades han estat registrades en el formulari OMS (annex 1). Cada subjecte ha estat explorat mitjançant una sonda de càries corbada i un mirall pla núm. 5.

8 WHO Calibration of examiners for oral health epidemiological surveys. Ginebra: Organització Mundial de la Salut, 1993.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

33

11. Anàlisi informàtica Totes les fitxes han estat processades amb un programari específic de l’OMS per a estudis epidemiològics bucodentals. S’ha encarregat la informatització a una persona amb experiència prèvia en la tabulació de dades epidemiològiques bucodentals, entrenada per minimitzar els errors de tabulació. La Direcció Tècnica de l’estudi ha fet personalment vuitanta comprovacions aleatòries amb la finalitat de detectar-hi errors. El programari mateix proporciona una sèrie de controls automatitzats que impossibiliten la tabulació de codis incongruents que puguin falsejar els resultats i adverteix immediatament del possible error perquè es comprovi. 12. Anàlisi de concordança Per a l’anàlisi de la concordança i de reproductibilitat dels resultats s’han seguit les recomanacions del manual de l’O.M.S Calibration of examiners for oral health epidemiological surveys. La concordança interobservador s’ha duit a terme durant les jornades de cali-bratge prèvies a l’enquesta. Hi han participat els enquestadors potencials i un observador de referència amb experiència prèvia en enquestes epidemio-lògiques de salut oral amb la metodologia de l’OMS Aquest observador de referència —calibrat prèviament en l’OMS— ha actuat com a estàndard d’or. L’anàlisi s’ha duit a terme mitjançant el test de Kappa i els resultats finals han estat interpretats d’acord amb l’escala de Landis. L’anàlisi s’ha basat en dues variables: – estat dentari: sa versus no sa; – necessitat de tractament: contrastant «cap necessitat» versus «necessitat

de pròtesi». Així mateix, la Direcció Tècnica de l’estudi ha organitzat una unitat permanent d’atenció immediata als enquestadors, disponible durant la fase de treball de camp, amb la finalitat de resoldre qualsevol dubte metodològic que pogués aparèixer en el transcurs d’aquesta fase.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

34

RESULTATS 7. Resultats de concordança En la TAULA 1 s’exposen els resultats relatius a la concordança diagnòstica interobservador. Tal com s’ha explicat a la secció «Material i mètodes», s’ha utilitzat un enquestador de referència (gold Standard). Amb relació al diagnòstic de càries, els percentatges de concordança simple oscil·len entre el 87% i el 92% amb índexs de Kappa compresos entre 0,75 i 0,81. Els valors per al grau de concordança amb relació a les necessitats de pròtesi se situen entre el 84% i el 88% (amb índexs de Kappa situats entre 0,69 i 0,79). Aquests valors han de ser considerats com a substancials segons l’escala de Landis.9 8. Descriptiva general A la TAULA 2 es mostren les dades descriptives de la mostra, que inclouen el repartiment d’edat (de 65 a 74 anys i ≥75 anys), el sexe, el nivell socioeconòmic (d’acord amb l’escala de professió anterior de la persona enquestada) i la distribució per illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera). Dels 33 punts mostrals utilitzats en aquest estudi; 22 corresponen a centres de salut (66,6%) i 11 a residències (33,3%). Com es pot observar, en total s’han explorat 995 subjectes, repartits homogèniament segons la variable del sexe (48,8% d’homes i 51,2% de dones). Quant al nivell socioeconòmic, s’observa un predomini clar de les professions manuals qualificades (64,3%) i no qualificades (21%). Finalment, el 63,3% dels 995 subjectes de la mostra correspon a Mallorca, el 15% a Menorca i el 21% a Eivissa i Formentera. 9. Anàlisi de l’estat dental:

6) Índex CAOD (càries, absència o obturació de dents definitives) per al

conjunt de la mostra:

A la TAULA 3 s’expressen els valors de l’índex CAOD per al conjunt de la mostra (inclosos els esdentegats totals). S’observa que l’índex CAOD global és de 20,18 i que se situa entre 17,7 (per al grup de 65 a 74 anys) i 22,56 (per al grup de ≥75 anys). En ambdós grups el component majoritari de l’índex CAOD es correspon amb la fracció de dents absents, cosa que representa globalment el 88% del índex CAOD.

