Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

1

SORTIDA DE CAMP: ELS SÒLS DEL GARRAF

Situació geogràfica

L’àrea de la sortida de camp està localitzada al SW de la ciutat de Barcelona i inclou els

municipis de Gavà i Begues (figura 1).

El parc del Garraf compren una superfície de 12376 ha i, en conjunt, es presenta com un bloc

individualitzat, inclinat cap al Sud-oest. A la figura 2 es mostren les parades de la sortida.

Figura 2. Parades de la sortida

1 2

3

Figura 1. Situació geogràfica

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

2

La geologia

La unitat del Garraf (fig. 3) és formada

principalment per materials mesozoics

(triàsics, juràssics i cretacis); el sòcol hercinià

només aflora a l’extrem NE, a la vall del baix

Llobregat. Es diferencia, doncs, en aquest

aspecte, de la unitat de Collserola, de la qual

és separa per la falla del Llobregat; aquesta

darrera unitat en constitueix el llavi aixecat

(fig. 4).

La seqüència del mesozoic presenta una

sèrie de transgressions i regressions

clarament marcades a la unitat del Garraf. La

seqüència del Triàsic inferior presenta un

caràcter transgressiu, de manera que

comença amb dipòsits fluvials del

Buntsandstein, segueix amb els del trànsit

continental-marí del límit Buntsandstein-

Muschelkalk, i finalitza amb els dipòsits

marins del Muschelkalk inferior.

El grup inferior està representat pels

Conglomerats de Garraf i pels Conglomerats i

gresos de Bruguers. Tot el conjunt de

dipòsits es relaciona amb corrents que

formaven part d’un sistema fluvial efímer, sobre una plana al·luvial desenvolupada al peu

d’unes muntanyes (fig. 5). Aquest

sistema fluïa cap al SSSE i

presentava una clara tendència

retrogradant, que podria haver

estat induïda pel joc en retrocés

d’una sèrie de fractures del sòcol,

orientades de OSO-SO a ENE-NE.

Els Conglomerats i gresos de

Bruguers representen dipòsits

originats per corrents trenades,

relativament distals i de llit

sorrenc.

Figura 3. Vista general

Figura 4. Esquema geològic

Figura 5. Model deposicional

(extret de Marzo, M. (1986): Secuencias fluvio-eólicas en el Buntsandstein del macizo

del Garraf (Provincia de Barcelona). Cuadernos Geología Ibérica 10: 207-233.

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

3

Per sobre la discontinuïtat del Muschelkalk inferior, amb carbonats de medis marins i

hipersalins que marquen l’inici d’una fase regressiva, el màxim de la qual se situa al

Muschelkalk mitjà. Les unitats del Muschelkalk superior, carbonàtiques, són

progressivament més marins, iniciant el cicle transgressiu. Hi ha un trànsit gradual a les

fàcies detritoevaporítiques del Keuper que indiquen una progressiva somerització,

constituïts per nivells margosos. El Keuper és poc estès al Garraf.

Sobre les margues del Keuper hi una sèrie molt compacta de dolomies i calcàries d’un gruix

superior a 1000 metres que inclouen els materials juràssics i els cretacis i que inicien un nou

període transgressiu (fig. 6). El Juràssic és constituït per un gran paquet de dolomies negres,

compactes i fètides i donen lloc a relleus d’aspecte ruïniforme. Al final del Juràssic, ja

dominen unes condicions lacustres amb la formació de dolomies laminars amb bancs de

calcàries grises.

El Cretaci del Garraf es caracteritza per unes capes potents i extenses de calcàries d’un color

gris clar, de pàtina blanca i amb la intercalació d’algun nivell dolomític que afloren en bona

part del massís. A la part superior del cretaci hi ha nivells de margues grises i groguenques o

blavoses. L’estructura de la cobertora mesozoica presenta a grans trets una disposició

subtabular o homoclinal (capes pròximes a l’horitzontal o lleugerament basculades en un

sentit), amb cabussaments tendents al WSW. Aquesta disposició es complicada per

l’existència d’una fracturació molt desenvolupada, que s’agrupa en dues direccions

principals (E-W i NNW-SSE) i dues de secundàries (WNW-ESE i NE-SW).

