ESTUDI DE MOBILITAT 4.1 Situació geogràfica les Cinc ... · ESTUDI DE MOBILITAT 4.1 Situació...

ANTONIO PIERA, GRES, VERGES ‐ ARQUITECTOS ASOCIADOS C/Valencia 93 3er 1a 08029 Barcelona Tel. 93.454.79.04 [email protected]

PLA ESPECIAL INDIVIDUAL “CAN CARANDINI” 21

4. ESTUDI DE MOBILITAT

4.1 Situació geogràfica

La finca “Can Carandini”, està situada a la Carretera de Mataró a Arenys de Munt (BV-5031), Km. 2.2, del terme municipal de Mataró (àmbit territorial de les Cinc-Sènies, districte de Mata), província de Barcelona.

Situació de la finca dins l’àmbit de les Cinc-Sènies (Foto: Google).

4.2 Antecedents i objectius del Pla especial

Aquest estudi d’avaluació de la mobilitat generada en el sector de la carretera de Mataró a Arenys de Munt (BV-5031), sorgeix arrel de les modificacions en el règim de usos i futura ampliació de les edificacions de “Can Carandini”. El present document pretén donar compliment a la legislació vigent de mobilitat. El Decret 344/2006 del 19 de setembre de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, en el seu article número 13, enumera els continguts dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada referents a les figures de planejament urbanístic derivat:



Resum Superficies existents: - Superfície parcel·la: 47.437,65 m2 - Superfície edificades: Edificació o Conjunt Principal: 718,80 m2 Volum utilitzable de zona 7 ó 8: 160,68 m2 Compensació d’edificacions a enderrocar: 381,68 m2 Altres Elements: 68,75 m2 Superfície total edificada: 1.329,91 m2 Resum Superficies proposades pel Pla Especial: - Superfície parcel·la: 47.437,65 m2 - Superfície edificades: Edificació o Conjunt Principal: 718,80 m2 Volum utilitzable de zona 7 ó 8: 160,68 m2 Ampliació: 380,70 m2 Altres Elements: 68,75 m2 Superfície total edificada: 1.328,93 m2

La mobilitat a Mataró

La mobilitat sostenible s’ha convertit en un repte per a les ciutats que, com Mataró, es proposen sensibilitzar la població de la importància d’adoptar mesures que responguin al desafiament que planteja el desenvolupament urbà.

L’Ajuntament de Mataró ha elaborat el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Mataró (PMUS) que té per objecte definir el model de gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies per als propers 6 anys.

El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible és un compromís d’acció per assolir una mobilitat segura, eficient i sostenible i millorar la qualitat de vida de la ciutadania pel que fa a la Mobilitat i converteixi les ciutats i el seu entorn en un espai idoni per a viure.

El PMUS és un document estratègic en el que s’estableixen les línies d’actuació futures en matèria de trànsit i transport. El document gira entorn a quatre eixos:

La Mobilitat equitativa

Per garantir el dret a la mobilitat de totes les persones i promoure la cohesió social.



La Mobilitat sostenible

Per reduir l’impacta sobre el medi ambient i optimitzar l’ús de l’espai disponible.

La Mobilitat segura

Per garantir la seguretat de les persones a la via pública i dels usuaris dels diferents modes de transport.

La Mobilitat eficient

Per afavorir la competitivitat de la ciutat i la fluïdesa dels diferents mitjans de transport.

4.3 Anàlisi quantitativa de la Mobilitat (Oferta)

La xarxa viària constitueix el suport físic sobre el qual es desenvolupa la mobilitat, tan de vehicles com de vianants: tant la de l’àmbit urbà (xarxa viària interna) i la que té relació amb l’entorn (xarxa viària externa).

La xarxa viària externa és la xarxa de carreteres que passa pel municipi. L’entorn de Mataró es beneficia duna xarxa densa pel que fa a aquest tipus d’infraestructures, però també és cert que la forta demanda provoca problemes de congestió en punts concrets d’aquesta xarxa.

