esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01

8/10/2019 esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01

1/64

1

PROGRAMA DESTUDI EFICA

Esquemes de

Coneixement del mediEls continguts imprescindibles de la Primriaresumits en 30 esquemes

Fitxa 1 Els ssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Fitxa 2 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Fitxa 3 E ls animals vertebra ts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Fitxa 4 Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Fitxa 5 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

Fitxa 6 Funci de relaci: el sistema nervis . . . . . . .12

Fitxa 7 Funci de relaci: els sentits . . . . . . . . . . . . . .14

Fitxa 8 Funci de relaci: laparell locomotor. . . . . . .16

Fitxa 9 Funci de relaci: la coordinaci

interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

Fitxa 10 Funci de nutrici. La dieta . . . . . . . . . . . . . . .20

Fitxa 11 Funci de nutrici: el procs

digest iu i la resp irac i . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

Fitxa 12 Funci de nutrici: la circulaci

i lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24

Fitxa 13 Func i de reproducc i . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

Fitxa 14 La matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28

Fitxa 15 Lenerg ia , la l lum i e l so . . . . . . . . . . . . . . . . . .30

Fitxa 16 Lelectricitat i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . .32

Fitxa 17 Les forces i les mquines . . . . . . . . . . . . . . . . .34

Fitxa 18 La Terra i luni vers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

Fitxa 19 Capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38

Fitxa 20 Geograa: paisatge, relleu i clima . . . . . . . . .40

Fitxa 21 Geograa fsica d Espanya . . . . . . . . . . . . . . .42

Fitxa 22 Geograa humana i econmica . . . . . . . . . . .44

Fitxa 23 Geograa poltica dEspanya. . . . . . . . . . . . . .46

Fitxa 24 Geograa d E u r o p a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Fitxa 25 La prehistria a la pennsula Ibrica . . . . . . .50

Fitxa 26 Ledat antiga a la pennsula Ibrica . . . . . . . .52

Fitxa 27 Ledat mitjana a la pennsula Ibrica . . . . . . .54

Fitxa 28 Ledat moderna a Espanya . . . . . . . . . . . . . . .56

Fitxa 29 Ledat contempornia a Espanya

(segle XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60

Fitxa 30 Ledat contempornia a Espanya

(segle XX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62

PRIM

RIA

Recursosperalprofessorat

_ - . : :


2/64

2

009EdicionsVoramar,S.

A./

SantillanaEducacin,

S.L.

2

1 Els ssers vius

Classificacidels ssersvius

Organitzaciinternadels ssersvius

Substncies.Energia.

Cllules:part ms menuda dun sser viu. Formen teixits.Teixits:agrupaci de cllules que duen a terme la mateixa funci. Formen rgans.rgans:grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funci. Formen sistemes.Sistemes:grups drgans que acompleixen la mateixa funci. Formen aparells.Aparells:sistemes i rgans que realitzen la mateixa funci. Formen un organisme.Organisme:sser viu complet format per aparells isistemes.

ssers inerts(no vius): no realitzen funcions vitals. Sn

Diferentsssersformenla natura

ssers vius:realitzen les funcions vitals

Reproducci, per a obtindre descendncia.

Nutrici, per a obtindre

Altres ssers vius.

El medi.

Dorigen natural(Sol).

Dorigen artificial(moble).

Relaciamb

Regne animal

Tipus

Classificaci

Caracterstiques

Segons el medien qu viuen

Segons lalimentaci

Segons la forma de nixer

Pluricellulars.

Hetertrofs (salimenten daltres ssers vius).Es poden desplaar dun lloc a laltre.

Reaccionen davant els estmuls.

Vertebrats:tenen esquelet ossi.Invertebrats:no tenen esquelet ossi.

Terrestres: respiren aire.Aqutics:prenen loxigen dissolt a laigua.

Ovpars:naixen dous.Vivpars:es formen dins la mare.

Herbvors:salimenten de plantes.Carnvors:salimenten de carn.Omnvors:salimenten de carn i plantes.

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

_


3/64

3

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Els

ssers

vius

1

Classificaci

dels ssers

vius

(continuaci)

Regne de

les plantes

Regne dels

fongs

Tipus

Caracterstiques

Classificaci

Caracterstiques

Altres regnes: algues i bacteris.

Depenen daltres ssers vius per a alimentar-se.

No es desplacen.

Segons les fulles

Segons la tija

Pluricellulars.

Auttrofs (fabriquen el seu propi aliment).

No es desplacen.

Reaccionen davant alguns estmuls (llum).

Plantes amb flors

Plantes sense florsMolses.

Falgueres.

Gimnospermes:tenen flors, per no fruits.

Angiospermes:tenen flors i fruits.

Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.

Arbustos: tija llenyosa menuda.

Herbes: tija fina i flexible.

Perennes: tenen fulles durant tot lany.

Caduques: perden les fulles a la tardor.

_ - . : :


4/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

4

Els animals invertebrats2

Sn senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria.

Viuen al mar i no poden desplaar-se. Per exemple, lesponja de bany.

Cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra.

Viuen a la terra i a laigua.

Cos tou, gelatins i amb tentacles. Per exemple, corals, anemones o estreles.

Sn marins.

Tenen tentacles amb rgans dels sentits. Per exemple, el caragol.

La majoria sn aqutics i tenen closca.

Cos tou protegit per duespetxines articulades. Per exemple, la cltxina.

La majoria sn marins.

Tenen huit o deu tentaclesi un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el polp.

Sn marins.

Es desplacen expulsant un raig daigua que els impulsa.

La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).

Sn ovpars

Esponges

Celenterats

Molluscs

Gastrpodes

Bivalves

Cefalpodes

Cucs

Alguns protegeixenel cos...

No tenen esquelet amb columna vertebral.

Caracterstiques

Classificaci

Les femelles ponen ous.

Dels ous ixen larves.

Les larves es converteixen en adults.

Amb petxina. Per exemple, la clossa.

Amb closca. Per exemple, el carranc.

_ - . : :


5/64

5

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

2

Elsanimalsinvertebrats

Arcnids: tenen huit potes i manquen dantenes. Per exemple, les aranyes.

Crustacis: tenen deu o ms potes. Per exemple, la llagosta.

Miripodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus.

Tenen antenes.

Tenen sis potes.

Alguns tenen ales.

Artrpodes

Insectes

Classificaci

(continuaci)

Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, leri de mar.

Viuen al mar.Equinoderms

Tenen un cos dividit en

Cap.

Trax.

Abdomen.

_ - . : :


6/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

6

Els animals vertebrats3

Respiren per pulmons.

Sn vivpars.

Alimenten les cries amb llet.

Tenen la pell coberta de pl.

Es desplacen caminant, nadant o volant.


Sn ovpars.

Tenen la pell coberta descates.

La majoria sn terrestres.

Marsupials.Per exemple, el cangur.

Carnvors.Per exemple, el tigre.

Ungulats.Per exemple, el crvol.

Primats. Per exemple, el gorilla.

Ratapenades.Per exemple, la ratapenada orelluda.Cetacis.Per exemple, la balena.

Serps.No tenen potes, repten.

Fardatxos. Tenen quatre potes curtes, repten.

Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, sn de mida gran, posseeixen

dents grans i viuen a laigua.

Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes sn aqutiques.

Mamfers

Caracterstiques

Caracterstiques

Classificaci

Classificaci

Rptils

Cos dividit en parts

Cap.

Tronc, de qu poden eixir extremitats.

Cua.

Tenen columna ver tebral.

Caracterstiques

Classificaci

_ - . : :


7/64

7

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

3

Elsanimalsvertebrats

Respiren per brnquies en nixer i, quan sn adults, respiren per pulmons o per la pell.

Naixen com a larves aqutiques i sofreixen la metamorfosi.

Tenen la pell nua.

Respiren loxigen dissolt a laigua per brnquies.

Sn ovpars. Les seues cries sanomenenalevins.

Tenen el cos cobert descates.

Viuen a laigua.

Posseeixen aletes i es desplacen nadant.


Sn ovpars.

Tenen el cos cobert de plomes.

Sn terrestres.

Posseeixen ales i la majoria volen.

Sense cua.Per exemple, la granota o el gripau.

Amb cua. Per exemple, la salamandra.

Cartilaginosos.Tenen un esquelet format de cartlag. Per exemple, el taur.

Ossis. Tenen un esquelet format per os. Per exemple, la sardina.

Corredors.De mida gran, amb potes molt desenvolupades per a crrer. Per exemple, lestru.

Antids.Tenen dits units per una membrana. Per exemple, loca.

Camallargs.De gran mida, amb potes fines i l largues. Per exemple, la cigonya.

Rapaos.Carnvors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor.

Gallinacis. Cos rodanx i bec curt. Per exemple, la gallina.

Pardals.Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teulad.

Amfibis

Ocells

Peixos

Classificaci

Classificaci

Classificaci

Caracterstiques

Caracterstiques

Caracterstiques

Classificaci

(continuaci)

_ - . : :


8/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

8

Les plantes4

Es relacionenamb el medi

No poden desplaar-se. Estan subjectes al sl per larrel.

