1
VALENCI
COMENTARI DE TEXT
2n BATXILLERAT
2
NDEX
I/ CAPACITAT D'ANLISI I SNTESI (COHERNCIA)
Establiment del tema o els temes de qu tracta el text
El ttol
Resum
Delimitaci de les parts constitutives del text (estructura textual externa i
interna, estructura temtica i progressi temtica del text)
II/ CARACTERITZACI DEL TEXT (ADEQUACI I COHESI)
mbit ds
Tipus de text
Gnere
Finalitat comunicativa
Canal
Varietat lingstica
Participants
Polifonia, intertextualitat o les veus del discurs
Pressuposicions
Funcions lingstiques predominants
Modalitat oracional
Modalitzaci
Impersonalitzaci
Mecanismes de cohesi lxica
Mecanismes de cohesi gramatical
III/ REFLEXI I VALORACI CRTICA
COMENTARI DE TEXT
3
I/ CAPACITAT D'ANLISI I SNTESI (COHERNCIA)
Establiment del tema o els temes de qu tracta el text.
Podem veure si es pot inferir del ttol o d'altres elements paratextuals (fotos, elements
subratllats i altres aspectes tipogrfics). El tema o eix temtic s un sintagma nominal, una
frase, un mot, sovint de carcter abstracte i genric. Hem de procurar expressar el tema en un
mxim de nou o deu paraules. D'una banda, si s massa llarg, potser, s'assemblar massa al
resum; d'altra banda, amb noms un o dos mots, difcilment podrem definir l'eix temtic. En els
textos argumentatius, la tesi sol coincidir amb el tema. Tamb pot haver-hi temes secundaris
(motius secundaris). Hem de tenir en compte els elements paratextuals que sn els que
acompanyen al text i que poden donar pistes sobre el tema. Es tracta de les fotografies o
illustracions, elements subratllats i altres aspectes tipogrfics. El principal element paratextual
s el ttol.
El ttol pot ser:
a) Temtic. s el ttol que concentra la idea fonamental del text, b de manera total o parcial.
b) Remtic. Ttol que presenta una relaci amb el text que no s temtica sin que es tracta
d'una metfora, una relaci causa-efecte, una pardia del contingut, etc.
Resum.
s on l'estudiant ha de mostrar que ha ents el text i que sap destriar les idees principals de les
secundries. Hem de fer un resum-argument-contingut-assumpte amb les nostres prpies
paraules. En el resum no heu d'incloure necessriament el tema, ja que sn conceptes diferents.
El resum hauria d'ocupar aproximadament unes nou o deu lnies, s a dir, una quarta part del
text que cal comentar.
Delimitaci de les parts constitutives del text (estructura textual externa i
interna, estructura temtica i progressi temtica del text).
Analitzar la informaci seleccionada i establir com s'organitza: si hi ha un nic tema (tema
constant), si apareixen temes derivats (subtemes) o si es passa d'un tema a un altre (progressi
lineal). Altres tipologies estructurals: causa-conseqncia, problema-soluci, descripci-
enumeraci...; estructura analitzant o anticlimtica, sintetitzant o climtica, parallelstica,
enquadrada, etc...
4
a) Organitzaci del text: Estructura interna o delimitaci de les parts constitutives del text. La
general en els textos expositius i argumentatius s:
Introducci, qestionament, per qu, premisses.
Desenvolupament, resoluci, perqu..., arguments/contraarguments.
Conclusi, per tant, tesi.
b) Progressi temtica. s la manera com s'articula la informaci coneguda (tema) i la
informaci nova (rema). Els textos solen combinar els tres tipus de progressi temtica:
Progressi temtica implcita. El tpic s conegut pel receptor i no sexplicita en el text.
Sovint aquesta informaci coneguda es troba als elements paratextuals. Aix, per exemple,
un text pot parlar-nos dun personatge pblic sense esmentar ni tan sols el seu nom, per el
receptor sabr de qui es tracta en reconixer una illustraci que acompanya el text.
Progressi temtica de tema constant o derivat. El tema inicial (un hipertema explcit o
implcit) es divideix en diversos subtemes o parts. Dun tpic nic es fan derivar diversos
comentaris. s tpic dels textos descriptius i argumentatius.
Progressi lineal (si es passa d'un tema a un altre). Cada comentari es transforma en el tpic
de la frase o part segent. Cada rema es converteix en el nou tema. Aix, es parteix d'un tema
(t1) al qual se li adjudica un rema (r1). Aquest rema (r1) es converteix en un nou tema (t2) al
qual s'atribueix un nou rema (r2) i aix successivament. s la progressi temtica tpica dels
textos narratius.
c) Tipologies estructurals o estructura temtica. Segons la posici del tema o de la tesi en el
text.