La principal via de comunicació que estructura el Maresme i dota a la ciutat d’una bona accessibilitat amb Barcelona i la resta de la comarca és l’autopista C-32/N-II, que al seu pas per Mataró funciona a mode de ronda. Absorbeix el trànsit de pas que antigament havia de creuar la ciutat per la N-II i disposa de tres sortides.



Les principals vies de penetració al nucli urbà són:

- L’antiga carretera N-II - L’autovia C-60 (antiga B-40) - La carretera C-1415 (paral·lela a la C-60) - La carretera BV-5031

En la figura 3.1.2 es dibuixen tots els accessos des de les Rondes que envolten Mataró cap a la xarxa bàsica interna de la ciutat. Els accessos marcats en verd tenen incomplets els moviments directes al nucli urbà.

4.4 Anàlisi quantitativa de la Mobilitat (Demanda)

S’ha realitzat una àmplia recollida de dades de mobilitat, des d’aforaments i comptatges fins enquestes, amb l’objecte de quantificar cadascun dels components de la mobilitat.

Amb la realització d’aforaments sobre la xarxa viària de la ciutat, complementant el pla d’aforaments dut a terme l’any 2001 per a l’estudi d’elaboració de l’aranya de trànsit i avaluació del nivell de servei, es determina el volum de circulació actual (en dia feiner) a un nivell molt complet, abastant gairebé tots els carrers importants de la ciutat.



Mode principal de desplaçament

La mobilitat que té alguna relació amb Mataró es realitza, segons la combinació de l’origen i la destinació del viatge, de maneres l molt diferents.

4.5 Mobilitat generada. Anàlisi segons el Decret 344/2006 de 19 setembre

El futur desenvolupament del Pla Especial “Can Carandini” generarà i atraurà una mobilitat determinada, en funció de la tipologia d’ús i de les seves funcions.

La nova activitat i ús que incorpora el Pla Especial “Can Carandini” és el de restauració, que difícilment superarà un aforament en un dia punta de la seva activitat de 230 persones/dia; cal assenyalar que l'activitat generada es desenvoluparà principalment els caps de setmana i en horaris de tarda a nit, que es quan hi han menys desplaçaments. Si apliquem els ratis de mobilitat de l’annex I del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, corresponent a les zones sense edificar, no pateixen variacions, caldrà determinat l’increment del nombre de viatges derivat de l’increment de superfície i nou ús:

Nombre de viatges futurs de l’equipament segons l’annex I del decret 344/2006:

- Us equipament restauració:

20 viatges / 100 m2 sostre

Determinant un valor de 20 viatges x 1017,98 m2/100 m2= 206,59 viatges

Determina un increment del nombre puntual de viatges en caps de setmana de 207 viatges.



Un cop assignat a les diferents modalitats (suposem un 90% en vehicle privat, 3% en bicicleta i 7% en transport públic fins la Plaça Pintor Cusachs i a peu fins Can Carandini), suposen 187 viatges en vehicle privat (que es comptarien 94 viatges al suposar una ocupació mitjana de 2 persones per vehicle, ja que els desplaçaments a un equipament de restauració de aquest tipus, son eminentment familiars), 7 viatges en bicicleta i 15 viatges en transport públic urbà, interurbà i a peu.

4.6 Anàlisi de la xarxa

5.6.1 Demanda i Oferta de mobilitat amb vehicle privat

La infraestructura vial existent es la Carretera de Mataró a Arenys de Munt (BV-5031) té una amplada de 5,50 m i es el principal accés a la finca de “Can Carandini” on es desenvoluparà l'activitat de restauració. La carretera BV-5031 es connecta en sentit sud, a partir de diferents rotondes, amb l’autopista C-32, tant en sentit Barcelona com Girona i amb la ciutat de Mataró; mentre que en sentit nord connecta amb el poble de Sant Andreu de Llavaneres.

A continuació es mostra un plànol amb les principals vies de la xarxa regional de la zona :



El camí que comunica la carretera BV-5031 amb l’emplaçament on es generarà l’activitat d’ús de restauració és de terra i té una amplada entre 4,00 i 5,00 m.