Fabriquen el seu propi alimentamb aigua, substncies del sl, dixid de carboni i llum del sol.

Caracterstiques

Responen als canvis.

Fan lleus moviments, per exemple, cap a la llum.

Arrel

Tija

Fulles

Poden ser

Tenen dues par ts

Parts

Absorbeix substncies nutritives del sl.

Subjecta la planta.

Sost les fulles.

Hi circula laliment i laigua.

Creixen a la tija.

Fabriquen els aliments i realitzen la respiraci.

Llenyoses. Dures i de fusta.

Herbcies. Flexibles i de color verd.

Anvers. Part de davant.

Revers.Part de darrere.Limbe. Part ms ampla de la fulla

Pecol. Part que la uneix a la tija.

RespiraciLes plantes respiren contnuament.

Prenen oxigen de laire i expulsen dixid de carboni.

_ - . : :


9/64

9

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

4

Les

plantes

Nutrici

Reproducci

Del sl, per larrel: aigua i sals minerals que formen la saba bruta, que

es reparteix pelsvasos llenyosos.

De laire, per les fulles: dixid de carboni.

T lloc a les fulles.

Selabora laliment en combinar-se la saba bruta amb el dixid

de carboni (CO2), i aix es forma la saba elaborada.

Necessita la llum solar, que es capta a travs de la clorofilla.

Com a resultat daquest procs la planta elimina oxigen.

Ptals, que formen la corolla.

Spals, que formen el calze.

Pistil, que ns la part femenina.

Estams, que en sn la part masculina.

Pels insectes.

Pel vent.

Sn auttrofes, fabriquen el seu propi aliment.

Fotosntesi

Hi participen dues plantes.

Hi intervenen les flors, que sn els rgans

reproductors de les plantes.

Els vuls es transformen en llavors que contenen lembri.

El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors.

En aquest acte t lloc la pollinitzaci, que s el

transport dels grans de pollen des dels estams

duna planta fins al gineceu de laltra.

Presa de

substncies

Etapes

Sexual

Estolons: tiges que creixen horitzontalment.

Rizomes:tiges subterrnies.

Tubercles:tiges subterrnies engruixides.

Hi participa una sola planta

Hi intervenen altres parts de la planta.

Asexual

_ - . : :


10/64


11/64

11

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Elsecosistemes

5

_ - . : :


12/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

12

Funci de relaci: el sistema nervis6

Sistema

nervis

Parts

Sistema nervis

perifric:

els nervis

Sistema nervis

central

Funcions: rebre i transmetre informaci (impulsos elctrics).

Cos:on es troba el nucli.

Ax.

Dendrites.Prolongacions

Funci: rep informaci, la interpreta i elabora la resposta.

Parts

Encfal

Medulla espinal:transmet la informaci entre els nervis i el cervell.

Sensitius:porten informaci des dels rgans dels sentits

fins a lencfal i la medulla.

Motors: porten les ordres de lencfal i la medulla als msculs.

Cervell:controla els actes voluntaris.

Cerebel: coordina els moviments i mant lequilibri.

Bulb raquidi:controla les funcions bsiques involuntries.

Rebre informaci de lexterior Sentits.

Planificar la resposta Sistema nervis.

Executar la resposta Aparell locomotor.Coordinar els processos interns Sistema endocr.

Est format per les neurones,

que sn les principals cllules

del sistema nervis.

Parts

La funci de relaci consisteix a

Dirigeix la funci de relaci.

_ - . : :


13/64

13

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funciderelaci:elsistemanervis

6

Moviments

de resposta El cervell rep i interpreta la informaci i emet lordre.

Sn conscients i depenen de la nostra decisi. Per exemple, caminar cap a un objecte.

Responen a estmuls externs o interns.

Es produeixen rpidament i involuntriament.

Responen a un estmul exterior.Per exemple, retirar la m davant una cosa calenta.Reflexos

Voluntaris

_ - . : :


14/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

14

Funci de relaci: els sentits7

Els sentits

Vista

Formen part de la funci de relaci. Els sentits fan possible el contacte dels ssers humansamb el mn exterior: reben informacions i estmuls de lexterior (sons, olors); transformen els estmulsen senyals elctrics; passen aquests senyals al sistema nervis.

rgans: els ulls, quetenen diverses parts

Exterior

Interior

Funcionament: la llumentra per la pupilla, travessa la crniai arriba a la retina.A travs del nervi ptic, senvia informaci al cervell.

Funci: captar la llum per percebre els colors, les formes i la midade les coses, i la distncia a qu es troben.

Olfacte

Funci: captar les olors.

rgan: el nas, concretament la pitutria groga, que est al seu interior.

Funcionament: laromaque est en laire entra pel nasi arriba a la pitutria,que a travs del nervi olfactiuenvia la informaci al cervell.

Gust

Funci: detectar el sabor dels aliments.

rgan: la llengua, concretament les papilles gustatives, que informen dels sabors(dol, salat, cid, amarg, umami).

Funcionament: les papilles gustativesrecullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.

Crnia.

Iris.

Pupilla.

Cristall

Retina.

Pestanyes.

Parpelles.

Celles.

_ - . : :


15/64

15

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funci

de

relaci:els

sentits

7

Els sentits

Oda

Tacte

rgans: les orelles, quetenen diverses parts

Orella mitjana

Orella interna

Orella externa

Caragol.

Nervi auditiu.

Timp.

Cadena dossicles (martell, enclusa i estrep).

Pavell auditiu.

Conducte auditiu.

Funcionament: les terminacions nervioses de la dermiscapten els estmuls de lexterior i envieninformaci al cervellpels nervis tctils.

Epidermis, la ms externa.

Dermis, a linterior, on es troben les terminacions nervioses.rgan: la pell, que t dues capes

Funci: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressi...

Funcionament: els sonsentren pel conducte auditiui arriben al timp, que vibra.La vibraci es transmet fins al caragol, des don el nervi auditiutransmet informaci al cervell.

Funci: percebre els sons, distingir-los i saber don procedeixen.

_ - . : :


16/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

16

Funci de relaci: laparell locomotor8

Aparell

locomotor

Sistema

muscular

Sostindre el cos.

Protegir els rgans ms delicats. Per exemple, el cor, els pulmons

Facilitar el moviment.

Ossos del crani: protegeixen el cervell.

Ossos de la cara: fixos i mbils. Per exemple, la mandbula.

Articulacions

(unions

entre ossos)

Cartlags: rgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.

Ossos

Cap

Fixes.Per exemple, les del crani.

Mbils.Per exemple, el genoll.

Semimbils.Per exemple, les de les vrtebres.

Extremitats:ossos dels braos i de les cames.

Sistema

esqueltic

(ossi)

Funcions

Est format pels msculs, que sn rgans tous i elstics que poden contraures o relaxar-se

i recuperar desprs la forma i la mida originals. Suneixen als ossos mitjanant tendons.

Elements

Facilitar el moviment de les distintes parts del cos.

Donar forma al cos.

Protegir alguns rgans. Per exemple, labdomen.

Funcions

Columna vertebral: protegeix la medulla espinal.

Costelles: protegeixen el cor, els pulmons...

Estern, clavcules, omplats i pelvis.

Tronc

_ - . : :


17/64

17

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funciderelaci:laparelllocom

otor

8

_ - . : :


18/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

18

9 Funci de relaci: la coordinaci interna

Coordinaci

interna

Msculs

involuntaris

Sistema

endocr

No formen part del sistema locomotor.

No podem controlar-los voluntriament.

Sn imprescindibles per al funcionament del nostre organisme.

Exemples: els msculs del cor (batecs) i els msculs de laparell digestiu

(moviment de laliment).

Tiroide: segrega tiroxina, per a aprofitar els nutrients.

Pncrees:segrega insulina, que regula la quantitat de sucre

que circula per la sang.

Ovaris i testicles:produeixen hormones sexuals que dirigeixen

laparici dels carcters sexuals masculins i femenins.Hipfisi:produeix lhormona del creixement i hormones

que dirigeixen altres glndules.

Algunes glndules endocrines sn

Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducci.

El formen les glndules endocrines, que aboquen les seues substncies, les hormones,a la sang.

_ - . : :


19/64

19

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funci

de

relaci:la

coordinaci

interna

9

_ - . : :


20/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

20

Funci de nutrici. La dieta10

La funci de nutrici comprn tots els processos mitjanant els quals obtenimi aprofitem els nutrientsi loxigenque necessitem per a viure.

Processos

Obtenci de nutrients Aparell digestiu.

Obtenci doxigen Aparell respiratori.

Repartiment pel cos i recollida de residus Aparell circulatori.

Eliminaci de residus Aparell excretor.

Conv

saber-ne

Nutrients

Sn els components dels aliments que necessitem per a viure.

Tipus

Hidrats de carbonio glcids: aporten energia.

Lpids:aporten energia.