En els textos expositius, els diferents esquemes organitzatius impliquen una tipologia
estructural dels tipus: pregunta-resposta, problema-soluci, causa-efecte, comparaci,
seqncia seguint ordre temporal, classificaci, etc.
En els textos argumentatius, les diferents estratgies argumentatives impliquen una tipologia
estructural del tipus:
1. Estructura analitzant, deductiva o anticlimtica quan la tesi apareix al comenament
del text.
2. Estructura sintetitzant, inductiva o climtica quan la tesi apareix al final del text.
3. Estructura enquadrada o circular si la tesi apareix al comenament i al final.
4. Estructura parallelstica quan apareixen dues o ms idees d'importncia semblant.
5. Estructura dialctica quan inclou la tesi prpia i l'anttesi.
6. Estructura lineal o repetitiva si la tesi apareix al llarg de tot el text.
7. Estructura oberta si el contingut pot ser completat.
Els tipus d'argumentacions que podem trobar sn: mitjanant exemples, per analogia, per
5
autoritat, per deducci, posar de manifest determinats valors com la llibertat o la solidaritat, etc.
I, pel que fa a les contraargumentacions, podrien ser per refutaci, per concessi a l'adversari,
etc.
En una notcia es produeix una evoluci decreixent de les dades d'inters. Les 6 qestions.
La pirmide invertida.
En els textos narratius de ficci: plantejament, nus i desenlla.
En els textos instructius trobem una estructura enumerativa o dividida en fases d'un procs.
En els textos descriptius apareix una informaci jerarquitzada de ms general a ms
concreta.
En els textos retrics es produeix una transgressi lingstica basada en figures retriques
semntiques.
En els textos conversacionals trobem una estructura basada en la successi de torns de
paraula (intercanvi dialgic).
II/ CARACTERITZACI DEL TEXT (ADEQUACI I COHESI)
mbit d's: acadmic, periodstic, publicitari, jurdic, administratiu, literari, familiar, etc.
Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, retric, descriptiu, Hi ha textos on es
barregen diferents seqncies textuals. Per exemple, una seqncia expositiva i una
argumentativa, en alguns gneres de l'mbit periodstic o acadmic, dna lloc a una tipologia
textual expositivoargumentativa.
Gnere: article d'opini, carta al director, ressenya, conte, debat, conferncia, article de
divulgaci cientfica, assaig, etc...
Finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar l'opini o la
conducta, etc.
TIPUS DE TEXT FINALITAT GNERE
6
Expositiu o explicatiu Explicar. Fer entendre una cosa.
Per qu? Qu s?
Fullet informatiu, refrany,
exposici oral, currculum, llibre
de text, monografia, examen,
article especialitzat, diccionari,
enciclopdia, tractat de divulgaci
cientfica.
Argumentatiu Argumentar. Convncer d'alguna
cosa, orientar l'opini o la conducta.
Article d'opini, columna
periodstica, debat, carta al
director, anunci publicitari, assaig
(humanstic o cientfic), editorial,
discurs poltic.
Narratiu Narrar. Contar fets i accions.
Qu fa? Qu passa?
Notcia, reportatge (informaci +
opini), crnica (informaci +
opini), pellcula, acudit,
novella, conte.
Descriptiu Descriure. Com s? Catleg, endevinalla, guia
temtica, retrat, fitxa policial.
Instructiu Donar instruccions. Ordenar o
aconsellar alguna cosa.
Manual d's, recepta de cuina,
llei, gramtica, consell,
reglament.
Retric o literari Finalitat esttica i ldica. Atraure
l'atenci del receptor i produir-li
sensacions diverses (divertiment,
bellesa...)
Novella, conte, poema, assaig
literari, embarbussament, eslgan
publicitari, canc, teatre.
Conversacional Conversar. Interactuar socialment
dos o ms interlocutors.
Entrevista, conversa telefnica,
conversa cara a cara, debat
televisiu, teatre, xat.
Canal
7
Trobem les caracterstiques previsibles dels textos escrits. Pel que fa al grau delaboraci
del discurs, es tracta de textos preparats prviament per lemissor i per a ser llegit. Pel que fa
a la relaci dels participants en el context, es tracta de textos diferits perqu el temps i
lespai de l'enunciaci no sn compartits per l'emissor i el receptor i, segons el nombre de
receptors (unidireccional o multidireccional) i el nombre demissors (unilateral o
multilateral), solen ser textos multidireccionals i unilaterals.