9 Landis JR, Koch GG. The measurement of observer agreement for categorical data. Biometrics 1977; 33:159-177.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

35

Gráfico 1. CAOD en el conjunto de la muestra

17,7

22,520,18

0

5

10

15

20

25

65-74 años 75 años o mas Global

OBT AUS CAR CAOD

7) Índex CAOD entre els subjectes dentats de la mostra:

A la TAULA 4 figuren els valors de l’índex CAOD entre els subjectes dentats de la mostra (s’exclouen de l’anàlisi els completament esdentegats). Aquest índex CAOD és del 16,46 i varia entre 15,3 (grup de 65 a 74 anys) i 18 (grup de ≥75 anys).

Gráfico 2. CAOD en los sujetos dentados de la muestra

15,3

1816,4

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

65-74 años 75 años o mas Global

OBT AUS CAR CAOD

8) Nombre de dents presents:

Si consideram el conjunt de subjectes de la mostra, la mitjana de dents presents és de 10,24 (sobre un màxim de 28 dents, en haver exclòs de l’anàlisi els tercers molars). L’anàlisi específica d’aquesta mitjana entre els subjectes dentats mostra que la mitjana de dents presents és de 15,12 (sobre un màxim de 28 dents).

Gràfic 1. CAOD en el conjunt de la mostra.

65-74 anys ≥75 anys Global

65-74 anys ≥75 anys Global

Gràfic 2. CAOD en els subjectes dentats de la mostra.

� OBT � ABS � CÀR � CAOD

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

36

9) Necessitats de tractament dental:

La TAULA 5 mostra les necessitats de tractament dental per al conjunt de la mostra. Observam que aquestes necessitats són mínimes. El 0,01% de la mostra requereix una restauració dental simple (d’una superfície), el 0,003% requereix una restauració complexa (de dues superfícies o més) i el 0,03% requereix almenys una extracció dentària.

10) Percentatge d’esdentegats totals

La TAULA 6 aporta les dades relatives a la prevalença d’esdentegats totals (sense cap dent). El 32,2% dels subjectes són esdentegats totals. L’anàlisi per illes mostra que hi ha diferències; hi ressalta la menor prevalença trobada a Eivissa i Formentera (18,6%) comparada amb la de Menorca (43%) i la de Mallorca (34%).

Gráfico 3. Prevalencia de desdentados totales (superior e inferior) en el conjunto de la muestra y por isla.

43,3

18,6

34,3 32,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

MENORCA EIV-FOR MALLORCA GLOBAL

DENTADOS DESDENTADOS

Analitzant la prevalença d’esdentegats segons la variable del nivell socioeconòmic (TAULA 7), no s’hi troben diferències significatives estadísticament, encara que sí una tendència a una prevalença major en sectors més desafavorits socialment.

Gràfic 3. Prevalença d’esdentegats totals (superior i inferior en el conjunt de la mostra i per illes.

� DENTATS � ESDENTEGATS

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

37

10. Anàlisi de la situació en relació amb les pròte sis En aquest estudi, el terme pròtesi es refereix exclusivament al conjunt d’aparat amovible (sigui del material que sigui), tant parcial (dents naturals i artificials coexistint a la mateixa arcada) com completa (exclusivament dents artificials en una arcada). – Arcada superior:

Com es pot observar a la TAULA 8, el 42,95% del conjunt de la mostra no duu pròtesi superior. El 19,51% dels subjectes duu pròtesi parcial i el 37,59% duu pròtesi completa en aquesta arcada.

Gráfico 4. Estado de situación en relación a las prótesis superiores en el conjunto de la muestra.

42,9

19,5

37,6

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

No lleva Lleva Pr Parcial Lleva Pr Completa

– Arcada inferior:

A la TAULA 9 s’exposen les dades corresponents a l’arcada inferior. El 49,39% no duu cap pròtesi inferior, el 20,82% duu pròtesi parcial i el 29,80%, pròtesi completa.

Gràfic 4. Estat de la situació amb relació a les pròtesis superiors en el conjunt de la mostra.

� no en duu � duu pròtesi parcial � duu pròtesi completa

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

38

Gráfico 5. Estado de situación en relación a las prótesis inferiores en el conjunto de la muestra.

49,4

20,8

29,8

0

10

20

30

40

50

No lleva Lleva Pr Parcial Lleva Pr Completa

11. Anàlisi de les necessitats de pròtesis S’ha previst la necessitat de pròtesis (tant parcials com completes) a cada arcada segons els supòsits següents:

d) El pacient és esdentegat complet i no duu pròtesi.

e) El pacient presenta un grau de pèrdues dentàries múltiples que li impossibilita una funció masticatòria acceptable.

f) El pacient duu pròtesi parcial o completa, però l’estat d’aquesta és funcionalment inacceptable segons els criteris clínics establerts (trencament d’algun component de la pròtesi, desgast de les dents artificials, mobilitat excessiva de la pròtesi, inestabilitat, etc.).