Protenes:aporten substncies per a crixer i reparar el nostre cos.

Vitaminesi minerals:sn imprescindibles per al funcionament correcte de lorganisme.

Aigua:forma la major part del nostre cos i hem de compensar-ne la prdua.

Dieta

Conjunt daliments que menja una persona habitualment.

La dieta saludable ha de ser

s recomanable

Completa:ens proporciona tot tipus de nutrients.

Equilibrada: aporta la quantitat necessria de cada nutrient.

Prendre aliments de tot tipus.

Reduir el consum de dolos.

Evitar els greixos dorigen animal.

Prendre abundants fruites i verdures.

Consumir aliments rics en fibra.

Prendre ms peix que carn.

_ - . : :


21/64

21

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funci

de

nutrici.

La

dieta

10

_ - . : :


22/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

22

Funci de nutrici: el procs digestiu i la respiraci11

Aparelldigestiu

Procsdigestiu

Tub digestiu:

conducte per on passenels aliments.

Glndules annexes:

produeixen lquids queaboquen al tub digestiu.

Digesti

Boca.Faringe.

Esfag.

Estmac.

Intest prim.

Intest gros.

Anus.

Glndules salivals: segreguen la saliva que es mescla amb laliment.

Fetge:produeix la bilis.

Pncrees:produeix els sucs pancretics.

Boca: esmicola i mescla laliment amb la saliva per formar el bol alimentari.

Faringe iesfag: condueixen el bol alimentari a lestmac.

Estmac: produeix el suc gstricque es mescla amb laliment i forma el quim.

Intest prim: produeix el suc intestinali rep el suc pancretici la bilis; junt amblaliment forma elquil.

Descomposici dels aliments per a obtindren nutrients.

Hi participen

El procs digestiuconsisteix en la transformaci dels aliments per a aconseguir els nutrientsque contenen.Es porta a terme en laparell digestiu.

Absorcis el pas dels nutrients de laparell digestiu a la sang.

T lloc a lintest prim, a les vellositats intestinals.

Expulsi

de residus

s la formaci de les matries fecals i lexpulsi de les substncies no digerides dels aliments.

T lloc a lintest gros: es compacten les substncies no digerides, es transformenen els excrementsi sexpulsen a travs de lanus.

_ - . : :


23/64

23

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funci

de

nutrici:elprocs

dige

stiu

ila

respiraci

11

rgansde laparellrespiratori

La respiraci

Fosses nasals: per on entra laire.

Laringe i faringe: per on passa laire abans darribar a la trquea.

Trquea: conducte des del qual passa laire als pulmons.

Bronquis: sndues ramificacions de la trquea que entren en els pulmons.

Bronquols: sn uns tubs fins en qu es ramifiquen els bronquis.

Alvols pulmonars: saquets plens daire que ixen dels bronquols.

Pulmons:rgans esponjosos que es troben a lacaixa torcica.

Laire entra per les fosses nasals.

Passa per lalaringe, lafaringe ilatrquea i arriba alsbronquis i bronquols.

Des dels bronquols arriba fins als alvolspulmonars.

Als alvolsloxigen passa a la sang i aquesta allibera el dixid de carboni.

Laire pobre en oxigen i ric en dixid de carboni sexpulsa a lexterior.

Passen perqu la caixa torcica es dilata i es contrau.

Procs

Moviments

respiratoris

La respiraci consisteix en lentrada i eixida de lairedelnostre cos per a lobtenci doxigen

i lexpulsi de dixid de carboni. Aquesta funci, la porta a cap laparell respiratori.

Inspiraci

Els pulmons somplin daire.

Es produeix lentrada daire per les vies respiratries fins als alvols

pulmonars.

Laire ix dels pulmons.

Laire s obligat a eixir dels pulmons i a recrrer les vies respiratries

fins a arribar a lexterior.

Expiraci

_ - . : :


24/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

24

Funci de nutrici: la circulaci i lexcreci12

Elementsde laparellcirculatori

La circulaci

Cor: rgan que bomba la sang contnuament. T quatre cavitats: duesaurcules i dos ventricles.

Artries: duen la sang des del cor fins als rgans del cos.

Venes:duen la sang dels rgans del cos al cor.

Capillars sanguinis:comuniquen les artries i les venes.

Sang

Vasos sanguinis

Components

El plasma: part lquida de la sang.

Cllules sangunies

Glbuls rojos: transporten oxigen.

Glbuls blancs:ens defenen dinfeccions.

Plaquetes:socupen de la coagulaci.

La circulacis el trasllat de la sangper laparell circulatori per a transportar

substncies nutritives, oxigeni substncies residuals. La porta a cap laparell circulatori.

La sang mai no ix de laparell circulatori.

Circulaci pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir

oxigen i alliberar dixid de carboni.

Circulaci general:recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons,

per repartir nutrients i oxigen, i recollir productes residuals.

Du a cap dos circuits

_ - . : :


25/64

25

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funci

de

nutrici:la

circulacii

lexcreci

12

rgans

de laparellexcretor

Lexcreci

Renyons: estansituats a banda i banda de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen lorina.

Urters: sn dos tubs que connecten els renyons amb la bufeta.

Bufeta: s lrgan en qu sacumula lorina.

Uretra: s el conducte que va de la bufeta a lexterior.

Lexcrecis leliminaci de les substncies residuals que es troben a la sang. La du a terme laparell excretor.

PellLa pell fabrica la suora les glndules sudorpares.

La suor ix pels porus de la pell.

Aparell

excretor

Als renyons es filtra la sang i es produeix lorina.

Lorina ix pels urtersi arriba a la bufeta, on sacumula fins que sexpulsa

per luretra.

_ - . : :


26/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

26

Funci de reproducci13

Aparell

reproductor

Femen

Mascul

rgans genitalsinterns

rgans genitalsinterns

Ovaris: on es produeixen els vuls (cllules reproductores).

Trompes de Fallopi:comuniquen els ovaris amb lter.

ter:cavitat on es desenvolupa el fetus durant lembars.

Vagina:rgan que comunica lter amb lexterior.

Testicles: s on es produeixen els espermatozoides (cllules reproductores).

Conductes deferents:condueixen els espermatozoides fins a luretra.

Uretra: condueix els espermatozoides a lexterior.

Vescules seminalsi prstata: fabriquen el lquid que serveix de vehicle

i daliment als espermatozoides.

Penis: pel seu interior discorre luretra. Sencarrega dexpulsarels espermatozoides.

Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.

rgans genitals externs: Vulva.

rgans genitalsexterns

La funci de reproduccipermet als ssers humans tindre descendents. La reproducci humana s sexualperqu shi uneixenles cllules sexuals de dos individus de distint sexe (mascle i femella) per formar un nou individu. Els aparells reproductorsdela donai de lhomepermeten que aix siga possible.

_ - . : :


27/64

27

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Funci

de

reproducci

13

Procs de lareproducci

Fecundaci

Embars

Part:naixement o eixida a lexterior del nou sser format.

s la uni dun vul i un espermatozoide. La cllula resultant daquesta uni es coneix com a zigot.

Perqu tinga lloc la fecundaci, lvul i lespermatozoide han de trobar-se a les trompesde Fallopi; ac s on es forma lembri.

Lembri sadhereix a la paret de lter, on es desenvolupa.

Conjunt de canvis que sofreix la mare des de la fecundaci fins al naixement del nou sser.

EtapesEmbri: durant els tres primers mesos.

Fetus:a partir del tercer mes. Ja t els rgans principals formats.

_ - . : :


28/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

28

La matria14

Tipus

de matria

Substncies pures:formades per un sol tipus de matria (or, ferro).

Mescles:formades per

diverses substncies pures.

Heterognies: sn distingibles els components de qu consten.

Per exemple, una ensalada.

Homognies: no sn distingibles els components de qu consten;

dissolucions com ara laigua del mar.

Propietats

de la matria

Tots els cossos de lunivers estan formats per matria(el Sol, les plantes, nosaltres mateixos).

La matria est composta per toms: partcules diminutes, invisibles (es poden vore a travs dun microscopi electrnic).

Generals:sn comunes

a tota la matria.

Caracterstiques: permeten

diferenciar unes substncies

dunes altres.

Massa: quantitat de matria que t un cos. Es mesura en kg.

Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.

Densitat:relaci entre la massa i el volum. Sesbrina dividint

la massa entre el volum.

Olor.Brillantor.

Color.

Duresa.

Malleabilitat

Slid:t volum constant i forma prpia.

Lquid:t volum constant, per no forma prpia.

Gass: canvia de volum i de forma.

Estats de

la matria

_ - . : :


29/64

29

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Lamatria

14

El moviment:canvi de lloc o de posici dun cos.

La dilataci: augment de volum i dimensions dun cos per lincrement de temperatura.

La contracci:disminuci de volum i dimensions dun cos per la minva de temperatura.

La fragmentaci:divisi dun cos en trossos.

Canvis destat: t

lloc quan varia la

temperatura

Loxidaci:una substncia es transforma en una altra per acci de loxigen.

