Estudi de Connectivitat 040810 Estudi de...Estudi de Connectivitat Social, Paisatgística i...

EEssttuuddii ddee CCoonnnneeccttiivviittaatt SSoocciiaall,, PPaaiissaattggííssttiiccaa ii EEccoollòòggiiccaa

ddeell TTeerr--BBrruuggeenntt

Juny 2010

Estudi de Connectivitat Social, Paisatgística i Ecològica del

Ter-Brugent 3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................ 4

1.1 Antecedents........................................................................................ 5

1.2 Objectius............................................................................................ 7

2. SITUACIÓ ............................................................................................... 8

3. PLANS D’ESTUDIS RELACIONATS ......................................................... 11

4. METODOLOGIA DE TREBALL.................................................................. 14

5. DESCRIPCIÓ DE LA CONNECTIVITAT DEL TER-BRUGENT ...................... 16

5.1 Connectivitat Ecològica....................................................................... 16

5.2 Connectivitat Social ........................................................................... 25

5.3 Connectivitat Paisatgística................................................................... 33

6. ANÀLISI DELS ESPAIS CONNECTORS.................................................... 35

6.1 Connectivitat Ecològica....................................................................... 35

6.1.1 Conclusions ................................................................................ 39

6.2 Connectivitat Social ........................................................................... 40

6.2.1 Conclusions ................................................................................ 40

6.3 Connectivitat Paisatgística................................................................... 41

6.3.1 Conclusions ................................................................................ 41

7. DIAGNOSI DELS ESPAIS CONNECTORS................................................. 43

7.1 Connectors Ecològics.......................................................................... 43

7.2 Connectors Socials............................................................................. 60

7.3 Connectors Paisatgístics ..................................................................... 62

8. PLA D’ACCIÓ......................................................................................... 74

8.1. Introducció ...................................................................................... 74

8.2. Pla d’Acció de l’Estudi de Connectivitat Social, Paisatgística i Ecològica del

Ter-Brugent ........................................................................................... 77

7.3 Priorització d’actuacions...................................................................... 93

PLÀNOLS .................................................................................................. 94


Ter-Brugent 4

1. INTRODUCCIÓ La connectivitat és una mesura de l’estructuració del territori, és a dir, si hi ha una continuïtat física entre els paisatges identitaris (naturals o antropogènics) d’un lloc.1 A partir de la metodologia que ha realitzat la Diputació de Girona, s’elabora l’estudi de connectivitat social, paisatgística i ecològica del Ter-Brugent, amb un únic objectiu: garantir en aquest àmbit territorial la conformació d’una matriu territorial contínua, d’espais lliures, rústics o naturals i definir-ne les seves característiques. La connectivitat, d’aquesta manera, es pot dividir en diversos factors:

- Connectivitat ecològica, que consisteix en l’adequada connexió dels espais naturals per garantir la dispersió de les espècies de fauna i evitar l’aïllament de les poblacions.

- Connectivitat paisatgística, es refereix a la continuïtat dels paisatges propis o de qualitat d’un municipi, una vall, una regió,...Els espais agrícoles, forestals i fluvials haurien d’estar lligats i no envoltats completament per àrees urbanitzades, o veure’s separats per a grans barreres.

- Connectivitat social, es refereix al grau de conservació de les vies de connexió tradicional d’un territori. Malgrat existeixin les modernes infraestructures, és fonamental el manteniment d’aquestes xarxes de camins veïnals, ramaders i lúdics, normalment usats per anar a peu, i que amb els seus paisatges del voltant ajuden a l’articulació de l’àrea.

Només garantint aquests tres factors es produirà un correcte funcionament del territori: protegint la biodiversitat, mantenint uns paisatges propis i millorant la qualitat de vida de les persones.

1 Segons Guia Metodològica per a la millora de la connectivitat. Diputació de Girona, Arvensis – setembre 2005


Ter-Brugent 5

1.1 Antecedents

A Catalunya, hi hagut un augment de barreres que dificulten el manteniment de la connectivitat donat pel desenvolupament de les àrees urbanes i les infraestructures viàries, entre altres infraestructures. Aquestes barreres comporten una reducció dels espais naturals i seminaturals, la fragmentació de molts d’aquests i la disminució i pèrdua de la biodiversitat del territori. La connectivitat, com a instrument per a conservar la biodiversitat, ha estat un dels objectius més importants dels últims anys en tots els nivells, des del mundial al local. L’any 1992, la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro va suposar un punt d’inflexió en les bases conceptuals sobre el tractament de l’entorn, i va aportar una innovadora visió per a la preservació de l’entorn tenint cura de les espècies i de la biodiversitat biològica i l’ús sostenible d’aquesta. A continuació es presenten els antecedents internacionals i europeus relacionats amb la connectivitat: 1) Tractats internacionals

- Conveni sobre la conservació de les espècies migratòries d’animals silvestres (1979)

- Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris d’Àfrica i Euràsia (1995)

2) Estratègies, programes i resolucions paneuropees

- Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i paisatgística (1994) - Declaració de Kiev de la Cinquena Conferència Ministerial “Medi Ambient a

Europa” (2003) - Resolucions de la Conferència Ministerial per a la Protecció dels Boscos a

Europa de Viena (2003) 3)Directives, estratègies i plans de la Unió Europea

- Directiva 79/409/CEE, del Consejo de 02-04-1979, relativa a la conservación de las aves silvestres

- Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres

- Estratègia de la Comunitat Europea en matèria de biodiversitat (1998) - Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de

2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

- Pla d’Acció de Biodiversitat per a la conservació dels recursos naturals (2001)

- Pla d’Acció de Biodiversitat per a l’agricultura (2001) - Missatge des de Malahide. Biodiversity and the EU: Sustaining Life,

Sustaning Livelihoods (2005)


Ter-Brugent 6

A Catalunya, recentment s’han realitzat varis estudis de connectivitat a partir de diverses metodologies, a escales diferenciades i amb objectius concrets. Així doncs, i de forma prèvia a l’inici dels treballs, s’ha identificat els diferents antecedents rellevants pel Pla, tant d’estudis com de propostes, els quals s’exposen a continuació:

- Pla de Connectivitat a Catalunya, elaborat pel DMAH - Punts negres de connectivitat entre espais natura 2000 i/o espais PEIN,

elaborat per l’empresa ARDA per encàrrec del DMAH - Espais lliures i connectivitat a les comarques Gironines, realitzat per La Vola

per encàrrec del DPTOP - Unitats de Paisatge, sistema d’informació urbanístic i estudi de sòls de

màxim valor agrícola, encarregat pel DPTOP - Estudi de connectivitat de l’Anella de les Gavarres, realitzat per l’empresa

Minuàrtia per encàrrec de l’empresa GISA - Índex de vulnerabilitat, índex de connectivitat i índex de Patrimoni Natural,

realitzat per Barcelona Regional - Xarxa ecològica europea de l’Agència Europea del Medi Ambient, realitzat

per TERRA - Estudi de les connexions ecològiques a Catalunya, realitzat per ARDA per

encàrrec de la Direcció General de Medi Natural del DMAH


Ter-Brugent 7

1.2 Objectius

L’objectiu general del present estudi és garantir la connectivitat funcional, social i paisatgística entre els espais natural, evitant l’efecte barrera de les infraestructures a partir de la introducció de mesures de permeabilització als municipis del Ter-Brugent. Amb l’objectiu de garantir en aquesta àrea geogràfica la conformació d’una matriu territorial contínua d’espais lliures, rústics o naturals i definir-ne les seves característiques es determinen els objectius específics de l’estudi:

1. Avaluar l’estat actual del territori dels municipis d’Amer, Anglès, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda.

2. Determinar i identificar les zones d’especial interès connector del territori estudiat.

3. Reconèixer els punts crítics que actuen com a barrera (ja siguin infraestructures vials, nuclis urbans,...) als indrets detectats com a estratègics i d’interès per a la connectivitat de la zona.

4. Elaborar un Pla d’Acció per garantir i mantenir la connectivitat i permeabilitzar els punts crítics determinats.


Ter-Brugent 8

2. SITUACIÓ L’estudi de connectivitat està ubicat als termes municipals d’Anglès, Amer, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda. Aquests municipis es troben a la comarca de la Selva, dins de la província de Girona i configuren el territori Ter-Brugent. Els nuclis urbans presents al Ter-Brugent són de reduïda superfície i baixa població, exceptuant el municipi d’Anglès. Els nuclis urbans de La Cellera de Ter, Anglès i Amer tenen una organització urbanística de caràcter mediterrani, és a dir, un creixement compacte a partir d’un punt central. En canvi, el municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí té un creixement urbanístic més dispers com Susqueda, municipi format per tres veïnats de tipus disseminat. La població d’Anglès es troba situada a la part Sud del territori del Ter-Brugent. Té una superfície municipal de 16,3 km2, relativament petita en comparació amb els municipis del seu entorn o amb la mitjana dels municipis de la comarca (38,26 km2). El nucli urbà d’Anglès està ubicat al nord del terme municipal, a la vora del riu Ter, a la zona més plana. Al voltant del nucli s’hi desenvolupa l’activitat agrícola, i a la part del sud s’estén la massa boscosa, amb algunes zones de conreus. La xarxa de carreteres del municipi d’Anglès, té dos eixos principals, la N-141 que comunica amb la ciutat de Girona a través de Bescanó, tenint la seva fi al mateix municipi d’Anglès. I la C-63 que en direcció nord comunica amb La Cellera de Ter, Amer i la Vall d’en Bas seguint direcció Olot, mentre que en direcció sud ens acosta a Santa Coloma de Farners. A banda d’aquestes vies principals les vies secundàries que surten de la C-63 són la carretera d’Osor (Gi-542), la carretera de Sant Julià de Llor i la carretera Vella d’Amer. La zona industrial d’Anglès està dividida en dos polígons. El primer, situat a l’extrem est del municipi i separat de la trama urbana i, el segon, el polígon industrial de la Burés, ubicat a la sortida en direcció a la Cellera de Ter i contínuo al nucli urbà. El municipi d’Anglès pertany a la conca hidrogràfica del Ter. El municipi es troba ubicat on conflueix el riu Ter amb la riera d’Osor, el principal afluent. Tant el riu com la riera limiten septentrionalment el municipi d’Anglès. El nucli urbà és travessat pel torrent de la Verneda i el Rissec. Amer es troba situat al nord del territori del Ter-Brugent. Té una superfície municipal de 40,1 km2, aquesta és relativament gran en comparació amb els municipis del seu entorn. El nucli urbà d’Amer està ubicat a la part central del terme municipal, a la vora del riu Brugent, a la zona més plana. Al voltant del nucli s’hi desenvolupa l’activitat agrícola, i a la part est i oest s’estén la massa boscosa, amb algunes zones de conreus. Les infraestructures viàries més importants que travessen el municipi són la C-63, en direcció de sud a nord, de Lloret de Mar a Olot, la carretera local que surt d’Amer i condueix a Sant Martí Sacalm i la carretera que va de la Presa del Pasteral a la de Susqueda, paral·lela al Ter, passant pel veïnat de Lloret Salvatge. El polígon industrial d’Amer, sense continuïtat amb la trama urbana, està situat a les afores del municipi rodejat per terrenys forestals i conreus. El municipi d’Amer pertany a la conca hidrogràfica del Ter. El riu Ter limita el terme municipal pel sud, amb la Cellera de Ter i Sant Julià del Llor i Bonmatí. El nucli urbà


Ter-Brugent 9

és travessat pel riu Brugent el qual desemboca al riu Ter, al peu de l'actual presa del Pasteral. La Cellera de Ter ocupa la part sud-oest de la zona el Ter-Brugent. Té una superfície municipal de 14,63 km2, relativament petita en comparació amb els municipis de la comarca i semblant als municipis veïns d’Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí. El nucli urbà de la Cellera de Ter està ubicat a l’est del terme municipal, a la vora del riu Ter, a la zona més plana. Al voltant del nucli s’hi desenvolupa l’activitat agrícola, i a l’extrem occidental s’estén la massa boscosa. Les infraestructures viàries més importants a l’entorn del municipi són la C-63 que voreja el nucli urbà de sud a nord i la Gi-542 que limita el municipi amb Osor, pel sud. El polígon industrial de La Cellera de Ter es troba situat al costat est del municipi, entre la carretera de circumval·lació del municipi de La Cellera de Ter i el curs fluvial del riu Ter. La Cellera de Ter pertany a la conca hidrogràfica del Ter. El riu Ter limita el terme municipal, des del nord fins al sud, per tota la vessant oriental. El nucli urbà és travessat pel torrent de Can Vinyoles, de Sales,de Becdejú Vell i d’en Xacó. Sant Julià del Llor i Bonmatí es troba a la zona est del territori ocupat pel Ter-Brugent. La seva superfície municipal és de 9,7 km2, aquesta és la mes petita de tots els municipis integrants del territori estudiat. El nucli urbà de Bonmatí està ubicat a l’est del terme municipal, a la vora del riu Ter, a la zona més plana i el nucli urbà de Sant Julià de Llor està situat al sud oest del terme. Al voltant del nucli s’hi desenvolupa l’activitat agrícola, i a l’extrem occidental s’estén la massa boscosa. Les infraestructures viàries més importants a l’entorn del municipi són la carretera N-141 que comunica el municipi amb Girona, la C-63 comunica amb Olot i Santa Coloma de Farners, i des del pont de Bonmatí s’enllaça amb la Gi-532 de la Vall de la Llémena i la N-141. El polígon industrial de Sant Julià del Llor i Bonmatí es troba situat a l’extrem nord del nucli urbà formant part de la trama urbana del municipi, sense existència de zona de transició. El municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí pertany a la conca hidrogràfica del Ter. El riu Ter i el canal d’en Mates limiten el terme municipal pel sud, la riera de Sant Climent per l’est i travessant el municipi de nord oest a sud oest, el Torrent de la Cànova. El municipi de Susqueda ocupa la franja nord-oest del territori del Ter-Brugent. La superfície del terme municipal de Susqueda és de 51 km2, sent d’aquesta manera la més extensa de tot el Ter-Brugent. La població de Susqueda està ubicada, majoritàriament, en tres veïnats diferenciats; el Coll, el pla de Sant Martí Sacalm i el nucli del Far. El nucli de Sant Martí Sacalm es situa a 800 m per sobre el nivell del mar. El relleu del municipi presenta uns pendents superiors al 20%, gairebé en tota l’extensió del terme municipal. La zona del pantà de Susqueda i el nord del terme municipal són les zones que presenten uns pendents inferiors. Susqueda està molt ben comunicada amb els tres municipis veïns més propers a cada nucli per carretera. Sant Martí Sacalm, comunicat amb Amer a través del Camí d’Amer a Sant Martí Sacalm; El Far-El Coll de Condreu, comunicat amb Rupit i Bas


Ter-Brugent 10

a través del Camí del Santuari del Far i la C-153; i El Coll–Sant Benet, comunicat amb Osor a través del Camí del Coll. El terme municipal de Susqueda no té cap àrea industrial. Susqueda pertany completament a la conca hidrogràfica del Ter, el qual transcorre pel mig del municipi, d’oest a est. La riera de Rupit és l’afluent principal del riu Ter que travessa el terme municipal de Susqueda. Figura 1: Situació de l’àmbit d’estudi Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’Institut de Cartrografia de Catalunya


Ter-Brugent 11

3. PLANS D’ESTUDIS RELACIONATS En els darrers anys s’han realitzat i elaborat diversos estudis de connectivitat a Catalunya a partir de diverses metodologies, a escales diferenciades i amb objectius concrets. A continuació, es mostren els principals estudis elaborats sobre connectivitat i que tenen una relació directa amb el territori del Ter-Brugent i els municipis estudiats: Pla de Connectivitat Funcional de la comarca de La Selva (Minuàrtia, abril 2007) El Pla de Connectivitat Funcional de la comarca de La Selva del 2007 desenvolupa un estudi sobre la connectivitat en l’àmbit comarcal de La Selva. Aquest estudi pretén identificar quins són els principals indrets de connectivitat ecològica en el conjunt de la matriu territorial comarca. Aquests elements d’important connectivitat ecològica són les que posteriorment es coneixeran com a Zones d’Interès Estratègic per a la Connectivitat (ZIEC en endavant). Un cop determinades aquestes ZIEC, l’estudi estableix quins són els punts on la xarxa viària entra en conflicte amb la connectivitat per tal d’emmarcar on són els principals punts conflictius. Juntament amb la interacció de la xarxa viària amb les ZIEC, l’estudi també determina els elements socio-econòmics que interaccionen amb la funció connectora de les ZIEC i les continuïtats paisatgístiques del territori. Un cop determinats tots els elements anteriors es desenvolupa una diagnosi de la connectivitat de La Selva i finalment s’elabora un Pla d’Acció amb l’objectiu de mantenir i restaurar la connectivitat ecològica i actuar especialment sobre els punts crítics identificats anteriorment. Els municipis d’Anglès, Amer, La Cellera de Ter, Susqueda i Sant Julià del Llor i Bonmatí formen part de la comarca de la Selva. El pla de Connectivitat Funcional de la comarca de la Selva considera el riu Ter, com a connector fluvial, al seu pas per algun d’aquests municipis, tal com es mostra a la figura següent: Figura 2: Mapa de les ZEIC a la zona del Ter-Brugent

Font: Pla de Connectivitat Funcional de la comarca de la Selva (Abril 2007)


Ter-Brugent 12

D’altra banda, el mateix pla també determina les principals amenaces de fragmentació dels hàbitats de les Zones d’Interès Estratègic per a la Connectivitat, i els municipis d’Amer, Anglès, la Cellera de Ter i Sant Julià concentren algunes d’aquestes amenaces, mentre que Susqueda no en presenta. A la figura següent, s’observen les principals amenaces existents al Ter-Brugent: Figura 3: Mapa de les principals amenaces de fragmentació del Ter-Brugent Font: Pla de Connectivitat Funcional de la comarca de la Selva (Abril 2007) Com es pot observar a la figura anterior, a l’àmbit d’estudi les principals amenaces de fragmentació d’hàbitats que hi ha a la zona del Ter-Brugent són les infraestructures viàries existents, com la N-141 i la C-63, i els mateixos nuclis urbans que actuen com a barreres a la dispersió de fauna. Diagnosi d’Espais Connectors de la Demarcació de Girona (Arvensis, setembre 2005) Aquest estudi va ser encarregat per la Diputació de Girona amb l’objectiu de detectar quins espais de la demarcació de la província de Girona tenen un funció connectora, alhora que determina amb quina urgència cal prioritzar la seva gestió. La Diagnosi d’Espais Connectors de la Demarcació de Girona determina, a través de l’estudi del territori i estudis previs realitzats, quins són els principals espais connectors presents a la província de Girona. Un cop determinats aquests espais, l’estudi realitza una fitxa descriptiva de les característiques del connector i la prioritat de gestió d’aquesta, així com la justificació sobre els motius que generen la necessària gestió de l’espai i recomanacions alhora de desenvolupar actuacions de gestió. Cal dir que la fitxa descriptiva només es desenvolupa per aquells espais connectors amb una necessària intervenció, tots aquells espais connectors que ja es troben garantits i no estan amenaçats no han estat estudiats i, per tant, no tenen un fitxa descriptiva.


Ter-Brugent 13

Aquest estudi es pot entendre com la identificació dels espais connectors de la demarcació de Girona que necessiten desenvolupar un sistema de gestió per tal de millorar la seva funció connectora actual. La diagnosis determina el riu Ter, com a connector fluvial que rep impactes per activitats puntuals i es considera que té una prioritat d’actuació secundària.