– Arcada superior:

Tal com s’observa a la TAULA 10, en aquesta arcada el 41,6% dels subjectes no necessita cap tipus de pròtesi, el 21,6% necessita una pròtesi parcial i el 36,8%, una pròtesi completa.

– Arcada inferior:

La TAULA 11 reflecteix que el 47,5% de la mostra no requereix cap pròtesi a l’arcada inferior, el 24,2% requereix una pròtesi parcial i el 28,2% necessita una pròtesi completa.

Gràfic 5. Estat de la situació amb relació a les pròtesis inferiors en el conjunt de la mostra.

� no en duu � duu pròtesi parcial � duu pròtesi completa

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

39

Gráfico 6. Necesidades de prótesis superiores e inferiores en el conjunto de la muestra.

41,6

21,6

36,8

47,5

24,228,2

05

101520253035404550

SUP INF

No necesita Necesita Pr Parcial Necesita Pr Completa

– Anàlisi específica de les necessitats de pròtesis completes en ambdues

arcades:

A la TAULA 12 s’especifiquen les causes que motiven la necessitat de pròtesi completa, tant a l’arcada superior com a la inferior. Entre l’11% i el 19% de les persones enquestades que necessiten una pròtesi completa són esdentegades totals que no duen pròtesi. Entre el 38% i el 45% de les necessitats corresponen a pacients que, tot i que en el moment de l’exploració no són esdentegats totals, han de ser considerats com a esdentegats funcionals atesa la pèssima situació de les dents presents que hi queden. Finalment, al voltant del 43% de les necessitats correspon a portadors de pròtesi completa amb un grau de satisfacció masticatòria inacceptable (per l’estat de la pròtesi).

– Anàlisi específica de les necessitats de pròtesis parcials en ambdues

arcades:

A la TAULA 13 s’especifiquen les causes que motiven la necessitat d’una pròtesi parcial, tant a l’arcada superior com a la inferior. Entre el 65% i el 70% dels que necessitarien una pròtesi parcial correspon a pacients amb zones edèntules però que, tanmateix, no duen pròtesi parcial. La resta (entre el 30% i el 34%) correspon a portadors de pròtesi parcial amb un grau de satisfacció masticatòria inacceptable (a causa de l’estat de la pròtesi).

Gràfic 6. Necessitat de pròtesis superiors i inferiors en el conjunt de la mostra.

� no en necessita � necessita pròtesi parcial � necessita pròtesi completa

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

40

12. Anàlisi del qüestionari de satisfacció A tots els subjectes de la mostra portadors d’algun tipus de pròtesi amovible (parcial o completa) se’ls va sotmetre a un breu qüestionari, que constava de dues preguntes:

– «Us molesta o us fa mal la pròtesi a l’hora de menjar?». Aquesta pregunta tenia com a finalitat avaluar el grau de satisfacció masticatòria funcional dels portadors de pròtesi.

– «Com us veis amb la pròtesi?». Aquesta pregunta tenia relació amb el grau de satisfacció estètica dels portadors de pròtesi.

Per a ambdues preguntes es va utilitzar una escala visual analògica en què el valor 0 representava la insatisfacció màxima (tant masticatòria com estètica) i el valor 5, la satisfacció màxima. – Grau de satisfacció masticatòria:

A la TAULA 14 s’aporten les freqüències per a cada un dels valors possibles de l’escala analògica (valors de 0 a 5). S’observa que prop del 28% dels portadors de pròtesi afirmen que estan descontents des del punt de vista masticatori funcional (valors compresos entre 0 i 2). El 12,96% afirma que la seva capacitat funcional és acceptable, i el 59% se sent perfectament còmode des del punt de vista masticatori. El valor mitjà per al grau de satisfacció masticatòria funcional se situa en 3,35 sobre 5 (6,7 sobre 10).

– Grau de satisfacció estètica:

A la TAULA 15 es mostren les dades relatives al grau de satisfacció estètica. S’observa que prop del 29% dels portadors se senten molt descontents des del punt de vista estètic (valors compresos entre 0 i 2); el 13,5% se sent raonablement bé i el 57,7% manifesta tenir una alta satisfacció estètica. El valor mitjà per al grau de satisfacció estètica se situa en 3,37 sobre 5 (6,74 sobre 10).