Des de la carretera BV-5031 cap al accés de la finca és possible fer el gir d’entrada tant des del sentit nord (Arenys de Munt), com des del sentit sud (Mataró); així mateix es possible fer el gir de sortida en ambdues direccions.

La nova circulació de 187 vehicles puntual de viatges en caps de setmana, suposarà unes entrades i unes sortides de la carretera BV-5031 de 94 vehicles/dia, per el vial d’accés a finca “Can Carandini”, aquestes vies poden admetre fàcilment aquest increment de vehicles sense modificar els actuals nivells de servei.

Pel que fa al tema de l’accessibilitat a la finca, no es preveu cap mesura correctora, ja que és possible fer el gir d’accés i sortida de la finca sense cap problema tècnica ni de visibilitat.

5.6.2 Demanda i Oferta de transport públic

Actualment existeixen diferents xarxes de bus urbà i de bus interurbà i una xarxa de Rodalies de Catalunya que uneixen el municipi de Mataró amb altres municipis.

La parada més propera de bus urbà de l’emplaçament de les edificacions on es generarà l’activitat d’ús de restauració es troba dins la trama urbana de Mataró, concretament a la Montalt, a una distància de 1,80 Km. Des d’aquesta parada de bus urbà es possible enllaçar amb tota la xarxa de transport públic mitjançant la actual línia 3, aquesta línia enllaça amb la estació de Renfe rodalies.

Aquesta línia permet una connexió intermodal per l’accés a peu a l’equipament amb cobertura al conjunt del nucli urbà de Mataró i amb l’estació de Renfe (requisit exigit pel decret 344/2006 de mobilitat generada).

Les característiques d’oferta de serveis i demanda de viatgers de la línia 3 a l’any 2013:

L3 Feiner Dissabte Festiu Passatge 2013 Increment no. Busos Passatge/Bus

Expedicions 42 36 14 563.539 -5.17% 3 187.846

Freqüència 22´ 22´-32´ 63´



Xarxa d’autobusos urbans de Mataró i parada Montalt que és la mes propera a la finca “Can Carandini”



A nivell de transport públic interurbà Mataró disposa de línies interurbanes de C10, C20, C30 i la nocturna LN80.

Mataró compta amb una única estació de ferrocarril, la que correspon a la línea de rodalies R1 localitzada a uns 4 km de la finca “Can Carandini”, però enllaçada amb les esmentades línies del servei Mataró bus, la mitjana de pas en sentint Barcelona es de 10 minuts (15 minuts en dissabtes i festius) amb unes 107 expedicions per dia per sentit (67 en dissabtes i festius).

Així mateix Mataró disposa de una flota de taxi.

L’oferta actual de la línea 3 assumeix perfectament la nova demanda estimada en 15 viatges.



5.6.3 Demanda i Xarxa de vianants i bicicletes

Els nous 15 viatges/dia a peu i els 7 en bicicleta generats en l’àmbit de l’actuació futura no han de suposar cap problema d’absorció per a la xarxa viaria del sector, sobretot si s’executen les previsions de la proposta municipal de millora de la zona de les cinc sènies potenciant l’antic Camí del mig com un vial de bicicletes – caminadors i lleure que en l’actualitat ja realitza aquest paper.

Per potenciar l’activitat proposada es potenciarà la senyalització informativa d’orientació convenient per vianants i caminadors , sobretot des de la parada d’autobusos Montalt.

Es per això que l’equipament amb una vessant de sostenibilitat potenciació del medi pretén assenyalar la seva presencia i potenciar les vies vianants fins l’equipament .

Xarxa de vianants i bicicletes en el municipi de Mataró i connexions amb trams periurbans.