Varietat lingstica
Es tracta de determinar la varietat diacrnica de la llengua emprada en el text, el dialecte
geogrfic (variaci diatpica), el dialecte social (varietat diastrtica) i el registre (varietat
diafsica o funcional). Sobretot, veure si es tracta d'un registre formal o informal i justificar-
ho, i determinar si el llenguatge s general o especialitzat.
a) Variaci diacrnica. Es tracta dels canvis que es produeixen en una llengua pel pas del
temps. En aquest punt, comentarem si el text est escrit en una llengua actual o no. Tamb es
pot comentar laparici de arcaismes o neologismes.
b) Variaci diatpica
Catal oriental Catal occidental
Rossellons o
septentrional
Jo canti... Nord-occidental Article lo, tu parlos...
Central. s el
ms difs.
Eixerit, joguina, nen, pet,
tomquet, rauxa, xai...
Valenci Valenci septentrional
Balear Jo cant, nosaltres cantam, es
meu homo, sa nina, horabaixa,
allot.
Apitxat
Alguers
Article lo, possessius la
mia
Meridional
Alacant
Trets diferencials entre catal oriental i occidental en el registre estndard
8
Oriental Occidental (Principals trets especfics del valenci)
Desinncies de present de subjuntiu (persones
1a, 2a, 3a, 6a): jo canti-cante, tu cantis-cantes,
ell canti-cante, ells cantin-canten. Present
d'indicatiu en 1a persona: jo canto.
Pronom neutre: a. Adverbi de lloc: ac. Adverbis de
temps: dins, prompte en lloc de dintre o aviat.
Plurals de mots en -s o -ns: homes-hmens,
joves-jvens, marges-mrgens...
Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues.
Combinaci pronominal: li'l, li la, li'ls, li les.
Alternana a/e: nedar-nadar, xerrar-xarrar... Desinncia -e al present d'indicatiu: jo cante...
Lxic especfic: mirall-espill, llombrgol-melic,
farigola-tim, papallona-palometa,...
Desinncies -ara, -era, -ira a l'imperfet de subjuntiu:
anara, diguera, patira.
Accentuaci: angls-angls, caf-caf, aprn-
aprn, aparixer-aparixer...
Lxic especfic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar,
esvarar, gitar-se, vesprada, colp, ral, dacsa, moixama,
granera, poal, ensalada, crella, vore...
Alternana tll/tl: ametlla-ametla, espatlla-
espatla, butlla-butla...
Altres trets s poc freqent que apareguen en un text
en estndard. Demostratius este, eixe, esta, eixa en
lloc d'aquest, aqueix. Numerals huit, dihuit, dsset,
dnou i huitanta en lloc de divuit, disset, dinou,
vuitanta. Adverbi de temps hui en lloc d'avui.
b) Variaci diastrtica
Fa referncia a la procedncia social. Dialecte social. Els sociolectes responen a sectors
socials: home/dona, urb/rural, classe alta/mitjana/baixa, edat jove/adult/edat avanada, nivell
cultural de l'emissor, etc. Per exemple, el sociolecte infantil, l'argot dels delinqents, etc.
c) Variaci diafsica
Fa referncia a l'mbit d's, registres.
Formal, grau de
formalitat alt
Literari mbit literari
Cientificotcnic mbit acadmic i texts especialitzats.
Jurdicoadministratiu mbits jurdic i administratiu
Estndard Estndard mbit periodstic, publicitari, acadmic (textos divulgatius)
Informal, grau de
formalitat baix
Colloquial mbit colloquial o familiar.
Vulgar o argot
9
Participants
Les marques lingstiques del text fan referncia als participants de la situaci comunicativa
(lemissor i el receptor), per exemple, els pronoms personals, les formes verbals, els
possessius, etc. Aquests elements ens permeten indicar la presncia o absncia de lemissor
o del receptor en el discurs, i tamb podrem comentar el tipus de relaci, formal o informal,
que hi ha entre aquests.
Polifonia, intertextualitat o les veus del discurs
Diem que hi ha polifonia quan, a banda de les paraules dels participants, el narrador reporta
discursos daltres enunciadors, b de forma explcita (estil directe i indirecte), b de forma
implcita (discurs indirecte lliure i intertextualitat).
Podem distingir entre:
- Autor real: la persona que escriu el text.
- Lector real: la persona que llig el text.
- Autor model: la representaci mental que el lector real es fa de lautor a travs
de la lectura del text.
- Lector model: la representaci mental sobre el lector que lautor real t present
quan elabora el seu text.
- Locutor (= narrador): s la veu que conta els fets, el jo discursiu.