Gráfico 7. Grado de satisfacción masticatoria y estética entre los portadores de prótesisparciales o completas (Escala 0= muy mal, 5= perfecto).

24,9 22,7

34,2 35

11,4511,9

4,26,069,9 13,1

13,512,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

MASTICAT ESTETICA

0 1 2 3 4 5

Gràfic 7. Grau de satisfacció masticatòria i estètica dels portadors de pròtesis parcials o completes (escala: 0 = molt malament; 5 = perfecte).

MASTICATÒRIA ESTÈTICA

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

41

DISCUSSIONS I RECOMANACIONS La primera consideració que cal fer és la manca de referències d’estudis d’aquest tipus. En efecte, només estan disponibles tres estudis, tots fets a l’àmbit de l’estat. D’aquests, només l’estudi fet pel Grup Geriàtric Espanyol de Salut Oral (2001)10 és comparable a aquest estudi atès que coincideixen les edats dels subjectes. Els altres dos estudis, fets per encàrrec del Consell General d’Odontòlegs d’Espanya (en els anys 200011 y 200512), es basen en el grup d’edat de 65 a 74 anys. En els estudis epidemiològics efectuats a la població de la tercera edat, limitar l’edat màxima als 74 anys distorsiona els resultats, ja que varia molt la situació oral segons transcorre l’edat dels subjectes. f) Discussió sobre l’índex CAOD

El nostre índex CAOD global de 20,18 és totalment superposable al trobat pel Grup Espanyol d’Odontogeriatría (21,8). El nostre valor ultrapassa el trobat en els altres dos estudis d’àmbit estatal. Tanmateix, si s’observa el valor del CAOD en els subjectes de 65 a 74 anys s’aprecia que el CAOD de 17,7 és superposable als valors trobats a Espanya l’any 2000 (18,10) i el 2006 (16,8). El fet que la fracció d’absents representi el 88% del total de l’índex coincideix en els tres estudis esmentats (entre el 82% i el 86% del índex). Així mateix, la mitjana de dents presents és totalment coincident amb els trobats en els estudis publicats sobre la població espanyola.

g) Discussió sobre la prevalença d’esdentegats totals

En el global de la nostra mostra, el 32% dels subjectes són esdentegats totals (ambdues arcades). Aquesta xifra coincideix amb l’aportada pel Grup Espanyol d’Odontogeriatria (31,4%). Els valors publicats pels altres dos estudis —efectuats al grup de 65 a 74 anys— són lògicament inferiors (entre el 18% i el 24%). h) Discussió sobre la presència de pròtesis completes

En aquest estudi, entre el 30% i el 37% (arcada inferior i superior, respectivament) és portador de pròtesi completa. Tenint en compte que aquest paràmetre està relacionat directament amb la prevalença d’esdentegats, s’ha d’entendre que només es pugui comparar amb l’estudi

10 Spanish Geriatric Oral Health Research Group. Oral Health issues of Spanish adults aged 65 and over. Internacional Dental Journal, 2001; 51:228-234. 11 Llodra JC, Bravo M, Corts J. Encuesta de salud oral en España (2000). RCOE, 2002, volum monogràfic, 19-63. 12 Encuesta Nacional de Salud Oral (2006). RCOE, 2007 (en premsa).

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

42

del Grup Espanyol d’Odontogeriatria (27%-28%). Es podria entendre que la relació entre la necessitat i la demanda és més favorable per als subjectes de les Illes Balears respecte del conjunt de l’estat. Les variables de tipus econòmic —entre d’altres— influeixen òbviament en el major grau d’assistència protèsica de les poblacions.

i) Discussió sobre les necessitats de pròtesis completes

En aquest estudi, el 36,8% dels subjectes necessiten una pròtesi completa a l’arcada superior i el 28,2% a l’arcada inferior. Amb relació a les necessitats de tractament dental en general i de pròtesis en particular, el grau de concordança entre diferents professions sol ser baix. Tanmateix, és cert que en el cas de les indicacions de pròtesis completes aquesta concordança sol ser alta. És interessant ressaltar que al voltant del 14% dels subjectes esdentegats no empren cap pròtesi. Així mateix, cal ressaltar que el 40% de les necessitats de pròtesis s’originen aproximadament com a conseqüència de l’aparició d’esdentegats funcionals, és a dir, subjectes que presenten un estat dental molt deteriorat (amb restes radiculars dentàries, dents corcades insalvables, mobilitat dentària severa, etc.), les úniques solucions terapèutiques per als quals serien l’extracció dentària i la pròtesi completa. Finalment, el 43% de les necessitats de pròtesis completes s’originen en els pacients que duen una pròtesi les característiques de la qual en el moment de l’exploració la fan inacceptable des d’un punt de vista funcional masticatori (perquè presenten greus desperfectes —com ara un trencament— o perquè han perdut l’estabilitat a la boca). En aquest sentit, s’ha de ressaltar que a Espanya és molt habitual que la mitjana de durada de les pròtesis superi els 15 anys. j) Discussió sobre el grau de satisfacció del portador de pròtesi