La combusti:una oxidaci molt rpida amb despreniment denergia.

La putrefacci: descomposici de substncies.

Fusi: pas de slid a lquid. Per exemple, quan es fon

la neu.

Solidificaci: pas de lquid a slid. Per exemple, quan

es forma gel.

Vaporitzaci: pas

de lquid a gas

Condensaci:de gas a lquid. Per exemple, la condensacide vapor en els cristalls.

Sublimaci:pas directe de slid a gas, sense passar per lquid.

Per exemple, la naftalina.

Ebullici: a temperatura fixa

i de forma rpida. Per

exemple, laigua bullent.

Evaporaci:a menor temperatura

i de forma lenta. Per exemple, laigua

dun toll al sol.

Fsics

la matria continua

sent la mateixa

Qumics

la matria es transforma en

una altra: reacci qumica

Canvis de

la matria

_ - . : :


30/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

30

15 Lenergia, la llum i el so

Fonts

denergia

Tipus

denergia

Renovables: no sesgoten. Per exemple, la llum solar.

No renovables:sesgoten a mesura que sutilitzen. Per exemple, el carb.

Energia qumica:la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carb, el gas, els aliments

Energia trmica ocalorfica:s lenergia alliberada en forma de calor. Per exemple la que produeix una estufa.

Energia nuclear: est present en algunes substncies. Per exemple, lurani o el plutoni.

Energia mecnica: s la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent.

Energia elctrica:s la que fan servir els aparells elctrics o electrnics. Per exemple, la llavadora.

Lenergiaprovoca els canvisque veiem al nostre voltant.

La llum

Lenergia

La llums una forma denergia que ens permet vore el color i la forma dels objectes quan es troben ben illuminats.

CaracterstiquesLa llum es propaga en lnia recta i en totes direccions.

La llum es propaga a 300.000 km/s.

PropietatsReflexi: s el canvi de direcci que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac.

Refracci:s el canvi de direcci que experimenta la llum en travessar una substncia transparent.

CaracterstiquesLa llum blanca est formada per llum de tots els colors.

Els colors bsics de la llum sn el roig, el verd i el blau.

Comportament

dels objectes

davant la llum

Objectes opacs: la llum no els travessa.

Objectes transparents: la llum els travessa.

Objectes translcids: deixen passar una certa quantitat de llum a travs seu.

_ - . : :


31/64

31

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

15

Lenergia,

lallumi

elso

El so

Caracterstiques

Qualitats

El so es propaga 340 m/s en laire.

El so transporta energia.

Quan el so es reflecteix, es produeix leco.

La intensitat:permet diferenciar els sons forts dels dbils.

El to:permet diferenciar els sons greus dels aguts.

El timbre:permet identificar la font que emet el so.

El sos un tipus denergia mecnica.

_ - . : :


32/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

32

Lelectricitat i el magnetisme16

Lelectricitats una forma denergia que depn de la crrega elctricadels cossos.

Correntelctric

Consisteix en el desplaament de crregues elctriques.

Circula per circuits elctrics.

Crregueselctriques

Poden ser

Els cossos carregats amb crregues de distint tipus satrauen.

Els cossos carregats amb crregues del mateix tipus es repelleixen.

Els cossos

Positives

Negatives

Poden ser neutres, quan tenen el mateix

nombre de crregues positives que negatives.

Poden estar carregats elctricament

quan tenen diferent nombre de

crregues positives i negatives.

Elementsdelscircuitselctrics

Generadors.Per exemple, una pila.

Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure.

Receptorsen qu lenergia elctrica es transforma en un altre tipus denergia. Per exemple, un motor.

Interruptors. Serveixen per a obrir o tancar un circuit.

Produccidelectricitat

Centrals eliques.

Centrals hidroelctriques.

Centrals trmiques.

Centrals nuclears.

Centrals solars.

_ - . : :


33/64

33

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Lelectricitatielmagnetisme

16

El magnetisme

El magnetismes la propietat que tenen alguns imants datraure altres imants o alguns metalls.

El magnetisme es fa servir per a produir electricitat.

Els imantsSi senfronten dos pols diferents: els imants satrauen.

Si senfronten dos pols iguals: els imants es repelleixen.

Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials.

Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).

La Terra es comporta com un gran imant, per aix, les brixoles sempre sorienten al nord.

_ - . : :


34/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

34

Les forces i les mquines17

Forces

Una foras qualsevol causa capa de deformarun objecte o canviar el seu estat de moviment.

Formes

dactuaci

Efectes

Deformaci

Moviment

Dobjectes elstics, que recuperen la forma inicial en cessar la fora.

Dobjectes no elstics,que continuen deformats quan cessa la fora.

Posa en moviment un cos que estava quiet.

Det un cos que estava movent-se.

Varia la direcci o el sentit del moviment.

Augmenta la velocitat del moviment.

Redueix la velocitat del moviment.

Per contacte: quan el cos que fa la fora i el que la rep estan junts (fora de fregament).

A distncia: quan el cos

que fa la fora est separat

del que la rep.

Fora de gravetat:la que atrau els cossos cap a la Terra.

Fora magntica:la dels imants que atrauen partcules de ferro.

Fora elctrica: la que existeix entre cossos amb crrega elctrica.

_ - . : :


35/64

35

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Lesforcesilesmquines

17

Mquines

Una mquinas un objecte utilitzat per a aprofitar lacci duna fora per a transformar un tipus denergia en un altre.

Tipus de mquines

Segons laquantitat de peces

Segons lamanera

daccionar-les

Segons lacci

que realitzen

Coberta(carcassa): part de la mquina que en protegeix linterior.

Estructura: part que en suporta el pes i dall que shi colloca damunt.

Operadors:peces que formen part de la mquina.

Mecanismes:diversos operadors units que actuen de manera coordinada.

Motors:components de les mquines que produeixen moviment.

Circuits elctrics i electrnics.

Components

Simples

Compostes:tenen moltes peces unides entre si.

Roda:t forma circular i gira entorn dun eix.

Palanca: barra llarga i rgida que se situa sobre un punt de suport.

Pla inclinat:rampa per a pujar-hi o baixar-hi objectes.

Energia de les persones.

Energia del vent.

Energia de laigua.

Energia elctrica.

Energia dun combustible.

Mecniques:produeixen moviment. Per exemple, un motor.

Trmiques:produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa.

Manejar informaci: serveixen per a la comunicaci. Per exemple, un telfon.

_ - . : :


36/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

36

La Terra i lunivers18

La Terra

La Lluna

Sistema solar

Caracterstiques

La seua forma s esfrica.

Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix.

La seua rbita s una ellipse.

El seu eix est un poc inclinat.

Gira sobresi mateixaal voltant dun eix que passa pels pols.

Tarda un dia(24 hores) a completar una volta.

Provoca la successi dels dies i les nits.

Gira entorndel Sol.

Tarda un any(365 dies i 6 hores) a completar una volta.

Provoca les estacions, per ra que leix de rotaci est inclinat.

Lluna nova.

Quart creixent.

Lluna plena.

Quart minvant.

Rotaci

Translaci

Gira al voltant de la Terra.

Quan la Terra, el Sol i la Lluna salineen, produeixen eclipsis.

Moviments

Caracterstiques

Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases

Sol: estrela groga que produeix llum i calor (necessries per a la vida a la Terra).

Altres astres:giren

al voltant del Sol

PlanetesInteriors:Mercuri, Venus, Terra, Mart.

Exteriors:Jpiter, Saturn, Ur, Nept.

Satllits:astres que giren al voltant dels planetes.

Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol.

Cometes:astres rocosos, menuts i gelats que giren al voltant del Sol, seguint ellipses molt allargades.

_ - . : :


37/64

37

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

LaTerra

ilunivers

18

Estreles,nebulosesi galxies

Estreles

Sn enormes esferes a linterior de les quals es produeix molta energia.

Formen constellacions.

Tenen propietats que les distingeixen

Color.

Mida.Lluminositat.

Brillantor.

Nebuloses:nvols de gasos que reflecteixen la llum emesa per estreles prximes.

Galxies: enormes agrupacions destreles, gas i pols

Galxies ellptiques.

Galxies espirals.

Galxies irregulars.

_ - . : :


38/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

38

Capes de la Terra19

Atmosfera

s la capa daire que envolta la Terra.

Est formada per una mescla de gasos

Molt abundants

En menor quantitat

Nitrogen.Oxigen.

Dixid de carboni.Oz.Vapor daigua.

s imprescindible per a la vida

Cont loxigen necessari per a la respiraci dels ssers vius.

Conserva la calor de la Terra.

Filtra els raigs solars i protegeix la Terra.

Hi tenen lloc fenmens atmosfrics

Precipitacions.

Vent.

Tempestes.

Est formada per capes

Troposfera:capa baixa on es desenvolupa la vida.

Estratosfera:shi troba la capa doz.

Altres capes ms externes.

Geosfera

s la part slidade la Terra

Capes quela formen

Una part est davall els oceans formant elsfons marins.