El locutor en 1a persona del singular s propi dels textos subjectius.
El locutor en 3a persona del singular s propi de lmbit acadmic.
El locutor en 1a persona del plural pot ser:
a) Plural de modstia (nosaltres = jo + ) (fals plural). Tpic dels textos
expositius de lmbit acadmic i cientfic (Dacord amb les investigacions
exposades anteriorment, arribem a les segents conclusions...). Marca
dimpersonalitzaci.
b) Nosaltres inclusiu (nosaltres = jo + tu + tu...) (locutor + allocutari).
Implica el lector en les afirmacions del locutor (Per exemple, Llus diu a
Joan: Joan, quan acabem el treball, ens nanirem a sopar, i Joan forma part
del nosaltres).
c) Nosaltres exclusiu (nosaltres = jo + ell + ell ...). (Per exemple, Llus diu a
Joan: Tornans la maleta que tens a casa perqu la necessitem per a anar de
viatge, i aqu Joan no forma part del nosaltres.
d) Nosaltres global o universal (nosaltres = jo + tu + ell...). Amb el seu s,
lemissor busca la complicitat i la proximitat del receptor per tal dimplicar-lo
10
en el discurs (Quan la nostra societat admeta els estrangers, ens podrem
considerar tolerants).
- Enunciador. Sn les veus diferents a la del locutor que poden aparixer al text.
En sentit estricte, sn les veus que parlen en 1a persona. Hi ha diferents
procediments per introduir la veu dun enunciador (=discurs reportat):
a) Discurs directe. Dilegs o citacions textuals marcades per mitjans grfics i
sintctics: verbs de dicci, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va
preguntar: on anir sense tu?).
b) Discurs indirecte. Verb de dicci + conjunci que (La va mirar i li va
preguntar que on aniria sense ella).
c) Discurs indirecte lliure. Un enunciat ali, en 3a persona, sense marques
grfiques ni sintctiques (La va mirar. On aniria sense ella?).
d) Intertextualitat. Quan el text inclou referncies a daltres textos. La
intertextualitat ens remet a daltres enunciadors. Podem distingir
referncies textuals de diferents tipus: intertextuals (sinclou un text dun
altre autor), hipertextuals (es manipula un text anterior per a aconseguir-ne
un de nou), metatextuals (comentaris dins del text sobre altres textos) i
paratextuals (apropiaci dun ttol, subttol o epgraf dun altre text per a
fer entendre al receptor que hi ha alguna mena de relaci entre el nou text i
loriginal).
- Allocutari. La persona a qui sadrea el locutor en el text, el tu discursiu. Pot
aparixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un allocutari.
Pressuposicions
El text porta una crrega informativa implcita que lemissor suposa que el receptor coneix.
Aquesta informaci, el receptor la pot conixer, o no, per forma part del lector model, s a
dir, el perfil que lautor ha imaginat en el moment de redactar el text. Daquesta informaci
implcita, que suposadament coneix el lector, en diem pressuposicions i ens ajuda a
entendre el text en la seua integritat i a imaginar-nos per a qui lescriu i amb quina intenci.
Funcions lingstiques predominants
Segons la intenci de lemissor, predominar en el text una funci del llenguatge o una altra.
11
a) Funci referencial o representativa. Es transmet informaci objectiva. Oracions
enunciatives, verbs en 3a persona, mode indicatiu. Locutor en 3a persona. (textos
narratius, descriptius, expositius...).
b) Funci expressiva o emotiva. Se centra en lemissor. Oracions exclamatives,
desideratives, condicionals. Pronoms i verbs en 1a persona. Mode subjuntiu. Locutor en
1a persona (textos conversacionals, argumentatius...).
c) Funci conativa o apellativa. Se centra en el receptor. Verbs en 2a persona. Mode
imperatiu. Allocutari present (textos instructius, conversacionals, argumentatius...).
d) Funci ftica o de contacte. Se centra en el canal. En una conversa: interrogacions i
interjeccions al receptor: menteneu? (textos conversacionals).
e) Funci metalingstica. Se centra en el codi. Es tracta dutilitzar el llenguatge per parlar
del propi llenguatge. (diccionaris, textos terics sobre lingstica, textos expositius...).
f) Funci retrica, estilstica o potica. Se centra en el missatge. Quan sintensifiquen els
recursos expressius o poc habituals (textos retrics, literaris, publicitat, potics,
argumentatius...).
Modalitat oracional
Lactitud de lemissor determina el predomini o la presncia dun tipus doracions o daltre.
a) Enunciatives o asseveratives. Expressen els fets des duna posici distant i objectiva.