El qüestionari sobre el grau de satisfacció masticatòria mostra que és alt (valors 4-5 sobre un màxim de 5) per al 60% dels portadors de pròtesis completes. Els resultats referents a la satisfacció estètica són totalment superposables. Aquesta dada, sense referència comparativa a Espanya, és de gran interès i parla molt a favor de la qualitat assistencial que reben els pacients que necessiten pròtesi a les Illes Balears.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

43

TAULA 1. Anàlisi de concordança.

Càries Necessitat de pròtesi

completa Concordança

simple (%) Kappa

Concordança simple (%)

Kappa

Enq

uest

ador

6. Mallorca 92 0,80 88 0,76

7. Mallorca 90 0,79 85 0,69

8. Mallorca 89 0,76 84 0,70

9. Menorca 91 0,81 84 0,78

10. Eivissa- Formentera

87 0,75 87 0,79

TAULA 2. Distribució dels participants a l’estudi per grups d’edat, sexe, nivell socioeconòmic i illa, sobre un total de 995 subjectes.

n %

todo

s

995 100

Eda

t de 65 a 74 anys 486 48,84

≥ 75 anys 509 51,16

Sex

e home 458 46,03

dona 537 53,97

Niv

ell

soci

oeco

nòm

ic

1 21 2,15

2 27 27,7

3 95 9,75

4 626 64,27

5 205 21,04

desconegut* 21 2,11

Illa

Mallorca 630 63,31

Menorca 150 15,07

Pitiüses 215 21,60

* Per calcular el repartiment per nivell socioeconòmic han estat exclosos els del nivell desconegut (per la qual cosa els percentatges estan expressats sobre un total de 974 subjectes).

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

44

TAULA 3. Nombre mitjà de dents presents i índex CAOD en el conjunt de la mostra, segons el grup d’edat.

Edat Nombre Mitjana de

dents presents

Obturades Absents Amb càries CAOD

de 65 a 74 anys 486 13,56 1,93 14,44 1,32 17,69

≥ 75 anys 509 7,08 0,83 20,92 0,80 22,56

Tots 995 10,24 1,37 17,76 1,05 20,18

TAULA 4. Nombre mitjà de dents presents i índex CAOD en els subjectes dentats, segons el grup d’edat.

Edat Nombre Mitjana de

dents presents

Obturades Absents Amb càries CAOD

de 65 a 74 anys 396 16,64 2,37 11,36 1,62 15,35

≥ 75 anys 278 12,96 1,53 15,04 1,47 18,04

Tots 674 15,12 2,02 12,88 1,56 16,46

TAULA 5. Necessitats de tractament dental en el conjunt de la mostra.

Obturacions simples Obturacions complexes Extraccions

% x % x % x

Todos (995)

0,01 0,016 0,003 0,009 16,78 0,67

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

45

TAULA 6. Prevalença d’esdentegats totals (arcada superior i arcada inferior) distribuïts per illes.

Mallorca Menorca Eivissa-

Formentera Total

esdentegats totals

n 216 65 40 321

% 34,30 43,30 18,60 * 32,20

no esdentegats n 414 85 175 674

% 65,70 56,70 81,40 67,80

* p<0.001 Ibiza-Formentera presenta una menor prevalencia de desdentados totales con respecto a Mallorca y Menorca. TAULA 7. Prevalença d’esdentegats distribuïts segons el nivell socioeconòmic.

Nivell socioeconòmic

1 2 3 5 5 Sense dades

esdentegats totals

n 5 6 22 207 76 7

% 23,8 14,8 23,2 33,1 37,1 33,3

no esdentegats n 16 23 73 419 129 14

% 76,2 85,2 76,8 66,9 62,9 66,7

Nota: no hi ha diferència significativa estadísticament entre el nivell socioeconòmic i la prevalença d’esdentegats totals (p= 0,06)

TAULA 8. Situació amb relació a les pròtesis superiors en el conjunt de la mostra.