Una part emergeix i forma els continentsi les illes.

Escora: capa ms externa. Est composta per materials slidsi s ms gruixuda als continents que davall els oceans.

Mantell: capa intermdia. La seua temperatura s ms elevada que la de lescora.En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma.

Nucli: capa ms interna. Es compon de ferro i altres metalls. T una temperaturamolt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli externi el nucli intern.

_ - . : :


39/64

39

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Capesde

laTerra

19

s el conjunt de les aiges del planeta (en els tres estats). Ocupa les parts de la superfcie terrestre.

Nhi hados grups

Aiges

continentals

Els rius:cursos continus daigua.Els llacs:extensions daigua envoltades de terra.Les glaceres:massa daigua congelada en moviment lent.

Aiges subterrnies:filtracions de les aiges superficials.Suposen el 94 % de laigua de la Terra.

Laigua esten continumoviment

Ones:ondulacions de la superfcie del mar causadespel vent.Corrents:moviments de grans masses daiguaque flueixen en determinada direcci.Marees: pujades i baixades del nivell del mar produdesper latracci de la Lluna i el Sol.

Oceans i mars

Cicle de laigua: comprn els canvis destat i de posici que experimenta laigua a la Terra.

Hidrosfera

_ - . : :


40/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

40

Geografia: paisatge, relleu i clima20

Paisatge

Relleu

La geografia se centra en la descripci de la Terra en el seu aspecte fsic i com a lloc habitat per les persones i els altres ssers vius.

s laspecte que t una zona de la superfcie de la Terra. Est determinat per les formes del relleu i el clima.

Est constitut per les distintes elevacions i depressions existents en la superfcie de la Terra.

Laltitud s laltura dun punt de la superfcie de la Terra respecte al nivell del mar.

Pot modificar-se per

Hi ha grans difernciesentre les zones dinteriori les zones costaneres.

Relleu terrestre

Muntanyes iserres: conjunt de muntanyes.Serralades isistemes muntanyosos: conjunt de serres.Planes:superfcies de terreny pla.

Altiplans:superfcies quasi planes i altes.Valls:planes entre muntanyes per on discorre un riu.Depressions:extensions ms baixes que les terres del voltant.

Cap: ixent de terra que penetra en el mar.Golf:entrant de mar en la terra.Pennsula:porci de terra envoltada daigua per totes bandes menys per una.Illa: porci de terra envoltada daigua per tots costats.Arxiplag:conjunt dilles.Penya-segat:costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment.Platja:zona de costa plana formada per arena o pedres.Ria: entrada de laigua del mar en la desembocadura dun riu.Mareny: terreny pantans que es forma a la desembocadura dun riu.Delta:terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels riusper lacumulaci de terra.

Relleu costaner

Causes naturals

Acci dels ssers humans

Els passos duna estaci a laltra.

Lacci del vent i la pluja.

Les catstrofes naturals.

La construcci de carreteres, ponts i altres obres pbliques.

Les urbanitzacions.

Els camps de cultiu.

_ - . : :


41/64

41

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Geografia:paisatge,relleuiclima

20

Clima

El climas el conjunt de caracterstiques de latmosfera en un lloc durant un llarg perode de temps.

El clima est configurat per

Factorsgeogrfics

Tipus de clima

Equatorial:es dna entorn de lequador.

Tropical:es dna entorn dels trpics.

Desrtic:es dna en zones allades.

Ocenico atlntic:es dna en zones dEuropa i lAmrica del Nord.

Mediterrani: es dna sobretot en zones limtrofes del mar Mediterrani.

Continental:es dna a lrea central dEuropa.

Polar:es dna als cercles polars.

De muntanya:es dna en zones daltitud elevada.

Les temperatures:quantitat de calor que t laire.

Les precipitacions: quantitat de pluja, grans o neu que cau en un lloc.

Elsvents:desplaaments de laire que influeixen en les pluges i en les temperatures.

Latitud: situaci dun lloc en relaci amb lequador.

Altitud:altura dun lloc respecte al nivell del mar.

Disposici de les muntanyes.

Proximitat del mar.

Clids

Temperats

Freds

_ - . : :


42/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

42

Geografia fsica dEspanya21

Relleu

La Meseta

la serra de Gredos.

la serra de Guadarrama.la serra dAylln.

Submeseta Nord:extensa i elevada.

Sistema Central:divideix la Meseta en dues. El formen:

Submeseta Sud:shi eleven els monts de Toledo(serres de poca altitud).

Depressi de lEbre:recorreguda pel riu Ebre; est envoltada pels Pirineus, la serralada Ibrica

i el Sistema Mediterrani Catal.

Depressi del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; est envoltada per Sierra Morena

i les serralades Btiques.

Illes Balears:situades al mar Mediterrani; sn poc muntanyoses, excepte Mallorca.

Illes Canries:situades a loce Atlntic; sn dorigen volcnic i bastant muntanyoses.

Monts de Lle:al nord-oest; formats per muntanyes descassa altitud.

Serralada Cantbrica:al nord; parallela a la costa cantbrica (Picos de Europa).

Serralada Ibrica:a lest; formada per serres poc elevades (Picos de Urbin).

Sierra Morena:al sud; formada per muntanyes poc elevades.

Masss Galaic:al nord-oest; format per serres poc elevades.

Pirineus:muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i Frana (Aneto).

Serralada Litoral Catalana:al nord-est; serralades paralleles a la costa mediterrnia.

Muntanyes Basques:al nord; entre la serralada Cantbrica i els Pirineus.

Serralada Subbtica:a linterior.

Serralada Penibtica: prxima a la costa andalusa (Mulhacn).Serralades Btiques

Muntanyes que envolten

la Meseta

Muntanyes exteriors a la Meseta

Depressions

Relleu de les illes

_ - . : :


43/64

43

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

GeografiafsicadEspanya

21

Costes

Rius

Clima

Atlntica

Cantbrica:des de la frontera amb Frana fins a la punta de La Estaca de Bares. s una costa alta i rocosa.

Mediterrnia:des de lestret de Gibraltar fins al lmit de Girona amb Frana. s una costa llarga, formada per platgesbaixes i arenoses que alternen amb zones de costa escarpada.

Vessant cantbric:rius cur ts, de rgim regular i gran cabal. Per exemple, Bidasoa, Navia, Naln, Nerbion, Besaya, Eo.

Ocenic

o atlntic

Es dna a les comunitats del nord de la Pennsula.

Temperatures suaus tot lany i precipitacions abundants.

Es dna a les zones dalta muntanya.

Temperatures molt baixes a lhivern i fresques a lestiu. Precipitacions abundants i, a lhivern, en forma de neu.

Mediterrani

De muntanya

Vessant atlntic:rius cabalosos i de rgim regular

Vessant mediterrani:excepte lEbre, sn rius curts, de cabal escs i rgim irregular.Per exemple, Tria, Xquer, Segura, Llobregat.

Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Mio. s una costa alta,rocosa i retallada.

Costa andalusa: des de Portugal fins a lestret de Gibraltar. s una costa baixa i arenosa amb platges mplies.

Costa canria:costes altes i escarpades a les illes de loest i costes baixes a les illes de lest.

Rius gallecs:Mio, Sil.Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana.Rius andalusos:Guadalquivir.

Es dna a les illes Canries.

Temperatures suaus tot lany i precipitacions escasses.Subtropical

Es dna a la Meseta, a la depressi de lEbre i en part de linterior dAndalusia.

Temperatures extremes, amb estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions escasses.

Continentalitzat

o dinterior

Es dna a les zones prximes al mar Mediterrani.

Temperatures suaus a lhivern i caloroses a lestiu. Precipitacions escasses.Tpic

_ - . : :


44/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

44

Geografia humana i econmica22

Conceptesde poblaci

La poblacia Espanya

Poblaci absoluta:s el nombre dhabitants dun territori.

Densitat de poblaci: s la relaci que hi ha entre la poblaci dun lloc i la superfcie del territori en qu viu.

Sobt dividint la poblaci absoluta dun lloc entre la superfcie del territori en qu viu.

Cens: serveix per a conixer el nombre dhabitants dun pas. Selabora cada deu anys i shi recullen dades

com ledat, el sexe, el lloc de naixement, etc.

Padr:permet conixer el nombre dhabitants que hi ha en un municipi. Selabora cada any.

Natalitat:s el nombre de naixements que es produeixen en un lloc en un perode de temps.

Mortalitat:s el nombre de defuncions que sesdevenen en un lloc en un perode de temps.

Esperana de vida: s el temps mitj estimat de vida que t un individu en nixer.

Emigraci: s leixida de persones des dun lloc per establir-se en un altre.

Immigraci: s lestabliment de persones en un lloc diferent del lloc de qu procedeixen.

Creixement natural:s la diferncia entre els habitants que naixen i els que moren en un lloc durant un any.

Creixement migratori:s la diferncia entre els immigrants que arriben i els emigrants que sen van dun lloc durant

un any.