Ter-Brugent 14

4. METODOLOGIA DE TREBALL La metodologia de treball utilitzada per a l’estudi de connectivitat és l’establerta per la “Guia metodològica per a la millora de la Connectivitat a la demarcació de Girona” de la Diputació de Girona, tal com estableix el plec de condicions tècniques i administratives de l’Agenda 21 del Ter-Brugent. La metodologia emprada es defineix a continuació: 1. Recopilació d’informació i definició de la matriu territorial El primer punt a desenvolupar és la recerca dels estudis i els informes elaborats en matèria de connectivitat funcional i ecològica a nivell estatal i català. La informació trobada, juntament amb la informació ambiental recopilada dels municipis de l’àmbit d’estudi i la localització dels espais naturals protegits o d’interès natural de la zona (EIN, hàbitats d’interès comunitari, espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, zones humides, etc.) permet definir les característiques territorials de l’àmbit d’estudi i definir la matriu territorial sobre la que s’han de desenvolupar els espais connectors. La cartografia que s’ha realitzat en la fase inicial, i que més endavant ha estat utilitzada per a l’anàlisi de la connectivitat de l’àmbit d’estudi, és la següent: mapa de situació, mapa d’hàbitats, mapa d’espais naturals protegits, mapa d’hàbitats d’interès comunitari, mapa d’infraestructures vials i mapa d’unitats paisatgístiques. L’elaboració dels mapes s’ha portat a terme a partir de la cartografia disponible a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i amb les bases de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de la Generalitat de Catalunya. 2. Anàlisi i diagnosi territorial Un cop definides les àrees sobre les quals es desenvoluparan els espais connectors, s’ha de realitzar una anàlisi de les característiques i una posterior diagnosi territorial. L’anàlisi de la informació existent permet avaluar la qualitat de l’àmbit i determinar les característiques ecològiques, socials i paisatgístiques més importants. A partir de l’anàlisi, es fa una diagnosi del territori a partir d’uns paràmetres que permetran avaluar i detectar la connectivitat ecològica, social i paisatgística de l’àmbit Ter-Brugent. Els paràmetres seleccionats es troben inclosos a la Guia metodològica per a la millora de la connectivitat a la demarcació de Girona, de la Diputació de Girona i són utilitzats per a discriminar els diferents espais del territori, en funció de si són o no, apropiats com a connectors. 3. Delimitació dels espais d’interès per a la connectivitat Un cop analitzats els espais connectors i la importància d’aquests es poden identificar i delimitar les Zones d’Interès Estratègic per a la Connectivitat (ZIEC), les Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP) i els principals fluxos de connexió social. Aquests espais estan composats pel territori que reuneix les característiques de connectivitat més adients.


Ter-Brugent 15

4. Elaboració del Pla d’Acció A partir de la detecció de les ZIEC, les àrees d’interès paisatgístic i els camins amb un major valor per a la connectivitat social, es relacionen les principals actuacions necessàries per a mantenir, millorar o garantir la funció connectora o els valors propis d’aquests. S’elabora un Pla d’Acció amb totes les mesures i instruments que siguin necessaris per a garantir la connectivitat territorial. Les actuacions determinades s’inclouran en la proposta del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat que s’elabora per a cada municipi. 5. Avaluació i seguiment Un cop s’ha elaborat la proposta del Pla d’Acció, es realitza un sistema d’indicadors que permet avaluar i controlar de manera continuada el procés d’implantació territorial de les figures de connexió. El sistema d’indicadors es troben descrits a la guia metodològica per a la millora de la connectivitat de la Diputació de Girona. Aquest sistema ha de permetre exemplificar tendències pels Ajuntaments implicats, així com per la zona concreta on s’aplicarà la planificació.


Ter-Brugent 16

5. DESCRIPCIÓ DE LA CONNECTIVITAT DEL TER-BRUGENT

5.1 Connectivitat Ecològica

Al Ter-Brugent degut a la presència de diferents unitats de relleu i el clima mediterrani temperat hi ha una biodiversitat elevada i una important presència de diversos hàbitats. A l’interior del Ter-Brugent es troben les masses de vegetació natural més importants de la Selva (sureres, alzinars, rouredes, etc.), així com plantacions de pi insigne, pinedes, pinedes de pinastre i castanyers. A la zona de la plana, molt més transformada, hi dominen els conreus, les plantacions i les zones urbanitzades. La zona d’estudi està majoritàriament ocupada per terreny forestal, degut al caràcter muntanyenc de bona part de la zona. La superfície forestal ocupa 95,3% del total del territori. Hàbitats Els diferents hàbitats presents als municipis d’Anglès, Amer, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda s’han estudiat a partir de la cartografia existent i l’anàlisi d’aquesta amb un sistema d’informació geogràfica. A continuació, es mostra de manera detallada, els hàbitats existents: Figura 4: Hàbitats del Ter-Brugent Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya


Ter-Brugent 17

Taula 1: Hàbitats del Ter-Brugent

HÀBITATS SUPERFÍCIE

(Ha) Altres boscos mixts de coníferes 30,09

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 4458,45

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 4058,48

Arboç (màquies d'Arbutus unedo) de terra baixa i de la muntanya mediterrània 198,49

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 237,49

Argelagars (matollars densos de Genista scorpius) calcícoles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània

11,25

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum,...Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional

144,36

Bardisses amb aronyer (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),...mesòfiles, de la muntanya mitjana

64,49

Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),...de terra baixa (i de l'estiatge montà)

112,84

Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de l'estatge montà) 4,43

Boscos mixts d'alzina (Qercus ilex) i pins (Pinus spp.) 232,48

Boscos mixts d'alzina (Qercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q.x cerrioides, Q.pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà

226,11

Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d'escombres (Erica scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs deterra baixa (i de l'estatge montà)

28,33

Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes

203,77

Camps condicionats com a pastura intensiva 73,22

Camps d'avellaners (Corylus avellana) 338,93

Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 4163,32

Cingles i penyals calcaris de muntanya 61,16

Conreus abandonats 149,03

Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 346,52

Conreus herbacis extensius de secà 922,47

Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades

483,41

Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 744,33

Falfars (poblaments de Pteridium aquilinum) 6,62

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint roscosos, de terra baixa i de l'estatge submontà

16,59

inedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense sotabosc llenyós 83,77

Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

41,41

Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles 9,49

Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa)

14,67

Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 655,08

Pedreres, explotacions d'àrids i runam 17,48

Pinedes de pi blanc (Pinus halapensis) amb sotabosc de màquies o garrigues 7,86

Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

136,29

Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal 43,20

Pinedes de pinassa (Pinus nigra sub.salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal 237,15

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

779,05


Ter-Brugent 18

Plantacions de coníferes 659,19

Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits

361,10

Plantacions d'eucaliuptus (Ecalyptus sp.) 193,73

Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media(Plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,...de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

126,68

Rouredes (de Quercus humilis, Q.x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 162,76

Rouredes (de Quercus humilis, Q.x cerrioides), sovint amb alzines (Q.ilex), de terra baixa 161,47

Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 616,93

Rouredes de roure sessiliflor (Quercus petraea), de vegades amb altres caducifolis (Betula pendula,...), acidòfiles i xeromesòfiles, pirinenques i del territori catalanídic septentrional

52,86

Sargars (de Salix purpurea, S. Elaeagnos,...) i altres bosquines de ribera 53,23

Suredes amb sotabosc clarament forestal 231,96

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

1175,54

Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 55,46

Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta ( Lamium felxuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge sumbontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

55,25

A continuació es descriuen les comunitats vegetals més significatives de l’àmbit del Ter-Brugent: - Espais forestals: els espais forestals es distribueixen per tot el territori,

coincidint amb les zones amb més pendent. La superfície forestal total que cobreix la zona del Ter-Brugent és del 95,25 % de tot el territori, dominat principalment per les esclerofil·les.

o Boscos caducifolis: Els boscos caducifolis també tenen una presència important a la zona (37,34 %), aquests boscos estan constituïts principalment per rouredes i castanyedes. Aquests es concentren sobretot a les zones dels vessants muntanyosos. Moltes vegades existeix una coexistència entre els boscos de caducifolis i els boscos d’esclerofil·les típics de l’ambient muntanyós mediterrani.

o Boscos aciculifolis: Els boscos d’aciculifolis (pins), presenten una ocupació del territori molt més reduïda que els altres hàbitats boscosos abans esmentats (7,98%). Aquest tipus d’hàbitat es concentra principalment a l’àrea muntanyosa de Sant Julià del Llor i Bonmatí.

o Boscos d’esclerofil·les: Els boscos d’esclerofil·les estan formats bàsicament per boscos d’alzina (Quercus ilex), aquest tipus de bosc representa gairebé la meitat del terreny forestal de la zona del Ter-Brugent (47,19 %). Aquests boscos es concentren a les vessants de les muntanyes conjuntament amb els boscos caducifolis. La presència dominant dels alzinars a la zona del Ter-Brugent, com a gran part del territori català té un sentit antropològic associat a l’explotació dels alzinars per a l’obtenció de carbó vegetal a partir del carboneig fins ben entrat el segle XX. L’abandonament d’aquesta pràctica ha desembocat en un desenvolupament de les forests, en gran part caracteritzades per una manca de gestió, el que dóna lloc a uns boscos amb elevades densitats d’arbres i amb un nivell de maduresa insuficient.


Ter-Brugent 19

o Bosquines i matollars de muntanya: Estan formades per una gran varietat d’hàbitats, com els falgars, les bardisses amb roldor, arboçars, boixedes o garrigues, entre altres. Es concentren principalment a la zona compresa entre la cinglera del Far i l’embassament de Susqueda. La concentració de bosquines i matollars en aquesta zona s’explica pel caràcter ramader que encara conserva la zona. Aquests matollars presenten un domini dels bruguerars de bruc d’escombres (Erica scoparia).

- Espais agrícoles: La superfície agrícola que equival a un 3,2% de la superfície

total, es concentra a les zones de pendents suaus i properes als cursos fluvials. L’àrea ocupada per la superfície agrícola es concentra al voltant del curs d’aigua del Brugent i del Ter, ocupant la totalitat de la plana al·luvial, exceptuant aquella part ocupada per les àrees urbanes dels municipis. Aquesta superfície es distribueix principalment entre conreus herbacis de secà i de regadiu i conreus llenyosos o plantacions (pollancredes, etc.).

o Conreus herbacis: Estan formats pels conreus herbacis extensius de regadiu i contrades molt plujoses i pels de secà, amb una superfície total de 1.269 Ha, equivalent al 5,4% de la superfície total del territori.

o Conreus llenyosos i plantacions d’arbres: Aquests conreus estan formats per camps d’avellaners, plantacions de coníferes, de pollancres, plàtans i eucaliptus. Se situen als marges del riu Ter i Brugent, propers a les àrees urbanes amb una superfície de 1.552,95Ha.

- Zones humides i bosc de ribera: La superfície de boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits és del 0,4% del total del territori. S’ubiquen propers a les zones humides, com el riu Ter o Brugent.

La Fauna La fauna present al Ter-Brugent presenta una elevada riquesa, davant de la varietat d’ambients existents. Per a fer una correcta definició de les comunitats animals existents, es realitza a continuació, a partir de les formacions vegetals, ja que els animals aprofiten els recursos naturals de l’ambient ja establert.

- Espais forestals: Els alzinars, àmpliament dominants a tot el Ter-Brugent, donades les condicions d’humitat i clima temperat és una comunitat molt rica en fauna invertebrada, com ara el cargol planer (Helix lapicida) o el cargol de rosca planera (Cepaea nemoralis). Als boscos d’alzines hi alberguen una gran diversitat d’amfibis i rèptils, com ara la serp de vidre (Aguis fragilis), el dragó comú ( Tarentola mauritanica), el dragó rosal (Hemidactylus turcicus), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus) o el gripau comú (Bufo bufo).

En general, en els boscos hi troben refugi un gran nombre d’aus d’hàbitats forestals com el tallerol de casquet (Sylvia atricapilla), la merla (Turdus merula), el gaig (Garrulus glandarius), la tòrtora (Streptopelia turtur), les mallerengues (Parus spp.), el raspinell (Certhia brachydactyla), el pica-soques blau (Sitta europaea), el verdum (Carduelis chloris), rapinyaires diürns com l’astor (Accipitier nisus) i l’esparver (Accipiter gentilis), o nocturns com el gamarús (Strix aluco).


Ter-Brugent 20

En quant a mamífers, els més comuns són l’eriçó (Erinaceus europaeus), la guineu (Vulpes vulpes), la mustela (Mustela nivalis), l’esquirol (Sciurus vulgaris), el teixó (Meles meles) o el porc senglar (Sus scrofa).

- Espais agroramaders: Els ambients agrícoles, caracteritzats per ser espais oberts humanitzats com conreus de secà, són importants per organismes que precisen d’àrees obertes. Alguns exemples són els insectes pol·linitzadors i la fauna forestal que utilitza aquests espais com a territori de caça. La zona agrícola està lligada a algunes espècies d’interès cinegètic com el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus europaeus) o la perdiu (Alectoris rufa). A més, també cal destacar pel seu interès l’aligot (Buteo buteo) o el xoriguer (Falco tinnuculus).

- Ambients de ribera: Els ambients de ribera tenen una gran diversitat de

fauna amant de la humitat. En aquests indrets s’hi poden trobar mol·luscs, com els cargols de jardins (Cepaea hortensis), larves d’insectes, o salamandres. Les zones humides allotgen una nombrosa quantitat d’aus com el bernat pescaire (Ardea cinerea), l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet de nit ( Nycticorax nycticorax), l’esplugabous (Bulbulcus ibis), el bitó ( Botaurus stellaris) i, excepcionalment, la cigonya (Ciconia ciconia) o la grua (Grus grus), diferents espècies d’ànecs (Anas spp.), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la fotja (Fulica atra), el cames-llargues (Himantopus himantopus).

- Espais urbans: La placidesa de les condicions urbanes ha fet que moltes espècies puguin desenvolupar la seva activitat quotidiana sense ser molestades per les pertorbacions antropogèniques i que s’instal·lin en aquests ambients. Per exemples, les orenetes, tant la cuarogenca, la cuablanca o la vulgar (Hirundo daurica, Delichon urbica, i Hirundo rustica, respectivament), l’òliba (Tyto alba), el ratolí mediterrani (Mus spretus) o la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) són espècies pròpies d’aquests espais.

En relació a la fauna protegida, són d’estricte protecció, les espècies de fauna que es troben dins del PEIN de les Guilleries com són els coleòpters carnívors (Molopidius spinicollis, Linderia picanyolae,...), els ortòpters (Dolichopoda Linderi), mol·luscs (Boilliela Sobarcuata) i aràcnids (Telema Tenella).


Ter-Brugent 21

Hàbitats d’interès comunitari El 21 de maig de 1992, la Unió Europea (UE) va aprovar la Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, coneguda com a Directiva Hàbitats. L’objectiu general de la Directiva Hàbitats és la conservació de la biodiversitat al territori de la UE, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres. La Directiva Hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. La directiva defineix com a hàbitats d’interès comunitari aquells que, d’entre els hàbitats naturals, compleixin alguna de les següents característiques:

- Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural en la UE.

- Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.

- Són exemples representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir, alpina, boreal, continental, macaronèsica i mediterrània.

La directiva diferencia els hàbitats naturals prioritaris d’entre els hàbitats naturals d’interès comunitari i els defineix com aquells hàbitats amenaçats de desaparició en el territori de la UE, la conservació dels quals suposa un especial responsabilitat a causa de la importància de la proporció de la seva àrea natural inclosa en el seu territori. Figura 5: Mapa d’Hàbitats d’Interès Comunitari del Ter-Brugent Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya


Ter-Brugent 22

La taula següent detalla els hàbitats d’interès natural presents a l’àmbit d’estudi: Taula 2: Hàbitats d’Interès Comunitari

HÀBITATS D'INTERÈS COMUNITARI SUPERFÍCIE

(Ha)

Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes

4,38

Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)

620,09

Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)

30,60

Landes atlàntiques i subatlàntiques seques 9,49

Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos 4,43

Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (Festuco-Brometea)

238,94

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 61,16

Fagedes acidòfiles 428,22

Fagedes calcícoles xerotermòfiles 222,90

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 154,67

Castanyedes 4.118,83

Suredes 1.228,92

Alzinars i carrascars 16.892,58

Pinedes mediterrànies 1.088,74

La gran heterogeneïtat de la comarca de la Selva dóna peu a la formació d’un gran nombre d’ambients, alguns dels quals són considerats de gran interès. En total, la comarca presenta vint-i-cinc hàbitats continentals d’interès comunitari i catorze dels quals es troben inclosos a l’àmbit del Ter-Brugent. La zona d’estudi presenta diversos espais inclosos en aquesta directiva. Els espais més abundants són els alzinars i carrascars amb una superfície de 16.892,58 ha i les castanyedes amb 4.118,83 Ha. L’ocupació dels alzinars i les castanyedes equivalen al 67,3% i 16,4%, respectivament, de la superfície total dels hàbitats d’interès comunitari. Espais naturals protegits La zona del Ter-Brugent gaudeix d’un ambient natural de muntanya mediterrània, aquest fet juntament lligat amb importants cursos d’aigua com són el Ter i el Brugent provoquen que a la zona del Ter-Brugent hi hagi espais naturals protegits. Al territori del Ter-Brugent hi ha espais inclosos dins el PEIN i altres espais inclosos dins la catalogació realitzada per a la Xarxa Natura 2000.