Poden ser afirmatives o negatives.
b) Exclamatives. Expressen emoci, sorpresa, estat dnim de lemissor. Signe
dadmiraci.
c) Dubitatives o de probabilitat. Perfrasi deure + infinitiu, tal vegada...,
probablement....
d) Interrogatives. Poden ser generals o parcials, directes o indirectes i retriques.
e) Desideratives. Expressen el desig de lemissor. Mode subjuntiu.
f) Exhortatives o imperatives. Ordres, manaments o prohibicions. Mode imperatiu.
Modalitzaci
s el discurs subjectiu. Lemissor manifesta la seua actitud o la seua posici respecte dall
que diu. Es tracta, doncs, de laparici dins del text de la subjectivitat o punt de vista
12
personal de lemissor. La subjectivitat del text sanalitza a partir de les segents marques de
modalitzaci:
a) Recursos tipogrfics: signes de puntuaci (cometes, guions, punts suspensius i
parntesis), la lletra cursiva, la lletra negreta, etc.
b) Elements lxics valoratius: adjectius (desafortunat), substantius (desgrcia), adverbis
(afortunadament, malauradament), verbs expressius de sentiments (lamentar, criticar,
desitjar...), perfrasis verbals dobligaci o de probabilitat, unitats fraseolgiques com
refranys, frases fetes, locucions o maneres de dir (ser un tros de pa, prendre el pl...).
c) Frmules dexpressivitat de lemissor: interjeccions, invocacions i renecs (Uf!, Mare
de Du!).
d) La derivaci: ls de diminutius, augmentatius pejoratius i superlatius afegeix
connotacions especials als termes com ara afecte, familiaritat, rebuig...
e) Elements pragmtics: ironia, interrogaci i exclamaci retriques, canvis de llengua,
canvi de registre, metfora, comparaci, hiprbole, metonmia...
Impersonalitzaci
s prpia del text objectiu. Lemissor amaga la seua presncia per a conferir a lenunciat un
carcter universal (efecte propi dels textos expositius de carcter cientfic sobretot) o per a
presentar com a objectiu un text que, en realitat, no ho s (propi dels textos argumentatius on
lemissor intenta presentar com una veritat slida all que no s ms que una opini i, per
tant, es tracta duna estratgia argumentativa). Els procediments dimpersonalitzaci sn els
segents:
a) Oracions impersonals amb verbs com haver-hi o caldre (Cal deixar de fumar, Sha de
deixar de fumar...).
b) Construccions amb se impersonal = impersonals reflexes (Es considera que no sha de
fumar, Es diu que fumar no s saludable...).
c) Construccions amb subjecte de carcter genric: hom, tothom, la gent, alg, les
persones, un... (Quan un llegeix la premsa, es planteja deixar de fumar).
d) Construccions verbals amb valor impersonal, amb el verb conjugat en determinades
persones com ara la 2a del singular o la 3a del plural (Quan veus les notcies de la tele,
penses deixar de fumar, Mhan recomanat deixar de fumar...).
e) Predomini de la modalitat oracional enunciativa.
f) Predomini del mode indicatiu.
g) Construccions dinfinitiu (Fumar no s aconsellable).
h) Oracions passives (El tabac s desaconsellat).
13
Atenci!
Quan analitzem la modalitzaci o la impersonalitzaci dun text, hem de mirar qu s el que
predomina perqu s molt probable que trobem marques dels dos fenmens.
Mecanismes de cohesi lxica
En parlar de cohesi lxica analitzarem els diferents tipus de relacions de significat que
sestableixen en un text, per aquesta anlisi no es redueix a lanlisi semntica dels mots
que conformen el text sin que tamb hem de tenir en compte les relacions que sestableixen
entre les paraules des dun punt de vista pragmtic, s a dir, tenint en compte la situaci
comunicativa. Podem trobar els segents fenmens que ens permetran analitzar la
coherncia lxica del text:
1. Relacions referencials. Considerarem aquelles relacions que presenten un carcter
sinonmic en el text (termes que remeten a un mateix significat i a un referent igual o
molt relacionat). Poden ser de quatre tipus:
a) Repetici. Es repeteix el mateix mot al llarg del text.
b) Hiperonmia-hiponmia. Dos o ms mots mantenen relacions dinclusi
(hipnim pare hipernim familiar).
c) Sinonmia. Dos o ms mots remeten al mateix referent (pare-progenitor).
d) Jquers o mots generals. Termes com cosa, fet, succs, acci, esdeveniment...