Poblaci absoluta:un poc ms de 46 milions dhabitants.

Densitat de poblaci: 91 habitants/km2.

Esperana de vida:83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.

La poblaci creixcom a conseqncia del creixement natural positiu i de la immigraci.

La poblaci es distribueix de forma desigualarreu del territori; la major part es concentra a les ciutats

i a la costa, mentre que les zones rurals de linterior estan despoblades.

La poblaci envelleix cada vegada ms, s a dir, augmenta el nombre de persones majors.

Hi ha ms dones que homes.

_ - . : :


45/64

45

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Geografiahumanaieconmica

22

Treball

Economia

Treball:s qualsevol activitat humana que es porta a terme a canvi duna quantitat de diners.

Salari:sn els diners que es perceben pel treball que es porta a cap.

Poblaci activa:s el conjunt de persones que treballa barata diners, o que est en edat i condici de treballar.

Treballador per compte daltri: s la persona que est contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual.

Treballador per compte propi:s la persona que treballa de forma independent i que rep una quantitat de diners

per cada treball que porta a efecte.

Sector primari:

activitats que obtenen

recursos de la natura.

Sector secundari:

activitats que transformen

les matries primeres en

productes elaborats.

Sector terciari:

activitats que consisteixen a

prestar serveis a les persones.

Agricultura

Ramaderia

Pesca

Mineria

Comer

Turisme

Transport

Indstries

Construcci

Serveis Pblics

De sec.

De regadiu.

Intensiva.

Extensiva.

Daltura.

Litoral.

Explotaci a cel obert.

Explotaci subterrnia.

Interior.

Exterior.

Terrestre.

Martim.

Aeri.

Bsiques.

De bns dequip.

De bns de consum.

_ - . : :


46/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

46

Geografia poltica dEspanya23

OrganitzaciterritorialdEspanya

Galcia(Santiago de Compostella): la Corunya, Ourense, Lugo, Pontevedra.

Principat dAstries(Oviedo): Astries.

Cantbria(Santander): Cantbria.

Pas Basc(Vitria-Gasteiz): Biscaia, Guipscoa, laba.

Catalunya(Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona.

Comunitat Valenciana (Valncia): Castell, Valncia, Alacant.

Regi de Mrcia(Mrcia): Mrcia.

Andalusia(Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Crdova, Mlaga, Jan, Granada, Almeria.

Castella i Lle(Valladolid): Lle, Palncia, Burgos, Sria, Segvia, vila, Salamanca,Zamora, Valladolid.

La Rioja(Logronyo): la Rioja.

Comunitat Foral de Navarra(Pamplona/Irua): Navarra.

Arag(Saragossa): Osca, Saragossa, Terol.

Comunitat de Madrid(Madrid): Madrid.

Castella-la Manxa(Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciudad Real, Toledo.

Extremadura(Mrida): Cceres, Badajoz.

Comunitat autnoma: territori constitut per una o diverses provncies.

Les comunitats

autnomes

dEspanya

Estat espanyol: territori constitut per 17 comunitats autnomes i dues ciutats autnomes.

Costaneres

Interiors

Illes Balears(Palma de Mallorca)

Canries(Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canria): Santa Cruzde Tenerife, Las Palmas.

Insulars

Ceuta.

Melilla.Ciutats

autnomes

_ - . : :


47/64

47

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

GeografiapolticadEspanya

23

OrganitzacipolticadEspanya

Monarquia parlamentria.

Elcap de lestats el rei.Forma de govern

Poder legislatiu:

Corts Generals

FunciElabora i aprova les lleis.

Controla el govern.

OrganitzaciCongrs dels Diputats,format per 350 diputats, elegits cada quatre anys.

Senat,format pels senadors, elegits cada quatre anys.

Poder executiu:

govern

FunciPren decisions en assumptes que afecten tota la naci.

Dirigeix les relacions internacionals.

OrganitzaciPresident del govern, elegit pel Congrs dels Diputats.

Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern.

Poder judicial:

tribunals

de justcia

FunciFa complir les lleis.

Jutja els acusats de cometre un delicte.

Organitzaci

Jutges.

Magistrats.

El mxim rgan s el Tribunal Suprem.

El Tribunal Constitucionaldetermina si les noves lleis estan dacord

amb la Constituci.

Lleis ms importants

Llei ms important dEspanya, aprovada en 1978.

Recull els drets i deures de tots els ciutadans espanyols.Constituci

Estatut dAutonomia: llei ms important en cada comunitat autnoma desprs

de la Constituci.

_ - . : :


48/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

48

Geografia dEuropa24

Llacs: sn molt nombrosos arreu del continent. Per exemple, Ldoga i Onega.

Climes

Mediterrani

Propi del sud dEuropa.

Hiverns suaus i estius calorosos.

Precipitacions escasses i irregulars.

Continental

Propi del centre i lest dEuropa.

Hiverns freds i estius calorosos.

Precipitacions escasses. A lhivern tamb en forma de neu.

Ocenic

o atlntic

Propi de loest dEuropa.

Hiverns i estius suaus.

Precipitacions abundants tot lany.

Relleu

Plana CentralAl centre i loest del continent.

Hi ha massissos descassa altitud en algunes zones. Per exemple, el Masss Central francs.

Sistemesmuntanyosos

Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps.Al nord, tenen muntanyes ms baixes. Per exemple, les muntanyes Escandinaves.

Relleu costaner

Pennsules. Per exemple, Escandinava, Jutlndia, Ibrica, Itlica i Balcnica.

Golfs. Per exemple, de Biscaia, Gnova, Finlndia i Btnia.

Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan.

Estrets. Per exemple, de Gibraltar, Bsfor, la Mnega.

Illes. Per exemple, Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.

Rius

Vessant rtic:rius cabalosos, per gelats durant lhivern. Per exemple, Dvina Septentrional i Petxora.

Vessant atlntic:rius molt cabalosos. Per exemple, Dvina Occidental, Vstula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira, Tajo.

Vessant mediterrani:rius irregulars i de cabal escs. Per exemple, Ebre, Roine, Po.

Vessant del mar Caspi:rius llargs. Per exemple, Volga, Ural.

Vessant del mar Negre:rius molt llargs. Per exemple, Don, Dniper, Dnister, Danubi.

_ - . : :


49/64

49

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

GeografiadEuropa

24

Poblaci

Creixement estancat de la poblaci, a causa de la baixa natalitat. Poblaci envellida.

Continent molt urbanitzat: grans ciutats, com Pars, Londres, Moscou, Berln

Densitat de poblaci (73,5 hab./km2)

rees menys pobladesRegions de climes freds.Altes muntanyes.

rees ms pobladesGrans ciutats.Zones industrials del centre i oest dEuropa.

Climes(continuaci)

Polar

Propi de lextrem nord dEuropa.

Temperatures molt baixes tot lany.

Precipitacions escasses.

Propi dels cims dels grans sistemes muntanyosos.Hiverns molt freds i estius suaus.

Precipitacions en forma de neu abundants.

De muntanya

Propi de les illes Canries.

Temperatures suaus tot lany.

Precipitacions escasses.

Subtropical

UniEuropea(UE)

Organitzaci integrada per 27 pasos europeus democrtics.

Aspectes

Institucions

Poltics

Econmics

Lliure circulaci dels ciutadans comunitaris entre els pasos de la UE.

Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees.

Poltiques comunes en pesca, agricultura, indstria

Moneda comuna en la majoria dels pasos de la UE: euro.

Consell de la Uni Europea: pren les decisions ms importants.

Parlament Europeu:aprova les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE.

Comissi Europea:s el govern de la UE.

Tribunal de Justcia:socupa del compliment de la legislaci comunitria.

Tribunal de Comptes: controla les despeses de les institucions.

_ - . : :


50/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

50

La prehistria a la pennsula Ibrica25

Perodes de

la histriadEspanya

Prehistria

Prehistria: va comenar amb laparici de lsser hum, fa aproximadament un mili danys.

Edat antiga:va comenar amb la invenci de lescriptura, fa uns 3.000 anys.

Edat mitjana:

va comenar amb larribada dels pobles germans, en lany 409.

Edat moderna:va comenar amb el descobriment dAmrica, en lany 1492.

Edat contempornia:va comenar amb la guerra de la Independncia, en lany 1808.

Va comenar fa aproximadament un mili danys.

Els ssers humans eren nmades: anaven dun lloc a un altre a la recerca daliment.

Vivien de la caa, la pescai la recolleccide fruits silvestres.

Fabricaven utensilis de pedra ios.

Habitaven a laire lliure, en coveso cabanes.

Sorganitzaven en tribus.

Descobriren el foci aprengueren a usar-lo.

Realitzaren pintures rupestres.

Paleoltic

Va comenar fa uns 7.000 anys.

Els ssers humans es van fer sedentarisi van construir poblats.

Cultivavenplantes i domesticavenanimals.

Fabricaven ferramentes amb pedra polida.

Van aprendre a fabricar teixitsi objectes de cermica.