Ter-Brugent 23

Figura 6: Espais Naturals Protegits inclosos al Ter-Brugent Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya A continuació es mostra la distribució dels espais protegits a la zona del Ter-Brugent, inclosos a cada municipi: Taula 3: Espais naturals protegits al Ter-Brugent

ESPAIS NATURALS PROTEGITS MUNICIPI TIPUS SUPERFÍCIE (Ha)

Amer EIN 90,63

La Cellera de Ter EIN 257,75 Les Guilleries

Susqueda EIN 1.316,62

Amer EIN 0,71 Collsacabra

Susqueda EIN 2.155,13

Susqueda XN 2000 2155,00 Sistema Transversal Català

Amer XN 2000 0,06

Riu Brugent Amer XN 2000 41,22

Amer XN 2000 38,84

La Cellera de Ter XN 2000 42,14 Riberes del Baix Ter

Anglès XN 2000 20,70

Susqueda XN 2000 1307,52

Amer XN 2000 107,88

La Cellera de Ter XN 2000 245,33 Les Guilleries

Anglès XN 2000 0,10

Les Guilleries L’EIN de les Guilleries està situat entre les comarques d’Osona i la Selva, les quals estan ubicades a l’extrem més septentrional de les serres litorals catalanes en contacte amb l’EIN de Collsacabra, que forma part del sistema Transversal, i estan separades d’aquest per l’engorjament que crea el riu Ter entre ambdós relleus. És


Ter-Brugent 24

un massís d’edat palezoica, continuació del massís paleozoic del Montseny, i està format principalment per materials granítics i esquitosos, però hi destaca la presència dels gneissos de les Guilleries, l’únic lloc de la serralada Catalana on apareixen. Forma part de la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Importància Comunitària i ZEPA. Part del Massís està inclòs dins de l’Espai Natural les Guilleries-Savassona, gestionat per la Diputació de Barcelona i regulat pel Pla Especial de protecció i millora de l’Espai Natural de les Guilleries (aprovat el 26 de juny de 2003). Es troba inclòs al territori Ter-Brugent, per la zona sud pertanyent al terme municipal de Susqueda, la Cellera de Ter i Amer. EIN Collsacabra L’EIN de Collsacabra és representatiu de la diversitat pròpia de la serralada Transversal, raó per la qual està inclòs al LIC Sistema Transversal Català, d’extensió territorial superior. Es troba a cavall de les comarques de la Garrotxa, Osona i la Selva, en aquest darrer cas als municipis de Susqueda i Sant Hilari Sacalm, i una petita representació al municipi d’Amer. Riberes del Baix Ter Ocupa l’àmbit fluvial del Ter, des del PEIN del massís de les Guilleries fins els aiguamolls de l’Empordà. Es tracta d’un important espai natural i connector ecològic que comprèn el curs mitjà i baix del riu Ter i els embassaments del Pasteral. Les Riberes del Baix Ter travessen l’àmbit d’estudi d’oest a est, passant pels municipis de La Cellera de Ter, Anglès, Amer i Sant Julià de Llor i Bonmatí. Riu Brugent L’espai és comprès per la llera del riu Brugent, des de la seva sortida del Lloc d’Importància Comunitària Zona Volcànica de la Garrotxa, al nord del municipi de les Planes d’Hostoles, fins a la seva confluència amb el riu Ter, aigües avall del Pasteral. El riu Brugent discorre pel municipi d’Amer, de nord a sud. És un espai amb una important presència d’hàbitats propis d’ambients de ribera com vernedes i altres boscos de ribera afins, herbassars nitròfils i gespes nitròfiles, amb àlbers i salzes. De manera gràfica, es mostren els espais naturals protegits que es troben inclosos en l’àmbit d’estudi a la figura següent:


Ter-Brugent 25

5.2 Connectivitat Social

S’entén per connectivitat social l’agrupació de tots aquells camins, carreteres, vies ferroviàries, xarxes de transport d’informació, etc. que permeten a la societat humana establir vincles de relació, ja sigui per temes de caràcter sòciocultural o econòmic. La connectivitat social més valorada és aquella que transcorre pels camins de titularitat pública, per camins rurals tradicionals i que tenen un valor patrimonial destacat. És per això, que per a valorar la connectivitat social, a banda de la xarxa existent de camins, també es té en compte el patrimoni històric de l’àmbit d’estudi. El patrimoni històrico-cultural són tots aquells béns immobles i mobles que per la seva vàlua històrica, arquitectònica o social són destacables i que permeten donar un valor afegit al context social de l’espai i realçar i enfortir el paisatge. A continuació, es realitza una descripció de les xarxes de camins veïnals, ramaders i lúdics i del patrimoni històric existent a l’àrea del Ter-Brugent. Xarxa de camins rurals La llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, estableix que els consells comarcals han d’elaborar un inventari de camins rurals i dels camins i pistes forestals (art. 11.3) existents en llurs àmbits territorials. La informació disponible sobre la xarxa de camins rurals prové de l’inventari de camins que actualment està elaborant el Consell Comarcal de la Selva. Tot i així, cal dir que les dades de que disposa aquesta administració es refereixen a l’any 1998 i encara no han estat validats a través del treball de camp corresponent ni aprovades pels Ajuntaments. Tot i així, s’entén que es tracta d’una aproximació prou vàlida a la realitat territorial. Existeix un conjunt de rutes senyalitzades al territori de caire municipal i supramunicipal, per circular a peu o en bicicleta. El planejament de La Cellera de Ter (Normes Subsidiàries aprovades el 29 de juny de 2006) especifica la protecció dels camins rurals com els camins públics que estan determinats al cadastre municipal i que s’han de conservar, quedant adscrites als usos propis del sòl no urbanitzable del municipi. Pel que fa al planejament d’Amer (Text refós de la normativa de les Normes subsidiàries aprovat el 29 de juny de 2006), aquest no realitza una classificació específica dels seus camins rurals, i diferencia tan sols entre xarxa viària bàsica i els camins veïnals. Per tant, els camins rurals del municipi es troben inclosos dins de la xarxa viària bàsica, però no gaudeixen d’un reconeixement o tractament especial. El planejament del municipi d’Anglès (POUM aprovat inicialment el 20 de juliol de 2009) inclou els camins rurals dins de la Xarxa Viària on s’especifica, segons l’article 52 que s’haurà de conservar en la seva integritat l’actual xarxa i restar lliure a la circulació, tant camins de titularitat pública com privada. En relació al municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí, les Normes Subsidiàries (aprovades el 24 d’abril de 2002) determina la Xarxa de Camins Rurals com la


Ter-Brugent 26

xarxa primària d’enllaços i accessos als diversos indrets del municipi formada per camins de caràcter rural utilitzar per vehicles i maquinàries agrícoles o també de caràcter peatonal i es troba inclosa dins del Sistema Viari. Finalment, el planejament de Susqueda (actualment s’està elaborant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) no realitza una classificació específica dels camins rurals, però inclou dins de la xarxa viària bàsica els camins que es realitzen a peu i que connecten els diferents veïnats del municipi,i per pistes asfaltades o de terra que connecten amb els municipis veïns i els veïnats de Sant Martí i El Coll - Sant Benet entre ells. Vies Pecuàries o vies ramaderes Antigament, les vies ramaderes constituïen una xarxa d’itineraris destinada exclusivament als ramats. Aquestes vies s’utilitzaven per la transhumància dels ramats (especialment oví) que creuaven el país per aprofitar les pastures segons les diferents estacionalitats de l’any. Els camins ramaders travessen la Península Ibèrica al llarg de 125.000 quilòmetres, aproximadament. A Catalunya, hi ha uns 8.300 quilòmetres de xarxa interconnectada de camins ramaders. Les vies pecuàries tenen una legislació pròpia i específica, establerta en la Llei Estatal 3/1195 de vies pecuàries on es defineixen com a rutes o itineraris per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader i se’ls atorga el mateix règim jurídic que la resta de béns de domini públic. A més, es troben obertes a l’ús comú general, però el trànsit ramader hi té preferència de pas. Els municipis d’Amer, Anglès, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda no disposen de vies pecuàries classificades. Vies Romanes Les vies romanes al Mediterrani és una iniciativa comunitària aprovada dins del programa europeu INTERREG IIIB. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya participa en aquest programa conjuntament amb altres regions europees. Aquest projecte té com a objectiu a Catalunya, primer, recuperar el traçat de la Via Augusta (via de comunicació a l'època de l'imperi romà que anava de Roma a Cadis) com un sender que ofereixi una valorització per a usos ecològics, recreatius, i de turisme ambiental i cultural. Segon, sensibilitzar la població envers els valors naturals i culturals d'unes zones tradicionalment percebudes com a àrees altament urbanitzades i industrialitzades. Tercer, impulsar la connexió i col·laboració amb la resta de regions europees. La progressiva eliminació de testimonis corresponents al traçat original i la inaccessibilitat per circular a peu d'una part important del camí antic, avui ocupat per vies d'ús exclusiu del trànsit rodat, fa impossible que l'itinerari coincideixi amb el traçat original de la via. És per això, que s'ha definit un itinerari que, respectant el context geogràfic de la via original, és de nova creació com a sender en la majoria del seu recorregut. Encara que en alguns trams arriba a coincidir amb el


Ter-Brugent 27

traçat original, la major part del recorregut hi discorre pròxim. Per aquesta raó, l'itinerari s'anomena Sender de la Via Augusta. Aquest sender està dividit en diferents etapes, les quals cap d’elles passen pels municipis englobats al territori del Ter-Brugent. Altres itineraris Dins d’aquest apartat es troben inclosos els itineraris senyalitzats de BTT i els Grans Camins de l’Aigua que transcorren pel territori del Ter-Brugent, així com la Ruta del Ter i les Vies Verdes. El Centre BTT La Selva ofereix 25 rutes de BTT per la comarca, 7 de les quals passen pels municipis d’Amer, Anglès, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda. A continuació es detallen els diferents itineraris: BTT Selva 18 – Santa Brígida (Amer): L’itinerari comença a l’antiga estació del carrilet d’Amer (C/ Pujada de l’Estació, 15). Aquesta és una ruta curta però exigent, molt recomanable per la magnífica panoràmica de la comarca que es té des de l'ermita de Santa Brígida, a tocar de l'itinerari. El tram inicial de l'itinerari coincideix amb les rutes 25 i 26, i també amb el carrilet Girona - Olot. Es tracta d’un itinerari circular amb una distància recorreguda de 13,58 quilòmetres i amb un grau difícil de dificultat. BTT Selva 19 – Bonmatí (Amer): Sortida: antiga estació del carrilet (C/ Pujada de l’Estació, 15). Es tracta d'un recorregut molt assequible, apte per a gairebé tot tipus d'usuaris. Comparteix part del seu recorregut amb altres rutes d'Amer i amb el carrilet Girona - Olot. Destaquen el seu pas per la colònia de Bonmatí, el petit nucli de Sant Julià del Llor (atenció al pont romànic), el riu Ter i la panoràmica de l'església parroquial de Sant Julià. Es tracta d’un itinerari circular amb una distància recorreguda de 22,72 quilòmetres i amb un grau moderat de dificultat. BTT Selva 20 Sant Pere Màrtir (Amer): Sortida: antiga estació del carrilet (C/ Pujada de l’Estació, 15). És una ruta molt variada, amb molts ascensos i descensos però no gaire pronunciats. L'ascensió pels turons que envolten Amer i Sant Julià del Llor permet gaudir d'una perspectiva més àmplia dels cingles de Sant Roc, els Pirineus (al fons), la vall del Ter... Un dels atractius és el petit oratori de Sant Pere Màrtir. Es tracta d’un itinerari circular amb una distància recorreguda de 21,41 quilòmetres i amb un grau difícil de dificultat. BTT Selva 21 – Els Pantans (Amer): Sortida: antiga estació del carrilet (C/ Pujada de l’Estació, 15). Aquesta ruta és potser una de les més atraients des del punt de vista paisatgístic, a més de ser molt recomanable per als usuaris més experts, per la seva dificultat (inclou una ascensió des dels 175 m d'Amer fins als 800 de Sant Martí Sacalm). Destaquen les vistes panoràmiques de la cinglera del Far, de bona part de la comarca i les comarques veïnes i dels pantans de Susqueda i el Pasteral, al riu Ter. A més, comparteix part del seu recorregut amb el carrilet Girona - Olot, una de les vies verdes gironines. Es tracta d’un itinerari circular amb una distància recorreguda de 30,24 quilòmetres i amb un grau molt difícil de dificultat. BTT Selva 23 Sant Pere Sestronques (Amer) Sortida: antiga estació del carrilet (Passeig Estació, s/n). Amb aquest itinerari es recorren diverses zones com, la Via Verda, els paisatges agrícoles del Pla de Trullars i, especialment, es circula entre pistes boscoses de l’extrem nord - est del massís de les Guilleries. Com a punts de major interès, destaquen el Barri Vell


Ter-Brugent 28

d’Anglès, l’ermita preromànica de Sant Pere Sestronques, l’església romànica de Sant Amanç o les Mines del Sant Pare, una antiga explotació minera abandonada. Es tracta d’un itinerari circular amb una distància recorreguda de 12,61 quilòmetres i amb un grau difícil de dificultat. BTT Selva 24 Les Masies de Sant Amanç (Anglès) Sortida: antiga estació del carrilet (Passeig Estació, s/n). L’inici d’aquesta ruta coincideix amb la de Sant Pere Sestronques i permet descobrir, principalment, les diferents masies de la zona: Can Falguera, Can Figueras, Comarodona, Can Murtra, Can Camps, etc. El camí entre les masies, algunes de les quals estan catalogades, és eminentment forestal alternant amb zones de conreus. Així mateix, també es circula pel carrer Empedrat del Barri Vell d’Anglès, per la Via Verda o, separant-nos uns 500m de l’itinerari, es pot arribar fins a l’església romànica de Sant Amanç, actualment en estat d’abandonament. Es tracta d’un itinerari circular amb una distància recorreguda de 9,94 quilòmetres i amb un grau difícil de dificultat. BTT Selva 25 Puig d’Afrou (La Cellera de Ter) Sortida: carretera vella de Santa Coloma de Farners a Olot. Ruta amb un fort desnivell que ascendeix fins al conegut Puig d’Afrou circulant per pistes en un entorn plenament forestal. Diversos punts de l’itinerari permeten gaudir de vistes panoràmiques, com per exemple des del Turó de la Palomera o des del mateix Puig d’Afrou, on trobareu una creu de grans dimensions i és un conegut punt per a la pràctica del parapent. A la tornada, part de la ruta passa per corriols boscosos que porten a nous punts panoràmics com La Pedrera o el Timbiri. El tram final permet descobrir la cova prehistòrica del Pasteral. Es tracta d’un itinerari circular amb una distància recorreguda de 18,32 quilòmetres i amb un grau molt difícil de dificultat. El Consell Comarcal de la Selva gestiona un total de 25 rutes BTT i 10 itineraris que configuren la xarxa de senderisme dels Grans Camins de l’Aigua. El territori del Ter-Brugent acull un bon nombre de rutes de la xarxa dels Grans Camins de l’Aigua. Aquestes rutes segueixen una temàtica comuna per a tota la zona, aquesta temàtica és el curs del riu Ter i el Brugent i el desenvolupament històric i industrial a l’entorn fluvial. Es mostren a continuació les rutes que travessen la zona del Ter-Brugent: Anglès – La Cellera de Ter: “ El Ter domesticat”

El recorregut s’inicia a l’antiga estació del ferrocarril d’Anglès i segueix tot el carril bici directe a la Cellera del Ter. La distància recorreguda és d’1,9 Km i un temps de durada de 5 minuts si es realitza amb bicicleta i 30 minuts si es fa a peu. El recorregut a l’inrevés, des de La Cellera de Ter a Anglès rep el nom La Cellera de Ter – Anglès: “Viatge en el temps” Anglès – Bonmatí: “ Un passeig per la Riba del Ter”

El recorregut s’inicia a l’antiga estació del ferrocarril d’Anglès. Es tracta d’un itinerari lineal que travessa Anglès, seguint la Via Verda del Carrilet, passant pels llocs més emblemàtics del municipi fins arribar a Bonmatí. L’itinerari té una distància de 3,8 Km amb un temps aproximat de 55 minuts si es realitza a peu. El recorregut a l’inrevés, des de Bonmatí a Anglès rep el nom Bonmatí – Anglès:” La Riba del Ter”


Ter-Brugent 29

Amer – La Cellera de Ter: “ El Ter a peu o en bicicleta” El recorregut s’inicia a l’antiga estació del Carrilet d’Amer. La ruta ressegueix cap al sud la Via Verda, l’antic traçat del ferrocarril que anava d’Olot a Girona, passant per la part alta del poble d’Amer. Seguint la via verda s’arriba al poble de la Cellera del Ter, tot passant per diferents punts emblemàtics dels dos municipis. L’itinerari lineal té una distància de 5,9 Km amb una durada d’una hora i 40 minuts si es fa a peu. El recorregut a l’inrevés, des de La Cellera de Ter a Amer rep el nom La Cellera de Ter – Amer: “Sorpresa medieval” Amer – Les Planes d’Hostoles: “Del riu a la muntanya”

El recorregut s’inicia a l’antiga estació del Carrilet d’Amer, tot seguint la Via Verda que no es deixa en tot el recorregut, en direcció nord-est. L’itinerari fa pas per la Vall del Riu Brugent fins arribar a les Planes d’Hostoles. Es tracta d’un itinerari lineal amb una distància de 7,8 Km i una durada de 2hores. Sant Martí Sacalm – Les Planes d’Hostoles:”El mirador del Collsacabra”

Es tracta d’un recorregut lineal que comença davant de l’Ajuntament de Sant Martí Sacalm, seguint una pista forestal que baixa fins el poble de les Planes d’Hostoles. El recorregut té una distància de 6,7 Km i una durada de 2h i 20 minuts. San Martí Sacalm – Osor: “Damunt de l’abisme”

Es tracta d’un recorregut lineal que comença davant de l’Ajuntament de Sant Martí Sacalm, seguint una pista forestal que arriba fins a la presa de l’Embassament de Susqueda, tot circulant al voltant de l’embassament. L’itinerari acaba a Osor després de recórrer 15,9Km durant 4hores i 30 minuts. Figura 7: Plafons dels Grans Camins de l’Aigua i Les rutes en BTT a la Selva Font: Elaboració pròpia Per altra banda, cal fer esment de la Ruta del Ter. Es tracta d’una ruta cicloturística i senderista creada pel Consorci Alba-Ter que enllaça dos pols d’atracció turística com són els Pirineus i la Costa Brava, mitjançant un itinerari que ressegueix el curs


Ter-Brugent 30

del riu Ter i que travessa cinc comarques de Catalunya. Una d’aquestes comarques és la Selva. Al llarg de tot el recorregut per la comarca de la Selva, la Ruta del Ter, travessa els municipis d’Anglès, Amer, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda. S’ha de fer referència també a les Vies Verdes. Aquest traçat de 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. La Ruta del Carrilet Olot-Girona té un suau pendent des d’Olot (440 m) fins a Girona (70 m) i el seu punt més alt es situa al coll d’en Bas, a 558 metres sobre el nivell del mar. La Ruta del Carrilet travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural. S’inicia a la Zona Volcànica de la Garrotxa i, sempre seguint el recorregut de l’antic tren de via estreta, arriba fins a la vall del Ter i les deveses de Salt i Girona. La via que antigament unia la Garrotxa i el Gironès permet ara conèixer els recursos naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el castell d’Hostoles i els nuclis urbans d’Anglès, Sant Feliu de Pallerols i Girona, entre altres. Espais com les deveses de Salt o de Girona s’integren així mateix en aquesta ruta, que transcorre pròxima al Ter en el seu darrer tram i permet observar els aprofitaments que s’han fet dels recursos hidràulics del riu. Les Vies Verdes passen pels municipis d’Amer, La Cellera de Ter i Anglès i són la base de molts dels altres recorreguts de la zona. Patrimoni Històric La majoria de camins i rutes que s’han detallat anteriorment, estan vinculats amb elements de patrimoni històric. Per tant, per poder observar una relació i connexió dels camins amb aquests elements patrimonials, es detalla, més endavant, el Patrimoni Històric existent a l’àmbit del Ter-Brugent. Es tenen en compte tots els elements històrico-culturals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Catalunya i als Catàlegs de Masies dels municipis d’Amer, Anglès, La Cellera de Ter, Susqueda i Sant Julià del Llor. A continuació, es detalla el patrimoni històric per tipologies per a cada municipi: ANGLÈS Taula 4: Elements d’interès d’Anglès

Altres elements d’interès − Castell d’Anglès − Ermita de Sant Pere Sestronques − Jardins de Can Cendra − Ermita de Sant Amanç − Can Cendra − Ermita de santa Barbara − Estació del Carrilet − Cal Sabater

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya


Ter-Brugent 31

Taula 5: Masies i altres edificacions d’Anglès

Masies i altres edificacions − Can Biel − Can Cuc − Can Planes − Can Déu − Mas Bellveí − Can Farga − Can Camps − Can Murtra − Can Canals − Can Figueres − Can Casalet − Can Gravat − Can Comarodona − Can Riera

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya Taula 6: Àrees arqueològiques d’Anglès

Àrees arqueològiques − Necròpolis d’Anglès − Diable Coix

− Nucli històric d’Anglès

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya AMER Taula 7: Elements d’interès d’Amer

Altres elements d’interès − Sant Climent d’Amer − Sant Agustí de Lloret − Estació del Carrilet − Torre de Roca-salva − Plaça de la Vila − La Font Picant d’Amer