Es tracta de mots mancats de precisi, per que poden presentar un carcter
sinonmic amb termes abstractes o conceptes que apareixen al text.
2. Relacions de sentit. Considerarem aquelles cadenes de mots que no presenten un
carcter estrictament referencial sin que els termes sassocien significativament
mitjanant altres tipus de relacions. Poden ser:
a) Complementarietat. La negaci dun terme implica lafirmaci de laltre sense
cap possibilitat de gradaci (viu-mort, vertebrat-invertebrat, animat-inanimat...).
b) Antonmia. Els termes presenten diferents graus duna mateixa caracterstica,
amb un gran ventall de possibilitats dins el mateix tret caracteritzador (gros-prim,
alt-baix).
c) Oposici relativa. Un terme s referit per oposici a laltre, s a dir, un terme
pressuposa laltre (pare-fill, comprar-vendre, marit-muller, avi-nt).
14
d) Relaci pragmtica. Aquestes relacions sestableixen entre termes que remeten
a un mateix marc o conjunt dassociacions de mots que es posen en contacte
mitjanant els coneixements enciclopdics que el receptor t de la situaci a la
qual remet el text (per exemple, en el marc festa de Carnestoltes: disfressa,
careta, pintura, ball, festa, gaudiment, confeti...).
Mecanismes de cohesi gramatical
Perqu un text mantinga una cohesi sempre apareixeran una srie delements que remetran
a altres que poden estar dins del text (anfora i ellipsi) o fora del text, s a dir, en la
situaci comunicativa (dixi). Per tant, els elements gramaticals que analitzarem en aquest
apartat justifiquen la cohesi gramatical del text respecte al propi text i respecte a la situaci
comunicativa concreta. Tamb analitzem en aquest punt els mecanismes de connexi
presents en el text.
a) Elements textuals que remeten a daltres elements interns al text. Lanfora s el
mecanisme de recuperaci duna paraula o dun sintagma que ha aparegut anteriorment
en el text i que anomenem antecedent, amb la utilitzaci dun element gramatical o
paraula buida de significat lxic, s a dir, un pronom personal, un relatiu, un possessiu,
etc. Si lelement gramatical alludeix a un referent que apareix a posteriori es diu
catfora (Ja la tinc: mhan regalat la moto que volia, Ja ho s, has aprovat lexamen).
Lellipsi o elisi s la supressi dun element aparegut anteriorment per evitar-ne la
repetici innecessria per a la comprensi del text. Les ellipsis ms freqents sn les
nominals i les verbals (Llusa no ha vingut, est malalta. Tu has ballat i jo no).
Hem de distingir entre:
- Anfora didentitat total (Mhe comprat una planta. La posar aqu) o parcial
(Mhan regalat un cistell de caquis. Alguns ja han madurat)
- Anfora de sentit. Quan no hi ha una relaci didentitat sin de significaci (El
teu mbil s roig. Jo mel comprar blau).
- Extensi de lanfora. Lelement anafric no remet a un sol mot sin a un
segment discursiu ms extens, com ara tota una oraci o tot un fragment del text.
Se solen emprar el pronoms neutres ho, a, aix, all o daltres expressions
referencials com aquest fet, aquesta situaci...
Sn elements anafrics: pronoms, determinants, possessius, demostratius, verbs, etc.
Cal parar atenci a les relacions anafriques entre els temps verbals de lenunciat. El
primer aspecte que cal considerar s la diferenciaci entre els temps verbals de
15
lenunciaci i els temps de lenunciat. Lenunciaci o context s la situaci
comunicativa concreta en qu es produeix el discurs; lenunciat o cotext, en canvi, s el
conjunt delements lingstics del text. Per tant, els temps de lenunciaci sn aquells
que relacionen all que es diu respecte al moment en qu es diu (present, passat o futur).
Quan el temps de lenunciaci sexpressa en passat, els temps de lenunciat poden
mantenir una relaci amb eixe passat:
- de simultanetat (Dimarts passat ell va dir que aquell dia no feia festa on el pt.
imperfet t valor anafric de present)
- danterioritat (Dimarts passat ell va dir que dilluns no havia fet festa on el pt.
plusquamperfet t valor anafric de passat)
- o de posterioritat (Dimarts passat ell va dir que lendem faria festa on el
condicional t valor anafric de futur).
Hem de considerar altres valors dels temps verbals perqu poden ser marques de
modalitzaci o dimpersonalitzaci. Aix, podem veure alguns valors metafrics del
present:
- Present amb valor atemporal. s propi de les afirmacions que pretenen un
carcter universal (dites, proverbis, frases fetes...), habitual en els textos de
lmbit acadmic (La disgregaci consisteix en la prdua de la conscincia
unitria). Tamb pot aparixer en lmbit periodstic, encara que noms es tracte
de la visi personal de lautor.