Situació de la pròtesi superior n % No duu pròtesi 427 42,95

Duu una pròtesi parcial 194 19,51

Duu una pròtesi completa 374 37,59

TAULA 9. Situació amb relació a les pròtesis inferiors en el conjunt de la mostra.

Situació de la pròtesi inferior n % No duu pròtesi 491 49,39

Duu una pròtesi parcial 207 20,82

Duu una pròtesi completa 297 29,80

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

46

TAULA 10. Necessitat de pròtesi superior en el conjunt de la mostra.

Necessitat de pròtesi superior n % No necessita pròtesi 414 41,61

Necessita una pròtesi parcial 215 21,61

Necessita una pròtesi completa 366 36,78

TAULA 11. Necessitat de pròtesi inferior en el conjunt de la mostra.

Necessitat de pròtesi inferior n % No necessita pròtesi 473 47,54

Necessita una pròtesi parcial 241 24,22

Necessita una pròtesi completa 281 28,24

TAULA12. Anàlisi específica de la necessitat de pròtesis completes, tant superiors com inferiors, i causes de la necessitat.

Causa Pròtesis completes

superiors Pròtesis completes

inferiors

n

% n

%

4. Pacients esdentegats totals i no duen pròtesi

42

11,47 53

18,86

5. Pacients esdentegats funcionals 167

45,62 106

37,72

6. Pacients amb una pròtesi completa però amb un grau de satisfacció masticatòria desfavorable

157

42,89 122

43,4

Total 366

100 281

100

1. Pacients que en el moment de l’exploració, malgrat que són esdentegats totals, afirmen que no duen pròtesi.

2. Pacients que en el moment de l’exploració, malgrat que no són esdentegats, presenten

un estat dentari que els converteix en esdentegats funcionals (dents romanents amb càries insalvables, dents amb gran mobilitat, presència de restes radiculars, etc.).

3. Pacients esdentegats i portadors d’una pròtesi completa però amb greus dificultats

derivades d’aquesta (mobilitat de la pròtesi, desajusts greus, trencaments, vores tallants, inestabilitat de la pròtesi, etc.). En el qüestionari de satisfacció masticatòria estan en nivells inferiors a 3.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

47

TAULA 13. Anàlisi específica de la necessitat de pròtesis parcials, tant superiors com inferiors, i causes de la necessitat.

Causa Pròtesis parcials

superiors Pròtesis parcials

inferiors

n

% n

%

3. Pacients esdentegats parcials i no duen pròtesi

141

65.68 168

69.70

4. Pacients amb una pròtesi parcial però amb un grau de satisfacció masticatòria desfavorable

74

34.4 73

30.29

Total 215 100 241 100

3. Pacients que en el moment de l’exploració presenten pèrdues dentals importants que

requereixen una pròtesi parcial però afirmen que no duen pròtesi. 4. Pacients esdentegats parcials i portadors d’una pròtesi parcial però amb greus dificultats

derivades d’aquesta (mobilitat de la pròtesi, desajusts greus, trencaments, vores tallants, inestabilitat de la pròtesi, etc.). En el qüestionari de satisfacció masticatòria estan en nivells inferiors a 3.

TAULA 14. Respostes al qüestionari sobre el grau de satisfacció masticatòria (d’entre els portadors d’algun tipus de pròtesi amovible parcial o completa).

Grau de satisfacció masticatòria*

n ** %

0 71 11,95

1 36 6,06

2 59 9,93

3 77 12,96

4 148 24,91

5 203 34,17

* Escala visual analògica: 0 = molt malament; 5 = perfecte. ** Sobre un total de 594 subjectes portadors d’algun tipus de pròtesi Mitjana del grau de satisfacció masticatòria: 3,35 sobre 5.

Estudio epidemiológico de salud bucodental de la población mayor 65 años de las Illes Balears

48

TAULA 15. Respostes al qüestionari sobre el grau de satisfacció estètica (d’entre els portadors d’algun tipus de pròtesi amovible parcial o completa).

Grau de satisfacció estètica* n ** %

0 68 11,45

1 25 4,21

2 78 13,13

3 80 13,47

4 135 22,73

5 208 35,01

* Escala visual analògica: 0 = molt malament; 5 = perfecte. ** Sobre un total de 594 subjectes portadors d’algun tipus de pròtesi Mitjana del grau de satisfacció estètica: 3,37 sobre 5.