ESTUDI SOBRE LES RELACIONSFAMÍLIA-ESCOLA

JUSTIFICACIÓ

L’estudi és important per dues raons:

- per buscar la reducció del fracàs escolar

- i perquè la comunicació ,la dedicació i l’interés per part de l’escola i la família són importatns per millorar l’aprenentatge dels alumnes

OBJECTIU GENERAL

L’objecte d’estudi general és analitzar la relació que hi ha actualment entre les famílies i l’escola

OBJECTIUS CONCRETSLa freqüència de reunió entre

famílies i mestresSi els familiars es mostren

receptius, si s’integren i col·laboren

Si els docents i el centre accepten les propostes dels pares

Si la implicació dels pares és suficient i positiva.

OBJECTIUS CONCRETSConèixer el recolzament dels

pares als fillsDiferències en el tractament

entre xiquets immigrants i natiusSi l’escola ha de realitzar la

socialització primàriaSi les noves tecnologies són un

mètode eficaç per a establir vincles entre la família i l’escola.

MÈTODE D’INVESTIGACIÓ

1. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA2. CONFECCIÓ DE QÜESTIONARIS

PER ALS DOCENTS I PER ALS PARES I MARES

3. ANÀLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS

4. RELACIÓ AMB EL MARC TEÒRIC BIBLIOGRÀFIC

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA

EN QUÈ ENS BASEM?

Article: un espacio de comunicacón y crecimiento múltiple: famílias y centros educativos. Carles Parellada. ICE de la Universidad Autónoma de Barcelona.

Pareix que conforme els xiquets i

xiquetes accedeixen a nivells

superiors, les famílies acudeixen

menys a les reunions i activitats

organitzades i que els docents se

mostren menys disponibles a

mantindre oberts els canals habituals

de relació compartida. La major

intensitat es dona en educació

infantil, i en menor mida en l'educació

secundària obligatòria.

Seria bo que a mida que els xiquets van fent-se majors ni pares ni docents estiguen desconcertats ni els abandonen .

Els mestres perden l'estela de les seues necessitats bàsiques i els pares es desvinculen dels processos de creixement i aprenentatges, sense conscienciar-nos de què la nostra societat va més ràpid.

FACTORS GENERADORS DEL DESEQUILIBRI:

- L'estructura bàsica de les famílies ha viscut una intensa transformació

- Alguns elements del currículum han ajudat al desencontre

- En les escoles hi ha molta burocràcia

- Imperatiu de què els centres educatius són llocs on se done cabuda i solució a un gran nombre d'objectius transversals i d'especialització

Acaba resultant que un espai que hauria de ser cooperatiu, se transforma en un escenari de batalles amb multitud d'acusacions creuades on abunden els malentesos.

SUGGERIMENTS DE L’AUTOR

RECUPERAR ELS RITUALSEMMARCAR EL CURRÍCULUM.DESBUROCRATITZAR I

DESCENTRALITZAR ELS CENTRES.

Maria Cabrera, La importància de la col·laboració família escola en l’educació

Estratègies de col·laboració proposades

A l’aula Al Centre educatiuA casa

LLIBRE: Escola Participativa i Democràtica elaborat pels mestres de l’Escola d’Almoines

Al Consell Escolar

A les Comissions organitzades del Centre

A l’A.M.P.A. A l’aula

A la Junta de Menjador A qualsevol activitat del Centre

LA INTEGRACION DEL ALUMNADO INMIGRANTE EN EL CENTRO ESCOLAR. ORIENTACIONES, PROPUESTAS Y EXPERIENCIASMªJosé Monton Sales

La relació família-escola és necessària per a educar en la diversitat. Està demostrat que s’afavoreix a una millor integració i a una millor consecució de l’aprenentatge amb l’establiment de relacions afectives, gratificants, bidireccionals i interactives, tant de la família com de l’alumnat immigrant

QÜ

ES

TIO

NA

RIS

QÜ

ESTIO

NA

RIS

RESULTATS QÜESTIONARIS DOCENTS

Reunions: una per trimestreEl protocol surt de les reunions de

cicle i després s’aplica a cada classe

Les famílies en general són receptives

La implicació dels pares a l’escola es produeix sobretot a l’aula

Diferents opinions pel que fa a la influència de l’estructura familiar en les relacions amb l’escola

No tenen molts immigrants però coincideixen en que no s’ha de generalitzar que per ser immigrants, els familiars es relacionaran menys

Els mestres tenen en compte les opinions de familiars i d’especialistes, no són els únics que poden buscar solucions

Pensen que en moltes ocasions duen a terme la socialització primària, i justifiquen les causes (ritme actual de vida, temps i educació en valors)

La comunicació ara és més fàcil que abans, però també és menys directa (noves tecnologies)

Xiquets amb NEE, mateix protocol però major freqüència d’encontres entre mestres, familiars i especialistes

En general no canvien cap cosa, i si ho fan és en temes de sobreprotecció dels pares sobre els fills en territori escolar

RESULTATS QÜESTIONARIS PARES/MARESDificultats per conciliar l’horari

d’atenció als pares amb l’horari laboral

Llibertat per opinar sobre les pràctiques educatives

Creuen que participar en activitats i organs de govern ni beneficia ni perjudica

En general estan contents amb els mestres

Saben que els hàbits s’han d’ensenyar a casa, encara que diuen que l’ajuda escolar és molt important

Tenen molta implicació a l’hora d’ajudar en les tasques dels seus fills i també en les activitats extraescolars. Se senten integrats

En general, no dubten en fer qualsevol pregunta

L’internet és utilitzat per la majoria dels pares enquestats

Troben dificultats per motivar als seus fills per a que no decaiguen en les tasques

Relació amb el marc teòric

Si parlem de què conforme els xiquets avancen de curs la implicació dels familiars va degradant-se (Parellada) en el nostre estudi (on tenim l’anàlisi establit per cicles) no notem una degradació significant

Les famílies han viscut una intensa transformació (Parellada).

Els mestres ens comenten que en alguns casos, les estructures familiars diferents a la família tradicional tal i com la coneixem, pot conduir-los a situacions que malauradament no voldrien tindre, ja que en casos de pares separats la comunicació se torna una mica més complicada.

Sobrecàrrega que sofreixen les escoles perquè han de fer, en algunes ocasions, tasques que en realitat pertanyen als pares (Parellada)

L’escola és l’encarregada, de vegades, de portar a terme aspectes de la socialització primària, que ació en casa.

La majoria dels pares tenen clar que la responsabilitat d’educar és d’ells mateixos, almenys en valors i responsabilitats, encara que també pensen que la tasca de l’escola és molt important.

Ací es reflexa una realitat que no coincideix totalment amb el marc teòric si tenim en compte l’opinió de Carmen Diez, Savater o Antonio Marina.

Pel que fa a les relacions amb els immigrants, les respostes verifiquen tot allò que el marc teòric ens avançava:

Que les diferències culturals interfereixen en les relacions

Que no es porta a terme cap pla d’acollida i integració amb els mediadors oportuns, d’aquestes famílies

CONCLUSIONS

La comunicació és bona, tots són receptius i estan disposats a cooperar

No solen haver desencontres (si n’hi ha, no ens els han concretat)

La participació és suficientMestres i pares solen estar

coordinats de cara a l’educació dels xiquets

En general, tots estan contents amb les relacions mantingudes (sempre hi ha excepcions)

Considerem que, les conclusions resulten molt positives si les

comparem amb el que es veu en el dia a dia ja que entre pares i docents continuen produint-se situacions de disconformitat.

OBJECCIONS I PREGUNTES