- Present amb valor de passat o present histric. Adquireix un carcter de
perdurabilitat, lemissor aproxima aix un fet passat al present de lenunciaci
(Jaume I conquista Valncia lany 1238).
- Present amb valor de futur. Adquireix un carcter de solidesa, un acci que
encara no sha realitzat s presentada per lemissor com un fet de realitzaci
segura (El prxim diumenge actuem al Principal).
b) Elements textuals que remeten a daltres element externs al text. La dixi.
La referncia als elements extratextuals de la situaci comunicativa es vehicula amb la
remissi al que podem anomenar eix jo-ara-aqu, s a dir, la referncia a les
coordenades personals, temporals i espacials. Daquesta manera, hem danalitzar els
elements dctics que sn aquelles marques de lemissor, del receptor, de lespai o del
moment de lenunciaci que fan referncia al context comunicatiu.
- Dixi personal. Sn els elements lingstics que remeten als participants en lacte
16
de comunicaci.
o Pronoms personals (jo, em, tu, et, nosaltres, ens, vosaltres, us...).
Recordem que, com hem explicat a lapartat de Polifonia, la 1a persona
del plural, nosaltres, presenta quatre possibilitats referencials (Plural de
modstia, Nosaltres inclusiu, Nosaltres exclusiu, Nosaltres global).
o Morfemes verbals de 1a o 2a persona del singular o del plural.
o Possessius (meu, teu, vostre, nostre...)
Sha de tenir en compte que hi ha qui considera com una varietat de la dixi
personal la denominada dixi social, que indica el tipus de relaci existent entre
els interlocutors. Aquesta relaci pot ser:
o Formal. Sutilitzaran frmules de tractament com vost, nom acompanyat
de cognoms, ttols com senyor/a, Illustrssim/a, Molt Honorable...
Indiquen un tipus de relaci marcada per un desconeixement previ, un
estatus social diferent, una falta de confiana, etc.
o Informal. Sutilitzar fonamentalment el tractament de tu, per tamb
altres frmules com el nom del receptor (sense cognom), ls de larticle
davant el nom, hipocorstics (Ximo en lloc de Joaquim) i altres apellatius
familiars...
- Dixi temporal. Sn els elements lingstics que remeten a all que es diu
temps de lenunciaci: aquells que relacionen all que es diu respecte del
moment en qu es diu. Com ja hem avanat anteriorment, quan hem parlat del
valor anafric dels verbs, hem de distingir entre el present (que expressa lara de
lenunciaci), el passat (abans dara) i el futur (desprs dara). La dixi temporal
s expressada tant per les formes verbals com pels adverbis de temps i altres
expressions temporals (ara, enguany, ahir, abans, dem, desprs...).
- Dixi espacial. Sn els elements lingstics que remeten a lespai en qu es
produeix la comunicaci i que posen en relaci all que es diu amb el lloc on es
diu. Aquest espai de lenunciaci es classifica dacord amb la proximitat o
llunyania respecte de lemissor del discurs. La dixi espacial ve assenyalada pels
elements lingstics segents:
o Pronoms demostratius (aquest, aqueix, aquell)
o Adverbis (ac, aqu, all o all)
o Pronoms neutres (a, aix, all)
17
c) Connectivitat del text
La connexi s un mecanisme de cohesi que indica les relacions que sestableixen entre
els enunciats dun text. Els connectors, per la seua banda, sn els elements lingstics
que manifesten aquesta connexi textual.
Es consideren connectors els segents elements lingstics:
Conjuncions i locucions conjuntives: sens dubte, doncs, no obstant aix, en
altres paraules, en conseqncia...
Marcadors i expressions ftiques de tipus conversacional: b, doncs, eh,
escolta, veritat?....
La connexi tamb es pot expressar amb daltres que no es consideren connectors i per
aix parlem de:
o Connexi lxica, amb elements lxicament plens per amb un efecte discursiu
equiparable al dels connectors: substantius com conclusi, conseqncia, ra,
motiu...; verbs com afegir, comportar, implicar, concloure...; adjectius com
primer..., segon, previ, segent... posterior..., etc.
o Recursos grfics. Ordenen el text de la mateixa manera que ho pot fer un
connector: guions, xifres, smbols, lletres, signes de puntuaci, collocaci dins
la pgina o de lndex (com ms a la dreta ms secundria s la informaci),
ttols dapartats, grandria, color o tipografia de les lletres, etc...