1 2

3

Figura 6. Mapa geològic

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

4

La hidrogeologia del Garraf està fortament condiciona per l’estructura càrstica del massís

amb coves, galeries, etc. El funcionament de la xarxa d’aigües superficials és bastant reduït

comparat amb el de la xarxa subterrània. S’estima que l’escorrentia superficial és només del

20% de la pluviometria. Les nombroses falles funcionen com a conductores del flux

subterrani.

El clima

El clima de Garraf presenta les característiques generals del clima mediterrani litoral català,

amb una forta irregularitat tèrmica i pluviomètrica. Les pluges són relativament abundants.

Les dades disponibles de les estacions de Begues, Gavà i Sant Pere de Ribes mostren que la

mitjana anual és relativament elevada, sobretot cap al Nord-Est i en indrets més elevats.

Begues ofereix una mitjana anual de 712,7 mm, valor elevat si es tenen en compte les

dades enregistrades en d'altres estacions del Baix Llobregat, Penedès i Garraf, les quals se

situen majoritàriament entre els 500 i 600 mm. La distribució mensual de les pluges

presenta un màxim a la tardor, centrat en els mesos de setembre i octubre, i un mínim

d'estiu, centrat al juliol. El febrer és el mes menys plujós de l'hivern.

Les temperatures són força moderades a causa de l'efecte esmorteïdor tèrmic de l'aigua

del mar. Els sectors marginals i de menys altitud registren temperatures lleugerament

inferiors. Mentre en aquests les temperatures mitjanes anuals estan per sobre de 15ºC, a

Begues són de 12,7ºC. De manera semblant, mentre Begues registra una mitjana de gener

de 5,4ºC, a la franja costera ronda entorn de 9ºC; el fet d'estar situat en una conca tancada

fa que l'aire fred s'hi acumuli, tot determinant unes temperatures mínimes hivernals més

Figura 7. Ortofotomapa de la zona

1

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

5

baixes i uns glaçades més freqüents que en els indret oberts pròxims i situats en una

mateixa altitud. La mitjana d'agost és de 21,1ºC a Begues i entre 23 i 24ºC a la costa.

La vegetació

La vegetació (fig. 8) que caracteritza aquest paisatge és un

matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric

(Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus) i on creixen el

margalló (Chamaerops humilis), el càrritx (Ampelodesmos

mauritanica), l’arçot (Rhamnus lycioides), el romaní (Rosmarinus

officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora) i altres espècies de

procedència africana. Més a l'interior, el paisatge està integrat per

fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria dels quals han

estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de

regeneració (fig. 9). En els fondos o valls tancades es troba la

vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la

roja, el lligabosc o el marfull.

Si bé hi ha vestigis molt antics de la presència de l'home, no és

fins al segle XVIII que s'inicia un notable augment de la població,

acompanyat d'una gran expansió del conreu de la vinya i el blat.

La plaga de fil·loxera, entre 1879 i 1880, va estroncar

definitivament l'extensa activitat agrícola al Garraf. Avui dia, tant

la ramaderia com l’agricultura s’han abandonat quasi totalment.

Figura 8. Vegetació present a l’àrea d’estudi. Figura 9. Recurrència d’incendis al Garraf.

el Poude la Vinya

l'Arboçar

de les Roques

Puig

del Montnàs

Penya Lledó

Penya

de Can Duran

Rocallisa

Trencaportells

Cal Surià

els Pelagons de Baix

els Pelagons de Dalt

els Àlbers

Can Suriol

Cal Montaner

Cal Gavarró

SER

RA

DE

L AL L A MPA

Ri e

ra

del s P el agons

Co

sta

Rave

Ri

e ra

de

Begues

la

Bóta

Olivella

Plana Ponça

Can Mitjans Can Parellada

Cal Pelegrí

Fo

nd

ode

Ca

n

Male

FI

TÓ

la Llaureda

Alt

del Cocó

Crespinell

de l'Esquerrà

Mas Vendrell

Can Camps

Santa Susanna

F on do delCocó

VI

LA

-S

E

C

Fo

n dod' e

nB or r eg

ndo de l a

Sí ni a

Turó deles Llebres

la Gavarra

Mas Sunyerles Cases Blanques

Plana del Pou Vell

Can Mitjans

an

Miq

uelet

SE

RR

A

DE

LE

S

GU

NY

ondodeSanta

Magdalena

a

dels

Pelagons

la Descàrrega

397

397

398

398

399

399

400

400

401

401

402

402

4578 4578

4577 4577

4576 4576

4575 4575

4574 4574

Full 419. Toponímia

Full 448. Toponímia

Full 420. Toponímia

Full 447. Toponímia

Focs 2000

Foc 1994

Foc 1992

Foc 1986

Foc 1985

Foc 1984

Foc 1983

Foc 1982

Foc 1978

EIN Massís del Garraf

Rius

Corbes de Nivell (cada 20 m)

