1

VALENCI

COMENTARI DE TEXT

2n BATXILLERAT

2

NDEX

I/ CAPACITAT D'ANLISI I SNTESI (COHERNCIA)

Establiment del tema o els temes de qu tracta el text

El ttol

Resum

Delimitaci de les parts constitutives del text (estructura textual externa i

interna, estructura temtica i progressi temtica del text)

II/ CARACTERITZACI DEL TEXT (ADEQUACI I COHESI)

mbit ds

Tipus de text

Gnere

Finalitat comunicativa

Canal

Varietat lingstica

Participants

Polifonia, intertextualitat o les veus del discurs

Pressuposicions

Funcions lingstiques predominants

Modalitat oracional

Modalitzaci

Impersonalitzaci

Mecanismes de cohesi lxica

Mecanismes de cohesi gramatical

III/ REFLEXI I VALORACI CRTICA

COMENTARI DE TEXT

3

I/ CAPACITAT D'ANLISI I SNTESI (COHERNCIA)

Establiment del tema o els temes de qu tracta el text.

Podem veure si es pot inferir del ttol o d'altres elements paratextuals (fotos, elements

subratllats i altres aspectes tipogrfics). El tema o eix temtic s un sintagma nominal, una

frase, un mot, sovint de carcter abstracte i genric. Hem de procurar expressar el tema en un

mxim de nou o deu paraules. D'una banda, si s massa llarg, potser, s'assemblar massa al

resum; d'altra banda, amb noms un o dos mots, difcilment podrem definir l'eix temtic. En els

textos argumentatius, la tesi sol coincidir amb el tema. Tamb pot haver-hi temes secundaris

(motius secundaris). Hem de tenir en compte els elements paratextuals que sn els que

acompanyen al text i que poden donar pistes sobre el tema. Es tracta de les fotografies o

illustracions, elements subratllats i altres aspectes tipogrfics. El principal element paratextual

s el ttol.

El ttol pot ser:

a) Temtic. s el ttol que concentra la idea fonamental del text, b de manera total o parcial.

b) Remtic. Ttol que presenta una relaci amb el text que no s temtica sin que es tracta

d'una metfora, una relaci causa-efecte, una pardia del contingut, etc.

Resum.

s on l'estudiant ha de mostrar que ha ents el text i que sap destriar les idees principals de les

secundries. Hem de fer un resum-argument-contingut-assumpte amb les nostres prpies

paraules. En el resum no heu d'incloure necessriament el tema, ja que sn conceptes diferents.

El resum hauria d'ocupar aproximadament unes nou o deu lnies, s a dir, una quarta part del

text que cal comentar.

Delimitaci de les parts constitutives del text (estructura textual externa i

interna, estructura temtica i progressi temtica del text).

Analitzar la informaci seleccionada i establir com s'organitza: si hi ha un nic tema (tema

constant), si apareixen temes derivats (subtemes) o si es passa d'un tema a un altre (progressi

lineal). Altres tipologies estructurals: causa-conseqncia, problema-soluci, descripci-

enumeraci...; estructura analitzant o anticlimtica, sintetitzant o climtica, parallelstica,

enquadrada, etc...

4

a) Organitzaci del text: Estructura interna o delimitaci de les parts constitutives del text. La

general en els textos expositius i argumentatius s:

Introducci, qestionament, per qu, premisses.

Desenvolupament, resoluci, perqu..., arguments/contraarguments.

Conclusi, per tant, tesi.

b) Progressi temtica. s la manera com s'articula la informaci coneguda (tema) i la

informaci nova (rema). Els textos solen combinar els tres tipus de progressi temtica:

Progressi temtica implcita. El tpic s conegut pel receptor i no sexplicita en el text.

Sovint aquesta informaci coneguda es troba als elements paratextuals. Aix, per exemple,

un text pot parlar-nos dun personatge pblic sense esmentar ni tan sols el seu nom, per el

receptor sabr de qui es tracta en reconixer una illustraci que acompanya el text.

Progressi temtica de tema constant o derivat. El tema inicial (un hipertema explcit o

implcit) es divideix en diversos subtemes o parts. Dun tpic nic es fan derivar diversos

comentaris. s tpic dels textos descriptius i argumentatius.

Progressi lineal (si es passa d'un tema a un altre). Cada comentari es transforma en el tpic

de la frase o part segent. Cada rema es converteix en el nou tema. Aix, es parteix d'un tema

(t1) al qual se li adjudica un rema (r1). Aquest rema (r1) es converteix en un nou tema (t2) al

qual s'atribueix un nou rema (r2) i aix successivament. s la progressi temtica tpica dels

textos narratius.

c) Tipologies estructurals o estructura temtica. Segons la posici del tema o de la tesi en el

text.