− Església de sant Marçal del Colomer

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya Taula 8: Masies i altres edificacions d’Amer

Masies i altres edificacions − Can Boada − La Jonquera − Can Gelabert − El Mont − Can sitges − Palou − Can Ter − Vernatallada

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya Taula 9: Àrees arqueològiques d’Amer

Àrees arqueològiques − Balma de la xemeneia − Puig d’Àlia − Cau negre de sant Roc − Monestir de Santa Maria d’Amer

− Sant Climent

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya LA CELLERA DE TER Taula 10: Elements d’interès de La Cellera de Ter

Altres elements d’interès − Can Dalmau − Oratori de Sant Pelegrí − Estació del Pasteral − Molí de la Pardina − Les coves del Pasteral − La Presa del Pasteral − Oratori de Sant Benet de Palerm − La creu de Puig d’Afrou



Ter-Brugent 32

Taula 11: Masies i altres edificacions de La Cellera de Ter

Masies i altres edificacions − La Rovira − Can Pla − Can Roca − Can Ribes − Mas Moner − Can Vinyes − Can Torra − La Fanera − Can Becdejú − Can Vinyoles d’Amunt

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya Taula 12: Àrees arqueològiques de La Cellera de Ter

Àrees arqueològiques − Balma Gran de Montglós − Les feixes de Can Vinyes − Carretera de la Font del Bassi − El Pasteral − Coll de Gria − Santa Margadrida de Puigpardina − Cova del Pasteral − Entorn de can Vinyes

− Variant de La Cellera de Ter (Antiga via romana)

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ Taula 13: Elements d’interès de Sant Julià del Llor i Bonmatí

Altres elements d’interès − Colònia Bonmatí − Carrer Vell − Capella de Sant Pere Màrtir − Antic molí de Sant Julià del Llor

− Mas Bonmatí

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya Taula 14: Masies i altres edificacions de Sant Julià del Llor i Bonmatí

Masies i altres edificacions − Ca l’Artau − Can Vila − Can Casals − La Rovira

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya Taula 15: Àrees arqueològiques de Sant Julià del Llor i Bonmatí

Àrees arqueològiques − La Cavorca − La Gorga Blava − Els dipòsits − Pla de Bonmatí

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya SUSQUEDA Taula 16: Elements d’interès de Susqueda

Altres elements d’interès − Castell de Fornils − Sant Pau de Fornils − Sant Pere de Fornils − Sant Pelegrí − Santa Anna del Grau

Font: Inventari de patrimoni arqueològic i arquitectònic de Catalunya Taula 17: Masies i altres edificacions de Susqueda

Masies i altres edificacions − El Roure − Molí del Roure − La Bruguera − Puig de Rajols − La Triola − Les Gleies



Ter-Brugent 33

5.3 Connectivitat Paisatgística

La connectivitat paisatgística fa referència a la continuïtat dels paisatges propis o de qualitat d’un municipi, una vall, una regió,...Els espais agrícoles, forestals i fluvials haurien d’estar lligats i no envoltats completament per àrees urbanitzades, o veure’s separats per a grans barreres. En aquest apartat es detallen les grans unitats del paisatge que configuren el territori del Ter-Brugent i es valoren les àrees del paisatge segons els seus principals valors (ecològics, històrics, estètics,...) i la presència d’impactes i altres elements de fragilitat significatius que els puguin alterar. La zona del Ter-Brugent es troba dins la comarca de La Selva en un ambient típic de clima mediterrani de muntanya mitjana. El principal element que defineix el paisatge de la zona del Ter-Brugent són les diferències orogèniques. Aquest paisatge es caracteritza per un relleu muntanyós típic dels massissos de muntanya mitjana mediterrània que s’obre finalment a la gran plana al·luvial que el riu Ter ha anat conformant amb el temps. La història geològica i els seus successos, així com la dinàmica fluvial ha definit un paisatge amb unes serralades amb un elevat grau de naturalitat, cingles de gran qualitat paisatgístic, planes agrícoles fluvials de gran extensió i espais naturals fluvials de gran valor. El municipi d’Amer es caracteritza per un paisatge de plana lligat amb la vall fluvial del Brugent i la seva desembocadura al Ter, a la zona més planera de Sant Climent, sota els penya-segats de Sant Roc. Amer està format per un mosaic agroforestal, que alterna les masses forestals amb les agrícoles, on es combinen els boscos mixts d’alzines, roures i pins, amb falgueres i faigs i conreus de cereals, horts i avellaners. La vessant sud oest del terme que limita amb les Guilleries li dóna un valor estètic a Amer per la presència d’hàbitats d’interès comunitari poc freqüents a Catalunya. Anglès té unes peculiars característiques geogràfiques i climàtiques que fan que el municipi posseeixi una gran riquesa paisatgística i natural. La vegetació forestal que cobreix les muntanyes, els boscos de ribera propers als cursos d’aigua amb plantacions de pollancres i plàtans i els conreus configura un mosaic agroforestal amb un elevat valor paisatgístic. El nucli urbà d’Anglès s’ha anat formant al voltant del nucli medieval del monestir, dins de les muralles del castell. Hi destaca la Plaça de la Vila que era l’antiga plaça d’Armes del Castell d’Anglès. En relació al patrimoni històric i arquitectònic, Anglès té un dels barris gòtics més antics i importants de Catalunya. El nucli antic del municipi presenta diversos estils arquitectònics singulars on es diferencien cases medievals i casals gòtics. La morfologia de la Cellera de Ter ve marcada per la vall fluvial del riu Ter i un del seus efluents, la riera d’Osor, i l'accident geogràfic més representatiu del poble, el Puigdefrou. El municipi de la Cellera de Ter està format per un mosaic agroforestal, que alterna les masses forestals amb les agrícoles, on es combinen els boscos d’alzines, castanyedes i suredes, amb conreus de cereals, horts i plantacions de pollancres i coníferes. La vessant occidental del terme li dóna un valor estètic a la Cellera de Ter per la presència d’hàbitats d’interès comunitari poc freqüents a Catalunya. El nucli urbà de la Cellera de Ter està situat al centre de la vall a la zona més planera, al peu de la muntanya de Puigdefrou. Es tracta d’una plana fèrtil, voltada d'aigua, de poc més d'un quilòmetre d'amplada, vorejada pel Ter i la riera d'Osor.


Ter-Brugent 34

La perfecta combinació de paisatges forestals, agrícoles i urbans li atorga al municipi un valor paisatgístic important. El municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí està emmarcat per un paisatge mediterrani de pujols boscosos, que no superen els 300 m d’altitud, delimitat: al nord pel Pla de Verdaguer, sota els cingles calcaris de la Barroca i Sant Roc; al sud pel riu Ter; a l’est per la riera de Calders i a l’oest pel torrent del Rajolet. El paisatge de cada municipi té un aspecte similar, tots ells es troben ubicats en una zona planera amb presència de cursos fluvials que determinen la ubicació de les àrees urbanes. El paisatge d’aquesta plana, configurada per terres agrícoles en una major part i presència de nuclis urbans, està combinat amb una gran extensió forestal que li atorga al territori del Ter-Brugent un valor paisatgístic important. Segons el Catàleg dels espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines, elaborat per la Diputació de Girona, els municipis inclosos dins de l’àmbit d’estudi se situen en diferents espais inclosos al catàleg, i són els següents:

- 107. Plans al·luvials del tram mig del Ter (Anglès, Sant Julià del Llor i Bonmatí,

- 113 Serres de Vilanna i Masrocs (Anglès) - 114 Capçalera de l’Onyar (Anglès) - 145 Cingles de Sant Roc i de Santa Brígida – La Barroca (Amer) - 146 Serres de Cogolls, les Encines i Siubès (Amer) - 147 Boscos de Sant Martí Sacalm (Susqueda i Amer)

El Catàleg dibuixa una xarxa d’espais i estableix un conjunt de recomanacions i mesures de preservació i protecció per a cada un d’aquests. Per tant, les actuacions que es proposen es tindran presents en el moment que s’elabori el Pla d’Acció per a la Connectivitat Social, Ecològica i Paisatgística dels municipis d’Amer, Anglès, La Cellera de Ter, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Susqueda.


Ter-Brugent 35

6. ANÀLISI DELS ESPAIS CONNECTORS

6.1 Connectivitat Ecològica

Per a la realització de l’anàlisi de la connectivitat ecològica s’han seleccionat uns paràmetres d’estudi que seran d’utilitat per avaluar el valor ecològic i la idoneïtat dels punts del territori escollits com a connectors. Els paràmetres es troben definits a la Guia metodològica per a la millora de la connectivitat de la Diputació de Girona i, a continuació, es mostren els que s’han utilitzat per a l’anàlisi: 1) Naturalitat La naturalitat implica el reconeixement de les condicions naturals, les quals poden ser difícils de determinar. Per avaluar el grau de naturalitat, cal poder valorar l’amplitud de la influència antròpica a partir de les condicions potencials, o climàtiques, definides com aquelles que podrien regir si desaparegués la influència humana. Per a l’anàlisi de la naturalitat, es parteix del mapa d’hàbitats elaborat a partir de la Cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Per a valorar el paràmetre, s’atorga un valor per a cada hàbitat segons el grau de naturalitat. De manera que per aquells hàbitats més artificials i antropitzats i, per tant, amb una naturalitat baixa se’ls atorgarà un valor baix (0), mentre que els hàbitats més naturals tindran una valoració elevada. Taula 18: Hàbitats del Ter-Brugent

HÀBITATS VALOR DE

NATURALITAT Altres boscos mixts de coníferes 8

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 10

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 10

Arboç (màquies d'Arbutus unedo) de terra baixa i de la muntanya mediterrània

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 0

Argelagars (matollars densos de Genista scorpius) calcícoles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània

7

Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum,...Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà), als territoris olositànic i catalanídic septentrional

6

Bardisses amb aronyer (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),...mesòfiles, de la muntanya mitjana

7

Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),...de terra baixa (i de l'estiatge montà)

7

Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de l'estatge montà) 8

Boscos mixts d'alzina (Qercus ilex) i pins (Pinus spp.) 10

Boscos mixts d'alzina (Qercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q.x cerrioides, Q.pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà

10

Bruguerars amb dominància o abundància de bruc d'escombres (Erica scoparia), silicícoles, dels sòls profunds i poc secs deterra baixa (i de l'estatge montà)

8

Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea), silicícoles, dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes

8

Camps condicionats com a pastura intensiva 5


Ter-Brugent 36

Camps d'avellaners (Corylus avellana) 5

Castanyedes, acidòfiles, de la muntanya mitjana i de terra baixa 10

Cingles i penyals calcaris de muntanya 6

Conreus abandonats 6

Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 5

Conreus herbacis extensius de secà 5

Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades

7

Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles 10

Falfars (poblaments de Pteridium aquilinum) 5

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint roscosos, de terra baixa i de l'estatge submontà

7

inedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense sotabosc llenyós

Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa

6

Landes de bruguerola (Calluna vulgaris), acidòfiles 8

Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa)

7

Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 9

Pedreres, explotacions d'àrids i runam 0

Pinedes de pi blanc (Pinus halapensis) amb sotabosc de màquies o garrigues 8

Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

8

Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal 8

Pinedes de pinassa (Pinus nigra sub.salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal 8

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana

8

Plantacions de coníferes 5

Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits

5

Plantacions d'eucaliuptus (Ecalyptus sp.) 5

Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media(Plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule,...de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí dels Pirineus i de les terres properes

6

Rouredes (de Quercus humilis, Q.x cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana 10

Rouredes (de Quercus humilis, Q.x cerrioides), sovint amb alzines (Q.ilex), de terra baixa 10

Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 10

Rouredes de roure sessiliflor (Quercus petraea), de vegades amb altres caducifolis (Betula pendula,...), acidòfiles i xeromesòfiles, pirinenques i del territori catalanídic septentrional

10

Sargars (de Salix purpurea, S. Elaeagnos,...) i altres bosquines de ribera 9

Suredes amb sotabosc clarament forestal 10

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila, de l'extrem oriental dels Pirineus i dels territoris ruscínic i catalanídic septentrional

10

Tremoledes (bosquets de Populus tremula) 8

Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta ( Lamium felxuosum), de la terra baixa plujosa i de l'estatge sumbontà, als territoris ruscínic i catalanídic septentrional

10


Ter-Brugent 37

2) Fragmentació La fragmentació dels espais naturals dificulta el pas de les espècies entre ells. Ve originada, sobretot, per l’efecte barrera que tenen les infraestructures lineals, però també per tot tipus d’impactes repartits pel territori que provoquen la pèrdua d’hàbitats i la transformació del medi físic, anomenada fragmentació extrínseca. Per altra banda, la fragmentació intrínseca ve donada per la forma de cada hàbitat. Un espai on els hàbitats tinguin un contorn irregular seran més febles. Aquest paràmetre no s’aplica als hàbitats lineals, com els boscos de ribera. La fragmentació extrínseca s’analitza a partir de la realització d’un buffer de distància d’impacte respecte a la grans infraestructures (xarxa viària, àrees urbanes,...), en funció de la seva grandària. Per a simplificar l’anàlisi, a l’interior del buffer resultant es considera que no hi ha connectivitat. Per a determinar la fragmentació extrínseca s’han tingut en compte les infraestructures lineals viàries que fragmenten el territori del Ter-Brugent, realitzant un buffer de distància d’impacte respecte cadascuna d’aquestes infraestructures, en funció de la seva grandària i importància, com es mostra a continuació:

- La carretera C-63 i la N-141, buffer de 25 metres. - La carretera Gi-542, buffer de 20 metres.

El buffer genera contorns al voltant d’un tema concret seleccionat, en aquest cas de les infraestructures viàries, a una distància determinada per avaluar l’anàlisi. A partir de la realització del buffer, l’espai resultant es considera com un espai on no és possible la connectivitat i, per tant, es determina la superfície resultant com a barrera fragmentadora del territori. Per altra banda, tot i que té una importància menor, s’avalua la fragmentació intrínseca, a partir de la forma de cada hàbitat, tenint en compte que aquells hàbitats amb un contorn més regular seran més forts. Per a calcular aquest paràmetre, es valora el grau de cohesió de cada hàbitat, dividint l’àrea i el perímetre dels polígons per a cada hàbitat:

PAF = on A és l’àrea de l’hàbitat i P el seu perímetre

Els valors del càlcul del grau de cohesió es troben compresos entre 0,2 i 241,61, el valor mínim i màxim respectivament. Els valors s’han reclassificat en 10 categories, i per a cada categoria se li ha atorgat un valor de l’1 al 10, com es mostra a la taula següent:


Ter-Brugent 38

Taula 19: Valors de fragmentació

Categories de Grau de Cohesió Valor 0 – 25 1

25,1 – 50 2 50,1 – 75 3 75,1 – 100 4 100,1 – 125 5 125,1 – 150 6 150,1 – 175 7 175,1 – 200 8 200,1 - 225 9 225,1 - 250 10

3) Permeabilitat És la capacitat d’un territori per permetre el flux d’individus i espècies, i oferir una continuïtat paisatgística entre els espais que connecta. La permeabilitat ve determinada, bàsicament, per dos paràmetres: la proximitat i la similitud, o gradació entre hàbitats. És a dir, com a més pròxims siguin els espais a connectar i més similitud presentin amb els hàbitats que faran de corredor, més permeabilitat ecològica hi haurà entre aquests espais. A més, si els espais que uneix presenten característiques força diferents, serà important que l’espai que faci la funció de connector presenti una degradació d’aquestes característiques. A partir de l’anàlisi de la permeabilitat del territori del Ter-Brugent es determina que hi ha zones on els hàbitats per les seves característiques són importants per a esdevenir espais connectors. El territori del Ter-Brugent és majoritàriament de caràcter forestal i existeixen diverses zones amb el mateix tipus d’hàbitat, que permeten connectar dos espais amb les mateixes característiques. Cal remarcar que aquest paràmetre es fa més evident a la zona central del Ter-Brugent, on existeix una gran coberta de boscos caducifolis i d’esclerofil·les que donen una continuïtat vegetal al territori molt important. Ja que, a les zones més properes dels nuclis urbans hi ha una gran diversitat d’hàbitats on s’alternen els espais agrícoles amb els forestals i les zones urbanes i industrials.


Ter-Brugent 39

6.1.1 Conclusions Les infraestructures lineals (viàries, ferroviàries, elèctriques, etc.) estan considerades com un dels elements principals responsables de la fragmentació del territori, juntament amb el desenvolupament urbà que provoquen la disminució de la connectivitat i de la funcionalitat ecològica al territori del Ter-Brugent. Pel que fa a la fauna, les infraestructures viàries provoquen la fragmentació dels seus hàbitats, la separació de les seves poblacions i la limitació dels seus desplaçaments. Així com, la mortalitat que pateixen nombroses espècies quan intenten travessar-les (atropellaments, xocs, electrocució, ofegaments,etc.). Per altra banda, un altra afecte relacionat amb la majoria d’infraestructures és la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa que generen els vehicles que hi passen causant una disminució del a qualitat i deteriorament dels hàbitats naturals propers, deixant de ser adequats per les espècies més sensibles. En relació als nuclis urbans i al desenvolupament urbanístic cal remarcar que esdevenen també una important barrera fragmentant els espais naturals de l’entorn. Per tant, el model de planejament urbanístic ha de canviar per evitar la fragmentació, tot fomentant el model compacte dels municipis, garantint la compatibilitat dels usos admesos en el sòl no urbanitzable amb la conservació de la biodiversitat i el manteniment de la connectivitat del medi natural. Des del punt de vista de connectivitat ecològica és important remarcar la funció de l’agricultura i la ramaderia en el manteniment de la matriu territorial de caràcter agroforestal i, més concretament, en el manteniment dels elements lineals i continus del paisatge agrari, com les fileres d’arbres o arbusts, els marges vegetals, la vegetació de vora dels canals i recs, el bosc de ribera, els marges i les parets de pedra seca. A partir de l’anàlisi de la connectivitat ecològica es determinen les zones del territori del Ter-Brugent amb uns valors elevats de qualitat ecològica i són les següents:

- Sector Oest: correspon a la major part del Territori de Susqueda per tractar-se d’un municipi poc urbanització, poca presència d’elements fragmentadors del territori i amb presència i combinació d’hàbitats amb un valor natural molt important

- Sector Est: pertany a una zona amb una gran diversitat d’hàbitats,

forestals i agrícoles, pressionada per infraestructures vials presents i nuclis urbans de l’entorn.

- Sector Centre: la zona on conflueixen els dos rius més importants del

territori, el Ter i el Brugent. Cal tenir en compte també, al llarg d’aquests dos principals cursos fluvials.

Més endavant, a partir de l’anàlisi es determinaran les zones estratègiques per a la connectivitat ecològica (ZEIC) que són espais d’unió entre aquests sectors del territori que presenten un valors elevats de connectivitat.