Data d'impressió: 14-03-2007Zones cremades al Massís del Garraf (1975-2000). Escala 1:25000

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

6

Els sòls

Els relleus són baixos i de cims arrodonits, les valls profundes i d'escarpades vessants, i les

parets rocalloses i de color gris-blanquinós. En aquests condicions es formen diferents tipus

de sòls. Es poden trobar diferents tipus d’Entisòls, en general, sòls poc evolucionats, amb un

nivell de meteorització molt baix i amb nul o escàs desenvolupament d’horitzons de

diagnosi, típics de vessants de pendents accentuades on predominen els processos erosius.

Sobre material consolidat càlcic-magnèsic poden desenvolupar Entisòls amb un horitzó

superficial amb una certa tendència a mòllic. Els inceptisòls són àmpliament representats i

inclouen els sòls amb un horitzó càlcic o bé, petrocàlcic (fig. 10).

Sobre les calcàries, la descarbonatació i posterior il·luviació de l’argila han originat les

denominades clàssicament terra rossa, inclosos dins els Alfisòls (en general, els alfisòls són

sòls amb un horitzó B d’acumulació d’argila). Aquests sòls vermells no acostumen a formar

un tapís continu, sinó que es troben reblint esquerdes i forats de la roca carstificada. El color

és causat per un procés de rubefacció.

Figura 10. Mapa de sòls de Castelldefels, Gavà i Viladecans Extret de Guide-Book of field trips. Soils with Mediterranean Type of Climate.

6th International Meeting. Barcelona, 1999

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

7

Sòls vermells mediterranis –Terra Rossa-.

Extrets de Durn, 2003: Terra Rossa in the Mediterranean Region: Parent Materials, Composition and

Origin. Geologia Croatica 56 (1):83-100. A la figura 11 es poden observar un exemple d’aquest sòl.

Terra rossa is a reddish clayey to silty-clay material, which covers limestone and dolomite in

the form of a discontinuous layer ranging in thickness from a few centimetres to several

metres. It is also found along cracks and between bedding surfaces of limestones and

dolomites. Thick accumulations of terra rossa like material are situated in karst depressions in

the form of pedo-sedimentary complexes. A bright red colour is a diagnostic feature of terra

rossa and is a result of the preferential formation of haematite over goethite, i.e. rubification.

The colour of the B horizon in Red Mediterraneansoils has a hue redder then 5YR and a

chroma higher than 3.5. Terra rossa has slightly alkaline to neutral pH and an almost

completely saturated base complex (dominated by calcium and/or magnesium). Terra rossa is

formed as a result of: (1) decalcification, (2) rubification and (3) bisiallitization and/or

monosiallitization. Since Fed/clay ratios are relatively uniform in most terra rossa,

translocation of clay particles is responsible for the distribution of the red colour throughout

the whole profile. However, since terra rossa soils have been exposed to various climatic

fluctuations they can be affected by eluviation, yellowing and secondary hydromorphy. Erosion

and deposition processes which were superimposed on karst terrains and induced by climatic

changes, tectonic movements and/or deforestation might be responsible for both the patchy

distribution of terra rossa and thick colluvial or alluvial terra rossa accumulations in uvala and

dolina type of karst depressions (pedo-sedimentary complexes, soil-sediments). Most authors

today believe that terra rossa is polygeneticrelict soil formed during the Tertiary and/or hot

and humid periods of the Quaternary. However, some recent investigation in the Atlantic

coastal region of Morocco show that at least some terra rossa previously referred to as

polygenetic relict soils should be regarded as Vetusols (soils which are marked by a continuity

of pedogenetic processes in time).

Figura 11. Sòls vermells a Croàcia

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

8

Exemple d’un perfil del Garraf (parada 3)

Descripció de camp

Extret de Guide-Book of field trips. Soils with Mediterranean Type of Climate. 6th International Meeting. Barcelona, 1999

Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca

9

Dades analítiques

Extret de Guide-Book of field trips. Soils with Mediterranean Type of Climate.

6th International Meeting. Barcelona, 1999