En els textos expositius, els diferents esquemes organitzatius impliquen una tipologia

estructural dels tipus: pregunta-resposta, problema-soluci, causa-efecte, comparaci,

seqncia seguint ordre temporal, classificaci, etc.

En els textos argumentatius, les diferents estratgies argumentatives impliquen una tipologia

estructural del tipus:

1. Estructura analitzant, deductiva o anticlimtica quan la tesi apareix al comenament

del text.

2. Estructura sintetitzant, inductiva o climtica quan la tesi apareix al final del text.

3. Estructura enquadrada o circular si la tesi apareix al comenament i al final.

4. Estructura parallelstica quan apareixen dues o ms idees d'importncia semblant.

5. Estructura dialctica quan inclou la tesi prpia i l'anttesi.

6. Estructura lineal o repetitiva si la tesi apareix al llarg de tot el text.

7. Estructura oberta si el contingut pot ser completat.

Els tipus d'argumentacions que podem trobar sn: mitjanant exemples, per analogia, per

5

autoritat, per deducci, posar de manifest determinats valors com la llibertat o la solidaritat, etc.

I, pel que fa a les contraargumentacions, podrien ser per refutaci, per concessi a l'adversari,

etc.

En una notcia es produeix una evoluci decreixent de les dades d'inters. Les 6 qestions.

La pirmide invertida.

En els textos narratius de ficci: plantejament, nus i desenlla.

En els textos instructius trobem una estructura enumerativa o dividida en fases d'un procs.

En els textos descriptius apareix una informaci jerarquitzada de ms general a ms

concreta.

En els textos retrics es produeix una transgressi lingstica basada en figures retriques

semntiques.

En els textos conversacionals trobem una estructura basada en la successi de torns de

paraula (intercanvi dialgic).

II/ CARACTERITZACI DEL TEXT (ADEQUACI I COHESI)

mbit d's: acadmic, periodstic, publicitari, jurdic, administratiu, literari, familiar, etc.

Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, retric, descriptiu, Hi ha textos on es

barregen diferents seqncies textuals. Per exemple, una seqncia expositiva i una

argumentativa, en alguns gneres de l'mbit periodstic o acadmic, dna lloc a una tipologia

textual expositivoargumentativa.

Gnere: article d'opini, carta al director, ressenya, conte, debat, conferncia, article de

divulgaci cientfica, assaig, etc...

Finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar l'opini o la

conducta, etc.

TIPUS DE TEXT FINALITAT GNERE

6

Expositiu o explicatiu Explicar. Fer entendre una cosa.

Per qu? Qu s?

Fullet informatiu, refrany,

exposici oral, currculum, llibre

de text, monografia, examen,

article especialitzat, diccionari,

enciclopdia, tractat de divulgaci

cientfica.

Argumentatiu Argumentar. Convncer d'alguna

cosa, orientar l'opini o la conducta.

Article d'opini, columna

periodstica, debat, carta al

director, anunci publicitari, assaig

(humanstic o cientfic), editorial,

discurs poltic.

Narratiu Narrar. Contar fets i accions.

Qu fa? Qu passa?

Notcia, reportatge (informaci +

opini), crnica (informaci +

opini), pellcula, acudit,

novella, conte.

Descriptiu Descriure. Com s? Catleg, endevinalla, guia

temtica, retrat, fitxa policial.

Instructiu Donar instruccions. Ordenar o

aconsellar alguna cosa.

Manual d's, recepta de cuina,

llei, gramtica, consell,

reglament.

Retric o literari Finalitat esttica i ldica. Atraure

l'atenci del receptor i produir-li

sensacions diverses (divertiment,

bellesa...)

Novella, conte, poema, assaig

literari, embarbussament, eslgan

publicitari, canc, teatre.

Conversacional Conversar. Interactuar socialment

dos o ms interlocutors.

Entrevista, conversa telefnica,

conversa cara a cara, debat

televisiu, teatre, xat.

Canal

7

Trobem les caracterstiques previsibles dels textos escrits. Pel que fa al grau delaboraci

del discurs, es tracta de textos preparats prviament per lemissor i per a ser llegit. Pel que fa

a la relaci dels participants en el context, es tracta de textos diferits perqu el temps i

lespai de l'enunciaci no sn compartits per l'emissor i el receptor i, segons el nombre de

receptors (unidireccional o multidireccional) i el nombre demissors (unilateral o

multilateral), solen ser textos multidireccionals i unilaterals.