Com hem de tenir en compte que les conjuncions i les locucions conjuntives sn els
elements connectius per antonomsia, establirem la segent classificaci:
Connectors naturals (ordenaci i distribuci). Ordenen les idees del text des
del punt de vista espaciotemporal: en primer lloc, en segon lloc, seguidament,
duna banda... de laltra, a continuaci, finalment, per acabar...
Connectors lgics. Semnticament expressen les relacions entre les idees del
text, s a dir, expliquen el lligam que sestableix entre les diverses parts del
discurs (oracions, pargrafs...). Es poden assenyalar els segents tipus:
o Connectors daddici: a ms, i tamb, aix mateix...
o Connectors de contrast: per, no obstant, aix, tanmateix, en canvi, al
contrari, amb tot, ara b, malgrat tot...
o Connectors de reformulaci (explicatius, de rectificaci, per a
excloure, recapituladors): o siga, s a dir, en altres paraules, dit duna
altra manera, aix s... I tamb els que indiquen resum: en poques
paraules, en resum, en conjunt, breument...
o Connectors dexemplificaci: per exemple, com ara, aix, en particular,
18
a saber, com a mostra...
o Connectors de conseqncia: aix doncs, doncs, en conseqncia, per
consegent, aleshores, per tant, per aquest fet, consegentment, per
aix...
III/ REFLEXI I VALORACI CRTICA
Alguns consells:
Comena recordant el tema. Aix evitars la por a lapartat en blanc.
Lexplicaci i valoraci personal ha de presentar lestructura dun text prpia dun text
expositivoargumentatiu on digues:
o Si el tema tractat et sembla dactualitat i tha interessat o tha cridat latenci.
o Si tha agradat el text per com est escrit, perqu el tema tinteressava, etc.
o En qu ests dacord i en qu no.
o Alguns arguments o contraarguments nous (lexperincia viscuda per tu pot ser un
recurs vlid). Els arguments dautoritat, si en coneixes, poden ser molt efectius.
Quant a la forma, procura que el teu text siga coherent, adequat i cohesionat:
o No et compliques el treball elaborant frases massa llargues que desprs no saps
acabar o que et fan perdre el fil de la teua prpia argumentaci. Les frases curtes i
ben lligades poden ser molt elegants i molt eficaces en la transmissi didees.
o No afirmes coses que no pots o no saps justificar. Quan dnes la teua opini sobre el
text, ho has de fer amb arguments slids i raonats. Per avalar la teua tesi pots utilitzar
citacions (del text, daltres textos del mateix autor o daltre origen), posar exemples,
fer referncies a altres autoritats en la matria, oferir informacions recents sobre el
tema...
o Lautor del text et porta molt avantatge. Segurament, t una formaci millor, ms
experincia de la vida i ha tingut ms temps per a elaborar la seua opini sobre el
tema tractat. Per tant, mesura les paraules i no formules opinions absolutes. s
preferible matisar i aportar el punt de vista propi amb modstia. Val ms fer una
srie de matisacions al text que dir que sest totalment en desacord amb el text.
o Opinar no vol dir noms manifestar el desacord sin tamb la coincidncia amb
lautor. Tot text t idees vlides amb les quals s difcil dissentir.
o Una bona via s la dafegir arguments nous, a favor de la tesi defensada, que lautor
ha obviat, ha oblidat o desconeix.
o Pots incorporar noves reflexions que el text thaja suggerit.
o Pots expressar les conclusions a qu has arribat desprs de lanlisi de ladequaci, la
19
coherncia i la cohesi del text.
o El bagatge cultural que es demana que demostres en aquest apartat no sn noms
els coneixements que hages adquirit en lexperincia acadmica, sin tamb aquells
que pugues aportar per la teua experincia privada, per les lectures personals, pels
mitjans de comunicaci, etc.
o Aquest s lapartat ms subjectiu del comentari i, per tant, on ms es demostra la
teua capacitat crtica i danlisi de la realitat que tenvolta. No tingues por de
manifestar la teua personalitat i construir un text altament modalitzat.
o Tamb conv tractar lautor o autora amb respecte, encara que les idees exposades
siguen contrries a les teues. La seua pretensi s convncer, no agredir.
o No et referisques a lautor o autora amb el nom noms. Digues, en tot cas, lautor o
autora, el nom complet o el tractament senyor o senyora ms el cognom.
o Quan el text ho permeta, demostra que tens assumits valors com el respecte,
lapreciaci i la solidaritat cap a aquells collectius discriminats socialment per raons
sexuals, econmiques, lingstiques, racials, etc.
Top Related