Van realitzar pintures esquemtiques.

Neoltic

Va comenar fa uns 6.000 anys.

Els poblats es van transformar en ciutatsi els seus habitants sorganitzaren entorn dun cap.

Van comenar a treballar el coure, el bronze i el ferro.

Van inventar la roda i la vela.

Construren monuments megaltics.

Edat dels

metalls

_ - . : :


51/64

51

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

La

prehistria

a

la

pennsula

Ibrica

25

_ - . : :


52/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

52

Ledat antiga a la pennsula Ibrica26

poca de la histria que comena amb laparici de lescriptura i acaba, a la pennsula Ibrica, amb la fundacidel regne visigot al segle VdC.

Ibers

Habitaven al sudi lestde la Pennsula.Sorganitzaven en tribusgovernades per un rei.

Vivien en poblatselevats i emmurallats.

La majoria eren agricultors, ramadersi artesans.

Comerciavenamb els fenicis i els grecs, i utilitzaven la seua prpia moneda.

Celtes

Habitaven a la Mesetai a la costa atlnticade la Pennsula.

Sorganitzaven en tribus.

La majoria es dedicava a la ramaderia.

Eren orfebres experts.

Tartessos

Regne que va existir a la vall del Guadalquivir.

Eren orfebres experts,perqu el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure).

Comerciarenamb els fenicis, de primer, i amb els grecs, desprs.

Pobles

preromans

(des de lany1000 aC,aproximadament,fins a lany218 aC)

Pobles

colonitzadors

FenicisProcedien dsia.

Fundaren colnies a la costa andalusade la Pennsula, com Gadir.

GrecsProcedien de Grcia.

Fundaren colnies a la costamediterrnia,com Emprion.

Cartaginesos

Procedien del nord dfrica.

Fundaren colnies a les illes Balearsi a lest de la Pennsula,com Cartago Nova.

Van lluitar contra els romans pel control de la Pennsula, per van ser derrotats.

_ - . : :


53/64

53

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

Ledatantiga

a

la

pennsula

Ibri

ca

26

Conquista

Els romans van desembarcar a Empries (218 aC) i van vncer els cartaginesos.

Resistncia forta dels pobles del nord, de loest i de linterior peninsular.

Va acabar en lany 19 aC.

OrganitzaciHispnia es divideix en provncies, amb un governadoral capdavant de cada una.Implantaci de les lleis romanes.

RomanitzaciLlegat rom

El llat.

El cristianisme.

Les ciutats.

Les calades.

Les construccions

Escultures.

Mosaics.

Pintures.

Obres pbliques.

Edificis per a loci.

Monuments commemoratius.

Lart

s el procs dadopci dels costums romans.

SocietatPersones lliures:grans diferncies econmiques entre elles.

Esclaus: eren propietat duna altra persona.

Hispniaromana

_ - . : :


54/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

54

Ledat mitjana a la pennsula Ibrica27

Regnevisigot

Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledoque va durar des de lany 409 fins a lany 711.

Van mantindre la divisi romana de la Pennsula en provncies, que van ser anomenades ducats.

Van adoptar el llat, les lleis romanesi el catolicisme.

Al-ndalus

Societat

Els musulmans governaven al-ndalus i eren propietaris de les millors terres.

Els mossrabs andalusins eren els cristians que van conservar la seua religi.

Els mulads andalusins eren els cristians que es van convertir a lislam.

Els jueus eren una minoria en aquest territori.

Art

i cultura

Construcci dedificis amb materials pobres, per amb una decoraci rica.

Al-ndalus va ser un important centre cultural.

Conquista

musulmana

Un exrcit musulm va derrotar els visigots i va conquistar la major part de la Pennsula.

Van anomenar el territori conquerit al-ndalus.

Evoluci

Emirat(fins a lany 756).

Emirat independent(fins a lany 929): al-ndalus sindependitza del califa de Damasc.

Califat(fins a lany 1031): Abderraman III es va proclamar califa de Crdova.

Regnes de taifes(fins a lany 1212)

Regne de Granada(fins a 1492): els Reis Catlics el van conquerir.

Estaven enfrontats els uns amb els altres.

Els almorvits i els almohades van arribar des dfrica per reunificar-los.

_ - . : :


55/64

55

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

LedatmitjanaalapennsulaIbrica

27

Regnescristians

Avan cristi

(segles XIal XV)

El regne de Portugales va independitzar del regne de Lle.

Els comtats catalans i el regne dArag es van unir per crear la corona dArag(1137).

Els cristians van vncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa(1212).

Els regnes de Lle i de Castella es van unir formant la corona de Castella(1230).

Els Reis

Catlics

Van unir les corones de Castella i dArag (1479).

Van conquerir el regne de Granada (1492).

Formaci(segles VIIIal X)

A la zona

cantbrica

Als Pirineus

Els cristiansdel nord peninsular ofereixen forta resistncia

als musulmans i sorganitzen entorn de Pelagi.

Pelagi va vncer els musulmans en la batalla de Covadonga(722):

sorgeix el regne dAstries.

Del regne dAstries van sorgir ms tard el regne de Lle(910)i el regne de Castella(951).

El regne de Navarra.

Els comtats catalans.

Els comtats aragonesos, que ms tard van donar lloc al regne dArag.

Societat

Privilegiats

No privilegiats

Els cavallerso noblessencarregaven de defendre la poblaci.

El clericates dedicava a loraci i la cultura.

Els camperols,el grup ms nombrs, vivien en llogarets.

Els artesansvivien a les ciutats.

Els comerciantsvivien a les ciutats.

Art

i cultura

Creaci de les universitats, com la de Palncia i la de Salamanca.

Estil romnic

(segles XIal XIII)

Estil gtic

(segles XIIIal XV)

Edificis amb murs molt grossos.

Poques finestres i xicotetes: linterior s fosc.

Arcs de mitja circumferncia.

Edificis amb murs esvelts.

Grans finestres decorades amb vidrieres.

Arcs apuntats.

_ - . : :


56/64

56

Ledat moderna a Espanya28

ReisCatlics

Segle XVICarles IFelip II

Governen conjuntament les corones dArag i de Castella, per cada una t les seues lleis i institucions.

Financen lexpedici de Cristfor Colom (1492), que acaba amb el descobriment dAmrica.

Organitzacide limperi

Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos.

Cada territori va mantindre les seues prpies lleis i les seues institucions.

Problemesexterns

Enfrontament amb Frana, que pretenia lhegemonia a Europa.

Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comer al Mediterrani.

Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven lautoritat del Papa.

Espanya es va convertir en un granimperi amb territoris arreu del mn

Espanya.Pasos Baixos.Gran part dItlia.Territoris al centre dEuropa.Colnies americanes.Possessions a lfrica i sia.Portugal (des de 1580 fins a 1640).

Amplien els seus territoris

Conquereixen el regne de Granada(1492).Conclouen la conquesta de Canries.Incorporen a la corona dArag el regne de Npols.Conquereixen petits territoris al nord dfrica.La corona dArag sannexiona el regne de Navarra(1512).

Problemesinterns

Revolta de les Comunitatsde Castella (1520).

Revoltesdels camperols i dels artesans de Valnciai Balears.

Empobrimentde la poblaci perLes grans despeses per a pagar les guerres.

Laugment dels preus.La disminuci dor i plata americans.

Enfrontament ambels Pasos Baixos

Es van revoltar contra el domini espanyol en 1566.Les provncies del nord es van declarar independents, per el rei no ho accept.Anglaterra va fer costat als rebels revoltats: va vncer lArmada Invencibleespanyolaen 1588.


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

_ - . : :


57/64

57

18

Ttuloficha

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

LedatmodernaaEspanya

28

Segle XVIIFelip III

Felip IV

Carles II

Segle XVIIIFelip V

Ferran VI

Carles III

Carles IV

Independncia de Portugal(1640).

Independncia dels Pasos Baixos(1648).

Prdua de territoris al centre dEuropa(1648).

Limperi espanyol es fragment

Organitzaci de limperi: els reis van deixar el govern a mans dels favorits.

Problemes exteriors: continuar lenfrontament amb els Pasos Baixos; desprs de la treva dels Dotze Anys(1609-1621)es va reprendre la guerra, que va acabar amb la independncia dels Pasos Baixos en 1648.

Establiment de la monarquia absoluta.

Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions

de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca.

Organitzaci

de limperi

Enfrontament amb Gran Bretanya i Portugal, que volien participaren el comer de les colnies americanes.

Empobriment de la poblaciper laugment de les despeses de les guerresi per laugment dels impostos.

Protestes populars,com el mot dAranjuez(1808).

Problemes

principals

Guerra de Successi

(1700-1713)Guerra

internacional

Franava donar suport a Felip dAnjou.

ustriava fer costat al candidat alemany.

Guerra Civil

Castellafu costat a Felip dAnjou, que ser el vencedor i regnaramb el nom de Felip V, fet que representa linici de la dinastia dels Borb.

Aragva fer costat al candidat alemany.