Ter-Brugent 40

6.2 Connectivitat Social

Els paràmetres utilitzats per avaluar la connectivitat social es troben definits a la Guia metodològica per a la millora de la connectivitat de la Diputació de Girona i són els següents: 1) Connectivitat Social La connectivitat social agrupa tots aquells camins, carreteres, vies ferroviàries, xarxes de transport d’informació, etc, que permeten a la societat humana establir vincles de relació, ja sigui per temes de caràcter sòciocultural o econòmic. Per tal de poder fer una catalogació de la importància dels camins es realitza un sistema de ponderació dels camins, de manera acumulativa i individualitza per a cada camí i els diversos trams que el formen. Es prioritzaran els camins en funció de la titularitat, segons els criteris morfològics, la presència d’elements amb un interès històrico-social i en funció de l’ús que en fa la població local. A continuació es detalla la taula de ponderació: Taula 20: Categorització dels camins

Titularitat Valor Morfologia Valor Públic 2 Camí asfaltat 1 Privat 1 Via de servei 2 Pista de terra 3 Sender o corriol 4 Camí d’abast 5 Camí de carro 6 Camí rural tradicional 7

6.2.1 Conclusions Amb l’anàlisi de la xarxa viària social i el patrimoni existent (Annex. Mapa 9) al territori es pot valorar els elements de patrimoni històric que es troben més ben connectats a través de la xarxa d’itineraris existents i els municipis del Ter-Brugent. S’han tingut en compte els elements més importants del patrimoni historico-cultural del territori i es determina que la connectivitat amb aquests és correcte ja que aquests es troben ben connectats amb les rutes i camins existents. Per altra banda, s’ha valorat la xarxa viària social existent al territori del Ter-Brugent i es determina el valor dels camins existents amb valors de l’1 al 6 ( (Annex. Mapa 10). Els camins amb un valor baix són els camins amb menys accés i on hi ha menys moviment, mentre que els camins amb un valor més elevat són aquells que permeten una connectivitat social més important. La totalitat de la xarxa de camins es jerarquitza segons la importància pel que fa a connectivitat social. Aquells camins amb un valor inferior (1) són tots aquells camins de titularitat privada que normalment es troben asfaltats o són vies de servei i amb poca presència d’elements de patrimoni històric i cultural. Per altra banda, els trams de camí amb un valor més elevat (5 i 6) són tots aquells camins públics, majoritàriament camins de carro o rurals tradicionals que es troben en unes bones condicions i que uneixen diferents nuclis urbans presents al territori. A més, també es troben inclosos alguns trams d’itineraris o senders de lleure catalogats pel Consell Comarcal.


Ter-Brugent 41

6.3 Connectivitat Paisatgística

Els paràmetres utilitzats per avaluar la connectivitat paisatgístic es troben definits a la Guia metodològica per a la millora de la connectivitat de la Diputació de Girona i són els següents: 1) Unitats de Paisatge Les unitats de paisatge són grans àmbits definits des de variables relacionades amb el relleu i la visibilitat, i també des dels usos del sòl. Es defineixen cinc grans unitats, de característiques físiques i visuals similars, per a poder realitzar l’anàlisi de la connectivitat paisatgística:

1. Unitat agroforestal 2. Unitat forestal 3. Unitat fluvial 4. Unitat urbana 5. Unitat infraestructures

L’anàlisi de la connectivitat paisatgística es realitza a partir d’una avaluació global de les característiques de les diferents unitats de paisatge, esmentades anteriorment, que permet identificar aquelles que, per les seves potencialitats o fragilitats, i per la seva singularitat o representativitat, resulten d’un especial interès en el paisatge del territori estudiat. Les àrees de major valor paisatgístic seran aquelles que gaudeixin d’una unitat paisatgística de valor elevat i des de les quals no s’observen els principals elements impactants del territori. 2) Qualitat del Paisatge Valora el grau de visibilitat dels elements impactants del territori: aquells espais des d’on es vegi una carretera o un nucli urbà, seran els menys adequats per a ser seleccionats com a connectors. El càlcul dels impactes visuals de les infraestructures vials i els nuclis urbans es realitza mitjançant sistemes d’informació geogràfica, amb l’elaboració del model digital d’elevacions i la resultant conca visual. 6.3.1 Conclusions L’anàlisi de les unitats de paisatge permet determinar les diferents Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP). Aquestes àrees es classifiquen segons la seva morfologia, vegetació, color i fons escènic i les actuacions humanes. Es tracta doncs, d’identificar les àrees que des d’un punt de vista paisatgístic presentin més naturalitat, qualitat, interès i/o alta fragilitat i vulnerabilitat enfront al creixement urbanístic i industrial del territori. Aquestes àrees delimitades es basen en espais que es caracteritzin per la conservació de la naturalitat potencial de la zona i dels usos tradicionals que han construït el paisatge al llarg del temps, o en les accions no agressives visualment


Ter-Brugent 42

per a mantenir una certa harmonia amb el paisatge tradicional de l’entorn. És a dir, que es mantinguin com el paisatge de referència que hi hagut en el passat. Es detecten 4 principals àrees d’interès paisatgístic:

- AIP 1 i AIP 4: Mosaic Agroforestal: Configuració del territori representatiu de la zona, on existeix una combinació dels espais forestals amb els agrícoles que li atorga un valor natural al territori. L’àrea d’interès paisatgístic 1 es troba ubicada al nord est de la zona Ter-Brugent i la 4 està al sud est.

- AIP 2: Xarxa Fluvial: Engloba la xarxa fluvial present al territori del Ter-

Brugent, els principals cursos d’aigua que el travessen, el riu Ter i el riu Brugent.

- AIP 3: Espai Forestal: La zona del Ter-Brugent es caracteritza per ser una

zona altament forestal, amb presència de grans masses boscoses. L’àrea d’interès paisatgístic està ubicada al nord oest de l’àmbit d’estudi.

Per tant, cal esmentar que la unitat urbana i la unitat infraestructures queden descartades com a àrees d’interès paisatgístic donat que les actuacions humanes hi són molt presents i que el conjunt de valors, considerant la representativitat i singularitat del paisatge, són baixos. Per altra banda, per analitzar grau de visibilitat es prenen de referència els nuclis urbans d’Anglès, Amer, la Cellera de Ter, Susqueda i Sant Julià del Llor i les infraestructures viàries (N-141, C-63 i Gi-542) presents a l’àmbit del Ter-Brugent que poden provocar un important impacte visual. A partir de l’anàlisi es pot observar que els nuclis d’Anglès, la Cellera de Ter i Amer són els que es veuen des d’una zona més extensa i que les tres carreteres presents a l’àmbit provoquen un impacte visual important a l’entorn i, per tant, presenten una coloració vermellosa. Cal fer esment, que el nucli de Susqueda donat que es troba ubicat en una posició elevada i envoltat d’elements orogràfics té un grau de visibilitat baix i, per tant, no es percep des de la resta del territori, provocant el menor impacte visual possible.


Ter-Brugent 43

7. DIAGNOSI DELS ESPAIS CONNECTORS

7.1 Connectors Ecològics

A partir de l’anàlisi dels espais connectors al punt anterior es detecten les principals Zones d’Especial Interès Connector Ecològiques. A més, per a cada zona es realitza una avaluació de les principals infraestructures generadores d’efecte barrera i dels punts de permeabilitat que permeten el pas de la fauna d’una banda a l’altra. Les Zones d’Especial Interès Connector Ecològiques (ZEIC) són els espais connectors existents de l’àmbit estudiat o bé que connecten amb d’altres espais d’interès connector que asseguren millor la continuïtat dels espais naturals. La descripció dels connectors ecològics existents al territori del Ter-Brugent s’ha realitzat tenint en compte aquells espais territorials d’interès ecològic elevat resultants de l’anàlisi elaborada, les zones que presenten una màxima continuïtat pel que fa als hàbitats i que es trobin en sectors pròxims als espais a connectar. Connectivitat terrestre Per a la determinació dels espais connectors ecològics terrestres es té en compte la funció i disposició estratègica dels espais de connectivitat ecològica en el territori. Cada espai catalogat com a connector terrestre s’anomena ZEIC-Terrestre (ZEIC-T). Les ZEIC-T són aquelles zones adjacents entre dos espais protegits, i, per tant, comparteixen de manera directa els seus límits, total o parcialment. Són àmbits de garantia més immediata de la connectivitat biològica entre aquests espais.

També és consideren aquelles zones del territori que per la seva disposició de proximitat entre dos o més espais protegits i pels valors naturals i la continuïtat territorial que confereixen entre aquests espais, es consideren rellevants per a la garantia de la connectivitat biològica entre espais protegits. En aquestes zones la variable qualitat ecològica de l’espai és rellevant i la variable proximitat (entesa com menor distància) és important, tot i que no necessàriament decisiva. A l’hora de avaluar els espais connectors cal tenir en compte la permeabilitat de les infraestructures que es troben presents en aquests espais. La permeabilitat és la capacitat de les infraestructures per permetre el pas de les espècies de fauna i d’altres fluxos ecològics a través seu amb facilitat i seguretat, ja sigui mitjançant estructures construïdes o condicionades, com els passos de fauna, o com a resultat de la seva adaptació a les característiques naturals, paisatgístiques i rurals de l’espai que travessen: viaductes, túnels, falsos túnels, ponts, etc. Les infraestructures lineals, com són les carreteres, provoquen un efecte barrera que impedeix el pas dels animals i causen una fragmentació del territori i dificulten la connexió, disminuint la qualitat dels hàbitats més propers. Les principals carreteres que travessen el territori del Ter-Brugent i causen un efecte barrera són:

- N-141 - C-63 - Gi-542


Ter-Brugent 44

A partir de la determinació de les ZEIC i les infraestructures viàries més importants que provoquen un efecte barrera, se’n determinen els punts de permeabilitat. Taula 21: Punts de permeabilitat Els principals punts de permeabilitat es troben ubicats sota les vies de comunicació i es mostren a continuació: Connectivitat fluvial Les ZEIC–Fluvial (ZEIC-F) es corresponen amb els trams fluvials considerats d’especial interès connector entre espais protegits. Es tracta de considerar aquells trams fluvials que, per raó de la seva relació amb els espais protegits, tenen un interès especial com a elements de connectivitat ecològica. Això inclou en general tots els àmbits fluvials que intercepten els espais protegits a una certa escala d’aproximació i aquells que en estudis de detall es considerin essencials en aquest sentit. Taula: Determinació de barreres fluvials A la figura següent es mostren els punts de permeabilitat determinats per als diferents connectors terrestres i elements generadors efecte barrera per als connectors fluvials:

Infraestructura / Element efecte barrera

ZEIC afectada Punt de

permeabilitat (PP) C-63 ZEIC-T1 PP1-PP4 N-141 ZEIC-T3 PP5-PP8

Infraestructura / Element efecte barrera

ZEIC afectada Classificació

Resclosa ZEIC-F1 B1 Resclosa ZEIC-F1 B2

Presa del Pasteral ZEIC-F2 B3 Resclosa ZEIC-F2 B4 Resclosa ZEIC-F2 B5


Ter-Brugent 45

Figura 8: Punts de permeabilitat i barreres fluvials al Ter-Brugent Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC A continuació es detallen les fitxes de cadascuna de les ZEIC detectades i descrites anteriorment. En aquestes fitxes es detalla una descripció de la zona connectora, els principals punts de permeabilitat i la seva qualitat i les amenaces que poden posar en perill la qualitat del territori i el seu valor com a espai d’interès connector. Pel que fa als punts de permeabilitat ubicats a cada ZEIC se’n fa una descripció detallada, tenint en compte la forma d’aquestes, les mides, els usos de l’entorn i la seva funcionalitat.

Llegenda

Punts de Permeabilitati Barreres Fluvials

Connector TerrestreZEIC-TConnector FluvialZEIC-F

h Punts de Permeabilitat

h Barreres±

h h

h

hh

hhhh

h

h

hh

h

h

h

ZEIC - F1

ZEIC - F2

ZEIC - T1

ZEIC - T2

ZEIC - T3

ZEIC - T4


Ter-Brugent 46

Nom:

CONNECTOR TERRESTRE NORD Codi ZEIC:

ZEIC - T1

Hàbitat dominant Terrestre / Forestal

Àmbit Supramunicipal

Espais naturals protegits que connecta

- PEIN Collsacabra - LIC i ZEPA Sistema Transversal Català - LIC Riu Brugent - LIC Riu Llémena - LIC Muntanyes de Rocacorba - Puig de la Banya del Boc - PEIN Puig de la Banya del Boc

Descripció Inclou els terrenys ubicats al nord del territori del Ter-Brugent, de Susqueda a Amer. Compren majoritàriament terrenys forestals formats per boscos mixts d’alzines, grans extensions d’alzinars i castanyedes. Dins de la coberta forestal hi ha la presència d’espais agrícoles formats per plantacions de pollancres i terrenys agrícoles que pertanyen a conreus herbacis extensius de regadiu. La connectivitat en aquest espai es dóna amb la continuïtat de la coberta forestal conjuntament amb la presència de torrents (com el del Terrats, el del Colomer o el del Castell), que afavoreixen la connectivitat al llarg del territori. Aquest connector terrestre actua com un espai connector de dos grans espais catalogats d’interès natural, l’EIN Collsacabra i l’EIN Puig de la Banya del Boc. I inclou, els Boscos de Sant Martí Sacalm, les Cingles de Sant Roc i Santa Brígida, inclosos dins del Catàleg dels Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines (Diputació de Girona). Una de les pressions més importants que rep aquest espai connector és la que exerceix la carretera C-63 al seu pas pel municipi d’Amer i les naus industrials que es troben al límit nord del municipi

Principals elements que generen efecte barrera

- El desenvolupament industrial que es dóna al nord del municipi. - El pas de la carretera C-63 al seu pas pel municipi d’Amer

Principals amenaces - Les obres de condicionament i millora de les carreteres N-141 i C-63 entre

Girona i Olot, suposen una amenaça al manteniment de la connectivitat terrestre.


Ter-Brugent 47

Punts de Permeabilitat (PP) del Connector Terrestre Nord PP1

- Coordenades: X: 465847 Y: 4653171 - Orientació: Nord/ Est – Sud/Oest - Pas d’aigua: No - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Agrari - Valoració: Poc Adequat. Neteja de l’entorn i del punt de permeabilitat per facilitar el

pas de fauna PP2

- Coordenades: X: 465938 Y: 4653043 - Orientació: Nord/ Est – Sud/Oest - Pas d’aigua: No - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Agrari - Valoració: Gens Adequat. La presència de vegetació no permet el pas de fauna. És

necessària una adequació i millora del punt de permeabilitat.


Ter-Brugent 48

PP3 - Coordenades: X: 466052 Y: 4652883 - Orientació: Nord/ Est – Sud/Oest - Pas d’aigua: No - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Agrari / Industrial - Valoració: Adequat..

PP4

- Coordenades: X: 466149 Y: 4652748 - Orientació: Nord/ Est – Sud/Oest - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Entorn Fluvial - Valoració: Adequat.


Ter-Brugent 49

Nom:

CONNECTOR TERRESTRE OCCIDENTAL Codi ZEIC:

ZEIC – T2

Hàbitat dominant Terrestre / Forestal



- LIC i ZEPA Sistema Transversal Català - PEIN Collsacabra - PEIN, LIC i ZEPA Les Guilleries

Descripció Inclou els terrenys ubicats a l’est i sud oest del territori del Ter-Brugent. Aquest espai connector està constituït principalment per terrenys forestals, amb presència d’espais agrícoles al llarg del connector. La coberta forestal està formada, majoritàriament, per boscos mediterranis perennifolis, com la sureda i l’alzinar, amb presència de boscos de pi roig i tremoledes. Els terrenys agrícoles, de baixa extensió, estan formats per prats i conreus herbacis extensius de secà. Aquest connector té importància a nivell supramunicipal, ja que engloba espais de diversos municipis presents a l’àmbit d’estudi, i connecta dos grans espais d’interès natural, el Collsacabra i Les Guilleries, passant per diversos serrats; el Serrat de la Plana, el Serrat de les Artigues o el Serrat de les Saleres Velles. Té continuïtat amb el connector fluvial del Ter, que correspon al ZEIC – D. Aquest espai connector no té amenaces importants que provoquin una pertorbació significativa al territori. No existeixen infraestructures vials de gran envergadura que alterin i fragmentin el territori i provoquin una degradació dels hàbitats presents. Cal destacar que la distribució de la població en aquesta zona es realitza en masos i cases aïllades, algunes de les quals estan envoltades per tanques perimetrals, que en cas d’esdevenir contínues poden limitar-ne la connectivitat.


- No s’han detectat elements que generin efecte barrera a la zona del connector terrestre per tant no s’han detectat punts de permeabilitat per facilitar el pas de fauna

Principals amenaces

- No s’han detectat amenaces significatives que provoquin pertorbacions importants al territori del connector terrestre.


Ter-Brugent 50

Nom:

CONNECTOR TERRESTRE ORIENTAL Codi ZEIC:

ZEIC – T3

Hàbitat dominant Fluvial



- LIC, ZEPA i EIN Les Guilleries - LIC Riberes del Baix Ter - LIC Riu Llémena - LIC Muntanyes de Rocacorba-Puig de la Banya del Boc - EIN Puig de la Banya del Boc

Descripció Aquest espai connector és una zona de contacte entre dues àrees de gran qualitat ecològica i catalogades com a espais d’interès natural. El connector terrestre transcorre en sentit diagonal, de sud a nord est del territori del Ter-Brugent, per terrenys agrícoles, forestals i urbans. Es tracta d’un connector amb una elevada diversitat d’hàbitats, ja que està format per espais forestals constituïts per castanyedes, grans extensions de castanyedes, pinedes de pinastre i pi pinyer i suredes. Per altra banda, també hi ha una elevada presència d’espais agrícoles, formats per conreus llenyosos i plantacions d’arbres (coníferes i avellaners) i conreus herbacis extensius de secà. A més, al llarg de tot l’espai connector hi ha la presència de diversos torrents que aporten una diversitat a la zona i potencien la connectivitat de l’espai. Alguns d’aquests torrents són: el torrent de la Canova, de Bàscara i la riera de Sant Climent . I conflueix, al municipi de la Cellera de Ter, amb el connector fluvial ZEIC – D.


- Nuclis urbans i polígons industrials de la Cellera de Ter i Anglès. - Presència d’infraestructures vials amb una intensitat de trànsit elevada,

com la Gi-542 i la C-63, al seu pas per Anglès i la Cellera de Ter, respectivament.


Girona i Olot, suposen una amenaça al manteniment de la connectivitat entre els rius i les seves riberes, en discórrer paral·lelament als rius Ter i Brugent en una extensa longitud.

-


Ter-Brugent 51

Punts de Permeabilitat (PP) del Connector Terrestre Oriental PP5

- Coordenades: X: 468210 Y: 4647732 - Orientació: Nord – Sud - Pas d’aigua: No - Pas de vehicles: Sí - Usos entorn: Agrari - Valoració: Molt Adequat Permet el pas de fauna amb les característiques

actuals

PP6

- Coordenades: X: 468375 Y: 4647707 - Orientació: Nord – Sud - Pas d’aigua: No - Pas de vehicles: Sí - Usos entorn: Agrari - Valoració: Molt Adequat. Permet el pas de fauna amb les característiques

actuals


Ter-Brugent 52

PP7

- Coordenades: X: 468984 Y: 4646710 - Orientació: Est – Oest - Pas d’aigua: No - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Agrari/Urbà - Valoració: Poc Adequat.