Xarxa de vianants i bicicletes per accedir a la finca “Can Carandini”

5.6.4 Demanda d’aparcament i de càrrega i descàrrega de mercaderies

Els ratis d’aparcament de bicicletes i vehicles de l’annex 2 i 3 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, i de l’article 6 per a càrrega i descàrrega de mercaderies, aplicats als paràmetres urbanístics del planejament del sector, només suposarà una demanda del nombre de unitats d’aparcaments de bicicletes en la zona que s’implantarà la nova activitat , aquesta zona ja esta prevista en el conjunt actual, i s’ajustarà com a mínim als valors de la taula següent:

Ús Bicicletes Motos Cotxes____

Nombre Rati Unitats Rati Unitats Rati Unitats

Equipament 5 places/100 places 11 - - - -

Restauració d’aforament

Total 11 - - - -



Tot i que el decret 344/2006 de mobilitat no reclama places d’aparcament de cotxes i motos per a equipament d’aquestes característiques, l’estimació els nous 94 vh/dia d’entrada i sortida al equipament requeriria unes reserves d’aparcament de 94/(2*3)= 16 places de cotxe o moto.

L’oferta d’aparcament previst es de 50 places de cotxe, 10 places de moto i 15 places de bicicleta, supera les exigències normatives del decret 344/2006. Segons la normativa vigent del Pla General d’ordenació Urbanística de Mataró, la demanda a satisfer per l’equipament hotelers i restauració es de 1 plaça/10 persones, establint un aforament màxim del conjunt en 230 persones, determinaria 230/10=23 places. La finca de “Can Carandini” també disposa donada la seva extensió de possibilitat d’aparcament d’autobusos en un cas eventual i de una zona d’aparcament de serveis.

Zona destinada per aparcament dins de la finca “Can Carandini”



4.7 Compliment de les determinacions del Pla de Mobilitat Urbana de Mataró de l’any 2005

El PMU de Mataró aprovat a l’any 2005, no disposa cap determinació que afecti a l’àmbit del present pla especial.

4.8 Actuacions per la millora de la mobilitat de gènere

La instal·lació del equipament de restauració en la finca de “Can Carandini”, generarà millores en els desplaçaments, en quan a visibilitat, il·luminació i seguretat, afavorint als col·lectius més vulnerables.

Es tindran en compte mesures correctores i propostes adequades per a qualsevol usuari, independentment del gènere i l’edat, dintre aquest estudi de mobilitat.

S’instal·larà suficient il·luminació en els itineraris d’accés als aparcaments, accessos, camins interns i espais que envolten el conjunt edificat de la finca i s’incorporarà mobiliari i elements urbans adequats al repòs, neteja i millora d’arbrat en el itineraris principals de vianants de la finca a distancies no superiors a 100 metres.

4.9 Mesures Correctores

Independentment de les determinacions exigibles al planejament del sector per aquest estudi d’avaluació de la mobilitat generada, es sintetitzen les actuacions de millora de la mobilitat per als diferents modes:

- Negociar i sol·licitar a la Diputació de Barcelona, el manteniment i la adequació de la carretera BV-5031, tant del paviment rodat com de les voreres.

- Adaptar i millorar per a persones amb mobilitat reduïda els itineraris i la senyalització d’accés per als diferents espais dins de la finca.

- Senyalitzar la presencia del nou establiment de restauració, per facilitar-ne el seu accés a la finca de “Can Carandini” amb els diferents sistemes d’accés.

- Incorporar el mobiliari i elements urbans adequats al repòs, neteja i millora d’arbrat en el itineraris principals de la finca a distancies no superiors a 100 metres.

- Complir les demandes d’aparcaments de bicicletes i aparcaments per a persones de mobilitat reduïda, d’acord amb les directrius d’aquesta avaluació.

- Millorar el estat i el seu manteniment dels diferents itineraris tant per a vianants i vehicles dins de la finca de “Can Carandini”.

ESTUDI DE MOBILITAT 4.1 Situació geogràfica les Cinc ... · ESTUDI DE MOBILITAT 4.1 Situació...

Documents

Transcript of ESTUDI DE MOBILITAT 4.1 Situació geogràfica les Cinc ... · ESTUDI DE MOBILITAT 4.1 Situació...