Administratives: aparici dels secretarisdestat.

Econmiques: creaci de les manufactures reialsi les companyies comercials.

Obres pbliques: construcci de carreteresi canals.

Semprenen

reformes

Problemes interns

Empobrimentde la poblaci.

Problemes successoris desprs de la mort de Carles II, fet que don lloc a la guerra de Successi.

Revoltes de 1640Catalunya.

Portugal: es va independitzar dEspanya.

Itlia.

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

_


58/64

58

Societat

Art

i cultura

Sorganitza en

s poc tolerant

Art

Literatura

Cincia:al segle XVIIIes van crear moltes institucions cientfiques: acadmies, societats econmiques,museus, observatoris, jardins botnics Per exemple, el Museu del Prado.

El perode que va des de la meitat del segle XVIfins al final del segle XVIIes coneix com a Segle dOrper labundncia i ptima qualitat de les obres dart i de la literatura.

Estil herreri(segle XVI): auster i amb poca decoraci.Per exemple, el monestir dEl Escorial.

Estil barroc(segle XVII): amb abundants lnies corbes i amb decoracirecarregada. Per exemple, la catedral de Mrcia.

Estil neoclssic(segle XVIII): imita les construccions romanes.Per exemple, el Museu del Prado.

Es realitzen retaulesi figures religiosesen fusta policromada,com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montas.

Segle XVI:va destacar El Greco, que va pintar figures estilitzades.Segle XVII:va destacar Velzquez, que va ser pintor de la cort.Segle XVIII:va destacar Goya.

Privilegiats:noblesa i clergat

Expulsi dels jueus(1492).Expulsi dels moriscos(1609).

Arquitectura

Escultura

Pintura

Segle XVI:destaquen escriptors religiosos, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jess;i poetes, com Garcilaso de la Vega.

Segle XVII:sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Gngora, Lope de Vegai Caldern de la Barca.

Segle XVIII:van destacar els illustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos.

No privilegiats: poble pla(camperolsi burgesia)

Grans diferncies econmiques.Propietaris de grans extensions de terra.Ocupen els crrecs poltics.

No paguen impostos.Grans diferncies econmiques.No poden accedir al govern.Paguen impostos.

LedatmodernaaEspanya(continuaci)

28

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

_ - . : :


59/64

59

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

LedatmodernaaEspanya(continuaci)

28

_ - . : :


60/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

60

Ledat contempornia a Espanya (segle )29

Ferran VII

(1808-1833)

Guerra de la

Independncia

(1808-1814)

Els francesos envaeixen Espanya en 1808: la poblaci va expressar el seu malestar

en el mot dAranjuez(1808) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII.

Napole va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei dEspanya

el seu germ, Josep Bonaparte.

Durant la guerra, la poblaci

es va dividir en dos bndols

En 1814, els espanyols van vncer els francesos i Ferran VII

va tornar a Espanya.

Els absolutistes.

Els liberals.Els patriotes

Els afrancesats.

Isabel II

(1833-1868)

En 1833, Isabel II va succeir son pare, Ferran VII.

Successi de continus canvis de govern i pronunciaments militars.

Enfrontament dels dos grups de liberals

En 1868, esclata una revoluci: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.

Moderats.

Progressistes.

Constituci de

Cadis

(1812-1814)

En 1810, es van reunir les Corts de Cadisi, desprs de llargues

converses, van aprovar en 1812 una constituci.

Aquesta constituci limitava el poder reial i establia drets

per als ciutadans.

Retorn de

Ferran VII

Va instaurar a Espanya la monarquia absolutai va perseguir els liberals.

Va suprimir la Constitucide 1812.Les colnies americanesvan iniciar el seu procs dindependncia.

_ - . : :


61/64

61

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

LedatcontemporniaaEspanya

(segle)

29

Final

del segle XIX

En 1869, accs al tron dun monarca estranger: Amadeu de Savoia.

En 1873, instauraci de la Primera Repblica a Espanya.

En 1874, restauraci de la monarquia dels Borb i proclamaci del rei Alfons XII.

En 1898, independncia de les dues ltimes colnies: les Filipines i Cuba.

Art i cultura

Art

Literatura: van destacar, entre altres literats, els poetes Gustavo Adolfo Bcquer,

Jos de Espronceda i Rosala de Castro; i el novellista Benito Prez Galds.

Arquitectura:va excellir Antoni Gaud, que va dur a terme

construccions en estil modernista.

Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Daro Regoyos, que van

portar a cap les seues obres en estil impressionista.

Societat

i economia

La societat

sorganitza en classes

Classes altes:aristcrates i burgesos.

Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres

i alguns professionals.

Classes populars:camperols, obrers i criats.

Es produeixen grans transformacions

econmiques durant la revoluci

industrial

Es van transformar els transports: ferrocarril i vaixell de vapor.

Les grans fbriquesvan substituir els tallers.

Van aparixer noves mquines i tcniques de producci:

telers mecnicsi alts forns.

_ - . : :


62/64

2


A./

SantillanaEducacin,

S.L.

62

30 Ledat contempornia a Espanya (segle )

Dictadurade Primode Rivera(1923-1930)

En 1923, durant el regnat dAlfons XIII, el general Primo de Rivera va promoure un

colp destat i va instaurar una dictadura a Espanya.

Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constituci i va prohibir

els partits poltics: el rei va perdre quasi tota la seua importncia.

En 1930, Primo de Rivera va dimitir.

Guerra Civil(1936-1939) Al llarg de vora tres anys, el bndol nacional va anar ocupant quasi tot el territori espanyol.

En 1939, Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.

Dos

bndols

Bndol republic: va donar suport a la repblica.

Bndol revoltat o nacional: va donar suport al colp destat.

Dictadura(1939-1975)

Caracterstiques

No hi havia cap constituci.

Tots els poders de lestat es concentraven en mans de Franco.

Hi havia un nic partit poltic i un sindicat.

SegonaRepblica(1931-1936)

Reformes

Problemes

En 1931, proclamaci de la Segona Repblica, desprs del resultat de les eleccions municipals.

Elaboraci duna nova constituci, en qu es va recollir

entre altres drets, el de vot de les dones.

Repartiment de terres entre els camperols.

Construcci descoles pbliques.

Augment dels salaris.

Aprovaci dels estatuts dautonomia de Catalunya i el Pas Basc.

Enfrontaments entre partidaris i contraris a les reformes.

El 18 de juliol de 1936, el general Franco va promoure un colp destat.

_ - . : :


63/64

63

2


A./

SantillanaEducacin,

S.

L.

30

LedatcontemporniaaEspanya

(segle)

Democrcia

(1982-fins als

nostres dies)

Felipe Gonzlez

(PSOE)

(1982-1996)

Va dur a terme reformessocials, poltiques, econmiques i culturals.

Van ser aprovats tots els estatuts dautonomiai lestat espanyol va quedar

organitzat en dsset comunitats autnomes i dues ciutats autnomes.

Espanya va ingressar en la Comunitat Econmica Europea(1986).

Jos Luis Rodrguez

Zapatero (PSOE)

(2004-fins alsnostres dies)

En 2004, un grup islamista perpetra un greu atemptat terrorista

a Madrid, que va matar vora 200 persones i hi hagu molts ferits.

Jos Mara Aznar (PP)

(1996-2004)

Saconsegueix lestabilitat econmicadEspanya.

Leurosubstitueix la pesseta (2002).

Transici

(1975-1982)

En 1975 va ser proclamat rei dEspanya Joan Carles I.

Govern

dAdolfo Surez

Legalitzaci dels partits poltics i els sindicats.

Celebraci de les primeres eleccions democrtiques (1977).

Aprovaci de lactual Constituci (1978).

En 1981, hi ha un intent de colp destat, desprs de la dimissi de Surez

i durant la presa de possessi de Calvo Sotelo.

Hi hagu greus problemes

Problemes econmics.

Vagues.

Atemptats terroristes.

Dictadura

(1939-1975)(continuaci)

La dictadura va acabar en 1975, amb la mort de Franco.

Evoluci

Fins a 1950

Repressi molt dura.

Espanya va quedar allada internacionalment.

Empobriment de la poblaci i escassetat daliments.

Leconomia va millorar.Es van normalitzar les relacions internacionals.

Persistia labsncia de democrcia.

A partir de 1950

_ - . : :


64/64

64

Esquemes de Coneixement del medis una obra collectivaconcebuda, creada i realitzada en el Departamentde Primria de Santillana Educacin, S. L./EdicionsVoramar, S. A., sota la direcci dEnric Juan Redal,Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua realitzaci han intervingut:

TextMara C. Elordi Zamanillo

EdiciMar Garca

CorrecciAntoni Soriano i Neus Vicens

Disseny grficPaco Snchez

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat

intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra

noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material

daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,

especialment aquella que tinga finalitats comercials.

2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)

PRINTED IN SPAIN

Imprs a Espanya per

CP: 166113

Depsit legal:

_

esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01

Documents

Transcript of esquemesdeprimriamedi-130109111927-phpapp01