Varietat lingstica

Es tracta de determinar la varietat diacrnica de la llengua emprada en el text, el dialecte

geogrfic (variaci diatpica), el dialecte social (varietat diastrtica) i el registre (varietat

diafsica o funcional). Sobretot, veure si es tracta d'un registre formal o informal i justificar-

ho, i determinar si el llenguatge s general o especialitzat.

a) Variaci diacrnica. Es tracta dels canvis que es produeixen en una llengua pel pas del

temps. En aquest punt, comentarem si el text est escrit en una llengua actual o no. Tamb es

pot comentar laparici de arcaismes o neologismes.

b) Variaci diatpica

Catal oriental Catal occidental

Rossellons o

septentrional

Jo canti... Nord-occidental Article lo, tu parlos...

Central. s el

ms difs.

Eixerit, joguina, nen, pet,

tomquet, rauxa, xai...

Valenci Valenci septentrional

Balear Jo cant, nosaltres cantam, es

meu homo, sa nina, horabaixa,

allot.

Apitxat

Alguers

Article lo, possessius la

mia

Meridional

Alacant

Trets diferencials entre catal oriental i occidental en el registre estndard

8

Oriental Occidental (Principals trets especfics del valenci)

Desinncies de present de subjuntiu (persones

1a, 2a, 3a, 6a): jo canti-cante, tu cantis-cantes,

ell canti-cante, ells cantin-canten. Present

d'indicatiu en 1a persona: jo canto.

Pronom neutre: a. Adverbi de lloc: ac. Adverbis de

temps: dins, prompte en lloc de dintre o aviat.

Plurals de mots en -s o -ns: homes-hmens,

joves-jvens, marges-mrgens...

Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues.

Combinaci pronominal: li'l, li la, li'ls, li les.

Alternana a/e: nedar-nadar, xerrar-xarrar... Desinncia -e al present d'indicatiu: jo cante...

Lxic especfic: mirall-espill, llombrgol-melic,

farigola-tim, papallona-palometa,...

Desinncies -ara, -era, -ira a l'imperfet de subjuntiu:

anara, diguera, patira.

Accentuaci: angls-angls, caf-caf, aprn-

aprn, aparixer-aparixer...

Lxic especfic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar,

esvarar, gitar-se, vesprada, colp, ral, dacsa, moixama,

granera, poal, ensalada, crella, vore...

Alternana tll/tl: ametlla-ametla, espatlla-

espatla, butlla-butla...

Altres trets s poc freqent que apareguen en un text

en estndard. Demostratius este, eixe, esta, eixa en

lloc d'aquest, aqueix. Numerals huit, dihuit, dsset,

dnou i huitanta en lloc de divuit, disset, dinou,

vuitanta. Adverbi de temps hui en lloc d'avui.

b) Variaci diastrtica

Fa referncia a la procedncia social. Dialecte social. Els sociolectes responen a sectors

socials: home/dona, urb/rural, classe alta/mitjana/baixa, edat jove/adult/edat avanada, nivell

cultural de l'emissor, etc. Per exemple, el sociolecte infantil, l'argot dels delinqents, etc.

c) Variaci diafsica

Fa referncia a l'mbit d's, registres.

Formal, grau de

formalitat alt

Literari mbit literari

Cientificotcnic mbit acadmic i texts especialitzats.

Jurdicoadministratiu mbits jurdic i administratiu

Estndard Estndard mbit periodstic, publicitari, acadmic (textos divulgatius)

Informal, grau de

formalitat baix

Colloquial mbit colloquial o familiar.

Vulgar o argot

9

Participants

Les marques lingstiques del text fan referncia als participants de la situaci comunicativa

(lemissor i el receptor), per exemple, els pronoms personals, les formes verbals, els

possessius, etc. Aquests elements ens permeten indicar la presncia o absncia de lemissor

o del receptor en el discurs, i tamb podrem comentar el tipus de relaci, formal o informal,

que hi ha entre aquests.

Polifonia, intertextualitat o les veus del discurs

Diem que hi ha polifonia quan, a banda de les paraules dels participants, el narrador reporta

discursos daltres enunciadors, b de forma explcita (estil directe i indirecte), b de forma

implcita (discurs indirecte lliure i intertextualitat).

Podem distingir entre:

- Autor real: la persona que escriu el text.

- Lector real: la persona que llig el text.

- Autor model: la representaci mental que el lector real es fa de lautor a travs

de la lectura del text.