PP8

- Coordenades: X: 469513 Y: 464580 - Orientació: Nord/ Est – Sud/Oest - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Agrari/Forestal - Valoració: Molt Adequat. Neteja de l’entorn i del punt de permeabilitat per

facilitar el pas de fauna. Pot suposar un obstacle per a la connectivitat fluvial


Ter-Brugent 53

PP9 - Coordenades: X: 469475 Y: 4645737 - Orientació: Nord/ Est – Sud/Oest - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Agrari - Valoració: Molt Adequat. Neteja de l’entorn i del punt de permeabilitat per

facilitar el pas de fauna. Pot suposar un obstacle per a la connectivitat fluvial


Ter-Brugent 54

Nom:

CONNECTOR TERRESTRE SUD Codi ZEIC:

ZEIC – T4

Hàbitat dominant Terrestre

Àmbit Municipal /Supramunicipal


- EIN Volcà de la Crosa - LIC, ZEPA i EIN Les Guilleries

Descripció Inclou els terrenys ubicats al sud i al sud oest d’Anglès que alternen zones forestals, majoritàriament, amb zones de conreus. És el connector terrestre determinat a la zona del Ter-Brugent amb més diversitat d’hàbitats, que alterna més espais agrícoles i forestals i, que per tant, configura un espai agroforestal connector. El connector té importància a nivell municipal, però connecta espais fora dels límits d’Anglès, Les Guilleries (Osor) amb el Volcà de la Crosa (Bescanó), i inclou una xarxa de rieres i torrents. L’espai connector presenta un punt crític on conflueixen diverses infraestructures lineals importants, la carretera C-63 al seu pas pel municipi d’Anglès, i dues línies d’alta tensió, que esdevenen una barrera poc franquejable per la fauna i els organismes. Pel que fa als usos del sòl del territori aquests són una combinació d’agrícola i forestal. Si bé, els hàbitats més forestals (castanyedes, suredes i pinedes de pinassa) estan ubicats a l’extrem més occidental de l’espai connector, mentre que els espais agrícoles es desenvolupen a l’extrem oriental i són espais més reduïts formats per conreus llenyosos i plantacions d’arbres i conreus herbacis extensius de secà.


- Línies elèctriques d’alta tensió que es travessen el municipi d’Anglès, i dins de l’espai connector conflueixen les dues línies de 110 i 220 kV. I una tercera línia d’alta tensió de 110 kV, que transcorre pel municipi de Brunyola.

- Presència d’infraestructures vials amb una intensitat de trànsit elevada, com la C-63 i la Gi-533, al seu pas per Anglès i Bescanó i Vilobí d’Onyar, respectivament.

- No es detecten punts de permeabilitat a avaluar.

Principals amenaces - La línia de la MAT i el seu recorregut a través de l’espai ocupat pel ZEIC – T4


Ter-Brugent 55

Nom:

CONNECTOR FLUVIAL DEL BRUGENT Codi ZEIC:

ZEIC – F1




- LIC Riberes del Baix Ter - LIC Riu Brugent - LIC, ZEPA i EIN Les Guilleries

Descripció El Brugent és un riu de la Serralada Transversal, afluent, per l'esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d'Amer (Selva), al peu de l'actual presa del Pasteral; neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), i drena la vall d'Hostoles, que segueix una gran falla; el fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic. L’espai, amb una longitud de 23,6 quilòmetres, és comprès per la llera del riu Brugent, des de la seva sortida del Lloc d’Importància Comunitària Zona Volcànica de la Garrotxa, al nord del municipi de les Planes d’Hostoles, fins a la seva confluència amb el riu Ter, aigües avall del Pasteral. El riu Brugent discorre pel municipi d’Amer, de nord a sud. La seva inclusió com a LIC a la Xarxa Natura 2000 respon a la presència d’hàbitats propis d’ambient de ribera com vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion), herbassars nitròfils (Chenopodion rubri i Bidention) i gespes nitròfiles (Paspalo-Agrostidion) amb àlbers i salzes, així com a la presència de poblacions de barb de muntanya (Barbus meridionalis).


- Barreres de la connectivitat fluvial: petites infraestructures transversals com rescloses, assuts, guals, etc.

- Presència de canals paral·lels al riu Brugent que generen efecte barrera per a la connectivitat lateral entre el riu i les seves ribes i suposen un risc d’ofegament de fauna.

- Nuclis urbà i polígons industrial d’Amer.




Ter-Brugent 56

Barreres (B) del Connector Fluvial del Brugent B1: Resclosa de Vernatallada

- Coordenades: X: 465662 Y: 4653462 - Orientació: Nord / Sud - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Entorn Fluvial - Valoració: Poc Adequat. La resclosa actua com a barrera ecològica

B2: Resclosa de Solivent

- Coordenades: X: 467609 Y: 4651336 - Orientació: Nord / Sud - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Entorn Fluvial - Valoració: Poc Adequat. La resclosa actua com a barrera ecològica


Ter-Brugent 57

Nom:

CONNECTOR FLUVIAL DEL TER Codi ZEIC:

ZEIC - D




- LIC Riberes del Baix Ter - LIC Riu Brugent - LIC, ZEPA i EIN Les Guilleries - LIC, ZEPA Sistema Transversal Català - EIN Les Guilleries

Descripció El riu Ter amb una longitud de 195 quilòmetres és el riu de més recorregut, juntament amb el Llobregat, de la xarxa hidrogràfica Pirineus – Mediterrània. Neix a Ull de Ter (Setcases) a uns 2400 m, i després de transcórrer per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, Gironès i Baix Empordà, desemboca a Torroella de Montgrí. El connector fluvial del Ter està format pel llit fluvial, les ribes i les riberes del propi riu, així com dels seus principals afluents a la comarca, concretament el riu Brugent i la riera d’Osor. El riu Ter, al seu pas per la comarca de la Selva, es caracteritza per la presència de preses de Susqueda i del Pasteral que, juntament amb la presa de Sau (comarca d’Osona), esdevenen un conjunt clau en el sistema d’abastament d’aigua potable i de producció d’energia elèctrica a l’est i centre de Catalunya.


- Barreres de la connectivitat fluvial: preses de Susqueda i el Pateral, com les petites infraestructures hidroelèctriques que trenquen el continu fluvial i impedeixen el desplaçament de moltes espècies de peixos i altres organismes aquàtics al seu través.

- Presència de grans canals paral·lels al riu Ter que generen efecte barrera per a la connectivitat lateral entre el riu i les seves ribes i suposen un risc d’ofegament de fauna.

- Nuclis urbans i polígons industrials d’Amer, la Cellera de Ter, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí



- El traçat de la línia de molt alta tensió. - La previsió de creixement cap a l’est de la zona urbana d’Anglès, tot seguint

l’eix viari de la N-141, paral·lel al curs fluvial del Ter.


Ter-Brugent 58

Barreres (B) del Connector Fluvial del Ter B3: Presa del Pasteral

- Coordenades: X: 467065 Y: 4648330 - Orientació: Nord / Sud - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Entorn Fluvial - Valoració: Poc Adequat, la presa actua com a barrera ecològica

B4: Resclosa

- Coordenades: X: X: 467288 Y: 4648435 - Orientació: Est / Oest - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Entorn Fluvial - Valoració: Poc Adequat, el salt d’aigua és difícil de remuntar.


Ter-Brugent 59

B5: Resclosa del Pasteral - Coordenades: X: 467982 Y: 4648614 - Orientació: Est / Oest - Pas d’aigua: Sí - Pas de vehicles: No - Usos entorn: Entorn Fluvial - Valoració: Poc Adequat, la resclosa actua com a barrera ecològica


Ter-Brugent 60

7.2 Connectors Socials

En aquest punt es pretén diagnosticar i descriure la connectivitat social del territori Ter-Brugent, els fluxos socials existents entre els diferents nuclis del territori. Es realitza una diagnosi de la xarxa de camins rurals presents a l’àmbit d’estudi que han estat vies tradicionals de transport, integrades a l’entorn, atorgant al paisatge un valor característic de la zona. Tot i així, cal remarcar que actualment la gran majoria de desplaçaments es realitzen a partir de les grans infraestructures vials creades per l’home, com les carreteres. Per altra banda, abans de la diagnosi de les principals rutes de connexió entre els diferents nuclis, cal esmentar que tant camins ramaders o vies pecuàries i camins historico-culturals, no són presents a l’àmbit d’estudi. Per tant, la diagnosi es basa amb els camins rurals tradicionals, senders de lleure existents i rutes de BTT. Per tal de diagnosticar la capacitat (aptitud i la tipologia) dels camins que han de ser utilitzats per a donar respondre als fluxos socials es té en compte, primerament, els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de l’apartat anterior on s’han catalogat els camins del territori segons la valoració dels diferents paràmetres. Figura 10: Via Verda al seu pas per la Cellera de Ter

Font: Elaboració pròpia A més, es valoren els camins rurals existents que tenen una capacitat important de connectar els diferents municipis del territori Ter-Brugent i permeten un flux social, d’una manera tradicional i sostenible, és a dir, aquells camins que permeten un desplaçament a peu i/o en bicicleta que es pugui realitzar de manera segura. Per tant, s’analitzen els camins que es troben asfaltats, permetent el pas de vehicles i vianants i els que no ho estan o que tenen un itinerari diferenciat per a vianants i bicicletes. A la figura següent, segons les característiques esmentades anteriorment, es caracteritzen els diferents itineraris existents segons la seva aptitud:


Ter-Brugent 61

Figura 11: Aptitud dels camins i itineraris del Ter-Brugent Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC. S’observa que la gran majoria de camins rurals i itineraris que es troben dins de l’àmbit d’estudi tenen una aptitud alta. Aquest fet indica que són camins adaptats per als vianants i/o bicicletes, que no es troben asfaltats i que presenten unes bones condicions de manteniment per al seu ús i per a la connectivitat social. Per altra banda, cal comentar que els poc trams marcats amb baixa aptitud corresponen a aquells itineraris o camins que es troben asfaltats i que el seu accés és exclusiu per a vehicles, no permetent el pas de vianants i/o bicicletes. A més, els itineraris que es representen amb una aptitud mitjana són aquells que pel seu estat vial, no presenten unes condicions molt adequades pel seu desplaçament a peu i/o en bicicleta, però que si es portés a terme un manteniment correcte i una millora d’aquests podrien arribar a tenir una aptitud alta per a la connectivitat social. La connectivitat social de l’àmbit d’estudi és adequada, permet el desplaçament entre els diferents municipis de manera tradicional i sostenible amb la gran varietat de camins rurals i senders existents al territori.

Osor

Amer

Susqueda

Anglès

Rupit i Pruit

les Planes d'Hostoles

Sant Hilari Sacalm

la Cellera de Ter

Sant Martí de Llémena

Brunyola

Sant Aniol de Finestres

Bescanó

Sant Julià del Llor i Bonmatí

Vilanova de Sau

Sant Gregori

Sant Feliu de Pallerols Canet d'Adri

±

Llegenda

Aptitud dels camins rurals per a la

connectivitat social

aptitud ALTA

aptitud MITJANA

aptitut BAIXA


Ter-Brugent 62

7.3 Connectors Paisatgístics

A partir de l’anàlisi de la Connectivitat Paisatgística es determinen aquelles àrees d’interès paisatgístic mitjançant una descripció i una avaluació de la situació en què es troben per tal de definir les mesures idònies pel seu manteniment, tenint en compte les amenaces que aquestes presenten. En aquest apartat, es realitza una descripció de cada una de les àrees d’interès paisatgístic determinades i una diagnosi de les amenaces que afecten a cada espai. Cada AIP es descriu en funció de tres aspectes diferents: a) La visibilitat (Qualitat primària): fa referència al territori que es pot apreciar

des d’un punt de vista o zona determinada. La conca visual i la visibilitat es valoren amb independència les característiques inherents del territori i a la seva significació sensorial i cultural, com a definidors de la seva qualitat visual. Seria l’efecte que sobre l’observador té el territori analitzat a partir de la seva percepció mitjançant els sentits. La percepció visual d’un paisatge depèn de les condicions en que es realitzi l’observació (relacions observador - paisatge) i de la visibilitat del territori en aquest moment.

b) La qualitat del paisatge (Qualitat secundària): Es tracta de l’estimació inicial del paisatge de l’àrea estudiada, i s’efectua analitzant la qualitat de l’entorn immediat i la del fons escènic o visual del territori. Es determinarà la qualitat visual del territori, fent èmfasi tant en els seus elements naturals com artificials. La qualitat paisatgística està condicionada pels mecanismes fisiològics i psicològics del mateix observador, juntament amb els condicionaments educatius i culturals existents entre observador i paisatge. En cada àrea es determina la qualitat visual del territori, analitzant els seus elements naturals i artificials percebuts per l’observador.

c) La fragilitat (Qualitat terciària): És la capacitat del paisatge per absorbir possibles canvis (antròpics). La fragilitat visual és una qualitat intrínseca que es correspon amb l’aptitud del territori per a absorbir visualment modificacions o alteracions sense detriment de la seva qualitat paisatgística. La fragilitat, al contrari que la qualitat visual, depèn del tipus d’activitat que s’hi vulgui desenvolupar. A l’hora de mesurar la fragilitat d’un determinat territori s’han de tenir en compte grups de factors diferenciats:

- Factors biofísics de l’indret: pendent, orientació, vegetació, contrast cromàtic

- Factors de visualització: superfície des de cada punt. - Factors històrico – culturals: expliquen la formació segons processos

històrics. - Elements d’accessibilitat: proximitat a nuclis, exposició a visuals

preferents. Finalment, es realitza un recull de les principals amenaces que rep la unitat, per tal de poder determinar, posteriorment, les millors actuacions a dur a terme per tal de mantenir, garantir, o millorar els valors de cadascuna de les AIP detectades.


Ter-Brugent 63

Figura 12: Àrees d’Interès Paisatgístic del Ter-Brugent Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de l’ICC. Tot seguit es presenta una fitxa - resum de cada àrea d’interès paisatgístic descrita al Ter-Brugent:

±

Llegenda

Àrees d'Interès Paisatgístic

(AIP)

Xarxa Fluvial

Mosaic Agroforestal

Forestal

Forestal

Mosaic Agroforestal


Ter-Brugent 64

AIP 1 MOSAIC AGROFORESTAL NORD EST TER - BRUGENT

Descripció Aquesta àrea està formada per la combinació de masses forestals i masses agrícoles, configurant un mosaic agroforestal. Els terrenys agrícoles, formats per conreus herbacis extensius de secà i regadiu i conreus llenyosos, com camps d’avellaners, i plantacions d’eucaliptus que es troben ubicats a les zones amb menys pendents, propers al nucli urbà i al riu, mentre que els terrenys forestals se situen a les zones amb més pendents. És una àrea caracteritzada per la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari com les suredes, els alzinars i carrascars i pinedes mediterrànies que li atorguen una diversitat cromàtica al paisatge. Una de les característiques d’aquesta àrea és que per la seva ubicació, ocupa gairebé el sector nord est del territori del Ter-Brugent. Té una bona visibilitat i una bona panoràmica del nucli d’Anglès i del mosaic agroforestal situat al davant. Però per altra banda, donat que s’ubica en una zona amb pendent aquesta àrea disposa d’una molt elevada visibilitat provocant que la fragilitat paisatgística d’aquesta àrea sigui més alta. Dins de l’àrea no hi ha presència d’infraestructures ni elements que puguin alterar el paisatge, provocant un impacte visual important. Només la presència d’algunes masies disseminades que s’integren al territori. Tal com s’especifica a l’inici de l’apartat, la valoració de l’àrea d’interès paisatgístic és:

- Qualitat primària: Alta - Qualitat secundària: Mitjana - Qualitat terciària: Alta

Amenaces Dins del propi àmbit, les principals amenaces d’aquesta àrea són:

- La presència de masies i masos disseminats poden tenir elements que no s’integrin adequadament en el paisatge, com les tanques o sostres que no segueixin l’estil tradicional d’aquestes i generin un impacte visual.

- Es tracta d’una àrea elevada i que disposa d’una visibilitat gran per tant la

fragilitat paisatgística d’aquesta àrea és molt alta. Així doncs, la implantació i ubicació de determinades activitats en aquesta zona pot provocar un important impacte paisatgístic, que en el cas que es fes caldria introduir mesures per evitar o integrar de la millor manera possible.


Ter-Brugent 65

AIP 1 MOSAIC AGROFORESTAL NORD EST TER - BRUGENT

Fotografies Vista panoràmica de l’àrea


Ter-Brugent 66

AIP 2 XARXA FLUVIAL

Descripció Aquesta àrea està formada pels principals cursos fluvials que travessen el territori Ter-Brugent i la vegetació lligada a aquests. Aquests cursos són el riu Ter, el riu Brugent i la riera d’Osor. La xarxa fluvial transcorre per la plana del Ter-Brugent, per les zones amb menys pendent travessant els diferents nuclis urbans de l’àmbit d’estudi. Al llarg dels diferents cursos fluvials hi ha una important presència de vegetació de ribera, formada per sargars i vernedes. A més, propers a la zona s’hi agrupen les zones de conreus, tant camps extensius de secà com regadiu, plantacions d’arbres fruiters (avellaners) i plantacions d’arbradres (pollancres, plàtans, etc.). Pel que fa a la seva distribució, aquesta àrea d’interès paisatgístic prové de punts diferents. El Ter travessa el territori d’oest a est, el Brugent de nord a sud i la riera d’Osor de sud oest a l’est, confluint tots en un mateix punt. Tal com s’especifica a l’inici de l’apartat, la valoració de l’àrea d’interès paisatgístic és:

- Qualitat primària: Alta - Qualitat secundària: Alta - Qualitat terciària: Alta


- El pas de la C-63, entre els nuclis d’Anglès, la Cellera de Ter i Amer, que travessa els cursos fluvials del Ter, el Brugent i la riera d’Osor. Aquesta infraestructura presenta una elevada intensitat de trànsit, amb el pas de vehicles pesants.

- El riu Ter, al seu pas per la Cellera, al marge esquerra hi ha la presència de

la zona industrial que exerceix una pressió sobre les vores del riu i l’espai de transició és de baixa qualitat ambiental.


Ter-Brugent 67

AIP 2 XARXA FLUVIAL

Fotografies

Riera d’Osor

Riu Brugent

Riu Ter


Ter-Brugent 68

AIP 3 ESPAI FORESTAL NORD OEST TER - BRUGENT

Descripció Aquesta àrea està formada totalment per una massa forestal que cobreix tot el territori delimitat de la zona. La coberta forestal està formada bàsicament per alzinars, arboç i suredes, i boscos oportunistes que ocupen les zones agrícoles abandonades (pi roig i bedolls) El relleu de l’àrea amb els cingles del Collsacabra com a pantalla on es projecta al fons el paisatge, rematat per la singularitat pregona del far atorga una panoràmica visual molt important a l’àrea. La diversitat de boscos presents a l’àrea atorga un valor paisatgístic molt important ja que es fa molt visible una variat de colors a la zona Dins de l’àrea no hi ha presència d’infraestructures ni elements que puguin alterar el paisatge, provocant un impacte visual important. Només la presència d’algunes masies disseminades que s’integren al territori, pel seu caràcter rural i tradicional de la zona. Per altra banda, cal destacar que es tracta d’una zona elevada, ubicada al nord oest del territori Ter-Brugent. Tot i que es troba ben posicionada i visible, donat que hi ha la presència de l’embassament de Susqueda, tota l’àrea queda tancada en una vall. Per tant, la fragilitat paisatgística de l’àrea és força baixa. Tal com s’especifica a l’inici de l’apartat, la valoració de l’àrea d’interès paisatgístic és:

- Qualitat primària: Alta - Qualitat secundària: Alta - Qualitat terciària: Alta


- La presència de masies i masos disseminats poden tenir elements que no s’integrin adequadament en el paisatge, com les tanques o sostres que trenquin l’harmonia del paisatge.




Ter-Brugent 69

AIP 3 ESPAI FORESTAL NORD OEST TER - BRUGENT

Fotografies Diverses panoràmiques de l’àrea.