- Lector model: la representaci mental sobre el lector que lautor real t present

quan elabora el seu text.

- Locutor (= narrador): s la veu que conta els fets, el jo discursiu.

El locutor en 1a persona del singular s propi dels textos subjectius.

El locutor en 3a persona del singular s propi de lmbit acadmic.

El locutor en 1a persona del plural pot ser:

a) Plural de modstia (nosaltres = jo + ) (fals plural). Tpic dels textos

expositius de lmbit acadmic i cientfic (Dacord amb les investigacions

exposades anteriorment, arribem a les segents conclusions...). Marca

dimpersonalitzaci.

b) Nosaltres inclusiu (nosaltres = jo + tu + tu...) (locutor + allocutari).

Implica el lector en les afirmacions del locutor (Per exemple, Llus diu a

Joan: Joan, quan acabem el treball, ens nanirem a sopar, i Joan forma part

del nosaltres).

c) Nosaltres exclusiu (nosaltres = jo + ell + ell ...). (Per exemple, Llus diu a

Joan: Tornans la maleta que tens a casa perqu la necessitem per a anar de

viatge, i aqu Joan no forma part del nosaltres.

d) Nosaltres global o universal (nosaltres = jo + tu + ell...). Amb el seu s,

lemissor busca la complicitat i la proximitat del receptor per tal dimplicar-lo

10

en el discurs (Quan la nostra societat admeta els estrangers, ens podrem

considerar tolerants).

- Enunciador. Sn les veus diferents a la del locutor que poden aparixer al text.

En sentit estricte, sn les veus que parlen en 1a persona. Hi ha diferents

procediments per introduir la veu dun enunciador (=discurs reportat):

a) Discurs directe. Dilegs o citacions textuals marcades per mitjans grfics i

sintctics: verbs de dicci, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va

preguntar: on anir sense tu?).

b) Discurs indirecte. Verb de dicci + conjunci que (La va mirar i li va

preguntar que on aniria sense ella).

c) Discurs indirecte lliure. Un enunciat ali, en 3a persona, sense marques

grfiques ni sintctiques (La va mirar. On aniria sense ella?).

d) Intertextualitat. Quan el text inclou referncies a daltres textos. La

intertextualitat ens remet a daltres enunciadors. Podem distingir

referncies textuals de diferents tipus: intertextuals (sinclou un text dun

altre autor), hipertextuals (es manipula un text anterior per a aconseguir-ne

un de nou), metatextuals (comentaris dins del text sobre altres textos) i

paratextuals (apropiaci dun ttol, subttol o epgraf dun altre text per a

fer entendre al receptor que hi ha alguna mena de relaci entre el nou text i

loriginal).

- Allocutari. La persona a qui sadrea el locutor en el text, el tu discursiu. Pot

aparixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un allocutari.

Pressuposicions

El text porta una crrega informativa implcita que lemissor suposa que el receptor coneix.

Aquesta informaci, el receptor la pot conixer, o no, per forma part del lector model, s a

dir, el perfil que lautor ha imaginat en el moment de redactar el text. Daquesta informaci

implcita, que suposadament coneix el lector, en diem pressuposicions i ens ajuda a

entendre el text en la seua integritat i a imaginar-nos per a qui lescriu i amb quina intenci.

Funcions lingstiques predominants

Segons la intenci de lemissor, predominar en el text una funci del llenguatge o una altra.

11

a) Funci referencial o representativa. Es transmet informaci objectiva. Oracions

enunciatives, verbs en 3a persona, mode indicatiu. Locutor en 3a persona. (textos

narratius, descriptius, expositius...).

b) Funci expressiva o emotiva. Se centra en lemissor. Oracions exclamatives,

desideratives, condicionals. Pronoms i verbs en 1a persona. Mode subjuntiu. Locutor en

1a persona (textos conversacionals, argumentatius...).

c) Funci conativa o apellativa. Se centra en el receptor. Verbs en 2a persona. Mode

imperatiu. Allocutari present (textos instructius, conversacionals, argumentatius...).

d) Funci ftica o de contacte. Se centra en el canal. En una conversa: interrogacions i

interjeccions al receptor: menteneu? (textos conversacionals).

e) Funci metalingstica. Se centra en el codi. Es tracta dutilitzar el llenguatge per parlar

del propi llenguatge. (diccionaris, textos terics sobre lingstica, textos expositius...).

f) Funci retrica, estilstica o potica. Se centra en el missatge. Quan sintensifiquen els

recursos expressius o poc habituals (textos retrics, literaris, publicitat, potics,

argumentatius...).

Modalitat oracional

Lactitud de lemissor determina el predomini o la presncia dun tipus doracions o daltre.

a) Enunciatives o asseveratives. Expressen els fets des duna posici distant i objectiva.

Poden ser afirmatives o negatives.

b) Exclamatives. Expressen emoci, sorpresa, estat dnim de lemissor. Signe

dadmiraci.

c) Dubitatives o de probabilitat. Perfrasi deure + infinitiu, tal vegada...,

probablement....

d) Interrogatives. Poden ser generals o parcials, directes o indirectes i retriques.

e) Desideratives. Expressen el desig de lemissor. Mode subjuntiu.

f) Exhortatives o imperatives. Ordres, manaments o prohibicions. Mode imperatiu.

Modalitzaci

s el discurs subjectiu. Lemissor manifesta la seua actitud o la seua posici respecte dall

que diu. Es tracta, doncs, de laparici dins del text de la subjectivitat o punt de vista

12

personal de lemissor. La subjectivitat del text sanalitza a partir de les segents marques de

modalitzaci:

a) Recursos tipogrfics: signes de puntuaci (cometes, guions, punts suspensius i

parntesis), la lletra cursiva, la lletra negreta, etc.

b) Elements lxics valoratius: adjectius (desafortunat), substantius (desgrcia), adverbis

(afortunadament, malauradament), verbs expressius de sentiments (lamentar, criticar,

desitjar...), perfrasis verbals dobligaci o de probabilitat, unitats fraseolgiques com

refranys, frases fetes, locucions o maneres de dir (ser un tros de pa, prendre el pl...).

c) Frmules dexpressivitat de lemissor: interjeccions, invocacions i renecs (Uf!, Mare

de Du!).

d) La derivaci: ls de diminutius, augmentatius pejoratius i superlatius afegeix

connotacions especials als termes com ara afecte, familiaritat, rebuig...

e) Elements pragmtics: ironia, interrogaci i exclamaci retriques, canvis de llengua,

canvi de registre, metfora, comparaci, hiprbole, metonmia...

Impersonalitzaci

s prpia del text objectiu. Lemissor amaga la seua presncia per a conferir a lenunciat un

carcter universal (efecte propi dels textos expositius de carcter cientfic sobretot) o per a

presentar com a objectiu un text que, en realitat, no ho s (propi dels textos argumentatius on

lemissor intenta presentar com una veritat slida all que no s ms que una opini i, per

tant, es tracta duna estratgia argumentativa). Els procediments dimpersonalitzaci sn els

segents:

a) Oracions impersonals amb verbs com haver-hi o caldre (Cal deixar de fumar, Sha de

deixar de fumar...).

b) Construccions amb se impersonal = impersonals reflexes (Es considera que no sha de

fumar, Es diu que fumar no s saludable...).

c) Construccions amb subjecte de carcter genric: hom, tothom, la gent, alg, les

persones, un... (Quan un llegeix la premsa, es planteja deixar de fumar).

d) Construccions verbals amb valor impersonal, amb el verb conjugat en determinades

persones com ara la 2a del singular o la 3a del plural (Quan veus les notcies de la tele,

penses deixar de fumar, Mhan recomanat deixar de fumar...).

e) Predomini de la modalitat oracional enunciativa.

f) Predomini del mode indicatiu.

g) Construccions dinfinitiu (Fumar no s aconsellable).

h) Oracions passives (El tabac s desaconsellat).

13

Atenci!

Quan analitzem la modalitzaci o la impersonalitzaci dun text, hem de mirar qu s el que

predomina perqu s molt probable que trobem marques dels dos fenmens.

Mecanismes de cohesi lxica

En parlar de cohesi lxica analitzarem els diferents tipus de relacions de significat que

sestableixen en un text, per aquesta anlisi no es redueix a lanlisi semntica dels mots

que conformen el text sin que tamb hem de tenir en compte les relacions que sestableixen

entre les paraules des dun punt de vista pragmtic, s a dir, tenint en compte la situaci

comunicativa. Podem trobar els segents fenmens que ens permetran analitzar la

coherncia lxica del text:

1. Relacions referencials. Considerarem aquelles relacions que presenten un carcter

sinonmic en el text (termes que remeten a un mateix significat i a un referent igual o

molt relacionat). Poden ser de quatre tipus:

a) Repetici. Es repeteix el mateix mot al llarg del text.

b) Hiperonmia-hiponmia. Dos o ms mots mantenen relacions dinclusi

(hipnim pare hipernim familiar).

c) Sinonmia. Dos o ms mots remeten al mateix referent (pare-progenitor).

d) Jquers o mots generals. Termes com cosa, fet, succs, acci, esdeveniment...