Ter-Brugent 70

AIP 4 ESPAI FORESTAL NORD TER - BRUGENT

Descripció Aquesta àrea està formada totalment per una massa forestal que cobreix tot el territori delimitat de la zona. La coberta forestal està formada bàsicament per castanyers (que ocupen majoritàriament tota la superfície de l’AIP), alzinars i suredes, amb algunes taques de baixa superfície de plantacions de coníferes i conreus herbacis extensius de secà. A més, la totalitat de l’AIP forestal ubicada al nord del territori del Ter-Brugent està ocupada per hàbitats d’interès comunitari; alzinars i carrascars i castanyedes. La diversitat de boscos presents a l’àrea atorga un valor paisatgístic molt important ja que es fa molt visible una varietat cromàtica a la zona Dins de l’àrea no hi ha presència d’infraestructures ni elements que puguin alterar el paisatge, provocant un impacte visual important. Només la presència d’algunes masies disseminades que s’integren al territori, pel seu caràcter rural i tradicional de la zona i l’existència de camins rurals i senders de lleure. Per altra banda, cal destacar que es tracta d’una zona exposada visualment, donat que es troba en una zona elevada i per tant, és visible des de molts llocs del territori. Per tant, la visibilitat és elevada. En canvi, el territori inclòs dins d’aquesta àrea d’interès paisatgístic té una capacitat mitja-baixa per absorbir possibles canvis, ja que qualsevol canvi o modificació visual alteraria el paisatge i seria visible des de molts punts. Tal com s’especifica a l’inici de l’apartat, la valoració de l’àrea d’interès paisatgístic és:

- Qualitat primària: Alta - Qualitat secundària: Alta - Qualitat terciària: Mitjana


- La presència de masies i masos disseminats poden tenir elements que no s’integrin adequadament en el paisatge, com les tanques o sostres que no segueixin l’estil tradicional d’aquestes i generin un impacte visual.




Ter-Brugent 71

AIP 4 ESPAI FORESTAL NORD TER - BRUGENT

Fotografies


Ter-Brugent 72

AIP 5 MOSAIC AGROFORESTAL SUD EST TER-BRUGENT

Descripció Aquesta àrea es correspon a la zona sud est del Ter-Brugent, ubicada al municipi d’Anglès. Es correspon al recobriment de masses agrícoles i forestals, des de la zona més planera a la de més altitud. Els conreus s’alternen amb les masses forestals tot generant un paisatge forestal de mosaic. Aquest mosaic destaca pel seu important valor ecològic i paisatgístic, les zones de mosaic agroforestal on la coexistència de les parcel·les agrícoles amb les forestals incrementa la biodiversitat i la riquesa del territori. El relleu en els turons ha estat modificat al llarg del temps per crear terrasses pel conreu d’avellaners, que encara ara són visibles i algunes d’elles ja no s’hi conrea. L’estudi de visibilitat del paisatge posa en evidència la fragilitat visual de les parts més altes de les carenes muntanyoses. Cal destacar, la vegetació estacional, que aporta una riquesa cromàtica en el paisatge i una variabilitat d’aquest en el temps. La major part de la superfície ocupada per boscos d’esclerofil·les, combinant-se amb boscos caducifolis (castanyedes). Tant els canvis cromàtics estacionals de les castanyedes com la diversitat forestal del conjunt de les vessants són apreciables des de lluny ja que els cims resulten visibles des de qualsevol punt de la plana Tal com s’especifica a l’inici de l’apartat, la valoració de l’àrea d’interès paisatgístic és:

- Qualitat primària: Alta - Qualitat secundària: Mitjana - Qualitat terciària: Mitjana

Amenaces

- La proximitat del nucli urbà i el polígon industrial exerceix una pressió sobre l’àrea d’interès paisatgístic.

- La presència d’infraestructures viàries, com la C-63, que travessa el municipi

d’Anglès i presenta una elevada intensitat de trànsit.


Ter-Brugent 73

AIP 5 MOSAIC AGROFORESTAL SUD EST TER-BRUGENT

Fotografies


Ter-Brugent 74

8. PLA D’ACCIÓ

8.1. Introducció

La selecció i delimitació dels espais necessaris per garantir la connectivitat territorial han d’anar sempre acompanyats de les mesures adequades per a la seva protecció i millora. És per això que és imprescindible la redacció del Pla d’Acció amb totes les mesures i instruments que puguin ser necessaris. Aquest pla caldrà desplegar-lo en un període adequat. L’element fonamental per a l’aprovació i execució del pla és la coordinació entre les diferents administracions. Cadascuna disposa de diferents competències i capacitat econòmica, i per tant moltes d’elles s’hi veuran implicades. A més, la gran majoria d’espais connectors no es troben en un sol municipi, sinó que n’abasten més d’un. A grans trets, aquest és el paper de les administracions:

- Els ajuntaments són els principals implicats, ja que són els redacten el planejament urbanístic i poden intervenir més directament sobre el territori.

- Les administracions locals supramunicipals (Diputació, consells comarcals)

poden aportar eines fonamentals per a la coordinació entre municipis, i recursos per a l’execució d’alguns dels elements del pla.

- La Generalitat de Catalunya té les competència en matèria de planificació

territorial, i és qui aprova en última instància els plans urbanístics superiors.

- Finalment, bona part de les infraestructures més impactants corresponen a l’Estat.

- A més, caldrà tenir en compte els agents privats en tot el procés.

El Pla d’Acció és una eina que permet planificar les accions necessàries per introduir les mesures adequades per a la protecció, manteniment i millora dels espais seleccionats. La metodologia seguida per a l’elaboració del PALS ha estat la següent:

A. Proposta de programes d’actuació a desenvolupar. B. Definició de les accions concretes a dur a terme dins de cadascun dels

programes d’actuació anteriorment especificats. Els Programes d’actuació engloben les actuacions en diferents camps concrets, mentre que les accions concretes són els projectes a realitzar dins cada un dels programes d’actuació especificats.


Ter-Brugent 75

El Pla d’Acció està format per 4 programes d’actuació i 15 accions concretes a desenvolupar. Les accions es presenten mitjançant fitxes a on es descriu la línia estratègica i el programa d’actuació on s’emmarca l’acció, i se’n defineixen els objectius i una descripció detallada. També s’inclouen diferents variables relacionades amb l’aplicació i seguiment de l’acció:

i) Nom ii) Descripció iii) Termini iv) Periodicitat v) Prioritat vi) Entitats involucrades en la seva execució vii) Fonts de finançament viii) Valoració econòmica

El termini de l’actuació permet orientar l’inici de l’acció i la seva execució. En aquest cas els diferents terminis establerts són els següents:

Curt: en curs o en fase d’execució en dos anys. Mig: projecte aprovat i/o execució entre 3 i 5 anys. Llarg: projecte pendent i/o execució no prevista en els propers 5 anys.

La periodicitat de l’actuació determina si ha de ser una acció puntual o si s’ha d’actualitzar en el temps. Així mateix, les actuacions més complexes o de major cost es poden dividir en diferents fases al llarg del temps (actuacions de periodicitat continuada). La prioritat de les actuacions es divideix en: baixa, mitjana i alta en funció de les estrelles marcades (1 baixa, 2 mitjana i 3 alta). En qualsevol cas les prioritats es defineixen tant en funció de la necessitat com de la capacitat de portar a terme una determinada acció. Tot això es deu al fet que la capacitat pressupostària de l’Ajuntament i/o el Consorci és limitada, i que caldrà negociar diverses de les actuacions proposades amb d’altres administracions.

Baixa: existeix una gestió però es pot millorar; o no es realitza cap gestió i aquesta s’aconsella. Mitjana: no es realitza cap gestió i és necessari portar-la a terme. Alta: hi ha un incompliment legal o una mancança significativa i per tant és imminent realitzar l’actuació.

Les entitats involucrades en l’execució de l’acció són per una banda el Consorci Ter-Brugent i per l’altra l’Ajuntament propi de cada municipi, però també hi poden estar involucrades diverses associacions, comissions, Consell Comarcal, Diputació, Generalitat, etc. Les sigles de les diferents entitats involucrades són les següents: AJ: Ajuntament CdC: Cambra de Comerç CTB: Consorci Ter-Brugent DdG: Diputació de Girona

CCS: Consell Comarcal de La Selva DMAH: Departament de Medi Ambient i Habitatge

Finalment, la valoració econòmica és una aproximació del cost que pot suposar la realització de l’actuació. Per això, es determinen, si pot ser, les fonts de finançament externes per tal de dur a terme l’actuació en concret. Degut a la variabilitat que poden suposar algunes actuacions hi ha algunes actuacions sense valoració econòmica. Altres actuacions tenen també com a valoració “Tècnic i/o organització”, aquestes actuacions impliquen un treball dels tècnics de l’administració o organització per part de l’administració, aquestes actuacions no


Ter-Brugent 76

presenten una valoració econòmica concreta, sinó que impliquen tant sols als tècnics i els integrants de l’administració. El Consorci Ter-Brugent i els Ajuntaments que el representen, com a impulsors de l’Agenda 21, seran els responsables d’executar directament les actuacions previstes, o de negociar la seva execució amb les institucions i altres ens que es plantegin en cada cas. En el cas de les sigles CTB no solament significa el consorci Ter-Brugent, sinó que també significa la coordinació i la iniciativa des del conjunt dels ajuntaments, és a dir, CTB implica al Consorci Ter-Brugent, però també a tots els ajuntaments de la zona.


Ter-Brugent 77

8.2. Pla d’Acció de l’Estudi de Connectivitat Social, Paisatgística i Ecològica del Ter-Brugent

Els programes d’actuació del Pla d’Acció es detallen a continuació Programes d’Actuació 1. Planificació Aquest programa reuneix aquelles actuacions lligades al planejament urbanístic superior, els plans d’ordenació urbanística municipal com a eina més important per a la protecció d’una àrea. 2. Intervenció Territorial El segon programa està enfocat a la conservació de determinats espais crítics per al manteniment i millora de la connectivitat del territori del Ter-Brugent. 3. Permeabilització de les infraestructures Aquest programa està destinat a permeabilitzar les infraestructures que travessen el territori del Ter-Brugent i a establir mesures per a potenciar la connectivitat. 4. Promoció, divulgació i sensibilització L’últim programa agrupa aquelles actuacions que impliquen una difusió i una promoció del territori del Ter-Brugent. Aquesta difusió ha de donar com a resultat una coneixença dels valors naturals. L’objectiu d’aquest programa és el de crear actuacions que permetin conèixer el Ter-Brugent i els seus valors a un gran nombre de persones.


Ter-Brugent 78

A continuació s’exposa cada una de les diferents accions del Pla d’Acció Local.

PLANIFICACIÓ

1. Adoptar al planejament urbanístic una zonificació del sòl no urbanitzable que incorpori la preservació dels valors ecològics, connectors i paisatgístics

Descripció

L’acció pretén incorporar al planejament urbanístic dels municipis del Ter-Brugent l’objectiu de garantir el manteniment dels valors ecològics, connectors i paisatgístics del territori. A partir de l’elaboració de l’Estudi de Connectivitat Social, Paisatgística i Ecològica es determinen les àrees amb un interès natural, ecològic i connector de tot el territori del Ter-Brugent. Per al desenvolupament de l’acció cal realitzar una zonificació del sòl no urbanitzable segons les seves característiques i funcions principals que es vulguin donar en cada zona i, posteriorment, determinar quins són els usos i activitats compatibles per a cada zona. L’acció garantirà que les funcions connectores, ecològiques i paisatgístiques de les diferents àrees de cada municipi es mantinguin i s’eviti la realització d’activitats que puguin crear un impacte ambiental important a aquestes àrees. El punt de partida per a aquesta delimitació és el Pla Especial de Regulació dels Usos del Sòl No Urbanitzable (PERUSNU), el qual caldrà incloure a la normativa urbanística. D’entre els documents de l’Agenda 21 del Ter Brugent s’inclou la realització del PERUSNU de cada municipi. L’elaboració del PERUSNU ha de ser realitzada per a cada municipi, incloent criteris de connectivitat per a convertir-lo en un instrument important per a vetllar per a la conservació dels espais determinats com a connectors al Ter-Brugent. Donat que les zones estratègiques d’interès connector són d’abast supramunicipal caldrà una bona coordinació entre els diferents municipis del Ter-Brugent.

Prioritat * * * Termini d’Execució Curt

Valoració Econòmica Sense valoració Periodicitat Puntual

Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades AJ’s i CTB

Fonts finançament DdG


Ter-Brugent 79

PLANIFICACIÓ

2. Establir criteris de sostenibilitat ambiental per a les edificacions disseminades

Descripció

La urbanització disseminada és un element que genera un fort impacte ambiental i, conseqüentment, redueix la connectivitat ecològica, ja que normalment aquestes edificacions es troben sobre les zones amb una gran importància connectora. Es proposa establir criteris ambientals per a reduir l’impacte ambiental generat per les edificacions disseminades. Aquets criteris han de ser recollit per normativa municipal i han d’aplicar-se a aquelles edificacions disseminades de nova i/o en les rehabilitacions. La normativa reguladora ha de preveure l’impacte ambiental que pot causar un habitatge i determinar aquelles actuacions a realitzar per tal de reduir-lo. Els requisits han de preveure mesures per a evitar l’impacte paisatgístic, la connectivitat, la contaminació del subsòl, etc. Algunes de les actuacions que ha de recollir la normativa de requisits en la construcció de les edificacions disseminades són la construcció seguint una integració en el territori (colors, materials, etc.), evitar l’edificació de grans murs com a barrera delimitadora, garantir la connexió al clavegueram i/o una fossa sèptica, ús d’energies renovables, etc.

Prioritat * * Termini d’Execució Mig

Valoració Econòmica Tècnic i/o

organitzatiu Periodicitat Continuada

Àmbit Ter-Brugent


Fonts finançament -


Ter-Brugent 80

PLANIFICACIÓ

3. Potenciar la connectivitat ecològica urbana

Descripció

Les zones verdes urbanes poden ser espais importants per assolir una connectivitat ecològica urbana si es realitza una bona connexió de totes les àrees lliures urbanes i es crea una xarxa ben lligada. L’acció pretén avaluar i estudiar les zones verdes de cada municipi per crear noves zones verdes i mantenir i millorar les existent per a potenciar una bona connectivitat ecològica interna al municipi. També cal tenir en compte el límit entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable creant espais de transició. En definitiva, l’actuació pretén que el desenvolupament urbanístic futur faci de les zones verdes urbanes un medi connector per a la fauna de l’entorn. Aquesta fauna ha de veure possible el salt entre zones verdes i poder d’aquesta manera travessar el municipi amb garanties.

Prioritat * Termini d’Execució Llarg


Àmbit Ter-Brugent




Ter-Brugent 81

PLANIFICACIÓ

4. Integració i millora paisatgística dels sectors d’activitat econòmica

Descripció

Els polígons industrials i els sectors d’activitat econòmica sovint es troben ubicats limitant amb el sòl no urbanitzable, com és el cas dels polígons dels diferents municipis del Ter-Brugent. La seva planificació i construcció conjuga aspectes molt diversos (ambientals, econòmics, urbanístics, d’accessibilitat, funcionals, legals o financers) però encara no és habitual que incorporin criteris paisatgístics en la seva implantació i disseny, per tal d’integrar-se en el territori i donar continuïtat a la trama i connectivitat amb el sòl no urbanitzable adjacent. L’acció pretén proporcionar uns criteris i unes pautes útils en els processos de planificació i implantació en el territori d’aquest tipus d’espais, de forma respectuosa amb els valors paisatgístics del lloc, per tal de potenciar l’establiment de relacions de simbiosi i permeabilitat entre l’espai industrial i els espais adjacents per evitar la segregació funcional del territori. Cal incloure propostes i mesures d’integració paisatgística dels polígons industrials, per a minimitzar l’impacte visual i garantir una transició adequada entre els límits i les vores de la trama d’alta concentració d’activitats econòmiques i les zones lliures exteriors. Algunes mesures d’integració són:

- Establir zones de transició perimetrals per suavitzar el contacte amb els espais adjacents.

- Integrar la vegetació en el disseny de l’espai. - Utilitzar el cromatisme per alleugerir la presència de les edificacions.

Prioritat * Termini d’Execució Mig

Valoració Econòmica Sense valoració Periodicitat Continuada

Àmbit Ter-Brugent




Ter-Brugent 82

INTERVENCIÓ TERRITORIAL

5. Realitzar convenis per a la Custòdia del Territori

Descripció

El territori ocupat per la zona del Ter-Brugent gaudeix d’una coberta forestal molt important. La manca de gestió forestal al territori està produint un increment del risc d’incendi forestal degut a l’acumulació de biomassa i la limitació que tenen les masses boscoses per assolir un estadi de maduresa que els proporcioni resistència al foc. Per tal d’assegurar la conservació dels espais crítics, sobretot les masses boscoses, per al manteniment de la connectivitat es pretén realitzar convenis per a la custòdia del territori. Un conveni de Custòdia del Territori és un conjunt d’estratègies i tècniques que intenten generar la responsabilitat de propietaris i usuaris del territori en la conservació i la gestió responsable dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. L’objectiu de l’acció és establir un conveni entre l’administració i els propietaris dels terrenys i finques. El conveni es realitza per tal que el propietari cedeixi els drets de gestió a l’administració a canvi que aquesta hi inverteixi i intervingui amb els criteris que consideri més adequats.



Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades AJ’s, CTB, propietaris forestals, Xarxa Custòdia del Territori

Fonts finançament DMAH


Ter-Brugent 83


6. Elaborar un Pla Director de les ribes fluvials del Ter - Brugent

Descripció

El Pla Director de les ribes fluvials del Ter-Brugent és un Pla que pretén planificar i gestionar l’espai existent a les ribes del riu Ter i Brugent. Els seus objectius principals segueixen dos eixos d’actuació: la conservació i millora del medi natural i la divulgació dels seus valors a nivell natural, cultural i patrimonial. L’assoliment d’aquests objectius es fa a través d’un llistat de propostes d’actuació a diferents escales temporals i amb diferents prioritats. D’aquest Pla poden sortir les actuacions que corregiran moltes de les problemàtiques associades a l’ambient fluvial, com ara la presència d’espècies invasores. També aporta una recuperació dels valors social i de lleure que històricament han tingut els espais fluvials, ja que una de les principals prioritats del Pla és també recuperar l’ambient fluvial per a l’ús públic que actualment ha perdut.

Prioritat * * * Termini d’Execució Mig

Valoració Econòmica 10.000 € Periodicitat Continuada

Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades CTB, ACA, DMAH

Fonts finançament ACA, DMAH, DdG


Ter-Brugent 84


7. Restaurar el bosc de ribera

Descripció

El riu Ter i el riu Brugent se’ls qualifica com a connectors fluvials. Els hàbitats lligats a aquest connectors són els boscos de ribera, boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí. El bosc de ribera actua com un espai connector de gran valor ecològic degut al caràcter lineal del propi riu. Una bona cobertura vegetal de les riberes, acompanyada de l’absència de barreres físiques interposades al curs del riu, afavoreix el manteniment de la connectivitat ecològica tant en sentit longitudinal com transversal. El desenvolupament de l’acció pretén mantenir, millorar i restaurar el bosc de ribera existent a les lleres del riu Ter i del riu Brugent, per incrementar el valor natural i potenciar l’espai com a connector fluvial. L’objectiu de l’acció és aplicar diferents mesures i actuacions al llarg dels dos rius per eliminar les plantes al·lòctones i procedir a la recuperació ecològica i paisatgística de l’espai fluvial a partir de la realització de neteges de la llera Per a la realització d’actuacions de manteniment i conservació de lleres destinades a la millora de la qualitat de l’entorn ambiental i de la vegetació de ribera i per la millora de la capacitat hidràulica pot sol·licitar-se a l’ACA l’adhesió al Programa Anual de Manteniment de lleres i a la subvenció associada.



Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades CTB

Fonts finançament ACA, DMAH


Ter-Brugent 85


8. Avaluar la qualitat ecològica i ambiental de la xarxa fluvial

Descripció

La zona del Ter-Brugent gaudeix d’una xarxa fluvial important. Aquests rius presents a la zona són importants connectors ecològics fluvials amb una biodiversitat elevada. Donada la importància d’aquests espais naturals, cal fer un seguiment i control de la qualitat ecològica de la xarxa fluvial. És per això, que l’acció a desenvolupar té com objectiu disposar d’informació actualitzada sobre l’estat ecològic dels rius i rieres que travessen els municipis del Ter-Brugent per a avaluar la seva qualitat ecològica i la qualitat ambiental del territori. L’estat ecològic permetrà avaluar la incidència de les activitats que es desenvolupen a la seva conca i, per tant, regular i controlar els impactes d’aquestes sobre el territori. Per tal de realitzar l’acció es recomana utilitzar la metodologia proposada pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, a partir del càlcul de l’índex QBR que determina la qualitat del bosc de ribera i de l’índex FBILL que avalua la qualitat biològica de l’aigua. Per altra banda, es proposa donar a conèixer a la població l’estat ecològic del riu per incrementar la seva sensibilització, publicant els resultats periòdicament en les eines de divulgació existents així com creant una base de dades consultable.



Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades CTB, ACA, CAT

Fonts finançament ACA


Ter-Brugent 86


9. Planificar i gestionar l’espai forestal

Descripció

La manca de gestió forestal al territori està produint un increment del risc d’incendi forestal degut a l’acumulació de biomassa i la limitació que tenen les masses boscoses per assolir un estadi de maduresa que els proporcioni resistència al foc. Les eines que permeten una millora de l’estat actual de les forests són els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i els Plans Simples de Gestió Forestal. Tot i que actualment ja hi ha propietaris que l’han realitzat, la gestió de la totalitat dels boscos del municipi contribuiria a la prevenció d’incendis forestals. S’ha de potenciar la implantació dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals o els Plans Simples. D’aquesta forma es millora la qualitat dels boscos, obtenir una certa rendibilitat econòmica i reduir el risc d’incendi al municipi. Es proposa la realització d’una campanya de comunicació i informació sobre els avantatges dels plans tècnics i plans simples de gestió i millora forestal, l’assessorament per a la seva realització i afavorir el contacte entre propietaris amb els mateixos interessos.

Prioritat * * Termini d’Execució Curt

Valoració Econòmica 2.000 Periodicitat Puntual

Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades AJ’s, CTB, DMAH



Ter-Brugent 87


10. Elaborar un pla de gestió dels espais agraris

Descripció

El paisatge associat a la zona del Ter-Brugent és un mosaic entre la coberta forestal i una rica diversitat de zones agrícoles associades principalment a les planes fluvials del Ter i del Brugent. Degut a la recessió de l’agricultura, aquest mosaic agroforestal de gran valor ecològic per la seva biodiversitat i el seu gran potencial connector està actualment en retrocés. Per a evitar una degradació més acusada del paisatge típic del Ter-Brugent i potenciar el mosaic agroforestal es proposa l’elaboració del Pla de Gestió del Espais Agraris. Aquest Pla ha ser redactat des del nivell del Consorci, ja que la tendència agrària de disminució és comuna a tots els municipis integrants de la zona del Ter-Brugent. El Pla de Gestió dels Espais Agraris ha de determinar les línies estratègiques que s’han de seguir per a promoure l’activitat agrícola no solament com a una activitat econòmica, sinó també com a una activitat gestora del paisatge i representativa de les característiques del territori. Per a fer possible aquesta potenciació de l’agricultura, el Pla de Gestió dels Espais Agraris ha de desenvolupar estratègies que facin del sector primari un element econòmic viable perquè aquest representi novament una font d’ocupació laboral.

Prioritat * * Termini d’Execució Llarg

Valoració Econòmica 12.000 € Periodicitat Puntual

Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades CTB, CCS

Fonts finançament DdG


Ter-Brugent 88

PERMEABILITZACIÓ D’INFRAESTRUCTURES

11. Avaluar i adequar les barreres fluvials

Descripció

La zona del Ter-Brugent gaudeix d’una xarxa fluvial important. Aquests rius presents a la zona són importants connectors ecològics fluvials per a moltes espècies de fauna i flora. La presència de preses i rescloses als cursos fluvials compromet la connectivitat ecològica de les espècies, algunes de les quals han de remuntar el riu per tal de realitzar la posta d’ous. Es proposa estudiar els elements de fragmentació fluvial (preses, rescloses) presents al riu Ter, el riu Brugent i a la riera d’Osor per a determinar el grau d’afectació d’aquestes sobre la continuïtat del curs fluvial. Així doncs, es procurarà eliminar les estructures perpendiculars als cursos fluvials en aquells casos en què la resclosa no sigui necessària. En cas que la resclosa encara disposi d’una funcionalitat, es procurarà adequar-la mitjançant la construcció de passos de peixos o altres sistemes que facilitin salvar l’obstacle a les espècies de peixos. Es proposa portar a terme l’actuació a les barreres fluvials determinades a partir de l’elaboració del present estudi de Connectivitat. Les barreres fluvials que impedeixen la connectivitat fluvial en l’àmbit d’estudi són:

- Resclosa al riu Brugent - Resclosa al riu Brugent, a la urbanització Solivent - Pantà de Susqueda - Resclosa del Pasteral al riu Ter - Resclosa de la Cellera de Ter al riu Ter

Aquestes actuacions és convenient realitzar-les des a nivell del Consorci, ja que el domini fluvial funciona com a zona frontera entre termes de l’àrea del Ter-Brugent i per tant, cal una cooperació entre administracions.

Prioritat * * Termini d’Execució Llarg


Àmbit Ter-Brugent

Entitats implicades CTB, CAT, ACA

Fonts finançament ACA, DMAH


Ter-Brugent 89


12. Promoure la permeabilitat de la millora de la carretera Girona-Olot

Descripció

El territori del Ter-Brugent experimentarà en els pròxims anys una millora del vial de comunicacions entre el territori del Ter-Brugent i la zona urbana de Girona. Aquest projecte ha de portar associat un estudi d’impacte ambiental on es determinin quines actuacions cal realitzar per a garantir la permeabilitat d’aquesta via. Es proposa fer un seguiment i un control per part de les administracions del Ter-Brugent de les actuacions realitzades per a la millora de la connectivitat d’aquest vial i, en cas de ser considerades insuficients, donar a conèixer el cas i intentar per les vies possibles incrementar les actuacions realitzades en el projecte.

Prioritat * * * Termini d’Execució Mig

Valoració Econòmica Tècnic i/o

organitzatiu Periodicitat Puntual

Àmbit Ter-Brugent




Ter-Brugent 90


13. Millorar la permeabilització de les infraestructures viàries

Descripció

El territori del Ter-Brugent presenta una gran coberta forestal que permet una connectivitat terrestre molt important. Dins aquest territori, però, existeixen varies infraestructures de fragmentació i de reducció del flux de les espècies i de la connectivitat terrestre Es proposa la millora de la permeabilitat dels principals elements que provoquen fragmentació dels hàbitats i la col·lisió de fauna. Dins la zona del Ter-Brugent aquests principals elements són la carretera N-141, la C-63. Aquest millora passa per la realització d’un seguit d’actuacions a les principals carreteres de la zona:

- Netejar els punts de permeabilitat perquè puguin ser utilitzats com a passos de fauna

- Condicionament dels laterals de les vies perquè funcionin com a barrera pel

pas de fauna per sobre la calçada de la via i encari aquest desplaçament de la fauna cap als passos habilitats a tal efecte.

- Per a poder controlar el pas de la fauna i reduir el risc de col·lisions

perilloses es proposa la instal·lació de barreres per a la fauna en les vies principals vies de comunicació, com estaques olfactives i/o sonores als vorals de les carreteres, elements reflectants que provoquen la fugida de l’animal amb el reflex de les llums dels vehicles, etc.

Prioritat * * * Termini d’Execució Llarg


Àmbit Ter-Brugent


Fonts finançament DMAH, DPTOP, DdG


Ter-Brugent 91


14. Incorporar criteris de tractament i manteniment dels camins rurals o itineraris paisatgístics

Descripció

Els camins rurals o senders paisatgístics formen part de la xarxa de camins que potencia la connectivitat social del territori Ter-Brugent, és a dir, permet a la societat establir vincles de relació i comuniquen els principals nuclis de població. Tot i així, si no es realitza un manteniment correcte ni una integració paisatgística d’aquests camins poden afectar directament a la connectivitat ecològica i paisatgística, ja que sovint travessen espais amb un elevat grau de naturalitat, biodiversitat i connectivitat. Per aquest motiu, es proposa determinar que en les intervencions de millora i manteniment dels camins rurals o itineraris paisatgístics es tinguin en compte criteris de tractament per tal que els camins no esdevinguin desfragmentadors del territori, impedeixin la mobilitat de la fauna i potenciïn la connectivitat social, és a dir, el pas a peu o en bicicleta per aquests camins rurals. Aquests requisits són, principalment, la delimitació de les zones amb un desbrossament total per tal de no fer del camí o sender un vial que, per la seva amplitud, suposi una barrera per a la fauna. També s’ha d’eliminar l’excés de sotabosc i bardisses dels marges dels camins per permetre el pas lliure de la fauna d’un costat a l’altre dels senders. Es recomana adoptar un protocol sobre el tractament de camins i així poder-lo aplicar per igual a tota la xarxa de camins, rutes i senders del territori del Ter-Brugent.



Àmbit Ter-Brugent


Fonts finançament DMAH, DdG


Ter-Brugent 92

PROMOCIÓ, DIVULGACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

15. Difusió de bones pràctiques de conservació d’hàbitats i de potenciació de connectivitat

Descripció

Es proposa desenvolupar i difondre una guia de bones pràctiques que doni a conèixer la connectivitat ecològica, social i paisatgística com a un element indispensable per a la conservació del hàbitats, el paisatge i els valors naturals del Ter-Brugent. Aquesta guia de bones pràctiques no solament ha de donar a conèixer la importància de conservar els hàbitats sinó que ha d’establir una guia d’accions a realitzar de cara a aquesta conservació. També ha de donar a conèixer quins són els principals elements connectors (rius, camps, marges, etc.) així com la importància de mantenir una franja naturalitzada entre diferents hàbitats (per exemple entre un camp i un bosc), ja que aquests espais, anomenats ecotons, concentren una gran biodiversitat i tenen una important funció connectora. De la mateixa manera ha de donar a conèixer elements humans que han esdevingut elements connectors degut a la seva naturalització amb el medi, un exemple d’un element humà que ha esdevingut un connector ecològic important són els murs de pedra seca que, degut al seu abandonament parcial han quedat naturalitzats. La guia de bones pràctiques ha de perseguir com a objectiu fer saber a la població aquests valors, donar solucions per a poder conservar els hàbitats existents i potenciar la connectivitat ecològica i donar a conèixer l’Estudi de la Connectivitat Social, Paisatgística i Ecològica dins de l’Agenda 21 del Ter Brugent. La guia de bones pràctiques ha de ser un document que pugui ser repartit i consultable per a totes les famílies del Ter-Brugent.


Valoració Econòmica 6.000 € Periodicitat Puntual

Àmbit Ter-Brugent




Ter-Brugent 93

7.3 Priorització d’actuacions

En aquest apartat s’ordenen les actuacions donant preferència a la prioritat de l’actuació i al termini d’aquesta. D’aquesta manera es pot apreciar quines són les actuacions amb una implementació més necessària al territori del Ter-Brugent. A continuació es detalla la proposta de temporalització i prioritat de les actuacions:

Actuació Termini Periodicitat Prioritat Valoració

ESTUDI DE CONNECTIVITAT SOCIAL, PAISATGÍSTICA I ECOLÒGICA

A Planificació

1 Adoptar al planejament urbanístic una zonificació del sòl no urbanitzable que incorpori la preservació dels valors ecològics, connectors i paisatgístics.

Curt Puntual Alta Sense

valoració

2 Establir criteris de sostenibilitat ambiental per a les edificacions disseminades

Mig Continuada Mitjana Tècnic i/o

organitzatiu

3 Potenciar la connectivitat ecològica urbana Llarg Puntual Baixa Sense

valoració

4 Integració i millora paisatgística dels sectors d’activitat econòmica

Mig Continuada Baixa Sense

valoració

B Intervenció Territorial

6 Elaborar un Pla de Gestió Fluvial de les Ribes del Ter Mig Continuada Alta 10.000

9 Planificar i gestionar l’espai forestal Curt Puntual Mitjana 2.000

5 Realitzar convenis per a la Custòdia del Territori Mig Puntual Mitjana Sense

valoració

7 Restaurar el bosc de ribera Mig Continuada Mitjana Sense

valoració

10 Elaborar un Pla de Gestió dels Espais Agraris Llarg Puntual Mitjana 12.000

8 Avaluar la qualitat ecològica i ambiental de la xarxa fluvial


valoració

C Permeabilització de les infraestructures

12 Promoure la permeabilitat de la nova variant Girona-Olot

Mig Puntual Alta Tècnic i/o

organitzatiu

13 Millorar la permeabilització de les infraestructures viàries

Llarg Continuada Alta Sense

valoració

11 Avaluar i adequar les barreres fluvials Llarg Puntual Mitjana Sense

valoració

14 Incorporar criteris de tractament i manteniment dels camins rurals o itineraris paisatgístics que afavoreixin la dispersió de la fauna


valoració

4 Promoció, divulgació i sensibilització

15 Difusió de bones pràctiques de conservació d’hàbitats i de potenciació de connectivitat

Mig Puntual Mitjana 6.000


Ter-Brugent 94

PLÀNOLS


Ter-Brugent 95

SELVA

OSONA

GARROTXA

GIRONÈS

OSONA

Osor

Amer

Susqueda

Rupit i Pruit

Anglès

Brunyola



Sant Hilari Sacalm


la Cellera de Ter

Bescanó

Sant Feliu de Pallerols

Vilanova de Sau


Sant Gregori

Canet d'Adri

Tavertet

Tavertet

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data

ESTUDI DE CONNECTIVITAT

Situació

1:90.000

1

Abril 2010

Realitzat per:±

Gi-542

N-141

C-63

Límit Ter-Brugent

Àrees urbanes

Rius i rieres

Límit municipal

Límit comarcal

El Brugent

El Ter


Ter-Brugent 96

les Guilleries

Collsacabra

Muntanyes de Rocacorba

CollsacabraZona Volcànica de la Garrotxa

Puig de la Banya del Boc

Osor

Amer

Susqueda

Rupit i Pruit

Anglès

Brunyola



Sant Hilari Sacalm


la Cellera de Ter

Bescanó

Vilanova de Sau



Sant Gregori

Canet d'Adri

Tavertet

Tavertet

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Espais NaturalsProtegits

1:90.000

2

Abril 2010

Realitzat per:

Límit comarcal

Límit municipal

Límit Ter-Brugent

PEIN

Xarxa Natura 2000


Ter-Brugent 97

Osor

Amer

Susqueda

Rupit i Pruit

Anglès

Brunyola



Sant Hilari Sacalm


la Cellera de Ter

Bescanó


Vilanova de Sau


Sant Gregori

Canet d'Adri

Tavertet

Tavertet

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Hàbitats

1:90.000

3

Abril 2010

Realitzat per:±

Límit Ter-Brugent

Aigues dolces estagnants

Aigües corrents

Boscos aciculifolis

Boscos caducifolis, planifolis

Conreus herbacis

Pastures intensives

Roques no litorals

Bosquines i matollars de munt.

Prats basòfils, secs

Bosquines i matollars med.

Boscos i bosquines de ribera

Ciutats, pobles, indústries

Conreus llenyosos i plantacions

Camps abandonats, ermots

Boscos d'escleròfil·les


Ter-Brugent 98

Osor

Amer

Susqueda

Rupit i Pruit

Anglès

Brunyola



Sant Hilari Sacalm


la Cellera de Ter

Bescanó


Vilanova de Sau


Sant Gregori

Canet d'Adri

Tavertet

Tavertet

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Hàbitats d'Interès Comunitari

1:90.000

4

Abril 2010

Realitzat per:±

Límit Ter-Brugent

Alzinars i carrascars

Castanyedes

Fagedes acidòfiles

Fagedes neutròfiles

Pinedes mediterrànies

Suredes

Fagedes calcícoles

Landes atlàntiques seques

Boixedes dels vessants rocosos

Vernedes

Prats

Rius amb vores llotoses Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa

Rius mediterranis permanents

Costers rocosos calcaris


Ter-Brugent 99

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Zones d'EspecialInterès Connector

(ZEIC)

1:90000

5

Abril 2010

Realitzat per:±

Connector TerrestreZEIC-TConnector FluvialZEIC-FZEIC - F1

ZEIC - F2

ZEIC - T1

ZEIC - T2

ZEIC - T3

ZEIC - T4


Ter-Brugent 100

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Punts de Permeabilitati Barreres Fluvials

1:90000

6

Abril 2010

Realitzat per:±

Connector TerrestreZEIC-TConnector FluvialZEIC-F

h Punts de Permeabilitat

h Barreres

h h

h

hh

hhhh

h

h

hh

h

h

h

ZEIC - F1

ZEIC - F2

ZEIC - T1

ZEIC - T2

ZEIC - T3

ZEIC - T4


Ter-Brugent 101

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Àrees d'Interès Paisatgístic

(AIP)

1:90000

7

Abril 2010

Realitzat per:±

Xarxa Fluvial

Mosaic Agroforestal

Forestal

Forestal

Mosaic Agroforestal


Ter-Brugent 102


Ter-Brugent 103

!.!.

!.

!.

!.

!.

!.

!.

!.

!.

!.

!.

Osor

Amer

Susqueda

Rupit i Pruit

Anglès

Brunyola

Sant Hilari Sacalm



la Cellera de Ter


Bescanó

Vilanova de Sau

Sant Gregori



Canet d'Adri

Tavertet

Tavertet

Santa Coloma de Farners

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Xarxa Viària Social i Patrimoni

1:90.000

9

Abril 2010

Realitzat per:±

Àrees urbanes

!. Patrimoni Històric

Rutes

Camins

Límit municipal

Límit Ter-Brugent


Ter-Brugent 104


Ter-Brugent 105

Osor

Amer

Susqueda

Anglès

Rupit i Pruit


Sant Hilari Sacalm

la Cellera de Ter


Brunyola


Bescanó


Vilanova de Sau

Sant Gregori

Sant Feliu de Pallerols Canet d'Adri

Títol del Projecte

Títol del Plànol

Llegenda

Escala

Número de plànol

Data


Aptitud dels camins rurals per a la

connectivitat social

1:80000

11

Abril 2010

Realitzat per:±

aptitud ALTA

aptitud MITJANA

aptitut BAIXA

Estudi de Connectivitat 040810 Estudi de...Estudi de Connectivitat Social, Paisatgística i...

Documents

Transcript of Estudi de Connectivitat 040810 Estudi de...Estudi de Connectivitat Social, Paisatgística i...