Es tracta de mots mancats de precisi, per que poden presentar un carcter

sinonmic amb termes abstractes o conceptes que apareixen al text.

2. Relacions de sentit. Considerarem aquelles cadenes de mots que no presenten un

carcter estrictament referencial sin que els termes sassocien significativament

mitjanant altres tipus de relacions. Poden ser:

a) Complementarietat. La negaci dun terme implica lafirmaci de laltre sense

cap possibilitat de gradaci (viu-mort, vertebrat-invertebrat, animat-inanimat...).

b) Antonmia. Els termes presenten diferents graus duna mateixa caracterstica,

amb un gran ventall de possibilitats dins el mateix tret caracteritzador (gros-prim,

alt-baix).

c) Oposici relativa. Un terme s referit per oposici a laltre, s a dir, un terme

pressuposa laltre (pare-fill, comprar-vendre, marit-muller, avi-nt).

14

d) Relaci pragmtica. Aquestes relacions sestableixen entre termes que remeten

a un mateix marc o conjunt dassociacions de mots que es posen en contacte

mitjanant els coneixements enciclopdics que el receptor t de la situaci a la

qual remet el text (per exemple, en el marc festa de Carnestoltes: disfressa,

careta, pintura, ball, festa, gaudiment, confeti...).

Mecanismes de cohesi gramatical

Perqu un text mantinga una cohesi sempre apareixeran una srie delements que remetran

a altres que poden estar dins del text (anfora i ellipsi) o fora del text, s a dir, en la

situaci comunicativa (dixi). Per tant, els elements gramaticals que analitzarem en aquest

apartat justifiquen la cohesi gramatical del text respecte al propi text i respecte a la situaci

comunicativa concreta. Tamb analitzem en aquest punt els mecanismes de connexi

presents en el text.

a) Elements textuals que remeten a daltres elements interns al text. Lanfora s el

mecanisme de recuperaci duna paraula o dun sintagma que ha aparegut anteriorment

en el text i que anomenem antecedent, amb la utilitzaci dun element gramatical o

paraula buida de significat lxic, s a dir, un pronom personal, un relatiu, un possessiu,

etc. Si lelement gramatical alludeix a un referent que apareix a posteriori es diu

catfora (Ja la tinc: mhan regalat la moto que volia, Ja ho s, has aprovat lexamen).

Lellipsi o elisi s la supressi dun element aparegut anteriorment per evitar-ne la

repetici innecessria per a la comprensi del text. Les ellipsis ms freqents sn les

nominals i les verbals (Llusa no ha vingut, est malalta. Tu has ballat i jo no).

Hem de distingir entre:

- Anfora didentitat total (Mhe comprat una planta. La posar aqu) o parcial

(Mhan regalat un cistell de caquis. Alguns ja han madurat)

- Anfora de sentit. Quan no hi ha una relaci didentitat sin de significaci (El

teu mbil s roig. Jo mel comprar blau).

- Extensi de lanfora. Lelement anafric no remet a un sol mot sin a un

segment discursiu ms extens, com ara tota una oraci o tot un fragment del text.

Se solen emprar el pronoms neutres ho, a, aix, all o daltres expressions

referencials com aquest fet, aquesta situaci...

Sn elements anafrics: pronoms, determinants, possessius, demostratius, verbs, etc.

Cal parar atenci a les relacions anafriques entre els temps verbals de lenunciat. El

primer aspecte que cal considerar s la diferenciaci entre els temps verbals de

15

lenunciaci i els temps de lenunciat. Lenunciaci o context s la situaci

comunicativa concreta en qu es produeix el discurs; lenunciat o cotext, en canvi, s el

conjunt delements lingstics del text. Per tant, els temps de lenunciaci sn aquells

que relacionen all que es diu respecte al moment en qu es diu (present, passat o futur).

Quan el temps de lenunciaci sexpressa en passat, els temps de lenunciat poden

mantenir una relaci amb eixe passat:

- de simultanetat (Dimarts passat ell va dir que aquell dia no feia festa on el pt.

imperfet t valor anafric de present)

- danterioritat (Dimarts passat ell va dir que dilluns no havia fet festa on el pt.

plusquamperfet t valor anafric de passat)

- o de posterioritat (Dimarts passat ell va dir que lendem faria festa on el

condicional t valor anafric de futur).

Hem de considerar altres valors dels temps verbals perqu poden ser marques de

modalitzaci o dimpersonalitzaci. Aix, podem veure alguns valors metafrics del

present:

- Present amb valor atemporal. s propi de les afirmacions que pretenen un

carcter universal (dites, proverbis, frases fetes...), habitual en els textos de

lmbit acadmic (La disgregaci consisteix en la prdua de la conscincia

unitria). Tamb pot aparixer en lmbit periodstic, encara que noms es tracte

de la visi personal de lautor.

- Present amb valor de passat o present histric. Adquireix un carcter de

perdurabilitat, lemissor aproxima aix un fet passat al present de lenunciaci

(Jaume I conquista Valncia lany 1238).

- Present amb valor de futur. Adquireix un carcter de solidesa, un acci que

encara no sha realitzat s presentada per lemissor com un fet de realitzaci

segura (El prxim diumenge actuem al Principal).

b) Elements textuals que remeten a daltres element externs al text. La dixi.

La referncia als elements extratextuals de la situaci comunicativa es vehicula amb la

remissi al que podem anomenar eix jo-ara-aqu, s a dir, la referncia a les

coordenades personals, temporals i espacials. Daquesta manera, hem danalitzar els

elements dctics que sn aquelles marques de lemissor, del receptor, de lespai o del

moment de lenunciaci que fan referncia al context comunicatiu.

- Dixi personal. Sn els elements lingstics que remeten als participants en lacte

16

de comunicaci.

o Pronoms personals (jo, em, tu, et, nosaltres, ens, vosaltres, us...).

Recordem que, com hem explicat a lapartat de Polifonia, la 1a persona

del plural, nosaltres, presenta quatre possibilitats referencials (Plural de

modstia, Nosaltres inclusiu, Nosaltres exclusiu, Nosaltres global).

o Morfemes verbals de 1a o 2a persona del singular o del plural.

o Possessius (meu, teu, vostre, nostre...)

Sha de tenir en compte que hi ha qui considera com una varietat de la dixi

personal la denominada dixi social, que indica el tipus de relaci existent entre

els interlocutors. Aquesta relaci pot ser:

o Formal. Sutilitzaran frmules de tractament com vost, nom acompanyat

de cognoms, ttols com senyor/a, Illustrssim/a, Molt Honorable...

Indiquen un tipus de relaci marcada per un desconeixement previ, un

estatus social diferent, una falta de confiana, etc.

o Informal. Sutilitzar fonamentalment el tractament de tu, per tamb

altres frmules com el nom del receptor (sense cognom), ls de larticle

davant el nom, hipocorstics (Ximo en lloc de Joaquim) i altres apellatius

familiars...

- Dixi temporal. Sn els elements lingstics que remeten a all que es diu

temps de lenunciaci: aquells que relacionen all que es diu respecte del

moment en qu es diu. Com ja hem avanat anteriorment, quan hem parlat del

valor anafric dels verbs, hem de distingir entre el present (que expressa lara de

lenunciaci), el passat (abans dara) i el futur (desprs dara). La dixi temporal

s expressada tant per les formes verbals com pels adverbis de temps i altres

expressions temporals (ara, enguany, ahir, abans, dem, desprs...).

- Dixi espacial. Sn els elements lingstics que remeten a lespai en qu es

produeix la comunicaci i que posen en relaci all que es diu amb el lloc on es

diu. Aquest espai de lenunciaci es classifica dacord amb la proximitat o

llunyania respecte de lemissor del discurs. La dixi espacial ve assenyalada pels

elements lingstics segents:

o Pronoms demostratius (aquest, aqueix, aquell)

o Adverbis (ac, aqu, all o all)

o Pronoms neutres (a, aix, all)

17

c) Connectivitat del text

La connexi s un mecanisme de cohesi que indica les relacions que sestableixen entre

els enunciats dun text. Els connectors, per la seua banda, sn els elements lingstics

que manifesten aquesta connexi textual.

Es consideren connectors els segents elements lingstics:

Conjuncions i locucions conjuntives: sens dubte, doncs, no obstant aix, en

altres paraules, en conseqncia...

Marcadors i expressions ftiques de tipus conversacional: b, doncs, eh,

escolta, veritat?....

La connexi tamb es pot expressar amb daltres que no es consideren connectors i per

aix parlem de:

o Connexi lxica, amb elements lxicament plens per amb un efecte discursiu

equiparable al dels connectors: substantius com conclusi, conseqncia, ra,

motiu...; verbs com afegir, comportar, implicar, concloure...; adjectius com

primer..., segon, previ, segent... posterior..., etc.

o Recursos grfics. Ordenen el text de la mateixa manera que ho pot fer un

connector: guions, xifres, smbols, lletres, signes de puntuaci, collocaci dins

la pgina o de lndex (com ms a la dreta ms secundria s la informaci),

ttols dapartats, grandria, color o tipografia de les lletres, etc...

Com hem de tenir en compte que les conjuncions i les locucions conjuntives sn els

elements connectius per antonomsia, establirem la segent classificaci:

Connectors naturals (ordenaci i distribuci). Ordenen les idees del text des

del punt de vista espaciotemporal: en primer lloc, en segon lloc, seguidament,

duna banda... de laltra, a continuaci, finalment, per acabar...

Connectors lgics. Semnticament expressen les relacions entre les idees del

text, s a dir, expliquen el lligam que sestableix entre les diverses parts del

discurs (oracions, pargrafs...). Es poden assenyalar els segents tipus:

o Connectors daddici: a ms, i tamb, aix mateix...

o Connectors de contrast: per, no obstant, aix, tanmateix, en canvi, al

contrari, amb tot, ara b, malgrat tot...

o Connectors de reformulaci (explicatius, de rectificaci, per a

excloure, recapituladors): o siga, s a dir, en altres paraules, dit duna

altra manera, aix s... I tamb els que indiquen resum: en poques

paraules, en resum, en conjunt, breument...

o Connectors dexemplificaci: per exemple, com ara, aix, en particular,

18

a saber, com a mostra...

o Connectors de conseqncia: aix doncs, doncs, en conseqncia, per

consegent, aleshores, per tant, per aquest fet, consegentment, per

aix...

III/ REFLEXI I VALORACI CRTICA

Alguns consells:

Comena recordant el tema. Aix evitars la por a lapartat en blanc.

Lexplicaci i valoraci personal ha de presentar lestructura dun text prpia dun text

expositivoargumentatiu on digues:

o Si el tema tractat et sembla dactualitat i tha interessat o tha cridat latenci.

o Si tha agradat el text per com est escrit, perqu el tema tinteressava, etc.

o En qu ests dacord i en qu no.

o Alguns arguments o contraarguments nous (lexperincia viscuda per tu pot ser un

recurs vlid). Els arguments dautoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.

Quant a la forma, procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat:

o No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que desprs no saps

acabar o que et fan perdre el fil de la teua prpia argumentaci. Les frases curtes i

ben lligades poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissi didees.

o No afirmes coses que no pots o no saps justificar. Quan dnes la teua opini sobre el

text, ho has de fer amb arguments slids i raonats. Per avalar la teua tesi pots utilitzar

citacions (del text, daltres textos del mateix autor o daltre origen), posar exemples,

fer referncies a altres autoritats en la matria, oferir informacions recents sobre el

tema...

o Lautor del text et porta molt avantatge. Segurament, t una formaci millor, ms

experincia de la vida i ha tingut ms temps per a elaborar la seua opini sobre el

tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. s

preferible matisar i aportar el punt de vista propi amb modstia. Val ms fer una

srie de matisacions al text que dir que sest totalment en desacord amb el text.

o Opinar no vol dir noms manifestar el desacord sin tamb la coincidncia amb

lautor. Tot text t idees vlides amb les quals s difcil dissentir.

o Una bona via s la dafegir arguments nous, a favor de la tesi defensada, que lautor

ha obviat, ha oblidat o desconeix.

o Pots incorporar noves reflexions que el text thaja suggerit.

o Pots expressar les conclusions a qu has arribat desprs de lanlisi de ladequaci, la

19

coherncia i la cohesi del text.

o El bagatge cultural que es demana que demostres en aquest apartat no sn noms

els coneixements que hages adquirit en lexperincia acadmica, sin tamb aquells

que pugues aportar per la teua experincia privada, per les lectures personals, pels

mitjans de comunicaci, etc.

o Aquest s lapartat ms subjectiu del comentari i, per tant, on ms es demostra la

teua capacitat crtica i danlisi de la realitat que tenvolta. No tingues por de

manifestar la teua personalitat i construir un text altament modalitzat.

o Tamb conv tractar lautor o autora amb respecte, encara que les idees exposades

siguen contrries a les teues. La seua pretensi s convncer, no agredir.

o No et referisques a lautor o autora amb el nom noms. Digues, en tot cas, lautor o

autora, el nom complet o el tractament senyor o senyora ms el cognom.

o Quan el text ho permeta, demostra que tens assumits valors com el respecte,

lapreciaci i la solidaritat cap a aquells collectius discriminats socialment per raons

sexuals, econmiques, lingstiques, racials, etc.